GÓMEZ MONTERO CONDEMNAT PER TERCERA VEGADA PER AGRESSIONS A L'AJUNTAMENT. El regidor de PxC d'Esparreguera nova baixa d'Anglada i passa a no-adscrit

El portaveu de PxC a Santa Coloma de Gramenet, Juan Gómez Montero, jutjat el passat  dia 13 de novembre, per una agressió a Lorena Bendemar a l'entrada de la Sala de Plens de l'Ajuntament, en el Ple del passat 28 de gener, ha estat condemnat, tal com va demanar la Fiscal, a una multa de 240 euros per una falta de lesions. Aquesta és la tercera condemna en dos anys del portaveu de PxC per agressions. 

        La primera va ser a la Plaça de l'Ajuntament el juny de 2011, el dia que es va constituir el Ple, la segona el mes de juny passat per agredir en el passadís dels despatxos dels grups municipals a un treballador.  I fent honor a la dita de no hi ha dos sense tres, avui s'ha fet pública aquesta condemna per haver agredit a una jove antifeixista el decurs del Ple Municipal del passat gener. S'ha de dir que en judici de la setmana passada també va ser jutjada L Bendemar, en haver posat contra ella una denúncia Gómez Montero, però  la fiscal, com en casos anteriors (clica), en acabar la vista va demanar l'absolució de l'altra part i la condemna, només, de Gómez Montero.  

        Els fets van tenir lloc en el ple del 28 de gener de 2013 en el que prenia possessió el número 7 de la llista, Esteban Escribano, després de la renúncia d'un altre regidor i restant vacant, ara, el tercer escò, en no voler assumir-lo ningú, sembla, per discrepàncies amb Gómez Montero. 

       Aquella tarda diversos joves van mostrar fulls a la sala de plens i al passadís d'entrada amb el lema "Fora feixistes de Santa Coloma". Gómez Montero els hi va fer fotos amb el mòbil i, quan a mig ple Gómez Montero va sortir per anar al lavabo, en tornar a entrar, la jove Lorena Bendemar, a qui ell havia fotografiat, li va demanar que no li fes fotos mentre li posava prop de la cara el full amb la inscripció: "Fora feixistes de Santa Coloma".  Llavors, segons la noia, el regidor li va arrencar el full, fent-li ell una esgarrapada i un cop quan ella va intentar recuperar el full, mentre la insultava amb expressions com "guarra, etarra y perroflauta". La versió que va explicar el portaveu de PxC és que quan ell va tornar a entrar al Ple, a la porta d'entrada el van sacsejar i va rebre algun cop en obrir-se pas, mentre Lorena B i altres persones li posaven els cartells a la cara i l'amenaçaven amb expressions com "Te vamos a pegar dos tiros en la cabeza!"

     En el judici els dos testimonis de Lorena B, que eren aquell dia en aquell moment prop d'ella, van corroborar la seva versió i no van entrar en contradiccions, mentre els dos policies que eren  al ple i van actuar quan es van produir els fets, a més de contradir-se, no van corroborar si Lorena B. va empènyer, colpejar o insultar al regidor.

      Així les coses la fiscal va demanar l'absolució de Lorena B. i que es condemnés a Gomez Montero a 240 euros de multa per agressions, petició que va ser assumida també per l'advocat de la noia. Per la seva banda l'advocat de Gómez Montero va demanar l'absolució del regidor i la condemna a 300 euros de multa de Lorena B. 

 Juan Gómez Montero, en el Ple municipal d'octubre 

  Lorena Bendemar, satisfeta, en sortir del judici

 Juan Gómez Montero, el dimecres de la setmana passada, en sortir dels jutjats

 Text modificat per intervenció del Secretari, on s'ha eliminat que les suposades amenaces s'haguessin fet a la Sala de Plens

     D'altra banda, l'escrit que havia redactat el portaveu de PxC a Santa Coloma, pel butlletí municipal publicat avui, ha estat esmenat després de la intervenció del Secretari Municipal, Francisco Javier Ezquiaga, el qual ha fet un informe negant que fos cert, tal com deia el regidor identitari-socialpatriota, que les amenaces que diu haver rebut de part de militants de Gent de Gramenet o la CUP de "Te mereces tres tiros en la nuca" o "te pagaré tres puñalades" s'haguessin haver dit en el decurs del Ple en presència de l'alcaldessa que, segons G Montero, no hauria amonestat als autors d'aquestes amenaces. Pel Secretari, que no entra a valorar si aquestes afirmacions s'han fet o no en un altre lloc, les paraules del regidor dient que això havia passat en el decurs del Ple eren afirmacions injurioses, falses i contràries al honor de les persones. (Més informació d'aquest afer a Gramenet 2.0)

         Des de fa deu mesos, després de diverses dimissions i renúncies d'altres membres de la llista, el tercer lloc de regidors que PxC va obtenir a les municipals de 2011 està vacant, sembla, en no voler assumir-lo ningú per discrepàncies amb la línia de Gómez Montero. I al Ple extraordinari del passat dimecres, 13 de novembre, en el que l'equip de govern feia balanç del compliment de Pla d'Actuació Municipal a mig mandat, i l'oposició havia de preguntar i rebatre sobre el la tasca feta aquests dos anys, cap dels dos regidors de PxC van ser-hi presents.

      Com ja he explicat aquí, des de fa mesos diverses persones, sembla, membres o ex membres de PxC, enfrontats amb Gómez Montero, estan difonent informacions passades i presents de Gómez Montero i del seu germà Javier Gómez Montero, condemnat pel cas Casuals, i han difós diverses fotografies del passat ultra a Estado Nacional Europeo del regidor, i altres de tipus personal, en cap cas publicables. El regidor colomenc, que no nega haver militat a Estado Nacional Europeo (ENE), a mi m'ha dit que les fotos enviades són falses o estan trucades.

 Una de les fotos que circulen sobre Gómez Montero, a la seu d'ENE a L'Hospitalet. Ell diu que està trucada.

EL REGIDOR DE PxC D'ESPARREGUERA, DEIXA PLATAFORMA I CONTINUA COM A NO ADSCRIT

El regidor de PxC d'Esparreguera, Sergi Hidalgo, va abandonar PxC el passat mes d'octubre, passant a ser regidor no adscrit per disconformitat a la línia del partit de Josep Anglada. 

A l'igual que els regidors de Salt, Ripoll, Tàrrega, Mollerussa, Sant Joan de Vilatorrada o Sant Vicenç de Castellet, no ha dimitit del càrrec, continuant com a regidor no adscrit.

 

     

Ple Municipal  d'Esparreguera del 7 de novembre en el que es dissol el Grup Municipal de PxC 

CONDEMNO L'AGRESSIÓ A UNS ULTRES A SANTS EL 12-O, I CONDEMNO LES AMENACES AL FOTOPERIODISTA JORDI BORRÀS

El passat dimecres 9 d'octubre vaig publicar un article aquí al blog titulat "EL 12 D'OCTUBRE I EL PERILL DE CONFRONTACIÓ I VIOLÈNCIA. SI HI HA INCIDENTS "LA ESPAÑA EN MARCHA OBTINDRÀ MÉS PROTAGONISME MEDIÀTIC. Seria un error contramanifestar-se a la Pç d'Espanya. Condemno l'agressió que segons la seva versió va patir ahir un membre de Tramuntana". A l'article manifestava la meva preocupació per si es produïen fets violents, fossin iniciats per ultres o per antifeixistes.

Sempre he condemnat la violència política a Catalunya i l'Estat espanyol (una altra cosa seria valorar-la en altres contextos geogràfics, polítics o històrics) i a l'escrit del dia 9 d'octubre ja condemnava i lamentava l'agressió que hauria patit un militant del Casal Tramuntana a la Universitat de Barcelona dies abans, repartint propaganda de la concentració espanyolista de la Pç Catalunya. Així deia que, aquells que desitgen que se celebri la consulta sobre la independència de Catalunya "han de respectar la propaganda pel sí, pel no, pel vot nul, pel vot en blanc, per l'abstenció, per la tercera via o pel que sigui".

En aquell escrit manifestava la meva preocupació pels comentaris que hi havia a les xarxes socials d'ultres en els que es deia que anirien "de cacera" per Barcelona o s'enfrontarien als "guarros", com pel fet que algun grup antifeixista o independentista volgués anar cap a la Plaça Espanya per contramanifestar-se davant dels ultres, o enfrontar-s'hi, i que, en ser aturat pels mossos, s'enfrontés a la policia catalana. Els anys noranta alguns 12 d'Octubre, després de l'acte legal, es van produir incidents a Sants, les Rambles o Plaça Catalunya perpetrats o iniciats per algun grup de caps rapats.

                       ELS LAMENTABLES INCIDENTS DE 2001

En l'escrit del dia 9 lincava l'article "Abonados al barrio de Sants", que vaig publicar a El País el 13 d'octubre de 2001 (clica), any que, pel rebuig ciutadà als actes de l'extremadreta a Sants i per evitar incidents, la Delegació del Govern espanyol va forçar que l'acte que se celebrava des de 1983 (?) a la Plaça dels Països Catalans a Sants, passés a fer-se a la Plaça Sant Jordi de Montjuïc. Com lamentava a l'article del País, aquell 12 d'octubre de 2001 que els ultres ja no feien l'acte a Sants, un reduit grup d'antifeixistes es va enfrontar amb la policia nacional que els va barrar el pas cap a Montjuïc, i van provocar greus destrosses al mobiliari urbà, cotxes aparcats i aparadors durant dues hores, jugant al gat i la rata per Sants i la Bordeta amb la policia i els bombers que van haver d'apagar les barricades cremades, contenidors i vehicles danyats. I aquesta actuació vandàlica va indignar a les entitats i associacions de tota mena de Sants que desqualificaren els suposats objectius alliberadors d'aquella acció. I des de llavors les manifestacions antifeixistes del 12 d'octubre que es van celebrar a Sants o al centre de Barcelona van evitar buscar la confrontació amb els ultres o la policia.

També em preocupava que es produís algun incident, com el que va passar a ara fa dos anys al Poble Nou de Barcelona, que va ser apedregat un local on Democracia Nacional celebrava un concert ultra, resultant greument ferit al cap l'ex dirigent del MSR, Alejandro Fernández, ara responsable de PxC a Sabadell. Precisament com a resposta a aquesta agressió antifeixista (anar a llençar pedres a un local privat) alguns militants d'extremadreta vinculats en un moment o altre a grups com Alianza Nacional, Plataforma X Catalunya, DN o MSR, van perpetrar l'atac d'Stroika a Manresa, estant ara 10 joves en presó preventiva per temptativa d'assassinat, incendi i lesions.

                  LA MANIFESTACIÓ DE MONTJUÏC DE DISSABTE

La manifestació de Pç d'Espanya a Montjuïc del passat dissabte fou totalment pacífica, per més que es cridessin consignes contra la premsa o justificant la violència contra l'independentisme i la classe política, fins i tot contra dirigents del PP i la Monarquia. Es va cremar alguna estelada, cosa que no m'agrada, però també es cremen banderes espanyoles en alguns actes independentistes i vist així, forma part de l'expressió dels debat polític. Jo vaig xerrar educadament amb els dirigents dels partits que formen part de La España en Marcha  -alguns dels quals ja ens coneixíem i hi havia xerrat o entrevistat  amb anterioritat-, però tot i que amb mi tothom va ser correcte, sí que vaig presenciar comentaris gens amistosos i amenaçadors d'algun dirigent de La España en Marcha vers algun altre periodista.

Un dels que va parlar a la tribuna, el president d'Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña (clica) va justificar l´ús de la violencia com a resposta a la voluntat independentista de Catalunya, cosa que ha provocat una crisis dins de La España en Marcha.  Peña en diferentes declaracions públiques ha justificat l'enfrontament violent al carrer amb "guarros", manera a la que l'extremadreta es referix a la gent d'esquerres i/o independentistes.  

Durant tot el matí i migdia hi havia hagut diferents actes antifeixites a Sants, i un cop acabat l'acte de Montjuïc, diverses persones es van assegurar que els tres autocars vinguts de Madrid marxessin de Barcelona (van dinar en ruta passades les 5 de la tarda), cosa que evitava que es complissin per part d'aquests les amenaces certes o falses fetes per la xarxa d'anar de "cacera" per Sants o pel centre de Barcelona, i diverses persones van fer tuits informant com marxaven els autocars o de com els grups que baixaven a peu cap a Plaça Espanya a les 3 de la tarda, es dispersaven en agafar el metro. Sí que es quedaven a Barcelona alguns dirigents o miltants ultres, sobretot els del Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española, que havien vingut en tren o vehicles privats, que aquella tarda van assistir a una missa en llatí a l'esglèsia del carrer Laforja número 21, i diumenge van anar a la macrobeatificació de Tarragona.

Una hora després de dissoldre's l'acte, el fotoperiodista Jordi Borràs va fer un tuit advertint que l'informaven que un grup d'ultres eren a la terrassa d'un bar a la Bordeta i advertint que s'anés amb molt de compte.  De tuit de Borràs jo no interpreto cap crida a actuar contra aquests, sinó més aviat el contrari, que els antifeixistes de Sants o d'altres llocs que eren pel barri -alguns amb pancartes o samarretes antifes- evitessin passar per allà. Però el fet és que un grup de joves van anar cap allà i agrediren als ultres, dos dels quals van resultar amb ferides importants al cap i la mà i, a causa de baralla es produïren destrosses al local. Alguns dels agredits estarien vinculats a Democracia Nacional.


A  partir d'aquí començaren a fer-se tuits acusant Borràs d'instigar l'agressió, primer, i després amenaçant-lo fins i tot de mort, fet que va motivar que Borràs posés l'oportuna denúncia als mossos. Posteriorment alguns mitjans com Alerta Digital, s'afegiren a aquesta campanya de criminalització de Borràs

Així les coses repeteixo que: 


1. Defensar l'espanyolitat de Catalunya és tan legítim com defensar la independència, més enllà de debats històrics sobre si va ser legítima o no la unificació de les corones de Castellà i Aragó i la posterior derogació de les lleis catalanoaragoneses. Tot i els impediments que posarà el Govern espanyol a la celebració de la mateixa, els que desitgem que es pugui realitzar hem d'acceptar i respectar els que no volen consulta o els que defensen el no.

2. Crec que per la meva trajectòria ningú no pot dubtar de les meves idees antifeixistes i de rebuig de la ideologia dels grups ultres, neonazis, populistes identitaris, socialpatriotes i xenòfobs, idees que per cert creixen electoralment a tot Europa.

3. Però considero que l'enfrontament o la lluita contra aquestes idees, més enllà de l'acció judicial i penal si vulneren la llei, ha de ser sempre pacífic, en el marc del debat, la tasca política, ciutadana o veïnal, i amb la mobilitazació al carrer, la tasca antirumors i la feina silenciosa de persones i entitats per la cohesió social. Però que aquesta mobilització antifeixista ha de rebutjar i evitar la violència, ni involucrar-se en espirals violents d'acció i reacció.

4. Rebutjo la violència per motius morals i polítics, però també vull recordar que si s'entra en aquesta dinàmica de confrontació violenta o s'inicia per part d'algun sector antifeixista, com vam veure amb el cas d'Stroika, les consequències poden ser imprevissibles (clica per llegir motius de l'atac a Stroika dels que jo ja vaig informar tres dies després, i en ser detinguts els presumptes autors van confirmar el mòbil).

5.Que és el Codi Penal, per mitjà de la tipificació dels delictes d'incitació a l'odi, la violència i la discriminació per motius de (...), apologia o rehabilitació del genocidis i els seus autors, i d'associació il·lícita, actualment de redactat insuficient però que per imperatiu de la Unió Europea ara es modifiquen en la reforma del Codi Penal que debat el Congrés del Diputats, i la mateixa llei de partits, són els marcs legals amb el que s'ha de combatre aquestes ideologies que defensen o enyoren el totalitarisme i prediquen o justifiquen diferències racials o ètniques dels éssers humans i proposen tractaments diferents pels "vinguts de fora" o pels qui tenen concepcions del món  o religions diferents a les de la tradició europea. En aquest sentit el Codi Penal i les normatives d'inferior rang també són les eines per combatre aquelles opcions o modus de vida que vulnerin els drets humans faci qui ho faci, d'origen immigrant o "de tota la vida".

6. Denuncio també la persecució i amenaces que moltes de les persones que escrivim sobre extremadreta sovint patim des de sectors o dirigents ultres, socialpatriotes o identaris. Jo mateix després de l'agressió que va patir el regidor de L'Hospitalet, Alberto Sánchez, el maig de 2012 prop del Casal Tramuntana vaig ser incriminat per part de PxC d'incitar a l'odi contra PxC o ser l'autor intel·lectual d'aquella agressió pel simple fet que jo vaig ser una de les persones que va publicar el març de 2012 on era Tramuntana.

7. Per tot això considero que s'ha d'aplicar la llei contra els qui van iniciar l'agressió del 12 d'octubre a la tarda i van provocar ferides al diverses persones que havien participat a l'acte de Montjuïc. Serà la justícia qui delimitarà si la responsabilitat recau, com sembla ara, únicament o no en uns antifeixistes. 

8. Considero totalment injustificables i condemnables les amenaces que pateix el fotoperiodista Jordi Borràs per haver fet un tuit advertint que hi havia un grup de persones d'ideologia ultra a un bar i li dono el meu suport.

LLEGIR NOTA DE PREMSA DE DEMOCRACIA NACIONAL SOBRE ELS FETS (CLICA)

 LEER EN CASTELLANO:
 Así las cosas repito que :1. Defender la españolidad de Cataluña es 
tan legítimo como defender la independencia, más allá de debates históricos sobre si fue legítima o no la unificación de las coronas de Castilla y Aragón y la posterior abolición de las leyes catalanoaragonesas. A pesar de los impedimentos que pondrá el Gobierno a la celebración de la misma, los que deseamos que se pueda realizar debemos aceptar y respetar los que no quieren consulta o los que defienden el no. 

2 . Creo que por mi trayectoria nadie puede dudar de mis ideas antifascistas y de rechazo de la ideología de los grupos ultras , neonazis , populistas identitarios , social- y xenófobos , ideas que por cierto crecen electoralmente en toda Europa . 

3 . Pero considero que el enfrentamiento o la lucha contra estas ideas, más allá de la acción judicial y penal si vulneran la ley, debe ser siempre pacífico, en el marco del debate , la tarea política , ciudadana o vecinal , y con la mobilitazació en la calle, la tarea antirrumores y el trabajo silencioso de personas y entidades para la cohesión social . Pero que esta movilización antifascista debe rechazar y evitar la violencia, ni involucrarse en espirales violentos de acción y reacción. .

 4.Rebutjo la violencia por motivos morales y políticos , pero también quiero recordar que si se entra en esta dinámica de confrontación violenta o se inicia por parte de algún sector antifascista , como vimos con el caso de Stroika , las consecuencias pueden ser imprevissibles .

 5.Que es el Código Penal , mediante la tipificación de los delitos de incitación al odio , la violencia y la discriminación por motivos de ( ... ) , apología o rehabilitación del genocidios y sus autores , y de asociación ilícita, actualmente de redactado insuficiente pero que por imperativo de la Unión Europea ahora se modifican en la reforma del Código Penal que debate el Congreso de los Diputados , y la misma ley de partidos , son los marcos legales con el que hay que combatir estas ideologías que defienden o añoran el totalitarismo y predican o justifican diferencias raciales o étnicas de los seres humanos y proponen tratamientos diferentes para los " venidos de fuera " o por quienes concepciones del mundo o religiones diferentes a las de la tradición europea . En este sentido el Código Penal y las normativas de inferior rango también son las herramientas para combatir aquellas opciones o modos de vida que vulneren los derechos humanos haga quien lo haga , de origen inmigrante o " de toda la vida " . 

6 . Rechazo también la persecución y amenazas que muchas de las personas que escribimos sobre extrema menudo sufrimos desde sectores o dirigentes ultras , social- o identaris . Yo mismo tras la agresión que sufrió el concejales Alberto Sánchez en mayo de 2012 cerca del Casal Tramuntana fui incriminado por parte de PxC de incitar al odio contra PxC o ser el autor intelectual de aquella agresión por el simple hecho de que yo fui una de las personas que publiqué en marzo de 2012 donde era Tramontana .

 7 . Por todo ello considero que se debe aplicar la ley contra quienes iniciaron la agresión del 12 de octubre por la tarde y provocaron heridas a varias personas que habían participado en el acto de Montjuïc . Será la justicia quien delimitará si la responsabilidad recae , como parece ahora , únicamente o no hacia unos antifascistas .8.Considero totalmente  injustificables las amenazas que sufre el fotoperiodista Jordi Borràs por haber hecho un tuit advirtiendo que había un grupo de personas de ideología ultra en un bar y les doy mi apoyo.

EL FOTÒGRAF JORDI BORRÀS DENÚNCIA AMENACES DE L'EXTREMADRETA QUE EL RESPONSABILITZA D'INSTIGAR UNA AGRESSIÓ EL 12-0. Borràs nega tota intenció violenta i explica que va fer un tuit per que s'evités passar per on eren

  (Actualitzat, 12-11-2013)

Foto d'una pintada a Madrid signada per Democracia Nacional Joven:

--------------------------------------------------------

 El passat dissabte, 12 d'octubre, cap les 4 de la tarda, el fotoperiodista de Nació Digital, Jordi Borràs va saber que un grup de joves d'estètica i banderes d'extremadreta a la Carretera de la Bordeta, que havien participat a la manifestació i concentració de La España en Marcha, en el que des de la tribuna i en les consignes que corejaven els assistents, es va fer diverses crides a la violència contra els independentistes.  Més a més, des de les xarxes socials s'havia dit que aquell cap de setmana els ultres anirien de "cacera" a Barcelona.

Borràs va fer un tuit advertint que allà hi havia un grup d'ultres, precisament per evitar que passessin per allà antifeixistes dels que s'havien manifestat a Sants i hi hagués una agressió ultra o una baralla. Però el resultat és que un grups de joves d'ideologia contraria als ultres van anar cap allà i van  agredir o es van enfrontar amb els ultres, dos dels quals val resultar ferits al cap i a la mà. Això va motivar que des de les xarxes d'ultradreta i des d'alguna de les organitzacions de la manifestació de La España en Marcha, s'iniciés una sèrie de tuits culpabilitzant Borràs de l'agressió, fent-se també tuits advertint-lo que ell pagaria les represàlies o incitant a agredir-lo. Amenaces cap a Borràs que aquests quatre dies no han parat de créixer. El Grup de Periodistes Ramon Barnils ha fet un comunicat de suport a Borràs 

 Per aquest motiu Borràs ha posat denúncia als mossos d'esquadra i fa una estona estona ha publicat al seu blog (clica per anar-hi) i a Nació Digital un escrit titulat "Trencant el silenci" on explica els fets, com s'ha malinterpretat, les amenaces i la denúncia que ha posat.

 Demà jo publicaré un article amb el meu punt de vista sobre aquest fets i altres agressions, que evidentment condemno i rebutjo, i, també, sobre les amenaces explícites que vam rebre alguns periodistes a l'acte de La España en Marcha o per mail. 

 

 

 TRENCANT EL SILENCI, Jordi Borràs

«Pretenen marcar-me com a objectiu a assetjar. A hores d'ara encara estic rebent insults i amenaces de tota mena»

Diumenge a la nit –ja durant la matinada d'aquest dilluns– vaig desvetllar-me espantat, no em podia creure que em comencessin a arribar missatges via twitter acusant-me de ser l'instigador d'una agressió produïda la tarda del 12-O a Barcelona. Primer va ser un tuit, després un altre (casualment provinents dels perfils oficials dels organitzadors de la manifestació feixista a Montjuïc) i poc després van arribar els insults i les amenaces.

Tot plegat va desembocar, en qüestió de poques hores en un assetjament incessant, amb insults, acusacions falses i també, amenaces molt greus. Fins i tot, directament, algunes d'elles de mort. En les últimes 72 hores no he parat de rebre amenaces molt greus a través de diferents xarxes socials. A hores d'ara, diverses desenes de persones m'estan amenaçant públicament d'apallissar-me, matar-me i exhibir les fotografies de com em quedi la cara un cop hagi rebut la seva visita. No tinc paraules per definir el que he arribat a llegir.

El que va ser un tuit avisant a qui el pogués llegir perquè ningú s'acostés per la zona –no és cap secret que aquests grups actuen en colla per agredir de manera brutal i amb total i absoluta impunitat– va convertir-se, segons ells, en l'espurna que va provocar una baralla entre diverses persones. Res més lluny de la realitat, evidentment, la meva intenció no era altra que prevenir greus incidents tenint en compte que era més que conegut la intenció d'aquests grups feixistes d'anar de cacera durant el 12 d'Octubre.

Un fòrum que fins llavors desconeixia va ser el primer lloc on el dit acusador va recaure sobre mi. Una notícia publicada diumenge a les 23.40h del diumenge 13 d'octubre m'assenyalava directament com a autor del chivatazo que segons ells va desembocar amb diversos ferits. Poca estona després van començar les acusacions falses, els insults i les greus amenaces. Totes elles, rere pseudònim, protegint-se covardament amb el fals anonimat que et proporciona internet. No vaig trigar gaire en esbrinar que el fòrum on s'inicia la mentida, burbuja.info, és, segons sembla, un cau habitual d'ultradretans que es protegeixen rere el paraigua d'un innocent fòrum sobre economia. Però la veritat és una altra de molt diferent.

Feia dies que la premsa n'anava plena. Els feixistes que van protagonitzar l'atac a la llibreria Blanquerna de Madrid, venien a desfilar per Barcelona. Tot i això, dos dies abans del 12-O, el Ministeri de l'Interior va assegurar que impediria l'arribada d'aquests ultres a Barcelona. Això no va ser així, ja que tot i que l'autobús va ser retingut una estona per la policia espanyola a l'Aragó, va arribar el matí del dissabte 12 a Barcelona. Jo mateix vaig fotografiar tres dels detinguts pels fets de la Blanquerna, tranquil·lament campant per Barcelona. I aquests tres no eren pas els únics, ja que La Directa, va aconseguir localitzar i fotografiar set dels 12 detinguts als actes de Barcelona.

El mateix dilluns dia 14, la web patriotas.es –punt de trobada d’España en Marcha, la plataforma convocant dels actes a Montjuïc– em dedicava una notícia i m’acusava de ser el culpable dels ferits durant la tarda del 12 d'Octubre. No cal dir que la notícia, és absolutament falsa i difamatòria i pretén marcar-me com a objectiu a assetjar. I així ha estat, perquè a hores d'ara encara estic rebent insults i amenaces de tota mena. En indagar qui s'amaga rere aquesta web, no ha estat gaire sorprenent descobrir que es tracta d'un altre dels detinguts pels fets de la Blanquerna a Madrid. En aquest cas el domini de la web està registrat en nom de Javier Marcos Aroca, candidat a les eleccions espanyoles de 2008 per España 2000, i actual cap de les joventuts de Nudo Patriota Español i que també va ser present a Barcelona el passat 12-O.

Entenc que no és casual que l'assetjament hagi recaigut precisament en un fotoperiodista. Fa uns quants anys que em dedico a fotografiar els actes de l'extrema dreta a Catalunya i a denunciar agressions derivades d'aquests grups violents. Les fotografies que vaig fer aquell dia sembla que molesten, fins i tot a aquelles persones que havent-se manifestat a la plaça de Catalunya –on per cert, també hi havia força simbologia feixista– prefereixen insultar-me a mi que rebutjar el feixisme que va sortir als carrers de Barcelona el passat dissabte. És evident que m'ha tocat a mi com li hagués pogut tocar a qualsevol de les persones que fem seguiment informatiu d'aquesta mena de temes. De fet, ja feia dies que eren conegudes les amenaces a la premsa per part d'aquests grups ultres. Des del Sindicat de Fotògrafs (UPIFC) es va alertar als seus afiliats i a la fiscalia, que corrien dies complicats.

Tampoc he amagat mai el meu pensament polític, sóc independentista i d'esquerres i entenc que això també és un al·licient fantàstic per convertir-me en el cap de turc perfecte. Fotoperiodista rojoseparatista, genial. Calia justificar el seu victimisme.

A ningú se li escapen les agressions gratuïtes que, periòdicament i com un degoteig macabre, es produeixen a casa nostra, algunes d'elles amb el resultat més esgarrifós, la mort: Guillem Agulló, Sònia Rescalvo, o l'enyorat Roger Albert, amb qui vaig compartir molts moments d'infància i joventut en un agrupament escolta, només són tres exemples a casa nostra de quan les urpes de l'odi seguen la vida de persones innocents. Són el paradigma del feixisme, provocat i alimentat per qui ara, es vesteix amb pell de xai i es banya de victimisme sense cap mena de vergonya.

És per això que he cregut oportú i absolutament necessari que havia de denunciar aquests fets. I ho he fet sent conscient dels maldecaps que em pot portar. Els camins de la justícia són lents i tortuosos però a voltes imprescindibles. Per dignitat, per deontologia i perquè no penso tolerar ni una sola amenaça més del feixisme que tants anys després del canvi de règim, encara impregna indubtablement la nostra societat. És per això que he decidit trencar el silenci només marcat pel compàs sec de l'obturador de la meva càmera i escriure aquest breu article.

Avui trenco el silenci i ho faig perquè el dia de demà pugui agafar la càmera amb el pols ferm i amb més força que mai per seguir enfocant, de forma precisa, les injustícies d'aquest país.
Jordi Borràs, 16 d'octubre de 2013

Se suspenen les presentacions de Warselona per motius de seguretat

A sota, fotografia de la ferida a mà d'un dels militants d'extremadreta agredits
Informació del cas, culpabilitant a Borràs a Alerta Digital on hi ha comentaris evidentment deplorables
 Llegir nota de premsa de Democracia Nacional sobre els fets (clica)

 

EL 12 D'OCTUBRE I EL PERILL DE CONFRONTACIÓ I VIOLÈNCIA. SI HI HA INCIDENTS LA ESPAÑA EN MARCHA OBTINDRÀ MÉS PROTAGONISME MEDIÀTIC. Seria un error contramanifestar-se a la Pç Espanya. Condemno l'agressió que segons la seva versió va patir ahir un membre de Tramuntana

Ara que el Conseller Ramon Espadaler ha fet públic el que ja es donava per fet des de fa uns dies, que es prohibiria la manifestació de La España en Marcha des de Sants a Montjuïc, però que sí s'autoritzaria l'acte ultra de la Plaça de Sant Jordi a Montjuïc, cosa que implica permetre que els participants puguin pujar des de la Plaça Espanya agrupats en manifestació fins al lloc de l'acte, s'evita que es puguin produir enfrontaments entre antifeixistes i ultres al barri de Sants, o que els ultres provoquessin o fessin pintades en passar per davant de cases i balcons amb estelades, situació que es podria descontrolar. 

Foto de El País del 12 d'octubre de 2001, el primer cop que es va celebrar a Montjuïc

De fet la concentració d'extremadreta del 12 d'octubre es va celebrar fins l'any 2000 a la Plaça dels Països Catalans a Sants i alguns anys hi havien hagut incidents entre antifeixistes i ultres. Des de l'any 2001 va passar a celebrar-se la Plaça Sant Jordi de Montjuïc, generalment convocada per Democracia Nacional i altres grups afins, no aglutinant mai més de 500 persones.  Però sorprenement l'any 2001, quan per primera vegada l'acte ultra se celebrava a Montjuïc, grups d'antifeixistes van voler anar en manifestació des de Sants a Montjuïc i, en tallar-los el pas la policia nacional, la carretera de Sants es va convertir en una batalla campal entre els antidisturbis i grups antifeixistes que destrossaren el mobiliari urbà, aparadors, i nombrosos contenidors cremats que afectaren també a vehicles de veïns. L'actuació d'aquest sector minoritari d'antifeixistes va indignar moltes associacions de Sants que no compartien que el rebuig a un acte ultra a Montjuïc acabés provocant actes de vandalisme al barri, i a partir de llavors ja no es van tornar fer contramanifestacions antifeixistes a Sants amb l'ànim d'arribar a Montjuïc o, si se celebraven, eren de tipus pacífic i festiu sense enfrontar-se amb la policia.

SI HI HA VIOLÈNCIA "LA ESPAÑA EN MARCHA" EN SORTIRÀ REFORÇADA

 L'any passat que PP, C'S, PxC i Tramuntana van participar a la concentració "Som Catalunya, Som Espanya, a la Plaça Catalunya, l'acte de Democracia Nacional a Montjuïc, al que van participar també sectors falangistes, no va tenir gens de repercusió mediàtica. La España en Marcha, que vol fer candidatura a les europees, ha obtingut una gran repercusió mediàtica amb l'acció de la Diada a Madrid. 

Si grups d'antifeixistes intenten anar a la Plaça Espanya per contramanifestar-se i encarar-se amb La Espanya en Marcha, poden haver-hi incidents i la notícia principals als informatius de TVE, Antena3 i Tele 5, no serà l'acte de cinc o quinze mil persones a Plaça Catalunya (clica), sinó els incidents de la Plaça Espanya, cosa que beneficiarà  a la difusió de La España en Marcha. També seria un greu error enfrontar-se als mossos si s'intenta acostar-se a l'acte ultra quan aquests impedeixin a antifeixistes anar cap a la Plaça Espanya i es produïssin actes de vandalisme a Sants com va passar l'any 2001, cosa que va ser contraproduent pel moviment antifeixista. 

L'ENFRONTAMENT D'AHIR A LA UNIVERSITAT AMB MEMBRES DE TRAMUNTANA

Ahir ja es va produir un incident, del que hi ha versions contraposades a la Universitat de Barcelona a la Diagonal, quan cinc membres del Casal Tramuntana, entre els que hi havia el regidor de PxC, Alberto Sánchez, repartien propaganda de la manifestació de Plaça Catalunya. Segons Vila Web i La Directa un grup d'estudiants de la UB es congregà als voltants d'aquests i els foragità de la Universitat a crits de "Fora feixistes!" i "Tramuntana, feixistes disfressats!". Però segons Tramuntana, un membre del Casal va ser agredit físicament, mentre rebien insults de "fills de puta espanyols, us matarem!"  

Un cop més condemno tota mena de violència, i si anem cap a la celebració de la consulta sobre si Catalunya vol ser o no un estat propi, s'ha de respectar el dret a defensar el Sí, el No, la Tercera Via, el vot en blanc, el vot nul, o el que sigui.

800 PERSONES ES MANIFESTEN CONTRA L'AGRESSIÓ FEIXISTA D'IGUALADA. LA INVESTIGACIÓ APUNTA A QUE NO L'HA FET CAP GRUP ORGANITZAT D'EXTREMADRETA.

Prop de 800 persones s'han concentrat a les 8 de la tarda d'avui davant l'Ajuntament d'Igualada en l'acte de rebuig a l'agressió feixista de la matinada de dilluns, a l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, on fou ferit de tres punyalades el jove Josep U, de 21 anys en acabar la revetlla de Sant Joan (clica).     

        Un membre de La Teixidora ha llegit un comunicat  de rebuig dels fets succeïts a l'Ateneu Igualadí on se celebrava la Festa dels Països Catalans. Així, passades les 5 de la matinada de dilluns, després que un grup de joves, amenacessin a diversos assistents i cantéssin "Que viva España!" quan sonava la canço de'n Titot "Això no és Espanya!", un d'ells va apunyalar al jove Josep U que es troba ingressat a l'hospital d'Igualada. 

        A la concentració hi han assistit els regidors de CiU, PSC, ERC, ICV i, també, el Sectretari General de Plataforma X Catalunya, Robert Hernado, que és regidor d'Igualada. Hernando s'ha mantingut en un discret segon pla i ha marxat només acabar el parlament. Entre els concentrats s'hi trobava el diputat de la CUP, Quim Arrufat.

       Acabada la concentració l'alcalde, Marc Castells, de CiU, ha agraït la col·laboració ciutadana per aclarir els fets.  I, si bé el cas està sota secret de sumari, ha insinuat que l'acció no l'hauria perpetrat cap grup organitzat espanyolista i que potser no tindria connotació política. Ha recalcat que Igualada és una ciutat segura amb poc índex de delinqüència i que el més important ara era la recuperació del ferit, que es troba estable,  que la investigació policial culminés amb la detenció dels presumptes autors, el seu judici i la seva condemna.

        Com ja informava jo aquest matí, sembla que els agressors no serien membres de cap grup d'extremadreta de l'Anoia, donat que els fets han passat en un local tancat. Més aviat sembla que els autors d'ideologia espanyolista, eren senzillament joves de la comarca sense cap vinculació amb cap de les tres organitzacions identitàries, socialpatriotes o d'extremadreta que actuen a l'Anoia: PxC, Movimiento Social Republicano (MSR) i Acción Nacional Revolucionaria. El MSR, on havien militat els dos encausats de l'Anoia pel cas Stroika de Manresa, ja m'ha recalcat aquest matí que no hi tenien res a veure.  

 

Un membre de La Teixidora, organitzadora de la revetlla, llegeix el comunicat de rebuig.

              

    L'alcalde, Marc Castells, de CiU, acompanyat dels caps de la policia municipal i mossos d'esquadra, declarant a la premsa.    

Robert Hernado de PxC, marxa en acabar la lectura del manifest

                       CRÒNICA DELS FETS

Passades les 5 de la matinada de dilluns, el jove igualadí Josep U,  de 21 anys, va resultar ferit greu en ser apunyalat tres vegades a l'interior de l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera on Òmnium Cultural i el Casal Independentista, La Teixidora, organitzaven la revetlla en la que havien actuat els grups Pastorets Rok i Ressaka Ska, i en el moment dels fets un disjei punxava música. 

La tensió va començar quan va sonar la cançó "Això no és Espanya" de Francesc Ribera, Titot. Llavors un grup de quatre o cinc joves d'ambdos sexes, sembla no vinculats a cap dels grups d'ultradreta de l'Anoia, van començar a cantar "Que viva España" de Manolo Escobar, mostrant un d'ells una navalla amb actitud amenaçadora cap els membres del grup Ressaka Ska, si bé la cosa no va anar a més tot i que algun d'aquests joves d'ultradreta va continuar mostrant la navalla amb comentaris poc amigables cap els joves independentistes que el respongueren amb algun retret verbal. Però una estona més tard, quan ja s'acabava la revetlla i el disjei punxava música, un d'aquests joves va amenaçar amb actitud, sembla de ferir amb el ganivet, a un noi de 16 anys,  cosa que va motivar que Josep U., de 21 anys, es posés al mig i recriminés la seva acció a qui portava l'arma blanca, rebent llavors dues punyalades a l'esquena i una a la panxa, donant-se a la fuga els autors. El jove ferit va ser traslladat a l'hospital d'Igualada en estat greu.   

La Teixidora i l'Ajuntament que ha emès un comunicat de condemna, (clica)  convocant a la concentració a la que han participat unes 800 persones i regidors de tots els grups polítics (també Robert Hernando de PxC) 

APUNYALAT UN JOVE A L'ATENEU D'IGUALADA A MANS D'ULTRES A LA REVETLLA. El MSR NEGA CAP IMPLICACIÓ. AVUI A LES 8 CONCENTRACIÓ DE REBUIG.

Lloc de l'agressió
(ACTUALITZAT 17 h.: Podria ser que els autors no fossin de cap grup organitzat d'extremadreta)

Passades les 5 de la matinada de dilluns el jove igualadí Josep U,  de 21 anys, ha resultat ferit greu en ser apunyalat tres vegades a l'interior de l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera on Òmnium Cultural i el Casal Independentista, La Teixidora, organitzaven la revetlla en la que havien actuat els grups Pastorets Rok i Ressaka Ska, i en el moment dels fets un disjei punxava música. 

La tensió va començar quan va sonar la cançó "Això no és Espanya" de Francesc Ribera, Titot. Llavors un grup de quatre o cinc joves d'ambdos sexes, sembla d'ultradreta, van començar a cantar "Que viva España" de Manolo Escobar, mostrant un d'ells una navalla amb actitud amenaçadora cap els membres del grup Ressaka Ska, si bé la cosa no va anar a més tot i que algun d'aquests joves d'ultradreta va continuar mostrant la navalla amb comentaris poc amigables cap els joves independentistes que el respongueren amb algun retret verbal. Però una estona més tard, quan ja s'acabava la revetlla i el disjei punxava música, un d'aquests joves va amenaçar amb actitud, sembla de ferir amb el ganivet, a un noi de 16 anys,  cosa que va motivar que Josep U., de 21 anys, es posés al mig i recriminés la seva acció a qui portava l'arma blanca, rebent llavors dues punyalades a l'esquena i una a la panxa, donant-se a la fuga els autors. El jove ferit va ser traslladat a l'hospital d'Igualada en estat greu.   

La Teixidora i l'Ajuntament que ha emès un comunicat de condemna, (clica) han convocat per avui a les 8 una concentració de rebuig. Caldrà veure si hi participen els regidors de tots els grups. 
La Divisió d'Informació de Comissària General d'Investigació Criminal dels Mossos d'Esquadra s'ha fet càrrec de la investigació. A l'esmentada Divisió d'Informació hi ha el grup d'ivestigació i seguiment de l'extremadreta. 

             

    COMUNICAT DE LA TEIXIDORA, ORGANITZADORA DE L'ACTE

Ahir, vigília de Sant Joan, Festa Nacional dels Països Catalans, com cada any celebràvem la revetlla a Igualada. Els actes de la jornada van començar amb la rebuda de la Flama del Canigó, el sopar popular, el correfoc i, per acabar, el concert de revetlla a la pista de l’Ateneu, gratuït i obert a la ciutat.

Malauradament, un jove va ser agredit amb arma blanca per un desconegut. A conseqüència de diverses ganivetades, el jove va haver de ser atès pels serveis d’emergència al mateix lloc dels fets i, ràpidament, traslladat a l’Hospital d’Igualada, on va ser intervingut d’urgència. Actualment, dins la gravetat de les lesions, es troba estable.
Des de les entitats organitzadores, Òmnium Cultural Anoia i el Casal Independentista d’Igualada La Teixidora, lamentem profundament els fets ocorreguts, que les mesures de seguretat establertes no van poder evitar.
Durant onze anys, aquest model de revetlla sempre ha tingut un tarannà pacífic, popular i festiu, amb absència d’incidents tan greus com els d’ahir, protagonitzats per un grup reduït de persones amb actitud agressiva, que van fer ostentació espanyolista i feixista sense cap provocació prèvia.
Volem agrair la ràpida intervenció dels equips d’emergència i mostrar tot el nostre suport a la família i amics del jove agredit, que esperem que es recuperi ben aviat. Exigim que s’aclareixin els fets i que els responsables d’aquesta agressió siguin detinguts el més aviat possible.
Finalment, instem a tots els igualadins i anoiencs a rebutjar aquesta agressió injustificada i gratuïta. Per això, els convidem a assistir a la concentració que tindrà lloc demà dimarts 25 de juny a les 8 del vespre a la plaça de l’Ajuntament d’Igualada.
Anar a La Teixidora (clica)
 

    FORTA PRESÈNCIA DE L'ULTRADRETA A IGUALADA I L'ANOIA

Des de fa temps a Igualda, Capellades i altres municipis de l'Anoia i la Segarra, hi tenen una forta presència diferents grups de l'àrea identitària, extremadreta espanyolista, nacionalrevolucionaris o de "primer el de casa",  segons se'ls defineixi.

Dos dels detinguts i processats per l'atac nazi d'Stroika a Manresa del 23 de març de 2012,  són el llavors dirigent local del Movimiento Social Republicano (MSR) d'Igualada, Víctor E.G, i Cristian T.S. del municipi proper de Capellades. Aquest dos no són a la presó donat que no van participar físicament en l'atac ja que van ser aturats en un control de la Guardia Civil entre Manresa i Igualada i, en sentir-se descoberts, van trucar per telèfon a la resta de membres del comando dient que tornaven cap a Igualada. Jo dubto que aquell control de la Guardia Civil fos casual i penso que poster havien obtingut informació per les xarxes socials que els membres de MSR d'Igualada i Anoia anaven aquell vespre a "derramar sangre guarra en Manresa". Segons el MSR, Víctor E.G. i Cristian T.S, haurien estat expulsats del partit i el partit rebutja tota violència (clica).

 Àmplia informació sobre Stroika (clica)

Un altre grup amb presència a l'Anoia i la Segarra (i també al Vallès) és Acción Nacional Revolucionaria (ANR) amb implantació a determinats llocs de l'Estat i estaria format per membres del Movimiento Patriótico Socialista que no es van sentir còmodes amb el MSR quan aquest grup es va integrar al mateix, i seria proper al gimnàs La Vieja Escuela de Madrid i Alianza Nacional. Precisament havia estat vinculat a Alianza Nacional el qui es considerat principal responsable de l'atac d'Stroika. ANR ha fet pintades a diverses seus d'ERC i altres grups independentistes, i places i carrers a Guissona, Igualada i altres municipis de la Nacional II, i està integrada a la coordinadora La España en Marcha (clica).   

El tercer grup identitari amb implantació a Igualada és Plataforma X Catalunya, d'on és regidor el Secretari General del partit, Robert Hernando. També té regidors a Santa Margarida de Montbui, Piera, Vilanova del Camí, Calaf i Mediona. Robert Hernado va ser denunciant i denunciat (clica)   per una incidents de fa un any i mig a la discoteca Vintatge d'Igualada. 

Ara caldrà veure si el regidor de PxC, Robert Hernando participa o no a l'acte de condemna d'aquest vespre. Recordem la polèmica de PxC a Manresa si condemnava o no l'atac d'Stroika.

El MSR, tot i haver expulsat al responsable local d'Igualada i haver trencat amb el crecle de joves que anaven amb Víctor E. G, en llibertat però imputat pel cas Stroika, ha continuat aquests mesos una serie d'accions al barri de Fàtima d'Igualada repartint menjar i joguines a famílies necessitades. Aquestes accions del MSR a Igualada ha motivat una forta rivalitat amb PxC.

Segons m'ha comunicat aquest matí el MSR "el partit no té cap vinculació amb els autors de l'apunyalament" i ha insistit que l'acció social al barri de Fàtima, no la fa el cercle de Víctor E.G, expulsat del partit, sinó les comissions d'Ajuda Social del MSR de Barcelona i Lleida.

JUAN GÓMEZ MONTERO CONDEMNAT PER L'AGRESSIÓ AL TREBALLADOR DE GdG DINS L'AJUNTAMENT DE ST COLOMA. Gómez Montero presentarà recurs i ha denunciat als autor de pancartes contra PxC

El regidor i portaveu de Plataforma per Catalunya a l'ajuntament de Santa Coloma, Juan Gómez Montero, ha estat considerat culpable de clavar un cop de puny a Jordi Pastor, treballador de Gent de Gramenet, el 12 d’abril al mateix Ajuntament a la sala de la fotocopiadora dels grups municipals.

La titular del Jutjat 2 de Santa Coloma condemna Gómez Montero a una multa de 300 euros per una falta de lesions (article 617.1 del codi penal) i a indemnitzar Pastor amb 31,34 euros per les lesions en un pòmul. La magistrada no dóna credibilitat a la denúncia de Gómez Montero dient que ell havia estat l'agredit, que va posar després que els mitjans de comunicació informessin de la mateixa i del comunicat de condemna signat per l'alcaldessa i els portaveus municipals del PP, CiU, PSC, ICV-EUiA i Gent de Gramenet. El jutge ha considerat que el portaveu de Plataforma ha faltat a la veritat i ha absolt l'empleat del grup de Gent de l'agressió a Gómez Montero. En canvi no ha considerat iniciar un procés penal per fals testimoni, tal com va demanar al final del judici la Fiscalia i l'advocat de Pastor pel militant de PxC, Javier Albarracín.

      En el judici Albarracín no només contradí la versió de Gómez Montero, sinó que es contradí a ell mateix a mida que l'interrogava la jutgessa, la fiscal  i l'advocat de Pastor. Primer digué que el cop l'havia donat Pastor per darrera i que G Montero no s'hi havia tornat; després que no havia vist com havia anat; després que tot va ser molt confús, i després que Gómez  Montero i Pastor van agafar tots dos a l'hora el full que sortria de la fotocopiadora (fet que havia negat Gómez Montero) en uns situació ràpida que no va saber explicar i va qualificar com "un forcejeo" en el que Pastor hauria colpejat a Montero, sense aclarir com donat que "no ho va veure bé".

          En aquell moment l'advocat de Gómez Montero digué que renunciava a fer entrar a declarar al regidor de PxC, Esteban Escribano, present als fets, sembla, per evitar més contradiccions que no afavorien a Gómez Montero.

       Així la sentència diu que "CONDENO a JUAN GÓMEZ MONTERO como autor responsable de una falta de lesiones del artículo 617.1 del Código Penal a la pena de treinta días de multa a razón de una cuota diaria de diez euros (300 euros) y responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas diarias no satisfechas; imponiéndole expresamente las costas del proceso; y la obligación de indemnizar a JORDI PASTOR PÉREZ en la cantidad de 31,34 euros por las lesiones causadas.

ABSUELVO a JORDI PASTOR PÉREZ de la falta que se le imputaba."

         Aquesta és la segona condemna per agressions en menys de dos anys imposada a Gómez Montero que va condemnat per agredir un membre del 15M l’11 de juny del 2011 davant de l'Ajuntamente després de rebre l’acta de regidor, i tindria pendent encara una altra denúncia.

Juan Gómez Montero a l'esquerra de la foto i Jordi Pastor a la dreta durant el judici

Jordi Pastor i el seu advocat esperant l'inici de la vista.

Llegir aquí informació sobre el cas i la celebració del judici (clica) 
 Informació del judici al Periódico (clica)

GÓMEZ MONTERO PRESENTARÀ RECURS I HA DENUNCIAT ALS  AUTORS DE LES PANCARTES "PxC=FEIXISME"

 Gómez Montero m'ha comunicat que presentarà recurs a la condemna. També m'ha adjuntat la denúncia presentada avui contra els autors de les pancartes "PxC=FEIXISME" penjades fa uns dies a Santa Coloma.  A la denúncia manifesta que PxC la utilització de terme feixista per definís PxC té una intenció vexatòria, i que és un partit democràtic que lluita per la convivència la identitat dins la filosofia de l'humanisme cristià.   En un altre comunicat PxC reponsabilitza al regidor d'ICV-EUiA, Xavier Pujols i als falsos "econologistas" de permetre que es pengin. (clica)

 Denúncia de Gómez Montero contra per les pancartes "PxC = FEIXISME"

FISCALIA I ADVOCAT DE J PASTOR DEMANEN LA CONDEMNA DE J GÓMEZ MONTERO PER L'AGRESSIÓ DINS L'AJUNTAMENT DE S.COLOMA, I QUE S'IMPUTI PER FALS TESTIMONI AL SIMPATITZANT J. ALBARRACÍN. LA DEFENSA DE G. MONTERO RENUNCIA A QUE DECLARI EL REGIDOR DE PxC E. ESCRIBANO DESPRÉS DE QUE ES CONTRADIGUIN MONTERO I ELS SEUS TESTIMONIS

Juan Gómez Montero (PxC) i Jordi Pastor (Gent de Gramenet) en començar el judici

Dijous vinent se sabrà la sentència del judici per les denúncies creuades per agressió, entre el treballador de Gent de Gramenet, Jordi Pastor, i el regidor i cap de PxC a Santa Coloma, Juan Gómez Montero, pels fets ocorreguts el 12 d'abril (clica). Tal com ha anat el judici, on Gómez Montero i els testimonis que aportava en favor seu s'han contradit, renunciant el seu advocat a fer declarar al regidor de PxC Esteban Escribano, penso, per no empitjorar encara més la cosa, sembla clar, no només l'absolució de Jordi Pastor i la condemna, segurament, a 30 dies de multa, a Gómez Montero, sinó que la jutge, a petició de la Fiscalia i de l'advocat de Pastor, podria obrir un procediment penal per fals testimoni contra el simpatitzant de PxC, Javier Albarracín.

La regidora de Gent de Gramenet, Guida Martín, el treballador de GdG, Jordi Pastor, i el seu advocat
       
              LA VERSIÓ DE GÓMEZ MONTERO

Compareixien al judici el treballador de Gent de Gramenet, Jordi Pastor, i el regidor i cap de PxC a St Coloma de Gramenet com acusats i acusadors, amb denúncies creuades per agressió a la sala de la fotocopiadora dels despatxos municipals de l'Ajuntament, succeïda el 12 d'abril a les 13 hores i vint minuts. 

Primer ha declarat Juan Gómez Montero que s'ha ratificat en que el 12 d'abril, a les 13 hores i 20 minuts, després del quart d'hora de concentració al carrer contra les retallades, en pujar als despatxos municipals, ell no va agredit a Pastor. Segons la seva versió, ell va veure com de la fotocopiadora sortien uns papers que amb comentaris i l'anagrama de PxC, i en anar a agafar-los, Jordi Pastor -que era qui havia fet imprimir aquells fulls-, li va donar un cop de puny al clatell. Afegí que eren presents Javier Albarracín i Ángel Martínez Gómez, militants de PxC i el regidor  Esteban Escribano.

A la pregunta de si els fets havien passat al migdia, com era que no posés la denúncia fins al vespre, digué que no va anar a l'hospital fins aproximadament les 16,30 i posteriorment posà la denúncia. La jutgessa i l'advocat de Pastor recordaren llavors que l'informe d'urgències deia que hi havia anat a les 19 hores. 

A la pregunta si aquell dia anteriorment hi havia hagut alguna conversa o incident entre ells digué que no. 

A les preguntes de perquè no havia posat la denúncia ni havia anat a l'hospital fins després que s'hagués fet el comunicat dels grups municipals i aquest sortís als mitjans digitals de El País, Periódico i l'ARA, va manifestar desconèixer en aquell moment del dia dels fets, que s'hagués fet el comunicat i si no anà fins més tard a l'hospital va ser perquè va ser llavors quan va començar a tenir marejos.

A la pregunta de perquè no va dir res a ningú que no fos del seu partit de que havia estat agredit, no donar cap motiu clar.

 LA VERSIÓ DE JORDI PASTOR

Per la seva banda Pastor explicà que a les 11,30 mentre feia fotocòpies, Gómez Montero li digué: "Hombre, ¡El valiente, el valiente!", i li preguntà què estava imprimint, al que havia respost Pastor, que "no tinc perquè explicar-t'ho".

Segons Pastor a les 13,20, després de la concentració coincideix amb els regidors Gómez Montero i Esteban Escribano, que eren amb dues persones més a la fotocopiadora. Llavors Gómez Montero tornà a preguntar-li què estava imprimint i li hauria dit: "Ratilla, aquí no hay cámaras y te puedo dar una hostia", per acte seguit agafar-li Gòmez Montero el full que es trencà en dos i donar-li un a ell un cop puny a la cara.

Pastor explicà que sortí de l'habitació, donant una patada a la porta, es creuà amb la regidora de GdG, Guida Martín, a qui digué que l'havien agredit, i baixà a la porta principal de l'Ajuntament i explicà al policia que estava de guàrdia i a la gent que encara concentrada al carrer, que Gómez Montero li havia donat un cop de puny a la cara. Tot seguit anaren a l'hospital i a posar la denúncia als mossos. 

Llavors, al voltant de les 3, el va cridar l'alcaldessa que convocà una junta de portaveus de la que va sortir un comunicat signat per l'alcaldessa i els portaveus del PP, CiU, PSC, ICV-EUiA, i GdG condemnant l'agressió.  

ELS TESTIMONIS DE PxC ES CONTRADIUEN

En ser cridats els testimonis, la jutgessa els informà que mentre els acusats denen dret a no respondre i a mentir, els testimonis no; i si menteixen poden ser imputats per un delicte penal.

El primer en declarar va ser el militant o simpatitzant de PxC, Ángel Martínez Gómez, el qual digué que no estava a la fotocopiadora sinó al despatx de PxC, no va veure els fets, però sí que Gómez Montero li  digué que havia estat agredit per Pastor.

Després va entrar a declarar Javier Albarracín que es contradí ell mateix a mida que l'interrogava la jutgessa, la fiscal  i l'advocat de Pastor. Primer digué que el cop l'havia donat Pastor per darrera, després que no havia vist com havia anat, després que tot va ser molt confús, i després que Gómez  Montero i Pastor van agafar tots dos a l'hora el full (fet que havia negat Gómez Montero) en uns situació ràpida que no va saber explicar i va qualificar com "un forcejeo" en el que Pastor hauria colpejat a Montero, sense aclarir com donat que no ho va veure bé.

En aquell moment l'advocat de Gómez Montero digué que renunciava a fer entrar a declarar al regidor de PxC, Esteban Escribano, present als fets, sembla, per evitar més contradiccions que no afavorien a Gómez Montero.

L'última en declarar va ser la regidora de GdG, Guida Martín, que tot i no haver vist els fets, veié com sortia Jordi Pastor amb mala cara i li deia "vaig avisar als municipals que el Montero m'ha donat un cop de puny a la cara". Martín també explicà que segons la conversa que havia mantingut per telèfon Gómez Montero amb un tinent d'alcalde a les 5, el regidor de PxC es queixà de que s'hagués fet el document, però no digué res d'haver estat agredit.

Escoltades totes les parts, la Fiscal i l'advocat de Pastor, en base a la cronologia dels fets (que Gómez Montero no anés a l'hospital fins les 19 hores, després que es fes pública l'agressió i el comunicat de condemna) i les contradiccions dels testimonis de PxC, coincidiren en demanar l'absolució de Pastor i la condemna de Gómez Montero a una multa de 30 dies i a indemnitzar a Pastor, i en que s'iniciés un procés per delicte penal de fals testimoni contra Javier Albarracín. L'advocat de Gómez Montero demanà la condemna de Pastor i l'absolució del seu client. Dijous vinent sentència.

El regidor, Esteban Escribano (al costat de Gómez Montero al Ple), no ha declarat en renunciar l'advocat de G. Montero, sembla, per no empitjorar més la situació després de les contradiccions entre Montero i els seus testimonis.

Twitt que va fer Anglada després dels fets. A sota tuit d'una ex dirigent de PxC que deixà el partit fa uns mesos i insinua si hauria estat un muntage o sobredimensionada com, segons ella, l'agressió que va partir fa un any el regidor de L'Hospitalet, Alberto Sánchez.

GÓMEZ MONTERO POC ABANS QUE LI TANQUIN EL TWITTER FA UN TWITT D'HOMENATGE A SERGI SOTO, LÍDER VIOLENT DELS BOIXOS NOIS

Poc abans que twitter suspengués ahir el compte del regidor de PxC de Santa Coloma Juan Gómez Montero per celebrar o justificar la mort de Guillem Agulló, en el tuit comentat abans, i quan ja es coneixia la mort de Clément Méric a Paris, va fer aquesta piulada o defensa la persona de Sergi Soto, que va ser líder del Boixos Nois, jutjat per diversos delictes violents i d'opinió. Reprodueixo a sota l'article que vaig publicar a El País pel minut de silenci que es va fer al Camp Nou després de la seva mort en estranyes circumstàncies, explicant el seu historial.

       Aquesta nit Montero ha fet unes declaracions a La Directa explicant que Agulló "era com aquest nano de París que no anava pel món repartint flors, 

referint-se a  Clément Méric, assassinat dimecres al vespre.

     Linko a sota altres dos articles de El País on parlo també de Sergi Soto i de com la impunitat legal de les seves declaracions a Informe Semanal, va motivar la introducció en el Codi Penal l'any 1995 dels articles 510 (incitació a l'odi, la violència i la discriminació per motius de raça....) i el 607-2 (justificació, negació o aplogia del genocidi) 

HOMENAJE A NUESTROS NAZIS, article que vaig publicar a l'edició de Barcelona de El País el 13 de gener de 1998, després de la mort de Sergi Soto i el minut de silenci per ell al Camp Nou.
 

HOMENAJE A NUESTROS NAZIS
El País (Catalunya) 13 de gener de 1998
El lamentable minuto de silencio guardado en el Camp Nou el pasado sábado 20 de diciembre en memoria de Sergi Soto, miembro de los Boixos Nois con un amplio historial neonazi, refleja una vez más las contradicciones del sistema democrático a la hora de afrontar las amenazas fascistas y racistas. Una intolerancia que es capaz de hacer callar a todos, políticos y autoridades incluidas, al concluir el año internacional contra el racismo. Pese a que la directiva del Barça y sus servicios de seguridad han querido desdramatizar el hecho, pone en evidencia la fuerza de los grupos intolerantes y violentos que crecen en el seno de la sociedad y en ocasiones, como se da en algunos campos de fútbol, incluso son financiados y apoyados para animar los colores o insultar al contrario.

Sergi Soto era miembro activo de los Boixos Nois y había sido juzgado por agredir a un magrebí en Esplugues, apuñalar a un simpatizante del Español, y lo que es más grave aparecer en Informe Semanal defendiendo las agresiones contra africanos y minorías sexuales. Algunos medios informativos han confirmado estos días la tesis de que periódicamente se producen trasvases de hinchas de las Brigadas Blanquiazules a los Boixos Nois y viceversa, y que grupos de skins muy violentos han conseguido hueco y acomodo en la Grada Jove.

No hay que olvidar que en las tribus urbanas como los skins, no es la ideología lo que genera el grupo, sino a la inversa: es la dinámica del grupo lo que produce una ideología con la que autoalimentarse y justificarse. Una ideología la mayoría de los casos totalitaria, simple, sin base moral ni científica, sin principios filosóficos universales ni solidarios. La exaltación del grupo, el desprecio de los otros, la asunción de unas consignas sin fundamento que tras ser repetidas una docena de veces a coro se convierten en verdad inmutable. I a estos grupos llegan a menudo personas débiles, sin una personalidad afianzada que necesitan de un colectivo en el que sentirse fuertes. Evidentemente muchos jóvenes que asumen estética skin y se vinculan en mayor o menor grado a dichos ambientes el fin de semana, al cabo de un o dos años, por evolución personal o porque la novia de turno se cansa de la música de máquina y le apetece ir a bailar sala, acaba enterrando para siempre las botas y la cazadora bómber. Pero en el fútbol se dan unas circunstancias singulares que prolongan los años de militancia tribal.

De entrada el enemigo existe y está allí cada sábado o domingo en el estadio para ser abroncado e insultado. El grupo no es algo abstracto diluido en alcohol o pastillas la noche del sábado, sino unos centenares o un millar de compañeros con los que canaliza partido a partido unos gritos, unas consignas, comparte una estética -no siempre skin-, unas banderas y bufandas, y un ritual del que él es un miembro activo y singular, afianzando su yo personal. Un yo que se crece cuando al andar por la calle la gente se aparta y les mira con miedo.

Puestos a ser cínicos posiblemente es mejor que estén allí gritando contra el equipo contrario, contra el árbitro o contra los propios jugadores y el palco si el equipo no gana, que en la calle. Aunque con ello el club por activa o por pasiva se convierta en escenario o lugar de encuentro de jóvenes que realizan de manera continuada apología del odio racial y exaltación de la violencia irracional. Y allí, en el estadio, en tantas ocasiones son utilizados como infantería cañera por los clubs para animar, aunque luego se les escapen de las manos. En unos equipos como el Atlético de Madrid y su Frente Atlético, estas actitudes intolerantes y violentas han sido alentadas por su directiva encarnada por un presidente que no se corta a la hora de agredir delante de la cámara o hacer manifestaciones racistas. En otros como el Barça o el Español, la utilización que sectores de las directivas han hecho de los Boixos Nois y las Brigadas Blanquiazules ha sido más ambigua y solapada. Pero que nadie se engañe: Si el Barça desea ser más que un club o se considera el alma de Cataluña, en su Grada Jove, en la infantería de su afición tiene a personajes nefastos, a delincuentes potenciales o confesos, que en ocasiones utiliza y apoya, y luego cuando se les van de las manos, en virtud de interés general, les hace concesiones y obliga a todos, autoridades incluidas, a rendir homenaje, a guardar un minuto se silencio en exaltación de un nazi. Obliga a hacernos a todo partícipes y tolerantes de un acto de apología del fascismo, como hacían aquellas débiles democracias europeas de los años treinta que para no enojar a Hitler, puesto que enfrentarse con él sería peor, pactaron tratados de amistad con él olvidando quien era, que decía y que hacía.

Posiblemente para la policía nacional y los mozos de escuadra, tener a los nazis catalanes agrupados en la grada del Camp Nou les facilita su tarea de investigación y filiación. Sabe mejor quienes son, sólo hay que esperar a que cometan el delito. También es mejor que se desfoguen contra el Madrid o contra el árbitro, que dando leña en la calle. Pero hoy saben que bloqueando el túnel de acceso a una grada consiguen hacer callar a todo el campo, paralizan un minuto el partido, consiguen que la televisión homenajee a sus muertos. No sólo son los viejos de la calle o los "negros y moros" que se apartan de ellos en la calle porque les tiene miedo. Fue todo el estadio, fue el partido, fue la televisión, fue de alguna manera toda Cataluña que se paró un minuto por alguien que no era el presidente de una peña que sin ganar un duro hacía de entrenador de chicos en Mollerusa o Nou Barris. Se homenajeó a un nazi confeso, a alguien que era un símbolo para muchos Boixos Nois pues se atrevió a decir en televisión, según ellos, las cosas por su nombre. Sin duda se sienten más fuertes que antes. Sin duda continuará.

Xavier Rius Sant
--------------------------
Posteriorment el 29 de juliol de 2000 vaig publicar aquest altre article a El País, que sí que es troba a l'hemeroteca ¿Qué hará Gaspart con los Boixos Nois? (clica) en el que parlo també de qui era Sergi Soto.


En aquest article a El País, l'any 2008, explico com el cas de Sergio Soto va motivar la modificació del Codi Penal: Odio racial con impunidad, El País 8 de març de 2008