ES DISSOL EL GRUP DE PxC DE LA CATALUNYA NORD PER DISCREPÀNCIES EN EL TEMA SOBIRANISTA

 La delegació de PxC de la Catalunya Nord es va dissoldre el passat diumenge 15 de desembre, per discrepàncies amb la postura contrària de la direcció de partit a Vic al moviment sobiranista que viu Catalunya des de l'11 de setembre de 2012. Aquest és doncs el segon grup de PxC que es dissol aquesta setmana, després de la sortida del partit dels 3 regidors de Manlleu dimarts passat.

 En el comunicat fet públic (clica per anar al seu blog)  informant de la seva dissolució afirmen que "El moviment identitari predica l’autodeterminació dels pobles, el despertat de la identitat cultural i l’instint nacional. Un instint nacional que ha de portar Catalunya cap a la voluntat d’alliberament nacional. Heus aquí un dels principals eixos de la doctrina identitària. En el cas contrari, el terme identitari és inapropiat". 

Així mateix manifesten el seu desconcert per "l'acostament de la PxC amb el Front National, un partit amb personatges com Louis Aliot, que no amaga la seva repulsió a propòsit del fort sentiment identitari a la nostra regió i que recentment s’ha inquietat força de la pujada del nacionalisme català"   No era cap secret que a la trobada d'Enric Ravello i Anglada amb Marine Le Pen a Xipre, setmanes després a la creació del grup de Perpinyà, Le Pen manifestà a PxC el seu malestar per l'irrupció del partit d'Anglada a França.

El grup de PxC de la Catalunya Nord, liderat per Llorenç Perrié Albanell, es va presentar a Perpinyà  el 28 de juliol de 2012 en un acte en que hi van ser presents, Josep Anglada, esl secretari general, Robert Hernado, i el Resposnable de Relacions Internacionals, el valencià Enric Ravello.  Aquell dia Albanell va voler destacar el caràcter identitari i catalanista de PxC, posicionant-se contra el “pseudocatalanisme esquerrà, multicultural i mundialista” i denuncià els efectes negatius, des del seu punt de vista, provocats per la immigració. 

Imatge de la presentació de PxC de la Catalunya Nord, el juliol de 2012

Comunicat sobre la dissolució de la delegació de la Plataforma per Catalunya Nord (PxCN)

 Després d’un any de silenci i de posada en vetlla de la nostra delegació, en resposta a una ona important de dimissions dels executius de PxCN en octubre de 2012, la delegació de la PxCN (Plataforma per Catalunya Nord) s’ha reunit el diumenge 15 de desembre de 2013.

Comprova que la Plataforma per Catalunya no evoluciona cap a un model de partit Nacionalista-Identitari-Català, ben al contrari! Ha estat doncs decidit de posar un terme a les activitats de la delegació nord-catalana. La dissolució s’ha votat per unanimitat el diumenge 15 desembre de 2013 i fa efecte el dia mateix.

Ningú no dubta de la determinació amb la qual els membres de la PxC i el seu president Josep Anglada combaten la immigració extra-europea, política que va motivar la nostra adhesió a aquest partit. Tanmateix, ens plantegem legítimament preguntes a propòsit de la posició de la PxC en matèria de catalanisme.

Lamentem les maquinacions tèrboles de la PxC en el moment de la jornada de l’11 de setembre de 2012. Un mes més tard, el 12 d’octubre, l’organització no vacil•larà a participar en una contra-manifestació clarament espanyolista.

En ocasió de la commemoració del Tractat de les Pirineus, el 7 de novembre de 2012, la PxC no va publicar cap comunicat per sostenir la nostra acció i la nostra voluntat d’unitat amb el conjunt del poble català. Tal acció hauria constituït tanmateix una penyora forta de catalanisme, sobretot amb la delegació del partit a Catalunya del Nord.

Som desconcertats de la temptativa d’acostament de la PxC amb el Front National, un partit amb personatges com Louis Aliot, que no amaga la seva repulsió a propòsit del fort sentiment identitari a la nostra regió i que recentment s’ha inquietat força de la pujada del nacionalisme català. Sorprenent postura per un responsable d’un partit clarament nacionalista!

L’oposició de PxC a la consulta-referèndum sobre l’autodeterminació del poble català del Principat i la defensa d’un ensenyament bilingüe, (documents emesos en reunió del consell executiu amb data de 12 de gener de 2013) com eixos més importants i entre d’altres, fa completament impossible la nostra continuïtat a PxC.

Algunes observacions :

Pensàvem que el fet de posseir una delegació nord-catalana constituïa per a la PxC una penyora de catalanisme polític. Som totalment enganyats.

Oposar-se a la voluntat del poble català significa condemnar-se a una mort política certa en un futur Estat català sobirà. Com es podria llavors en aquestes condicions lluitar contra la invasió migratòria que patim ?

Podem legítimament preguntar si la PxC és realment identitària. El moviment identitari predica l’autodeterminació dels pobles, el despertat de la identitat cultural i l’instint nacional. Un instint nacional que ha de portar Catalunya cap a la voluntat d’alliberament nacional. Heus aquí un dels principals eixos de la doctrina identitària. En el cas contrari, el terme identitari és inapropiat.

Finalment, si el nostre desig és d’ajuntar-nos en el futur conjunt ethno-cultural dels Països Catalans, no és per fer-se espanyols! És absurd intentar emancipar-se del domini francès per ser enganxat per un altre…

Catalunya del Nord, per ser reconeguda i ser sostinguda, per conservar la seva identitat i reafirmar la seva territorialitat, necessita un Estat Català al Principat. Per tant, els identitaris nord-catalans sostenen sense la menor ambigüitat el projecte d’una Catalunya independent, projecte àmpliament justificat per la història. La nostra visió d’Europa concorda amb aquesta tria!

L’assemblea provisional de la Plataforma per Catalunya Nord (PxCN)
 Perpinyà, 15 de desembre de 2013

 Imatge d'una reunió de PxC-Nord

Cartell de PxC-Nord
Llegir comunicat de dissolució al blog identitari Terra i Poble
Bloc de PxC-Nord
Facebook PxC Catalunya Nord

OPINIONS DE PxC I ALTRES IDENTITARIS (diuen que no són racistes!) AMB MOTIU DE LA MORT DE MANDELA

Plataforma X Catalunya, Partido X La Libertad i España 2000, diuen que no són racistes, només realistes i identitaris. 

Aquí recullo els tuits o comentaris de Facebook d'aquest vespre sobre la mort de Nelson Mandela d'Enric Ravello, Secretari de Relacions Nacionals i Internacionals de PxC, del regidor d'España 2000 d'Alcalá de Henares, Rafa Ripoll,  del que va ser cap de llista de Cornellà de PxC, Sergio Serralvo -ara desvinculat del partit d'Anglada-, i de Carlos Fuster y Eduardo Arroyo de Partido X La Libertad (socis espanyols de PxC). A sota poso un article de l'any passat de Ravello on exposa el seu punt de vista sobre l'aparheid i Nelson Nandela.

Comentari de Carlos Fuster de Partido X La Libertad de Málaga, sobre l'article del vicepresident de PxL, Eduardo Arroyo que qualifica Mandela de fals mite i d'heroi inventat pels mitjans i el cinema liberal. A sota, comentari de Face de Fuster.

Història de Sud-àfrica: una realitat incòmoda

Enric Ravello, Secretari de la Relacions Internacionls de Plataforma X Catalunya

Blancs esclavistes i colonialistes que exploten al seu benefici a la població negra autòctona del país de forma inhumana fins que aquests es rebel·len i aconsegueixen alliberar-se per establir un Govern just i creen una harmònica nació en la qual tots viuen en harmonia . Aquest conte de “bons” i “dolents” no té res a veure amb la real història de Sud-àfrica. 

Faré un breu resum, necessari per poder entendre en tota la seva dimensió la injustícia i la brutalitat del que està ocorrent avui en l'Àfrica austral.En 1488 van arribar els primers europeus a la zona del Cap de Bona Esperança, eren uns pocs navegants portuguesos que es van trobar amb un país pràcticament deshabitat, només uns pocs hotentotes a la zona propera al desert del Kalahari, ni el menor rastre de poblacions negres de llengua bantú, ni un sol zulu o xhosa dels quals avui volen presentar-nos com a població autòctona del país

Després de l'arribada dels portuguesos, seran els holandesos els que posen els seus ulls en aquesta zona i en 1648 Jan Van Riebeeck, al comandament del buc Harlem va desembarcar i va donar inici al poblament de Sud-àfrica, els colons europeus que van arribar van formar el poble afkikaner (bóer és granger en holandès) en la seva immensa majoria eren holandesos-flamencs, amb un nombre important de hugonotes (francesos protestants que s'havien exiliat als Països Baixos) i alguns –molt pocs– alemanys i polonesos. A la fi del XVII aquests afrikáners inicien la seva expansió cap a l'interior del país (la Gran Trek) i serà en 1700 quan es troben amb la primera tribu negra emparentada amb els zulus i els xhosas, els anomenats nguni, que s'estan expandint des del centre del continent cap a l'Àfrica austral. La colònia holandesa sofrirà un terratrèmol polític en 1805 quan la flota anglesa –triumfadora en Trafalgar contra l'espanyola– desembarca a Ciutat de El Cabo, i Londres comença a exercir el control del territori i es produeix una important arribada de colons britànics. A la llarga la tensió entre Londres i Ámsterdam pel control del Sud-àfrica desembocarà en la guerra anglo-bóer finalitzada en 1902, amb el triomf britànic però amb una solució política “mixta”, l'anomenada Unió Sud-africana pertanyerà a la Commonwealth però políticament s'imposa el “model bóer”. Conseqüència d'això s'instaurarà el famós “apartheid”, que mai serà completat.

 El que coneixem com a apartheid –que en realitat era una fase de transició cridada “petit apartheid” – és la fase inicial d'un projecte que mai va arribar a consumar-se i que es basava en la fórmula de el “desenvolupament per separat” en el qual cada ètnia tindria el seu propi territori en el qual es regiria per les seves lleis i costums (els famosos homelands eren part d'aquest projecte).

 Durant finals del segle XIX i sobretot al llarg del XX, Sud-àfrica aconsegueix unes quotes de desenvolupament incomparables amb qualsevol país de l'entorn. Aquesta circumstància, malgrat les injustes situacions que pogués produir l'apartheid, dóna lloc a una immigració massiva de zulus i sobretot xhosas a la recerca de treball, sanitat, i unes mínimes condicions vitals. És necessari assenyalar que els zulus, una ètnia que conserva costums i principis arrelats en la seva tradició, sempre va tenir una cordial relació amb els blancs, especialment de llengua holandesa, mentre que la seva relació amb els xhosas ha estat de permanent conflicte, sovint sagnant (per això, és ridícul que es parle de “negres” com una categoria única a Sud-àfrica). Seran els xhosas, tribu més pobra que els zulus, els que més emigrin cap a Sud-àfrica de tal manera que van arribar a convertir-se –avui ho són– en l'ètnia majoritària del país.

En 1985 –encara vigent l'apartheid- esclata una sagnant guerra civil entre les dues ètnies negres que se salda amb milers de morts. La autoproclamada “Mama” Mandela, segona dona de Nelson Mandela, icona de dona compromesa per la progresía occidental i nominada per a Premi Nóbel de la Pau, va anar discretament retirada d'escena quan va ser condemnada a sis anys de presó per participar directament en l'assassinat a cops i punyalades d'un jove negre en Soweto.

 

En 1992 la població blanca decideix posar fi a l'apartheid i en 1994 es convoquen eleccions que guanya el Congrés Nacional Africà (CNA), el partit polític amb el qual s'identifiquen els xhosas –el partit zulu serà Inkhata.

El CNA està presidit per Nelson Mandela. Durant anys en els seus mítings els lemes que més se sentien eren els poc tranquil·litzadors de el “kill de boer” (“mateu al bóer”, que va arribar a convertir-se en un himne del partit) a el “un granger, una bala”. Amb l'arribada al poder del CNA s'inicia la persecució i l'extermini dels grangers blancs.

La situació s'endureix després que Mandela cedís la prefectura del partit a Jacob Zuma (un dels pocs zulus del CNA). El CNA va revalidar la seva majoria absoluta el 26 d'abril del 2009, la qual cosa va convertir a Zuma en el nou president del Sud-àfrica. Un perillós personatge que nega prendre en consideració qualsevol consell de l'OMS per frenar la plaga de la SIDA que afecta al seu país perquè segons afirma “la SIDA afecta solament als blancs, així que no hem de prendre cap precaució” el que a més de revelar la seva preocupació per la salut de la població blanca, demostra el seu grau d'ignorància, doncs la SIDA és precisament una plaga entre la població negra del país. Zuma tampoc és precisament un exemple per atallar una altra de les plagues que assolen a Sud-àfrica la violència masclista i les violacions –un 28% dels homes sud-africans han participat en alguna violació, també en la seva majoria pertanyents a la població negra–. El mateix Zuma –pare de 19 fills– ha estat acusat de violar a diverses de les seves dones, algunes d'elles han aparegut “suïcidades”, Zuma no nega aquestes acusacions, simplement es limita a assenyalar “segur que elles l'hi van passar molt bé”.

És en aquest clima de violència generalitzat quan  s'empitjora la campanya d'assassinats massius contra els grangers blancs. Com va denunciar Philip Claeys al Parlament europeu, és el propi capdavanter de les joventuts del CNA, Julius Malema –segons la revista Forbes una de les persones més riques i influents d'Àfrica– el que anima a cometre aquests crims, entonant sovint en les reunions oficials del partit el “Kill de Boer” (dubhula iBhunu en llengua xhosa).

Crims i massacres que han romàs durant massa temps en silenci i que, per descomptat, no han merescut la mínima atenció d'organitzacions com a SOS Racisme o Amnistia Internacional. Només la valenta iniciativa de Philip Claeys, el Vlaams Belang i la resta de partits identitaris han permès donar-los a conèixer a les institucions i a l'opinió pública europea. L'assassinat massiu de blancs sud-africans per motius racials, alguna cosa sobre el que nosaltres, com a europeus, hem de conscienciar-nos i mobilitzar-nos.

No volem tancar aquest article sense deixar d'expressar tot el nostre suport i la nostra absoluta solidaritat amb tots els grangers bóers cruelment perseguits, impunement assassinats, permanentment hostigats i violentament assetjats pel terror afro-marxista.

Enric Ravello

Secretari de relacions nacionals i internacionals de Plataforma per Catalunya

8 de febrer de 2012

clica per llegir sencer al blog d'Enric Ravello

leer completo en castellano, bajando al final del texto

FOTOS I DOSSIERS SOBRE PxC DE SANTA COLOMA. TENSIONS VÀRIES A PxC

La circulació de fotos -certes o falses- i dossiers sobre membres de PxC de Santa Coloma de Gramenet, amb imatges de diferents tipus se suma a les lluites internes que hi havia a PxC després del tuit del Secretari General, Robert Hernando, sobre la Via Catalana i els sexshop, que va motivar que el Secretari de Relacions Nacionals i Internacionals, el valencià Enric Ravello, exigís a Angalda una rectificació que no ha fet (Clica).  La situació de PxC a Santa Coloma és complexa, no només per la tensió que genera al Ple PxC, amb les intervencions de Juan Gómez Montero, sinó perque des de fa 8 mesos hi ha vacant un lloc de regidor que cap membre de la llista ha volgut ocupar. L'enviament per entregues de certes fotos de diferents tipus i situacions sobre el passat polític i personal d'algun membre del consitori als grups polítics colomencs i a diversos periodistes, encara ha tensionat més la cosa. A mi una de les persones que suposadament surt a aquestes fotos m'ha dit que són falses. I aquest enviament de fotos passa després de reiterats rumors sobre altres imatges o vídeos d'altres membres del consitori.

El periodista Jordi Corachán, al digital Gramenet 2.0, ubica aquests enviaments de fotos als enfrontaments entre el cap de llista, Sergio Palomo Chillerón, que va dimitir el març de 2012 (clica)  i l'actual portaveu de PxC, Juan Gómez Montero.

          RESPOSTA DE PxC
Plataforma ha respost a aquestes informacions amb un comunicat titulat "Plataforma per Catalunya en front el sistema i els seus gossos guardians" redactat, sembla, per Josep Anglada, segons el qual  es tracta "d'un clima de fustigació cap a diverses persones que formen la notra llista electoral que estan sofrint amenaces i pressions perquè s'abstinguin de ser regidors" PxC afegeix que posen en coneixement aquest episodis a la ciutadania "perquè sàpiga quina mena de gent habita les intitucions" (llegir comunicat de PxC)



            CONFLICTES A PxC I "LA ESPAÑA EN MARCHA"

Al marge dels problemes a Santa Coloma també hi ha un malestar entre els regidors metropolitants de PxC, d'ideologia pròxima a l'extremadreta expanyolista, per les reiterades contradiccions d'Anglada que a Vic va votar aquest estiu diverses mocions independentistes (Marxa de l'administració espanyola, tancament de la Delegació i subdelegacions del Govern, no multar per posar l'estelada o no penjar la bandera espanyola, carrer a Guillem Agulló, etc...)

El protagonisme que ha obtingut La España en Marcha després de l'atac de la Diada a Madrid, i el fet que La España en Marcha pensi fer candidatura europea, en un moment que PxC no sabia si participaria en una probable llista amb membres de Manos Limpias y Partido X La Libertad, que no està clar que es faci, també preocupa a PxC donat que la España en Marcha podria agafar part de l'espai social i polític de PxC.  Aquesta pujada de La España en Marcha -que es concentraà a Montjuïc el dia 12-  passa després que no arrenqués l'extensió española de PxC, Plataforma x La Libertad, que es va reconvertir fa cinc mesos en Partido x La Libertad, guardant distàncies amb PxC. Partido X La Libertad, que s'havia nutrit a alguns llocs de militants i ex dirigents de Democracia Nacional, veu amb preocupació com La España en Marcha, en la que participa Democracia Nacional, agafi l'espai.

Enric Ravello amb l'excap de llista de Santa Coloma, un mes després que aquest dimitís de regidor

A Santa Coloma continua vacant des de fa 8 mesos el lloc del tercer regidor de PxC que ningú ocupa

Més informació a Gramenet 2.0 

XERRADA DEBAT A VIC SOBRE L'EXTREMA DRETA A GRÈCIA I A CATALUNYA, I CONCENTRACIÓ SOTA LA PUJA A BARCELONA.

Avui he participat a la xerrada a Vic en el marc de la jornada internacional antifeixista convocada des de Grècia pel creixement d'Albada Daurada que va obtenir el  7 %dels vots i 21 diputats a Grècia i persegueix gitanos, immigrants i homosexuals, amb la complicitat de part de la policia; organitza ajuts socials i un banc de sang només pels autòctons, i culpa de tots els mals als estrangers,   
        A Vic he compartit taula amb el militant antifeixista grec Lefteris Banos en un debat organitzat per Unitat Contra el Feixisme i moderat per Steve Cedar. Hi han assistit una seixantena de persones. 

       Lefteris s'ha centrat en l'origen d'Aurora o Albada Daurada, el suport que reben de la policia i de com la crisis econòmica que pateix el país a causa de la crisi política, la mala gestió i les imposicions europees ha esdevingut un terreny adobat per l'èxit electoral d'Alba o Aurora Daurada (Chrisi Avgi- Χρυσή Αυγή en grec).

      Jo he parlat de l'extrema dreta a Catalunya i l'Estat espanyol, i Europa. He fet un paral·lelisme entre les condicions econòmiques i socials que van afavorir la pujada del nazisme a Alemanya els anys trenta amb la situació política i econòmica actual, i he explicat perquè crec que ni PxC ni cap altre grup ha aconseguit entrar al Parlament català, espanyol ni a cap altre parlament autonòmic. També he dit que la majoria de grups d'extrema dreta o identtaris(PxC,MSR, VD, DN, etc...) han intentat aquest Nadal i dies de reis imitar el treball social d'Aurora Daurada.

        He demanat a l'ex regidora d'ERC, Gràcia Ferrer, que va viure a França a meitat dels vuitanta quan Le Pen creixia, que comparés la situació de França amb Catalunya i Espanya i ha comparat també les personalitat de J.M. Le Pen amb la d'Anglada. Algunes persones han preguntat a  Lefteris per l'esperiència del partit d'esquerres Syriza (clica) contrari al compliment de les imposicions de retallades fetes des de Brussel·les o Berlín. 

        Mentre es feia la xerrada a Vic, unes dues centes persones, convocades també per Unitat contra el Feixisme (clica per veure més fotos), s'han manifestat sota la pluja sota la Oficina del Parlament Europeu a Barcelona al Passeig de Gràcia, amb participació, també de dirigents i militants d'Iniciativa, la CUP, ERC i PSC.  

        Chrisi Avgi és una organització d'extrema dreta liderada per Nikolaos Michaloliakos, matemàtic i antic militar, qui adoptà un ideari basat en les lleis de l'antiga Esparta. Fou creada a partir de la revista homònima que va circular de 1980 a 1984, quan deixà de publicar-se perquè el seu cap fou nomenat cap de les joventuts de la Unió Patriòtica Nacional, però el 1985 abandonà el càrrec i va refundar l'organització com a partit, que no fou legalitzat fins el 1993. El fet que rememori les lleis de l'antiga Esparta -que predicaven l'eliminació dels dèbils- és una mostra, des del meu punt de vista, de la seva ideologia propera al nazisme.

 

Amb la diputada de la CUP, Georgina Rieradevall (a punt de ser mare) i el periodista Josep Comajoan.

 Steve Cedar, jo mateix i Lefteris Banos

Unes 60 persones han assistit a l'acte que ha tingut un col·loqui molt enriquidor. La segona per la dreta l'ex regidora d'ERC, Gràcia Ferrer que ha parlat de com va viure a França el creixement del Front Nacional.

Veure la convocatòria de l'acte, clica

        Imatges de la concentració sota la pluja a Barcelona. A sota, de la manifestació d'avui a Atenes.

N Michalolaikos.
                       Més informació de la concentració a Barcelona, clica aquí i ves la Directa

          Josep Anglada twittejant fotos del meu blog amb en J Comajoan i la Georgina Rieradevall....Però no entenc què vol dir amb "inesperable"?

MEDITERRANEO DIGITAL: Anglada denuncia al periodista Xavier Rius e insinúa que es gay

Algú que coneix bé a Anglada i sap de psiquiatria me'l va definir, tal com dic a la pàgina 55 del llibre:"megalòman, ansiós de poder, sense capacitat d’autocrítica, amb el judici crític i el raonament alterats i sense cap mena de sentiment de culpa. És fabulador i pot arribar al deliri."
Ara m'està amenaçant(mira twitt de sota) . No li convé que em passi res...

MEDITERRANEO DIGITAL:

Anglada denuncia al periodista Xavier Rius e insinúa que es gay

Josep Anglada, presidente de PxC, parece destinado a pasar media vida en los juzgados. Este sábado el dirigente identitario interpuso una denuncia ante el Juzgado de Guardia de Vic contra el bloguero y autor del polémico libro "Xenofobia en Catalunya" Xavier Rius Sant, como presunto autor de un delito de injurias tipificado en el artículo 208 y siguientes del código penal y de un delito de calumnias tipificado en el artículo 205 y siguientes del código penal.

Xavier Rius acusó en su blog al presidente de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada, de haber creado un twitter falso con su fotografía. "Creo que Josep Anglada, en vez de dedicarse a hacer un twitter falso con mi foto, cosa que es un delito, lleno de comentarios que serían, también, susceptibles de otro delito, tendría que afrontar estos hechos", refiriéndose a la celebración de la victoria de la selección española en la Plaza de España de Barcelona el pasado 1 de julio.

Según Anglada, los comentarios de Xavier Rius son "injuriosos contra mi persona, con el agravante de que provienen de una persona que es periodista y que obvia uno de los presupuestos deontológicos de su profesión: la responsabilidad y rigor de sus manifestaciones. Así lo establece el artículo 3 del código deontológico periodístico", remarca el comunicado oficial de PxC.

Anglada: 'El Sr. Xavier Rius tiene una obsesión enfermiza conmigo'

Para Anglada, este caso constituye "un claro intento de dañar la imagen del partido y de su presidente, con el agravante de que vierte esas manifestaciones en las que pretende incriminarme a mí en un medio digital, por lo que el nivel de difusión podría ser altísimo y los perjuicios electorales para PxC podrían ser brutales al culparme de postear en Twitter comentarios homófobos y machistas".

Al abandonar el juzgado de guardia, el líder identitario declaró que "me he visto obligado a denunciar al señor Xavier Rius Sant, por falsas acusaciones, ya que me acusa de algo que yo no he realizado" y añadió que "él como periodista debería saber que las informaciones se han de contrastar".

Sobre los comentarios atribuidos a Rius en Twitter, Anglada manifestó que "personalmente no puedo asegurar que sea homosexual, de hecho poco me importa, tengo amigos homosexuales y no tengo ningún problema con este colectivo". "Lo que me extraña del señor Rius", apostillo, "es por qué me sigue a todas partes y no para de hacerme fotos, con la que he llegado a la conclusión de que tiene una obsesión enfermiza con mi persona".

Para terminar, Anglada recalcó que "las criticas las aceptamos y hasta somos capaces de rebatirlas siempre que estén hechas con seriedad y rigor, pero a diferencia del profesor Xavier Casals, que sí sabe de lo que habla y lo hace con diligencia y veracidad, el bloguero Xavier Rius se nota que es una especie de friki obsesionado, que no sabe ni lo que escribe y que jamás ha dado ni una sola información veraz de nuestro partido, ni del mundo identitario. Es un aprendiz eterno y de los malos".

anar a Mediterraneo Digital, clica aquí 
anar al twitter d'Anglada, aquí
https://twitter.com/josepanglada/status/222431460026613760

    El Triangle recull les amenaces d'Anglada cap a la meva persona, clica

          EL TRIANGLE, CONFIDENCIAL, dimecres 11 de juliol

A quin periodista amenaça de “carregar-se” Josep Anglada?

A Xavier Rius Sant, que ha estat col·laborador de L'Avui i El País entre altres mitjans, actualment col·labora d’El Triangle i és un periodista especialitzat en moviments d’extrema dreta xenòfoba. Rius ha publicat recentment el llibre Xenofòbia a Catalunya, que analitza críticament el fenomen de Plataforma per Catalunya, el partit ultradretà i excloent que lidera l’osonenc Josep Anglada. Malgrat que el llibre i els articles que publica habitualment Rius sobre Anglada i el seu entorn n’ofereixen una visió gens complaent, l’ultra vigatà va assistir a la presentació del llibre a la capital d’Osona. Però d’uns dies ençà Plataforma per Catalunya sembla haver declarat la guerra obertament a aquest periodista. El 4 de juliol passat apareixia a Twitter un perfil fals de Rius Sant, carregat de comentaris homòfobs passats de voltes: “He de reconeixer que la meva fòbia per la PxC és perquè estic enamorat de tu, dels teus cabells blancs o de la teva mala llet, o bona” o “magrada molt fer fotos als machotes identitaris per veure-les en la intimitat” deia el fals rius de Twitter en referència a Anglada. Rius, al seu bloc d’Internet, va acusar directament Anglada, la regidora de Vic Marta Riera, el secretari general de la PxC Robert Hernando i el secretari de Relacions Internacionals Enric Ravello, d’estar al darrera del fals perfil (de fet, eren els qui hi havien retuitejat); i a continuació va presentar una denúncia als mossos d’Esquadra. Anglada també ha denunciat en un jutjat de Vic a l’autor de Xenofòbia a Catalunya per injúries, però des de Twitter continua gastant el seu habitual to desafiant: “Tinc ganes de divertir-me. El primer que em carregaré serà el blocaire del X. Rius Sant. Altres seguiran el seu camí”, piulava el 9 de juliol. Anglada ha definit Rius com “una espècie de friqui obsessionat amb la meva persona, que em segueix a tot arreu i no para de fer-me fotos. Mai ha publicat ni una informació veraç sobre el nostre partit”.

---

POSO DENÚNCIA ALS MOSSOS PEL TWITTER FALS AMB EL MEU NOM I LA MEVA FOTO

  (Poc després de penjar que he posat la denúncia aquest compte de twitter ha quedat desactivat)
Aquesta tarda he posat una denúncia a la comissaria dels mossos d'esquadra de Vic per la creació la nit de dimarts a dimecres d'un perfil de twitter fals amb el meu nom i la meva foto i contingut masclista i homòfob. Perfil que només crear-se, va twittejar, rebre tuits i se li van agregar com a seguidors diversos càrrecs i regidors de PxC. 
Sembla que la primera persona que va difondre la seva existència va ser el Secretari General de PxC Robert Hernando.

 anar al twitter fals, clica aquí
D'alguna manera el contingut d'aquest twits coincideix amb el que va piular Josep Anglada sobre mi dilluns amb motiu de la meva presència a Torrejon dissabte a l'acte de Plataforma X La Libertad on vaig constar que hi va assitir molt poca gent, unes 50 persones, molts vinguts de Catalunya.

 
Encara que penso que els autors d'aquest twitter fals són PxC, a la denúncia no ho pressuposo per tal que els mossos investiguin el seu origen.

El dia 9 de juliol Anglada  m'amenaçarà per twitter:

PxC DIFON UN PERFIL FALS DE TWITTER AMB EL MEU NOM I UNA FOTO. CREC QUE L'HAN FET ELLS. FER-HO ÉS UN DELICTE!

Aquesta nit s'ha activat un twitter fals amb el meu nom i una foto meva antiga, difós per Plataforma per Catalunya, i crec fet per ells. El secretari General de PxC, Robert Hernando va difondre i recomenar la nit de dimarts a dimecres aquest twitter amb el meu nom i la meva foto.
El twitter té continguts homòfons i aquest perfil ha tuwittejat amb l'Anglada, en David Parada, el Secretari General, Robert Hernando, amb l'Enric Ravello, Secretari de Relacions Nacionals e Internacionals, que ha enviat previament un twitt, i amb la regidora, Marta Riera.
Fer un twitter fals és un delicte. 
l'Anglada juga amb foc. Allà ell!
I té el seu twitter molt descontrolat. Diu en el seu que la regidora Georgina Rieradevall marxi de Vic (ho va dir al Ple i l'alcalde no el va cridar a l'ordre, per què serà?)
Diu al seu twitter que l'exregidor Quim Soler és "una rata de cloaca". Veig que està molt nerviós!

 

clica aquí per anar-hi