BLOC DE SALT, ESPERPÈNTIC FINAL A UNA CAUSA NOBLE. LA PORTAVEU MARTA AFUERA, DETINGUDA PER INTENT D'AGRESSIÓ A UNA EX MEMBRE DE LA PAH. ¿HAGUÉS HAGUT JO DE DENUNCIAR A LA PAH DE SALT PER AMENACES, COACCIONS I L'INTENT D'AGRESSIÓ QUE VAIG PATIR EL 22 D'ABRIL?

Aquest matí els mossos d'esquadra han desallotjat a les 11 persones que continuaven vivint al bloc ocupat de Salt. Desallotjament que s'ha fet després que la Generalitat i Serveis Social concedís pisos a un lloguer social de 50 euros al mes a famílies que havien perdut la casa, no arribant-se a acord amb altres famílies o persones que, o bé van rebutjar la proposta, o no complien els requisits d'emergència social i no havien estat desnonades del seu anterior habitatge. Segons m'han confirmat avui fonts dels serveis socials de Salt, es va oferir diferents opcions i sortides a la majoria d'aquestes persones, algunes vingudes d'altres comarques catalanes, sense que ho acceptessin. Tal com havia declarat reiterades vegades la seva portaveu Marta Afuera, només acceptarien una proposta de viure totes les famílies i persones juntes en el bloc ocupat o en un altre i constituir una comunitat de vida alternativa. Així deia Afuera fa uns dies:

"Des del Bloc de Salt s'ha construït una nova societat; aquestes quinze famílies estan demostrant que amb la solidaritat, pot aconseguir-se un nou model de gestió. És més que el dret a l'habitatge. El Bloc de Salt és l'exemple i la resposta. Ho aconseguirem"

Aquest resistència de la PAH de Girona a acceptar les propostes concretes de l'administració per cada família o persona, i la pressió que patien de les dirigents de la PAH de Salt i Girona les famílies que si acceptaven el lloguer social de 50 euros que els oferia l'administració, va motivar que les PAH catalanes manifestessin la seva discrepància amb la PAH gironina i el bloc de Salt en diferents declaracions als mitjans de comunicació, demanant que fos substituida Marta Afuera i que la PAH de Salt i Girona complís els acords de l'assemblea.
 

S'ha de dir que Afuera, resident al Maresme, va ser una aposta estratègica de l'Ada Colau per les comarques gironines, i hi havia persones que qüestionaven la gestió dels diners que es recollien a les assemblees de la PAH de Girona

En no ser substituïda Afuera, que tenia algun suport important més enllà de l'assemblea de les PAH catalanes, les PAHs catalanes van fer un nou comunicat lamentant i discrepant de l'estratègia de la PAH gironina.

Així deien, front la negativa a acceptar els reallotjament que oferia la Generalitat: "Por ello, no aceptar la posibilidad de estos realojos nos pone en una situación de debilidad ante la administración y la opinión pública. (...) La PAH de Girona empezó a actuar de forma unilateral, saltándose todos los acuerdos colectivos, sin responder a las peticiones de información del resto del movimiento, en una actitud que muchas pah’s han considerado una instrumentalización clara del movimiento y del trabajo hecho por la comisión."

  LLegir comunicat íntegre, posterior a les primeres informacions de les PAH demanant que Marta Afuera deixi de ser portaveu.

MARTA AFUERA DETINGUDA PER LA DENÚNCIA PER AGRESSIONS, FURT I AMENACES A UNA PARELLA QUE VAN DEIXAR EL BLOC

Aquesta tarda després del desallotjament,  els mossos d'esquadra han detingut a Marta Afuera, portaveu de la PAH de Girona i Salt, per la denúncia posada el 8 de desembre contra ella per una membre del bloc de Salt que havia marxat.
Aquest són els fets segons l'Agència Catalana de Notícies:

"Els Mossos d'Esquadra han detingut la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Marta Afuera, i l'han traslladat a la comissaria de Vista Alegre per prendre-li declaració per la denúncia que el dia 8 de desembre li va posar una de les habitants del bloc de Salt, també membre de la PAH. Fonts policials han indicat que li atribueixen coaccions, entrada a habitatge aliè, furt i lesions i que la detenció queda sense efecte després de la declaració amb presència d'un lletrat. La denunciant ha explicat l'enfrontament i detalla que Afuera, acompanyada d'una desena de persones, la va agredir a ella i a la seva parella perquè els acusava de robar una vitroceràmica i un forn del bloc de Salt.

La denunciant havia viscut a l'anomenat "pis de solters" del bloc ocupat per la PAH a Salt i formava part de la coordinació de la plataforma. Era una de les set famílies del bloc que no complien els requisits perquè la Generalitat li oferís un habitatge via mesa d'emergències socials. "Sóc una activista social sense menors al meu càrrec i amb una dació que encara no ha arribat", explicat la denunciant que argumenta que, veient que no tindria un pis on anar a viure, juntament amb la seva parella van decidir ocupar un nou habitatge.

Quan van entrar al nou habitatge van veure que no hi havia ni endolls ni interruptors de la llum. Per això, van decidir agafar el material que necessitaven del cinquè primera del bloc A. Ho van fer el dia 4 de desembre perquè, segons explica, Afuera els havia informat que era l'últim dia del termini que la Generalitat havia fixat per a les negociacions i que llavors havien de desallotjar el bloc i anar als pisos adjudicats.

Segons relata la denunciant, quatre dies després d'això, quan ella i la seva parella ja vivien al nou habitatge que han ocupat, Marta Afuera la va trucar dient-li que anés urgentment al bloc que havien de parlar amb ella. L'activista li va donar llargues perquè s'olorava que hi havia males intencions i li va dir que no podia anar-hi fins les set de la tarda.

A quarts de cinc de la tarda, però, la denunciant assegura que van arribar al pis on viu ara tres cotxes amb entre deu i dotze persones, amb Marta Afuera al capdavant. Hi havia "la part sotmesa a la líder de la coordinació de la PAH" i també la parella d'Afuera, segons explica la víctima.
La denunciant explica que quan van obrir la porta els van començar a increpar acusant-los d'haver-se endut un forn i una vitroceràmica del pis d'on havien agafat els endolls. Aleshores, relata, va admetre que s'havien endut els endolls i els va entregar el material, però va negar haver-se endut res més.

No la van creure i, segons explica, van començar a escridassar-los, a insultar-los i a acusar-los de ser uns desagraïts amb la Marta Afuera i amb la portaveu del bloc, Doris Zenobia Pérez. Els van exigir entrar a l'habitatge per comprovar si tenien la vitroceràmica i el forn. Segons la denunciant, no s'hi van negar però volien que entrés només una persona perquè el grup tenia una actitud molt hostil i els feia por deixar-los entrar a tots.

Segons denuncia l'activista, quan es va relaxar perquè un entrava sol, va veure com Marta Afuera s'apropava corrent a la porta i intentava entrar. Li van intentar impedir el pas però va aconseguir forçar l'entrada i tirar la denunciant a terra, assegura. Després la va agredir, tot i que una tercera persona la intentava aturar. També denuncia que la van amenaçar i la van increpar perquè esborrés el vídeo que havia estat gravant amb el mòbil.
La denunciant relata que només quan van trucar al 112, la dotzena de persones que havien anat a la casa van tornar a pujar als cotxes i van marxar."

 Comunicat de les PAH catalanes demanant el cesament de Marta Afuera
 Informació sobre la detenció d'Afuera al Diari de Girona

 Informació a l'ARA

L'INTENT D'AGRESSIÓ QUE JO VAIG PATIR EL 22 D'ABRIL I NO VAIG DENUNCIAR PER NO PERJUDICAR LA PAH, I DEL QUE LA LIDERESSA ASSEMBLEÀRIA, MARTA AFUERA ,NO ES VA NI DISCULPAR

Quan es va fer l'ocupació del bloc de Salt el 22 de març, vaig ser-hi present, en vaig informar aquí al blog, i vaig publicar articles a dos diaris, evidentmen favorables a la lluita de la PAH. Dies més tard vaig acompanyar als membres del bloc de Salt a diferents accions a Salt, Girona i Barcelona i les fotos que vaig fer van ser utilitzades lliurement per les xarxes socials de la PAH gironina i els seus membres. 

El 22 d'abril, dia que es complia un mes de l'ocupació vaig anar al bloc de Salt amb l'ànim de fer algunes fotos de l'hort amb els enciams que ja començaven a crèixer i el bloc al fons. Just quan em disposava a fer la primera foto de l'hort des de la reixa de la banda del bar, va venir cap a mi un membre de PAH que era a l'hort a uns 40 metres, dient-me a crits "Hijo de puta, ¿por qué me has hecho una foto? ¡Te voy a romper la cara y la cámara como la publiques!" 

Jo sense entendre que estava passant, mentre aquest individu m'insultava i em deia que em trencaria la cara i la càmera, vaig anar per l'altra banda de tanca que ens separava, fins la porta de bloc on vaig trobar varies persones a que em coneixien d'altres dies, alguna fins i tot havia tornat a Salt amb el meu cotxe després d'una acció als jutjat de Girona, i lluny de disculpar-se em van començar a preguntar qui era jo per fer una foto de l'hort, que s'havia de tenir una mica de respecte, que aquell terreny era privat, que no es podia fer fotos al carrer, o si jo era un espia. 

Reconec que, sense creure'm  encara el que passava, potser els vaig respondre també a crits, però al·lucinava d'escoltar a gent de la PAH, a qui havia acompanya a diverses accions, em diguessin que aquell hort o descampat era propietat privada (imagino del SAREB!) i que no s'hi podia fer fotos.  Jo aquella tarda encara no n'havia fet cap, i després de repetir que encara no havia fet cap foto, mentre aquell indiviu responia que com veiés alguna foto on sortís ell em trencava la cara, els membres de la PAH, lluny de disculpar-se, es va reafirmar en que no es podien fer fotos allà al carrer i que havia de respectar-ho.

Jo, tot hi haver-hi motius per posar una denúncia o trucar als mossos i demanar que identifiquessin a aquella persona que m'acaba de tornar a dir que demà em trencaria la cara i la càmera, vaig decidir no fer-ho i vaig trucar a la Marta Afuera, que no em va agafar la trucada i li vaig deixar dos missatge explicant el que havia passat. Ella, que per cert tenia fotos que jo havia fet dies abans allà i a la seu de la PAH de Barcelona com a portada del seu Face i del de la PAH de Girona, ni va tornar les trucades ni va tenir la delicadesa de disculpar-se tot tenir coneixement dels fets. Els dies següesnt vaig explicar això a diferentes persones de Salt que havien participat en la logística i la preparació de l'ocupació un mes abans, les quals em van comunicar que per discrepàncies amb les maneres de fer de Marta Afuera i alguna altra membre del bloc, s'havien desvinculat de la PAH.

Evidentment jo no sé si el que diu l'exmembre de la PAH de Girona que ha denunciat a Afuera i altres membres del bloc de Salt per agressions i amenaces és cert o no. Sí que sé que les PAHs catalanes van demanar que Afuera deixés de ser portaveu de la de Girona per discrepàncies profundes de l'estratègia i les formes, cosa que no va passar, entre d'altres motius perquè Afuera continua tenint el suports més enllà de Girona. I és que de vegades, des del meu punt de vista subjectiu no hi ha res menys democràtic que certs assemblearismes utilitzats per persones que es creuen que elles són "el poble" i per la qual cosa tenen legitimitat per passar per sobre de qui sigui.

L'hort  de la PAH aquest vespre

EL FOTÒGRAF JORDI BORRÀS DENÚNCIA AMENACES DE L'EXTREMADRETA QUE EL RESPONSABILITZA D'INSTIGAR UNA AGRESSIÓ EL 12-0. Borràs nega tota intenció violenta i explica que va fer un tuit per que s'evités passar per on eren

  (Actualitzat, 12-11-2013)

Foto d'una pintada a Madrid signada per Democracia Nacional Joven:

--------------------------------------------------------

 El passat dissabte, 12 d'octubre, cap les 4 de la tarda, el fotoperiodista de Nació Digital, Jordi Borràs va saber que un grup de joves d'estètica i banderes d'extremadreta a la Carretera de la Bordeta, que havien participat a la manifestació i concentració de La España en Marcha, en el que des de la tribuna i en les consignes que corejaven els assistents, es va fer diverses crides a la violència contra els independentistes.  Més a més, des de les xarxes socials s'havia dit que aquell cap de setmana els ultres anirien de "cacera" a Barcelona.

Borràs va fer un tuit advertint que allà hi havia un grup d'ultres, precisament per evitar que passessin per allà antifeixistes dels que s'havien manifestat a Sants i hi hagués una agressió ultra o una baralla. Però el resultat és que un grups de joves d'ideologia contraria als ultres van anar cap allà i van  agredir o es van enfrontar amb els ultres, dos dels quals val resultar ferits al cap i a la mà. Això va motivar que des de les xarxes d'ultradreta i des d'alguna de les organitzacions de la manifestació de La España en Marcha, s'iniciés una sèrie de tuits culpabilitzant Borràs de l'agressió, fent-se també tuits advertint-lo que ell pagaria les represàlies o incitant a agredir-lo. Amenaces cap a Borràs que aquests quatre dies no han parat de créixer. El Grup de Periodistes Ramon Barnils ha fet un comunicat de suport a Borràs 

 Per aquest motiu Borràs ha posat denúncia als mossos d'esquadra i fa una estona estona ha publicat al seu blog (clica per anar-hi) i a Nació Digital un escrit titulat "Trencant el silenci" on explica els fets, com s'ha malinterpretat, les amenaces i la denúncia que ha posat.

 Demà jo publicaré un article amb el meu punt de vista sobre aquest fets i altres agressions, que evidentment condemno i rebutjo, i, també, sobre les amenaces explícites que vam rebre alguns periodistes a l'acte de La España en Marcha o per mail. 

 

 

 TRENCANT EL SILENCI, Jordi Borràs

«Pretenen marcar-me com a objectiu a assetjar. A hores d'ara encara estic rebent insults i amenaces de tota mena»

Diumenge a la nit –ja durant la matinada d'aquest dilluns– vaig desvetllar-me espantat, no em podia creure que em comencessin a arribar missatges via twitter acusant-me de ser l'instigador d'una agressió produïda la tarda del 12-O a Barcelona. Primer va ser un tuit, després un altre (casualment provinents dels perfils oficials dels organitzadors de la manifestació feixista a Montjuïc) i poc després van arribar els insults i les amenaces.

Tot plegat va desembocar, en qüestió de poques hores en un assetjament incessant, amb insults, acusacions falses i també, amenaces molt greus. Fins i tot, directament, algunes d'elles de mort. En les últimes 72 hores no he parat de rebre amenaces molt greus a través de diferents xarxes socials. A hores d'ara, diverses desenes de persones m'estan amenaçant públicament d'apallissar-me, matar-me i exhibir les fotografies de com em quedi la cara un cop hagi rebut la seva visita. No tinc paraules per definir el que he arribat a llegir.

El que va ser un tuit avisant a qui el pogués llegir perquè ningú s'acostés per la zona –no és cap secret que aquests grups actuen en colla per agredir de manera brutal i amb total i absoluta impunitat– va convertir-se, segons ells, en l'espurna que va provocar una baralla entre diverses persones. Res més lluny de la realitat, evidentment, la meva intenció no era altra que prevenir greus incidents tenint en compte que era més que conegut la intenció d'aquests grups feixistes d'anar de cacera durant el 12 d'Octubre.

Un fòrum que fins llavors desconeixia va ser el primer lloc on el dit acusador va recaure sobre mi. Una notícia publicada diumenge a les 23.40h del diumenge 13 d'octubre m'assenyalava directament com a autor del chivatazo que segons ells va desembocar amb diversos ferits. Poca estona després van començar les acusacions falses, els insults i les greus amenaces. Totes elles, rere pseudònim, protegint-se covardament amb el fals anonimat que et proporciona internet. No vaig trigar gaire en esbrinar que el fòrum on s'inicia la mentida, burbuja.info, és, segons sembla, un cau habitual d'ultradretans que es protegeixen rere el paraigua d'un innocent fòrum sobre economia. Però la veritat és una altra de molt diferent.

Feia dies que la premsa n'anava plena. Els feixistes que van protagonitzar l'atac a la llibreria Blanquerna de Madrid, venien a desfilar per Barcelona. Tot i això, dos dies abans del 12-O, el Ministeri de l'Interior va assegurar que impediria l'arribada d'aquests ultres a Barcelona. Això no va ser així, ja que tot i que l'autobús va ser retingut una estona per la policia espanyola a l'Aragó, va arribar el matí del dissabte 12 a Barcelona. Jo mateix vaig fotografiar tres dels detinguts pels fets de la Blanquerna, tranquil·lament campant per Barcelona. I aquests tres no eren pas els únics, ja que La Directa, va aconseguir localitzar i fotografiar set dels 12 detinguts als actes de Barcelona.

El mateix dilluns dia 14, la web patriotas.es –punt de trobada d’España en Marcha, la plataforma convocant dels actes a Montjuïc– em dedicava una notícia i m’acusava de ser el culpable dels ferits durant la tarda del 12 d'Octubre. No cal dir que la notícia, és absolutament falsa i difamatòria i pretén marcar-me com a objectiu a assetjar. I així ha estat, perquè a hores d'ara encara estic rebent insults i amenaces de tota mena. En indagar qui s'amaga rere aquesta web, no ha estat gaire sorprenent descobrir que es tracta d'un altre dels detinguts pels fets de la Blanquerna a Madrid. En aquest cas el domini de la web està registrat en nom de Javier Marcos Aroca, candidat a les eleccions espanyoles de 2008 per España 2000, i actual cap de les joventuts de Nudo Patriota Español i que també va ser present a Barcelona el passat 12-O.

Entenc que no és casual que l'assetjament hagi recaigut precisament en un fotoperiodista. Fa uns quants anys que em dedico a fotografiar els actes de l'extrema dreta a Catalunya i a denunciar agressions derivades d'aquests grups violents. Les fotografies que vaig fer aquell dia sembla que molesten, fins i tot a aquelles persones que havent-se manifestat a la plaça de Catalunya –on per cert, també hi havia força simbologia feixista– prefereixen insultar-me a mi que rebutjar el feixisme que va sortir als carrers de Barcelona el passat dissabte. És evident que m'ha tocat a mi com li hagués pogut tocar a qualsevol de les persones que fem seguiment informatiu d'aquesta mena de temes. De fet, ja feia dies que eren conegudes les amenaces a la premsa per part d'aquests grups ultres. Des del Sindicat de Fotògrafs (UPIFC) es va alertar als seus afiliats i a la fiscalia, que corrien dies complicats.

Tampoc he amagat mai el meu pensament polític, sóc independentista i d'esquerres i entenc que això també és un al·licient fantàstic per convertir-me en el cap de turc perfecte. Fotoperiodista rojoseparatista, genial. Calia justificar el seu victimisme.

A ningú se li escapen les agressions gratuïtes que, periòdicament i com un degoteig macabre, es produeixen a casa nostra, algunes d'elles amb el resultat més esgarrifós, la mort: Guillem Agulló, Sònia Rescalvo, o l'enyorat Roger Albert, amb qui vaig compartir molts moments d'infància i joventut en un agrupament escolta, només són tres exemples a casa nostra de quan les urpes de l'odi seguen la vida de persones innocents. Són el paradigma del feixisme, provocat i alimentat per qui ara, es vesteix amb pell de xai i es banya de victimisme sense cap mena de vergonya.

És per això que he cregut oportú i absolutament necessari que havia de denunciar aquests fets. I ho he fet sent conscient dels maldecaps que em pot portar. Els camins de la justícia són lents i tortuosos però a voltes imprescindibles. Per dignitat, per deontologia i perquè no penso tolerar ni una sola amenaça més del feixisme que tants anys després del canvi de règim, encara impregna indubtablement la nostra societat. És per això que he decidit trencar el silenci només marcat pel compàs sec de l'obturador de la meva càmera i escriure aquest breu article.

Avui trenco el silenci i ho faig perquè el dia de demà pugui agafar la càmera amb el pols ferm i amb més força que mai per seguir enfocant, de forma precisa, les injustícies d'aquest país.
Jordi Borràs, 16 d'octubre de 2013

Se suspenen les presentacions de Warselona per motius de seguretat

A sota, fotografia de la ferida a mà d'un dels militants d'extremadreta agredits
Informació del cas, culpabilitant a Borràs a Alerta Digital on hi ha comentaris evidentment deplorables
 Llegir nota de premsa de Democracia Nacional sobre els fets (clica)

 

RODA DE PREMSA A VIC DELS PARTITS I COL·LECTIUS AMB UNITAT CONTRA EL FEIXISME, per valorar la moció aprovada dilluns passat i els incidents i amenaces de PxC

D'esquerra a dreta, Segimon Molist de SI, Arnau Martí d'ICV-EUiA, Lluís Corominas de CDC, Miquel Sánchez de CCOO, Quim Soler de la CUP -darrera de Sánchez-, Steve Cedar d'Unitat contra el Feixisme, Manel Font d'ERC, Maria Luisa Moyano del PSC, Marta Rovira d'ERC, Salvador Milà d'ICV-EUiA, Quim Arrufat de la CUP, David Hernando d'Endavant, Arnau Comajoan d'Arran, i Júlia Solà de les JERC.

Sense posar-se a la foto hi havia l'ex regidor de CiU Àlvar Solà, el regidor d'ICV-EUiA, Xavier Tornafoch i el regidor de la CUP Nil Puigivila. UGT i UDC han excusat la seva presència.

Des del meu punt de vista la roda de premsa ha sigut poc clarificadora perquè els partits de govern, CiU i ERC, no han acalarit si la moció aprovada dilluns, malgrat l'abstenció de CiU i PSC, contra l'ús discriminatori de les oficines muncipals s'aplicarà o no. La moció diu que es comunicarà a Fiscalia l'acivitat discriminatòria que fa PxC a les oficines municipals on ha instal·lat l'Oficina de Defensa del Vigatà Autòcton, servei jurídic que presten l'advocada cubana nacionalitzada, Grisel Odalis Falcón Falcón, i el seu company gironí, Francisco Bueno Celdrán. L'oficina ubicada en dependències municipals, segons PxC, tampoc atendrà als immigrants nacionalitzats.

El primer en parlar ha estat el president de CDC de Vic, Lluís Corominas que ha explicat que "volem treballar per la idea de ciutat sense exclusions", i que CiU anava a votar sí a la moció, "però que en vista de la mala actuació, també dels antifeixistes que es van posar a cridar, CDC donava suport a la decisió de l'alcalde de desallotjar la sala de plens i que canviés el vot favorable per l'abstenció". 

A continuació ha parlat Maria Luisa Moyano del PSC -hi havia altres dirigents del partit entre el públic- que ha justificat el fet que el PSC canviés el sí per l'abstenció a causa del desacord pels crits que es van donar. Moyano va dir que es van abstenir conscients que, malgart tot, la moció s'aprovaria. Aquesta posició de la regidora ha sobtat donat que el PSC d'Osona va emetre un comunicat l'endemà desmarcant-se la postura dels dos regidors i dient que el correcte hagués estat votar a favor del text tot i els incidents.

Després ha parlat Segimon Molist de Solidaritat per la Independència que s'ha refermat en en vot favorable a la moció tot i els incidents. Molist ha dit que "tenim la responsabilitat de lluitar contra el feixisme i treballar pel la cohesió ciutadana".

 Lluís Coromines (CDC), Maria Luisa Moyano (PSC) i Segimomt Molist (SI)

 Arnau Comajoan (Arran), Quim Soler (CUP, tapat una altre cop) i els diputats de la CUP i ICV-EUiA, Quin Arrufat i Salvador Milà

 Miquel Sánchez (CCOO), la diputada d'ERC Marta Rovira, Arnau Martí d'Iniciativa i Steve Cedar d'Unitat contra el Feixisme

A la dreta del tot, David Hernado, d'Endavant, i Júlia Solà de les JERC

 Per ERC ha parlat primer Manel Font, que ha reivindicat la lluita antifeixista des de l'àmbit cívic i polític institucional, ha demanat que no es caigués en les provocacions de PxC i ha qualificat el racisme i el feixisme de lacra social.
Després ha parlat la diputada Marta Rovira, Secretaria General d'ERC, que després repetir que el feixisme i el racisme és una lacra social, ha recalcat el treball fet des de Vic per la cohesió i la integració, recordant que va ser a Vic on va néixer, per exemple, l'experiència de les parelles lingüístiques.  

Arnau Martí d'ICV-EUiA ha dit que el que va fer PxC es repeteix a muncipis com Santa Coloma de Gramenet (clica)   i d'altres, pel que cal un pacte nacional per evitar que PxC repeteixin fets com els del ple de dilluns passat. Martí ha remarcat la importància d'exercir l'acció judicial -per això cal que la moció arribi a la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació-, i el treball de les entitats i associacions.
 El diputat d'Iniciativa, Salvador Milà, que era a l'acte també com a membre del grup de diputats d'Unitat contra el Feixisme -a l'igual que Arrufat de la CUP- ha insistit amb el fet que al feixisme se'l combat i se'l venç des de la unitat dels demòcrates i ha parlat de la necessitat de desmentir els rumors que escampen o dels que s'alimenta l'extremadreta. Ha recalcat que el caldo del cultiu del feixisme és quan la democràcia deixa de donar respostes a les necessitats dels ciutadans i quan hi ha pobresa.

L'exregidor Quim Soler, de la CUP, s'ha felicitat per la unitat i la pluralitat aconseguida en aquest acte. El diputat Quim Arrufat, que va participar en la fundació d'Unitat contra el Feixisme a Vilanova, ha parlat de l'experiència duta al Garraf on PxC l'encapçalava en Gerad Bellalta -ara escindit de PxC-, que mentre sacsejava la immigració i la xenofòbia, havia estat condemnat per aprofitar-se dels immigrants amb un xarxa que estafava amb la venda de contractes falsos. Arrufat ha considerat que si Bellalta no va aconseguir entrar a l'ajuntament de Vilanova el maig de 2011 va ser en part per la tasca d'Unitat contra el Feixisme del Garraf.

Miquel Sánchez de CCOO ha parlat de la necessitat que des de l'àmbit sindical i laboral es combati la pretensió de PxC d'enfrontar els treballadors "autòctons" amb els immigrants i tot el discurs demagog de PxC.

David Hernando, d'Endavant-OSAN, ha parlat d'acabar amb la lacra de PxC, mentre Arnau Comajoan d'Arran, ha parlat de necessitat de treballar per tal que les idees xenòfobes i feixistes arrelin entre els joves. Júlia Solà, de les JERC ha insistit en la necessitat de treballar plegats i que no es poden consentir les amenaces de PxC contra regidors, com ha fet Anglada de tirar escales avall a l'alcalde, al regidor Joan Ballana i a la policia  municipal.

L'acte l'ha tancat Steve Cedar, d'Unitat contra el Feixisme, que ha reconegut la importància que malgrat les diferències entre les diferents forces polítiques i socials, tots treballem plegats contra el feixisme. S'ha preguntat com es tirarà endavant la moció aprovada, amb l'abstenció de CiU i PSC, i ha acabat exhortant a la unitat antifeixista i a aturar PxC.

Com he dit he trobat a faltar concreció dels partits de govern -CiU i ERC- sobre com i quan aplicaran la moció aprovada al ple passat. De tota manera ha estat molt positiu veure plegades a les forces polítiques de tradició democràtica juntes al voltant d'Unitat contra el Feixisme.   
   (Falta repassar el text)

Els advocats responsables de l'Oficina o Servei de Defensa del Viagtà Autòcton: Francisco Bueno Celdrán i la seva companya d'origen cubà, Grisel Odalis Falcón Falcón, especialitzada en permisos de treball d'immigrants, regrupament familiar i arrelament social, el dia del ple. Algunes ONG gironines i advocats no s'acaben de creure aquesta foto. Ella és qui després d'oferir-se fa 11 mesos a defensar-me gratis de les querelles de PxC -jo ja vaig desconfiar pel redactat estrany, forçat i excesivament "pilota" del seu missatge- es va presentar a la vista oral de l'Audiència de Barcelona portant l'acusació de PxC contra mi. 

Informació i fotos a l'Agència Catalana de Notícies
Informació a La Vanguardia
Informació al 3/24 
 Informació amb text i fotos a Vilaweb
 Informació a Nació Digital (que en part ho treuen d'aquí...)
Informació i vídeo del 9 Nou

EL FRACÀS DE VOLER "NORMALITZAR" ANGLADA. Publico aquest article al 9 Nou.

EL FRACÀS DE VOLER “NORMALITZAR” ANGLADA

El més significatiu de l’esperpent que es va viure al Ple Municipal de Vic no van ser els crits, l’error o l’encert de l’alcalde Josep Maria Vila d’abadal de desallotjar la sala, l’equivocació d’unitat contra el Feixisme de cridar en acabar la lectura de la moció que presentaven o la constatació que PxC hagi posat ja en marxa a les dependències municipals l’anomenada Oficina de Defensa del Vigatà Autòcton. El més significatiu és el fracàs de l’estratègia de CiU i ERC d’intentar normalitzar PxC fent-la partícip de les negociacions dels pressupostos, de la gestió de la ciutat i, fins i tot, votant-li mocions. Es creia que civilitzant Josep Anglada es desinflarien els seus arguments desestabilitzadors que només aporten crispació i posen en perill la cohesió. Fins i tot als qui preguntàvem fa anys si era normal que la seu nacional de PxC fossin les oficines municipals del Palau Bojons, que a la sala gran del  Palau s’hi fessin de manera habitual les executives nacionals, ens deien que era millor no tocar el tema per tal de tenir Anglada tranquil.

         Però de la mateixa manera que les concessions de les democràcies europees cap l’Alemanya nazi el setembre de 1938 en l’anomenat Pacte de Munic, fet a contracor perquè s’abandona Txecoslovàquia a la seva sort, no va aconseguir frenar les ànsies expansives del nazisme, sinó tot el contrari, aquest intent de normalitzar PxC i fer-li concessions només ha aconseguit que Anglada es cregui més fort i desafiï dues vegades de llençar escales avall si li porten la contrària, el seu alcalde i el seu regidor de seguretat, sense que de moment aquestes amenaces hagin tingut cap conseqüència.

            Em diran alguns que exagero, que l’Anglada és un vigatà honest, una mica esbojarrat, que amb el seu discurs aconsegueix que el immigrants que es van instal·lar a Vic perquè els vigatans els hi donaven feina no tinguin “tantes pretensions”, i que el pitjor que pot fer Anglada si ha begut una mica es involucrar-se en una baralla on la sang no arriba al riu o respondre de mala manera a qui el provoca. Em diran alguns que comparar Anglada amb en nazisme es exagerar, per més que ell com molts vigatans d’ordre van abraçar la pau de Franco.

          Però és que en el Ple de dilluns, on es votava una moció contra l’ús discriminatori de les oficines municipals, PxC va traspassar tots els límits. Tenia raó ara fa un mes al Ple l’alcalde Vila d’Abadal quan va dir que si PxC volia fer un servei jurídic només d’atenció als ciutadans autòctons, podia fer-ho però no a les dependències municipals. El partit feixista grec Alba Daurada, que ara vol imitar amb les accions, els uniforme i la simbologia PxC, organitza repartiment de menjar per la gent autòctona. Els primers cop ho va fer en una plaça d’Atenes, que el seu servei d’ordre acotava, i després de mirar la documentació de qui volia un lot de menjar, deixaven passar a qui acreditava ser grec autèntic de pare i mare. Però l’alcalde va ordenar a la policia que impedís que aquest ajut discriminatori es fes en una plaça pública i ara Alba Daurada ho fa a locals propis.

        Semblava que l’alcalde de Vic recolzaria la moció per tal que PxC no faci un servei discriminatori a les oficines municipals que es paguen amb els impostos de tots els ciutadans, celebrin la Pasqua o el Ramadà. Però PxC es va presentar amb una  quinzena de militants de les joventuts, la majoria de Girona, vestits de negre com fan els d’Alba Daurada. Abans de la lectura de la moció Anglada ja va dir que si l’alcalde, un regidor o un funcionari volia impartir-li que fes aquest servei a les oficines municipals, sabria com pujaria els 25 graons del Palau Bojons, però estava per veure com les baixaria, sense que l’alcalde li cridés l’atenció o l’expulsés del Ple.  Després de la lectura de la moció, quan es van produir els crits, Vila d’Abadal va dir que en disconformitat de la cridòria CiU s’abstindria, cosa que va debilitar la força de la moció contra l’ús discriminatori de les oficines, fent guanyador moral del Ple a Anglada. Però la cosa encara és més greu perquè dimarts a Canal Taronja Anglada va deixar clar que el comentari d’enviar escales avall al regidor que volgués controlar o impedir certes activitats al que ell considera la seu nacional de PxC, l’enviaria escales avall reptant Joan Ballana a intentar-ho. Ara doncs, si el govern municipal s’arronsa i no denuncia per amenaces a Anglada encara es farà més fort. I als que em diguin exagerat per comparar PxC amb el III Reich poden trobar a la xarxa fotos d’alguns dels joves que, vestits de negre eren al Ple de Vic, besant la Creu Celta, portant una esvàstica o desfilant en un acte d’homenatge a Rudolf Hess.

Xavier Rius, periodista i autor del llibre “Xenofòbia a Catalunya”    

Obrir pàgina del 9 Nou en pdf i llegir (clica)

ANGLADA AMENAÇA A CANAL TARONJA DE LLENÇAR ESCALES AVALL DE L'AJUNTAMENT AL REGIDOR DE SEGURETAT JOAN BALLANA SI INTENTA IMPEDIR L'OFICINA DE DEFENSA DEL VIGATÀ AUTÒCTON

Quan ahir vaig escriure pel blog que Anglada amenaçava de llençar escales avall del Palau Bojons on l'Ajuntament de Vic hi té els despatxos municipals, si algú intentava impedir que els despatxos municipals i la sala contigua continui sent la seu nacional de PxC i lloc on se celebren les executives nacionals, i que ahir hi va inaugurar l'Oficina de Defensa del Viagatà Autòcton, jo no sabia si el lider de PxC ho havia dit metafòricament en un dels seus acaloraments dialèctics. 
Avui el periodista David de Dios -amb vincles personals actuals o recents al seu cercle familiar-, li ha preguntat en el debat de Canal Taronja que s'emetrà aquest vespre, i Anglada s'hi ha ratificat, dient al republicà Joan Ballana, regidor de seguretat i convivència: "Si vostè és tan valent, vingui al nostre local, i podria pujar els 25 graons, però no sap com els baixarà!"
- El programa serà emès aquest vespre a les 22:30h. 
El periodista ha dit llavors que Vila d'Abadal hagués hagut d'expulsar a Anglada del ple. Però l'alcalde, amb la seva estratègia equivocada que només serveix per fer més fort Anglada, després d'expulsar el públic, ignorant els dos carnets de premsa que jo li mostrava, va preferir expulsar-me a mi.

ANGLADA ANUNCIA QUE AVUI JA HA POSAT EN MARXA A LES DEPENDÈNCIES DE L'AJUNTAMENT L'OFICINA DE DEFENSA DEL VIGATÀ AUTÒCTON I ADVERTEIX QUE SI ALGUN REGIDOR O LA POLICIA VOL IMPEDIR-HO "PODRAN PUJAR LES ESCALES, PERÒ JA VEUREM COM LES BAIXEN". Les Juventuts Identitàries i els antifeixistes presents al Ple. CiU i PSC es fan enrere en el seu suport a la moció contra l'us discriminatori del servei que avui ha començat a fer funcionar l'advocat gironí Fco Bueno i la gironina cubana Grisel Odalis Falcón. L'alcalde expulsa el públic de la sala, però no censura les amenaces d'Anglada contra qui intenti aturar l'oficina discrimantòria.

L'advocada cubana Grisel Odalis Falcón Falcón (que a mi se'm va oferir a defensar-me gratis de les querelles de PxC, jo ja vaig sospitar, i a l'Audiència de Barcelona es va presentar fent d'acusació contra mi en nom de PxC) i Francisco Bueno Celdrán (darrera el trípode), que avui han posat en marxa a les dependències municipals l'Oficina de Defensa del Vigatà Autòcton. Tots dos han estat presents al Ple Municipal on es presentava la moció en contra l'ús incorrecte que fa PxC de les oficines municipals com a seu nacional de PxC i com a despatx de l'oficina discriminatòria. Incomprensiblement CiU i PSC, finalment amb l'excusa del crits que hi han hagut, s'han abstingut.

Avui a l'Ajuntament de Vic s'ha viscut un esperpèntic Ple que mostra, des del meu punt de vista l'autisme de certs partits democràtics a l'hora d'afrontar el discurs i les provocacions de PxC. S'havia pactat que CiU, PSC, ERC i Solidaritat donarien suport a la moció d'Unitat Contra el Feixisme, que presentaven la CUP i ICV-EUiA,  però amb l'excusa dels crits que hi ha hagut al final, amb els membres de les Joventuts Identitàries (la majoria de Girona) mostrant cartells de "Primer els de casa" -que també han mostrat els regidors de PxC mentre es llegia la moció-, i els de "Feixistes, ni a l'ajuntament ni enlloc"i "No passaran!", l'alcalde no només ha fet desallotjar la sala, sinó que els grups de CiU i PSC han decidit desdir-se i abstenir-se.

 CiU, ERC, PSC, SI, ERC I la CUP VOTEN LA MOCIÓ DE CONDEMNA DEL FRANQUISME

 

Primer s'ha votat la moció de condemna del cop d'estat militar del 18 de juliol de 1939 i de suport a la Querella 4591-10 del Jutjat n 1 de Buenos Aires. Tots els partits hi han donat suport tret de PxC que ha manifestat que s'abstindria donat que la República va donar lloc a una dictadura d'esquerres assassina durant la Guerra Civil.

Després s'ha debatut i votat una moció de PxC responsabilitazant als 16 regidors que van votar una moció sobre el pagament d'impostos a l'Agència Tributària de Catalunya, de les despeses que generarà el contenciós que ha interposat la Delegada del Govern, María de los Llanos de Luna. Tota la resta de grups han rebutjat la moció en un debat que s'ha crispat quan Anglada ha qualificat de fracassat a Iban Lapeira de Solidaritat, per haver-se quedat fora del Parlament les passades eleccions. llavors, l'alcalde, Josep Maria Vila d'Abadal li ha recordat a Anglada que qui ha fracassat les tres útimes eleccions, dues catalanes i una espanyola, ha estat PxC que no ha entrat mai al Parlament.

En el curs del debat Xavier Tornafoch ha desqualificat Llanos de Luna pel fet que va condecorar a l'acte de la casernaa de la Guardia Civil de Sant Andru de la Barca als membres de la Hermandad de la División Azul, sense ser conscient Tornafoch que alguns dels que van desfilar allà amb l'uniforme de la División Azul eren membres de PxC, un dels quals era a la sala.  

L'advocada cubano gironina, Grisel Odalis Falcón Falcón.  No és sorprenent que Anglada trii una advocada immigrant per l'oficina de Defensa del Vigatà Autòcton? No hi ha advocats de casa a part del seu company de despatx, Francisco Bueno Celdrán (n 2 a les llistes de PxC per Girona al novembre)?

LA MOCIÓ DE LA CUP I ICV, I D'UNITAT CONTRA EL FEIXISME CONTRA L´ÚS DE LES OFICINES MUNICIPALS PER ACTIVITATS DISCRIMINATÒRIES

Al passat Ple ja va sortir el tema que PxC utilitzava els despatxos municipals del Palau Bojons com a seu nacional de PxC, i la sala contigua com a lloc habitual de les reunions orgàniques a nivell nacional de partit. Fins i tot el telèfon del grup municipal apareix arreu com a telèfon de la seu nacional de PxC, i si si truca quan no hi ha ningú sovint es desvia la trucada -sembla a costa de l'Ajuntament- al mòbil d'una regidora.
 

En aquestes oficines municipals PxC va anunciar que hi ubicaria l'Oficina de Defensa del Vigatà Autòcton, amb un servei jurídic gratuit d'assessorament pels de casa. Aquesta iniciativa fou criticada per la resta de grups i l'alcalde el passat Ple. Avui es votava una moció d'Unitat Contra el Feixisme contra l'ús discriminatori de les oficines municipals, que era avalada per la CUP i ICV, i la resta de grups havien manifestat que s'hi sumarien.

La moció demanava la retirada immediata de la línia telefònica i la prohibició de qualsevol recurs municipal per aquest servei discriminatori, la posada en marxa d'una campanya antirumors, mostrar el rebuig a les pràctiques discriminatòries de PxC en base el Pacte Nacional per a la Immigració, i comunicar a la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació l'activitat que volia fer PxC des de les oficines municipals. 

La moció ha estat llegida per  Anna Altamirano en nom d'Unitat contra el Feixisme. En començar la lectura Josep Anglada, els altres 4 regidors de PxC i la quinzena de militants de les Joventuts Identitàries per Catalunya de PxC han exibit cartells amb el lema "Primer els de casa". A la vegada una quinzena de membres o simpatitzants d'Unitat Contra el Feixisme han mostrat cartells amb el lema "Feixisme, ni a l'ajuntament ni enlloc! sense que e sprofuís cap incident. 

Però en acabar la lectura de la moció,  uns han començat a cridar "Primer el de casa", mentre els altres cridaven "No passaran! Fora feixistes de l'ajuntament!" Llavors l'alcalde ha fet desallotjar la sala, quedant-se el públic en el vestibul del Primer pis, mentre els joves de PxC baixaven al carrer. Llavors Anglada, en una acció que considero provocativa, ha dit que sortia per anar a al lavabo, cosa que ha fet tot i que l'alcalde li ha pregat que es quedés al seu lloc. Així Anglada s'ha creuat en una actitud diria provocativa, amb el que eren al vestíbul i ha estat escridassat per algunes persones. Després ha baixat al carrer on eren els militants de PxC amb qui ha conversat una estona. 

    

Anna Altamirano, llegint la moció. Al fosn Anglada amb el cartell "Primer el de casa"

Mentre passava això a fora la Nil Puigivila de la CUP i Xavier Tornafoch d'ICV han defensat el contingut de la moció. Iban Lapeira de Solidaritat ha dit que hi votaria a favor però que creia equivocat el numeret que s'havia muntat. Acte seguit Jacint Raurell del PSC ha dit que creia una equivocació els crits que havien fet al final els antifeixistes i que en contra del que s'havia anunciat s'abstindria. El mateix ha dit Anna Erra de CiU.

En el seu torn Anglada ha dit que el servei de Defensa i Assessorament del Vigatà Autòcton ja s'havia posat en marxa aquella mateixa tarda -per això eren al Ple els advocat gironins Fco Bueno Celdran i Grisel Odalis Falcón Falcón-, i que si algun policia municipal o algun regidor volia impedir aquesta activitat, "sabia com pujaria les 25 escales, però ja es veuria com les baixaria", cosa que s'ha entès com una amenaça. 

Però malgrat aquesta amenaça d'Anglada i al fet que Anglada i els altres regidors de PxC mostressin els cartells de "Primer els de casa" mentre es llegia la moció, Vila d'Abadal ha responsabilitat a la CUP i Unitat Contra el Feixisme de dividir la ciutat i provocar tensió, i ha anunciat que CiU s'abstindria. Joan López, en nom d'ERC, també al govern, ha dit que tot i els crits del final votaria a favor de la moció. l'alcalde ha acabat dient que gràcies als crits del final, Unitat contra el Feixisme havia caigut en la provocació de PxC i Anglada havia acabat sent el guanyador del Ple.

Així la moció s'ha aprovat amb els 6 vots de SI, ICV, CUP i ERC, l'abstenció de CiU i PSC, i 5 no de PxC.
NOTA DE PREMSA DE L'AJUNTAMENT DE VIC SOBRE EL PLE (clica)
LLEGIR MÉS INFORMACIÓ A LA DIRECTA (clica)

L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA REBUTJA EL RECURS D'ANGLADA A LA INADMISSIÓ DE LA QUERELLA CONTRA MI. ANGLADA VA SER DEFENSAT A L'AUDIÈNCIA PER UNA ADVOCADA LLATINOAMERICANA DE GIRONA ESPECIALITZADA EN ESTRANGERIA QUE, AMB UN MISSATGE QUE EM VA FER SOSPITAR, A L'AGOST SE'M VA OFERIR A DEFENSAR-ME GRATIS

La Secció Tercera de l'Audiència de Barcelona ha desestimat  el recurs de José Anglada  a la inadmissió per part del Jutjat n 15 de Barcelona (clica) de la querella per injúries i calumnies per fragments del llibre "Xenofòbia a Catalunya", publicat l'octubre de 2011, tal com es recull en l'escrit de 5 fulls, lliurat el passat dimarts.

Josep Anglada va interposar una querella al Jutjat n 15 de Barcelona el 28 de setembre de 2012, per presumpte delicte per injúries i calúmnies, tipificats en els articles 205 al 209 del Codi Penal, expressades en fragments del Llibre "Xenofòbia a Catalunya" del que sóc autor, publicat per Edicions de 1984 un any abans. Dies abans va tenir lloc un acte de conciliació al Jutjat de Pau de Moià on no va haver-hi acord, on em demanava 100.000 euros d'indemnització i que em retractés de cinc fragments.
   
Durant els mesos de juliol i agost de 2102, previs a la presentació de la querella, a part de denunciar-me a mi per altres qüestions ja inadmeses o arxivades, va realitzar reiterats tuits, escrits i declaracions contra la meva persona que van motivar diversos comunicats del Sindicat de Periodistes de Catalunya (http://www.sindicatperiodistes.cat/content/contra-les-amenaces-de-plataforma-catalunya) i de Grup Ramon Barnils (http://www.grupbarnils.cat/el-grup-barnils-dona-suport-a-xavier-rius-sant-davant-la-querella-per-injuries-i-calumnies-interposada-per-josep-anglada/) denunciant que es podien interpretar no només com un atac a la llibertat d'expressió, sinó com una amenaça a la meva integritat física. Anglada va anunciar que li portaria aquesta i altres denúncies contra mi l'advocat gironí Francisco Bueno Celdràn, el qual aniria de número 2 a les llistes electorals de PxC per Girona del passat novembre.

El Jutjat n 15 de Barcelona, en un auto del 25 de gener de 2013, que adjunto com a document primer, va decidir no admetre a tràmit la querella donat que "el llibre només recull una crítica seria a l'actuació de  diferents persones i organitzacions en quan el tractament de la immigració, el que queda emparat per la llibertat d'expressió i d'informació i del dret a crítica"

Josep Anglada, defensat inicialment per l'advocat gironí, Francisco Bueno Celdrán, va fer recurs a la Secció Tercera (Penal) de l'Audiència de Barcelona, la vista del qual va tenir lloc el passat dimecres, 24 d'abril.

 En començar la vista, el passat dia 24, em vaig trobar amb la sorpresa que compareixia en nom de Josep Anglada l'advocada gironina d'origen cubà, Grisel Falcón Falcón, especialitzada en estrangeria.

Aquesta advocada se'm havia dirigit a mi a l'agost via Facebook, quan Anglada va anunciar aquesta i altres querelles, en un missatge de suport a la meva lluita contra contra Plataforma per Catalunya, oferint-se per motius ideològics a portar el cas i defensar-me gratis. Jo ja vaig sospitar a l'agost, donat que aquells dies vaig tenir diversos missatges i demandes d'amistat al facebook de dones llatines de Girona que jo no coneixia ni hi tenia amics comuns al facebook, molt preocupades per mi, que deien haver-se llegit el meu llibre, amb alguna de les quals em vaig reunir, arribant jo a la conclusió que probablement podien ser talps de PxC per obtenir-me informació o potser...

Tot i que certament diversos advocats gironins em van confirmar que la senyora Grisel Falcón era una advocada que tramitava permisos i regularitzacions d'immigrants, i no la creien capaç d'estar al servei de Plataforma X Catalunya, no li vaig confiar la meva defensa que ja m'estava portant l'advocat Màrius Garcia Andrade (ex vicepresident de la Diputació de Barcelona).

En trobar-me jo a la porta de Sala de la Secció Tercera de l'Audiència a l'advocada Grisel Falcón i identificar-se com l'advocada de Josep Anglada, jo li vaig preguntar si era qui s'havia dirigit a mi a l'agost com "una cubana de Girona que t'ho faré gratis", responent-me que sí, però que "ara defensava a Plataforma X Catalunya".  Deixo clar que no qüestiono la legalitat que la Sra Falcón defensi a PxC.

A la Vista de l'Audiència la Sra Falcón va defensar l'admissió de la querella donat que jo injuriava i mentia quan deia que Anglada havia sigut franquista, o que de jove ell anava per Vic dient que portava pistola. També va dir que el fet que jo publiqués que els caps rapats de Salt havien votat PxC era desacreditar el partit, o que qualifiqués a l'ex regidor de PxC d'Olot, Moisés Font, professor d'arquitectura, com d'un nivell intel·lectual que no tenien molt altres regidors de PxC, era considerar a la resta de mermats o deficients.
Va dir que jo podia estar incitant a l'odi vers PxC i els seus militants, als que jo qualificava de xenòfobs, i va insistir que era similar a un cas d'injúries contra ERC que havia admès la Secció 15. Això va motivar que el president de la Sala li repliqués que la que la Secció 15 era civil, per la qual cosa el cas era totalment diferent, ja que ella ho havia portat per la via penal. 
La senyora Falcón va posar com a mostra del meu  desig de perjudicar a PxC, el que jo havia publicat al meu blog el 17 d'abril, anunciant que signaria llibres per Sant Jordi, en dir: "A més de la novel.la d"Amor a la carta" també hi podreu trobar i signaré exemplars de "Xenofòbia a Catalunya", llibre que analitza el creixement del discurs xenòfob i populista de PxC".  

El Fiscal, tal com ja va passar en el Jutjat d'Instrucció, va demanar la inadmissió de la querella en base als argument ja recollits a l'auto d'inadmissió del Jutjat n 15 (clica), en no haver-hi injúries ni calumnies.

El meu advocat, Màrius Garcia Andrade, va recordar, com ja s'havia aportat al Jutjat nº 15, que les dades i fets sobre el passat franquista del Sr. Anglada s'havien publicat a altres llibres i diaris, sense que ell ho hagués denunciat. Digué també que tot el llibre era fruit d'un rigorós treball d'investigació, fins i tot amb entrevistes i reunions amb el mateix Sr. Anglada, i es preguntà com és que si el Sr. Anglada va assitir a la presentació del llibre a Vic de l'octubre de 2011, tuitejant l'endemà que "s´ho havia passat molt bé i ho havia trobat interessant" i que havia mantingut una relació cordial amb mi els mesos següents, com és que no fos fins a l'estiu que començà a fer tuits amenaçadors a l'estil de "Tinc ganes de divertir-me, el primer que em carregaré serà el blocaire de X. Rius", "En Rius a la presó, que se joda!" , "... rata de cloaca!", etc... i no va posar la querella fins al setembre.  El meu advocat va repetir que el que pretenia el Sr. Anglada era fer-me callar i coartar la meva lliberta d'expressió. 

Ara l'Audiència de Barcelona, en l'Auto de data del 25 d'abril, decideix no admetre el recurs del Sr. Anglada per qüestions de procediment i terminis, sense entrar a valorar si hi podien haver-hi o no injúries i calumnies, donat que el llibre es va publicar a l'octubre de 2011 i ell no es va querellar fins el 28 de setembre de 2012, i el temps passat des de la publicació fins arribar a l'Audiència. Així doncs, el cas queda tancat.

He de dir que ni aquesta querella, ni altres denúncies que m'ha posat el Sr. Anglada, ni els habituals tuits i comunicats d'Anglada i PxC faran que deixi d'escriure i dir el que penso i agraeixo el suport de les diferents associacions de periodistes i de molts professionals de la informació i d'associacions i sectorials de drets humans i immigració que aquests mesos m'han expressat el seu suport.

Clica per veure més a...

 

Informació a La Vanguardia

Llegir inici de la informació de l'ACN

Llegir a Regió7

Link informació a Directa.cat

informació al 3.24 TVC 

Llegir a Comunicació21 

CELEBRADA LA VISTA A L'AUDIÈNCIA DEL RECURS D'ANGLADA A LA INAMISSIÓ DE LA QUERELLA D'INJÚRIES I CALUMNIES CONTRA MI, AMB ALGUNA SORPRESA

Avui ha tingut lloc la vista a la Secció Tercera de l'Audiència del recurs de José Anglada (clica)  a la inadmissió per part del Jutjat n 15 de Barcelona de la querella per injúries i calumnies per fragments del llibre "Xenofòbia a Catalunya"

M'he trobat amb la "sorpresa" que qui defensava l'admissió de la querella d'Anglada, no era l'advocat que porta habitualment les diverses querelles i denúncies de PxC contra mi, i candidat de PxC per Girona a les passades eleccions, sinó que era una advocada d'origen llatinoamericà de Girona, especialitzada en estrangeria, que aquest agost es va oferir atentament via Facebook a portar-me gratis la meva defensa front les querelles i denúncies que anunciava Anglada.

 La lletrada ha argumentat davant la sala l'admissió de la querella pels danys de les calumnies que jo hauria fet amb la publicació "en un mitjà de difusió massiva" (quin elogi!) com és el meu llibre, argumentant que és una calumnia dir que la majoria de caps rapats de Salt no van votar el MSR, sinó PxC, o que l'Anglada amb fama de franquista eixelebrat, quan esdevé regidor l'any 2003, intenta donar una imatge de persona seriosa i responsable. També deia que era una injúria i calumnia que jo, en base a rumors o apunts d' internet digués si l'Anglada de jove deia que portava pistola o que si l'havien expulsat del Frente Nacional per quedar-se diners.

L'advocada argumentava entre d'altres coses que, en no admetre's la querella, el Sr Anglada patia indefensió i veia vulnerats els seus drets front les injúries i calumnies. Fins i tot ha argumentat que el 17 d'abril al jo meu blog, anunciant que signaria llibres per Sant Jordi, mostrava la meva intenció d'injuriar o calumniar un partit polític en dir: "A més d"Amor a la carta" també hi podreu trobar i signaré exemplars de "Xenofòbia a Catalunya", llibre que analitza el creixement del discurs xenòfob i populista de PxC".

La lletrada ha dit que aquest era un cas similar que va jutjar la Secció 15ª de l'Audiència per un cas d'injúries i calumnies a ERC. Llavors ha estat interrompuda pel president de la sala dient-li que no eren casos similars,  donat que la Secció 15ª és civil, però PxC havia decidit portar el cas per la via penal, i ha aprofitat per dir-li que potser aquella (la civil) hagués estat una via més correcta per presentar la querella contra mi.

La Fiscalia de l'Audiència s'ha ratificat amb els arguments pels que la Fiscalia del Jutjat nº 15 va decidir demanar la inadmissió, en no haver-hi injúries ni calumnies, sinó nomes un estudi i opinions i "una crítica seria" al tractament de la immigració i amb crítiques de l'autor no només cap a PxC sinó també a polítics del PP, CiU i d'altres formacions, consideracions que va plasmar la magistrada jutge en l'auto d'inadmissió (clica per llegir sencera)

Per la seva banda, el meu advocat, Màrius Garcia Andrade, ha repetit que les dades que exposava el llibre eren fruit d'un treball rigorós d'investigació, i que com a persona reconeguda per aquest fet escrivia a diferents diaris; que moltes altres qüestions, relatives al passat franquista o de militància d'extremadreta del Sr Anglada, havien estat publicades a altres llibres i en nombrosos articles que ell no va denunciar. I es va preguntar, com és que el querellant va assistir a primera filera a la presentació del llibre a Vic i l'endemà va tuitejar que "s'ho havia passat molt bé i ho havia trobat molt interessant". Va preguntar-se també, el perquè no fos, fins gairebé un any després, que Anglada no anuncia que posarà la querella, moment en que  comença una sèrie de twits insultants (que se joda!, rata de claveguera, tinc ganes de divertir-me...) tot i que el passat 12 de març va tuitejar que "Vull agrair al blocaire Xavier Rius el pacte de fer-nos publicitat amb la querella, sempre amics", cosa que demostrava, la seva voluntat de fer-me callar i el mal us de la jurisdicció penal, pel que, més a més que l'Audiència es ratifiqués en la inadmissió de la querella, demanava que imposessin el pagament de les costes al Sr. Anglada.

Al cap d'una hora de sessió, el president ha decretat acabada la vista, hem abandonat la sala, i el meu advocat s'ha acomiadat de la meva examiga de Facebook que es va oferir a defensar-me gratuitament.

DIMECRES, VISTA A L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA DEL RECURS D'ANGLADA PER LA INADMISSIÓ DE LA QUERELLA PEL LLIBRE "XENOFÒBIA A CATALUNYA"

                      

El proper dimecres 24 d'abril, a les 10 hores, se celebrarà a la secció Tercera de l'Audiència de Barcelona (Passeig Ll. Companys) la Vista del recurs d'apel·lació de José Anglada i Plataforma X Catalunya, contra la inadmissió per part del Jutjat n 15 de Barcelona, de la querella per injúries i calumnies presentada per José Anglada contra mi per diversos fragments del llibre "Xenofòbia a Catalunya" publicat l'octubre de 2011.

Si bé José Anglada va assistir a la presentació del llibre el 28 d'octubre a Vic de 2011,  tuitejant que "ho he trobat molt interessant i m'ho he passat molt bé", i va mantenir una relació educada amb mi el mesos següents, fins i tot arribant a signar ell el meu llibre!! (veure imatge twitter signant llibre), després que jo desvetllés on es trobava el Casal Tramuntana de Barcelona, que va gestionar el seu lloguer, un regidor de L'Hospitalet, i després de la meva assistència a l'acte de Plataforma X la Libertad  (PxL) a Torrejón de Ardoz el 30 de juny, va iniciar una actitud hostil, de twits insultants i amenaçadors i de presentació de diverses querelles i denúncies.

El 30 de juny a Torrejón jo vaig desvetllar que el José María Ruiz, que liderava l'extensió de Plataforma arreu de l'estat, que va parlar a la tribuna al costat d'Anglada, era José María Ruiz Puerta, últim president del grup nazi CEDADE (dissolt el 1994), advocat de Pedro Varela i advocat de Manos Limpias contra Garzón en la querella per investigar crims del franquisme. També vaig desvetllar que al costat d'Anglada, amb la bandera de PxL estava Eduardo Núñez, actual president de la Asociación Cultural de Amigos de León Degrelle (cap belga de les SS que morí el 1994 a Málaga), al que honoren i difonen el seu ideari i llegat.
     Dies després diferents càrrecs públic de PxC comencen a retuitejar un compte de twitter fals amb el meu nom i la meva foto amb continguts vexatoris, i Josep Anglada twiteja des del seu: "Tinc ganes de divertir-me, el primer que em carregaré serà el blocarire de X. Rius Sant, altres seguiran el seu camí". Durant els mesos de juliol, agost i setembre farà reiterats tuits contra mi, qualificant-me de "rata de cloaca", dient que aniré a la presó o acabant amb "que se joda!". 
     El Sindicat de Periodistes de Catalunya i el Grup Ramon Barnils van fer diversos comunicats denunciant les amenaces de PxC cap a la meva persona, advertint que es podien entendre, també, com una amenaça a la meva integritat física:

http://www.sindicatperiodistes.cat/content/contra-les-amenaces-de-plataforma-catalunyahttp://www.media.cat/2012/07/16/el-feixisme-racista-ataca-periodistes/
http://www.grupbarnils.cat/el-grup-barnils-dona-suport-a-xavier-rius-sant-davant-la-querella-per-injuries-i-calumnies-interposada-per-josep-anglada/

       Alguns diputats de la Comissió d'Interior del Parlament, i altres parlamentaris es van dirigir al conseller Felip Puig mostrant la seva preocupació pel fet que els reiterats twits d'Anglada animessin a militants d'extremadreta a actuar contra la meva persona.
         I a partir de llavors ell i altres dirigents de PxC m'interposen diverses denúncies, la més important de les quals és la querella per injúries i calumnies per determinats fragments del llibre Xenofòbia a Catalunya, querella que precisa d'un acte de conciliació previ, que té lloc al Jutjat de Pau de Moià el 7 de setembre de 2012, on Anglada em demana que en retracti i pagui 100.000 euros d'imdemnització, cosa que evidentment no faig, i li permet legalment interposar ja la querella per injúries que portarà el Jutjat d'Instrucció nº 15 de Barcelona.

   Aquell dia a Moià declarà en sortir que m'interposava dues querelles i tres denúncies per diferentes qüestions (algunes de les quals ja estaven iniciades i altres no les va posar) i dirà als periodistes que "havia de fer alguna cosa per treure'm aquest pesat de sobre" En aquest enllaç del meu blog hi ha la informació d'aquell dia a Moià i els links d'alguns mitjans i comunicats de suport.
http://xavier-rius.blogspot.com.es/2012/09/ni-em-retracto-ni-pago-els-100000-euros.html
 
     El 25 de gener el Jutjat d'Instrucció n 15 de Barcelona va decidir inadmetre la querella, i PxC anuncià, dies més tard, el recurs pel que se celebrarà dimecres la vista a l'Audiència de Barcelona. No obstant, com es veu en twit del 12 de març del Sr. Anglada, potser en veure que legalment ho perdrà, fa un  tuit on diu que tota la querella era un pacte entre ell i jo "per fer-nos publicitat, sempre amics".  No obstant posteriorment ha tornat a fer tuits hostils cap a mi com els d'aquest cap de setmana, amb motiu que ell no va ser convidat a intervenir al congrés del Partido X La Libertad a Coslada (Madrid), que presidit per J M Ruiz Puerta ha reconvertit la inicial Plataforma X La Libertad creada per Anglada. Jo no vaig anar a Coslada, ell tampoc, però va tuitejar, com es pot comprovar en el seu compte que jo "rondava per Coslada com una rata de claveguera". 
     L'advocat que porta la meva defensa és Màrius Garcia Andrade.  
EN PRINCIPI NOMÉS HAURAN D'INTERVENIR ELS DOS ADVOCATS.  I A DIFERÈNCIA DEL DIA DE L'ACTE DE CONCILIACIÓ A MOIÀ, NO ES CONVOCA CAP ACCIÓ A L'AUDIÈNCIA DE SUPORT