LA FI DE LA PRIMAVERA ÀRAB I DE MÉS COSES: MUBARAK FORA DE LA PRESÓ, EL BARADEI ACUSAT DE TRAÏCIÓ, ELS MILITARS RECUPEREN EL PODER ABSOLUT A EGIPTE DESPRÉS DE LES MATANCES;I AL ASSAD MÉS FORT, UTILITZA ARMES QUÍMIQUES CONTRA CIVILS AMB ELS INSPECTORS DE L'ONU QUE NO PODEN INVESTIGAR, CONVENÇUT QUE LA COMUNITAT INTERNACIONAL NO INTERVINDRÀ

ARMES QUÍMIQUES A SÍRIA AMB IMPUNITAT DAVANT LA PASIVITAT DE L'ONU. 
I Al Assad sap que ningú intervindrà com a l'Iraq o Líbia, és ara més fort que mai.

 
MUBARAK FORA DE LA PRESÓ, ELS MILITARS AL PODER I EL NOBEL EL BARADEI ACUSAT DE TRAÏCIÓ

I ELS PRINCIPIS D'INTERVENCIONISME HUMANITARI I JUSTÍCIA UNIVERSAL AMB EL TRIBUNAL PENAL INTERNACIONAL, OBLIDATS

Publico aquest aquest article al Punt Avui: EL RETORN DE MURSI, L'ÚNICA OPCIÓ?

Xavier Rius 

La declaració de l'estat d'excepció, amb la suspensió de llibertats polítiques i de premsa, era el final previsible a la manca d'acord entre els seguidors de Mursi i la cúpula militar i el govern provisional, un cop fracassats tots els intents de mediació.

Si aquesta suspensió de les llibertats, per evitar manifestacions d'una o altra tendència, s'hagués fet fa sis setmanes potser hagués facilitat la transició cap a unes eleccions que satisfessin les demandes dels 22 milions d'egipcis que van signar la petició de dimissió del president islamista. Però després de tants morts, l'estat d'excepció no aconseguirà ni pacificar el país, ni encarrilar-lo cap a una transició democràtica, per més que l'exèrcit hagi aconseguit desallotjar les places del Caire ocupades pels Germans Musulmans.

El general Al-Sisi, quan va haver donat el cop, no va suspendre les llibertats perquè volia que els milions de persones que havien demanat la fi de Mursi es continuessin manifestant.

 "Si no aconsegueix pacificar el país, l'exèrcit podria destituir el general Al-Sisi i pactar la restitució del poder al president islamista". 

Però mentre els manifestants contraris a Mursi tornaven a casa o a la feina, els seguidors dels Germans Musulmans, armats amb la legitimitat de defensar un president escollit democràticament, van continuar omplint les places. I amb tants morts, els únics que n'han sortit reforçats han estat els islamistes. I és impensable que la suspensió de llibertats sigui ara eficaç per aturar les protestes i l'espiral de violència. Cada enterrament esdevindrà una manifestació, com també acabarà en manifestació la sortida de la pregària a moltes mesquites. I si l'exèrcit i la policia disparen continuarà l'espiral d'odi i sang. I si no disparen, les places es tornaran a omplir.

Egipte va viure sota l'estat d'emergència des del 1981 fins al maig de 2012. I aquesta suspensió de llibertats no va aturar els manifestants que van fer caure Mubàrak. I ara és poc probable que es pugui sotmetre el país a un règim de silenci i esperar que, amb el temps, tot s'oblidi. Les manifestacions continuaran i ofegaran en la sang de la repressió líders laics que van donar suport al cop, com el vicepresident i premi Nobel de la Pau Muhammad el-Baradei, que després de les matances d'ahir ha dimitit. Així, si amb l'estat d'excepció no es pacifica el país, l'alternativa serà una dictadura militar que intentarà aturar a trets les manifestacions i el terrorisme, mentre musulmans laics i cristians són assassinats per islamistes.

Però potser l'exèrcit, per no ser engolit pel caos, reaccionarà, destituirà Al-Sisi i pactarà el retorn a la presidència de Mursi. I mentre això passa, la violència a Egipte no ajudarà a pacificar ni Síria ni l'Iraq, ni permetrà que avanci el diàleg entre palestins i Israel.

Xavier Rius, periodista

Llegir al Punt Avui 

 Llegir article del 28 de juliol on advertia que el nou règim no podria tenir legitimitat si provocava un bany de sang (clica)

 Llegir article del 7 de juliol, quatre dies després del cop, en el que deia que si no hi havia acord amb els islamistes, Egipte acabaria sent una nova dictadura (clica)

CELEBRACIÓ DE L'IFTAR I LA FESTA DEL TRO DEL MARROC AMB EL NOU CÒNSOL DE GIRONA

Segons les últimes dades de l'Institut Català d'Estadística (IDESCAT) a la demarcació de Girona hi ha 40.313 ciutadans marroquins empadronats. A aquests s'hauria de sumar un nombre potser similar de marroquins ja nacionalitzats espanyols o fills de marroquins amb nacionalitat espanyola, els quals pel Regne del Marroc continuen sent marroquins en tenir, de fet, la doble nacionalitat.

Fins ara havien de fer papers al consolat de Barcelona però fa dos mesos es va obrir a Girona una oficina consular sent el nou cònsol, Brahim Baddi, que havia desenvolupat a l'ambaixada de Madrid les tasques de responsable de cooperació internacional, fet que li donava un bon coneixement del món de les ong que treballen al Magrib i de les associacions hispanomarroquins.

Ahir, 30 de juliol, dia que se celebra al Marroc la Festa del Tro del rei Mohammed VI, es va fer al vespre un acte a l'hotel Carlemany de Girona de presentació del nou cònsol, de celebració de la festa de Tro, i de trencament del dejuni del Ramadà o Ifatar, al que van assistir 150 persones, tant de les comunitats magribines de les comarques gironines com representants de les autoritats catalanes i de diverses associacions. Així hi eren presents, entre d'altres, el Delegat de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús, el Subdelegat del Govern central, Juan Manuel Sánchez Bustamante, l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, l'ex alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, regidors gironins i saltencs, o els caps de la Policia Nacional,  Mossos d'Esquada i de la Guàrdia Civil.  

L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé i el cònsol, Baddi.

El cònsol va fer un breu parlament explicant el significat de l'acte, de l'obertura del consolat i lloant les bones relacions entre els governs espanyol i català amb el del Marroc. Així mateix va mostrar el seu desig de que el consolat ajudés a establir més relacions a tots nivells entre la societat catalana i els ciutadans marroquins i les entitats i associacions.  
        

 El cònsol, Brahim Baddi, fent el seu parlament

 Autoritats escoltant al cònsol

 Regidors i ex regidors de Salt de CiU i no adscrits (ex PxC)

 La regidora Fany Carabellido, l'esposa de l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, i el cònsol

 Wilfredo Sánchez, el regidor no adscrit Carles Bonet, i el cònsol

La saltenca Salima Inau, en... , Mohammed Houri de CODENAf i FCOOM, el cònsol, l'exalcadessa Iolanda Pineda i el seu marit Moisés Tomàs.

 El president de l'associació Al Hilal, Mohammed Ataouil, que construeix la mesquita de Salt a Torre Mirona, conversa amb l'alcalde, Jaume Torramadé.

LA PAH ES MANIFESTA AL PLE DE SALT CONTRA L'ORDRE DE DESALLOTJAMENT. PxC NO PREGUNTA PER LA SITUACIÓ DE LA MESQUITA tot i haver fet un comunicat en contra fa tres dies. PxC tuiteja pintada islamòfoba d'aquesta nit. Després de suspendre el ple 10 minuts, Torramadé fa desallotjar als membres de la PAH

(Actualitzat dimarts a les 12h)
El ple municipal de l'Ajuntament de Salt d'avui dilluns s'ha iniciat amb retard donat que en entrar l'alcalde, Jaume Torramadé, els 25 membres de la PAH que eren a la sala s'han posat drets i, dirigint-se a l'alcade, li han preguntat què faria l'Ajuntament per les famílies del bloc ocupat quan sigui desallotjat, tal com ha ordenat el jutjat. Torramadé ha dialogat uns instants amb ells, mentre la conversa pujava de to. L'alcalde ha intentat començar el ple però, donat que els membres de la PAH han continuat dirigint-se a ell, ha suspès el ple 10 minuts, després dels quals ha ordenat que es desallotgés els membres de la PAH. Hi havia forta presència policial.

La regidora Maria Osuna de PxC no ha fet cap pregunta sobre el tema de la mesquita. Entre el públic només hi havia tres membres de PxC i no hi eren el membres de les Joventuts Identitàries de Salt i Girona. Mentre es feia el Ple o poc després, ja de matinada, algú ha fet un nova pintada a la mesquita que "casulament" ha estat tuitejada per Josep Anglada. 

Foto del moment en que la policia municipal i els mossos desallotgen

Hi havia una forta presència de la Brigada Mòbil al voltant de l'Ajuntament

Quan l'alcalde Jaume Torramadé ha entrat a la sala, els membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca s'han posat drets i, mentre mostraven cartells, després de llegir l'article de la Constitució que reconeix el dret a l'habitatge, han preguntat a l'alcade que faria per les famílies que viuen al bloc ocupat des del passat 22 de març, propietat del SAREB, amb ordre de desallotjament.

L'alcalde ha parlat uns instants amb ells, sense respondre, però les preguntes de la PAH i els ha dit que podien parlar amb ell o el regidor que calgués en qualsevol moment, però que ara havia de començar el ple. Els membres de la PAH li han preguntat què passaria amb els veïns de Salt quan sigui  trets del blog i l'alcalde els hi ha respost que cap persona de les que viu al blog ha demanat empadronar-s'hi. Marta Afuera li ha recriminat que la Taula d'Habitatge no funciona i l'alcalde ha donat ordre a la Secretària que comencés amb la lectura de primer punt de l'ordre del dia. En no haver-hi silencia Torramadé ha suspès el ple deu minuts.

     

Fora al carrer hi havia cinc dotacions de la Bigada Mòbil dels mossos d'esquadra, s'ha obert la porta lateral que donava cap a les furgones i, en reiniciar-se el ple, l'alcalde ha dit que si tornava a haver-hi interrupcions faria desallotjar la sala, cosa que ha ordenat pocs  instants després. Marta Afuera ha avisat a l'alcade que aquest agost es farà escrache als domicilis de l'alcalde i d'altres regidores.  Els membres de la PAH han continuat manifestant-se fora vigilats per la Brigada Mòbil de mossos. Part de públic, aliè a la PAH o militants de partits, han pogut quedar-se a dins.

Foto del bloc ocupat des del 22 de març

LA RENÚNCIA DE ROBERT FÀBREGAS DE L'ÀREA DE CULTURA.

Un dels primers punts de l'ordre del dia era el donar compte del relleu a petició pròpia del regidor Robert Fàbregas que deixa l'Àrea de Cultura, si bé continua amb Ensenyament. Aquesta renúncia havia generat dubtes de si era a petició pròpia o un cessament donat que Fàbregas no havia passat pel Registre l'escrit pertinent demanat deixar Cultura. No és cap secret que des de sectors de CDC de Girona s'havia apostat per ell per rellevar Torramadé a l'alcaldia segons com evolucionés judicialment el cas de les denúncies creuades per tocaments a Minerva Amador i la denúncia de Torramadé contra Amador per extorsió, i la denúncia del Cap de Protocol, Josep M Amargant. Fins i tot des de sectors de CDC s'havia pronosticat que Fàbregas es desdiria en seu judicial del manifest signat per tots els regidors de CiU de Salt -tret de Fco Honrado- negant els fets, cosa que sembla que Fàbregas finalment no va fer al jutjat.  I si Fàbregas es desdeia al Jutjat del manifest que s'havia llegit en seu de CiU, no quedaria tacat judicialment si les acusacions d'Amargat i Amador contra Torramadé quedaven demostrades judicialment.              

La regidora socialista i exalcaldessa, Iolanda Pineda, va preguntar si Fàbregas continuava com a Tinent d'Alcalde i com a regidor de Ensenyament, i si aquest cessament de Cultura significava algun canvi. Torramadé va dir que tot seguia igual dins del grup de CiU.

La regidora socialista, Iolanda Pineda.



CiU DIVIDIDA A LA MOCIÓ d'IPS-CUP SOBRE LA INDEPENDÈNCIA.

Una de les mocions que s'ha presentat ha estat la d'Independents per Salt IPS-CUP, "Per donar suport a la via catalana cap a la independència i la instal·lació d'una estelada de forma permanent".

Tot i que IPS ha retirat la referència posar una estelada al poble de forma permanent, donada les reticències del grup de CiU, finalment quan s'ha votat la moció, només als punts referents a donar suport a la "Via catalana cap a la independència", s'ha produït un empat (9 sí, 9 no, i 3 abstencions) en abstenir-se l'alcalde de CiU, i votar-hi en contra el regidor, també de CiU, Fco Honrado.  Si l'alcalde hagués votat que sí, ell hagués desempatat tal com marca el reglament amb el vot de qualitat. Llavors a suggerència de la Sectretària s'ha repetit la votació, canviant de vot la regidora no adscrita (ex PxC), Juana D Martínez, rebutjant-se la moció amb 10 vots (PxC, 1 no adscrit, PP, 1 de CiU, i PSC), 9 sí (2 IPS-CUP, 1 no asdcrit exPxC -C Bonet- i 6 de CiU) i 2 abstencions (CiU)  

Fco Honrado de CiU ha votat que no a la moció de suport a la Independència. L'alcalde i un altre regidor de CiU s'han abstingut.

CiU REBUTJA AMB L'EXCUSA DEL MOSQUIT TIGRE REOBRIR LES FONTS DEL MUNICIPI. NOMÉS HI VOTEN A FAVOR IPS-CUP I PSC

Els regidors d'IPS-CUP, Eva Rigau i Ferran Burc

IPS-CUP  va presentar també una moció donant suport al procés judicial admès per un jutjat de Buenos Aires (Argentibna) pels crims del franquisme. Només hi va donar suport, a pa part d'IPS, el grup socialista. Pineda digué que si va ser a un jutjat d'Espanya on va començar el procés que va acabar amb la impunitat de Pinochet, ara canviaven les tornes i era la justícia argentina qui actuava contra la dictadura franquista. 
L'alcalde de CiU, Jaume Torramadé digué que tot i tenir un familiar que fou afusellat pels franquistes, aquestes mocions estaven fora de lloc que podríem continuar amb Felip V i acabar parlant de Viriato. Va ser rebutjada per 12 vots, front 9 sí, i l'abstenció de Juana D Martínez, no adscrita.

Però la moció més polèmica va ser la que es demanava que s'obrissin les fonts públiques de Salt, presnetada també per IPS i defensada per F Burc que va argumentar que si bé obrir les fonts no solucionava el problema de fons de misèria de les famílies que agafaven aigua a les fonts, era necessaria obrir-les per garantir el dret a l'aigua reconegut internacionalment i pel perjudici que representa pels qui juguen als parcs.
Llegir escrit d'IPS, "Als pobres, ni aigua!" 

La socialista Pineda va dir que donaven suport a la moció tot i que en un content de menys atur i situacions límits a moltes famílies, ella, sent alcadessa, en va fer tancar algunes l'any 2009 en compliment del decret de sequera. 
Maria Osuna de PxC va denunciar l'incivisme que es dóna si s'obren les fons amb gent que se n'aprofita i omple garrafes, mostrant el seu suport a que continuïn tancades. El no adscrit Carles Bonet digué que si s'obrien les fonts no se solucionaria el problema, donat que molta gent continuaria sense aigua a casa per manca de pagament i que el preu de l'ampolla d'aigua era molt barat.
Robert Fàbregas en nom de l'equip de govern justificà que continuïn tancades per recomanació sanitària de lluita contra el mosquit tigre. 
La moció fou rebutjada amb el vots de CiU, PP, PxC i C Bonet, l'abstenció de J D Martínez, i el sí de PSC i IPS.

Pel que fa a la resta de mocions,CiU i IPS van donar suport a les que va presentar el PSC contra la LOMCE (llei educativa ministre Wert) i a la de suport a les entitats esportives front accions de la inspecció de treball. 

EL BLOC DE SALT A PREC I PREGUNTES

En el torn de precs i preguntes Ferran Burc d'IPS-CUP va preguntar si el SAREB (Banc dolent) estava al dia dels pagaments d'impostos del blog. També va preguntar per les mesures que prendria l'Ajuntament pels ciutadans de Salt que viuen al bloc ocupat quan siguin desallotjats. 

Torramadé digué que estava d'acord amb les reivindicacions de la PAH, que estava obert a dialogar amb ells, però que no compartia certes maneres emfatitzant amb les formes d'alguna persones -referint-se a Marta Afuera- i repetí que ningú dels que hi viu havia demanat empadronar-se a aquella adreça i que l'Ajuntament havia actuat sempre per tal que cap família desnonada dormís al carrer. 

EN CONTRA DEL QUE S'ESPERAVA DESPRÉS DEL COMUNICAT DE PxC, MARIA OSUNA NO PREGUNTA PER LA MESQUITA

Tot i que a la majoria de municipis PxC ha presentat mocions contra el burka i contra que se cedeixi espais públics per pregar durant el ramadà, PxC de Salt no ho ha fet.

Però en el torn de precs i preguntes la regidora de PxC, Maria Osuna, no va fer cap pregunta sobre la situació de la mesquita en construcció de Salt després que la setmana passada el president d'Al Hilal, Mohammed Attaouil, fos cridat a declarar -que no imputat- per una investigació dels mossos d'esquadra sobre el finançament de la mesquita que es construeix a Torre Mirona. (Llegir a Diari de Girona, clica)

 El motiu de la investigació és que Attaouil havia fet ingressos de més de 3.000 euros al compte amb el que es paga el terreny (que té hipoteca) i les obres sense declarar-ne l'origen. Una part dels diners provenen de donacions i altra de les col·lectes que es fan els divendres i a certs establiments. I podia ser que hi hagués una donació important d'Aràbia Saudita i del Marroc que s'haguessin hagut de declarar en superar els 3.000 euros, pel que hauria fet una falta o delicte de blanqueig de capitals. 

Attaouil ha anat dues vegades els últins tres anys a La Meca -si bé de l´últim viatge no hauria tornat gens satisfet. De tota manera aquest finaçament per contruir mesquites amb diners vinguts o donats pel Marroc, Paquistan o Aràbia Saudita el fan també fins ara s'hagui perseguit a cap per blanqueig de diners i no declarar les donacions.

 

Aquest silenci de Maria Osuna al ple va sorprendre després del comunicat fet per PxC contra la mesquita ,   en el  que "demana que es paralitzi d’immediat la seva construcció i manifesta la seva confiança en què la Justícia actuï amb contundència davant d’aquests fets."  També va sorprendre la poca presència de membres de PxC i de les Joventuts Identitàries de Girona, habituals als plens.

 (Actualitzat dimarts al matí)

Casualment o no Josep Anglada ha tuitejat la foto d'una pintada feta a la mesquita aquest vespre mentre es feia el ple o potser de matinada.Els responsables de la mateixa ja han posat denúncia als mossos.

.

Fotos d'ahir a les 6 de la tarda de la mesquita en obres

 

A SOTA FOTO TUITEJADA PER JOSEP ANGLADA AQUEST MATÍ:

           

EGIPTE, LEGITIMITAT DEMOCRÀTICA SOBRE UN BANY DE SANG?, publico aquest article al Punt Avui

El Punt Avui, 28 de juliol de 2013

Xavier Rius

A finals de juny, el moviment Tamarud (Rebela't) i el Front de Salvació Nacional van donar un ultimàtum al president Muhammad Mursi, avalats per 22 milions de signatures, demanant la seva dimissió i la convocatòria d'eleccions. L'1 de juliol, va ser el cap de l'exèrcit, Abdel Fatah al-Sisi, qui es va sumar a l'ultimàtum. Dos dies més tard, en negar-se Mursi a dimitir, el cap de l'exèrcit va detenir el president i, acompanyat de l'imam d'Al-Azar, del patriarca copte, del líder del partit salafista Nur i de membres del Front de Salvació Nacional, va anunciar l'inici d'un procés que hauria de desembocar en la convocatòria d'eleccions i la redacció d'una nova Constitució.

      Així, els militars, amb el suport de l'oposició, destituïen el primer president escollit democràticament a Egipte, fet que no deixava de ser paradoxal. Evidentment, un dels motius que va impulsar a l'exèrcit a donar el cop va ser la desastrosa política econòmica de Mursi. Els caps militars controlen el 40% de l'economia i no es podien permetre les pèrdues que tenien per la mala gestió. Un cop detingut Mursi, es va nomenar president interí el cap del Constitucional, Adli Mansur. El Nobel de la Pau Muhammad el-Baradei seria vicepresident i responsable d'Exteriors.

      Però els milions de seguidors dels Germans Musulmans no han acceptat el cop i els seus dirigents s'han negat a entrar en un govern que ha de convocar eleccions perquè se senten legitimats en haver guanyat els comicis amb 13 milions de vots i han continuat manifestant-se, demanant la llibertat de Mursi. Fa tres dies, els militars van donar un ultimàtum als Germans Musulmans per tal que acabessin amb les protestes i s'integressin en el procés de transició, cosa que han rebutjat. I les manifestacions a favor de Mursi van costar la vida de 66 persones la nit de divendres. 

         Resulta inimaginable que el nou govern pugui aconseguir la legitimitat interna i externa sobre aquest bany de sang. Fins i tot és impensable que un Nobel de la Pau com El-Baradei pugui aguantar molt en la vicepresidència si continuen les matances, com també es impensable iniciar un procés democratitzador sobre tants cadàvers i la repressió d'una part de la societat. 

       Per això, el més probable és que el govern i l'exèrcit hagin d'optar per prohibir totes les manifestacions. I en un context d'estat d'excepció es farà difícil que sorgeixin els consensos per convocar eleccions. Unes eleccions que, potser, tornarien a guanyar els Germans Musulmans. Algú va calcular malament les reaccions populars en fer el cop o potser creia possible aquella dita de “per què no dissolem el poble i en triem un de nou?”

Tamarud,

 Llegir al Punt Avui, clica

DICTADURA O ACORD? Publico aquest article al Punt Avui sobre Egipte

 XAVIER RIUS, 07/07/2013

Tal com estan les coses a Egipte, amb els defensors i opositors de Muhammad Mursi enfrontant-se al carrer i l'exèrcit que l'ha fet caure desplegat, hi ha qui diu que el futur d'Egipte pot ser la guerra civil. Segur que es viuran dies d'enfrontaments amb més morts, però és més que dubtós que Egipte s'aboqui a una guerra, donat que no hi ha caps militars ni unitats fidels a Mursi, ni el Germans Musulmans tenen ara cap milícia. El dilema que es viu ara és si serà possible una reconciliació de cara a iniciar un nou procés constituent tutelat per l'exèrcit amb el president interí, el jutge Adly Mansur, arbitrant-lo i si els Germans Musulmans, fent autocrítica pels errors d'aquest any, hi voldrà o hi podrà participar. Si això no és possible, el país del Nil s'abocarà a una nova dictadura sense llibertats polítiques, ni per als uns ni per als altres.

I és que no es pot iniciar un procés de cara a unes eleccions sense els Germans Musulmans, perquè per fer-lo calen llibertats polítiques i de manifestació. I, com estem veient, Mursi encara té el suport de milions de persones. L'única manera d'impedir que els qui estan al costat del derrocat president es manifestin o difonguin les seves opinions és amb una dictadura que censuri la premsa i prohibeixi a tothom manifestar-se.

Hi ha qui pensa que la voluntat de l'exèrcit, que controla sectors de l'economia, ha estat aprofitar el descontentament de les últimes setmanes amb les manifestacions de milions de persones decebudes per la deriva islamista del govern, la nova Constitució que no deixava lloc per al laïcisme i les altres confessions i sobretot la seva nefasta política econòmica, per prendre el poder amb un cop revestit de legitimitat popular. Però també podria ser que la cúpula militar, després que els opositors recollissin 22 milions de signatures demanant la dimissió del president, un cop Mursi va rebutjar la petició de l'exèrcit d'escoltar la veu del carrer i convocar noves eleccions, s'hagi vist obligat a complir l'amenaça.

Potser Mursi, mancat de capacitat de diàleg, assessorat per líders que creuen que la veritat divina és amb ells, pensés que el cap de l'exèrcit, Abdel Fatah al-Sisi, no seria capaç de fer un cop contra el primer president escollit democràticament. Però la realitat és que Mursi està arrestat. I tan cert com això és que molta gent dels barris pobres i el camp encara li dóna suport. Llavors, l'endemà que l'exèrcit imposi el toc de queda per acabar amb les morts al carrer, veurem si es possible iniciar aquesta transició en què participi tothom o si, senzillament, hi haurà dictadura per temps. En aquest segon cas, caldrà veure si els islamistes opten per demanar retornar a la política, per la desobediència civil o pel terrorisme.

Xavier Rius, periodista

 Llegir al Punt Avui (clica)

ISLAMISME O DEMOCRÀCIA?, article al Punt Avui sobre la revota a Egipte contra Mursi

Xavier Rius, El Punt Avui, 2/07/2013
Amb la immolació de Mohammed Bouazizi, el desembre del 2011, va començar el fenomen de les revoltes àrabs, que, després de Tunísia, es va estendre a Egipte. I si a Tunísia va caure Ben Alí, a Egipte va caure el totpoderós Hosni Mubàrak. Justícia, feina, pa, llibertat, democràcia i posar fi a la corrupció era el que demanaven els manifestants
Mursi, avalat pel suport que van obtenir els Germans Musulmans, va imposar una Constitució islamista que rebutjava l'oposició

L'actual president de Tunísia, el laic Moncef Marzuki, ja va escriure l'any 2004 que si es convocaven eleccions lliures a Tunísia o a Egipte, serien els islamistes els que guanyarien, ja que havien estat l'única oposició organitzada, tal com ha passat. Així, la prova de foc de les democràcies àrabs seria l'alternança política un cop els islamistes fracassessin en el seu intent d'implantar una llei islàmica que retallaria les llibertats, i que la seva política econòmica fos incapaç de resoldre els problemes socials.

Com s'esperava, la xaria o llei islàmica –pensada per una societat nòmada de comerciants i pastors del segle VII—, que els islamistes pretenen imposar en més o menys grau a Tunísia i Egipte, no només és incapaç de resoldre els problemes econòmics, sinó que és incompatible amb els principis de llibertat i democràcia que van impulsar les revoltes. Els règims islamistes sí que poden donar benestar a la població autòctona a les monarquies petrolieres gràcies als guanys del petroli i al fet de tenir treballadors estrangers sense drets i amb salaris ínfims. Però són incapaços, no només de fer remuntar l'economia a països com ara Egipte i Tunísia, sinó, sobretot, de pretendre que l'obeeixi una joventut que ha anat a la universitat i no pensa renunciar a les llibertats individuals de la societat urbana i d'unes xarxes socials que no poden barrar el pas a la llibertat de pensament.

I mentre a Tunísia els intents d'islamització dels moderats d'Ennahda no han reeixit perquè hi ha un president laic i una societat urbana que els frena, a Egipte el president Mursi, avalat per l'innegable suport que van obtenir els Germans Musulmans, sense ser conscient que l'economia empitjorava dia a dia, va imposar una Constitució islamista que rebutjava l'oposició, i va posar persones sense la més mínima preparació en càrrecs públics de primera fila. Polèmic va ser el nomenament d'Abdel al-Jayat, exmembre del grup terrorista de Jama Islamiya com a governador de la turística província de Luxor. Nomenament del qual es va haver de retractar dies més tard pel rebuig que va generar sobretot entre els operadors turístics d'un país que no es pot permetre que es posin restriccions al consum d'alcohol ni a la vestimenta de qui porta divises. També, ara fa un any, Mursi va intentar aprovar un decret per atorgar-se tots els poders i es va haver de fer enrere.

Evidentment, en aquesta pugna popular i l'ultimàtum a Mursi de l'oposició unida en el Front de Salvació Nacional, en què també hi ha islamistes que no contraposen la fe a les llibertats individuals, hi juga un paper important l'exèrcit comandat pel general Abdel Fatah al-Sisim, que ha fet gestos de suport als manifestants. L'exèrcit no vol perdre els privilegis que tenia amb Mubàrak, dóna suport a l'oposició i sap que si el país s'aboca al caos l'economia s'enfonsarà encara més. Però el veritable test per a la democràcia serà, un cop caigui Mursi, quin resultat tindran les properes eleccions, si l'oposició sabrà governar i fer remuntar l'economia, i si de les eleccions podrà sortir una Constitució que en un país de majoria islàmica accepti limitar la religió, encara que sigui parcialment, en l'àmbit privat.

Xavier Rius, periodista
 Llegir al Punt Avui (clica)

6 DIES DESPRÉS, L'EXPULSIÓ DE N ZIANI NO HA GENERAT CAP PROTESTA OFICIAL AL MARROC. I LA RESTA D'ORGANITZACIONS ISLÀMIQUES CATALANES I ESPANYOLES TAMBÉ HAN GUARDAT SILENCI

Sis dies després de fer-se efectiva l'expulsió al Marroc del president de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC) -amb seu a la Fundació Nous Catalans de CDC- i de l'Espai Catalanomarroquí, Noureddine Ziani, faig constar que no hi ha hagut cap resposta ni protesta oficial del Govern del Marroc ni de l'entorn de Rei Mohammed VI, ni ha tingut gaire ressò a la premsa, cosa que confirma el que ja vaig dir fa deu dies que el Marroc estava també interessat de treure-se'l del mig abans que tingués ja la nacionalitat espanyola. Tampoc han protestat, limitant-se a guardar silenci, les altres entitats islàmiques catalanes i espanyoles alienes a la UCCIC com la  UCIDE-CAT, Consell Cultural Islàmic de Catalunya, o  el portal de notícies Web Islam 

En tot cas, el fet que el CNI, a més d'acusar-lo de ser agent marroquí, hagi justificat l'expulsió dient que propagava el salafisme ha fet mal als col·lectius islàmics catalans, en ubicar-los en l'òrbita del salafisme. Ès cert que el president de l'associació Al Hilal, de Salt, Mohammed Attaouil, que defensa des d'una postura noviolenta algunes idees del salafisme, li havia demanat ajut econòmic per les obres de la mesquita de Salt que construeix Al Hilal i l'associació Magribins per  la Pau. Podria ser que Ziani un cop perdida la confiança del govern marroquí s'hagués apropat als serveis secrets saudites o d'altres països del Golf. Però el fet que s'hagi justificat l'expulsió pels contactes de Ziani amb Attaouil (o Atauil) és un acte altament imprudent per les conseqüències que pot tenir, tant a Salt com a Barcelona, on es torna a plantejar la necessitat de tenir una nova mesquita de dimensions adequades.

Si se l'ha expulsat és pels motius que ja explicava o analitzava jo fa deu dies, i continuo dient que va ser una gran equivocació ubicar la UCCIC, que es volia que fos l'aglutinador de les mesquites catalanes, a la seu de la sectorial d'immigració i fundació d'un partit polític.  

Alif Post
lepetitjournal.com

REPRODUEIXO EL QUE JA VAIG ESCRIURE FA 10 DIES AL BLOG. Alguns mitjans fa cinc dies van fer aquest mateix anàlisis:

13 de maig de 2013

L'ordre d'expulsió decretada pel Director del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), Felix Sanz Roldán, amb l'argument que Ziani expandia tesis radicals i pels seus lligam amb imams salafistes (clica), falta a la veritat en aquest aspecte. Ziani es considerat defensor d'un islam modern, tot i que des de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC), que ell presideix, i de l'Espai Catalanomarroquí, del que és Director, es parla amb imams o associacions de totes les tendències i havia fet un esforç, també, per tal que imams i presidents d'associacions islàmiques, com el de Salt, Mohammed Attaouil - o Atauil-, proper a idees salafistes, s'integressin a l'UCCIC i participessin en el curs de formació d'ulemes o imams que comença demà.

      És cert que es comentava -o fins tot ell ho reconeixia en certs cercles- que feia temps que treballava per la Direcció General d'Estudis i Documentació (DGED), principal servei secret del Marroc. I era habitual fins fa una any i mig veure'l a actes amb l'actual el cònsol del Marroc a Barcelona, Ghoulam Maichane, que a l'igual que l'actual ambaixador, Ahmed Ould Souilem, era un dirigent del Polisario passat al Marroc.  El nomenament de Ghoulam Maichane com a cònsol va crear cert desconcert per la seva inexperiència i les denúncies i queixes de molts marroquins d'incrementar les pràctiques clientelars o presumptes cobraments irregulars a l'hora de tramitar documentacions. 
                  Els Halhoul, M.Chaib i N. Ziani

     Fins novembre de 2010 Ziani, mantenia bones relacions amb els governs de la Generalitat (Tripartit) i de l'Estat i els agents policials encarregats de prevenir atemptats terroristes i de seguiment de les associacions islàmiques. El fet que se suposés que cobrava del Marroc no molestava ni al govern català ni a l'espanyol. Certament en el canviant mapa de les associacions islàmiques catalanes i espanyoles hi havia d'alguna manera una rivalitat per la interlocució amb les administracions entre els germans Mohammed i Hassan Halhoul del Consell Cultural Islàmic de Catalunya, el diputat socialista català, Mohammed Chaib, també  membre del Consell Consultiu de Marroc a l'Exterior, el mateix Ziani (Clica per llegir notícia a La Vanguardia d'aquestes lluites fa tres anys) i altres noms que no cito. 

          En contra del Consell Cultural Islàmic de Catalunya, del que els Halhoul eren el seus portaveus, hi havia el fet que el seu president fos l'imam del Raval, Lahcen Saaou, seguidor del corrent radical Tablig, que alguns vinculen amb el terrorisme, tot i que els seus principis el rebutgen, però certament proposen viure en el Segle XXI com vivien el seguidors de Mahoma en el segle VII. En aquesta mesquita del Raval van ser detinguts uns pakistanesos acusats de terrorisme.              

         Però pel que discrepaven certs sectors de les comunitats islàmiques catalanes amb el Consell Cultural Islàmic de Catalunya era per la creació per part dels Halhoul de l'empresa Travel Tours-Consejo Islámico, acusant als Halhoul de lucrar-se en l'organització dels viatges a la Meca. Mohammed Halhoul m'havia rebatut a mi aquesta acusació amb l'argument que calia diferenciar el Consell de l'empresa professionalitzada del sector que organitza viatges, fleta avions, contracta assegurances i reserva hotel allà, cosa que no es podia fer funcionant com una ONG o com a Consell.  

      A la vegada hi havia a nivell espanyol una rivalitat eterna entre la Federación de Entidades Islámicas (FEERI) i la la Unión de Centros Islámicos de España (UCIDE) que mantenia paralitzada la Comisión Islámica de España. La FEERI estava presidida pel ceutí, Mohamed Alí, que propugnava la devolució de Ceuta i Melilla al Marroc. El CNI considerava la FEERI una eina dels serveis secrets i els Ministeri d'Afers Exteriors, Emigració i Assumptes religiosos del Marroc que fiançaven i volien controlar les mesquites i la comunitat magribina, tot i que el CNI i el Marroc compartissin informació per evitar nous atemptats com els de l'11-M a Madrid, fet per marroquins, o la influència de possibles cèl·lules terroristes pakistaneses. Evidentment a totes les mesquites el Marroc hi té els seus informadors, o agents a sou, i en moltes també el Pakistan o Algèria i fins i tot Israel i els Estats Units, per evitar que es facin atemptats o es doni suport des d'aquí a grups terroristes d'allà. Al marge d'això hi ha també les pugnes entre Marroc, Arabia Saudita i altres pel control doctrinal de les mesquites. I si bé el grau de confiança del CNI vers els serveis secrets pakistanesos és qüestionable, sí que es confia força en els marroquins.

      En aquest context es crea a començaments de 2011 el Consejo Islámico de Espanya, de la que formaran part la UCIDE, i tretze federacions autonòmiques independents entre les que hi ha la Federació Islàmica de Catalunya (FICAT) que seria una segona sigla del Consell Cultural Islàmic de Catalunya. Així el Consejo Islámico de Espanya voldria distanciar-se del control polític, econòmic i religiós del Marroc que imposava des de la FEERI i  també cap aquelles mesquites que anaven per lliure.
       Mentre, semblaria cert que Ziani, disposant de recursos econòmics marroquins,  formés part o ampliés la xarxa d'informadors a les mesquites pels serveis secrets del Marroc i el consolat i ajudés a organitzar manifestacions o actes en favor del Sàhara marroquí i contra el Polisario.

      

                                  L'UCCIC EN SEU DE CDC 

      Però el novembre de 2010 CiU guanya les eleccions i Noureddine Ziani s'aproparà a CiU, mentre el diputat Mohammed Chaib en perdre l'escó de diputat quedarà fora de joc i d'influència política. Ziani, amb vistiplau del Marroc, entrarà a la sectorial d'immigració de CDC, Nous Catalans, que presideix l'Àngel Colom, i continuarà anant a molts actes amb el cònsol Ghoulam Maichane. Jo ja li vaig comentar l'any 2004 a l'Àngel Colom a Casablanca, on ell havia dirigit l'oficina de la Generalitat, que el fet que Colom tingués una posició pro-marroquí en el contenciós del Sàhara, xocava amb la seva defensa del dret a l'autodeterminació dels pobles com Catalunya. En aquest rebuig al referèndum sobre el Sàhara coincidien Colom i Ziani.
   Ara, però, podia ser que Ziani, perduda la confiança del Marroc, s'hagué apropat als serveis secrets saudites o d'altres països del Golf. De fet, fa uns mesos, Ziani va peregrinar a la Meca.