El Casal Tramuntana de Barcelona, on hi participen càrrecs públics de Plataforma X Catalunya i antics militants del Moviment Patriòtic Català (MPC), Batzegada, i de Democracia Nacional, recupera (casualment demà dissabte 23-F) l'acte anual d'homenatge als catalans caiguts a la Guerra de Cuba i Filipines enterrats al cementiri de Les Corts de Barcelona on l'Ajuntament va contruir un mausoleu el 1905. (clica per anar al seu blog)
A sota imatge de l'acte a Montserrat
Aquest ideari catalanista romàntic i espanyolista imperial es va començar a plasmar a l'extrema dreta catalana quan Democracia Nacional obre a Barcelona el Casal Social Roger de Llúria, partit que llavors ja dirigeix Manuel Canduela. El Casal agrupa unes 50 persones de diferents edats, molts d'ells de l'entorn de les Brigadas Blanquiazules i d'algun grup de caps rapats. Altres pertanyen a l'extrema dreta franquista.
EL MOVIMENT PATRIÒTIC CATALÀ (MPC) I BATZEGADA
No obstant militants o ex militants de Democracia Nacional amb persones que havien participat o simpatitzat amb el grup terrorista Milicia Catalana (Clica) i altres persones creen als anys noranta (1993?) El Moviment Patriòtic Català (clica) i el grup Timbaler del Bruc (clica) , que com Milícia Catalana -o hereus de Milícia Catalana-, seria vinculat amb actes violents o terroristes i on hi participaria el fill del subhaster Alberto Royuela. El MPC (que no s'involucraria en actes violents) publicaria la revista Batzegada, que esdevindria també un grup juvenil. Segons actuals i antics militans d'aquests i d'altres grups d'extrema dreta, l'actual dirigent de PxC, David Parada, havia estat membre del MPC i Batzegada, si bé ell ho nega rotundament, reconeixent, només, que era membre de la Grada Jove de l'Espanyol. També milita avui a PxC, dirigint el grup de Badalona, Carlos Francisoud (clica) que fou condemnat pels atemptats fets per Milícia Catalana (clica) i part del seu entorn entraria al MPC.
Batzegada i MPC la segona meitat dels anys noranta realitzaran actes d'homenatge al monument del Timbaler del Bruc, participaran a l'acte anual de la Comunió Tradicionalista Carlista del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat, a Montserrat, on hi ha el monument als catalans caiguts a la Guerra Civil -que resaven el Pare Nostre en català i cantaven el Virolai abans d'entrar en combat contra les tropes de la República- i, per últim feien l'acte anual d'homenatge als catalans caiguts a Cuba i Filipines enterrats al cementiri de les Corts, netejaven les tombes i les plaques i portaven flors. A L'acte més a més de cantar himnes espanyolistes cantaven "El meu avi va anar Cuba...", acte que demà dissabte recupera el Casal Tramuntana.
Més a més, el MPC i Batzegada, allunyats de tota activitat terrorista, participaran als actes que Democracia Nacional organitza cada any el 12 d'octubre a la Plaça de Sant Jordi a Montjuïc, com es veu a la foto de l'article de El País de l'any 2002. I alguns d'ells ara formen part de Plataforma per Catalunya i el Casal Tramuntana. L'acte de Montserrat Batzegada el va continuar fent fins l'any 2004 (clica per llegir com es desconovoca l'acte de 2005)
Així veiem aquest ideari espanyolista-imperial i catalanista romàntic que tenia el MPC, Batzegada, Mílicia Catalana (?) i abans, el Casal Social Roger de Llúria de Democràcia Nacional, en el comunicat publicat fa uns dies al seu blog:
"La Catalunya de la Reconquesta d'Otger Cathaló i els 9 barons, de la Marca Hispànica, de les 4 barres de Guifre el Pilós, del Comte Borrell, la Catalunya d'Arnau Mir de Tost , de Ramon Berenguer, la Catalunya de Luis de Requesens, de Jaume I el Conqueridor i de l'Almirall Cardona.
La Catalunya que estima la terra, el mar i les muntanyes, la dels pescadors del Mediterrani, la que conrea i respecta la terra, la que harmonitza l'home amb la natura, la que estima els Pirineus.
La Catalunya de les famílies al costat del foc, de les tradicions i llegendes, la Catalunya dels valors eterns.
La Catalunya de l'Arxiduc Carles, la de les partides carlines, de Ramon Cabrera, de Tristany i de Savalls, la Catalunya que lluita pels nostres furs i els nostres drets.
La Catalunya dels treballadors, dels estudiants i dels camperols, la Catalunya que somia amb la justícia social, la Catalunya de Serrallonga.
La Catalunya de les tradicions, la del ball de bastons, la dels correfocs, la dels Castellers, la del Tió de Nadal i de Sant Esteve.
La Catalunya del bon àpats, del pa amb tomàquet, la botifarra amb mongetes, dels calçots i del xató, del bon vi i el cava.
La Catalunya dels campanars cap al cel, de la Verge de Montserrat, la de l'espasa contra la simitarra, la dels sants guerrers, la Catalunya de Sant Jordi.
La Catalunya de la resistència, d'Agustina d'Aragó, del Timbaler del Bruc i del setge de Girona.
La Catalunya de Mossèn Cinto Verdaguer, de Ramon Llull, de Ramon Muntaner, la de Rubió i Ors, de Jaume Balmes, de Milà i Fontanals, de Bernat Desclot
La Catalunya heroica en totes les guerres, en les de conquesta, en les de reconquesta i en les de resistència.
La Catalunya dels Almogàvers , de la conquesta del mediterrani, de Roger de Flor i Roger de Llúria.
La Catalunya de l'art clàssic, de Dalí a Fortuny, d'Enrique Granados a Albéniz, de Llull a Verdaguer.
La Catalunya del seny i la rauxa. La Catalunya que es nega a morir a les mans de la globalització, que es nega a cedir davant el centralisme i que es nega a desvincular-se de la Pàtria".
Informació de com va anar l'acte, clica aquí
