JUAN GÓMEZ MONTERO CONDEMNAT PER L'AGRESSIÓ AL TREBALLADOR DE GdG DINS L'AJUNTAMENT DE ST COLOMA. Gómez Montero presentarà recurs i ha denunciat als autor de pancartes contra PxC

El regidor i portaveu de Plataforma per Catalunya a l'ajuntament de Santa Coloma, Juan Gómez Montero, ha estat considerat culpable de clavar un cop de puny a Jordi Pastor, treballador de Gent de Gramenet, el 12 d’abril al mateix Ajuntament a la sala de la fotocopiadora dels grups municipals.

La titular del Jutjat 2 de Santa Coloma condemna Gómez Montero a una multa de 300 euros per una falta de lesions (article 617.1 del codi penal) i a indemnitzar Pastor amb 31,34 euros per les lesions en un pòmul. La magistrada no dóna credibilitat a la denúncia de Gómez Montero dient que ell havia estat l'agredit, que va posar després que els mitjans de comunicació informessin de la mateixa i del comunicat de condemna signat per l'alcaldessa i els portaveus municipals del PP, CiU, PSC, ICV-EUiA i Gent de Gramenet. El jutge ha considerat que el portaveu de Plataforma ha faltat a la veritat i ha absolt l'empleat del grup de Gent de l'agressió a Gómez Montero. En canvi no ha considerat iniciar un procés penal per fals testimoni, tal com va demanar al final del judici la Fiscalia i l'advocat de Pastor pel militant de PxC, Javier Albarracín.

      En el judici Albarracín no només contradí la versió de Gómez Montero, sinó que es contradí a ell mateix a mida que l'interrogava la jutgessa, la fiscal  i l'advocat de Pastor. Primer digué que el cop l'havia donat Pastor per darrera i que G Montero no s'hi havia tornat; després que no havia vist com havia anat; després que tot va ser molt confús, i després que Gómez  Montero i Pastor van agafar tots dos a l'hora el full que sortria de la fotocopiadora (fet que havia negat Gómez Montero) en uns situació ràpida que no va saber explicar i va qualificar com "un forcejeo" en el que Pastor hauria colpejat a Montero, sense aclarir com donat que "no ho va veure bé".

          En aquell moment l'advocat de Gómez Montero digué que renunciava a fer entrar a declarar al regidor de PxC, Esteban Escribano, present als fets, sembla, per evitar més contradiccions que no afavorien a Gómez Montero.

       Així la sentència diu que "CONDENO a JUAN GÓMEZ MONTERO como autor responsable de una falta de lesiones del artículo 617.1 del Código Penal a la pena de treinta días de multa a razón de una cuota diaria de diez euros (300 euros) y responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas diarias no satisfechas; imponiéndole expresamente las costas del proceso; y la obligación de indemnizar a JORDI PASTOR PÉREZ en la cantidad de 31,34 euros por las lesiones causadas.

ABSUELVO a JORDI PASTOR PÉREZ de la falta que se le imputaba."

         Aquesta és la segona condemna per agressions en menys de dos anys imposada a Gómez Montero que va condemnat per agredir un membre del 15M l’11 de juny del 2011 davant de l'Ajuntamente després de rebre l’acta de regidor, i tindria pendent encara una altra denúncia.

Juan Gómez Montero a l'esquerra de la foto i Jordi Pastor a la dreta durant el judici

Jordi Pastor i el seu advocat esperant l'inici de la vista.

Llegir aquí informació sobre el cas i la celebració del judici (clica) 
 Informació del judici al Periódico (clica)

GÓMEZ MONTERO PRESENTARÀ RECURS I HA DENUNCIAT ALS  AUTORS DE LES PANCARTES "PxC=FEIXISME"

 Gómez Montero m'ha comunicat que presentarà recurs a la condemna. També m'ha adjuntat la denúncia presentada avui contra els autors de les pancartes "PxC=FEIXISME" penjades fa uns dies a Santa Coloma.  A la denúncia manifesta que PxC la utilització de terme feixista per definís PxC té una intenció vexatòria, i que és un partit democràtic que lluita per la convivència la identitat dins la filosofia de l'humanisme cristià.   En un altre comunicat PxC reponsabilitza al regidor d'ICV-EUiA, Xavier Pujols i als falsos "econologistas" de permetre que es pengin. (clica)

 Denúncia de Gómez Montero contra per les pancartes "PxC = FEIXISME"

TERTÚLIA A COMRÀDIO SOBRE LA VAGA GENERAL, RETALLADES I INCIDENTS

Economia, crisi i solidaritat

Escrit per TotsxTots el 03/4/12 • A la categoria Actualitat, Tertúlies

El “TotsxTots” d’avui té un marcat to econòmic. N’hem parlat amb el professor Alexandre Muns, amb Juan Hernández Vigueras, autor del llibre “El casino que nos gobierna” i amb Arcadi Oliveres. Ara, a la tertúlia solidària dels dilluns també hi dedicarem una bona estona. Hi participen: Manel Manonelles, director del Fòrum Ubuntu, Xavier Rius, analista de conflictes, Iolanda Fresnillo, de l’Observatori del Deute en la Globalització i Manel Vila, del departament de Cooperació, Pau i Solidaritat de l’Ajuntament de Barcelona.
Comentem els motius de la vaga, les retallades, la manifestació de Barcelona, els actes incívics i l'actuació dels mossos d'esquadra.

Clica aquí per escoltar el programa

EN SAÏD EL KADAOUI JA TÉ BLOG!

El meu amic Saïd El Kadaoui ja té blog. De moment ha penjat articles antics i els seus llibres. Us el recomano.
Clica aquí per anar al seu blog

    Amb el Saïd a la presentació del seu llibre a Girona el passat mes de setembre

DISSABTE AL MATÍ PENJO REPORTATGE SOBRE MILITIA-TRAMUNTANA

D'aquí unes hores penjaré un reportatge sobre el Centre Social Militia, ara dit Casal Tramuntana. 
He pactat amb els seus responsable no dir l'adreça d'aquest centre que es troba prop de l'antiga fàbrica Damm, al barri del Clot-Camp de l'Arpa Tampoc publicaré, si no ho fan altres mitjans, fotos que permetin identificar el lloc.
He parlat amb veïns, dos membres de l'associació i, juntament amb un altre periodista he recollit força.informació.
Em preocupa, però, que grups antifeixistes que intueixen on es troba, puguin actual de manera violenta contra aquest local. Ells han insistit que "som gent normal, que tenim les nostres idees i ens trobem per xerrar, fer cursos de cuina veure el futbol -segons el veïns se senten més crits quan juga el Madrid i l'Espanyol- i fem excursions com la del diumenge 26 a la Fageda d'en Jordà"
"Se'ns identifica amb la Casa Pound d’Itàlia, i estem d'acord amb algunes coses d'ells com el treball cultural i amb joves, però amb altres no, com per exemple l'exaltació de la violència" 
Sobre la immigració han dit que "primer cal donar de menjar als nostres fills, als de casa i si sobra als altres, però primer als nostres fills" Han insitit que no són racistes, que són solidaris i volen fer una donació a la Fundació Josep Carreras, i a ONGs.
Han desmentit estat vinculats a PxC, si bé el local va a nom d'una persona que va anar de número 10 a una lllista de PxC.
Inicialment en votació es va aprovar el nom de Centre Militia, si bé altres preferien que es digués "Casal Identitari" Ara, després de la polèmica per la inauguració del 15 de gener -feta de fet el 14-, han canviat el nom pel de Casal Tramuntana.

"De l'autisme a la xenofòbia", comentari del llibre a l'ARA

De l'autisme a la xenofòbia, clica aquí per anar al diari
Clica aquí per obrir el PDF complert i llegir

De l'autisme a la xenofòbia

JAUME CLARET

| Actualitzada el 15/02/2012 00:00

De l'autisme a la xenofòbia FOTOGRAMA DE 'CATALUNYA ÜBER ALLES' / SEGARRA FILMS

Ja fa dècades que les antigues metròpolis europees integren gent de les antigues colònies. Espanya i Catalunya, en canvi, se n'havien mantingut relativament al marge, protagonitzant fenòmens migratoris interns i d'emigració. Aquest panorama va canviar ara fa 30 anys. De cop, vam viure un fenomen pràcticament inèdit: mai s'havia vist arribar tanta gent, en tan poc temps, de procedència tan diversa i, com destaca l'expert Ricard Zapata, amb un nivell de conflictivitat tan baix.
Evidentment, baix no vol dir inexistent. De fet, el racisme latent, la mala gestió administrativa, els interessos partidistes i la crisi econòmica poden esdevenir la incubadora que desperti l'ou de la serp. El professor i periodista Xavier Rius centra precisament la seva anàlisi a denunciar aquesta confluència per advertir dels perills per a la convivència i la cohesió ciutadanes.
Els primers capítols mostren com les autoritats espanyoles van actuar de manera autista: "Permetre que vinguessin com a irregulars va ser la manera que va triar Espanya per gestionar el flux d'immigrants". És a dir, d'una banda es dificultava la contractació amb papers i, de l'altra, malgrat criminalitzar els irregulars, es permetia l'economia submergida i s'obrien processos de regularització. D'una banda, s'afavoria el reagrupament familiar i, de l'altra, el permís de residència no s'acompanyava de lloc de treball. I, aquí, la ineficàcia i la desídia inclou fins i tot actuals partidaris de la mà dura com Alícia Sánchez-Camacho, que, com a alt càrrec de Treball en l'etapa d'Aznar, va permetre l'entrada massiva i fraudulenta de llatinoamericans com a falsos turistes.
Durant els primers anys, la sostinguda bonança econòmica va ajudar a superar les tensions fruit de les diferències culturals i de la competència pels recursos. La crisi les va exacerbar. L'immigrant es va convertir en el boc expiatori ideal davant les dificultats i el desgrat envers el canvi sociològic. Els primers a treure rendiment polític d'aquest malestar seran històrics representants xenòfobs com el vigatà Josep Anglada.
L'anècdota, no irrellevant però sí limitada, de PxC esdevé eix central de l'agenda política quan partits tradicionals entren també en aquest joc. Aquí, Rius no pot, ni vol, ser imparcial, i assenyala amb contundència els populars, certs dirigents de CiU i altres personatges de la política local. Els interessos partidistes (i, de vegades, urbanístics i privats) passen per davant de valors fonamentals de qualsevol democràcia. Només cal veure la diferència en les declaracions sobre els immigrants magribins dels populars catalans i les dels populars madrilenys i valencians sobre els romanesos, ja que aquests darrers en ser membres de la UE tenen dret a vot.
La lepenització , a més, arrela, de vegades a partir de conflictes reals i sovint a través de mentides, i s'estén fins i tot a municipis on la problemàtica és inexistent. Combatre-ho esdevé un imperatiu si volem evitar entrar en una espiral de destrucció de la convivència ciutadana. Sobretot perquè, com demostra el cas de Guissona, un alt percentatge d'immigració no significa ineludiblement conflicte. Manllevant paraules de l'exalcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, el problema no és la immigració sinó "la pobresa, la marginalitat i un urbanisme erroni, la massificació i la falta de serveis".

 

  

TERTÚLIA A COM RÀDIO SOBRE FRAGA IRIBARNE: J. CABAYOL, J. BARRERA, E. VIVAS i X. RIUS

TERTÚLIA SOBRE FRAGA IRIBARNE, LA TRANSICIÓ I LA MEMÒRIA HISTÒRICA, clica aquí
La majoria de mitjans a l'hora de valorar la figura de Manuel Fraga han oblidat que mai no va mostrar-se penedit pels crims del franquisme ni d'haver sigant penes de mort.
Ho debaten al Tots x Tots de la COM en Pep Cabayol, en Joan Barrera, l'Esther Vivas i Xavier Rius Sant