CELEBRACIÓ DE L'IFTAR I LA FESTA DEL TRO DEL MARROC AMB EL NOU CÒNSOL DE GIRONA

Segons les últimes dades de l'Institut Català d'Estadística (IDESCAT) a la demarcació de Girona hi ha 40.313 ciutadans marroquins empadronats. A aquests s'hauria de sumar un nombre potser similar de marroquins ja nacionalitzats espanyols o fills de marroquins amb nacionalitat espanyola, els quals pel Regne del Marroc continuen sent marroquins en tenir, de fet, la doble nacionalitat.

Fins ara havien de fer papers al consolat de Barcelona però fa dos mesos es va obrir a Girona una oficina consular sent el nou cònsol, Brahim Baddi, que havia desenvolupat a l'ambaixada de Madrid les tasques de responsable de cooperació internacional, fet que li donava un bon coneixement del món de les ong que treballen al Magrib i de les associacions hispanomarroquins.

Ahir, 30 de juliol, dia que se celebra al Marroc la Festa del Tro del rei Mohammed VI, es va fer al vespre un acte a l'hotel Carlemany de Girona de presentació del nou cònsol, de celebració de la festa de Tro, i de trencament del dejuni del Ramadà o Ifatar, al que van assistir 150 persones, tant de les comunitats magribines de les comarques gironines com representants de les autoritats catalanes i de diverses associacions. Així hi eren presents, entre d'altres, el Delegat de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús, el Subdelegat del Govern central, Juan Manuel Sánchez Bustamante, l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, l'ex alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, regidors gironins i saltencs, o els caps de la Policia Nacional,  Mossos d'Esquada i de la Guàrdia Civil.  

L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé i el cònsol, Baddi.

El cònsol va fer un breu parlament explicant el significat de l'acte, de l'obertura del consolat i lloant les bones relacions entre els governs espanyol i català amb el del Marroc. Així mateix va mostrar el seu desig de que el consolat ajudés a establir més relacions a tots nivells entre la societat catalana i els ciutadans marroquins i les entitats i associacions.  
        

 El cònsol, Brahim Baddi, fent el seu parlament

 Autoritats escoltant al cònsol

 Regidors i ex regidors de Salt de CiU i no adscrits (ex PxC)

 La regidora Fany Carabellido, l'esposa de l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, i el cònsol

 Wilfredo Sánchez, el regidor no adscrit Carles Bonet, i el cònsol

La saltenca Salima Inau, en... , Mohammed Houri de CODENAf i FCOOM, el cònsol, l'exalcadessa Iolanda Pineda i el seu marit Moisés Tomàs.

 El president de l'associació Al Hilal, Mohammed Ataouil, que construeix la mesquita de Salt a Torre Mirona, conversa amb l'alcalde, Jaume Torramadé.

DEBAT A GIRONA SOBRE EL RACISME, AMB INTERESSANT INTERVENCIÓ -no prevista- DE DOS EX CANDIDATS DE PxC I DEL PISCÒLEG ANDRÉS DI MASSO. Dilluns vista al jutjat del recurs a la multa de 4.500 euros per manifestar-se.

.

Avui a la tarda he participat al Centre Cívic de Can Ninetes, a Santa Eugènia (Girona) al debat  RACISME? CAL ACTUAR? COM? , organitzat pel Grup antirepressiu de Girona i Salt. 

 

       Hem intervingut Andrés Di Masso, psicòleg social, i jo mateix, per tenir després un interessant col·loqui.Hi han assistit una trentena de persones.

      Di Masso ha fet un exposició sobre els motius del racisme, destacant que no és una propietat individual i racional de l'ésser humà, argumentant que prové de la societat i de la massa. Així, després de recordar la manca de diferències racials reals entre les persones, ha explicat com es crea una cultura en base a la diferència.

       Jo m'he centrat en explicar com en aquest moment es donen unes condicions socials a Europa com les que es van viure els anys 30 en néixer el nazisme. He explicat també els orígens de Plataforma X Catalunya i les contradiccions del seu discurs, parlant de les últimes polèmiques viscudes dins de PxC per actuacions contradictòries de Josep Anglada o de les piulades justificant la mort de Guillem Agulló o defensant el llegat del nazi català, Sergi Soto, líder dels Boixos Nois fetes pel regidor de Santa Coloma, JUan Gómez Montero. 

      Evidentment hm parlat de com el racisme o la xenofòbia política pot desembocar en accion s criminals com la mort del jove Clément Méric. Tant Di Masso, com ja mateix hem explñicat que no hi ha una receptà o estratègia única per combatre el racisme a nivell socials i polític.

       Els organitzadors de l'acte han recordat que dilluns hi haurà la vista als Jutjats de Girona pel recurs contra la multa de 4.500 euros per manifestar-se a Salt i Girona l'agost de 2011 contra el feixisme i el racisme de Plataforma x Catalunya (clica per anar a l'explicació i fotos del cas). Per això  el  Grup Antirepressiu (clica) ha reprès la campanya de solidaritat amb diversos actes.

     Ha resultat molt interessant el col·loqui, quan en el debat ha fet una llarga intervenció Wilfredo Sánchez, d'origen dominicà, i número 8 de la llista de PxC a Salt, sobre el racisme, els motius de la discriminació, i com ell va acabar entrant a PxC. També ha justificat el seu ingrés a PxC, el saltenc, ex militant de la CUP, Carles Bonet, cap de llista a les municipals  i ara regidor no adscrit. Diferents militants del Grup Antirepressiu han debatut amb Bonet i Sánchez sobre la seva entrada a PxC.

Molta sort dilluns al jutjat per en Mostafà i la Sílvia!

Andres Di Masso,  a la meva esquerra. A la meva dreta, els dos ex membres de PxC.

ANGLADA ABSOLT D'AMENACES A LA REGIDORA DE SALT, I LA REGIDORA M'EMBOLICA A MI SENSE COMUNICAR-M'HO

Avui s'ha conegut la sentència de del Jutjat d'Instrucció nº 1 de Girona, absolent a Josep Anglada del delicte d'amenaces pel que l'havia denunciat la regidora trànsfuga de Salt, Juana Dolores Martínez, que el passat agost va deixar, juntament amb Carles Bonet,  PxC passant al Grup Mixt o no adscrit, cosa que de facto va donar la majoria absoluta i l'estabilitat -tal com s'ha vist en els últims Plens- a l'alcalde, Jaume Torramadé, d'Unió Democràtica de Catalunya.
Sense que se'm consultés a mi, sembla que la prova de les amenaces aportada per la regidora és un comentari que em va fer Anglada a mi, quan vaig parlar amb ell en la fase final del llibre i li vaig transmetre la meva preocupació que alguns votants de PxC de Salt se sentissin enganyats i, aquells dies que Salt s'omplia de cartells "contra la mesquita i els traïdors" actuessin pel seu compte violentament contra els trànsfugues. Certament Anglada em va dir que no era cosa seva si algú de Salt actuava de manera violenta però en cap cas em va dir que ell volia o que hagués demanat que s'actués violentament contra els trànsfugues.
De fet, en aquella conversa amb Anglada jo sí li vaig transmetre que la regidora m'havia demanat que li digués que si PxC demanava perdó pel que PxC havia dit d'ella i de la seva parella -natural del Camerun-, ella potser tornaria a PxC o es plantetjaria tornar l'acta de regidora. Josep Anglada em va respondre que no volien que ella tornés a PxC, ni fer fora a la regidora que quedava a PxC -enfrontada amb Martínez-, l'únic que volia era que els dos trànsfugues tornessin l'acta de regidors.
El que em molesta de tot això, és que es pretengui posar com a prova el que jo he explicat d'una conversa amb Anglada -a qui critico durament al llarg de tot el meu llibre-, sense que la demandat m'informi que el que jo hagués dit, ben o mal transcrit o contextualitzat, s'utilitzaria com a prova en un judici per amenaces.

 

Text sentència clica