Showing posts with label SERGI. Show all posts
Showing posts with label SERGI. Show all posts

Friday, June 7, 2013

GÓMEZ MONTERO POC ABANS QUE LI TANQUIN EL TWITTER FA UN TWITT D'HOMENATGE A SERGI SOTO, LÍDER VIOLENT DELS BOIXOS NOIS

Poc abans que twitter suspengués ahir el compte del regidor de PxC de Santa Coloma Juan Gómez Montero per celebrar o justificar la mort de Guillem Agulló, en el tuit comentat abans, i quan ja es coneixia la mort de Clément Méric a Paris, va fer aquesta piulada o defensa la persona de Sergi Soto, que va ser líder del Boixos Nois, jutjat per diversos delictes violents i d'opinió. Reprodueixo a sota l'article que vaig publicar a El País pel minut de silenci que es va fer al Camp Nou després de la seva mort en estranyes circumstàncies, explicant el seu historial.
referint-se a  Clément Méric, assassinat dimecres al vespre.
     Linko a sota altres dos articles de El País on parlo també de Sergi Soto i de com la impunitat legal de les seves declaracions a Informe Semanal, va motivar la introducció en el Codi Penal l'any 1995 dels articles 510 (incitació a l'odi, la violència i la discriminació per motius de raça....) i el 607-2 (justificació, negació o aplogia del genocidi) 






HOMENAJE A NUESTROS NAZIS, article que vaig publicar a l'edició de Barcelona de El País el 13 de gener de 1998, després de la mort de Sergi Soto i el minut de silenci per ell al Camp Nou.
 

HOMENAJE A NUESTROS NAZIS
El País (Catalunya) 13 de gener de 1998
El lamentable minuto de silencio guardado en el Camp Nou el pasado sábado 20 de diciembre en memoria de Sergi Soto, miembro de los Boixos Nois con un amplio historial neonazi, refleja una vez más las contradicciones del sistema democrático a la hora de afrontar las amenazas fascistas y racistas. Una intolerancia que es capaz de hacer callar a todos, políticos y autoridades incluidas, al concluir el año internacional contra el racismo. Pese a que la directiva del Barça y sus servicios de seguridad han querido desdramatizar el hecho, pone en evidencia la fuerza de los grupos intolerantes y violentos que crecen en el seno de la sociedad y en ocasiones, como se da en algunos campos de fútbol, incluso son financiados y apoyados para animar los colores o insultar al contrario.

Sergi Soto era miembro activo de los Boixos Nois y había sido juzgado por agredir a un magrebí en Esplugues, apuñalar a un simpatizante del Español, y lo que es más grave aparecer en Informe Semanal defendiendo las agresiones contra africanos y minorías sexuales. Algunos medios informativos han confirmado estos días la tesis de que periódicamente se producen trasvases de hinchas de las Brigadas Blanquiazules a los Boixos Nois y viceversa, y que grupos de skins muy violentos han conseguido hueco y acomodo en la Grada Jove.

No hay que olvidar que en las tribus urbanas como los skins, no es la ideología lo que genera el grupo, sino a la inversa: es la dinámica del grupo lo que produce una ideología con la que autoalimentarse y justificarse. Una ideología la mayoría de los casos totalitaria, simple, sin base moral ni científica, sin principios filosóficos universales ni solidarios. La exaltación del grupo, el desprecio de los otros, la asunción de unas consignas sin fundamento que tras ser repetidas una docena de veces a coro se convierten en verdad inmutable. I a estos grupos llegan a menudo personas débiles, sin una personalidad afianzada que necesitan de un colectivo en el que sentirse fuertes. Evidentemente muchos jóvenes que asumen estética skin y se vinculan en mayor o menor grado a dichos ambientes el fin de semana, al cabo de un o dos años, por evolución personal o porque la novia de turno se cansa de la música de máquina y le apetece ir a bailar sala, acaba enterrando para siempre las botas y la cazadora bómber. Pero en el fútbol se dan unas circunstancias singulares que prolongan los años de militancia tribal.

De entrada el enemigo existe y está allí cada sábado o domingo en el estadio para ser abroncado e insultado. El grupo no es algo abstracto diluido en alcohol o pastillas la noche del sábado, sino unos centenares o un millar de compañeros con los que canaliza partido a partido unos gritos, unas consignas, comparte una estética -no siempre skin-, unas banderas y bufandas, y un ritual del que él es un miembro activo y singular, afianzando su yo personal. Un yo que se crece cuando al andar por la calle la gente se aparta y les mira con miedo.

Puestos a ser cínicos posiblemente es mejor que estén allí gritando contra el equipo contrario, contra el árbitro o contra los propios jugadores y el palco si el equipo no gana, que en la calle. Aunque con ello el club por activa o por pasiva se convierta en escenario o lugar de encuentro de jóvenes que realizan de manera continuada apología del odio racial y exaltación de la violencia irracional. Y allí, en el estadio, en tantas ocasiones son utilizados como infantería cañera por los clubs para animar, aunque luego se les escapen de las manos. En unos equipos como el Atlético de Madrid y su Frente Atlético, estas actitudes intolerantes y violentas han sido alentadas por su directiva encarnada por un presidente que no se corta a la hora de agredir delante de la cámara o hacer manifestaciones racistas. En otros como el Barça o el Español, la utilización que sectores de las directivas han hecho de los Boixos Nois y las Brigadas Blanquiazules ha sido más ambigua y solapada. Pero que nadie se engañe: Si el Barça desea ser más que un club o se considera el alma de Cataluña, en su Grada Jove, en la infantería de su afición tiene a personajes nefastos, a delincuentes potenciales o confesos, que en ocasiones utiliza y apoya, y luego cuando se les van de las manos, en virtud de interés general, les hace concesiones y obliga a todos, autoridades incluidas, a rendir homenaje, a guardar un minuto se silencio en exaltación de un nazi. Obliga a hacernos a todo partícipes y tolerantes de un acto de apología del fascismo, como hacían aquellas débiles democracias europeas de los años treinta que para no enojar a Hitler, puesto que enfrentarse con él sería peor, pactaron tratados de amistad con él olvidando quien era, que decía y que hacía.

Posiblemente para la policía nacional y los mozos de escuadra, tener a los nazis catalanes agrupados en la grada del Camp Nou les facilita su tarea de investigación y filiación. Sabe mejor quienes son, sólo hay que esperar a que cometan el delito. También es mejor que se desfoguen contra el Madrid o contra el árbitro, que dando leña en la calle. Pero hoy saben que bloqueando el túnel de acceso a una grada consiguen hacer callar a todo el campo, paralizan un minuto el partido, consiguen que la televisión homenajee a sus muertos. No sólo son los viejos de la calle o los "negros y moros" que se apartan de ellos en la calle porque les tiene miedo. Fue todo el estadio, fue el partido, fue la televisión, fue de alguna manera toda Cataluña que se paró un minuto por alguien que no era el presidente de una peña que sin ganar un duro hacía de entrenador de chicos en Mollerusa o Nou Barris. Se homenajeó a un nazi confeso, a alguien que era un símbolo para muchos Boixos Nois pues se atrevió a decir en televisión, según ellos, las cosas por su nombre. Sin duda se sienten más fuertes que antes. Sin duda continuará.

Xavier Rius Sant
--------------------------
Posteriorment el 29 de juliol de 2000 vaig publicar aquest altre article a El País, que sí que es troba a l'hemeroteca ¿Qué hará Gaspart con los Boixos Nois? (clica) en el que parlo també de qui era Sergi Soto.



En aquest article a El País, l'any 2008, explico com el cas de Sergio Soto va motivar la modificació del Codi Penal: Odio racial con impunidad, El País 8 de març de 2008  

Wednesday, April 25, 2012

SALT ES TENSIONA PELS DESNONAMENTS I ELS FERITS CAUSATS PER L'ACCIÓ POLICIAL

El Ple de Salt d'ahir, que Torramadé va fer un dia i hora inhabitual per no coincidir amb el Barça, va tornar a ser tens a causa de les protestes i preguntes per l'actuació policial de dilluns, qualificada de desmesurada, en que els mossos d'esquadra van provocar ferides amb porres i patades a diverses persones de la Plataforma d'Afectats per l'Habitatge (PAH) que dilluns van intentar evitar un denonament. A un membre de la PAH, Ramon Mateu, un agent li va trencar la tíbia d'una patada i avui serà intevingut a l'Hospital d'Olot.
         Abans que IPS-CUP i PSC preguntessin a l'alcalde per aquesta qüestió, PxC va presentar una moció demanant a les associacions islàmiques de Salt que condemnessin les declaracions de l'imam de Terrassa justificant pegar a les dones. La resta de grups, també els no adscrits o trànsfugues de PxC (que ara donen la majoria absoluta a l'alcade d'UDC, Jaume Torramadé) van dir que el tema estava en mans de la justícia i van votar en contra la moció.
          El Ple, es va fer tancant les portes un cop es van omplir les 50 cadires de la sala i força gent va quedar fora. Hi havia molta premsa i van aconseguir entrar 12 membres de la PAH, alguns amb vendatges per les contusions de dilluns. Ferran Burch d'Independents per Salt-CUP, i Iolanda Pineda del PSC van fer preguntes a l'alcalde que en aquest i els altres temes l'alcalde donava pas amb cara de tenir ganes d'acabar aviat  o potser, de desinterès i avorriment. Mentre Burch preguntava i l'alcade responia els 12 membres de la PAH es van posar drets fent el número sis amb les mans que són mesos que fa que es va aprovar una moció per crear una Taula d'Habitatge que no s'ha constituït.
Burch preguntà no només per l'actuació municipal en aquest desnonament, per  la creació de la Taula i per l'actuació del mossos. L'alcalde respongué que a la família desnonada se'ls havia ofert un pis de lloguer social de 350 euros que van rebutjar i va donar llargues al tema de la taula i va qüestionar l'utilitat de taules on hi és tothom: "Tenim masses taules amb partits, Tercer Sector, immigrants, etc... que no serveixen per res", si bé va dir que si es constituiria. També va defensar l'actuació de la regidora d'atenció a les persones i immigració Fany Carabellido, de qui demanava la dimissió la PAH (Recordo, ja que parlo de la regidora d'immigració, que com l'ara alcalde encara té penjat al se facebook les mentides i notícies falses que fa un any  va crear PxC sobre la macromesquita salafista més gran d'Europa)


En acabar el torn de Burch els membres de la PAH van abandonar el Ple i van mostrar-se indignats per les respostes i les evasives de l'alcalde sobre els denonaments, l'actuació policial i la no creació de la Taula d'Habitage. La portaveu de la PAH, Marta Afuera, denuncià l'actuació policial injustificada front unes persones que feien resitència pasiva, explicà com un agent va trencar la cama de Mateu i demanà la dimisió de la regidora Fany Carabellido. Llavors, amb els membre de la PAH fora, va tornar a preguntar sobre el tema l'exalcaldessa, Iolanda Pineda, i, ja sense gaire públic, l'alcalde va ser més contundent i va acusar a la PAH "de voler crear un circ mediàtic". El fet que l'alcalde tingués un to més dur en les repostes a Pineda, quan els membres de la PAH ja no hi eren, ha molestat força i sembla que no ajudarà a calmar els ànims.
L'equip de Govern també va haver de respondre a diverses preguntes sobre la denúncia i supressió del conveni signat per l'anterior consitori amb la Fundació SERGI de gestió de la la Fàbrica Espai Jove. Sembla que darrera aquesta cancel·lació unilateral del conveni hi havia el desig que no hi participés com a monitor formador un conegut activista saltenc.
En acabar el Ple la policia municipal escortà la regidora d'atenció a les persones i immigració camí de casa seva.


Els 12 membres de la Plataforma que van aconseguir entrar al Ple, drets recont amb el dits que fas sis meos que l'ajuntament va aprovar una moció per constituir la Taula d'Habitatge que encara no s'ha creat.
 El Ple es va fer a porta tancada, deixant entrar només 50 persones. Hi havia molta premsa. Va haver-hi gent que es quedà a fora.
        
  Marta Afuera, amb ferides a la mà per l'actuació policial de dilluns, es queixa a la premsa de l'actuació policial de dilluns i lamenta les respostes de l'alcalde a les preguntes de Ferran Bruch (IPS-CUP), sense saber que minuts més tard, estant ells fora, a preguntes de l'ex alcaldessa Iolanda Pineda, Torramadé dequalificaria la PAH a la que acusaria de voler un circ mediàtic.

Article de Iolanda Pineda al seu blog, clica
 
ban nha mat pho ha noi bán nhà mặt phố hà nội