Showing posts with label Sant. Show all posts
Showing posts with label Sant. Show all posts

Saturday, January 4, 2014

LA FAMÍLIA I AMICS DEL NEN DEL TUIT RACISTA D'ANGLADA INICIEN UNA CAMPANYA DE TWITTER "Quan vulgui pot marxar" I DENUNCIEN ANGLADA A LA JUSTICÍA


Mireia Riera, mare del nen de la foto del penúltim tuit racista de Josep Anglada,  que deia "Estem arreglat. Si aquest han de ser els nous catalans, jo marxo de Catalunya.PRIMER ELS DE CASA" ha denunciat el cas a la justícia i com explica a l'escrit penjat al seu Facebook ha iniciat amb familiars i amics una campanya de twitter a aquest compte: #socunnoucatala per tal de penjar-hi fotos amb les seves pròpies paraules, amb fotos de cares diverses dient: “Sóc un nou català. Sr. Anglada quan vulgui ja pot marxar”.


 Algunes de les primeres fotos de twitter #socunnoucatala
 




"Ahir em despertava amb aquesta piulada del Sr. Anglada.

Em vaig quedar glaçada, no només pel contingut racista, no només per posar en el centre del seu odi a un infant, un menor d'edat, sinó també perquè aquest nen és el meu fill.


Les coses mai són el que semblen, PxC és un partit racista i xenòfob, encara que s'escarrassin en dir el contrari, i el meu fill és un català nascut a Etiòpia i adoptat quan tenia tant sols quatre mesos.


És fill i nét de catalans, el català és la seva llengüa i cada Nadal caguem el tió. Però més enllà d'això, és tan català com en Bojan ex-jugador del Barça, la Manpreet, filla del botiguer de sota casa i nascuda a Esparraguera fa 5 anys, en Mohamed que va venir sota l'eix d'un camió en fa set i ara treballa en un institut, el Volodia que va venir amb una beca i s'ha casat amb la Mònica, en Sergio que va fugir del corralito argentí i viu en una preciosa casa de pagès a l'Empordà, o la Marisa, la néta de la Consuelo que no parla molt bé el català però explica uns acudits boníssims.

Totes aquestes persones són catalanes, i no perquè jo ho digui, sinó perquè ser català es defineix per coses molt més enllà del color de la pell, inclús de la religió que practiques. El Sr.Anglada no té potestat per dir qui és i qui no és català, tampoc per agredir amb les seves piulades plenes de prejudicis a cap persona i menys a un infant.

El meu fill creixerà i viurà lliurement en aquest país, el seu. Potser tingui fills, i no seran de color blanc immaculat, caldrà que el Sr. Anglada s'hi vagi acostumant, que 'acostumi a que hi ha i hi seguirà havent-hi famílies de tots colors, unes amb fills i filles que tindran noms catalans i la pell bruna, o els ulls ametllats, i d'altres que els seus fills es diran Salim Casadevall o Marta M'bou.
I si no s'hi acostuma, que faci el que promet i se'n vagi d'aquí.


Volem recorda-li al Sr. Anglada les seves pròpies paraules, i per això us demanem que participeu en el recull de fotos de cares diverses dient: “Sóc un nou català. Sr. Anglada quan vulgui ja pot marxar”.


Podeu enviar una piulada amb la foto a: #socunnoucatala o enviar-la lliurement a socunnoucatala@gmail.com i la penjarem al Twitter.

Paral·lelament ens hem posat en marxa per a denunciar els fets davant la justícia i per mostrar, un vegada més, que hi ha suficients raons per il·legalitzar aquest partit.

Gràcies per la vostra col·laboració.
Mireia Riera i Sant"
 Mail de contacte:  socunnoucatala@gmail.com

ACTUALITZAT, DIA 5 A LES 18 h. L'ANGLADA LLUNY DE RECTIFICAR, CONTINUA... QUALIFICA DE "XUSMA" ALS QUI CRITIQUEN EL SEU TWITT INICIAL
Ara ha fet aquest tuit:
 

Sunday, December 29, 2013

ACTE A VIC, 5è ANIVERSARI ATAC A GAZA, DINS LA CAMPANYA "COMPLICITATS QUE MATEN"

ACTUALITZAT, amb fotos de l'acte.


Mohammad Rujailah, codirector del documental 'To shoot an elephant' explicant a La Nyàmera de Vic com va anar el rodatge a la Franja de Gaza durant l'atac israelià de fa cinc anys. Un projecte que ell i l'Alberto Arce van començar a gravar 4 dies abans de començar l'atac, sense imaginar que serien testimonis d'aquesta massacre en la que moririen més 1400 persones, la majoria civils, entre ells un metge de l'hospital on graven part del documental. Resulta esgarrifoses les imatges dels nens morts i la gravació de com tirotegen i fereixen als sanitaris de l'ambulància en la que ells anaven.  

Rujailah, nascut a Gaza però que actualment viu a Barcelona, va presentar el vídeo però no es va quedar a la sala durant la projecció: “No em quedaré a veure el vídeo, per mi és molt dur recordar-ho”, va comentar. 
Després de les dues hores de film que van impactar a la trentena d’espectadors, Rujailah va parlar sobre el boicot a Israel, sobre el paper de les universitats israelianes en el desenvolupament armamentístic i finalment, sobre la situació política a Palestina.

“El moviment de boicot a l’Estat d’Israel és lent, si aconseguim que la Universitat de Vic trenqui els acords amb les universitat israelianes no canviarà la vida de la meva mare, que viu a Gaza, però si anem sumant petites victòries com aquesta, al final aconseguirem que Israel canviï les seves polítiques i acabi amb la repressió”, va explicar Mohammad Rujailah, i va afegir: “Alguns diuen que fer boicot és radical però la radicalitat està en els bombardejos de Gaza.






 Mohammad Rujailah amb Joan Coma Rura, de la campanya "Complicitats que maten" que ha presentat l'acte i ha explicat els motius pels que es rebutja l'acord de la Universitat de Vic amb universitats com la Haifa, que fa cinc anys va fer un comunicat donant suport a l'atac als palestins

 Mohammad Rujailah comentant els fets que es recullen al documental





Han passat cinc anys del brutal atac que l’Estat d'Israel va cometre sobre la població palestina de la Franja de Gaza. L'atac -realitzat per aire i terra, amb bombes de fòsfor- no només va anar dirigit a objectius militars, sinó que també a va afectar a cases, hospitals, escoles i altres infraestructures. Com sempre, les terribles conseqüències van ser per a la població civil amb un balanç de 1.400 morts palestins (contra 10 israelians) i vint mil desplaçats fins a dia d'avui.

Des de la campanya Complicitats que maten hem cregut convenint realitzar un cinefòrum per no oblidar el que va passar i el que seguirà passant sempre que complicitats (com, per exemple, les que té la Universitat de Vic amb universitats israelianes) segueixin pactant-se. Per aquest motiu, el proper 29 de desembre hem preparat un cinefòrum per parlar i debatre sobre la situació de Gaza i, també, explicar quina implicació hi van tenir les universitats israelianes.

18:00h
Projecció del documental "To Shoot an Elephant", que narra l'atac que Israel va realitzar a Gaza (Palestina) entre el desembre de 2008 i el gener de 2009.

20:00h
Xerrada-debat sobre com es va viure l'atac des de dins de la Franja de Gaza, que contindrà detalls sobre les vinculacions que hi van tenir les universitats israelianes. Comptarem amb la presència de:
- Mohammad Rujailah, codirector de la pel·lícula
- Joan Coma, doctorant en ciència política


Foto d'agència del bombardeig amb fòsfor blanc d'un centre de refugiats de l'ONU

Després de l'alleujament que va representar l'obertura temporal del pas fronterer amb Egipte (conseqüència dels canvis polítics en aquest país), la Franja de Gaza i els seus 1,7 milions d'habitants es troben avui completament aïllats, en una situació humanitària dramàtica: 6 hores d'electricitat al dia, 1,1 milions de persones bevent aigua no sanejada, manca de medicaments bàsics i d'aliments, una economia arruïnada, famílies aïllades de la resta del país i una total dependència de l'ajuda estrangera. Els atacs a camperols i pescadors són quotidians.

L'acte és avui diumenge 29 de desembre a les 6 de la tarda a La Taverna Social la Nyàmera de Vic!
 Lloc: Taverna Social La Nyàmera (Rambla Sant Domènech, 1. Vic)
Convocatoria de l'event a Facebook, clica 


Aquesta foto la vaig fer el gener de 2009 a Isfahan, on era aquells dies, on es va fer una manifestació contra l'atac a Gaza

Manifest "Complicitats que maten"

El 12 de novembre la Universitat de Vic (UVic) va fer públic un comunicat de premsa en el que anunciaven la signatura d’acords de col·laboració amb institucions israelianes. El rector de la Universitat de Vic, Jordi
Montaña, que va viatjar a Israel aquest novembre amb la delegació que va acompanyar el viatge oficial del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va signar un conveni de col·laboració amb la Universitat de Haifa i el Rambam Health Care Campus.
Amb la firma d’ambdós convenis, la UVic pretén impulsar amb institucions israelianes programes de mobilitat per a professors, investigadors i estudiants, com també cooperar per establir graus i màsters interuniversitaris. Tal com expliquen, “aquests acords s’emmarquen dins la línia estratègia d’internacionalització de la UVic.”
Nosaltres, els firmants d’aquest manifest, entitats, col·lectius i persones a títol individual, rebutgem aquest conveni pels motius que exposem a continuació:
El juliol del 2005 la societat civil palestina va fer una crida unitària per iniciar una campanya d’aïllament internacional d’Israel inspirada en la lluita sud-africana contra el règim d’apartheid. Més de 130 organitzacions de la societat civil palestina van adherir-se al manifest. Des d’aleshores, la campanya civil internacional per al Boicot, les Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel s’ha anat estenent arreu del món i ha sumat múltiples suports.
A través d’aquesta campanya de mesures punitives no violentes, el poble palestí vol poder exercir el seu dret inalienable a l’autodeterminació i acabar amb la injustícia històrica a què es veu sotmès des de 1948, des de la Nakba (catàstrofe).
L’establiment de l’Estat d’Israel l’any 1948 va significar l’expulsió de més del 70% de la població indígena de les seves llars i de la seva terra. Més de 700.000 palestins i palestines esdevingueren refugiats. A partir de la Guerra de 1967 Israel posà en marxa l’ocupació militar i civil de Gaza, Cisjordània, Jerusalem Est i els Alts del Golan. 300.000 palestins foren desplaçats de les seves llars. Avui, els refugiats palestins sumen més de cinc milions. Israel continua negant-los el seu dret al retorn, incomplint la Resolució 194 (1948) de l’Assemblea General de les Nacions Unides i la 237 (1967) del seu Consell de Seguretat.
A Cisjordània i Jerusalem Est, Israel hi ha establert més de 230 assentaments, amb prop de 600.000 colons jueus, impossibilitant la creació d’un Estat palestí viable i autònom. Per altra banda, Israel segueix ocupant els Alts del Golan sirians des de 1967, on hi resideixen més de 20.000 colons jueus a 32 assentaments. Tots aquests assentaments són il·legals segons el Dret Internacional: violen la Quarta Convenció de Ginebra i incompleixen la Resolució 242 (1967) del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
Des de l’any 2005 Israel ha imposat un bloqueig criminal a la Franja de Gaza. La situació a la Franja de Gaza és d’extrema crisi humanitària i així ho han documentat les Nacions Unides.
L’Estat d’Israel ha establert i consolidat tot un aparell legislatiu discriminatori vers el 20% de la seva població, la minoria àrab. Més d’una cinquantena de lleis discriminen els palestins i palestines amb ciutadania israeliana.
Les institucions acadèmiques israelianes no són alienes al desenvolupament i manteniment d’aquest sistema de control institucionalitzat i fragmentació territorial a què es veu sotmès el poble palestí. En són part necessària i imprescindible, i per això rebutgem l’acord de col·laboració que la UVic vol establir amb universitats israelianes:
  • Per llei, els soldats, exsoldats i els estudiants reservistes reben un tracte preferencial en totes les universitats. Mai cap universitat ha expressat cap mena d’oposició, ni tan sols de manera simbòlica.
  • La discriminació vers els palestins també es veu reflectida amb la seva desproporcionada baixa representació en tots els nivells educatius. Són el 20% de la població de l’Estat d’Israel, però només representen el 9,5 % dels alumnes de grau, un 4,8% dels de màster, un 3,2 % dels de doctorat i un 1% del personal acadèmic.
  • Tal i com passava a la Sud-àfrica de l’Apartheid, a Israel les institucions acadèmiques no són espais innocents on hi regni la llibertat acadèmica i les idees progressistes. Ben al contrari, les universitats ajuden de manera particular a desenvolupar el coneixement necessari per assegurar i recolzar les pràctiques i polítiques que allarguen l’ocupació i colonització dels Territoris Palestins.
  • Les empreses militars israelians fan possible les persistents i greus violacions que Israel comet de la Legalitat Internacional. Subministren l’armament i la tecnologia que permet a Israel cometre atrocitats, com els bombardejos de Gaza 2008-09 amb més de 1.300 morts, més del 30% menors, i les diàries violacions dels Drets Humans. El sistema universitari i els instituts de recerca israelians estan profundament implicats en la recerca militar i els projectes de desenvolupament armamentístic, situant-se al centre de la planificació i execució dels crims de guerra israelians. Michael Federman, President de la Junta de Directors d’Elbit Systems (una de les principals empreses fabricants de materials electrònics de Defensa a Israel), és membre de la Junta Directora de la Universitat Hebrea de Jerusalem i de l’Insitut  Weizmann. La implicació de l’acadèmia israeliana amb l’Ocupació dels Territoris Palestins i el sistema d’Apartheid israelià és del tot innegable.
  • La Universitat de Haifa és un exemple del que s’ha exposat anteriorment. Patrocina, conjuntament amb l’exèrcit, un programa acadèmic que forma futurs oficials d’intel·ligència i es duu a terme en una base militar al mateix campus universitari. Dóna preferència als estudiants que han servit l’exèrcit a l’hora d’assignar les places de residència pels seus estudiants, un criteri obertament discriminatori contra els estudiants àrabs-palestins. A més, a la guia oficial de la universitat per a estudiants internacionals inclou advertències específiques de no visitar els pobles i ciutats palestines situades dins l’Estat d’Israel, i desaconsella totalment visitar els territoris palestins, Cisjordània i Gaza.
És per això que:
  • Exigim al Rector de la UVic, el Sr. Jordi Montaña, i al president de la Fundació Universitària Balmes i Alcalde de Vic, el Sr. Josep Maria Vila d’Abadal, reconsiderin completament els acords de col·laboració, en nom de la Universitat de Vic, amb una universitat israeliana.
  • Exigim que fins que la universitat amb la que es vulgui establir l’acord no emeti un posicionament clar i públic en defensa d’aquests mateixos punts i es desvinculi de qualsevol col·laboració amb l’exèrcit i la indústria armamentística, la Universitat de Vic no pot establir cap mena de col·laboració amb aquesta institució israeliana. Fer-ho la convertiria en còmplice de tots i cadascun dels crims que l’Estat d’Israel comet vers la població civil palestina, per legitimació d’una part imprescindible del sistema que possibilita l’execució d’aquests crims.
Tal i com demana la campanya civil internacional pel Boicot, les Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel, considerem legítima la crida fins que l’Estat d’Israel no compleixi amb la seva obligació de reconèixer el dret a l’autodeterminació del poble palestí i acati el Dret Internacional per mitjà de la finalització de l’ocupació i la colonització del territoris ocupats l’any 1967 i el desmantellament del Mur; el reconeixement dels drets fonamentals dels ciutadans àrabs palestins d’Israel a una plena igualtat; el respecte, la protecció i la promoció dels drets dels refugiats palestins a retornar a les seves llars i propietats tal i com ho va estipular la Resolució 194 de les Nacions Unides.
Contràriament al que es diu des d’àmbits poc informats o simplement amb voluntat desinformadora, la crida al boicot internacional no busca la destrucció i/o desaparició de l’Estat d’Israel, sinó l’estricte acompliment de la legalitat internacional i el respecte pels drets humans i el dret a l’autodeterminació del poble palestí.
Vic, 20 de novembre de 2013
Veure adhesions
Anar al blog de la campanya

Sunday, December 22, 2013

ON TROBAR "AMOR A LA CARTA"?

Si vols comprar o regalar la novel·la "Amor a la carta" que vaig publicar fa un any, la pots trobar a:

BARCELONA
CASA DEL LLIBRE DE PASSEIG DE GRÀCIA-VALÈNCIA A BARCELONA.
La tenen a la secció de narrativa en català d'autors catalans, a la lletra R
També tenen a Sociologia, Xenofòbia a Catalunya

ABACUS, carrer Ausiàs Marc, 16

També la tenen a La Central del Museu d'Història de Barcelona, carrer Llibreteria, (clica per veure disponibilitat)  o a la del  Raval i carrer Mallorca.

L'HOSPITALET:
LLIBRERIA PERUTXO, Rambla Just Oliveres 
 
GIRONALLIBRERIA 22, Carrer Hortes  22

MOIÀ:    LLIBRERIA GRAU, a la prestatgeria de llibres locals


TAMBÉ A LA XARXA  DE LLIBRERIES LOCALS, BESTIARI (clica), 


Comentari al Punt Avui (clica)   
 Jordi Capdevila, 25/1/2013

Intriga en la correspondència amorosa

 Els correus electrònics encara no han pogut posar fi a l'amor manuscrit tramés per correu ordinari ni tampoc s'ha fos el desfici dels carters de tota la vida per aconseguir lliurar les cartes a la persona amb destinació equivocada. Almenys és el que passa a Joan, un carter divorciat, que en un canvi de ruta, rep molt sovint una carta per Andreu Roca amb l'adreça d'un edifici enderrocat i tramesa per una persona de nom Olga. El protocol de correus diu que en aquests casos la carta s'ha de destruir. Però la tafaneria del carter fa que a contrallum percebi que són textos manuscrits. Llegirà una carta i aquest fet canviarà la seva vida. Perquè després, les obrirà totes. I cada carta és una reiteració desesperada de l'Olga a l'Andreu per dir-li que enyora el passat conviscut amb ell i insisteix amb fermesa a retrobar la felicitat conjunta perduda. Són cartes intenses, escrites amb el cor i amb una força sentimental que remou les entranyes del carter, capaç d'enamorar-se d'una persona amb l'habilitat d'escriure unes missives amb tant de sentiment.
Uns dies de recerca minuciosa i nits sense dormir portaran en Joan a tot de peripècies fins que coneix l'Olga i li obre el cor. Un joc de malentesos i confessions permetrà que el protagonista s'adoni que a la vida hi ha molts camins a seguir, i de molt difícil elecció. Especialment per persones amb infantesa difícil, viscuda en entorns amb maltractaments i menyspreu masclista.
Amb un argument tan simple, Xavier Rius va teixint històries d'amors i desamors que van passar a l'Hospitalet de Llobregat fa una quinzena d'anys. Són uns relats que retraten la transformació de la ciutat. I estirant fils de totes bandes, també aconsegueix endinsar-se en la corrupció urbanística de la ciutat.
Ben tramada i amb un estil directe, la lectura de la novel·la es reforça amb la petjada que han deixat al seu autor els anys de lluita en moviments pacifistes i la seva tasca periodística com a corresponsal en conflictes bèl·lics als Balcans i al Magrib. Són actius que arrodoneixen una narració delicada que es va reforçant a cada plana.

Títol: Amor a la carta

Autor: Xavier Rius

Editorial:
Raima Edicions
(Moià, 2012)
Pàgines: 176
Preu: 17 euros
 En Joan, un carter divorciat que l'any 1996 treballa a L'Hospitalet, canvia de ruta de repartiment i li arriben de tant en tant cartes per un tal Andreu Roca a una casa que s'ha enderrocat i en el remitent només s'hi llegeix "Olga". Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes que, en no haver-hi adreça del remitent, es retornen a unes saques que al cap d'un temps són destruïdes, un dia n'obrirà una, llegirà com l'Olga enyora l'Andreu i els moments meravellosos que va viure amb ell i lamenta no haver-lo pogut ajudar, no haver pogut salvar aquella relació. N'obrirà més, s'dentificarà plenament amb les cartes de l'Olga i iniciarà una cerca d'aquesta Olga de la que ja no es podrà fer enrere. 
Una història que enganxa, amb tombs inesperats o no tot és el que sembla, però
finalment tot encaixa i amb final esperançat.

Fragment del capítol segon:

...Cada matí, només arribar a correus, classificava encuriosit les cartes cercant-ne una de nova, mentre em retreia no haver obert les anteriors. Més tard, quan en fer el repartiment passava pel descampat ple de bassals del carrer Cartago, on abans hi havia aquelles torres, em preguntava per quins set sous les continuava enviant allà, em preguntava per què escrivia a l’Andreu, em preguntava què se n’havia fet. Uns dubtes que no s’acalaririen uns dies més tard quan va arribar a les meves mans una segona carta.  



                                                        Dimarts, 5  de novembre de 1996

Hola, Andreu,

Avui he anat a sopar al restaurant xinès  que tant ens agradava. Aquell on havíem anat tantes vegades, aquell on després de repetir-me que allò no tornaria a passar, que mai més no em tornaries a fer mal, em vas demanar perdó i jo et vaig prometre que estaria sempre al teu costat per ajudar-te. Moltes vegades m'hi havia aturat al davant, però fins avui no he estat capaç d’entrar-hi. Una força superior m'ho impedia; la por de trencar els nostres records, el ressò encara present de les teves paraules, esdevenien un mur més fort que la meva voluntat.

            En traspassar la porta, han sonat les campanetes. Te'n recordes? Que en són de boniques! No estava ple, només hi havia vuit o deu persones. Taula només per un, senyora? m'ha preguntat la cambrera, com si es recordés de tu, com si notés la teva absència. M'ha acompanyat fins a la taula del racó, sota el quadre del riu, els cedres i les barques, la nostra taula, la de sempre. He rellegit el meú de nit dues vegades. Amanida  xinesa, arròs amb gambes i verdures, pollastre al curry i vi rosat, he triat. M'havia assegut de cara a la porta, però, cada vegada que s'obria, quelcom se'm movia per dins, com si esperés la teva arribada. Encara no m'havia pres la meitat de l'amanida, quan se m'ha fet un nus a l'estòmac. Llavors m'he canviat de cadira, de cara a  la peixera, en el teu lloc. M’ he begut d'un glop mig got de vi, he tancat uns instants els ulls i he recordat allò que em vas dir quan pensaves que potser em deixaries, que calia que continués sempre endavant. He reprimit les ganes de plorar  i  m'he limitat a observar l'anar i venir, pausat però constant dels peixos; aquells peixos vermells que deies que podien viure seixanta o setanta anys, que envellirien amb el nostre amor.

             Quan m'han portat el segon plat m'he adonat que em mancava alguna cosa. He anat a la màquina i he comprat un paquet de tabac. He encès una cigarreta. Només he fet  quatre o cinc calades, jo continuo igual, gairebé no fumo, ja ho saps. El que m'agrada és l'olor i la dansa del fum i mentre es consumia lentament en el cendrer, mentre la seva aroma es fonia amb les olors de las gambes, les verdures i el curri, l'angoixa que em premia l'estòmac s'ha anat esvaint.

            Tu no hi eres, i l'ampolla de vi per a mi sola ha estat massa. M'ha pujat una mica. Si t'hagués tingut al meu costat hauria rigut, potser hauria deixat anar algunes d'aquelles bestieses tan meves, però la melangia de tu, l'enyorança d'un passat al que m'agafo, m'ha envaït dolçament sense fer preguntes, sense necessitat de respostes.

            No m'he acabat el pollastre. Faltaves tu i no t'has pres el que sobrava. Després de postres, gelat de vainilla amb nous, com sempre. He anat al lavabo i m'he pintat els llavis, com a tu t'agrada. Però, en tornar cap a la taula, m'he vist reflectida al mirall de darrera la peixera, sola, sense ningú que m'esperés per picar-me l'ullet o llençar-me aquell petó que jo rebria complaguda.

            He caminat sense pressa fins a casa, mentre em retreia per què et vaig  perdre, mentre em retreia els errors que vam cometre. Tu no has pujat. Estava, millor dit, estic encara, una mica beguda. Estirada al sofà, m'he descordat la brusa i m'he deixat abraçar per records de tendresa. M'acaronava i tu et gronxaves pels meus sentiments. T'he esperat en va, tu no venies. Després he anat al llit, he intentat dormir i no podia. I ara, desvetllada, t'escric per retrobar-te.

            Saps? Dissabte passat vaig anar a Sant Medir i la Font Groga. La tardor avança i els castanyers i els roures de Collserola ja han perdut els grocs; ara són ben marrons. Diumenge farà deu anys que allà, a la font, em vas dir per primer cop t'estimo. Jo, com cada any, hi aniré i t'enyoraré mentre contemplo com els arbres es despullen i perden les fulles.                              

            Olga

Monday, December 16, 2013

DIMECRES JUDICI A ST BOI DE LL. PER DENÚNCIES CREUADES ENTRE DOS ANTIFEIXISTES I PxC. Convocada concentració a la porta dels jutjats

 
 El passat 18 de juliol Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Sant Boi de Llobregat, va enganxar per Sant Boi uns cartells en contra de l'acte que Plataforma X Catalunya feia dos dies després a un restaurant del municipi. Sílvia Iborra i Alex Pérez mentre enganxaven cartells es van adonar que el regidor de PxC, José Real, acompanyat d'un altre militant de PxC els estaven seguint i els hi feien fotos, fet que va motivar que Iborra i Pérez truquessin a la policia municipal, la qual va fer acte de presència i va prendre la filiació als quatre.
Això va motivar que Alex Pérez i Sílvia Iborra posessin una denúncia als mossos, per intimidacions vers José Real i l'altre militant de PxC, i que dies més tard Josep Anglada, com a president de PxC posés una denúncia contra els dos joves per injúries i calumnies en base a que el cartell (que reprodueixo a sobre) deia: "Aixó és PxC: condemnats per agressions, estafa, amenaces, pertinença a bandes violentes..." amb unes fotos de militants o simpatitzants de PxC amb banderes nazis i racistes o fent la salutació feixista. El judici de les dues denúncies creades se celebrarà dimecres.
En el comunicat que va fer PxC després de posar la denúncia, dues setmanes més tard,  Josep Anglada manifestava que “cap agressió ha de quedar impune, ans el contrari, mereix una resposta contundent” i que “cal mantenir a ratlla aquells qui es creuen amb la llicència d’excedir-se amb Plataforma per Catalunya”. Per Anglada “aquesta actitud i aquest modus operandi emanen de la sensació de superioritat moral injustificada d’una esquerra desprovista d’arguments que ha fet de l’atac acrític el negoci més rendible”.

Alex Pérez per la seva banda diu que "ens sentim part de la lluita correcta, el que ens dóna la suficient tranquilitat per encarar aquest judici, amb dignitat i sense donar cap pas enrere. Som i continuarem sent antifeixistes i antiracistes". El judici de faltes serà dimecres 18 a les 10 del matí al Jutjat n 1 de Sant Boi. Unitat Contra el Feixisme i el Racisme ha convocat una concentració a les 9,45 a la porta dels jutjats.

S'ha de dir que en el passat ple municipal PP, CiU, PSC i ICV-EUiA van presentar i aprovar una moció reprovant la campanya que PxC ha fet recentment al barri de la Cooperativa que pretén, segons aquest partits, fracturar la cohesió social i enfrontar els veïns. La majoria d'entitats veinals i culturals del barri es van sumar a la reprovació.

Sílvia Iborra, una de les denunciades per Josep Anglada per injúries i calumnies, a l'acte d'Unitat Contra el Feixisme a St Boi el passat setembre
A sota els regidors de PxC de Sant Boi, José Real i David Parada, amb Josep Anglada
COMUNICAT D'UNITAT CONTRA EL FEIXISME I EL RACISME DE SAT BOI
Aquest dimecres a les 10:00h, als jutjats de Sant Boi, es portarà a terme el judici dels nostres companys Silvia Iborra i Alejandro Pérez Matías contra Plataforma per Catalunya.

La vista tindrà doble causa:
- La denúncia que Mossos d'Esquadra i Jutjat van tirar endavant d'ofici, contra un regidor (José Real) i un militant de PxC Sant Boi per perseguir i fotografiar de nit pels carrers als nostres companys.
- La denúncia que Josep Anglada (President de PxC) va posar al dia següents dels fets anteriors contra els nostres companys, per penjar uns cartells d'UCFR Sant Boi.

Fem una crida a la ciutadania per mostrar el nostre suport als companys que han de passar pel jutjat i, a la vegada, fer visible un rebuig total a les actituds feixistes i xenòfobes que porten a terme grups com PxC.


El dimecres, a les 09:45h, tots i totes a la porta del jutjat!

Convocatòria de Facebook 
Llegir comunicat de PxC 

Friday, December 13, 2013

BLOC DE SALT, ESPERPÈNTIC FINAL A UNA CAUSA NOBLE. LA PORTAVEU MARTA AFUERA, DETINGUDA PER INTENT D'AGRESSIÓ A UNA EX MEMBRE DE LA PAH. ¿HAGUÉS HAGUT JO DE DENUNCIAR A LA PAH DE SALT PER AMENACES, COACCIONS I L'INTENT D'AGRESSIÓ QUE VAIG PATIR EL 22 D'ABRIL?


Aquest matí els mossos d'esquadra han desallotjat a les 11 persones que continuaven vivint al bloc ocupat de Salt. Desallotjament que s'ha fet després que la Generalitat i Serveis Social concedís pisos a un lloguer social de 50 euros al mes a famílies que havien perdut la casa, no arribant-se a acord amb altres famílies o persones que, o bé van rebutjar la proposta, o no complien els requisits d'emergència social i no havien estat desnonades del seu anterior habitatge. Segons m'han confirmat avui fonts dels serveis socials de Salt, es va oferir diferents opcions i sortides a la majoria d'aquestes persones, algunes vingudes d'altres comarques catalanes, sense que ho acceptessin. Tal com havia declarat reiterades vegades la seva portaveu Marta Afuera, només acceptarien una proposta de viure totes les famílies i persones juntes en el bloc ocupat o en un altre i constituir una comunitat de vida alternativa. Així deia Afuera fa uns dies:
"Des del Bloc de Salt s'ha construït una nova societat; aquestes quinze famílies estan demostrant que amb la solidaritat, pot aconseguir-se un nou model de gestió. És més que el dret a l'habitatge. El Bloc de Salt és l'exemple i la resposta. Ho aconseguirem"

Aquest resistència de la PAH de Girona a acceptar les propostes concretes de l'administració per cada família o persona, i la pressió que patien de les dirigents de la PAH de Salt i Girona les famílies que si acceptaven el lloguer social de 50 euros que els oferia l'administració, va motivar que les PAH catalanes manifestessin la seva discrepància amb la PAH gironina i el bloc de Salt en diferents declaracions als mitjans de comunicació, demanant que fos substituida Marta Afuera i que la PAH de Salt i Girona complís els acords de l'assemblea.
 
S'ha de dir que Afuera, resident al Maresme, va ser una aposta estratègica de l'Ada Colau per les comarques gironines, i hi havia persones que qüestionaven la gestió dels diners que es recollien a les assemblees de la PAH de Girona
En no ser substituïda Afuera, que tenia algun suport important més enllà de l'assemblea de les PAH catalanes, les PAHs catalanes van fer un nou comunicat lamentant i discrepant de l'estratègia de la PAH gironina.

Així deien, front la negativa a acceptar els reallotjament que oferia la Generalitat: "Por ello, no aceptar la posibilidad de estos realojos nos pone en una situación de debilidad ante la administración y la opinión pública. (...) La PAH de Girona empezó a actuar de forma unilateral, saltándose todos los acuerdos colectivos, sin responder a las peticiones de información del resto del movimiento, en una actitud que muchas pah’s han considerado una instrumentalización clara del movimiento y del trabajo hecho por la comisión."

  LLegir comunicat íntegre, posterior a les primeres informacions de les PAH demanant que Marta Afuera deixi de ser portaveu.





MARTA AFUERA DETINGUDA PER LA DENÚNCIA PER AGRESSIONS, FURT I AMENACES A UNA PARELLA QUE VAN DEIXAR EL BLOC


Aquesta tarda després del desallotjament,  els mossos d'esquadra han detingut a Marta Afuera, portaveu de la PAH de Girona i Salt, per la denúncia posada el 8 de desembre contra ella per una membre del bloc de Salt que havia marxat.
Aquest són els fets segons l'Agència Catalana de Notícies:

"Els Mossos d'Esquadra han detingut la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Marta Afuera, i l'han traslladat a la comissaria de Vista Alegre per prendre-li declaració per la denúncia que el dia 8 de desembre li va posar una de les habitants del bloc de Salt, també membre de la PAH. Fonts policials han indicat que li atribueixen coaccions, entrada a habitatge aliè, furt i lesions i que la detenció queda sense efecte després de la declaració amb presència d'un lletrat. La denunciant ha explicat l'enfrontament i detalla que Afuera, acompanyada d'una desena de persones, la va agredir a ella i a la seva parella perquè els acusava de robar una vitroceràmica i un forn del bloc de Salt.

La denunciant havia viscut a l'anomenat "pis de solters" del bloc ocupat per la PAH a Salt i formava part de la coordinació de la plataforma. Era una de les set famílies del bloc que no complien els requisits perquè la Generalitat li oferís un habitatge via mesa d'emergències socials. "Sóc una activista social sense menors al meu càrrec i amb una dació que encara no ha arribat", explicat la denunciant que argumenta que, veient que no tindria un pis on anar a viure, juntament amb la seva parella van decidir ocupar un nou habitatge.

Quan van entrar al nou habitatge van veure que no hi havia ni endolls ni interruptors de la llum. Per això, van decidir agafar el material que necessitaven del cinquè primera del bloc A. Ho van fer el dia 4 de desembre perquè, segons explica, Afuera els havia informat que era l'últim dia del termini que la Generalitat havia fixat per a les negociacions i que llavors havien de desallotjar el bloc i anar als pisos adjudicats.

Segons relata la denunciant, quatre dies després d'això, quan ella i la seva parella ja vivien al nou habitatge que han ocupat, Marta Afuera la va trucar dient-li que anés urgentment al bloc que havien de parlar amb ella. L'activista li va donar llargues perquè s'olorava que hi havia males intencions i li va dir que no podia anar-hi fins les set de la tarda.

A quarts de cinc de la tarda, però, la denunciant assegura que van arribar al pis on viu ara tres cotxes amb entre deu i dotze persones, amb Marta Afuera al capdavant. Hi havia "la part sotmesa a la líder de la coordinació de la PAH" i també la parella d'Afuera, segons explica la víctima.
La denunciant explica que quan van obrir la porta els van començar a increpar acusant-los d'haver-se endut un forn i una vitroceràmica del pis d'on havien agafat els endolls. Aleshores, relata, va admetre que s'havien endut els endolls i els va entregar el material, però va negar haver-se endut res més.

No la van creure i, segons explica, van començar a escridassar-los, a insultar-los i a acusar-los de ser uns desagraïts amb la Marta Afuera i amb la portaveu del bloc, Doris Zenobia Pérez. Els van exigir entrar a l'habitatge per comprovar si tenien la vitroceràmica i el forn. Segons la denunciant, no s'hi van negar però volien que entrés només una persona perquè el grup tenia una actitud molt hostil i els feia por deixar-los entrar a tots.

Segons denuncia l'activista, quan es va relaxar perquè un entrava sol, va veure com Marta Afuera s'apropava corrent a la porta i intentava entrar. Li van intentar impedir el pas però va aconseguir forçar l'entrada i tirar la denunciant a terra, assegura. Després la va agredir, tot i que una tercera persona la intentava aturar. També denuncia que la van amenaçar i la van increpar perquè esborrés el vídeo que havia estat gravant amb el mòbil.
La denunciant relata que només quan van trucar al 112, la dotzena de persones que havien anat a la casa van tornar a pujar als cotxes i van marxar."


 Comunicat de les PAH catalanes demanant el cesament de Marta Afuera
 Informació sobre la detenció d'Afuera al Diari de Girona


L'INTENT D'AGRESSIÓ QUE JO VAIG PATIR EL 22 D'ABRIL I NO VAIG DENUNCIAR PER NO PERJUDICAR LA PAH, I DEL QUE LA LIDERESSA ASSEMBLEÀRIA, MARTA AFUERA ,NO ES VA NI DISCULPAR


Quan es va fer l'ocupació del bloc de Salt el 22 de març, vaig ser-hi present, en vaig informar aquí al blog, i vaig publicar articles a dos diaris, evidentmen favorables a la lluita de la PAH. Dies més tard vaig acompanyar als membres del bloc de Salt a diferents accions a Salt, Girona i Barcelona i les fotos que vaig fer van ser utilitzades lliurement per les xarxes socials de la PAH gironina i els seus membres. 

El 22 d'abril, dia que es complia un mes de l'ocupació vaig anar al bloc de Salt amb l'ànim de fer algunes fotos de l'hort amb els enciams que ja començaven a crèixer i el bloc al fons. Just quan em disposava a fer la primera foto de l'hort des de la reixa de la banda del bar, va venir cap a mi un membre de PAH que era a l'hort a uns 40 metres, dient-me a crits "Hijo de puta, ¿por qué me has hecho una foto? ¡Te voy a romper la cara y la cámara como la publiques!" 

Jo sense entendre que estava passant, mentre aquest individu m'insultava i em deia que em trencaria la cara i la càmera, vaig anar per l'altra banda de tanca que ens separava, fins la porta de bloc on vaig trobar varies persones a que em coneixien d'altres dies, alguna fins i tot havia tornat a Salt amb el meu cotxe després d'una acció als jutjat de Girona, i lluny de disculpar-se em van començar a preguntar qui era jo per fer una foto de l'hort, que s'havia de tenir una mica de respecte, que aquell terreny era privat, que no es podia fer fotos al carrer, o si jo era un espia. 

Reconec que, sense creure'm  encara el que passava, potser els vaig respondre també a crits, però al·lucinava d'escoltar a gent de la PAH, a qui havia acompanya a diverses accions, em diguessin que aquell hort o descampat era propietat privada (imagino del SAREB!) i que no s'hi podia fer fotos.  Jo aquella tarda encara no n'havia fet cap, i després de repetir que encara no havia fet cap foto, mentre aquell indiviu responia que com veiés alguna foto on sortís ell em trencava la cara, els membres de la PAH, lluny de disculpar-se, es va reafirmar en que no es podien fer fotos allà al carrer i que havia de respectar-ho.

Jo, tot hi haver-hi motius per posar una denúncia o trucar als mossos i demanar que identifiquessin a aquella persona que m'acaba de tornar a dir que demà em trencaria la cara i la càmera, vaig decidir no fer-ho i vaig trucar a la Marta Afuera, que no em va agafar la trucada i li vaig deixar dos missatge explicant el que havia passat. Ella, que per cert tenia fotos que jo havia fet dies abans allà i a la seu de la PAH de Barcelona com a portada del seu Face i del de la PAH de Girona, ni va tornar les trucades ni va tenir la delicadesa de disculpar-se tot tenir coneixement dels fets. Els dies següesnt vaig explicar això a diferentes persones de Salt que havien participat en la logística i la preparació de l'ocupació un mes abans, les quals em van comunicar que per discrepàncies amb les maneres de fer de Marta Afuera i alguna altra membre del bloc, s'havien desvinculat de la PAH.

Evidentment jo no sé si el que diu l'exmembre de la PAH de Girona que ha denunciat a Afuera i altres membres del bloc de Salt per agressions i amenaces és cert o no. Sí que sé que les PAHs catalanes van demanar que Afuera deixés de ser portaveu de la de Girona per discrepàncies profundes de l'estratègia i les formes, cosa que no va passar, entre d'altres motius perquè Afuera continua tenint el suports més enllà de Girona. I és que de vegades, des del meu punt de vista subjectiu no hi ha res menys democràtic que certs assemblearismes utilitzats per persones que es creuen que elles són "el poble" i per la qual cosa tenen legitimitat per passar per sobre de qui sigui.


L'hort  de la PAH aquest vespre

Monday, November 25, 2013

L'IRAN, POTÈNCIA DE NOU, article al Punt Avui


Hassan Rohani, nou president de l'Iran

No ha d'estranyar que l'Aràbia Saudita i Israel hagin rebutjat l'acord entre l'Iran i els Estats Units, França, el Regne Unit, la Xina, Rússia, Alemanya i la cap de la diplomàcia europea, Catherine Ashton, sobre el programa nuclear i la fi progressiva de les sancions. I és que tant Israel com l'Aràbia Saudita han donat suport des del 1979 a qualsevol acció militar, política o econòmica que afavorís el debilitament de l'Iran, un estat antic i una potència cultural i econòmica que, amb l'arribada del règim dels aiatol·làs, el 1979, posava en perill la continuïtat d'Israel com a única potència militar de la regió, i qüestionava el paper de l'Aràbia Saudita, sunnita, defensora d'un islam classista, aliat amb els Estats Units.

Comparteixo la tesi que, des de llavors, i per diferents motius, tant els Estats Units com Israel i les monarquies petrolieres pretenien ofegar les dues potències econòmiques i culturals de la regió. L'Iraq laic de Saddam Hussein, que no es volia sotmetre a les monarquies sunnites. I l'Iran xiïta, que volia estendre una revolució que posés fi a l'islam de les monarquies dels petrodòlars i cridava a lluitar contra Israel. I no és cap secret que el 1980, un any i mig després de la revolució islàmica xiïta de Khomeini, les monarquies petrolieres i Washington animaren Saddam a envair l'Iran, en una guerra que es deia que seria ràpida, en haver fugit gran part dels caps militars, deixant l'aviació gairebé sense pilots. Aquesta guerra va ser una trampa per a Saddam i no va acabar fins al 1988, quan es va signar un alto el foc.

La pèrdua de milions de vides, els costos socials de milers de mutilats, la destrucció de les instal·lacions petrolieres del Xat al Àrab, i l'enfonsament de les dues economies, era l'únic balanç de la guerra. I Saddam, amb un Iraq empobrit, es va trobar que Kuwait i l'Aràbia Saudita, que l'havien animat a atacar l'Iran i l'havien proveït d'armes, li demanaven que pagués l'armament amb uns diners que no tenia. Això va motivar que l'Iraq ocupés Kuwait, fet que va portar a la primera guerra de l'Iraq, i després d'uns anys de sancions, la segona guerra de l'Iraq, el 2003. En resum, el que era el 1980 una de les grans potències econòmiques quedava totalment enfonsat.
Per la seva banda, l'Iran, que continuava enfrontant-se a l'islam sunnita, certament va desenvolupar un important programa nuclear, per a finalitats civils però, també, sembla, militars, desitjant competir amb Israel, única potència nuclear de la regió. I aquí començaria el 2002 un estira-i-arronsa amb l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica que es tensaria el 2004, incrementant-se unes sancions que han ofegat l'economia iraniana, impedint també exercir el seu paper de potència econòmica a la regió. L'arribada de Mahmud Ahmadinejad al poder l'any 2005, en ple conflicte de l'Iraq, va fer pujar encara més la tensió vers Occident i Israel.

Ara, amb un nou president que desitja posar fi a la confrontació, amb la fi de les sancions, aconseguida gràcies al compromís de no enriquir urani més enllà del 5%, l'Iran podrà recuperar el seu espai comercial i econòmic. I és que els Estats Units i la comunitat internacional necessiten un Iran amic per evitar que utilitzi els inestables Iraq, Síria, Afganistan i Líban com a peons. Però evidentment ni a Israel ni a l'Aràbia Saudita agrada tenir un Iran fort econòmicament i políticament, que malgrat no tingui la bomba, posi en perill la seva hegemonia.
Xavier Rius, periodista
L'Iran i l'Iraq, dues potències que convenia enfrontar i debilitar. Foto del Xat el Arab (desembocadura de l'Eúfrates i el Tigris) a Bàssora, en temps de Saddam, des del cantó iraquià, amb estàtues de soldats que senyalen l'Iran, l'enemic.
llegir l'article al Punt Avui (clica)
 Isfahan, l'Iran, gener 2009, en una manifestació antiamericana i contra Israel
Fotos d'Isfahan, gener de 2009

Tuesday, November 19, 2013

"DISCURS RACISTA, NO EN EL NOSTRE NOM!" ACTE A SANT ROC PER LA CONVIVÈNCIA AMB MOTIU DEL JUDICI DE DEMÀ A ALBIOL

Santiago Vidal, Alaba Cuevas i Anna Vicente
Aquesta tarda un centenar de persones han participat a l'Ateneu de Sant Roc de Badalona, a l'acte "Justícia i Convivència" organitzat per Badalona som Totes i Tots, amb motiu del judici que se celebrarà demà la Ciutat de la Justícia de Badalona contra l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol. S'acusa a l'alcalde d'un delicte d'incitació a l'odi i la discriminació contra immigrants i gitanos d'origen romanès, tipificat a l'article 510 del Codi Penal. La Fiscalia li demana un any de presó, una multa de 8.100 euros i la inhabilitació pel càrrec durant el temps de la condemna. A l'acte hi han estat presents representants de nombroses entitats badalonines i també hi eren regidors de CiU, PSC i ICV-EUiA

       A l'acte ha intervingut Alba Cuevas, de SOS Racisme que ha explicat el llarg procés des que el llavors cap de l'oposició, repartís el 24 d'abril de 2010 uns fulletons titulats "¿Tu barrio es seguro?", en els que afirmaba: "Estoy a solo dos concejales de ganar las elecciones  municipales. Si en 2011 soy el alcalde os aseguro que: Podremos salir por el barrio con la Seguridad de no ser acosados ni atracados". En el el text i les imatges es culpabilitzava a immigrants, sobretot als romanesos de ser responsables de la inseguretat, brutícia i delinqüència.  Com ha explicat Cuevas, SOS Racisme i la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya van denunciar el cas, si bé aquesta federació, posteriorment, es va retirar.   
 

      Dies després de repartir aquests fulletons electorals, Garcia Albiol es va reafirmar en diferents entrevistes en les que culpabilitzava de manera genèrica a certs col·lectius, com els gitanos romanesos, d'haver vingut a Badalona només per delinquir. Aquestes declaracions, algunes de les quals les recullo aquí, formen part de l'acusació que es poden llegir més àmpliament a l'escrit d'acusació (clica)
       Alba Cuevas ha explicat que aquesta iniciativa judicial contra l'alcalde de Badalona s' enmarca en la tasca habitual de l'organització que es basa en l'atenció i la defensa de les víctimes del racisme i la discriminació, la denúncia de pràctiques o discursos discriminatoris que fan partits i institucions, i la feina qüotidiana de sensibilització. Aquesta defensa de les víctimes comporta que SOS es persona com acusació o acció popular en moltes causes que gestiona o tramita, i, en aquest cas, van actuar legalment denunciant el líder del PP badaloní.

      Anna Vicente de Badalona som Totes i Tots ha explicat la trajectòria d'aquesta plataforma creada el 2010 en favor de la cohesió i la convivència, contra les polítiques discriminatòries i els discursos plens de mentides que fomenten la segregació, el sectarisme i l'enfrontament.
        Per la seva banda, el jutge Santiago Vidal, sense voler entrar en el fons del cas i respectant la presumpció d'inocència de García Albiol, ha fet un recorregut històric dels dos articles del Codi Penal, el 510, d'incitació a l'odi, la violència i la discriminació per motius d'origen, raça, etc... i el 607-2 de negació, apologia o justificació del genocidi, recordant que ell va ser el jutge que va condemnar Pedro Varela, de la Llibreria Europa. Condemna que finalment fou revocada i declarat parcialment inconstitucional l'article 607. També ha explicat com en el cas posteriors de la llibreria Kalki, el Tribunal Suprem va fer una interpretació sobre el delicte d'incitació a l'odi i la violència, segons la qual si acte seguit a les manifestacions en tal sentit, no hi havia una actuació concreta de violència o discriminació, no es podia considerar que hi hagués delicte. Vidal ha considerat un error aquestes interpretacions que primen la la no limitació de la llibertat d'expressió, fins i tot quan pot incitar a l'odi, la violència i la discrimació, o justificar i negar genocidis.  Així, ha reconegut que la persecució penal d'aquests tipus delictius és ara molt feble. De tota manera ha recordat que gràcies a que l'Audiència de Barcelona va revocar els dos arxivaments del cas fets pels jutjats de Badalona, el cas arriba finalment a judici.
      Però Vidal també s'ha referit a que en el paquet legislatiu de reforma del Codi Penal que ara és al Congrés, juntament amb aspectes negatius, com la penalització a l'ajut a immigrants irregulars, s'ha plantejat un reforma total dels articles 510 i 607-2, a instàncies, sobretot, de la Fiscalia de Barcelona i en compliment d'una directiva o acord de la Unió Europea, que sí permetrà castigar en el futurs accions d'opinió que ara queden impunes.  
      Pel que fa al judici de demà, només ha explicat que, en el cas que l'alcalde de Badalona sigui condemnat, és molt problable que en ser recorreguda, l'Audiència ratifiqui la sentència condemnatòria. Però si es absolt pel Jutjat Penal, difícilment l'Audiència estimarà el recurs que es pugui presentar, sent la ratificació d'aquesta hipotètica absolució el més probable.  
      En el torn de preguntes, quan li han demanat la seva opinió sobre les concentracions que hi hauran a la Ciutat de la Justícia a favor i en contra l'Albiol, Vidal ha dit que els jutges se senten incòmodes quan hi ha manifestacions per pressionar-los en un judici i pot ser contraproduent. Alba Cuevas de SOS Racisme ha explicat llavors que van decidir donar suport a la concentració que es farà demà a les 9,30 a la Ciutat de la Justícia, perquè quan Albiol va anar a declarar al jutjats de Badalona fa més d'un any, ells no van convocar a la gent, però Albiol, en canvi, sí que va anar-hi acompanyat de dotzenes de seguidors. 
      Jo he manifestat la possibilitat que García Albiol, tant si és condemnat com si és absolt, que pugui sortir-ne reforçat en aprofitar la repercussió mediàtica del cas, mostrant-se com a víctima d'una persecució.

      Vidal ha demanat que la protesta sigui cívica i no s'entri en provocacions. S'espera que la sala quedarà plena deixant molta gent fora, donat que Albiol, al marge dels que es manifestaran al carrer (es diu que ha fletat tres autocars), portarà molts simpatitzants a la sala. També alguns professors de dret han recomanat com a pràctica, per la importància del judici, a alumnes seus que hi vagin a prendre notes per un treball posterior a classe.
 .
 ..
El jutge Santi Vidal i Alba Cuevas de SOS Racisme
Tot seguit  Abdelkrim Latifi, Montse Sòria,  Dolors Sabater i     , han llegit el manifest Discurs Racista, No en el nostre nom. L'acte ha comptat també amb la participació del cantant badaloní Cesc Gil, que ha interpretat tres cançons plenes de contingut i d'optimisme, i finalment s'ha fet una foto dels signants del manifest.     


MANIFEST:
En els darrers anys Catalunya i els seus municipis s’han transformat en societats diverses, fruit dels processos migratoris i els canvis socials i demogràfics que han comportat. Ciutats, barris i pobles on hi viuen gent procedent de diferents països i cultures. I Badalona n’és un exemple.
És una realitat a tenir en compte, doncs influeix en l’economia local, les necessitats socials, la pluralitat de cultures i religions i en la percepció de la ciutat, que cal mirar-la sota el prisma de la diversitat. Tot un repte però també una oportunitat.

El futur que volem per Badalona, i per tot el país, és que aquesta convivència esdevingui cohesió social i respecte per a tots els veïns i veïnes. Només així podrem gaudir d’una societat justa, on es respectin els drets de totes les persones, indiferentment del seu país o regió d’origen, la seva ètnia o cultura. I fa molt temps que treballem per aconseguir-ho. Aquest és un repte per tothom i a tots els nivells, on tenen un paper clau les administracions i els agents socials i econòmics, però també els ciutadans i ciutadanes.

Malauradament, els darrers anys, hem hagut de patir l’atac constant del discurs de l’odi. Atacs racistes, que sense cap ètica ni responsabilitat, assenyalaven primer un col·lectiu i després un altre, amb la intenció de dividir la societat i criminalitzar determinats grups socials, especialment minories ètniques, només per aconseguir un grapat de vots.

Un exemple es va produir a Badalona, amb Xavier Garcia Albiol. En el procés d’obtenció de l’alcaldia de la ciutat, es va utilitzar un discurs anti-immigració i d’incitació a l’odi entre col·lectius. Una manera de fer que ha portat a Garcia Albiol  a ser el primer alcalde de l’Estat espanyol  imputat per un delicte d’incitació a l’odi entre col·lectius.

Volem manifestar que les conseqüències d’aquesta actitud, impròpia de cap persona que vulgui vetllar pel benestar dels seus ciutadans i ciutadanes, no afecta  només a uns grups determinats. Gitanos, romanesos, paquistanesos, marroquins, immigrants, amb o sense papers, joves, vells, catalans, espanyols… tots som badalonins i badalonines, i quan es llança un atac racista a un de nosaltres, ens ataquen a tots. Perquè estan malmetent els nostres barris, la nostra convivència, i perquè estan fent malbé la nostra societat.

Per aquest motiu, exigim a la Justícia que actuï amb contundència davant d’una conducta que el Codi Penal recull com a delicte: el d’incitació a l’odi entre col·lectius i el d’injúries. Una conducta, que a més, té greus conseqüències per la convivència i la cohesió social, sent encara més lamentable quan el responsable d’aquesta és un càrrec  públic. Hi ha línies vermelles que no es poden traspassar, sota cap concepte.

Venim d’un procés llarg, doncs es va iniciar el passat setembre de 2010, però aquests mesos i anys ens han servit per reiterar, i amb fermesa, que cal actuar davant qualsevol activitat delictiva que posi en perill la nostra societat.  Considerem que cal utilitzar les eines que ens dóna l’Estat de Dret per defensar els Drets Humans i lluitar contra el racisme, i així ho hem fet, perquè és la nostra responsabilitat com a societat civil.
Discurs racista, no en el nostre nom! (Llegir-lo a la web de SOS Racisme (clica)


Cesc Gil


Més informació del cas i escrit d'acusació
Albiol no va a l'acte a Badalona amb Malala, la noia pakistanesa premi Sajarov.
Escàndols a l'equip de govern d'Albiol
 
ban nha mat pho ha noi bán nhà mặt phố hà nội