Ahir divendres al vespre a les 20 hores (equivocadament els targetons inicials deien que era a les 7 i l'agenda de Diari de Girona ho va posar a l'hora equivocada i va venir algú a les 7 que després no va tornar) es va presentar a la Llibreria 22 la meva novel·la "Amor a la carta" editada per Raima. Hi va assistir una vintena de persones.
En Saïd el Kadadoui va parlar de la meva trajectòria com a periodista, articulista i assagista, i que quan va llegir, fa ja més d'un any, la versió no acabada de la novel·la se li van esvair els temors sobre si me'n sortiria en el registre literari narratiu. Sense desvetllar la trama i girs de la història, va lloar el llenguatge planer i col·loquial d'una història feta en primera persona, la manera com s'administra la informació al llarg del text, esdevenint una novel·la romàntica, però no ensucrada, amb força intriga i girs inesperats, i amb un to de novel·la negra, repetint el que ja va dir l'escriptor Isidre Grau (premi Sant Jordi de l'any 1985) a la presentació de Barcelona , que era una història que podia esdevenir un guió cinematogràfic. El Kadaoui va recordar que la història passa en els anys 1996 i 1997, quan encara s'escrivien cartes i es trucava des de cabines telefòniques. També va fer un apunt, com a psicòleg, d'una de els qüestions que tracta la novel·la: el pes de les ferides del passat no superades (maltractaments, abusos...) que sovint dificulten o avorten noves relacions
La Iolanda Pineda, va començar recordant que fa poc més d'un any em va presentar "Xenofòbia a Catalunya" a Barcelona, llibre que era, ara per ara, l'únic recull escrit del que va passar a Salt -i fora de Salt- en els anys que ella va ser alcaldessa, i que l'havia sorprès gratament la lectura d'aquesta novel·la, com a persona que sempre està llegint narrativa.
Va explicar una mica la trama inicial de la història que passa a L'Hospitalet de Llobregat i al municipi imaginari de Puig d'Empordà:
En Joan, un carter divorciat -que viatja força i també fa reportatges per algun mitjà- canvia de ruta de repartiment i es troba de tant en tant com passen per les seves mans unes cartes a nom d'Andreu Roca, per una casa que s'ha enderrocat i de remitent i només hi posa "Olga" sense cap més senya. Unes cartes que acaben en unes saques que són destruïdes al cap d'un any. Intrigat, en veure a contrallum que són cartes manuscrites, un dia farà un delicte. N'obrirà una, s'dentificarà amb el que escriu l'Olga que enyora l'Andreu, i lamenta no haver pogut solucionar "allò que va passar". Obrirà les següents i per unes pistes iniciarà la cerca d'aquesta Olga, explicant Pineda que la història té tombs i girs inesperats que fa que "a partir d'un moment no la puguis deixar" fent prendre part al lector en els conflictes que afronten els protagonistes.
Iolanda Pineda va llegir la segona carta que obre el carter, i va fer alguns paral·lelismes divertits entre l'autor de la novel·la i el protagonista, tant pel que fa a trajectòries sentimentals com si, com a periodista d'investigació, jo també "seguia a la gent pel carrer" o era capaç de passar-me una nit en un cotxe a prop d'un local d'extremadreta.
Com també va dir en Kadaoui, va destacar fragments i reflexions que hi ha al llibre sobre l'enamorament, els secrets que tots podem tenir, el si cal explicar-ho o no tot, i el risc de perdre algú per dir-ho, o perdre'l per no dir-ho tot.
Finalment jo vaig explicar breument el procés d'escriptura d'aquesta novel·la (iniciat ja fa molts anys), destacant que tot encaixa i hi ha un motiu -sense dir-lo- del perquè l'Olga que envia les cartes a una adreça inexistent. Sense ser una història trista té darrera d'algun personatge les ferides o petjades del maltractement i pedofília, i el sentiment de culpa dels qui han estimat aquestes persones per no haver pogut "salvar-los" i salvar la la relació. I vaig fer un paral·lelisme de que a l'igual que, en alguns casos, nens o nenes maltractats esdevenen maltractadors, en política internacional trobem com sectors de pobles que van ser maltractats (poble jueu o el serbis) poden esdevenir maltractador i ser incapaços de reconèixer que repeteixen patrons de maltracte similars als que van patir. També vaig destacar que, per entendre un dels quatre personatges principals, surten els fets de corrupció que van motivar el canvi d'alcalde a començaments dels anys noranta a L'Hospitalet. Que els escenaris de L'Hospitalet són reals i que Puig d'Empordà és un poble imaginari on el Joan hi té la colla d'amics i amigues i un col·lectiu ecologista de les comarques gironines que fa una revista que aborda qüestions, fets culturals i problemàtiques d'aquells anys a l'Empordà i el Gironès.
També vaig comentar la situació de les querelles i denúncies contra mi interposades per PxC i Josep Anglada i el seu advocat gironí, número 2 a les llistes de PxC a les últimes, eleccions, Francisco Bueno Celdrán.
Per últim vaig explicar els dos llibres en projecte que tinc. Un de l'extrema dreta (o identitaris antiimigració) española en castellà, a mig termini, i una novel·la en català a llarg termini.Notícia i foto de la presentació al Punt Avui
VEURE ENTREVISTA TV GIRONA, minut 23
0 comments:
Post a Comment