Showing posts with label artículo 510. Show all posts
Showing posts with label artículo 510. Show all posts

Wednesday, December 4, 2013

PROBABLE IMPUTACIÓ D'ANGLADA PER LA PROPAGANDA DE LES MUNICIPALS. El cap de llista de Reus carrega la responsabilitat del díptic i del xec fals a la cúpula de PxC. Anglada eufòric i expansiu a la porta dels jutjats

 
L'advocat Fernando Oriente, Anglada fent el símbol de la vctória i proclames vers els magribins, i el cap de llista de Reus, Albert Tafalla, aquesta tarda en sortir dels jutjats
 
Aquesta tarda ha tingut lloc al jutjat número 3 de Reus la declaració com a imputat, per un presumpte delicte d'incitació a l'odi i la discriminació, tipificat a l'article 510 del Codi Penal, del cap de llista de les municipals de 2011, Albert Tafalla. Donat que la mateixa propaganda electoral i el fals xec de 4.000 euros que pagava la Generalitat als immigrants van ser denunciats a altres jutjats de Catalunya, el Tribunal Superior de Justícia va decidir que el cas es veiés a Reus, primer lloc on es va posar la denúncia, en aquest cas per l'Associació de Ciutadans per la Convivència i el Desenvolupament de Reus, Watani, entitat que presideix l'advocat, amb nacionalitat espanyola, Hilal Tarkou.  

Albert Tafalla aquesta vegada no ha estat assistit per l'advocat José Maria Ruiz Puerta, sinó per Fernando Oriente, que es conegut per haver defensat diversos grups d'extrem adreta o socialpatriotes identitaris, com l'acusació d'Alternativa Española (AES) a metges avortistes, la defensa del llibreter Pedro Varela, o fa un menys d'un mes, la del tercer judici per agressions a l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet del portaveu de PxC a la ciutat, Juan Gómez Montero. 

Tafalla s'ha presentat acompanyat d'un Josep Anglada força expansiu, del vicepresident de PxC i cap del partit al Vendrell, August Armengol, del regidor de Vic, resident a les comarques tarragonines, Juan Carlos Fuentes, i de la futura cap de llista a Tarragona, Anna Romeu.

 A l'escrit presentat per Watani es denunciava PxC  per un presumpte delicte d'incitació a l'odi i a  la discriminació als immigrants en general i cap els ciutadans musulmans, fet en la propaganda electoral de maig de 2011. Un dels elements més significatius d'aquella campanya va ser la còpia del fals xec a nom de Mohamed Alcabir Samir de 4.000 euros expedit per la Generalitat i el Pacte Nacional de la Immigració, que PxC va distribuir com propaganda electoral, acompanyat d'un escrit on es deia que tots els immigrants havien rebut recentment de la Generalitat una subvenció de 4.000 euros que havia costat 600 euros a cada català autòcton. Així mateix es deia que la majoria d'immigrants tenien gratis el lloguer i rebuts de la llum, gas i aigua, que eren sufragats per les administracions, i que no pagaven impostos en els seus comerços donat que se'ls hi perdonava per la seva condició d'estrangers. PxC demanava que no es donés cap ajut als immigrants, no es permetés l'obertura de mesquites i es vinculava als immigrants de manera generalitzada amb màfies i  delinqüents. 

En nom de Watani (no confondre aquesta associació amb la de Lleida que va impugnar la prohibició del burka!), ha estat present a la declaració l'advocat i president, Hilal Tarkou, les preguntes del qual, Tafalla, s'ha negat a respondre.

Sí que ha contestat Tafalla a les preguntes del jutge, a qui ha dit que ell no va participar en la redacció del fulletó electoral, tret dels sis punts específics referents a la ciutat de l'apartat "El nostre compromís amb Reus". Tafalla ha manifestat que no estava d'acord amb algunes coses que deia la propaganda electoral del seu partit com que les ajudes socials hagin de ser només només pels espanyols de casa i pel seus fills, i no pels ciutadans estrangers ni pels seus fills. També ha dit al jutge que estava disconforme amb altres punts del full electoral, com el número 7.

A la pregunta del jutge pel fals xec d'una quantia de 4.000 euros, que segons la propaganda rebrien tots els estrangers, ha contestat que sabia que PxC publicitària aquesta qüestió, però no va saber que s'havia repartit a Reus, fins que va ser ja a les bústies dels ciutadans. Així ha responsabilitzat del contingut i del seu enviament a la cúpula del partit, a qui, segons ha declarat al jutge, va manifestar el seu malestar per no comunicar-se-li prèviament a ell com a cap de llista. Davant la pregunta del jutge de si havia fet alguna declaració pública manifestant el seu descord amb coses que deia la propaganda electoral de la llista que encapçalava, Tafalla ha dit que no, que només ho va dir a la cúpula del partit. Per últim ha afegit que no tenia intenció d'incitar a l'odi, la discriminació i el racisme.

A preguntes del seu advocat, Fernando Oriente, sobre si creia que les xifres d'ajuts que reben el immigrants a Catalunya corresponien a la quantia del xec electoral, ha dit que sí, que les xifres eren certes. Preguntat si creia que aquesta propaganda amb les xifres del que reben els immigrants encaixen en el context actual de crítica política democràtica, on es diuen coses com que "Espanya ens roba" ha respost que efectivament és una comparació semblant. I per últim, front la pregunta si creia que la propaganda electoral vulnerava el articles 16 (llibertat ideològica i religiosa) i 20 (dret a la igualtat de la Constitució) ha dit que no, que en cap cas vulnerava aquests drets.

En sortit dels jutjats l'advocat de Watani, Hilal Tarkou ha manifestat satisfet el seu convenciment que Josep Anglada serà imputat i cridat a declarar. Per la seva banda, Albert Tafalla, acompanyat d'un Anglada totalment expansiu o teatral, no ha dit res de la seva disconformitat amb el contingut que acabava d'explicar-li al jutge. Josep Anglada ha agafat el protagonisme davant la premsa, i fent gestos de victòria ha manifestat que:  "Tinc clar que això no arribarà enlloc, això és una caça de bruixes contra PxC. Cap associació islamista i menys un advocat moro prohibirà a PxC defensar que primer són els de casa". En relació a Watani, Anglada ha exclamat que "no ens ha de venir a donar lliçons de democràcia a casa nostra" i ha conclòs amb un 'agraïment' a l'acusació "per la gran campanya publicitària que ens estan fent".
  
Mentre declaraven, he preguntat a Anglada que era fora, com he dit força expressiu i comunicador, pels tuits que ha fets aquest últims dies cap a certes persones plens d'insults que piula, esborra i després canviats torna a posar. Ell m'ha dit que algú li tocava el seu compte, que ell no era, i que si estava tan expansiu era a causa que fa tres setmanes que ha deixat de fumar


 Josep Anglada, expansiu, en sortir Tafalla de declarar

  L'advocat Hilal Tarkou, en nom de l'acusació, satisfet en sortir de la declaració
August Armengol, Josep Anglada, l'imputat Albert Tafalla, i l'advocat Fernando Oriente


 Escrit de la denúncia que ha motivat la imputació de Tafalla.
 
 A sobre els fals xec.
  Tuit d'una de les periodistes reusenques, sorpresa per les paraules i maneres de Josep Anglada
A sota, la cap futura cap de llista de Tarragona pel 2015, Anna Romeu, que aquest migdia ha prensentat.

Tuesday, September 17, 2013

ELS FEIXISTES NO SÓN NOMÉS GAMBERROS, publico al Periódico sobre el debat d'il·legalitzar grups franquistes i neonazis, i els articles 510 i 607 del C Penal

                 


L'atac perpetrat per un grup de militants d'extrema dreta a la celebració de la Diada a Madrid ha despertat en sectors de la classe política la consciència del perill que aquests partits i associacions franquistes, nazis o xenòfobes suposen, cosa que ha reobert el debat sobre si han de ser il·legalitzats i sobre la lleugeresa amb què la justícia respon. L'atac es va produir després que la vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, va advertir a Espanya que la passivitat davant l'exhibició de símbols feixistes, en relació amb el diploma que va donar la delegada del Govern a Catalunya a la Hermandad de la División Azul, podria ser sancionada per la Comissió a partir del mes de desembre de l'any que ve, segons la decisió marc 913/2008 de la Unió Europea.

AIXÒ PASSA TAMBÉ després d'un estiu en què diversos militants del Partit Popular s'han fotografiat amb símbols franquistes o nazis, davant els quals la direcció del partit ha respost amb lleugeresa o comparat la seva exhibició amb la que fan altres forces de l'estelada o la bandera republicana. A més a més, té lloc en el context en què en àmbits mediàtics o polítics s'utilitza el terme nazi amb l'objectiu de desqualificar el sobiranisme català, però consideren simplement una gamberrada l'exhibició de símbols nazis.

L'avantprojecte de reforma del Codi Penal redactat pel Ministeri de Justícia ha introduït la modificació dels articles 510 i 607, relatius a la incitació a l'odi i la violència per motius de raça, origen, religió o ideologia i el d'apologia dels règims o idees genocides, per donar compliment a aquesta norma europea. Articles que, per la seva ambigua redacció i després de sentències del Tribunal Suprem i del Constitucional, que van prioritzar el dret a la llibertat d'expressió, havien quedat buits de contingut. Va ser escandalosa la sentència emesa fa un any per l'Audiència de Barcelona en què revocava la condemna del regidor de Plataforma X Catalunya de Vic, Juan Carlos Fuentes, que, malgrat haver-se reconegut l'autor de la impressió i la distribució de pamflets islamòfobs firmats per un col·lectiu inexistent, va ser absolt al considerar-se que en aquell cas primava la llibertat d'expressió.

L'avantprojecte dóna un nou contingut a l'article 510, a l'imposar penes d'un a quatre anys als que «fomentin, promoguin o incitin directament o indirectament a l'odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup o contra una persona» i als que «lesionin la dignitat de les persones mitjançant accions que comportin humiliació, menyspreu o descrèdit d'algun dels grups o persones a què es refereix l'apartat anterior». A més a més, penalitza la negació de l'Holocaust, castigant els que «neguin, facin apologia, o trivialitzin greument els delictes de genocidi» que hagin estat declarats provats pel tribunal de Nuremberg o altres tribunals internacionals posteriors. El que no recull l'avantprojecte és la penalització de la defensa del franquisme, però sí que podrien ser perseguides les seves idees al proposar la supressió dels drets fonamentals.

La llei de partits del 2002, feta per il·legalitzar Batasuna, inclou a l'article 9 la persecució dels que pretenguin vulnerar les llibertats i els drets fonamentals, justificant o exculpant els atemptats contra la vida o la integritat de les persones, o l'exclusió o la persecució de persones per raó de la seva ideologia, religió o creences, nacionalitat, raça, sexe o orientació sexual i aquelles que «fomenten, propicien o legitimen la violència». Malgrat això, en l'apartat següent ho circumscriu a la pràctica i la justificació del terrorisme. Però al marge que es modifiqui la llei per poder prohibir partits feixistes i xenòfobs, a molts d'aquests grups no els seria aplicable al ser només una associació. Per aquesta raó, la manera més eficaç de perseguir aquestes conductes és fent-ho en el marc del delicte d'associació il·lícita i dels articles comentats del Codi Penal que ara es reformaran.

MÉS ENLLÀ  que es defineixin més bé aquests delictes al Codi Penal, es necessita la conscienciació de la maquinària judicial i policial per qualificar aquestes accions. Així la pintada d'una esvàstica o del número 88 -que significa Heil Hitler- a la porta d'un bar gai, una sinagoga, una mesquita o un ateneu independentista no ha de ser qualificada com una falta de danys, sinó com un delicte d'amenaces, incitació a l'odi i apologia del genocidi. Quan en algunes ocasions s'han produït atacs de l'extrema dreta a militants d'esquerres, independentistes o immigrants, des dels cossos policials s'han presentat com a simples baralles de bandes. Però l'11 de setembre vam veure com actuen, i han anunciat que pensen continuar fent-ho. 
Xavier Rius, periodista

Llegir en català a El Periódico
Leer en castellano en El Periódico

Thursday, September 13, 2012

ES REOBRE EL SUMARI D'ALBIOL PELS TRÍPTICS DE "NO QUEREMOS RUMANOS"

   La Audiència de Barcelona ha decidir continuar el procés penal a l' empara de l'article 510 de Codi Penal contra l'alcalde de Badalona,  Xavier García Albiol (PP), pels pamflets repartits l'any 2010 amb una fotografia d'un cartell amb amb el lema "No queremos rumanos"
 García Albiol i el regidor Miguel Jurado, comandant una acció policial. Les maneres de Jurado no agraden a bona part del cos policial badaloní.(foto El Periódico)
 



En un auto, la Secció Octava de la Audiència de Barcelona ha estimat el recurs presentat por l' acusació particular exercida per SOS Racisme, al que es va adherir la Fiscalia, contra la decisió d'una jutge de Badalona d'arxivar la causa contra García Albiol pels pamflets, en entendre que les crítiques als gitanos romanesos quedaven emparades per la llibertat d'expressió i no infringir l'article 510 d'incitació a l'odi, la violència o la discriminació per motius ètnics. Precisament la Secció Cinquena de l'Audiència va fer pública la passada setmana la sentència revocant la condemna al regidor de Plataforma per Catalunya de Vic, JuanCarlos Fuentes, pels pamflets falsos islamòfobs fotocopiats i repartits durant la campanya de les municipals de 2007 per Fuentes, llavors Secretari General del partit, al·legant que no eren delictius sinó només sarcàstics (clica aquí)
Els fets que ara s'imputen a Albiol van passar a Badalona el dissabte 24 d’abril de 2010 en sortir a repartir fulletons, acompanyat d'Alícia Sánchez Camacho en favor de la seguretat ciutadana, en el que es veia una foto amb un cartell: “No queremos rumanos”.
Aquell mateix dia, davant les crítiques que va generar pel contingut, qualificat de racista, Sánchez Camacho va intentar desmarcar-se’n i, a mida que la bola mediàtica creixia, per les exigències de la directiva de PP, va acabar disculpant-se. Així, Sánchez Camacho diria que “Demano disculpes si algú s’ha sentit ofès: la delinqüència no té nacionalitat”. Esteban Pons, Vicesecretari de Comunicació del PP dirà que “Les declaracions són extremadament desafortunades; però no tinc elements per dir si ha de dimitir”.
El que motivaria que el PP estatal fes rectificar a Sánchez Camacho –mentre Albiol guardava silenci—, és el fet que a Madrid el col·lectiu majoritari d’immigrants és el romanès, els que, com a comunitaris, poden votar i ser candidats a les eleccions municipals. I certament, tant l’Ajuntament de Madrid com el govern autònom estava fent una important tasca d’acostament als immigrants d’aquesta nacionalitat. És cert que la majoria d’immigrants romanesos tenen també una actitud racista vers els gitanos, i que la societat romanesa, és racista amb els seus dos milions de gitanos. Però el fet que els màxims dirigents del PP català repartissin un fulletó on es deia “No queremos rumanos” , encara que es referís als gitanos, va genera sentiment contradictoris dins del PP.
Ara l'Audiència ha ordenat ara que continuí el procés contra Albiol, per la qual cosa sembla més que probable que s'arribarà la judici oral. Per l'Audiència les manifestacions d'Albiol mostren "un missatge clarament incitador a la discriminació i l'odi que podrien excedir l'àmbit generós de la llibertat d'expressió"
García Albiol ha declarat avui en conèixer la notícia que ell només lluita contra "els que venen Badalona a delinquir i robar" i ha manifestat el seu malestar pel fet que la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya se sumessis al recurs de Sos Racisme. De totes formes, segons he pogut saber, a l'entorn d'Albiol hi  ha qui considera positiu que l'alcalde acabi sent jutjat donat que li servirà d'altaveu per repetir el seu discurs sobre seguretat, ara que des del cap de CiU de Badalona i responsable de seguretat l'anterior mandat, Ferran Falcó, estava criticant força Albiol amb l'argument que havia augmentat la inseguretat. Falcó va ser qui que fa quinze mesos, en negar-se a recolzar un nou tripartit encapçalat pel PSC, Albiol fos alcalde. Falcó denunciava  que amb Albiol, en contra del que deia, havia augmentat la inseguretat i havia generat una situació de malestar entre els agents. (llegir al blog de Ferran Falcó, aquí) i (també aquí, comunicat de CiU d'ahir) i des del PSC, l'ex alcalde Jordi Serra havia criticat la manera de portar la Guàrdia Urbana del polèmic regidor de seguretat , Miguel Jurado.

Monday, September 10, 2012

ANGLADA ANUNCIA CINC DENÚNCIES CONTRA EL PERIODISTA XAVIER RIUS, El 9 Nou d'avui: "...havia arribat l'hora que me l'havia de treure de sobre"


El 9 Nou informa avui de l'acte de (no) conciliació de divendres a Moià. Explica les 2 querelles i 3 denúncies que em posa: Injúries i calumnies, incitació a l'odi i la violència cap a PxC -article 510 responsabilitzant-me intel·lectualment d'agressions a dirigents de PxC-, plagi en la redacció i edició del llibre "Xenofòbia a Catalunya", amenaces a un regidor de PxC per un mail que li vaig enviar recordant que havia pactat amb una dirigent del partit no parlar de certes coses en el llibre, i d'intrussisme professional en no tenir la llicenciatura de periodisme (a l'Estat espanyol a l'igual que a la majoria de països europeus molts periodistes com jo mateix no tenim la carrera, cosa que no impedeix exercir ni tenir com tinc diferents carnets de premsa, entre ell el de la Federació Internacional de Periodistes). Anglada és clar: "...havia arribat l'hora que me l'havia de treure de sobre"
  
Obrir PDF i llegir, clica aquí
Llegir notícia i fotos al 9 Nou digiltal, clica

Thursday, September 6, 2012

NOU COMUNICAT DEL SINDICAT DE PERIODISTES

.
EN SUPORT DE XAVIER RIUS SANT, DAVANT LA QUERELLA PER INJÚRIES I CALÚMNIES DE P X C
 El Sindicat de Periodistes de Catalunya/ Sindicat de Professionals de la Comunicació reitera el seu suport a Xavier Rius Sant davant l’acte de conciliació que es fa demà a Moià, arran de la querella per injúries i calúmnies presentada per Josep Anglada, president de Plataforma per Catalunya, suposadament contingudes en el llibre “Xenofòbia a Catalunya”.
La iniciativa de P x C pot suposar una amenaça al periodisme d’investigació i al dret a la informació de la ciutadania, en la mesura que judicialitza i coarta una de les components de la professió, que és desvetllar temes d’interès públic encara que no agradin als investigats.
L’alternativa és desmentir les suposades injúries de l’autor de forma documentada, i no portar a les xarxes socials amaneces velades contra ell i contra qui li don suport.

                 Barcelona, 6 de setembre de 2012



Informació al web del PSC, immigració

Wednesday, March 21, 2012

L'IMAM DE TERRASSA IMPUTAT EN BASE L'ARTCLE 510

















Tal com avançava fa una setmana (clica aquí) les proves aportades pels mossos d'esquadra contra l'imam de Terrassa eren significatives. Ahir es va  fer pública la imputació per un delicte d'incitació a la violència i la discriminació per raons de sexe.
 I pels que ara aprofitaran aquest fet per dir que l'Islam i democràcia són incompatibles, recordo que al Marroc amb la Mudawana o Llei de Família de 2003, va prohibir aquest tipus de maltractaments i valoracions de que la dona sigui inferior.
L'Alcorà es pot -i s'ha- de reinterpretar.
 
        
 
 Josep Comajoan comenta al 9 Nou el meu blog

Fiscalía Provincial de Barcelona, Diligencias de investigación nº 32/2012   Servicio de Delitos de Odio  y Discriminación

AL JUZGADO DECANO DE TERRASSA

EL FISCAL, de conformidad con lo previsto en el art. 5 de la Ley 50/1981, de 30 de Diciembre, reguladora del Estatuto Orgánico del Ministerio Fiscal, y en los arts. 271 y ss y 773.2 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, interpone QUERELLA CRIMINAL contra Abdeslam LAAROUSSI, (datos personales), por los siguientes:
ANTECEDENTES
PRIMERO:  En fecha 22/02/2012, tuvo entrada en la Fiscalía Provincial de Barcelona informe del Área Central d’Informació Exterior de la Comissaria General d’Informació de Mossos d’Esquadra, poniendo en conocimiento la grabación efectuada por la policía de dos sermones impartidos en fechas 16 y 20 de enero de 2012 por un imán musulmán en la localidad de Terrassa  con expresiones que pudieran ser constitutivas de un delito cometido con ocasión del ejercicio de los derechos fundamentales y de las libertades públicas garantizados por la constitución del art. 510 del código penal por su incitación a la violencia y a la discriminación contra las mujeres.

SEGUNDO: Por si los hechos pudieran ser constitutivos de delito, de conformidad con los arts. 773.2 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal y 5 de la Ley 50/81 de 30 de Diciembre, modificada por Ley 14/03 de 26 de Mayo, la Fiscalía acordó la apertura de diligencias de investigación penal nº 32/2012, a fin de proceder al esclarecimiento de los hechos, librándose oficio al Cuerpo de Mossos d’Esquadra a fin de que continuaran las diligencias necesarias para el esclarecimiento definitivo de los hechos confeccionando el correspondiente atestado y concretamente la práctica de las siguientes diligencias:
-          Declaración de los agentes de policía que presenciaron y grabaron los dos sermones y en la cual deberán describir expresamente y con sumo detalle los gestos del imán al explicar cómo se ha de golpear a la mujer (folio 8 del informe.).
-          Facilitar la identidad profesional de las personas que hayan traducido las citadas grabaciones, indicando la titulación que tengan sobre sus conocimientos de lengua árabe clásico.
-          Aportar copia íntegra de la grabación en el correspondiente soporte.
-          Recibir declaración en calidad de denunciado con asistencia preceptiva de letrado a Abdelasm Laaroussi.
-          Finalizadas las diligencias correspondientes,  remitir el atestado a Fiscalía con el resultado final de la investigación.
HECHOS
En cumplimiento de lo anterior en fecha 9/03/2012 ha tenido entrada en Fiscalía atestado nº 79120/2012 de Mossos d’Esquadra con los resultados definitivos de la investigación llevada a cabo. Del contenido del atestado se desprenden los siguientes hechos:
PRIMERO: El pasado mes de diciembre de 2011, el Área Central de Información Exterior de la Comisaría General de Información de la Policía de la Generalidad-Mossos d'Esquadra recibió una información según la cual el imán de la mezquita situada en la calle doctor Pearson, núm. 149, de Terrassa, estaría aprovechando su condición de líder religioso dentro de la comunidad musulmana de Terrassa para proferir mensajes claramente discriminatorios y vulneradores del principio de igualdad y del derecho a la integridad física y moral de la mujer.
Estos mensajes habrían sido pronunciados por el imán con ocasión de los sermones que predica ante los fieles que asisten a la mezquita los viernes al mediodía, el día de la semana de referencia del colectivo musulmán y que congrega el volumen de fieles más elevado en la mezquita.
Los días 16 de diciembre de 2011 y 20 de enero de 2012, en ambos casos día viernes, agentes no uniformados de Mossos d’Esquadra asistieron a la mezquita situada en la calle Doctor Pearson, núm. 149, de Terrassa, con la finalidad de registrar los sermones que habitualmente imparte el imán en este centro de culto los viernes al mediodía para analizar su contenido, constatar la veracidad de las informaciones recibidas y, dado el caso, determinar la posible conducta delictiva del imán al proferir los mensajes, siendo grabados por un agente en soporte de audio los sermones que impartió el imán estos dos días en este centro, mientras otro agente, desde el exterior del local, comprobaba la asistencia y el perfil de los fieles que estaban presentes en la mezquita en el momento de los sermones.
SEGUNDO.- La importancia del Imán en la religión musulmana.
La persona que impartió los sermones en ambos días fue Abdeslam Laaroussi, contratado por la Asociación Cultural Musulmana de Terrassa y la Comunidad Musulmana de Terrassa, ajenas a estos hechos, para dirigir los sermones y las oraciones de la mezquita de la calle Doctor Pearson, núm. 149, de Terrassa. Por lo tanto, es la persona que habitualmente desarrolla las funciones de imán en este centro de culto.
En este punto, cabe hacer referencia al papel fundamental que para los musulmanes representa la figura del imán dentro de este colectivo.
El imán no sólo es la persona encargada de presidir y dirigir la oración colectiva, sino que es la persona a la que acuden los fieles para obtener respuesta tanto las cuestiones religiosas como las cotidianas, ya que dentro de la religión islámica estos dos conceptos están estrechamente ligados. Por lo tanto, el imán se convierte en el guía espiritual de la comunidad y en la autoridad moral y conductual de los fieles musulmanes, hasta el punto que suele ser el encargado de velar por las buenas costumbres de los musulmanes del barrio donde radica la mezquita. En consecuencia, esta figura goza de un elevado poder de convicción y de un eminente estatus de liderazgo dentro de la propia comunidad.
TERCERO.- La mezquita.
Los dos sermones cuyo contenido se expondrá en el apartado siguiente tuvieron lugar en la mezquita de la calle Doctor Pearson, núm. 149, de Terrassa.
Es relevante resaltar la importancia del lugar físico y contexto en el que el querellado profirió los sermones, ya que la mezquita constituye el centro de referencia de los musulmanes en todo el mundo.
Este hecho cobra especial relevancia en las comunidades islámicas de origen inmigrante que residen en Occidente, las cuales encuentran en la mezquita no sólo su espacio de referencia religiosa, sino también un lugar socializador e identitario.
La mezquita es así el espacio en el cual se organiza no sólo la vida religiosa de la comunidad musulmana de Terrassa, sino también el lugar a través del cual se organiza buena parte de la actividad social, cultural y conductual de este colectivo.
En este sentido, hay que tener en cuenta que la mezquita de la calle Dr. Pearson también que es la única mezquita existente en Terrassa y que la comunidad musulmana de esta ciudad es muy importante, lo que convierte este centro de culto como el lugar de referencia y el único territorialmente hablando donde pueden reunirse los fieles musulmanes del municipio para la práctica de su confesión y ritos religiosos.
En relación a los días concretos en los que el querellado pronunció los sermones, hay que decir que tanto el día 16 de diciembre de 2011 (sermón 1) como el 20 de enero de 2012 (sermón 2) coincidieron con la oración del viernes al mediodía, día de la semana de referencia del colectivo musulmán y cuando se congrega el volumen más elevado de fieles en la mezquita.
Concretamente, tanto el día del sermón 1 como el día del sermón 2 se pudo constatar con fechas 16 de diciembre de 2011 y 20 de enero de 2012 respectivamente como la mezquita estaba absolutamente llena en si interior y como muchos fieles tuvieron que escuchar el sermón y realizar las oraciones en el exterior del centro. Según estimaciones policiales, teniendo en cuenta que el aforo del local es de 1.200 personas aproximadamente, se puede determinar que ambos días la asistencia aproximada fue en torno a las 1.500 personas.
Cabe mencionar también que casi la totalidad de los asistentes en estos dos días eran hombres y niños de todas las edades y la presencia de mujeres fue meramente testimonial, unas 50 aproximadamente, en proporción al número total de asistentes de género masculino.
CUARTO.- Análisis de los sermones.
En los días 16 de diciembre de 2011 y 20 de enero de 2012 el señor Abdeslam Laaroussi en su calidad de imán impartió los sermones en árabe, por lo que los archivos de audio grabados tuvieron que ser traducidos al castellano en sede policial para poder constatar y analizar su contenido.
Del contenido de las traducciones se desprenden expresiones que serían penalmente relevantes, donde directamente en algunas de ellas se incitaría a la violencia física y psíquica contra la mujer, y en otras se promovía entre los fieles asistentes la discriminación contra la mujer, con un tono donde el hombre ostentaría una posición de absoluta superioridad y de control sobre la mujer, discordante con el principio de igualdad (art. 14 CE) y la igualdad de derechos y obligaciones entre cónyuges (arts. 15,  19 y 41 del Estatuto de Autonomía de Catalunya, arts. 14 de la Constitución, arts 231 y ss del Código Civil de Catalunya y arts. 66 y ss del Código Civil) y haciendo una perturbadora e inquietante crítica de las leyes españolas que reconocen la igualdad entre hombres y mujeres, así como de los sistemas de protección de la mujer para la defensa de sus derechos y contra la violencia de género.
Los fragmentos más relevantes son los siguientes:
Sermón 1 día 16 de diciembre de 2011
“Vamos hablar de algunos problemas que pasan dentro del hogar y vamos a tratar algunas soluciones que el Islam ha propuesto para estos conflictos...”
“...En efectivo según lo recogido por ABOU HOURAIRA, nuestro profeta dijo:
 “Tratar bien a las mujeres y otorgarles sus derechos, sin duda la mujer ha nacido de una costilla torcida, y lo mas torcido de una costilla es la parte delantera” y otro discurso del profeta dice “la mujer es como una costilla, si intentas poner la costilla recta la rompes, y si quieres disfrutar con ella, disfruta a pesar de estar torcida” y otro discurso del profeta “antes de romperla, mejor el divorcio”.
Si hay cosas de desobediencia y de actitudes malas, el hombre musulmán no debe precipitarse al divorcio, ni que se deje llevar en los momentos de tensión. Tiene que meditar, tiene que reflexionar y sobre todo tiene que aplicar lo que el Islam nos ha dictado. Hay métodos y soluciones para estos conflictos.
Dios todopoderoso nos indicó como comportarnos con la esposa y como solucionar los conflictos conyugales.
Estas soluciones están citadas en el sagrado Corán, especialmente en la Surrat número 4 AN- NISSAE (Las mujeres). En esta surrat, Dios dice:
“¡Amonestad a aquéllas de quienes temáis que se rebelen, dejarlas solas en el lecho, pegarlas! si os obedecen, no os metáis más con ellas, Alá es excelso, grande”
... Si desean reconciliarse, Alá hará que lleguen a un acuerdo. Alá es omnisciente, está bien informado”
¡Hermano! lo que no debes hacer es utilizar soluciones o métodos que el Islam no nos ha aconsejado, y que tu comportamiento con tu esposa no sea el que está recogido en el Corán y la Sunna.   Efectivamente el hombre le tiene que enseñar a su esposa las obligaciones y los deberes que Dios nos ha dictado. Si no acata estas obligaciones, el paso siguiente es que el hombre deje sola a su esposa en el lecho, solamente en el lecho, negándole las relaciones sexuales pero no debe dejarla sola y abandonarla en el resto de las habitaciones del hogar.
Es una solución, hermanos, para el conflicto que puede haber con la esposa.
Y sí, hermanos, con este método no se soluciona el conflicto, pues tienes que acudir a los golpes, ¿cómo son estos golpes? los golpes no son lo que provocan las fracturas de los huesos, no son los que hacen correr la sangre, no son los golpes en la cara... no. El Islam te dice:
No afeas, no golpees en la cara, no hagas correr la sangre, esto es el Islam, puede ser que en algunos momentos los golpes se limitan a dar golpes con el Siwak, a veces se limitan así.
Los gestos que en ese momento hace el Imán explicando a los fieles cómo se ha de golpear a la mujer son descritos por el agente de Mossos d’esquadra que estuvo presente en el sermón, identificado con número profesional (dato personal), el cual en declaración prestada en el atestado señala  Que en ningún momento el imán ha leído ningún texto escrito mientras profería este sermón. Que seguidamente el imán levanta la mano derecha, la abalanzó hacia delante y de exterior a interior como un tipo de golpe que debe utilizarse para castigar a la mujer”. Seguidamente dijo:
“...En el Islam los golpes son una practica tolerable, pero los golpes tienen límites a los que se llega cuando las otras soluciones no son efectivas.
Estos métodos o vías que utiliza la persona para solucionar estos conflictos tienen que ser discretos, que nadie sepa de ellos fuera de la vida conyugal...”
“... La relación conyugal esta basada en derechos y obligaciones, el hombre tiene obligaciones con su mujer y también la mujer tiene obligaciones con su marido como se dice en el Corán “ellas tienen derechos equivalentes a sus obligaciones, conforme al uso, pero los hombres están un grado por encima de ellas, Alá es poderoso, sabio.”
“... Hoy en día una de las causas del divorcio es que la mujer sale a la calle a trabajar y se convierte en una mujer independiente, con su propia cuenta bancaria quedándose los niños sin educación.
Esta mujer que tiene su propia independencia, que tiene trabajo y dinero, mira al hombre con una mirada de desprecio. El hombre en este caso tiene que trabajar también en casa, como preparar la comida y lavar la ropa, y esto conlleva a una ruptura y conflicto entre el hombre y la mujer.
Por eso, hermano musulmán, tienes que ser orgulloso, debes proteger tu fe y tu honor...”
Sermón 2 día 20 de enero de 2012-03-14.
Los fragmentos del sermón más relevantes son los siguientes:
"...Tienes que saber, hermano musulmán, hermana musulmana, que esta tierra está dotada de unas leyes contrarias a las leyes islámicas. Estas leyes protegen…¿a quién protegen? Protegen a la mujer, lo que se hace llamar los derechos de la mujer, lo que se hace llamar el derecho del niño. Protege a lo que se hace llamar derecho de tal y cual."
"La mujer puede llamar a la policía y hacer que estos acudan a su casa, a la casa de sus padres, y así la policía amenaza a su padre y a su madre. Les amenaza ¿con qué?, les amenaza ¿con qué hermanos?, con el castigo, un castigo carcelario o algo parecido,o un castigo educativo si ellos se meten en los asuntos de sus hijos, así la chica tiene libertad, la chica va donde le da la gana, a cualquier lugar que quiera, vuelve a la hora que le da la gana, bebe alcohol y no pasa nada, toma drogas y no pasa nada, tiene a un amigo y lo trae a casa y no pasa nada, tiene a un perro como mascota y no pasa nada, da igual lo que haga si tiene más de 16 años, y tal y cual..]"
“Esta ley protege, ¿a quién?, protege a esta gente pero, hermana musulmana, debes saber que sea una niña o una mujer, y este asunto se refiere sobre todo a la mujer y a la hija, un hijo que amenaza a su padre con llamar a la policía, o que la mujer amenaza, ¿con qué?, amenaza a su marido con llamar a la policía, o con que tiene un número de  teléfono particular..."
“... Que la mujer, que la chica, que el hijo sepan todos que en el día del juicio final no habrá nadie que les pueda cubrir.
Que la persona, en el día del juicio final, no tendrá ni dinero, ni hijos, ni policía, ni gendarme  que le puede ayudar. Se tendrá en cuenta la fe, la buena obra, la obediencia al marido, la obediencia al marido y la obediencia a los padres.
PERSONA QUERELLADA
Abdeslam LAAROUSSI (datos personales), como persona que pronunció los dos discursos expuestos en los puntos anteriores.
COMPETENCIA TERRITORIAL
            La denuncia que dio origen a los presentes hechos fue presentada ante la Fiscalía Provincial de Barcelona, Servicio de Delitos de Odio y Discriminación, con sede en la ciudad de Barcelona pero los sermones fueron impartidos en la ciudad de Terrassa y por tanto el presunto delito fue cometido en dicho partido judicial.
DELITO IMPUTADO
Artículo 510.1 del código penal.
 Los que provocaren a la discriminación, al odio o a la violencia contra grupos o asociaciones, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la perteniencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o minusvalía.
PETICIÓN DE DILIGENCIAS
(reservado)
                        En Barcelona a 14 de marzo de 2012
                                               EL FISCAL, M.A. AGUILAR  

 
ban nha mat pho ha noi bán nhà mặt phố hà nội