MALALA YOUSAFZAI, PREMI CATALUNYA I PREMI SAJAROV, A QUI ALBIOL NO VA REBRE A BADALONA, REBUDA AHIR PER OBAMA

Malala Yousarfzai, la noia paquistanesa que va ser tirotejada pels talibans per anar a l'escola, guardonada pel Parlament Europeu amb el Premi Sajarov, amb el Premi Internacional Catalunya per la Generalitat, i també, entre d'altres, per la Fundació Clinton, va ser rebuda ahir a la Casa Blanca pel president Obama, acompanyat de la seva dona i la seva filla gran. Casualment o no, quan va venir a Catalunya el 25 i 26 de juliol a recollir el Premi Internacional Catalunya (clica), va participar en un acte a l'Institut Eugeni d'Ors de Badalona en el que hi va ser present la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, però no l'alcalde Xavier García Albiol.

 La família Obama ahir amb Malala

Malala a Badalona el 26 de juliol, acompanyada per la consellera Rigau, però no de l'alcalde que va delegar en en regidor d'educació -amb americana- Juan fernández Benítez.

Malala va visitar aquesta escola per poder conèixer els alumnes de l’aula d’acollida del centre que van participar en el projecte “Cartes a la Malala”. Es tracta d’un vídeocarta adreçat a Malala Yousafzai que van realitzar l’octubre de 2012 en reconeixement per la seva lluita a favor de l'educació.

Tot i la importància internacional de Malala, la seva visita a Badalona, acompanyada de la consellera Rigau, l'alcalde popular, que ha fet del sacseig penso demagògic de la immigració l'eix del seu discurs, no va participar a l'acte, estant representat l'Ajuntament només pel regidor d'Educacio, Juan Fernández Benítez. Les normes de protocol estableixen que quan un conseller visita un equipament d'un municipi també i acostuma a ser l'alcalde. Potser l'alcalde estava ocupat i no va ser possible una altra hora aquells dies per participar a l'acte o potser no li va semblar oportú ni a ell ni altres regidors de l'equip de govern, fotografiar-se amb una noia musulmana que cobreix a mitges el cap amb un vel. 
Albiol sempre ha dit que lluita contra el fonamentalisme islàmic.
 

 Malala rebent el Premi Intenacional Catalunya

Mala aquell matí a l'Eugeni d'Ors de Badalona acompanyat de la consellera però no de l'alcalde.
Anar al blog de Malala  

RÚSSIA SALVA A OBAMA, publico al Punt Avui sobre l'acord aconseguit amb Rússia i Síria que evita l'atac

RÚSSIA SALVA OBAMA

15 de setembre de 2013

Xavier Rius

La crisi en què havia caigut Barack Obama després d'anunciar que intervindria a Síria com a resposta a l'atac químic ha trobat una sortida gràcies a la mediació de Rússia, per la qual el govern del president sirià, Baixar al-Assad, accepta destruir l'arsenal químic. És favorable per a Obama, atès que li faltaven aliats per atacar, l'opinió americana hi estava en contra i no era clar que obtingués el sí de les cambres. A més a més, no sembla que es pugui demostrar qui va ordenar l'atac químic.

Però si després d'haver advertit que la línia vermella era l'ús d'armes químiques es feia enrere, perdia tota la credibilitat. Amb l'acord, es passa la decisió d'actuar militarment al Consell de Seguretat de l'ONU en el cas que Síria incompleixi l'acord, i Rússia se sent recompensada com a potència.

Si els Estats Units atacaven, es posaven clarament de banda dels rebels, entre els quals no oblidem que hi ha el Front Al-Nursa, vinculat a Al-Qaida. L'atac que ha fet aquesta setmana Al-Nursa contra el poble cristià de Malula, que ha estat defensat per milicians de Hezbol·là, mostra la complexitat del conflicte. I aturant la intervenció s'evita tensar les relacions amb l'Iran i empitjorar la situació al Líban.

 

 Llegir-ho al Punt Avui (clica)

VÍDEO DE LA CONCENTRACIÓ A BARCELONA EN SOLIDARITAT AMB EGIPTE I SÍRIA, amb intervenció d"Aturem la Guerra" i de diputats d'ERC, PSC i ICV-EUiA

El passat dimarts es va fer un concentració a la Pç St Jaume de Barcelona, convocada per "Aturem la guerra", convocada inicialment en solidaritat a les víctimes del cop d'estat a Egipte que finalment es va ampliar al tema de la guerra de Síria, l´ús d'armes químiques i la probable acció militar liderada pels Estats Units contra el règim d'Al Assad. 

El vídeo recull les intervencions de diversos membres d'Aturem la Guerra ialtres associacions, i dels diputats Ferran Pedret (PSC), Oriol Amorós (ERC) i Laia Ortiz (ICV-EUiA)

Hi van assitir unes 150 persones, entre ells un grup de ciutadans egipcis i un altre de sirians. 

    
(Vídeo de Siscu Baiges)
La meva opinió sobre el possible atac a Síria la vaig exposar a l'article que vaig publicar ahir al Punt Avui (clica). 

Llegir l'article (clica)

MÉS QUE DANYS COL·LATERALS, publico aquest article al Punt Avui sobre la intervenció a Síria

Xavier Rius, 29/08/2013 

Tot fa pensar que després de la petició de Ban Ki-moon que el Consell de Seguretat assumeixi les seves responsabilitats s'aturarà uns dies l'atac. Semblava temerari que el president Obama, amb el suport de París i Londres, ordenés bombardejar sense esperar que el Consell de Seguretat intenti aprovar una resolució i que els inspectors de l'ONU tornin. Per més que Obama sigui presoner de les seves paraules –va advertir Al-Assad que la utilització d'armes químiques era ultrapassar una línia vermella, fet que obligaria a actuar–, l'operació té molts riscos i pot no aconseguir el que pretén. I és que el problema de fons, més enllà de la seva cobertura legal i que es plantegi a priori com uns bombardejos de només uns dies, és també la poca claredat del seu objectiu. No es vol enderrocar el règim, sinó debilitar-lo. Però si recordem l'atac a Sèrbia de 1999, amb el qual tampoc no es volia un canvi de règim, sinó que Milosevic acceptés el que havia rebutjat a les negociacions, aquest va costar deu setmanes de bombardejos.

Al-Assad estava començant a guanyar la guerra després de l'ajut de la milícia xiïta de Hezbol·là per recuperar Homs i la carretera d'Alep. Per això sorprèn que ara que la guerra li era favorable i amb els inspectors de l'ONU a Damasc hagi utilitzat armes químiques. Acció que algunes fonts consideren que es va fer per un error en el comandament sirià o per l'autisme del propi Al-Assad. També hi ha qui diu que van ser els propis rebels els qui les van usar contra la població per aconseguir una intervenció estrangera. Massa mentides va dir la intel·ligència nord-americana el 2003 en el cas de l'Iraq per llançar-se precipitadament a una acció sense intentar esbrinar què va passar, per més que difícilment es pugui demostrar del tot.

Al-Assad, per la seva ceguesa, va rebutjar negociar fa dos anys, i ha generat una espiral d'odi de la qual la minoria alauita no en sortirà ben parada, cosa que fa difícil la via negociada que desitja la comunitat internacional. Els adversaris contra els qui lluita estan dividits i alguns tenen lligams amb Al-Qaida. Per això no està clar que les 72 hores d'atacs anunciats amb anterioritat canviïn la situació. Segur que està amagant tropes i armes, i, fins i tot, es diu que Al-Assad és a Teheran. Però, en canvi, l'atac sí que pot provocar greus conseqüències a la regió.

No comparteixo les teories conspiratives sobre la mà d'Israel o dels rebels en l'autoria de l'atac químic. Però és evident que si Hezbol·là respon atacant Israel i tota la regió s'encén, implicant l'Iran, seria un escenari perfecte per a aquells falcons del govern israelià que desitgen bombardejar les instal·lacions nuclears iranianes. I Obama hauria caigut en la seva pròpia trampa.

Clica per llegir al Punt Avui

 

  Amb fotos de "màrtirs" d'Hezbol·là

L'ESCAC DE DOS NOUS LÍDERS, publico avui aquest article sobre Corea al Punt Avui

Xavier Rius, periodista
7 d'abril de 2013

L'escalada a Corea provocada per les proves nuclears de Pyongyang del 22 de gener i del 7de març –que després dels exercicis d'avions nord-americans i l'anunci de maniobres militars conjuntes entre Seül i Washington ha motivat que Pyongyang declari l'estat de guerra i amenaci d'atacar els Estats Units– té com a protagonistes dos nous líders que necessiten mostrar-se forts. Evidentment, no es pot comparar la presidenta de Corea del Sud, Park Geun Hye, escollida democràticament i que jurà el càrrec el 24 de febrer, amb l'inexpert Kim Jong-un. Però tots dos volen mostrar fortalesa davant del poble.

         Kim Jong-un necessita guanyar-se el suport de l'exèrcit, el partit i el poble, donat que no pot argumentar com el seu pare, Kim Jong-il, haver viscut de jove la guerra de Corea. Així Kim Jong-il, segons la tradició, hauria nascut en un campament des del qual el seu pare i fundador de la dinastia, Kim Il-sung, lluitava contra els japonesos i després hauria viscut al costat del pare la guerra del 1950 al 1953.

           

          En canvi, l'actual líder, Kim Jong-un, nascut el 1983 i educat a Suïssa, era desconegut fins que el pare el va designar successor el 2009 amb el sobrenom de Jove General. I només quinze mesos més tard, en morir el pare, amb 28 anys va esdevenir cap de la nació. Però Kim Jong-un, a diferència del pare i de l'avi, no té el suport de la Xina, que fins no fa gaire utilitzava el règim de Corea del Nord com una peça en la lluita regional i com a element sensible en les relacions amb els Estats Units. Kim Jong-un està mancat de suports exteriors, amb una cúpula militar endogàmica temorosa de qualsevol canvi. Però les últimes proves nuclears i les fanfarronades d'atacar Corea del Sud i els Estats Units no sabem si són una manera de mostrar-se fort i guanyar-se la confiança de l'exèrcit o han estat forçades per la cúpula militar per evitar canvis. 

           Probablement, hi ha part de les dues coses i, sobretot, és una estratègia enfront dels Estats Units i Corea del Sud per negociar ajuts econòmics, des d'una pretesa superioritat. La represa de l'activitat nuclear i el tancament del pas al complex de Kaesong, on milers de nord-coreans treballen en fàbriques sud-coreanes, forma part de l'estratègia. Però segons el que passi amb les maniobres militars de Corea del Sud, ningú no pot descartar que, amb l'excusa d'algun incident, Pyongyang ataqui l'estat veí o les tropes nord-americanes, forçant Seül i Obama a respondre a aquest escac que, en qualsevol moment, pot anar-se-li de les mans.
 Tot i que no es poden comparar, els màxims dirigents de les dues Corees volen mostrar fortalesa davant del poble

           A l'altra banda, tenim la presidenta, la conservadora Park Geun Hye, que va guanyar les eleccions al desembre i va jurar el càrrec al febrer. Pyongyang va fer les dues proves nuclears, una amb el president anterior en funcions i la segona poc després de prendre possessió. La nova presidenta, la primera dona que arriba al capdamunt de l'estat, és filla del colpista Park Chung Hee, que esdevingué president de Corea del Sud i que, malgrat la repressió contra els opositors, és recordat com l'home que aixecà el país, encara que va ser gràcies a l'ajuda nord-americana. La mare de l'actual presidenta va morir el 1974 en un atemptat dirigit contra el pare. El pare i president va morir el 1979 a mans del cap dels serveis secrets que ell mateix havia nomenat. I l'actual presidenta també va patir un atac que li ha deixat una cicatriu al rostre. Així, és una dona agredida físicament i emocionalment tres vegades i, malgrat que durant la campanya electoral va estendre la mà a la reconciliació amb Corea del Nord, va dir que no li tremolaria el pols si la duien a la guerra i que no podria ser acusada de dèbil com el seu predecessor en el bombardeig de l'illa de Yeonpyeong del 2010, en què van morir dos civils i dos militars.

Llegir al Punt Avui, clica

¿LA REGULARITZACIÓ D'OBAMA?, publico aquest article al Periódico

¿La regularització d'Obama?

 

 El febrer del 2008, en un debat celebrat a la Casa d'Amèrica a Madrid, el diplomàtic Cresencio Arcos, membre del Partit Republicà i exdirector de Relacions Internacionals del Departament de Seguretat dels Estats Units, va explicar per què havia fracassat l'intent de regularització de la immigració irregular que un any abans havia impulsat George Bush. Arcos va dir que molts congressistes republicans que estaven a favor d'aquesta regularització no es van atrevir a reconèixer-ho públicament per por de ser tractats de tous per rivals del seu partit, i que el mateix havia passat entre els demòcrates.

Dos anys després, el 2010, i amb motiu de la controvertida llei d'Arizona que permetia la persecució d'immigrants per la seva aparença ètnica i castigava qui ajudés els sense papers, Sarah Palin va dir aquella famosa frase en castellà: «Obama no té collons» per haver-se oposat a aquella norma. Palin, pertanyent al Tea Party, el sector dur del Partit Republicà, ho va dir malgrat que Obama no va impulsar la reforma migratòria que havia promès per regularitzar el gruix dels sense papers dels Estats Units, la majoria dels quals treballen sense poder cotitzar, sobretot en l'agricultura de Texas, Arizona i Califòrnia.
Però sembla que algunes coses han canviat, ja que ara quatre senadors republicans i quatre de demòcrates han arribat a un pacte per impulsar la regularització de la majoria dels 11 milions d'immigrants irregulars que viuen als Estats Units. Poc després, Obama va recordar: «Llevat que siguis indi, has vingut de qualsevol altre lloc». I és que després de la nova victòria d'Obama el més de novembre els republicans han constatat que el 71% del vot hispà va acabar en mans del president reelecte. Per això s'han adonat que difícilment tornaran a guanyar les eleccions si no canvien el seu discurs sobre el creixent col·lectiu de la immigració, molts integrants dels quals viuen la religió i els valors familiars de manera més pròxima a l'ideari republicà que al demòcrata.
La proposta que avala Obama no té en compte un arrelament de diferents velocitats, extrem destacable en un moment en què, a diferència del que passa en gran part d'Europa, la combinació d'austeritat en uns sectors, inversió i mesures per incentivar la producció, les exportacions i el consum han permès als Estats Units afrontar la crisi financera sense disparar l'atur. A diferència del que podria estar passant ja en certs llocs d'Europa, als Estats Units els autòctons no competeixen amb els immigrants per llocs de treball en sectors com l'agricultura.
Obama pot aconseguir aquesta vegada el seu objectiu: la regularització la defensa no només per motius humanitaris, sinó també econòmics, ja que fer sortir de l'ombra milions de persones comportarà que cotitzin i paguin impostos. De totes maneres, ens podem preguntar: ¿la reforma es farà gràcies a la insistència i persuasió del president Barack Obama o, sobretot, perquè els republicans ja no poden prescindir del vot hispà?
 Clica aquí per llegir sencer