FARRERONS, L'AUTOR DEL IDEARI DE PxC TORNA A PLATAFORMA. EL SEU BLOG NACIONAL-REVOLUCIONARIO, TÉ NOMBROSOS ESCRITS DE JUSTIFICACIÓ I ESTUDI DEL FEIXISME. Qüestiona l'Holocaust i considera que el veritable genocidi el van fer els aliats

Segons ha anunciat Plataforma X Catalunya, el qui fou Secretari d’Estudis i Programes i autor de la Declaració Programàtica en el congrés fundacional de Plataforma per Catalunya, l'any 2002, Jaume Farrerons, i que va deixar PxC per discrepàncies, ara ha decidit reincorporar-se al partit  i ha estat nomenat amb el mateix càrrec de Secretari d'Estudis i Programes de PxC dins del “procés de reafirmació catalanista” de PxC.

Jaume Farrerons es va llicenciar en filosofia per la Universitat de Barcelona l’any 1995, obtingué l’any 2007 el certificat de suficiència investigadora i prepara una tesi doctoral sobre la fonamentació ontològica del nacionalisme identitari. Ferrerons ha treballat aquests anys de funcionari de presons.

Tot i que va deixar PxC en disconformitat per la vinculació del partit "amb l'extremadreta més rància i reaccionaria", en el seu blog NACIONAL REVOLUCIONARIO.BLOGSPOT.COM, que tot i continuar amb el nom original, ara porta el títol de "Filosofía crítica", hi trobem reiterats escrits d'analísis, interpretació i justificació del veritable feixisme i, també d'altres relatius a conspiracions mundials jueves, americano-israelianes.  Fa dos dies, just abans que Angalda anunciés el seu retorn a PxC, Farrerons va retirar alguns articles del seu blog com el "ME DECLARO FASCISTA"

 En el seu perfil es defineix com ateu i diu: "Las religiones son instrumentos irracionales de manipulación de la gente. Prometen el paraíso igual que se le promete al niño un caramelo: para que haga lo que quieres que haga." I políticament es defineix com Nacional-revolucionario hispánicoNi españolistas ni catalanistas. Un Estado hispánico unitario con cuatro lenguas oficiales (castellano, catalán, vasco y gallego) y capital en Valencia. Un socialismo basado en el valor verdad y en la racionalidad y no en promesas de paraísos sacadas de la religión"

A l'enciclopèdis digital METAPEDIA (clica), ubicada ideològicament a prop de l'extremadreta o l'identitarisme, diu això d'ell, després d'explicar la seva tasca en defensa dels drets a les presons: 

"Ferrerons fue el primero en sumar las cifras de víctimas totales del genocidio perpetrado por los aliados anglosajones y soviéticos contra el pueblo alemán, que Farrerons calcula en un mínimo de 6 millones de personas y un máximo de 13, sosteniendo por otro lado que el Holocausto, además de exagerado, fue sólo una respuesta al plan de exterminio aliado publicado en 1941 y puesto en práctica con los bombardeos crematorios ingleses contra civiles alemanes pocos meses después. 

Políticamente, Farrerons empezó su trayectoria militando en las Juventudes Socialistas de Catalunya, aunque rápidamente pasó a la Falange Auténtica (hedillista y antifranquista). Tras fundar la Plataforma Nueva Europa con el ex trotskysta Juan Colomar, se retiró por un tiempo de la política en 1988, aunque mantuvo la asociación cultural ENSPO, caracterizada como nacional-revolucionaria y tercerposicionista (anticomunista y anticapitalista). 

Basándose en la filosofía de Heidegger y Nietzsche, redactó los programas políticos de Alternativa Europea, Plataforma per Catalunya y Partit per Catalunya.
Entre 2006 y 2007 militó en el Partido Nacional Republicano, presidido por Juan Colomar, y reivindicó expresamente posturas nacional-revolucionarias de izquierdas. 
En 2010 fundó el partido político Izquierda Nacional de los Trabajadores (INTRA), que actualmente preside."
 

Aquí hi ha algunes captures de pantalla d'avui del seu blog: 

 

Jaume Farrerons i Josep Anglada, dimecres a Vic EL VERDADERO HOLOCAUSTO Las cifras que a continuación se difunden son las contenidas en “DE 6 A 13 MILLONES DE ALEMANES EXTERMINADOS POR LOS ALIADOS OCCIDENTALES” escrita por el filósofo Jaume Farrerons. 1.100.000 de civiles alemanes fueron exterminados en bombardeos planificados, el más famoso Dresden, perpetrados por parte de los aliados con la única intención de cremar todo ser vivo que tocase; mujeres, hombres, niños y ancianos desarmados e indefensos fueron quemados vivos por los humanitarios aliados. 2.500.000 civiles alemanes fueron sometidos a limpieza étnica en los territorios del Reichdeutsche; Prusia, Silesia y Pomerania. 1.000.000 de militares alemanes bajo “cuidado” de los aliados murieron por hambre, enfermedades y malos tratos, todo esto sucedió en campos de concentración hechos por USA y Francia ya en la posguerra. Se cuentan alrededor de 1.500.000 de militares alemanes desarmados muertos de igual forma en los campos de concentración soviéticos. Miles y miles de mujeres alemanas fueron violadas sistemáticamente por los aliados, solamente por haber tenido algún contacto o relación con soldados alemanes, incluso, mujeres que no tuvieron nada que ver con estos fueron prostituidas por soldados que ejercían como proxenetas, vendiendo su cuerpo para obtener ganancias, lo más atroz no es esto, sino que unas 200.000 mujeres alemanas murieron a consecuencia de las violaciones de los salvajes del Ejército Rojo. Unos 80.000 civiles alemanes fueron exterminados en campos de concentración posguerra administrados bajo una especie de “concesión” por judíos, el más famoso, el controlado por el judío polaco y comunista Salomón Morel fallecido en 2007 y que hasta el último día fue protegido por el gobierno de Israel que jamás reconoció sus crímenes. Alrededor de 1.300.000 alemanes pertenecientes a minorías germano hablantes de Europa Central, fueron asesinados por tropas soviéticas, su único delito era el ser alemanes. Para finalizar, miles de alemanes exportados a los Gulag rusos, muertos por los duros castigos, el exceso de trabajo y la falta de alimentos y medicinas, junto a unos 5-8 millones de alemanes que murieron por inanición desde 1945, dicho exterminio acelerado por la política de castigo impuesta por el banquero judío Henry Morgenthau, conocida como “Plan Morgenthau”. Dichas cifras suman unos 10 millones o incluso más, todos alemanes exterminados, por el simple hecho de ser alemanes. Dicha cadena de delitos atroces jamás han sido condenados y nadie ha sido juzgado por negar tal exterminio. Existen relatos y testigos, de esto nos habla Jaume Farrerons, involucrando incluso a familiares suyos que narran sobre “esterilizaciones en masa, hambrunas y desapariciones en los campos de soldados prisioneros”, nadie sin embargo acepta aun el genocidio más grande de la historia, valen más los elegidos por dios, el “pueblo de dios” que unos simples campesinos y ciudadanos germanos “racistas”. ¡Que triunfe la verdad! Llegir en el blog "Al Modo del Caballero" proper a Farrerons LLEGIR ENTREVISTA A FARRERONS COM A LÍDER DEL PARTIT INTRA, D'ESQUERRES ANTIIMIGRACIÓ (clica)

ENTREVISTA AL PUNT AVUI SOBRE "AMOR A LA CARTA" I "XENOFÒBIA A CATALUNYA"

XAVIER RIUS  MESTRE, PERIODISTA I ESCRIPTOR

Nascut a Barcelona el 1959, fa de mestre però la seva ànima es debat entre el periodisme i l'escriptura. Especialitzat en la immigració a Catalunya i en conflictes bèl·lics al món, ara canvia el registre per escriure la seva primera novel·la.  

“Un llibre sobre l'extrema dreta superaria la ficció”

 30/01/2013, Andreu Mas

 Foto de Lluís Serrat a la presentació d'Amor a la carta a la Llibreria 22 de Girona

Plataforma per Catalunya el té en el punt de mira i l'ha dut als jutjats. Els va fer mal el seu llibre sobre la xenofòbia a Catalunya?

Més que el meu llibre, ha estat tot el que ha passat després. Anglada fins i tot va venir a la presentació del llibre a Vic. Es va començar a enfadar amb mi quan vaig denunciar diverses situacions que havia protagonitzat, entre les quals, que Plataforma és al darrere de la inauguració del Casal Tramuntana, que és d'extrema dreta, o d'un acte contra una mesquita a Torrejón on participa un membre de l'Associació Cultural Léon Degrelle, neonazi. A partir de llavors, i arran d'un seguit de coses més, entre les quals, una picabaralla via Twitter, em va posar diverses querelles. Primer m'emprenyava molt, però ara m'ho agafo amb ironia, tot i que els Mossos m'han demanat que vagi amb compte.

A Catalunya hi ha casos puntuals de xenofòbia política o hi ha una Catalunya xenòfoba?

A la Catalunya interior, la carlista, encara es mira de quina casa ets, qui és la teva família. Inicialment, sembla que alguns sectors de CDC a Vic van ser els que van animar Anglada a presentar-se per primer cop, entre altres coses per treure vots als vigatans d'origen andalús. Això, però, se'ls en va de les mans i l'Anglada obté també vots muralles endins. Així doncs, a la Catalunya interior hi ha un cert sentiment xenòfob, que t'identifica segons les teves arrels. A la Catalunya no profunda ha crescut pel discurs que “el govern dóna tots els subsidis i ajuts als moros”.

Els plantejaments d'Anglada són els mateixos que la política del PP a Badalona?

Albiol va fer seu el discurs que el govern de la Generalitat “ho dóna tot als moros”. Va tenir molt d'èxit amb una primera campanya contra la construcció d'una mesquita en sòl públic i després també quan s'oposà a l'obertura d'un oratori en un terreny privat. Aquest discurs no el farà mai el PP a Madrid o a València perquè ells estan al govern autonòmic i no poden fer el discurs de “se'ls dóna tot als moros”.

En el fons de tot aquest conflicte hi ha una lluita entre pobres.

Entre pobres o entre els recursos públics. Quan la gent va venir d'Andalusia també hi havia llits calents, però com no hi havia estat del benestar, no hi havia res de franc. Són els mateixos que ara es queixen perquè quan van arribar al país no els van regalar res i als nous immigrants pensen que sí. També hi ha una qüestió d'ús de l'espai públic: els nous immigrants estan acostumats a viure al carrer i això genera desconfiança, molts veïns pensen que s'estan al carrer perquè viuen del que els dóna l'Estat, quan no és així. Els immigrants es van quedar els treballs més mal retribuïts i ara la gent autòctona que s'ha quedat sense atur voldria que els treiessin la feina per donar-los-la a ells.

Ha passat de l'assaig a la novel·la; la realitat, però, supera la ficció?

Si fes un llibre sobre Plataforma per Catalunya i l'extrema dreta superaria la ficció mil vegades.

Què ha manllevat de la realitat per fer Amor a la carta?

Una de les coses que m'han preocupat sempre és que moltes vegades les víctimes poden esdevenir botxins. Quan un infant ha estat maltract o víctima d'un pedòfil, en fer-se gran pot convertir-se en maltractador. Per entendre què mou alguns personatges femenins de la meva novel·la hem de saber que hi ha aquest rerefons. La novel·la, però, no és un drama, és una història optimista i fresca.

En l'era del correu electrònic vostè escriu un llibre que gira entorn un carter.

Una editorial em va proposar traslladar la novel·la al temps present, però era impossible, perquè avui la gent no envia cartes, ho fa tot per internet. Per això la història s'ambienta als anys 1996-97. No és el mateix enviar una carta que un missatge electrònic, però.

Les cartes que no s'obren i s'acumulen són una metàfora sobre les oportunitats perdudes?

Una cosa que em va frapar va ser la història d'un fill que posa una carta al taüt del pare abans que el tanquin. M'impressionen les paraules no dites. A la història jugo amb la ironia sobre si a la vida cal explicar-ho tot als altres.

Llegir al Punt Avui, clica