EL QUE CiU I ERC NO RESPONEN, publico aquest article al Periódico sobre si expliquen o no què fer l'endemà del no de Rajoy i la comparació amb Gandhi o Israel

Xavier Rius, periodista. El Periódico 5 de desembre de 2013 

Malgrat que sembla que aviat coneixerem la pregunta i la data en què el Govern català desitja fer la consulta sobre la independència, el que no han explicat ni la Generalitat, ni ERC ni l'Assemblea Nacional Catalana és com continuarà el procés quan Mariano Rajoy prohibeixi la seva celebració o impugni la llei de consultes, ni què es farà l'endemà d'unes hipotètiques eleccions plebiscitàries, que crec que CiU no convocarà perquè sap que les perdria. He llegit amb gran interès diversos llibres publicats fa un any que argumentaven jurídicament i políticament la viabilitat del procés cap a la independència, entre ells el de Joan Ridao, i vaig quedar decebut per l'omissió del preu que hauríem d'assumir per aconseguir una ruptura no pactada amb Espanya.

LA QÜESTIÓ no és que Catalunya hagi arribat a un punt en  què la consulta és la millor opció per encarar el futur -que és el que penso-, i que aquesta consulta, si hi hagués voluntat política, encaixés amb la Constitució; ni que Catalunya fos sostenible econòmicament fora d'Espanya. La qüestió que ni CiU ni ERC responen és: ¿què farem després que la Moncloa o el Congrés impedeixin que parlin les urnes? I en el cas que hi hagués comicis plebiscitaris, ¿què farem si les forces independentistes obtenen la majoria i Madrid es nega a negociar la transició i el repartiment d'actius i passius financers? El que van fer Macià i Companys el 14 d'abril de 1931 i el 6 d'octubre de 1934, respectivament, va ser proclamar, emetre per Ràdio Barcelona i enviar la guàrdia d'assalt a controlar aquesta emissora i Telefónica, mentre s'esperava la trucada favorable o desfavorable del capità general i de qui ocupava el poder a Madrid. La qüestió no és que Rajoy optés per empresonar Junqueras i Mas com es va fer amb  Companys, que seria poc intel·ligent, sinó que ignorés la declaració d'independència. La pregunta és fins on estem disposats a emprendre una desobediència civil i econòmica, i assumir el preu que comportaria.

En alguns d'aquests llibres, i en documents del Consell Assessor per la Transició Nacional que mostren la independència com una cosa fàcilment assequible, es fan analogies amb els casos d'Eslovàquia -els txecs van respondre que estaven encantats que se separessin- i els de les repúbliques soviètiques, on les lleis ho permetien i es va fer mentre l'URSS agonitzava. Però no pertanyem a un imperi que s'ensorra, ni tenim un soci que vulgui divorciar-se, ni Rajoy és David Cameron. Es defensa la viabilitat de la declaració unilateral a partir de la sentència del Tribunal Internacional de Justícia que no va considerar il·legal la independència de Kosovo, i s'acostuma a al·ludir al paper d'arbitratge de la Unió Europea en el cas de Montenegro. Però un servidor, que va viure in situ el procés de desconnexió de Kosovo i Montenegro de Sèrbia, rellegint les analogies que s'han fet amb aquests territoris té la sensació que s'han escrit amb una notable ignorància del que va passar.

Quan dic que es desconeix què va passar a Kosovo no em refereixo solament a l'olor dels cadàvers i els pobles arrasats, que són part del procés. Em refereixo al context. Montenegro, sent el 1999 membre de la Federació Iugoslava, va acollir milers de desertors serbis que es van negar a lluitar a Kosovo, sense que l'Exèrcit federal hi pogués fer res. Mentre s'exigia visat per entrar a la República Federal Iugoslava, els montenegrins deixaven entrar a qui fos com a turista. És a dir, mentre Iugoslàvia es dessagnava, i sense trencar oficialment amb Belgrad, Montenegro s'havia convertit en una entitat que només aplicava les lleis federals que li convenien. Respecte de Kosovo, davant la impossibilitat d'arribar a un acord amb Belgrad i pel veto rus, l'ONU i l'OTAN -que administraven des del 1999 un territori gairebé sense vinculació amb Sèrbia- van permetre que, després d'un referèndum, el Parlament kosovar proclamés la independència. Amb posterioritat, el Tribunal Internacional de Justícia va considerar que això no vulnerava el dret internacional. Malgrat això, i per l'oposició de Rússia i Sèrbia, Kosovo no és membre de l'ONU.

DESPRÉS  dels viatges d'Artur Mas a Israel i l'Índia, el mateix president ha fet analogies de la tenacitat dels catalans amb la dels que van crear Israel i amb Gandhi, que va aconseguir la independència de l'Índia. Però els dos casos van tenir grans costos humans i econòmics. Si Rajoy no accepta negociar, i com que és evident que el secessionisme no agafarà les armes, ¿encapçalarà Mas un moviment de desobediència civil com va fer  Gandhi? L'únic que ha dit alguna cosa és Junqueras a l'insinuar una aturada de l'economia durant una setmana, i va ser desautoritzat.

 Llegir-lo a El Periódico en català
 Leerlo en castellano en El Periódico

CiU AMB EL SUPORT DELS EX-PxC, REBUTJA TOTES LES MOCIONS DEL PLE EXTRAODINARI SOBRE POBRESA A SALT.

A l'article que publica Pilar Rahola demà (ja avui) a La Vanguardia, denúncia la situació de les famílies que passen l'hivern amb l'aigua, el llum i/o el gas tallat per manca de pagament. Rahola no és una persona que pugui ser acusada de bonisme, sinó tot el contrari. Acostuma a carregar contra els que manifestem certes postures de les que ella discrepa amb l'acusació o desqualificació que som "bonistes"

 Diu Rahola a La Vanguardia:   "Hi ha una solitud més dura que la d'una persona (...) reclosa en un pis alt sense ascensor i amb les limitacions pròpies de l'edat? Sí, aquesta mateixa persona gran a qui li han tallat la llum, l'aigua o el gas per manca de pagament. Dimecres passat, en el Migdia de 8tv, una responsable de Creu Roja mostrava la seva preocupació per les famílies que viuen sense calefacció perquè no poden pagar les companyies energètiques. D'entre tots els col·lectius de risc..."

 Iolanda Pineda, del PSC, grup que va presentar les mocions

 

L'alcalde, Jaume Torramadé de CiU, que va rebutjar, amb el supor dels dos ex PxC totes les mocions. Digué que la malnutrició infantil podia estar deguda a costums culturals dels immigrants.

Ferran Burch i Eva Rigau d'IPS-CUP que van donar suport a totes mocions

 S'ha publicat reiterades vegades aquests últims mesos amb motiu dels desnonaments hipotecaris que a la majoria de països de la Unió Europea hi ha moratòries per evitar fer desnonaments i tallar l'aigua, el gas i la llum els mesos d'hivern. A l'Estat espanyol aquest criteri humanitari no existeix, i amb una crisis econòmica com l'actual hi ha moltes llars on no tenen ni llum. ni aigua, ni gas.

Aquest ha estat el motiu del Ple extraordinari de Salt d'avui, celebrat a petició del PSC. L'equip de govern de CiU, amb el suport dels dos regidors ex-PxC, ha rebutjat les sis mocions presentades pel PSC, que només han obtingut el sí, a part dels socialistes, dels dos d'Independents per Salt-CUP. L'alcalde, Jaume Torramadé, ha aprofitat  el debat de les diferents mocions per acusar al PSC d'electoralisme i buscar resó mediàtic. La regidora de PxC, Maria Osuna, en 5 mocions ha votat en contra, tret la de la llei de la dependència que s'ha abstingut, mentre el regidor del PP, Felip Gil, no hi ha estat present.
 
El PSC volia debatre i arribar a acords sobre serveis socials, arrel de la greu situació de pobresa que s’està vivint a la vila. “L’anàlisi de les dades sobre serveis socials del 2012 i la seva evolució respecte els últims anys és preocupant per l’increment de pobresa que suposa, i hem de ser capaços de poder parlar-ne en el ple municipal i oferir solucions” com ha dit l'ex alacaldessa i cap de llista del PSC, Iolanda Pineda.

DADES DE POBRESA A SALT

Segons dades oficials exposades pel PSC, durant el 2012 es van derivar més de 4.000 persones (l’equivalent a 1.200 famílies) al Centre de Distribució d’Aliments. Durant el primer semestre d’aquest any ja s’hi ha derivat la mateixa gent que en tot l’any passat.

També és rellevant l’evolució del número de PIRMIS que s’han atorgat al municipi, precisament quan els requisits per atorgar-les s’han restringit per part del govern de la Generalitat. A Salt, del 2011 al 2012, hi va haver 100 beneficiaris més de la PIRMI, que ara formen part d’un total de 346 beneficiaris, 55 dels quals, malgrat tenir reconegut el dret, no el cobren ja que no hi ha suficient partida pressupostària a la Generalitat.

Segons la regidor socialista Yasmina Abad “Els talls de llum i aigua també es troben a l’ordre del dia i la pobresa energètica és un fenomen en augment que ens preocupa pel que suposa. No sols es tracta que una família no pugui escalfar casa seva, sinó que la gent es busca la vida com pot intentant escalfar-se. Tenim coneixement de molts ponts elèctrics per tenir llum a casa i això no és sols un perill per qui manipula un comptador elèctric sinó també un perill per tot els veïns d’una comunitat de propietaris. Només cal recordar que el dijous passat hi va haver un incendi amb ferits a una comunitat de propietaris del carrer Abat Oliva”

Yasmina Abad al Ple d'aquest vespre

          TOTES LES MOCIONS REBUTJADES

L'alcalde de CiU, Jaume Torramadé, i la resta de regidors de l'equip de Govern, tot reconeixent situacions de precarietat, han desqualificar les propostes de les mocions, en un ple molt tens, tot i no hi hagut gairebé públic, només vuit persones. Així, ni la web municipal ni el digital Tot Salt, que en l'anterior mandat servia de plataforma per les crides a anar a rebentar plens, han anunciat ni informat de la celebració del mateix.

Torramadé ha lamentat que els socialistes critiquessin ara molts problemes que no van resoldre quan estaven governant. El PSC, en canvi, considera que el govern local podria fer molt més per solucionar qüestions com la pobresa energètica, la malnutrició infantil o els talls en el subministrament d´aigua, entre d´altres. 

Iolanda Pineda ha demanat que es posi en marxa una nova tarifa social, que l´Ajuntament trobi els mecanismes necessaris per evitar que l´empresa subministradora talli l´aigua potable per impagament a les famílies més vulnerables, al menys a l'hivern, i que part dels ingressos pel cànon de l´aigua es destinin a ajuts d´urgència per evitar talls en el subministrament,i es reobrin la majoria de fonts del poble, tancades amb l'excusa de la plaga del mosquit tigre, si bé es va fer  per acabar amb l'ús que em feien veïns als qui han tallat l'aigua, que hi anaven cada dia amb garrafes. També va demanar que les taxes d´escombraries i clavegueram se separessin del rebut de l´aigua.

L´alcalde, Jaume Torramadé, ha replicat que algunes de les fonts (no totes) ja s´havien tancat durant el mandat socialista, i es va mostrar vagament disposat a reobrir-les -tal com li ha demanat en nombroses ocasions Independents per Salt-CUP, "quan la situació es normalitzi una mica". Normalització qüestionable, donat que hi ha més gent que abans sense aigua.

També ha generat molta polèmica la moció referent a garantir un àpat equilibrat al dia a la població infantil de Salt. El text subratllava que el nombre de beques menjador ha anat disminuint «alhora que la pobresa anava augmentant», i que mentre el curs 2010-2011 s´havien atorgat 252 beques, el curs 2012-2013 només se´n van donar 158. El regidor d´Educació, Robert Fàbregas (que fa mesos que va dient a propis i estranys que deixarà l'acta de regidor), va admetre que en aquests moments hi ha dificultats, però es va preguntar per què aquesta preocupació no havia sorgit abans.  

La regidora ex PxC, Juana Dolores Martínez (PxC en va treure 3, però ella i el cap de llista, Carles Bonet, van deixar el partit al cap d'un mes) ha qüestionat les dades de pobresa de part de la població de Salt, dient que molts pobres tenen televisions de plasma i cotxes d'alta gama, i ha recomenat als homes de Salt que tenen 6 o 9 fills que aprenguin que és un preservatiu i se'l posin, si no volen tenir problemes per alimentar-los. Maria Osuna de PxC, gairebé no ha intervingut. 

Juana Dolores Martínez (ex PxC) digué que els molts pobres de Salt tenen diners per altres coses

Un altre tema que s'ha debatut amb motiu d'una moció va ser la pobresa energètica. En aquest sentit, l moció del PSC instava l´Ajuntament a destinar un fons de contingència social pel pagament del subministrament a famílies en situació de risc social i demanava que tant la Generalitat com el govern central milloressin les tarifes socials dels subministraments energètics. En aquest cas, el regidor de CiU, Albert Casellas, ha respost que la despesa social de l´Ajuntament de Salt havia augmentat, i va replicar al PSC que «potser hauria estat millor fer polítiques preventives que no pas haver-ne de fer reactives».

Les altres tres mocions que s'han votat i s'han rebutjat, han estat una per acabar amb les retallades de la llei de la dependència, una altra per a fer una reforma urgent de la Renda Mínima d´Inserció, i una per incorporar una partida econòmica de 50.000 euros del pressupost a ajuts d´emergència que gestionaria el Consorci de Benestar Social.

Totes les fonts de Salt estan tancades

ESCRIT DEL PSC DEMANAT EL PLE EXTRAORDINARI I TEXT DE LES MOCIONS QUE HAN ESTAT REBUTJADES, OBTENINT NOMÉS EL SUPORT D'IPS-CUP

EL PSC DE SALT FA AVINENT A LA CONSELLERA DE BENESTAR NEUS MUNTÉ LA GREU SITUACIÓ DE POBRESA DE SALT

El grup municipal del PSC ha presentat fins a sis mocions per debatre al ple municipal. Les mocions se centren en donar solucions per evitar els talls de subministrament elèctric i d’aigua,  demandant la implantació d’una tarifa social per aquelles famílies amb pocs ingressos; i que s’incrementi la partida d’ajuts d’emergència per qui no ho pugui pagar.

Així mateix també demanem que tant des de la Generalitat, com des del govern central es deixi de retallar la llei de dependència, ja que a hores d’ara ens trobem en una situació pitjor que la teníem abans de l’aprovació de la llei de l’any 2006. En una altra moció donem suport a la ILP de Renta Mínima d’Inserció, que ha recollit més de 100.000 signatures, per desenvolupar aquest mandat estatutari.

L’altra gran preocupació és l’alimentació dels nostres nens i nenes. L’informe del Síndic de Greuges del setembre passat, així com l’estudi d’un pediatra de Salt, i les dades sobre l’atorgament de beques de menjador escolar ens aporten dades inquietants. A tal efecte demanem que a banda d’un estudi rigorós sobre la situació alimentària de la nostra infància, crear un protocol per detectar les situacions de desnutrició i donar ràpida solució a la situació per tal de garantir un àpat diari aquells nens i nenes que ho necessitin, arribant, si cal al pagament del 100% de la beca menjador.

Finalment, també instem al govern a l’ajuntament de Salt per tal de millori partides pressupostàries per al pressupost de 2014 en l’àmbit de serveis socials: partida d’ajuts d’emergència, al Centre de Distribució d’Aliments que gestiona Càritas, que s’incrementi la partida del Servei d’Atenció Domiciliària. Finalment, sol·licitem que es creï una taula de serveis socials amb implicació de tots els grups municipals presents al ple municipal per tal de donar compte de la memòria anual de serveis socials i per avaluar les polítiques de benestar social que s’apliquen a Salt.

Aprofitant la visita que ahir va fer la consellera de Benestar social la Sra. Neus Munté a la seu dels serveis socials de Salt al carrer Àngel Guimerà, la regidora Iolanda Pineda, va fer entrega de les sis mocions a la consellera traslladant-li les preocupacions sobre la situació de la pobresa a Salt.

“Fins ara, l’equip de govern no ha mostrat cap intenció d’arribar a cap acord en cap de les mocions presentades, mostrant una incapacitat absoluta de diàleg malgrat la greu situació de pobresa que vivim en la nostra localitat. Abans de la presentació de la petició de ple extraordinari ja vam passar còpia de les mocions per intentar acords previs, sense tampoc obtenir resposta. Dóna més la sensació que volem passar ràpid el ple extraordinari “matar” el tema ja que sols han trigat una setmana per convocar el ple municipal des que vam presentar la petició”. Segons manifestacions del portaveu municipal Mingo Álvarez.

LES DADES

La dada més significativa és l’augment de l’atur a la nostra població. L’any 2007 Salt comptava amb 1.200 persones aturades. Cinc anys després, al juliol de 2013, ja eren 3.700 les persones aturades. Existeix una situació d’empobriment ja que les prestacions d’atur s’acaben i hi ha moltes famílies que únicament sobreviuen amb un ajut familiar de poc més de 420 €/mes.

Durant el 2012 el Consorci de Benestar Social Gironès Salt va destinar per Salt poc més de 24.000 € per fer front a ajuts d’emergència. Aquests ajuts serveixen per evitar talls de subministrament, pagament de lloguers per evitar desnonaments, ajuts per adquisició de productes de farmàcia i ortopèdia. Amb aquest diners es van aconseguir donar un total de 39 ajuts. En el mateix període Càrites Salt hi va destinar 24.800 €.

Segons la memòria anual del Consorci de Benestar Social Gironès – Salt del 2012 serveis socials es van beneficiar del servei de Centre de Distribució d’Aliments un total de 1254 famílies que suposa un total de 4316 persones. En el primer semestre de 2013, d’acord amb les dades facilitades pel propi Consorci ja s’havien derivat a aquest servei un total de 4000 persones, el que suposa el voltant de 1000 famílies.

Si parlem de pobresa infantil les dades que disposem de Salt són que malgrat créixer la pobresa, les beques menjador han disminuït. Durant el curs 2010-2011 es van atorgar 252 beques menjadors amb una despesa de 111.329’05 €. Dos cursos després, 2012-2013 se’n van atorgar gairebé 100 ajuts menys, 158 beques menjador que van suposar un total pressupostat de 82.377’90 €.

D’acord amb la memòria del Consorci de Benestar Socials Gironès-Salt 2012 a Salt, durant l’any passat només hi havia 52 serveis d’atenció domiciliària. Aquest servei consisteix en una treballadora familiar que s’ofereix a gent gran que no es pot valdre per si mateixa. L’any 2009 hi havia 86 usuaris d’aquest servei. La llei 12/2007 estableix que la ràtio que s’ha de cobrir és d’un 4% de la població de més de 65 anys. En aquest cas a Salt només es cobreix l’1’53%.

Una dada que resulta també significativa és l’augment de les persones en el nostre municipi que reben una PIRMI (Prestació de renda mínima d’Inserció). Malgrat els canvis legislatius que ha aplicat sobre el PIRMI la Generalitat, que han restringit l’accés a aquest tipus de prestació resulta que a Salt no deixa de créixer el numero de persones que la reben. Durant el 2009 hi havia 146 beneficiaris de PIRMI. Dos anys després, al 2011 ja hi havia 245 i al 2012, 346, 55 dels quals malgrat tenir reconegut el dret encara no ha cobrat.

LES PROPOSTES

1. Moció per garantir el dret universal al subministraments bàsics. Moltes famílies tenen verdaderes dificultats a pagar els rebuts de llum i gas degut a l’increment de cost que s’ha donat en els últims temps, unit a la situació de menys ingressos. La pobresa energètica és la dificultat de mantenir la llar en unes condicions adequades de temperatura i confort a un preu just. Ja ha arribat l’hivern i no es poden mantenir llars amb gent gran i infants a menys de 15 graus de temperatura i per això instem a l’ajuntament que destini un fons de contingència social al pagament de subministres a famílies i persones que no hi puguin fer front a aquesta despesa d’acord amb la seva situació. Així mateix instem al govern de la Generalitat i l’estat que facin els canvis legislatius necessaris per tal d’establir tarifes socials per aquests subministres, que s’hi apliqui un tipus d’IVA reduït i siguin més transparents, a banda que per llei no es puguin produir talls de llum durant els mesos d’hivern.

2. Moció Per garantir el dret universal al subministrament d’aigua potable a les llars de Salt. L’Ajuntament de Salt ha rebut durant aquest 2013, 400.000 euros d’AGISSA (Aigües de Salt, Girona i Sarrià), a canvi de l’allargament de la concessió del serveis de distribució i abastament d’aigua. Així mateix com a accionista d’AGISSA, l’ajuntament de Salt rep anualment beneficis. No sabem quants talls de subministrament d’aigua es produeixen per impossibilitat de pagament de la factura. Per això demanem que AGISSA faciliti aquestes dades a l’Ajuntament. Els instem a posar en marxa una tarifa social. Sol•licitem que destini part del cànon que ha rebut de la companyia per tal d’incrementar la partida de d’urgència social.

3. Moció per garantir un àpat equilibrat a la població infantil de Salt. A la vista dels informes del Síndic de Greuges de Catalunya i de l’estudi publicitat aquest estiu que havia dut a terme des d’un CAP de Salt, instem al govern de la Generalitat per tal que garanteixi el 100 % de l’import de beca menjador en aquells casos que es determini indispensable. Demanem que s’estableixi un protocol, amb la intervenció de serveis social, escoles, CAP’s per detectar els casos de desnutrició infantil i poder-hi donar resposta eficaç i ràpida, a banda de garantir des de l’ajuntament el pagament del 100% de la beca menjador mentre no hi ha ajut de la Generalitat.

4. Moció pels compromisos 2014 del Consorci de Benestar Social Gironès Salt. Demanem que l’Ajuntament que dobli la partida destinada a ajuts d’emergència i del Centre de Distribució d’Aliments, així com que s’incrementi el número de serveis d’atenció domiciliària per arribar a cobrir durant el 2014 el 3% de la població de més de 65 anys. Així mateix demanem que es creï la taula de serveis social per donar compte de la memòria d’activitats així com de les polítiques que s’hi desenvolupen.

5. Moció sobre la llei de dependència. Posem en evidència les continues retallades que la Llei de dependència, que es va aprovar l’any 2006, ha patit ja sigui des de la Generalitat com des de l’Estat. Així mateix denunciem com a banda de l’impagament de les prestacions econòmiques vinculades s’ha deixat sense serveis a les persones depenents. A Girona la unitat de valoracions ni tan sols fa valoracions a banda que s’han suspès els programes individuals d’atenció. Per això instem tant al govern de la Generalitat com de l’Estat que cessin en les retallades al quart pilar de l’Estat del Benestar.

6. Moció sobre la reforma urgent de la renda mínima d’inserció i suport a la ILP de la renta garantida de ciutadania. En la que sol•licitem al Parlament de Catalunya la reforma urgent de la Renta mínim d’Inserció per tal que les persones aturades que ja estan sense prestació ni recursos puguin accedir a un itinerari d’inserció socio-laboral i a la prestació RMI que els permeti cobrir les necessitats econòmiques essencials per una vida digna.

Salt, 30 de novembre de 2013 

 Informació del Ple a Diari de Girona

Informació del Ple al 3/24 

Informació del Ple al Punt Avui 

Informació Diari de Girona, demanda d'informe sobre malnutrició infantil 

CRISPACIÓ SOTA L'AJUNTAMENT DE BADALONA EN EL PRIMER PLE DESPRÉS QUE ALBIOL PERDI UN REGIDOR ACUSAT D'EXTORSIÓ. Nou atracament a Badalona a un banc amb bomba però ni Sánchez Camacho ni Albiol, ni les teles sensacionalistes creen alarma social com feien fa dos anys per fets menors.

Actualitzat, divendres 2 de novembre.

 Veïns convocats pel PP: "Tu lucha es nuestra lucha.Albiol no te rindas" "Con dos cojones, Abiol!"

.Pancartes contra Albiol, també a la Plaça mentre es feia el Ple.

 David Gómez, el regidor trànsfuga o no adscrit, fins ara  responsable de serveis socials, acusat d'extorsió.

 Albiol, ara està més en minoria després de perdre un regidor que no renuncia  a l'acta.

 Ferran Falcó de CiU té la clau de la moció de censura que faria Serra del PSC alcalde. Llegir al blog de F. Falcó la seva opinió sobre la moció de censura.

 Jordi Serra i Francesc Serrano del PSC

 Carles Sagués, d'Iniciativa, que recolzaria des de l'oposició un govern PSC-CiU

Les fotos són meves, tret de la de sota que és de El Periódico.
Es fa difícil explicar en un article què està passant a Badalona amb el Govern en minoria de Garcia Albiol. Albiol va guanyar les eleccions el 22 maig de 2011, passant de 7 a 11 regidors. El PSC de Jordi Serra, malgrat incrementar lleugerament els vots es quedava amb els 9 regidors que tenia. CiU va baixar de 5 a 4 regidors i Iniciativa de 5 a 3. ERC, que formava part de l'equip de govern anterior es quedava fora. Ferran Falcó, cap de llista de CiU que en l'anterior mandat formava part del govern, portant les àrees de convivència i seguretat, i que creia que tal com havia passat a les eleccions catalanes de 2010, CiU pujaria, veu com es frustren els seus plans de si pujava en vots i regidors, encara que hagués guanyat Albiol, posar com a condició a Serra per sumar-se de nou a un govern de coalició, ser ell durant mig mandat l'alcalde.
Com la llei diu que si cap candidat obté al Ple de constitució el vot de la meitat més un dels regidors (14 de 27), es proclama alcalde al cap de la llista que ha tingut més vots ciutadans, Albiol, amb només 11 del 27 regidors va accedir legítimament a  l'alcaldia. Des del PSC s'acusaria a Falcó i CiU de pagar a Badalona la penyora pel suport del PP a CiU, tant al Parlament de Catalunya com a la Diputació de Badalona. S'ha de dir que Iniciativa hagués donat suport tant a un govern PSC-CiU, amb ells a l'oposició però votant pressupostos i ordenances, com a un possible tripartit PSC-CiU-Iniciativa.
Una de les primeres mesures d'Albiol va ser desmantellar l'Unitat de Convivència de la Guàrdia Urbana (UCO) i crear l'unitat Omega (lletra d el'alfabet grec que significaria la fi dels temps) i amb Miguel Jurado de regidor de seguretat es va dedicar a fer batudes a establiments habitualment regentats per immigrants i anunciar el tancaments d'alguns d'aquests, encara que pocs dies després en solventar les irregularitats o deficiències tornaven a obrir. Recordo quan acabava el llibre "Xenofòbia a Catalunya" a finals d'agost de 2011, reunir-me amb Albiol al seu despatx l'endemà d'una d'aquestes batudes o inspeccions sistemàtiques. I Albiol em va negar que es fessin batudes premeditades a establiments d'immigrants. Altres alcaldes o exalcaldes metroplolitants em deien d'Albiol que, quan ells precintaven un local, ni un feien en forma de batuda (25 inspeccions i a veure si en podem clausurar dos en un dia) ni convocaven rodes de premsa per anunciar-ho. Algunes d'aquestes inspeccions a restaurant i bars es feien a hores on l'establiment estava ple de clients i amb la irrupció de cotxes patrulla amb les llums d'emergència.
Per l'exregidor de seguretat, Ferran Falcó i per l'exalcalde, Jordi Serra la seguretat no millorava,  però a diferència del que passava quan Albiol estava a l'oposició, si un vespre es cremaven quatre vehicles i deu contenidors, Badalona no sortia ja als programes de televisió amb titulars com  "Noche de fuego y vandalismo en Badalona"        

         El regidor David Gomez (que ara ha deixat el PP) darrere, Jurado amb barret, i Albiol, en una de les seves polèmiques actuacions.

 Però les diferències entre Miquel Jurado i el cap de la policia, Conrado Fernández, van sorgir ben aviat.  El PP va creure Conrado Fernández estava al darrere d'una carta que diferents comandaments van enviar a l'alcalde per queixar-se de la política del regidor de Seguretat. I l'endemà que es difongués que Jurado anava a cessar a Fernández, es va fer públic que la Conselleria d'Interior el reclamava per un any en Comissió de Serveis, per fer un estudi, tot i que seguiria cobrant de l'Ajuntament de Badalona. Jurado seria responsabilitzat d'ordenar a membres de la Guardia Urbana fer una col·lecta entre empresaris, diguem irregular (clica per anar a la notícia) i aquí, Diari de Badalona

No detallaré aquí el meu punt de vista de la gestió d'Albiol ni les males relacions inicials entre CiU i PSC per no haver donat suport a un govern en majoria PSC-CiU amb el suport o la participació de'ICV. Sí que recordaré que l'Audiència va reobrir el cas dels pamflets amb la foto de "No queremos rumanos" (Clica aquí) , cosa que va fer que Inicitiva i PSC demanessin que Albiol deixés l'alcaldia mentre durava el procés judicial. També he de dir que tant a CiU com al PSC, a mida que moltes de les promeses d'Albiol no les complia hi havia dubtes de si era millor fer ja una moció de censura o deixar-lo que es desgastés.(Llegir al blog de Ferran Falcó) No obstant, un cop trencades les bones relacions CiU-PP al Parlament, i a mida que Albiol s'ha anat desgastant, han millorat les relacions entre Serra i Falcó a Badalona.
 El fet és que aquest últimes setmanes després que es denunciés que el coordinador del barri de Sant Roc, Antonio Cortés (un ciutadà gitano de confiança d'Albiol) fos denunciat per presumptes extorsions a comerciants pakistanesos i d'oferir l'adjudiació irregular d'una vivenda social a canvi d'un import, Albiol va destituir de les seves funcions al regidor de Serveis Socials i Salut, David Gómez, el qual, enlloc de dimitir, ha passat al grup de no adscrits, deixant el PP i replicant que Cortés no estava sota les seves ordres sinó de Jurado.
Al Ple de dimarts, amb un Albiol encara més en minoria, David Gómez va ocupar seient al costat de CiU, mentre al carrer en manifestaven més d'un centenar de persones convocades per la plataforma en favor d'Albiol: "Tu lucha es la nuestra, con dos cojones!"
Fins quan podrà guantar?  Què farà CiU?  El beneficiarà la querella pel "No queremos rumanos", en poder.se fer la víctima?
De moment, dos dies després del Ple, a Badalona es tornà a robar un banc amb explosius, mètode fins ara gens habitual a Catalunya i Espanya, que ja va passar fa sis setmanes (clica per llegir la notícia) però ni les televisions sensacionalistes ni cap dirigent del PP ha sortit al mitjans culpant a ningú d'inseguretat, delinqüència, i màfies estrangeres com feien ara fa dos anys Alícia Sánchez Camacho i el mateix Albiol.


Comunicat de CiU front el cessament, i declaraciones de de l'exalcalde Jordi Serra (clica)
Declaracions del regidor acusat d'extorsió responsabilitzant a Jurado
 La destitució del cap de la Guàrdia Urbana que marxa a la Generalitat, llegir al Punt Avui
 El pas del Cap de la Guàrdia Urbana a la Generalitat
Article a La Vanguardia: El equipo destructor

1r CONGRÉS DE L'ESPAI CATALANOMARROQUÍ

Avui he participat a una de les taules rodones del 1r Congrés Nacional de l'Espai Catalanomarroquí, organitzat per Nous Catalans (CDC), a Santa Coloma e Gramenet. La taula que he intervingut tractava sobre la visualització social dels catalans d'origen marroquí als mitjans de comunicació. Participaven a la taula Younes Oussaid, president de l’associació Almohagiren Almaghareba i director del programa de radio Almohajir Salt; Samir Bouchaqor el Attabi, president de la Federació d’associacions d’immigrants de les Terres de l’Ebre, el moderador, Soulaiman Ghazouan, i la relatora, Aouatif Stitou.

Oussaid ha explicat la tasca feta a Salt per Almohagiren Almaghareba i ha lamentat la mala imatge que sovint transmetien els mitjans de comunicació,  i Samir Bouuchador ha parlat del treball fet a Tortosa, del paper dels mitjans i de la percepció que es té del col·lectiu magribí. (Personalment crec que en els pocs minuts que han tingut per parlar no han pogut expressar bé el que portaven preparat) 
Jo he començat explicant la cerca que he fet avui als buscadors del Punt Avui i El Periódico. Hi he posat la paraula "marroquí" i moltes de les entrades eren sobre fets delictius, és a dir notícies negatives. Després he comentat tant les recomanacions del Col·legi de Periodistes com del Consell Audiovisual de Catalunya de com informar sobre temàtiques vinculades a la immigració. He repassat els criretis del Consell Audiovisual per evitar generalitzacions, missatges que generalitzen o criminalitzadors o que acabaven identificant col·lectius amb pràctiques o actituds i he posat exemples de missatges que no s'han de dir: "...els romanesos controlen la ferralla, els nigerians la prostitució, i els gambians el top-manta."
I he aprofitat per comentar un expedient que a iniciativa meva -jo vaig fer la denúncia-, està tramitant el Consell Audiovisual de Catalunya per unes declaracions i insults reiterats i greus de Carlos Navarro, El Yoyas, contra una catalana d'origen magribí a Canal Català en un debat titulat: "Que ha de votat el català de tota la vida?".  
En començar la taula rodona la sala no estava plena (que és quan l'Abdelhaq Diyer, de Manlleu, ha fet les fotos) però al caps d'uns minuts s'ha omplert. Entre els assistents estaven l'Àngel Colom, i el Director d'Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch.

Han intervingut fent aportacions o preguntes unes vint persones, s'ha parlat molt del mal que fan joves multireincidents (ha sortit el cas de Morad el-Hassani) i a mi un jove de Salt m'ha demanat que expliqués el meu punt  de vista de perquè s'havia tensionat Salt, cosa que he fet gustós comentant el joc brut (la paraula "brut" la considero insuficient per definir-ho) fet pel digital Tot Salt, animat en algun moment implícita o explícitament per l'entorn de qui avui és alcalde. Els assistents també han polemitzat sobre qüestions com què és integració i el debat de vel. 
A les sessions d'avui hi han assitit 180 persones.
   

 

A sota imatges de la ponència inagural.

Com explicava fa uns dies aquí al blog aquesta setmana he participat en dos actes dels dos principals partits del país. Avui amb CiU i dimarts al PSC. El de dimarts va ser un debat intern amb alcaldes, regidors i tècnics municipals sobre com afrontar el discurs xenòfob. Va ser un acte intern de partit i vaig exposar durant una hora els meus punts de vista i després va haver-hi un col·loqui. Alguns regidors explicaven la sensació d'impotència davant els rumors sobre que els immigrats no pagen impostos.
El proper acte meu previst serà dissabte vinent amb Unitat Contra el Feixisme al Clot (clica aquí), i dilluns 11, a les 10 i pico del vespre intervinc a la tertúlia de Comràdio on parlarem de les eleccions a França on Le Pen puja -o potser no-, de Síria i del rescat a la banca espanyola. 
 

DEMÀ PLE A VIC. ES VOL CANVIAR EL REGLAMENT PER EVITAR LA FOTO HABITUAL DE PxC VOTANT SÍ A LES PROPOSTES DE VILA D'ABADAL, DONANT-LI LA MAJORIA

Demà dilluns hi ha Ple Municipal a Vic en el que es debatran propostes polèmiques com la moció d'Iniciativa per cobrar l'IBI als edificis religiosos, que aportaria uns 260.000 euros a l'Ajuntament (clica aquí per llegir la proposta d'Iniciativa) i la de la CUP per tal que l'Ajuntament exerceixi l'acció popular en el cas de les presumptes agressions de Josep Anglada vers dos ciutadans a la Plaça Major el passat 22 d'abril (clica aquí).

També es votarà la modificació del reglament de normes de funcionament del Ple per tal que les votacions no es facin a mà alçada sinó, només, sumant el Secretari els vots que, per nombre de regidors presents de cada grup, obté cada proposta, després de l'explicació del sentit de vot per part dels portaveus. Així s'evitarà la foto habitual des de fa més de mig any en que l'equip de govern de CiU i ERC, mancat de la majoria absoluta, l'aconsengueix gràcies als vots de PxC, que aixequen la mà donant el sí o no a la vegada que CiU i ERC. (clica per llegir Pacte d'Estabilitat entre Anglada i Vila d'Abadal)

Foto que s'evitarà amb el canvi de Reglament del Ple: Anglada i Vila d'Abadal votant plegats una i altra vegada.

Aquest Ple serà el primer que se celebra després de l'exitosa i cívica manifestació del 26 de maig que la majoria de grups van rebutjar anticipadament, amb arguments com que trencaria la ciutat i es farien actes vandàlics, amb uns moviments i pressions mediàtiques mai vistes. (El meu suport a aquesta manifestació m'ha fet perdre l'amistat de Facebook del regidor de la força política que més vegades he votat en els últims 30 anys. Afortunadament els molts regidors i diputats d'arreu de Catalunya que tinc al Facebook, des del PP a la CUP, no m'esborren del Face quan critico o discrepo de les seves propostes!)  
Penso que la manifestació haurà ajudat a la cohesió, donat que va permetre que centenars de persones d'origen estranger, majoritàriament magribins, osonencs, sortissin al carrer i expressessin el seu malestar per tot és que s'ha dit a Vic al carrer i a la Sala de Plens sobre ells. Poder mostrar el malestar en veu alta al costat de gent "de tota la vida" i amb normalitat, es bo perquè evita que altres ho canalitzin de maneres no pacífiques, i només qui pot mostrar els seus sentiments sense por, pot sentir-se integrat al lloc on viu.   
          Aquesta bona entesa de CiU i PxC i el rebuig que va patir la manifestació de fa 8 dies, xoca amb els moviments que s'estan donant en l'àmbit de les associacions magribines d'Osona. Com explicava jo mateix diumenge passat, el blog la web de Nous Catalans (abans sectorial d'immigració de CDC) va lloar la manifestació, i ahir dissabte l'Àngel Colom es va reunir amb alguns membres de les associacions magribines d'Osona que van encapçalar la maifestació.

Ordre del dia del Ple, clica aquí
Comunicat de la CUP sobre les mocions i contra el canvi de Reglament

ARTICLE SOBRE LA SITUACIÓ ECONÒMICA DE MOIÀ AL TRIANGLE

Divendres vaig publicar al Triangle aquest article sobre la situació econòmica de l'Ajuntament de Moià, la dimissió de deues regidores, la sentència judicial de pagar les obres del carrer Castell de Clarà i la multa que recauria sobre l'actual alcalde i el regidor d'Hisenda. Dono la meva opinió i dic que s'han d'exigir responsabilitats.


Clica aquí per obrir pdf i llegir. Pots ampliar-ho a l'icona de la dreta