Showing posts with label ataque. Show all posts
Showing posts with label ataque. Show all posts

Saturday, October 19, 2013

CONDEMNO L'AGRESSIÓ A UNS ULTRES A SANTS EL 12-O, I CONDEMNO LES AMENACES AL FOTOPERIODISTA JORDI BORRÀS

El passat dimecres 9 d'octubre vaig publicar un article aquí al blog titulat "EL 12 D'OCTUBRE I EL PERILL DE CONFRONTACIÓ I VIOLÈNCIA. SI HI HA INCIDENTS "LA ESPAÑA EN MARCHA OBTINDRÀ MÉS PROTAGONISME MEDIÀTIC. Seria un error contramanifestar-se a la Pç d'Espanya. Condemno l'agressió que segons la seva versió va patir ahir un membre de Tramuntana". A l'article manifestava la meva preocupació per si es produïen fets violents, fossin iniciats per ultres o per antifeixistes.

Sempre he condemnat la violència política a Catalunya i l'Estat espanyol (una altra cosa seria valorar-la en altres contextos geogràfics, polítics o històrics) i a l'escrit del dia 9 d'octubre ja condemnava i lamentava l'agressió que hauria patit un militant del Casal Tramuntana a la Universitat de Barcelona dies abans, repartint propaganda de la concentració espanyolista de la Pç Catalunya. Així deia que, aquells que desitgen que se celebri la consulta sobre la independència de Catalunya "han de respectar la propaganda pel sí, pel no, pel vot nul, pel vot en blanc, per l'abstenció, per la tercera via o pel que sigui".

En aquell escrit manifestava la meva preocupació pels comentaris que hi havia a les xarxes socials d'ultres en els que es deia que anirien "de cacera" per Barcelona o s'enfrontarien als "guarros", com pel fet que algun grup antifeixista o independentista volgués anar cap a la Plaça Espanya per contramanifestar-se davant dels ultres, o enfrontar-s'hi, i que, en ser aturat pels mossos, s'enfrontés a la policia catalana. Els anys noranta alguns 12 d'Octubre, després de l'acte legal, es van produir incidents a Sants, les Rambles o Plaça Catalunya perpetrats o iniciats per algun grup de caps rapats.

                       ELS LAMENTABLES INCIDENTS DE 2001
En l'escrit del dia 9 lincava l'article "Abonados al barrio de Sants", que vaig publicar a El País el 13 d'octubre de 2001 (clica), any que, pel rebuig ciutadà als actes de l'extremadreta a Sants i per evitar incidents, la Delegació del Govern espanyol va forçar que l'acte que se celebrava des de 1983 (?) a la Plaça dels Països Catalans a Sants, passés a fer-se a la Plaça Sant Jordi de Montjuïc. Com lamentava a l'article del País, aquell 12 d'octubre de 2001 que els ultres ja no feien l'acte a Sants, un reduit grup d'antifeixistes es va enfrontar amb la policia nacional que els va barrar el pas cap a Montjuïc, i van provocar greus destrosses al mobiliari urbà, cotxes aparcats i aparadors durant dues hores, jugant al gat i la rata per Sants i la Bordeta amb la policia i els bombers que van haver d'apagar les barricades cremades, contenidors i vehicles danyats. I aquesta actuació vandàlica va indignar a les entitats i associacions de tota mena de Sants que desqualificaren els suposats objectius alliberadors d'aquella acció. I des de llavors les manifestacions antifeixistes del 12 d'octubre que es van celebrar a Sants o al centre de Barcelona van evitar buscar la confrontació amb els ultres o la policia.

També em preocupava que es produís algun incident, com el que va passar a ara fa dos anys al Poble Nou de Barcelona, que va ser apedregat un local on Democracia Nacional celebrava un concert ultra, resultant greument ferit al cap l'ex dirigent del MSR, Alejandro Fernández, ara responsable de PxC a Sabadell. Precisament com a resposta a aquesta agressió antifeixista (anar a llençar pedres a un local privat) alguns militants d'extremadreta vinculats en un moment o altre a grups com Alianza Nacional, Plataforma X Catalunya, DN o MSR, van perpetrar l'atac d'Stroika a Manresa, estant ara 10 joves en presó preventiva per temptativa d'assassinat, incendi i lesions.

                  LA MANIFESTACIÓ DE MONTJUÏC DE DISSABTE
La manifestació de Pç d'Espanya a Montjuïc del passat dissabte fou totalment pacífica, per més que es cridessin consignes contra la premsa o justificant la violència contra l'independentisme i la classe política, fins i tot contra dirigents del PP i la Monarquia. Es va cremar alguna estelada, cosa que no m'agrada, però també es cremen banderes espanyoles en alguns actes independentistes i vist així, forma part de l'expressió dels debat polític. Jo vaig xerrar educadament amb els dirigents dels partits que formen part de La España en Marcha  -alguns dels quals ja ens coneixíem i hi havia xerrat o entrevistat  amb anterioritat-, però tot i que amb mi tothom va ser correcte, sí que vaig presenciar comentaris gens amistosos i amenaçadors d'algun dirigent de La España en Marcha vers algun altre periodista.

Un dels que va parlar a la tribuna, el president d'Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña (clica) va justificar l´ús de la violencia com a resposta a la voluntat independentista de Catalunya, cosa que ha provocat una crisis dins de La España en Marcha.  Peña en diferentes declaracions públiques ha justificat l'enfrontament violent al carrer amb "guarros", manera a la que l'extremadreta es referix a la gent d'esquerres i/o independentistes.  



Durant tot el matí i migdia hi havia hagut diferents actes antifeixites a Sants, i un cop acabat l'acte de Montjuïc, diverses persones es van assegurar que els tres autocars vinguts de Madrid marxessin de Barcelona (van dinar en ruta passades les 5 de la tarda), cosa que evitava que es complissin per part d'aquests les amenaces certes o falses fetes per la xarxa d'anar de "cacera" per Sants o pel centre de Barcelona, i diverses persones van fer tuits informant com marxaven els autocars o de com els grups que baixaven a peu cap a Plaça Espanya a les 3 de la tarda, es dispersaven en agafar el metro. Sí que es quedaven a Barcelona alguns dirigents o miltants ultres, sobretot els del Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española, que havien vingut en tren o vehicles privats, que aquella tarda van assistir a una missa en llatí a l'esglèsia del carrer Laforja número 21, i diumenge van anar a la macrobeatificació de Tarragona.

Una hora després de dissoldre's l'acte, el fotoperiodista Jordi Borràs va fer un tuit advertint que l'informaven que un grup d'ultres eren a la terrassa d'un bar a la Bordeta i advertint que s'anés amb molt de compte.  De tuit de Borràs jo no interpreto cap crida a actuar contra aquests, sinó més aviat el contrari, que els antifeixistes de Sants o d'altres llocs que eren pel barri -alguns amb pancartes o samarretes antifes- evitessin passar per allà. Però el fet és que un grup de joves van anar cap allà i agrediren als ultres, dos dels quals van resultar amb ferides importants al cap i la mà i, a causa de baralla es produïren destrosses al local. Alguns dels agredits estarien vinculats a Democracia Nacional.


A  partir d'aquí començaren a fer-se tuits acusant Borràs d'instigar l'agressió, primer, i després amenaçant-lo fins i tot de mort, fet que va motivar que Borràs posés l'oportuna denúncia als mossos. Posteriorment alguns mitjans com Alerta Digital, s'afegiren a aquesta campanya de criminalització de Borràs


Així les coses repeteixo que: 


1. Defensar l'espanyolitat de Catalunya és tan legítim com defensar la independència, més enllà de debats històrics sobre si va ser legítima o no la unificació de les corones de Castellà i Aragó i la posterior derogació de les lleis catalanoaragoneses. Tot i els impediments que posarà el Govern espanyol a la celebració de la mateixa, els que desitgem que es pugui realitzar hem d'acceptar i respectar els que no volen consulta o els que defensen el no.

2. Crec que per la meva trajectòria ningú no pot dubtar de les meves idees antifeixistes i de rebuig de la ideologia dels grups ultres, neonazis, populistes identitaris, socialpatriotes i xenòfobs, idees que per cert creixen electoralment a tot Europa.

3. Però considero que l'enfrontament o la lluita contra aquestes idees, més enllà de l'acció judicial i penal si vulneren la llei, ha de ser sempre pacífic, en el marc del debat, la tasca política, ciutadana o veïnal, i amb la mobilitazació al carrer, la tasca antirumors i la feina silenciosa de persones i entitats per la cohesió social. Però que aquesta mobilització antifeixista ha de rebutjar i evitar la violència, ni involucrar-se en espirals violents d'acció i reacció.

4. Rebutjo la violència per motius morals i polítics, però també vull recordar que si s'entra en aquesta dinàmica de confrontació violenta o s'inicia per part d'algun sector antifeixista, com vam veure amb el cas d'Stroika, les consequències poden ser imprevissibles (clica per llegir motius de l'atac a Stroika dels que jo ja vaig informar tres dies després, i en ser detinguts els presumptes autors van confirmar el mòbil).

5.Que és el Codi Penal, per mitjà de la tipificació dels delictes d'incitació a l'odi, la violència i la discriminació per motius de (...), apologia o rehabilitació del genocidis i els seus autors, i d'associació il·lícita, actualment de redactat insuficient però que per imperatiu de la Unió Europea ara es modifiquen en la reforma del Codi Penal que debat el Congrés del Diputats, i la mateixa llei de partits, són els marcs legals amb el que s'ha de combatre aquestes ideologies que defensen o enyoren el totalitarisme i prediquen o justifiquen diferències racials o ètniques dels éssers humans i proposen tractaments diferents pels "vinguts de fora" o pels qui tenen concepcions del món  o religions diferents a les de la tradició europea. En aquest sentit el Codi Penal i les normatives d'inferior rang també són les eines per combatre aquelles opcions o modus de vida que vulnerin els drets humans faci qui ho faci, d'origen immigrant o "de tota la vida".

6. Denuncio també la persecució i amenaces que moltes de les persones que escrivim sobre extremadreta sovint patim des de sectors o dirigents ultres, socialpatriotes o identaris. Jo mateix després de l'agressió que va patir el regidor de L'Hospitalet, Alberto Sánchez, el maig de 2012 prop del Casal Tramuntana vaig ser incriminat per part de PxC d'incitar a l'odi contra PxC o ser l'autor intel·lectual d'aquella agressió pel simple fet que jo vaig ser una de les persones que va publicar el març de 2012 on era Tramuntana.

7. Per tot això considero que s'ha d'aplicar la llei contra els qui van iniciar l'agressió del 12 d'octubre a la tarda i van provocar ferides al diverses persones que havien participat a l'acte de Montjuïc. Serà la justícia qui delimitarà si la responsabilitat recau, com sembla ara, únicament o no en uns antifeixistes. 

8. Considero totalment injustificables i condemnables les amenaces que pateix el fotoperiodista Jordi Borràs per haver fet un tuit advertint que hi havia un grup de persones d'ideologia ultra a un bar i li dono el meu suport.

LLEGIR NOTA DE PREMSA DE DEMOCRACIA NACIONAL SOBRE ELS FETS (CLICA)

 LEER EN CASTELLANO:
 Así las cosas repito que :1. Defender la españolidad de Cataluña es 
tan legítimo como defender la independencia, más allá de debates históricos sobre si fue legítima o no la unificación de las coronas de Castilla y Aragón y la posterior abolición de las leyes catalanoaragonesas. A pesar de los impedimentos que pondrá el Gobierno a la celebración de la misma, los que deseamos que se pueda realizar debemos aceptar y respetar los que no quieren consulta o los que defienden el no. 

2 . Creo que por mi trayectoria nadie puede dudar de mis ideas antifascistas y de rechazo de la ideología de los grupos ultras , neonazis , populistas identitarios , social- y xenófobos , ideas que por cierto crecen electoralmente en toda Europa . 

3 . Pero considero que el enfrentamiento o la lucha contra estas ideas, más allá de la acción judicial y penal si vulneran la ley, debe ser siempre pacífico, en el marco del debate , la tarea política , ciudadana o vecinal , y con la mobilitazació en la calle, la tarea antirrumores y el trabajo silencioso de personas y entidades para la cohesión social . Pero que esta movilización antifascista debe rechazar y evitar la violencia, ni involucrarse en espirales violentos de acción y reacción. .

 
4.Rebutjo la violencia por motivos morales y políticos , pero también quiero recordar que si se entra en esta dinámica de confrontación violenta o se inicia por parte de algún sector antifascista , como vimos con el caso de Stroika , las consecuencias pueden ser imprevissibles .

 5
.Que es el Código Penal , mediante la tipificación de los delitos de incitación al odio , la violencia y la discriminación por motivos de ( ... ) , apología o rehabilitación del genocidios y sus autores , y de asociación ilícita, actualmente de redactado insuficiente pero que por imperativo de la Unión Europea ahora se modifican en la reforma del Código Penal que debate el Congreso de los Diputados , y la misma ley de partidos , son los marcos legales con el que hay que combatir estas ideologías que defienden o añoran el totalitarismo y predican o justifican diferencias raciales o étnicas de los seres humanos y proponen tratamientos diferentes para los " venidos de fuera " o por quienes concepciones del mundo o religiones diferentes a las de la tradición europea . En este sentido el Código Penal y las normativas de inferior rango también son las herramientas para combatir aquellas opciones o modos de vida que vulneren los derechos humanos haga quien lo haga , de origen inmigrante o " de toda la vida " . 


6 . Rechazo también la persecución y amenazas que muchas de las personas que escribimos sobre extrema menudo sufrimos desde sectores o dirigentes ultras , social- o identaris . Yo mismo tras la agresión que sufrió el concejales Alberto Sánchez en mayo de 2012 cerca del Casal Tramuntana fui incriminado por parte de PxC de incitar al odio contra PxC o ser el autor intelectual de aquella agresión por el simple hecho de que yo fui una de las personas que publiqué en marzo de 2012 donde era Tramontana .

 
7 . Por todo ello considero que se debe aplicar la ley contra quienes iniciaron la agresión del 12 de octubre por la tarde y provocaron heridas a varias personas que habían participado en el acto de Montjuïc . Será la justicia quien delimitará si la responsabilidad recae , como parece ahora , únicamente o no hacia unos antifascistas .8.Considero totalmente  injustificables las amenazas que sufre el fotoperiodista Jordi Borràs por haber hecho un tuit advirtiendo que había un grupo de personas de ideología ultra en un bar y les doy mi apoyo.



Tuesday, September 17, 2013

ELS FEIXISTES NO SÓN NOMÉS GAMBERROS, publico al Periódico sobre el debat d'il·legalitzar grups franquistes i neonazis, i els articles 510 i 607 del C Penal

                 


L'atac perpetrat per un grup de militants d'extrema dreta a la celebració de la Diada a Madrid ha despertat en sectors de la classe política la consciència del perill que aquests partits i associacions franquistes, nazis o xenòfobes suposen, cosa que ha reobert el debat sobre si han de ser il·legalitzats i sobre la lleugeresa amb què la justícia respon. L'atac es va produir després que la vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, va advertir a Espanya que la passivitat davant l'exhibició de símbols feixistes, en relació amb el diploma que va donar la delegada del Govern a Catalunya a la Hermandad de la División Azul, podria ser sancionada per la Comissió a partir del mes de desembre de l'any que ve, segons la decisió marc 913/2008 de la Unió Europea.

AIXÒ PASSA TAMBÉ després d'un estiu en què diversos militants del Partit Popular s'han fotografiat amb símbols franquistes o nazis, davant els quals la direcció del partit ha respost amb lleugeresa o comparat la seva exhibició amb la que fan altres forces de l'estelada o la bandera republicana. A més a més, té lloc en el context en què en àmbits mediàtics o polítics s'utilitza el terme nazi amb l'objectiu de desqualificar el sobiranisme català, però consideren simplement una gamberrada l'exhibició de símbols nazis.

L'avantprojecte de reforma del Codi Penal redactat pel Ministeri de Justícia ha introduït la modificació dels articles 510 i 607, relatius a la incitació a l'odi i la violència per motius de raça, origen, religió o ideologia i el d'apologia dels règims o idees genocides, per donar compliment a aquesta norma europea. Articles que, per la seva ambigua redacció i després de sentències del Tribunal Suprem i del Constitucional, que van prioritzar el dret a la llibertat d'expressió, havien quedat buits de contingut. Va ser escandalosa la sentència emesa fa un any per l'Audiència de Barcelona en què revocava la condemna del regidor de Plataforma X Catalunya de Vic, Juan Carlos Fuentes, que, malgrat haver-se reconegut l'autor de la impressió i la distribució de pamflets islamòfobs firmats per un col·lectiu inexistent, va ser absolt al considerar-se que en aquell cas primava la llibertat d'expressió.

L'avantprojecte dóna un nou contingut a l'article 510, a l'imposar penes d'un a quatre anys als que «fomentin, promoguin o incitin directament o indirectament a l'odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup o contra una persona» i als que «lesionin la dignitat de les persones mitjançant accions que comportin humiliació, menyspreu o descrèdit d'algun dels grups o persones a què es refereix l'apartat anterior». A més a més, penalitza la negació de l'Holocaust, castigant els que «neguin, facin apologia, o trivialitzin greument els delictes de genocidi» que hagin estat declarats provats pel tribunal de Nuremberg o altres tribunals internacionals posteriors. El que no recull l'avantprojecte és la penalització de la defensa del franquisme, però sí que podrien ser perseguides les seves idees al proposar la supressió dels drets fonamentals.

La llei de partits del 2002, feta per il·legalitzar Batasuna, inclou a l'article 9 la persecució dels que pretenguin vulnerar les llibertats i els drets fonamentals, justificant o exculpant els atemptats contra la vida o la integritat de les persones, o l'exclusió o la persecució de persones per raó de la seva ideologia, religió o creences, nacionalitat, raça, sexe o orientació sexual i aquelles que «fomenten, propicien o legitimen la violència». Malgrat això, en l'apartat següent ho circumscriu a la pràctica i la justificació del terrorisme. Però al marge que es modifiqui la llei per poder prohibir partits feixistes i xenòfobs, a molts d'aquests grups no els seria aplicable al ser només una associació. Per aquesta raó, la manera més eficaç de perseguir aquestes conductes és fent-ho en el marc del delicte d'associació il·lícita i dels articles comentats del Codi Penal que ara es reformaran.

MÉS ENLLÀ  que es defineixin més bé aquests delictes al Codi Penal, es necessita la conscienciació de la maquinària judicial i policial per qualificar aquestes accions. Així la pintada d'una esvàstica o del número 88 -que significa Heil Hitler- a la porta d'un bar gai, una sinagoga, una mesquita o un ateneu independentista no ha de ser qualificada com una falta de danys, sinó com un delicte d'amenaces, incitació a l'odi i apologia del genocidi. Quan en algunes ocasions s'han produït atacs de l'extrema dreta a militants d'esquerres, independentistes o immigrants, des dels cossos policials s'han presentat com a simples baralles de bandes. Però l'11 de setembre vam veure com actuen, i han anunciat que pensen continuar fent-ho. 
Xavier Rius, periodista

Llegir en català a El Periódico
Leer en castellano en El Periódico

Sunday, September 15, 2013

RÚSSIA SALVA A OBAMA, publico al Punt Avui sobre l'acord aconseguit amb Rússia i Síria que evita l'atac


RÚSSIA SALVA OBAMA
15 de setembre de 2013
Xavier Rius
La crisi en què havia caigut Barack Obama després d'anunciar que intervindria a Síria com a resposta a l'atac químic ha trobat una sortida gràcies a la mediació de Rússia, per la qual el govern del president sirià, Baixar al-Assad, accepta destruir l'arsenal químic. És favorable per a Obama, atès que li faltaven aliats per atacar, l'opinió americana hi estava en contra i no era clar que obtingués el sí de les cambres. A més a més, no sembla que es pugui demostrar qui va ordenar l'atac químic.

Però si després d'haver advertit que la línia vermella era l'ús d'armes químiques es feia enrere, perdia tota la credibilitat. Amb l'acord, es passa la decisió d'actuar militarment al Consell de Seguretat de l'ONU en el cas que Síria incompleixi l'acord, i Rússia se sent recompensada com a potència.

Si els Estats Units atacaven, es posaven clarament de banda dels rebels, entre els quals no oblidem que hi ha el Front Al-Nursa, vinculat a Al-Qaida. L'atac que ha fet aquesta setmana Al-Nursa contra el poble cristià de Malula, que ha estat defensat per milicians de Hezbol·là, mostra la complexitat del conflicte. I aturant la intervenció s'evita tensar les relacions amb l'Iran i empitjorar la situació al Líban.
 

 Llegir-ho al Punt Avui (clica)


Wednesday, August 28, 2013

MÉS QUE DANYS COL·LATERALS, publico aquest article al Punt Avui sobre la intervenció a Síria


Tot fa pensar que després de la petició de Ban Ki-moon que el Consell de Seguretat assumeixi les seves responsabilitats s'aturarà uns dies l'atac. Semblava temerari que el president Obama, amb el suport de París i Londres, ordenés bombardejar sense esperar que el Consell de Seguretat intenti aprovar una resolució i que els inspectors de l'ONU tornin. Per més que Obama sigui presoner de les seves paraules –va advertir Al-Assad que la utilització d'armes químiques era ultrapassar una línia vermella, fet que obligaria a actuar–, l'operació té molts riscos i pot no aconseguir el que pretén. I és que el problema de fons, més enllà de la seva cobertura legal i que es plantegi a priori com uns bombardejos de només uns dies, és també la poca claredat del seu objectiu. No es vol enderrocar el règim, sinó debilitar-lo. Però si recordem l'atac a Sèrbia de 1999, amb el qual tampoc no es volia un canvi de règim, sinó que Milosevic acceptés el que havia rebutjat a les negociacions, aquest va costar deu setmanes de bombardejos.

Al-Assad estava començant a guanyar la guerra després de l'ajut de la milícia xiïta de Hezbol·là per recuperar Homs i la carretera d'Alep. Per això sorprèn que ara que la guerra li era favorable i amb els inspectors de l'ONU a Damasc hagi utilitzat armes químiques. Acció que algunes fonts consideren que es va fer per un error en el comandament sirià o per l'autisme del propi Al-Assad. També hi ha qui diu que van ser els propis rebels els qui les van usar contra la població per aconseguir una intervenció estrangera. Massa mentides va dir la intel·ligència nord-americana el 2003 en el cas de l'Iraq per llançar-se precipitadament a una acció sense intentar esbrinar què va passar, per més que difícilment es pugui demostrar del tot.

Al-Assad, per la seva ceguesa, va rebutjar negociar fa dos anys, i ha generat una espiral d'odi de la qual la minoria alauita no en sortirà ben parada, cosa que fa difícil la via negociada que desitja la comunitat internacional. Els adversaris contra els qui lluita estan dividits i alguns tenen lligams amb Al-Qaida. Per això no està clar que les 72 hores d'atacs anunciats amb anterioritat canviïn la situació. Segur que està amagant tropes i armes, i, fins i tot, es diu que Al-Assad és a Teheran. Però, en canvi, l'atac sí que pot provocar greus conseqüències a la regió.

No comparteixo les teories conspiratives sobre la mà d'Israel o dels rebels en l'autoria de l'atac químic. Però és evident que si Hezbol·là respon atacant Israel i tota la regió s'encén, implicant l'Iran, seria un escenari perfecte per a aquells falcons del govern israelià que desitgen bombardejar les instal·lacions nuclears iranianes. I Obama hauria caigut en la seva pròpia trampa.

 

  Amb fotos de "màrtirs" d'Hezbol·là

Saturday, April 6, 2013

L'ESCAC DE DOS NOUS LÍDERS, publico avui aquest article sobre Corea al Punt Avui


Xavier Rius, periodista
7 d'abril de 2013
L'escalada a Corea provocada per les proves nuclears de Pyongyang del 22 de gener i del 7de març –que després dels exercicis d'avions nord-americans i l'anunci de maniobres militars conjuntes entre Seül i Washington ha motivat que Pyongyang declari l'estat de guerra i amenaci d'atacar els Estats Units– té com a protagonistes dos nous líders que necessiten mostrar-se forts. Evidentment, no es pot comparar la presidenta de Corea del Sud, Park Geun Hye, escollida democràticament i que jurà el càrrec el 24 de febrer, amb l'inexpert Kim Jong-un. Però tots dos volen mostrar fortalesa davant del poble.
         Kim Jong-un necessita guanyar-se el suport de l'exèrcit, el partit i el poble, donat que no pot argumentar com el seu pare, Kim Jong-il, haver viscut de jove la guerra de Corea. Així Kim Jong-il, segons la tradició, hauria nascut en un campament des del qual el seu pare i fundador de la dinastia, Kim Il-sung, lluitava contra els japonesos i després hauria viscut al costat del pare la guerra del 1950 al 1953.
           
          En canvi, l'actual líder, Kim Jong-un, nascut el 1983 i educat a Suïssa, era desconegut fins que el pare el va designar successor el 2009 amb el sobrenom de Jove General. I només quinze mesos més tard, en morir el pare, amb 28 anys va esdevenir cap de la nació. Però Kim Jong-un, a diferència del pare i de l'avi, no té el suport de la Xina, que fins no fa gaire utilitzava el règim de Corea del Nord com una peça en la lluita regional i com a element sensible en les relacions amb els Estats Units. Kim Jong-un està mancat de suports exteriors, amb una cúpula militar endogàmica temorosa de qualsevol canvi. Però les últimes proves nuclears i les fanfarronades d'atacar Corea del Sud i els Estats Units no sabem si són una manera de mostrar-se fort i guanyar-se la confiança de l'exèrcit o han estat forçades per la cúpula militar per evitar canvis. 
           Probablement, hi ha part de les dues coses i, sobretot, és una estratègia enfront dels Estats Units i Corea del Sud per negociar ajuts econòmics, des d'una pretesa superioritat. La represa de l'activitat nuclear i el tancament del pas al complex de Kaesong, on milers de nord-coreans treballen en fàbriques sud-coreanes, forma part de l'estratègia. Però segons el que passi amb les maniobres militars de Corea del Sud, ningú no pot descartar que, amb l'excusa d'algun incident, Pyongyang ataqui l'estat veí o les tropes nord-americanes, forçant Seül i Obama a respondre a aquest escac que, en qualsevol moment, pot anar-se-li de les mans.
 Tot i que no es poden comparar, els màxims dirigents de les dues Corees volen mostrar fortalesa davant del poble
           A l'altra banda, tenim la presidenta, la conservadora Park Geun Hye, que va guanyar les eleccions al desembre i va jurar el càrrec al febrer. Pyongyang va fer les dues proves nuclears, una amb el president anterior en funcions i la segona poc després de prendre possessió. La nova presidenta, la primera dona que arriba al capdamunt de l'estat, és filla del colpista Park Chung Hee, que esdevingué president de Corea del Sud i que, malgrat la repressió contra els opositors, és recordat com l'home que aixecà el país, encara que va ser gràcies a l'ajuda nord-americana. La mare de l'actual presidenta va morir el 1974 en un atemptat dirigit contra el pare. El pare i president va morir el 1979 a mans del cap dels serveis secrets que ell mateix havia nomenat. I l'actual presidenta també va patir un atac que li ha deixat una cicatriu al rostre. Així, és una dona agredida físicament i emocionalment tres vegades i, malgrat que durant la campanya electoral va estendre la mà a la reconciliació amb Corea del Nord, va dir que no li tremolaria el pols si la duien a la guerra i que no podria ser acusada de dèbil com el seu predecessor en el bombardeig de l'illa de Yeonpyeong del 2010, en què van morir dos civils i dos militars.
Llegir al Punt Avui, clica

Monday, July 9, 2012

MEDITERRANEO DIGITAL: Anglada denuncia al periodista Xavier Rius e insinúa que es gay


Algú que coneix bé a Anglada i sap de psiquiatria me'l va definir, tal com dic a la pàgina 55 del llibre:"megalòman, ansiós de poder, sense capacitat d’autocrítica, amb el judici crític i el raonament alterats i sense cap mena de sentiment de culpa. És fabulador i pot arribar al deliri."
Ara m'està amenaçant(mira twitt de sota) . No li convé que em passi res...

MEDITERRANEO DIGITAL:

Anglada denuncia al periodista Xavier Rius e insinúa que es gay

espana-manifestacion-pxc-josep-anglada-en-una-manifestacion-en-barcelona-01599x0
Josep Anglada, presidente de PxC, parece destinado a pasar media vida en los juzgados. Este sábado el dirigente identitario interpuso una denuncia ante el Juzgado de Guardia de Vic contra el bloguero y autor del polémico libro "Xenofobia en Catalunya" Xavier Rius Sant, como presunto autor de un delito de injurias tipificado en el artículo 208 y siguientes del código penal y de un delito de calumnias tipificado en el artículo 205 y siguientes del código penal.
Xavier Rius acusó en su blog al presidente de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada, de haber creado un twitter falso con su fotografía. "Creo que Josep Anglada, en vez de dedicarse a hacer un twitter falso con mi foto, cosa que es un delito, lleno de comentarios que serían, también, susceptibles de otro delito, tendría que afrontar estos hechos", refiriéndose a la celebración de la victoria de la selección española en la Plaza de España de Barcelona el pasado 1 de julio.

Según Anglada, los comentarios de Xavier Rius son "injuriosos contra mi persona, con el agravante de que provienen de una persona que es periodista y que obvia uno de los presupuestos deontológicos de su profesión: la responsabilidad y rigor de sus manifestaciones. Así lo establece el artículo 3 del código deontológico periodístico", remarca el comunicado oficial de PxC.
Anglada: 'El Sr. Xavier Rius tiene una obsesión enfermiza conmigo'

Para Anglada, este caso constituye "un claro intento de dañar la imagen del partido y de su presidente, con el agravante de que vierte esas manifestaciones en las que pretende incriminarme a mí en un medio digital, por lo que el nivel de difusión podría ser altísimo y los perjuicios electorales para PxC podrían ser brutales al culparme de postear en Twitter comentarios homófobos y machistas".

Al abandonar el juzgado de guardia, el líder identitario declaró que "me he visto obligado a denunciar al señor Xavier Rius Sant, por falsas acusaciones, ya que me acusa de algo que yo no he realizado" y añadió que "él como periodista debería saber que las informaciones se han de contrastar".

Sobre los comentarios atribuidos a Rius en Twitter, Anglada manifestó que "personalmente no puedo asegurar que sea homosexual, de hecho poco me importa, tengo amigos homosexuales y no tengo ningún problema con este colectivo". "Lo que me extraña del señor Rius", apostillo, "es por qué me sigue a todas partes y no para de hacerme fotos, con la que he llegado a la conclusión de que tiene una obsesión enfermiza con mi persona".

Para terminar, Anglada recalcó que "las criticas las aceptamos y hasta somos capaces de rebatirlas siempre que estén hechas con seriedad y rigor, pero a diferencia del profesor Xavier Casals, que sí sabe de lo que habla y lo hace con diligencia y veracidad, el bloguero Xavier Rius se nota que es una especie de friki obsesionado, que no sabe ni lo que escribe y que jamás ha dado ni una sola información veraz de nuestro partido, ni del mundo identitario. Es un aprendiz eterno y de los malos".

anar a Mediterraneo Digital, clica aquí 
anar al twitter d'Anglada, aquí
https://twitter.com/josepanglada/status/222431460026613760

    El Triangle recull les amenaces d'Anglada cap a la meva persona, clica

          EL TRIANGLE, CONFIDENCIAL, dimecres 11 de juliol
A quin periodista amenaça de “carregar-se” Josep Anglada?
A Xavier Rius Sant, que ha estat col·laborador de L'Avui i El País entre altres mitjans, actualment col·labora d’El Triangle i és un periodista especialitzat en moviments d’extrema dreta xenòfoba. Rius ha publicat recentment el llibre Xenofòbia a Catalunya, que analitza críticament el fenomen de Plataforma per Catalunya, el partit ultradretà i excloent que lidera l’osonenc Josep Anglada. Malgrat que el llibre i els articles que publica habitualment Rius sobre Anglada i el seu entorn n’ofereixen una visió gens complaent, l’ultra vigatà va assistir a la presentació del llibre a la capital d’Osona. Però d’uns dies ençà Plataforma per Catalunya sembla haver declarat la guerra obertament a aquest periodista. El 4 de juliol passat apareixia a Twitter un perfil fals de Rius Sant, carregat de comentaris homòfobs passats de voltes: “He de reconeixer que la meva fòbia per la PxC és perquè estic enamorat de tu, dels teus cabells blancs o de la teva mala llet, o bona” o “magrada molt fer fotos als machotes identitaris per veure-les en la intimitat” deia el fals rius de Twitter en referència a Anglada. Rius, al seu bloc d’Internet, va acusar directament Anglada, la regidora de Vic Marta Riera, el secretari general de la PxC Robert Hernando i el secretari de Relacions Internacionals Enric Ravello, d’estar al darrera del fals perfil (de fet, eren els qui hi havien retuitejat); i a continuació va presentar una denúncia als mossos d’Esquadra. Anglada també ha denunciat en un jutjat de Vic a l’autor de Xenofòbia a Catalunya per injúries, però des de Twitter continua gastant el seu habitual to desafiant: “Tinc ganes de divertir-me. El primer que em carregaré serà el blocaire del X. Rius Sant. Altres seguiran el seu camí”, piulava el 9 de juliol. Anglada ha definit Rius com “una espècie de friqui obsessionat amb la meva persona, que em segueix a tot arreu i no para de fer-me fotos. Mai ha publicat ni una informació veraç sobre el nostre partit”.

 
ban nha mat pho ha noi bán nhà mặt phố hà nội