ON TROBAR "AMOR A LA CARTA"?

Si vols comprar o regalar la novel·la "Amor a la carta" que vaig publicar fa un any, la pots trobar a:

BARCELONA
CASA DEL LLIBRE DE PASSEIG DE GRÀCIA-VALÈNCIA A BARCELONA.
La tenen a la secció de narrativa en català d'autors catalans, a la lletra R
També tenen a Sociologia, Xenofòbia a Catalunya

ABACUS, carrer Ausiàs Marc, 16

També la tenen a La Central del Museu d'Història de Barcelona, carrer Llibreteria, (clica per veure disponibilitat)  o a la del  Raval i carrer Mallorca.

L'HOSPITALET:
LLIBRERIA PERUTXO, Rambla Just Oliveres 
 
GIRONA:  LLIBRERIA 22, Carrer Hortes  22

MOIÀ:    LLIBRERIA GRAU, a la prestatgeria de llibres locals


TAMBÉ A LA XARXA  DE LLIBRERIES LOCALS, BESTIARI (clica), 

Comentari al Punt Avui (clica)   
 Jordi Capdevila, 25/1/2013

Intriga en la correspondència amorosa

 Els correus electrònics encara no han pogut posar fi a l'amor manuscrit tramés per correu ordinari ni tampoc s'ha fos el desfici dels carters de tota la vida per aconseguir lliurar les cartes a la persona amb destinació equivocada. Almenys és el que passa a Joan, un carter divorciat, que en un canvi de ruta, rep molt sovint una carta per Andreu Roca amb l'adreça d'un edifici enderrocat i tramesa per una persona de nom Olga. El protocol de correus diu que en aquests casos la carta s'ha de destruir. Però la tafaneria del carter fa que a contrallum percebi que són textos manuscrits. Llegirà una carta i aquest fet canviarà la seva vida. Perquè després, les obrirà totes. I cada carta és una reiteració desesperada de l'Olga a l'Andreu per dir-li que enyora el passat conviscut amb ell i insisteix amb fermesa a retrobar la felicitat conjunta perduda. Són cartes intenses, escrites amb el cor i amb una força sentimental que remou les entranyes del carter, capaç d'enamorar-se d'una persona amb l'habilitat d'escriure unes missives amb tant de sentiment.
Uns dies de recerca minuciosa i nits sense dormir portaran en Joan a tot de peripècies fins que coneix l'Olga i li obre el cor. Un joc de malentesos i confessions permetrà que el protagonista s'adoni que a la vida hi ha molts camins a seguir, i de molt difícil elecció. Especialment per persones amb infantesa difícil, viscuda en entorns amb maltractaments i menyspreu masclista.
Amb un argument tan simple, Xavier Rius va teixint històries d'amors i desamors que van passar a l'Hospitalet de Llobregat fa una quinzena d'anys. Són uns relats que retraten la transformació de la ciutat. I estirant fils de totes bandes, també aconsegueix endinsar-se en la corrupció urbanística de la ciutat.
Ben tramada i amb un estil directe, la lectura de la novel·la es reforça amb la petjada que han deixat al seu autor els anys de lluita en moviments pacifistes i la seva tasca periodística com a corresponsal en conflictes bèl·lics als Balcans i al Magrib. Són actius que arrodoneixen una narració delicada que es va reforçant a cada plana.

Títol: Amor a la carta

Autor: Xavier Rius

Editorial:
Raima Edicions
(Moià, 2012)
Pàgines: 176
Preu: 17 euros

 En Joan, un carter divorciat que l'any 1996 treballa a L'Hospitalet, canvia de ruta de repartiment i li arriben de tant en tant cartes per un tal Andreu Roca a una casa que s'ha enderrocat i en el remitent només s'hi llegeix "Olga". Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes que, en no haver-hi adreça del remitent, es retornen a unes saques que al cap d'un temps són destruïdes, un dia n'obrirà una, llegirà com l'Olga enyora l'Andreu i els moments meravellosos que va viure amb ell i lamenta no haver-lo pogut ajudar, no haver pogut salvar aquella relació. N'obrirà més, s'dentificarà plenament amb les cartes de l'Olga i iniciarà una cerca d'aquesta Olga de la que ja no es podrà fer enrere. 
Una història que enganxa, amb tombs inesperats o no tot és el que sembla, però
finalment tot encaixa i amb final esperançat.

Fragment del capítol segon:

...Cada matí, només arribar a correus, classificava encuriosit les cartes cercant-ne una de nova, mentre em retreia no haver obert les anteriors. Més tard, quan en fer el repartiment passava pel descampat ple de bassals del carrer Cartago, on abans hi havia aquelles torres, em preguntava per quins set sous les continuava enviant allà, em preguntava per què escrivia a l’Andreu, em preguntava què se n’havia fet. Uns dubtes que no s’acalaririen uns dies més tard quan va arribar a les meves mans una segona carta.  

                                                        Dimarts, 5  de novembre de 1996

Hola, Andreu,

Avui he anat a sopar al restaurant xinès  que tant ens agradava. Aquell on havíem anat tantes vegades, aquell on després de repetir-me que allò no tornaria a passar, que mai més no em tornaries a fer mal, em vas demanar perdó i jo et vaig prometre que estaria sempre al teu costat per ajudar-te. Moltes vegades m'hi havia aturat al davant, però fins avui no he estat capaç d’entrar-hi. Una força superior m'ho impedia; la por de trencar els nostres records, el ressò encara present de les teves paraules, esdevenien un mur més fort que la meva voluntat.

            En traspassar la porta, han sonat les campanetes. Te'n recordes? Que en són de boniques! No estava ple, només hi havia vuit o deu persones. Taula només per un, senyora? m'ha preguntat la cambrera, com si es recordés de tu, com si notés la teva absència. M'ha acompanyat fins a la taula del racó, sota el quadre del riu, els cedres i les barques, la nostra taula, la de sempre. He rellegit el meú de nit dues vegades. Amanida  xinesa, arròs amb gambes i verdures, pollastre al curry i vi rosat, he triat. M'havia assegut de cara a la porta, però, cada vegada que s'obria, quelcom se'm movia per dins, com si esperés la teva arribada. Encara no m'havia pres la meitat de l'amanida, quan se m'ha fet un nus a l'estòmac. Llavors m'he canviat de cadira, de cara a  la peixera, en el teu lloc. M’ he begut d'un glop mig got de vi, he tancat uns instants els ulls i he recordat allò que em vas dir quan pensaves que potser em deixaries, que calia que continués sempre endavant. He reprimit les ganes de plorar  i  m'he limitat a observar l'anar i venir, pausat però constant dels peixos; aquells peixos vermells que deies que podien viure seixanta o setanta anys, que envellirien amb el nostre amor.

             Quan m'han portat el segon plat m'he adonat que em mancava alguna cosa. He anat a la màquina i he comprat un paquet de tabac. He encès una cigarreta. Només he fet  quatre o cinc calades, jo continuo igual, gairebé no fumo, ja ho saps. El que m'agrada és l'olor i la dansa del fum i mentre es consumia lentament en el cendrer, mentre la seva aroma es fonia amb les olors de las gambes, les verdures i el curri, l'angoixa que em premia l'estòmac s'ha anat esvaint.

            Tu no hi eres, i l'ampolla de vi per a mi sola ha estat massa. M'ha pujat una mica. Si t'hagués tingut al meu costat hauria rigut, potser hauria deixat anar algunes d'aquelles bestieses tan meves, però la melangia de tu, l'enyorança d'un passat al que m'agafo, m'ha envaït dolçament sense fer preguntes, sense necessitat de respostes.

            No m'he acabat el pollastre. Faltaves tu i no t'has pres el que sobrava. Després de postres, gelat de vainilla amb nous, com sempre. He anat al lavabo i m'he pintat els llavis, com a tu t'agrada. Però, en tornar cap a la taula, m'he vist reflectida al mirall de darrera la peixera, sola, sense ningú que m'esperés per picar-me l'ullet o llençar-me aquell petó que jo rebria complaguda.

            He caminat sense pressa fins a casa, mentre em retreia per què et vaig  perdre, mentre em retreia els errors que vam cometre. Tu no has pujat. Estava, millor dit, estic encara, una mica beguda. Estirada al sofà, m'he descordat la brusa i m'he deixat abraçar per records de tendresa. M'acaronava i tu et gronxaves pels meus sentiments. T'he esperat en va, tu no venies. Després he anat al llit, he intentat dormir i no podia. I ara, desvetllada, t'escric per retrobar-te.

            Saps? Dissabte passat vaig anar a Sant Medir i la Font Groga. La tardor avança i els castanyers i els roures de Collserola ja han perdut els grocs; ara són ben marrons. Diumenge farà deu anys que allà, a la font, em vas dir per primer cop t'estimo. Jo, com cada any, hi aniré i t'enyoraré mentre contemplo com els arbres es despullen i perden les fulles.                              

            Olga

SANT JORDI D"AMOR A LA CARTA"

Avui amb motiu de Sant Jordi he tingut l'oportunitat de parlar d'Amor a la carta en algun programa de ràdio. Aquesta setmana Regió7, Diari de Girona, i El 9 Nou, s'han fet ressò del llibre com a novetat d'aquest Sant Jordi, tot i que va sortir abans de Nadal.

A la tarda he anat a la parada de les Biblioteques de L'Hospitalet i he signat tant "Amor a la carta", com "Xenofòbia a Catalunya". M'he trobat alguna mestra companya de quan treballava a L'Hospitalet que li he signat, algun lector que va llegir fa mesos Amor a la carta i ara volia Xenofòbia a Catalunya, o una noia que venia amb la primera ressenya de El Periódico d'Amor a la carta.  

També hi ha hagut alguna persona que remenant llibres ha acabat a la parada i l'ha triat, un noi que acabava de comprar Xenofòbia a Catalunya a la parada de més amunt i en veure'm allà, m'ha demanat que li signés, o alguna persona que coneixedora de les querelles que m'ha posat PxC l'ha volgut comprar.  S'han acostat a la taula algunes persones que ja havien llegit Amor a la carta, i els hi havia agradat, entre elles una regidora de  L'Hospitalet de l'oposició. En resum, ha estat un plaer! Ah! la parada estava a la rambla Just Oliveres amb el carrer Lleida, just al lloc on el carter, quan ja ha localitzat casa l'Olga, la segueix fins el gimnàs proper al Tecla Sala, al que ell s'apuntarà i...

 

 Al migdia, a Ràdio Estel, en el programa especial de Sant Jordi, a la Catedral

PER SANT JORDI SIGNARÉ LLIBRES DE 6 A 7 A LA RAMBLA DE L'HOSPITALET A LA PARADA DE BIBLOTEQUES, JUST A L'ESCENARI ON COMENÇA LA RECERCA D'AMOR A LA CARTA. També signaré i hi podreu trobar "Xenofòbia a Catalunya"

El 23 d'abril, dia de Sant Jordi, de 6 a 7 de la tarda signaré exemplars de la novel·la "Amor a la carta", de Raima Edicions, a la parada de les Biblioteques de L'Hospitalet a la Rambla Just Oliveres, entre el carrer Lleida i el Passatge de la Pau, just al lloc on en la novel·la l'Andreu, el carter, després d'haver localitzat casa l'Olga al carrer Lleida, comença a seguir-la pel carrer. 
Una història d'amor i recerca que passa a L'Hospitalet de Llobregat i al municipi imaginari de Puig d'Empordà els anys 1996 i 1997.
A més d"Amor a la carta" també hi podreu trobar i signaré exemplars de "Xenofòbia a Catalunya",  llibre que analitza el creixement del discurs xenòfob i populista de PxC.

Fragment d'Amor a la carta.

L’endemà en plegar em vaig plantar caminant al bar de davant de casa seva. Es va fer esperar més de dues hores, i a dos quarts de sis, quan ja em començava a desesperar, sortia amb pas lleuger i cara alegre del portal, en direcció a la Rambla que enfilava cap avall. Era més grassoneta del que m’havia semblat ahir. Texans, sabatilles blanques d’esports, i la mateixa caçadora negra i una bossa d’esports. Lluïa uns bonics i arrissats cabells negres, llavis pintats de magenta, però de quin color eren els ulls? 

            Ella anava pel passeig central i jo la seguia a uns metres per la vorera del lateral esquerre. De sobte, es va aturar al quiosc de flors i, dissimulant, em vaig quedar clavat davant d’un aparador tot atent al vidre que em feia de mirall. Ella es girà cap a mi. S’havia adonat que la seguia?  Al cap d’uns instants continuà Rambla avall i agafà el passatge de la Pau fins la plaça de la Font del Repartidor, aquella font de quatre aixetes i quatre piques als peus d’una estreta torre de més de 10 metres. Ella donà la volta a la plaça i s’aturà davant d’un bar com si busqués alguna cosa a les butxaques. Era a al costat de l’oficina central de Correus de L’Hospitalet. Anava a tirar a la bústia una nova carta per l’Andreu? De sobte em va venir la por de ser descobert. I si en aquell moment sortia algun company del torn de tarda i em saludava o em preguntava amb un crit, “Joan què fas per aquí?” Neguitós em vaig mig amagar a l’altra banda de la torre de la font, de manera que veia l’Olga que continuava buscant alguna cosa a les butxaques. Vaig beure una mica d’aigua, esquitxant-me la camisa, i, en aixecar el cap, l’Olga ja no era allà.

Mentre em preguntava què feia ara, ella apareixia de darrera la torre de la font, amb un paper a la mà i tirava avall pel carrer Baró de Maldà, direcció la plaça de l’Ajuntament. La plaça estava força plena de gent, millor així! En passar per davant de l’Ajuntament el municipal que feia guàrdia a la porta la saludà i ella, sense aturar-se, li va respondre i, tot seguit, va girar a l’esquerra per Rossend Arús. Per un moment vaig pensar que es disposava a entrar a l’Ajuntament per la porta de l’edifici nou, però va continuar fins una botiga de roba del costat del Mercat. A la vorera de davant hi havia un bar i, sense pensar-m’ho, vaig demanar una cervesa. Quan només havia fet dos glops, l’Olga sortia, amb cara satisfeta amb la bossa d’una compra d’aquella botiga a la mà. Passà pel carrer de sota l’Ajuntament, agafà el carrer Major fins la Rambla, però enlloc de tirar amunt cap a casa continuà per Prat de la Riba uns deu minuts. L’excursió se m’estava fent pesada, vaig vèncer les tentacions de deixar-ho. Però la meva persitència es va veure recompensada quan, després de travessar tot el barri de Sant Josep, a cent metres de les dues vies de tren que tallen i divideixen L’Hospitalet, va entrar en un gimnàs. Dansa, aeròbic, gimnàstica, arts marcials i piscina, es llegia en el rètol de la porta. Era una nau industrial dels anys setanta que tenia un parking als baixos, i s’hi entrava per una porta i una escala lateral.

            Després de dubtar deu minuts, em vaig decidir a pujar. La recepcionista, una noia grassoneta de cabells curts i parla dolça, em va informar sobre les activitats, els preus i els horaris.  “Ara a les sis comença una classe de manteniment. Són dos dies a la setmana i tens dret a fer servir les instal·lacions quan vulguis”. No va caldre que insistís per acceptar la invitació de fer un tomb per les instal·lacions. Primer em va portar a la piscina, després des de l’altra banda dels vidres em mostrà la sala d´aparells, després una sala on feien judo, i per fi, passarem pel costat a una sala coberta de miralls on l’Olga, amb el cabell recollit i un preciós mallot blau, feia abdominals al costat de vuit dones i dos homes. Jo no em vaig aturar per evitar ser reconegut si m’havia vist pel carrer. “No cal que et matriculis ara. Vine, si vols, demà passat i fas una classe de prova”.   

TEXT COMPLERT DEL XAT AMB LECTORS DE REGIÓ7 I DIARI DE GIRONA

Ja pots llegir tot el xat de Regió7, Diari de Girona i el setmanari Empordà , amb motiu de llibres de Sant Jordi. 18 preguntes i més de dues hores. Unes preguntes eren d"Amor a la carta" i les relacions de parella,  i altres de "Xenofòbia a Catalunya", com afrontar el racisme,  també sobre les amenaces querelles i twits hostils de PxC. M'han dit que des de Diari de Girona hi ha hagut moltes més visites del que esperaven. Demà tindré les dades. Podeu entrar i llegir preguntes i respostes clicant aquí.  Disculpeu els errors mecanogràfics o ortogràfics.
Uf! Ara veig que la pregunta 7 que semblava  que s'havia esborrat i he tornat a escriure ha matxacat part de la 6....
Actualitzat, dimarts: Ahir dilluns, fins les 12 de la nit el xat entre Diari de Girona, Regió7 i Empordà va tenir  2.532 visualitzacions.

DILLUNS A LES 18 h. XAT-TERTÚLIA SOBRE "AMOR A LA CARTA" I "XENOFÒBIA A CATALUNYA" A REGIÓ7 I DIARI DE GIRONA, tèrtúlies llibres Sant Jordi

El proper dilluns 15, a les 18 hores, seré a la tertúlia conversa per xat que Regió 7 i Diari de Girona organitzen amb motiu dels llibres de Sant Jordi.  Podeu enviar ja les preguntes ara aquí, o fer-ho en directe de 6 a 7 de la tarda el mateix dilluns.

Anar al xat i pàgina Regió 7, i enviar preguntes, clica
Anar a la pàgina del xat de Diari de Girona, clica

Clica aquí per enviar pregunta anticipadament o participar en directe.

VÍDEO DE LA PRESENTACIÓ D'AMOR A LA CARTA I XENOFÒBIA A CATALUNYA A L'HOSPITAET

Vídeo del debat presentació amb el regidor Jaume Graells al Tecla Sala de L,Hospitalet, proper al gimnàs on en la ficció  en Joan, el carter, seguirà i coneixerà l'Olga

PRESENTACIÓ D'AMOR A LA CARTA, I DEBAT SOBRE XENOFÒBIA A CATALUNYA A L'HOSPITALET

Ahir acompanyat del regidor de Cultura de L'Hospitalet, Jaume Graells, vaig presentar "Amor a la carta" al Tecla Sala de L'Hospitalet, indret que surt a la novel·la, molt proper al gimnàs on en la ficció l'Andreu coneixerà l'Olga. També hi era el regidor d'Ensenyament, Lluís Esteve i en començar l'Alcaldessa Núria Marín. També vam dialogar sobre el contingut de "Xenofòbia a Catalunya".

 Amb l'alcaldessa, Núria Marín.

 Jaume Graells, regidor de Cultura
 
             Veure notícia a L'Informatiu de TV de L'Hospitalet, minut 1 i entrevista al 8 (Clica)

Veure video presentació

DEMÀ ES PRESENTA "AMOR A LA CARTA" A L'HOSPITALET, entrevista L'Hdigital

"Amor a la carta" a L'Hospitalet i debat sobre xenofòbia

 Xavier Rius presenta la seva primera novel•la ambientada a la ciutat als anys 90

El periodista Xavier Rius presenta “Amor a la carta”, ambientada a L’Hospitalet dels anys 90, amb ingredients com l’amor, el maltractament o la pedofília com a rerefons. La biblioteca Tecla Sala acull aquest dimecres la presentació de la novel.la. Rius ha estat mestre durant més de 20 anys a una escola de la ciutat i ha parlat amb lhdigital (escolta l'entrevista íntegra pitjant la icone de la fotografia).

La novel•la té com a protagonista un carter, que reparteix al barri de Pubilla Cases i que acaba obrint unes cartes manuscrites per l’ Olga. Les cartes s’envien a l'Andreu a una adreça que ja no existeix.
Xavier Rius és mestre, escriptor i periodista especialitzat en el moviment migratori. Ja ha publicat anteriorment llibres com l’assaig “Xenofòbia a Catalunya”, però aquesta és la seva primera incursió en la novel•la de ficció.
Com et vas plantejar la història?
Fa anys que escric sobre la immigració, la seva gestió i el sorgiment de grups com Plataforma per Catalunya i feia temps que tenia ganes d’escriure d'altres coses, per crear un món diferent. És una història d’amor, ubicada als anys 1996-1997 a L’Hospitalet i a l’Empordà.
Per què aquest període temps?
En aquell moment, la gent encara s’enviava cartes i em semblava més creïble la historia d’aquest carter.
Per què està ambientada a L’Hospitalet i quina ciutat trobarem?
He treballat a la ciutat des del 1985, i he volgut reflectir L’Hospitalet de l’època, de fa uns 15 ó 20 anys. S’identifiquen molts escenaris com el carrer Lleida, a prop de l’ambulatori de la Rambla Just Oliveras, on viu l’Olga, a qui el carter segueix per L’Hospitalet fins que s’apunta al mateix gimnàs que ella, a la zona de les antigues fàbriques de sota de la Tecla Sala. L’adreça del carrer on arriben les cartes sí que és inventada, la resta són localitzacions reals.
Es barreja l’amor amb els maltractaments, la pedofilia....
És una historia d’intriga. Per entendre el perquè algú envia cartes a un lloc que ja no existeix, s’ha d’entendre aquest sentiment de culpa, de voler haver salvat a una persona i no aconseguir-ho. És una historia amb molts girs inesperats.
Canviant d’assumpte, amb la crisi, què pot passar amb aquest fenomen migratori?
Ara arriben molts nens xinesos per reagrupació familiar. L’arribada d’immigrants s’ha parat en sec a L’Hospitalet, que viu el canvi migratori cap a l’any 2000. Llavors feien falta uns 400.000 immigrants a l’any, per la construcció. Ara, els seus fills són catalans i és molt complicat que marxin. La idea que ara hem de fer que marxin és molt complicada. Només marxen aquells que tenen teixit familiar al seu país d’origen o que tinguin feina. Sens dubte, no marxaran amb la celeritat que van arribar. A “Amor a la carta” encara no apareix la immigració.
En aquest llibre, no es reflexa però has tingut problemes amb formacions com Plataforma per Catalunya.
Ara fa un any, al desvetllar que la tramitació del lloguer del centre Tramuntana del Clot l’havien fet membres de PxC i quan un regidor a L’Hospitalet es agredit, Josep Anglada m’implica a mi en aquestes agressions i comença posar-me querelles i demandes, que al principi t’espanten , però que finalment s’han arxivat.
Per finalitzar, el fet que sigui un carter el protagonista, forma part d’una idea romàntica?
Simplement aquesta era la historia. La gent escriu un diari íntim d’amor a algú que estimes o que has perdut. L’Olga enyora l’Andreu, lamenta no haver-lo salvat i envia una carta a l’adreça on havien viscut uns anys abans. No puc desvetllar el perquè ho fa. És una manera de recuperar un gènere que s’ha `perdut pels e-mails o els whatsapp però que crec que hauria de seguir existint.
 Anar a L'Hospitalet Digital.
escolta àudio entrevista sencera, clica aquí 

ENTREVISTA AL PUNT AVUI SOBRE "AMOR A LA CARTA" I "XENOFÒBIA A CATALUNYA"

XAVIER RIUS  MESTRE, PERIODISTA I ESCRIPTOR

Nascut a Barcelona el 1959, fa de mestre però la seva ànima es debat entre el periodisme i l'escriptura. Especialitzat en la immigració a Catalunya i en conflictes bèl·lics al món, ara canvia el registre per escriure la seva primera novel·la.  

“Un llibre sobre l'extrema dreta superaria la ficció”

 30/01/2013, Andreu Mas

 Foto de Lluís Serrat a la presentació d'Amor a la carta a la Llibreria 22 de Girona

Plataforma per Catalunya el té en el punt de mira i l'ha dut als jutjats. Els va fer mal el seu llibre sobre la xenofòbia a Catalunya?

Més que el meu llibre, ha estat tot el que ha passat després. Anglada fins i tot va venir a la presentació del llibre a Vic. Es va començar a enfadar amb mi quan vaig denunciar diverses situacions que havia protagonitzat, entre les quals, que Plataforma és al darrere de la inauguració del Casal Tramuntana, que és d'extrema dreta, o d'un acte contra una mesquita a Torrejón on participa un membre de l'Associació Cultural Léon Degrelle, neonazi. A partir de llavors, i arran d'un seguit de coses més, entre les quals, una picabaralla via Twitter, em va posar diverses querelles. Primer m'emprenyava molt, però ara m'ho agafo amb ironia, tot i que els Mossos m'han demanat que vagi amb compte.

A Catalunya hi ha casos puntuals de xenofòbia política o hi ha una Catalunya xenòfoba?

A la Catalunya interior, la carlista, encara es mira de quina casa ets, qui és la teva família. Inicialment, sembla que alguns sectors de CDC a Vic van ser els que van animar Anglada a presentar-se per primer cop, entre altres coses per treure vots als vigatans d'origen andalús. Això, però, se'ls en va de les mans i l'Anglada obté també vots muralles endins. Així doncs, a la Catalunya interior hi ha un cert sentiment xenòfob, que t'identifica segons les teves arrels. A la Catalunya no profunda ha crescut pel discurs que “el govern dóna tots els subsidis i ajuts als moros”.

Els plantejaments d'Anglada són els mateixos que la política del PP a Badalona?

Albiol va fer seu el discurs que el govern de la Generalitat “ho dóna tot als moros”. Va tenir molt d'èxit amb una primera campanya contra la construcció d'una mesquita en sòl públic i després també quan s'oposà a l'obertura d'un oratori en un terreny privat. Aquest discurs no el farà mai el PP a Madrid o a València perquè ells estan al govern autonòmic i no poden fer el discurs de “se'ls dóna tot als moros”.

En el fons de tot aquest conflicte hi ha una lluita entre pobres.

Entre pobres o entre els recursos públics. Quan la gent va venir d'Andalusia també hi havia llits calents, però com no hi havia estat del benestar, no hi havia res de franc. Són els mateixos que ara es queixen perquè quan van arribar al país no els van regalar res i als nous immigrants pensen que sí. També hi ha una qüestió d'ús de l'espai públic: els nous immigrants estan acostumats a viure al carrer i això genera desconfiança, molts veïns pensen que s'estan al carrer perquè viuen del que els dóna l'Estat, quan no és així. Els immigrants es van quedar els treballs més mal retribuïts i ara la gent autòctona que s'ha quedat sense atur voldria que els treiessin la feina per donar-los-la a ells.

Ha passat de l'assaig a la novel·la; la realitat, però, supera la ficció?

Si fes un llibre sobre Plataforma per Catalunya i l'extrema dreta superaria la ficció mil vegades.

Què ha manllevat de la realitat per fer Amor a la carta?

Una de les coses que m'han preocupat sempre és que moltes vegades les víctimes poden esdevenir botxins. Quan un infant ha estat maltract o víctima d'un pedòfil, en fer-se gran pot convertir-se en maltractador. Per entendre què mou alguns personatges femenins de la meva novel·la hem de saber que hi ha aquest rerefons. La novel·la, però, no és un drama, és una història optimista i fresca.

En l'era del correu electrònic vostè escriu un llibre que gira entorn un carter.

Una editorial em va proposar traslladar la novel·la al temps present, però era impossible, perquè avui la gent no envia cartes, ho fa tot per internet. Per això la història s'ambienta als anys 1996-97. No és el mateix enviar una carta que un missatge electrònic, però.

Les cartes que no s'obren i s'acumulen són una metàfora sobre les oportunitats perdudes?

Una cosa que em va frapar va ser la història d'un fill que posa una carta al taüt del pare abans que el tanquin. M'impressionen les paraules no dites. A la història jugo amb la ironia sobre si a la vida cal explicar-ho tot als altres.

Llegir al Punt Avui, clica 

BON COMENTARI AL SUPLEMENT DEL PUNT AVUI D"AMOR A LA CARTA"

 Intriga en la correspondència amorosa

Jordi Cavdevila,  Suplement de Cututa del Punt Avui, 25/01/2013 (clica per anar-hi)

Llegirà una carta i aquest fet canviarà la seva vida. Perquè després, les obrirà totes. I cada carta és una reiteració desesperada de l'Olga a l'Andreu per dir-li que enyora el passat conviscut amb ell i insisteix amb fermesa a retrobar la felicitat conjunta perduda. Són cartes intenses, escrites amb el cor i amb una força sentimental que remou les entranyes del carter, capaç d'enamorar-se d'una persona amb l'habilitat d'escriure unes missives amb tant de sentiment.
Amb un argument tan simple, Xavier Rius va teixint històries d'amors i desamors que van passar a l'Hospitalet de Llobregat fa una quinzena d'anys. Són uns relats que retraten la transformació de la ciutat. I estirant fils de totes bandes, també aconsegueix endinsar-se en la corrupció urbanística de la ciutat.
Ben tramada i amb un estil directe, la lectura de la novel·la es reforça amb la petjada que han deixat al seu autor els anys de lluita en moviments pacifistes i la seva tasca periodística com a corresponsal en conflictes bèl·lics als Balcans i al Magrib. Són actius que arrodoneixen una narració delicada que es va reforçant a cada plana.

Els correus electrònics encara no han pogut posar fi a l'amor manuscrit tramés per correu ordinari ni tampoc s'ha fos el desfici dels carters de tota la vida per aconseguir lliurar les cartes a la persona amb destinació equivocada. Almenys és el que passa a Joan, un carter divorciat, que en un canvi de ruta, rep molt sovint una carta per Andreu Roca amb l'adreça d'un edifici enderrocat i tramesa per una persona de nom Olga. El protocol de correus diu que en aquests casos la carta s'ha de destruir. Però la tafaneria del carter fa que a contrallum percebi que són textos manuscrits. Llegirà una carta i aquest fet canviarà la seva vida. Perquè després, les obrirà totes. I cada carta és una reiteració desesperada de l'Olga a l'Andreu per dir-li que enyora el passat conviscut amb ell i insisteix amb fermesa a retrobar la felicitat conjunta perduda. Són cartes intenses, escrites amb el cor i amb una força sentimental que remou les entranyes del carter, capaç d'enamorar-se d'una persona amb l'habilitat d'escriure unes missives amb tant de sentiment.
Uns dies de recerca minuciosa i nits sense dormir portaran en Joan a tot de peripècies fins que coneix l'Olga i li obre el cor. Un joc de malentesos i confessions permetrà que el protagonista s'adoni que a la vida hi ha molts camins a seguir, i de molt difícil elecció. Especialment per persones amb infantesa difícil, viscuda en entorns amb maltractaments i menyspreu masclista.
Amb un argument tan simple, Xavier Rius va teixint històries d'amors i desamors que van passar a l'Hospitalet de Llobregat fa una quinzena d'anys. Són uns relats que retraten la transformació de la ciutat. I estirant fils de totes bandes, també aconsegueix endinsar-se en la corrupció urbanística de la ciutat a més de viure l'entrada d'un partit feixista a l'Ajuntament.
Ben tramada i amb un estil directe, la lectura de la novel·la es reforça amb la petjada que han deixat al seu autor els anys de lluita en moviments pacifistes i la seva tasca periodística com a corresponsal en conflictes bèl·lics als Balcans i al Magrib. Són actius que arrodoneixen una narració delicada que es va reforçant a cada plana.

Amor a la carta

Xavier Rius

Editorial:
Raima Edicions, (Moià, 2012)
Pàgines: 176, Preu: 17 euros

I ahir, que el Punt Avui va eliminar la Portada i Contraportada per publicar-hi la declaració del Parlament, havia de sortir a la contraportada una entrevista que durant unes hores va aparèixer a l'índex del digital com a text de la contraportada no publicada, que sortirà el proper dijous. Era una entrevista on parlava d"Amor a la carta" i de "Xenofòbia a Catalunya"

    Índex amb l'entrevista que havia de sortir ahir a la contraportada eliminada que sortirà, la propera setmana.

Propera presentació d"Amor a la carta" conversa amb el fiscal C Jiménez Villarejo sobre Xenofòbia a Catalunya, el proper 6 de febrer a L'Hospitalet  
Entrevista sobre "Amor a la carta" a TV Girona, minut 23 

On trobar "Amor a la carta"

Entrevista i comentari d"Amor a la carta" al Triangle
 Comentari d'Amor a la carta a Regió 7

PRESENTACIÓ EL 6 DE FEBRER A L'HOSPITALET D'AMOR A LA CARTA I DEBAT SOBRE RACISME I XENOFÒBIA

.

El 6 de febrer, a les 19 hores, acompanyat del regidor de Cultura, Jaume Graells, i probablement l'alcaldessa i d'altres regidors, l'Ajuntament de L'Hospitalet organitza la presentació de la meva novel·la, "Amor a la carta" que passa a L'Hospitalet,  i un col·loqui sobre la temàtica de l'anterior llibre "Xenofòbia a Catalunya". L'acte se celebra a la Biblioteca Museu Tecla Sala, que és un dels escenaris de la novel·la.
Anar a la meva fitxa a "L'Hospitalet escriu" (clica) 
 Comentari de la novel·la a El Periódico

ENTREVISTA AL TRIANGLE SOBRE "AMOR A LA CARTA"

El Triangle d'avui publica aquest article , entrevista sobre "Amor a la carta"
 Clica aquí per obrir i llegir

PRESENTACIÓ D"AMOR A LA CARTA", AHIR A GIRONA"

Ahir divendres al vespre a les 20 hores (equivocadament els targetons inicials deien que era a les 7 i l'agenda de Diari de Girona ho va posar a  l'hora equivocada i va venir algú a les 7 que després no va tornar) es va presentar a la Llibreria 22 la meva novel·la "Amor a la carta" editada per Raima. Hi va assistir una vintena de persones.

En Saïd el Kadadoui va parlar de la meva trajectòria com a periodista, articulista i assagista, i que quan va llegir, fa ja més d'un any, la versió no acabada de la novel·la se li van esvair els temors sobre si me'n sortiria en el registre literari narratiu. Sense desvetllar la trama i girs de la història, va lloar el llenguatge planer i col·loquial d'una història feta en primera persona, la manera com s'administra la informació al llarg del text, esdevenint una novel·la romàntica, però no ensucrada, amb força intriga i girs inesperats, i amb un to de novel·la negra, repetint el que ja va dir l'escriptor Isidre Grau (premi Sant Jordi de l'any 1985) a la presentació de Barcelona ,  que era una història que podia esdevenir un guió cinematogràfic. El Kadaoui va recordar que la història passa en els anys 1996 i 1997, quan encara s'escrivien cartes i es trucava des de cabines telefòniques. També va fer un apunt, com a psicòleg, d'una de els qüestions que tracta la novel·la: el pes de les ferides del passat no superades (maltractaments, abusos...) que sovint dificulten o avorten noves relacions

La Iolanda Pineda, va començar recordant que fa poc més d'un any em va presentar "Xenofòbia a Catalunya" a Barcelona, llibre que era, ara per ara, l'únic recull escrit del que va passar a Salt -i fora de Salt- en els anys que ella va ser alcaldessa, i que l'havia sorprès gratament la lectura d'aquesta novel·la, com a persona que sempre està llegint narrativa.

Va explicar una mica la trama inicial de la història que passa a L'Hospitalet de Llobregat i al municipi imaginari de Puig d'Empordà:
 En Joan, un carter divorciat -que viatja força i també fa reportatges per algun mitjà- canvia de ruta de repartiment i es troba de tant en tant com passen per les seves mans unes cartes a nom d'Andreu Roca, per una casa que s'ha enderrocat i de remitent i només hi posa "Olga" sense cap més senya. Unes cartes que acaben en unes saques que són destruïdes al cap d'un any. Intrigat, en veure a contrallum que són cartes manuscrites, un dia farà un delicte. N'obrirà una, s'dentificarà amb el que escriu l'Olga que enyora l'Andreu, i lamenta no haver pogut solucionar "allò que va passar". Obrirà les següents i per unes pistes iniciarà la cerca d'aquesta Olga, explicant Pineda que la història té tombs i girs inesperats que fa que "a partir d'un moment no la puguis deixar" fent prendre part al lector en els conflictes que afronten els protagonistes. 
Iolanda Pineda va llegir la segona carta que obre el carter, i va fer alguns paral·lelismes divertits entre l'autor de la novel·la i el protagonista, tant pel que fa a trajectòries sentimentals com si, com a periodista d'investigació, jo també "seguia a la gent pel carrer" o era capaç de passar-me una nit en un cotxe a prop d'un local d'extremadreta.
Com també va dir en Kadaoui, va destacar fragments i reflexions que hi ha al llibre sobre l'enamorament, els secrets que tots podem tenir, el si cal explicar-ho o no tot, i el risc de perdre algú per dir-ho, o perdre'l per no dir-ho tot.   

Finalment jo vaig explicar breument el procés d'escriptura d'aquesta novel·la (iniciat ja fa molts anys), destacant que tot encaixa i hi  ha un motiu -sense dir-lo- del perquè l'Olga que envia les cartes a una adreça inexistent. Sense ser una història trista té darrera d'algun personatge les ferides o petjades del maltractement i pedofília,  i el sentiment de culpa dels qui han estimat aquestes persones per no haver pogut "salvar-los" i salvar la la relació. I vaig fer un paral·lelisme de que a l'igual que, en alguns casos, nens o nenes maltractats esdevenen maltractadors, en política internacional trobem com sectors de pobles que van ser maltractats (poble jueu o el serbis) poden esdevenir maltractador i ser incapaços de reconèixer que repeteixen patrons de maltracte similars als que van patir. També vaig destacar que, per entendre un dels quatre personatges principals, surten els fets de corrupció que van motivar el canvi d'alcalde a començaments dels anys noranta a L'Hospitalet. Que els escenaris de L'Hospitalet són reals i que Puig d'Empordà és un poble imaginari on el Joan hi té la colla d'amics i amigues i un col·lectiu ecologista de les comarques gironines que fa una revista que aborda qüestions, fets culturals i problemàtiques d'aquells anys a l'Empordà i el Gironès.
També vaig comentar la situació de les querelles i denúncies contra mi interposades per PxC i Josep Anglada i el seu advocat gironí, número 2 a les llistes de PxC a les últimes, eleccions, Francisco Bueno Celdrán. 
Per últim vaig explicar els dos llibres en projecte que tinc. Un de l'extrema dreta (o identitaris antiimigració) española en castellà, a mig termini, i una novel·la en català a llarg termini.Notícia i foto de la presentació al Punt Avui

VEURE ENTREVISTA TV GIRONA, minut 23

ENTREVISTES I COMENTARIS SOBRE PRESENTACIÓ "AMOR A LA CARTA" DEMÀ A GIRONA"

Demà divendres presento "Amor a la carta" a la les 20 hores a la Llibreria 22 de Girona (Carrer Hortes, 22) acompanyat de Saïd el Kadaoui  i Iolanda Pineda
Adjunto l'entrevista que va emetre ahir La Xarxa a La tarda de Girona, amb l'Eduard Cid, una informació de Diari de Girona i el link del  Tot Salt.

Clica per escoltar l'entrevista


Llegir a Diari de Girona, clica.

SETMANA A LA VISTA (Diari de Girona)

SETMANA A LA VISTA  

ALBERT CORNELLÀ Tot i que, oficialment, avui és el primer dia en el qual els comerços apliquen les tradi?cionals rebaixes de després de festes, enguany molts comerciants han optat per oferir descomptes importants des de fa una setmana. Tot i això, avui s'inaugura oficialment la ?temporada de rebaixes, una tradició que podria desaparèixer en els propers anys, atès que les autoritats estudien lliberalitzar aquesta pràctica. La difícil situació econòmica, que ha provocat un important descens en les vendes de Nadal i Reis, fa que molts comerços hagin posat les seves esperances en les rebaixes.

Avui dilluns es reemprenen les tertúlies literàries a la Biblioteca. Per la primer tertúlia de l'any, s'ha escollit el llibre Moments estel·lars de la humanitat de Stefan Zweig. El llibre aplega catorze minirelats històrics fascinants i absolutament variats, fets històrics que van des de la caiguda de l'imperi d'Orient a mans dels turcs, el descobriment de l'oceà Pacífic, la derrota de Napoleó o el viatge de Lenin a Rússia l'any 1917.... Moments històrics que han resultat decisius en els segles posteriors.
El Museu del Cinema de Girona (a partir de 2/4 de 9 del vespre) i l'Ateneu Bar de Banyoles (a partir de les 9 de la nit) acullen la projecció del Documental del Mes. En aquesta primera sessió del 2013, el film protagonista serà Big Boys Gone Bananas. El director suec Fredrik Gertten s'enfronta a la persecució legal i psicològica iniciada per la multinacional Dole Food Company quan va estrenar el seu anterior film Bananas!, que relata la querella de 12 treballadors d'una plantació a Nicaragua contra la poderosa empresa. Ara ens mostra el procés d'assetjament de la multinacional contra Gertten i la seva productora, a través de la intimidació.

Després de 20 anys de carrera, Dominique A presenta a l'Auditori, en el primer concert de la seva gira pel territori espanyol, el seu novè treball: personal, elegant, únic. Creador de grans atmosferes, en aquesta proposta l'artista de Nantes està acompanyat per una banda de rock. Vers les lueurs és un retorn a la senzillesa, una fugida de la quotidianitat, una nova revisió de la chanson francesa.

El periodista Xavier Rius presenta, a les 7 de la tarda a la Llibreria 22 de Girona, la seva novel·la Amor a la carta. Una història d'amor, amb molta intriga, ambientada als anys 1996 i 1997 a l'Hospitalet de Llobregat i al municipi imaginari de Puig d'Empordà. L'acte comptarà amb les intervencions del mateix autor, i de Guillem Terribas, Said El Kadaoui i Iolanda Pineda.
---------------

ç

AVUI DIVENDRES SURT DESTACAT A L'AGENDA DEL PUNT AVUI

CLICA PER ANAR AL PUNT AVUI 

"AMOR A LA CARTA" AL CATÀLEG DE "L'HOSPITALET ESCRIU" DE L'AJUNTAMENT I LES BIBLIOTEQUES

D'aquí un mes, el 6 de febrer a les 19 hores, presento "Amor a la carta" a la Biblioteca Tecla Sala (que surt a la novel·la), organitzat per l'Ajuntament de L'Hospitalet.

De moment ja estic al catàleg de "L'HOSPITALET ESCRIU"

Aquesta és la fitxa:

 Xavier Rius Sant

Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959). És mestre i periodista. Viu entre Moià i Barcelona. Vinculat als moviments pacifistes i d’objectors dels anys vuitanta i, més tard, a associacions de drets humans i centres d’estudis sobre conflictes, va publicar diversos llibres sobre el fenomen de l’objecció de consciència i el pacifisme. Especialitzat en el seguiment de conflictes internacionals com els del Magrib, Balcans i el Pròxim Orient, ha col·laborat en la majoria de diaris de Catalunya i Madrid i ha participat en projectes d’ajuda humanitària. El fet migratori i el creixement dels partits xenòfobs és un dels temes que escriu, publicant diversos llibres, l’últim dels quals Xenofòbia a Catalunya editat per Edicions de 1984 a finals de 2011, li ha provocat un seguit de denúncies i querelles per part de Plataforma X Catalunya. Actualment col·labora entre d’altres mitjans a El Punt Avui, El Periódico, El País i El Triangle, i fins la seva desaparició, a COMRàdio on va coordinar la secció Conflictes del Món. Ara publica aquesta novel·la que transcorre a L’Hospitalet de Llobregat, on Rius va treballar de mestre 22 anys, i al municipi imaginari de Puig d’Empordà. En Xavier manté el bloc  Xavier Rius Sant. “He treballat de mestre a primària, secundària a l'Hospitalet entre 1984 al 2008, a les escoles Charlie Rivel, primer, quan vaig perdre la plaça vaig anar al Pablo Picasso, després al Folch i Torres quan es fusiona amb el Picasso que tanca (Tots aquests anys faig a més de llengua del curs que era tutor, les Ciències Socials de 6è, 7è i 8è) En tancar-se aules el 95 vaig al Busquets i Punset en comissió de serveis a P-3, després faig geografia i història i a l'IES Apel·les Mestres a 1r d'ESO. Finalment en crear-se vacant de primària al Folch i Torres hi torno fins el curs 2007/2008. Des del 2008/09 tinc plaça a Barcelona. Amor a la carta, passa, la major part,  a l'Hospitalet Centre, Pubilla Cases, les vies de tren, un gimnàs a tocar del Tecla Sala, la Rambla Just Oliveres, la Plaça de la Font del Repartidor,etc i fins i tot tangencialment aborda els fets que van motivar el canvi d'alcalde de J I Pujana a Celestino Corbacho.    No és el primer llibre que parlo de l’Hospitalet donat que a l'assaig Xenofòbia a Catalunya, publicat fa un any, explico el creixement del discurs xenòfob i de PxC i parlo de l'entrada de PxC a l'Hospitalet. I un cop publicat el llibre, en ser jo qui descobreix que el centre neofeixista Militia, inaugurat fa un any, que inicialment es va ubicar equivocadament a Can Serra, ara anomenat Casal Tramuntana és al carrer Independència de Barcelona i  que va ser llogat pels números 2 i 10 de la candidatura de PxC de L'Hospitalet, començant els meus problemes amb PxC, amb amenaces i querelles”.                                                                                                                     2012. Xavier Rius Sant  Amor a la carta. Moià: Raima, 2012. "És una història d'amor que té lloc en un Hospitalet que canvia, que es transforma urbanísticament, a l'època de l'alcalde Pujana i tot l'embolic que hi va haver en aquell moment. És un retrat de l'Hospitalet d'aquell moment"  2012. Xavier Rius Sant Al volum hi surt el barri de Pubilla Cases, les vies del tren del barri de Sant Josep on ara es construeixen nous pisos i es juga amb la confusió entre dues vies amb el mateix nom, el carrer Molí, que pertanyen a l'Hospitalet i a Esplugues però que són una molt a prop de l'altra. També hi apareixen el Tecla Sala, la Rambla Just Oliveras i els bars del centre de la població, encara que el lloc on passen algunes de les escenes principals és el carrer Cartago, que no es troba al nomenclàtor de la ciutat.  Desvetllem una mica la trama de l'obra: "Al Joan un carter divorciat, que canvia de ruta de repartiment a Publilla Cases, li arriben a les seves mans, de tant en tant, cartes a nom d'un tal Andreu Roca a l'adreça d'una casa que s'ha enderrocat. Cartes que de remitent només hi porten el nom d'Olga i que en no poder-se retornar, acaben a unes saques que són destruïdes. Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes, que a contrallum veurà que són manuscrites, un dia n'obrirà una i d'identificarà amb el que escriu l'Olga que enyora l'Andreu i lamenta no haver pogut salvat la relació. N'obrirà més i per unes pistes iniciarà una cerca de la que ja no es podrà fer enrere"  Xenofòbia a Catalunya. Barcelona: Edicions de 1984, 2011. En aquest llibre, no només es fa un seguiment del creixement del discurs xenòfob i de Plataforma per Catalunya, sinó que l'autor s'endinsa en les polèmiques viscudes al voltant de la immigració a municipis com ara Vic, Badalona o Salt. Diu Anglada de PxC: «Em diuen el flautista d'Hamelin, però per les rates de cloaca que em segueixen allà on vaig». El problema seria que després de les rates el seguís el jovent. Per això, cal la reflexió. El Libro de la inmigración en España. [Córdoba]: Almuzara, 2007. Las cifras lo corroboran: el fenómeno de la inmigración se ha convertido en uno de los temas que más inquietud y desconcierto generan entre nuestra ciudadanía. Probablemente a causa de la celeridad e intensidad, lo cierto es que constituye una realidad insoslayable ante la que no cabe cerrar los ojos, y que obliga a todos, ciudadanos de a pie y poderes públicos, a tomar conciencia de la misma, de sus implicaciones y consecuencias para el futuro que se nos avecina. El autor logra en este libro desentrañar las claves de esa realidad, aportando para ello datos contrastados y un pormenorizado estudio de la normativa promulgada es esta materia desde los años del franquismo hasta nuestros días.

Anar a L'Hospitalet escriu, fitxa de Xavier Rius Sant