Showing posts with label Xavier Rius periodista. Show all posts
Showing posts with label Xavier Rius periodista. Show all posts

Friday, November 25, 2011

ENTRE VIC I SALT, NI DEFENSOR DE DESVALGUDES NI ENAMORAT DE L'ANGLADA

L'Anglada ha penjat al twitter que m'he enamorat d'ell. I el Tot Salt, el seu director, Manel Mendoza, que per cert va fer d'interventor de CiU al barri de Santa Eugènia de Girona el passat diumenge, em qualifica com protector de desvalgudes i obsessionat amb Torramadé. Estic obert a qualsevol crítica i opinió, però que siguin serioses.


L'ANGLADA DIU QUE M'HE ENAMORAT D'ELL, clica aquí


Josep Anglada i Rius
Veien el blog d l’autor del llibre Xenofòbia a Catalunya d'en X. Rius, he arribat a la conclusió q aquest home s'ha enamorat de mi.

Retwitteado por

 

 

I per Tot Salt, digital de propaganda del Sr Torramadé sóc protector de desvalgudes, clica aquí. Per cert Torramadé acaba d'atorgar una subvenció de 3.500 euros a T Salt de la partida de fons "no gastats" de 2011 de la Diputació. 

Tot Salt diu de mi i del meu llibre:

"...el tancarem amb la presentació del “panflet” Anti-Saltenc pel gran amic del sr. Anglada y protector d'ex alcaldesses indefenses, el gran, l'únic, l'increïble Xavier Rius Sant"
-----------------------------------------------------------
          

I adjunto aquí aquest article que critica que el Sr alcalde de Salt no em deixés presentar el llibre (perdó, no m'ho va denegar, simplement no va respondre la instància, abans informativa, ara suplicativa, i em va fer saber que no li venia de gust que el presentés)
Article Diari de Girona, clica aquí

 Fragment:

Aquest vespre visita Salt amb el seu Angladamòbil per escampar la bonanova de Hitler entre els seus sequaços. L'Ajuntament li ha cedit l'auditori de la Coma Cros, el mateix espai on sovint famílies musulmanes participen en festes escolars i activitats diverses. Més paradoxes de la vida: dijous coneixíem que el periodista Xavier Rius Sant, autor d'un llibre crític amb els xenòfobs i els seus amics, no ha obtingut el plàcet del consistori per presentar-lo en cap dels edificis municipals. Fa venir arcades coincidir ni que sigui per una vegada amb el nou Roger de Llúria: Doncs sí, massa sovint, la democràcia fa fàstic.

                                        I Pineda i Jaume Torramadé

 

Thursday, November 24, 2011

ARTICLE DE VALORACIÓ DELS RESULTATS DE PxC i dels judicis varis


Anglada es desinfla, primera pàgina, clica clica aquí per obrir i llegir segona pàgina 
   

IEMEN, Un cas a part en la revolta àrab

Article sobre la renuncia de Saleh al Iemen, link Punt Avui, aquí

ANÀLISI

Un cas a part en la revolta àrab


Joves de Sanà, exigint ahir que es jutgi Saleh Foto: REUTERS.
1
Finalment, després de molts morts i deu mesos de revolta, Ali Abdal·là Saleh ha signat la seva renúncia a canvi de la garantia que no serà jutjat. Abans ja havia promès la seva retirada diverses vegades i fins i tot va fugir a l'Aràbia Saudita en resultar ferit en un atac. Però aquesta vegada és evident que la renúncia no té marxa enrere. Posarà fi a 33 anys de govern i a l'intent, ara fa un any, de modificar la Constitució per perpetuar-se com a president vitalici, i, si això no era possible, aconseguir el suport de l'exèrcit i les tribus perquè el seu fill guanyés les eleccions presidencials. El cas del Iemen és diferent del de la resta de països àrabs que s'han vist sacsejats per les revoltes d'aquest any que han portat Ben Ali a l'exili daurat, a l'hospital penitenciari Mubàrak, a una mort humiliant Gaddafi, i a un clima de guerra civil a Síria. Revoltes que, deixant de banda el cas d'Algèria –on sembla que ningú vol arriscar-se a una nova guerra civil–, només han aconseguit temperar les monarquies.
El Iemen és una república sense estat, amb tribus que controlen de manera feudal cada territori, un exèrcit submís al dictador, una economia lligada al negoci de la droga del cat, una majoria de la població vivint en situació d'extrema pobresa, mentre l'exèrcit i la policia han de combatre revoltes separatistes al sud, una insurgència xiïta que a la veïna Aràbia Saudita ja li sembla bé que esclafi, i el terrorisme d'Al-Qaida, que té en aquesta anarquia un refugi. I amb tot això, la corrupció no només bloqueja qualsevol intent de reactivació econòmica, sinó que es menja també part de l'ajuda financera que donaven els Estats Units per combatre Al-Qaida. Com denunciarien els papers del Departament d'Estat filtrats, el règim es quedava bona part dels fons i moltes de les operacions militars que s'anunciava que es llançaven contra Al-Qaida eren, en realitat, contra les revoltes legítimes i sovint pacífiques dels xiïtes.
Segons l'acord signat a Riad, Saleh cedirà totes les competències al vicepresident Abd Rabbu Mansur Hadi, que hauria de formar un govern d'unitat que podria prorrogar-se dos anys fins a les eleccions presidencials i legislatives. Però aquests acords són rebutjats per molts dels que s'han manifestat setmana a setmana als carrers perquè no només volen que es jutgi Saleh, sinó, sobretot, que es desmantelli l'estructura corrupta de l'antic règim i es convoquin eleccions lliures d'aquí a pocs mesos. L'escenari, doncs, podrà ser el d'uns caps tribals i un exèrcit que intentaran aprofitar-se de l'acord per perpetuar els privilegis, com ha passat en part a Egipte, mentre els joves i sectors de la societat civil i política que han liderat la revolta demanen una democràcia real. O dit d'una altra manera, l'exèrcit, els caps tribals i el Iemen rural lluitant perquè poques coses canviïn i no es jutgi ningú pel passat, mentre els joves, els universitaris i algunes forces polítiques i socials de la capital lluiten per un canvi total de règim. Les revoltes al carrer estan, doncs, assegurades i segons com les afronti el president interí el resultat serà un o un altre.
Darrera actualització ( Divendres, 25 de novembre del 2011 02:00 )

Saturday, November 19, 2011

ENTREVISTA COM RÀDIO SOBRE EL LLIBRE "XENOFÒBIA A CATALUNYA"

Link, clica aquí,  entrevista Comràdio, 18 de nov, Xenofòbia a Catalunya

L'entrevista es va gravar abans de la sentència sobre la falsa octaveta de Vic.

Friday, November 18, 2011

JOAN CARLES FUENTES CONDEMNAT PER LA FALSA OCTAVETA DE VIC



L'ex regidor de PxC de Vic, Joan Carles Fuentes ha estat condemnat a una pena d'un any i sis mesos pel Jutjat Penal de Manresa per un delicte de provocació a l'odi i la discriminació racial (article 510 del Codi Penal), que és la pena que li demanava el Fiscal de Delictes d'Odi i Discriminació, Miguel Ángel Aguilar. En canvi, en contra en que demanava el Fiscal i l'acció i acusació popular, Josep Anglada ha quedat absolt.
Com es recordarà, Fuentes va encarregar els panflets a la copisteria que hi ha al costat de la Universitat de Vic, si bé va negar haver-la redactat. En aquell moment Fuentes era Secretari General de la formació.

 Resulta ara que Fuentes seria la persona que hauria de substituir a Josep Maria Paré, el regidor de Vic de PxC que va ingressar ahir a la Model per no haver retornat 53.000 euros d'una persona d'edat avançada de qui administrava els bens.
Text sentència, clica aquí
Comunicat valoració sentència de Comunitat Musulmana, Centre Cultural Islàmic i Veus Diverses.

Més informació:


Els fets que motiven aquest judici van succeir a Vic, durant la campanya de les eleccions municipals de l’any 2007. Se’ls acusa de l’edició i distribució d’un pamflet on falsament s’hi deia que els autors eren un grup de marroquins. En aquest pamflet es cridava irònicament a votar determinats partits que, suposadament,  afavorien els immigrants. Així mateix, s’hi donaven informacions falses i calumnioses sobre el col·lectiu magrebí. També reconeixia que el partit Plataforma per Catalunya pretenia expulsar i fer la vida impossible als immigrants. 
Era evident que no l'havia escrit cap col.lectiu magribí perquè les lletres en àrab de l'encapçalament  estaven mal escrites i no volien dir res. Les mateixes fotos de paradetes electorals que apareixien estaven penjades des de feia uns dies al web de PxC.

Malgrat que inicialment Anglada va negar cap relació amb la redacció i distribució del full,  davant la denúncia de Veus Diverses i d’associacions islàmiques a la Junta Electoral, els mossos d’esquadra van localitzar la immprempta on s’havia fet (prop la Universitat de Vic) i la factura a nom de Juan Carlos Fuentes, que llavors era candidat a regidor per aquest partit. Ell va confessar haver-se trobat aquest full ja redactat i, en creure que li anva bé electoralment, havia  encarregat la impressió i haver distribuït aquests pamflets, malgrat que als fulletons s’hi deia que els autors eren, pretesament, marroquins. Inicialment el jutge va considerar que havia de jutjar-se com a falta, no com a delicte. Però es va recórrer a l’Audiència de Barcelona que va decidir que fos Penal, i Anglada seria cridat a declarar el passat 16 de març als jutjats de Vic. Allà, davant el jutge i els advocats, va reconèixer haver fet les còpies, però a fora, davant la premsa ,ho va negar tot i va fer un al·legat contra els musulmans i que es facin mesquites.

El fiscal demana per Josep Anglada i Juan Carlos Fuentes la pena d’un any i sis mesos de presó, així com inhabilitació per presentar-se de candidats a les eleccions amb suspensió de càrrec públic pel mateix període, i multa.

L’associació SOS Racisme demana les penes de: 3 anys de presó per Josep Anglada, amb inhabilitació per presentar-se com a candidat, amb suspensió per exercir càrrecs públics pel mateix temps, i multa; 2 anys de presó per Juan Carlos Fuentes,  amb pena d’inhabilitació per presentar-se com a candidat amb suspensió per exercir càrrecs públics pel mateix temps, i multa.

L’acusació particular, exercida pel Centre Cultural Islàmic de Vic, Comunitat Musulmana de Vic i Veus Diverses, demana les penes de 3 anys de presó pel Sr. Josep Anglada, amb inhabilitació per presentar-se com a candidat, amb suspensió per exercir càrrecs públics pel mateix temps, i multa; 2 anys i mig de presó per Joan Carles Fuentes,  amb inhabilitació per presentar-se com a candidat, amb suspensió per exercir càrrecs públics pel mateix temps, i multa; i, també, un any de suspensió d’activitats i clausura de locals de la Plataforma per Catalunya.

La defensa serà exercida per l’advocat José María Ruiz Puerta, conegut per la seva militància en organitzacions espanyoles d’ultradreta. Cal dir que l’advocat Estevan Gómez Rovira, conegut pels seus recursos contra el català, que defensava Anglada en aquesta causa, va deixar PxC ara un any, marxant amb Pablo Barranco (efímer Secretari General), a causa que Anglada tindria a les seves llistes electorals una persona condemnada a dos anys de presó pel Tribunal Suprem, per vendre contractes de treball falsos a immigrants que pagaven una important suma amb l'esperança -equívoca- de ser regularitzats. Gómez Rovira és d'extrema dreta, però, en aquest aspecte, coherent. L'acusació la porta l'advocat Toni Iborra.

S’ha de dir que l’article 510 del Codi Penal ha quedat força devaluat després de la sentència de fa mig any de la Sala Segona del Suprem pel cas de la Llibreria Kalki i militants del MSR, que va dir que només hi ha delicte si s’ha provocat en concret vers algú l’odi, la violència o la discriminació. Jo sóc dels que crec que cal reformular aquest article i incloure no només “los que provocaren..”, sinó, també, “el crear un clima d’hostilitat vers....”  
El periodista Xavier Bosch, va rebre a l'AVUI aquesta octaveta, va creure que l'havia escrit aquest inexistent col.lectiu magribí i la va publicar a la seva columna al diari! 
http://paper.avui.cat/article/politica/80304/sense/vot.html

Thursday, November 17, 2011

INGRESSA A LA MODEL EL REGIDOR DE PxC DE VIC, J. M PARÉ, PER APROPIACIÓ INDEGUDA DE 53.000 EUROS

El regidor de PxC de Vic, Josep M Paré ha ingressat aquest matí a la presó Model de Barcelona, després de ser detingut ahir pels mossos d'esquadra en acabar el mitimg de PxC a Vic. El motiu seria no haver retornat 53.000 euros que s'hauria apropiat d'una home de nacionalitat andorrana amb qui hauria mantingut una relació. Per aquesta apropiació indeguda va ser condemnat l'any 2009 a un any de presó i a retornar els diners. En no tornar-los, després de diversos requeriments s'ha dictat el seu ingrés a la presó. Text sentència, clica aquí
Paré, enginyer aeronaútic, antic militant del PP, té la nacionlitat espanyola, l'andorrana i targeta de residència indefinida (com immigrant) als Estats Units. Va entrar a PxC ara fa cinc anys en deure un favor a Josep Anglada que va facilitar amb una sèrie de gestions, que el llavors alcalde de Vic, Jacint Codina (UDC), aconseguís un lloc a la residència pel seu pare que s'havia trencat el maluc. De talant cult i dialogant, la passada legislatura havia manifestat a diversos regidors d'altres partits i a mi mateix que plegaria de regidor, donat que ell, que havia estat immigrant als Estats Units, no compartia el discurs d'Anglada. No obstant va continuar i va estar a la candidatura de PxC a les eleccions catalanes, i va tornar a anar de nº 4 a la llista de PxC a les municipals de maig, sortint de nou regidor. L´últim any i mig va estar llargues temporades de baixa laboral per depressió i gairebé no intervenia en els plens de Vic. 
   D'altra banda per demà està previst que el Jutjat Penal de Manresa dicti sentència per la falsa octaveta que va repartir PxC a Vic, i per la que van se jutjats Anglada i el regidor Juan Carles Fuentes -que  ara no és regidor, però anava de 6 a la llista de Vic i hauria de substituir a Paré,  i va de n 7 a la llista de Barcelona pel Congrés dels Diputats-, si bé és probable que per no interferir en el procés electoral, s'ajorni a dilluns. I el dijous Anglada serà jutjat a Vic per la denúncia de maltractaments que li ha posat el seu fill.

Thursday, November 10, 2011

ENTREVISTA AL 9 NOU

Entrevista el 9 Nou, sobre el llibre. Clica aquí

Tuesday, November 8, 2011

ARTICLE EL PUNT AVUI, revoltes àrabs: QUAN JA ÉS TARD PER NEGOCIAR

Link article aquí 

Quan ja és tard per negociar

Hosni Mubàrak i Muammar al-Gaddafi al Caire el febrer de l'any 1991 Foto: ALADIN ABDEL NABY / REUTERS.
1
És fàcil imaginar què van sentir els presidents de Síria i el Iemen en veure les imatges de Muammar al-Gaddafi humiliat per una massa, poc després executat en mig del caos i, l'endemà, ell i el seu fill estesos en una càmera frigorífica mentre famílies senceres es fotografiaven amb els cadàvers. Tampoc es fa difícil imaginar què pensen en veure Hosni Mubàrak tombat en un llit declarant en un judici retransmès per televisió. Probablement la majoria de tirans àrabs van sentir el mateix quan van penjar Saddam Hussein. Però estaven convençuts que aquest, capturat per les tropes nord-americanes, d'alguna manera havia provocat l'enemistat de les potencies mundials. En canvi, el tunisià Ben Ali i Mubàrak sempre havien mantingut excel·lents relacions amb Occident. I Gaddafi, fa deu anys, va saber reaccionar a temps reconciliant-se amb Europa i els Estats Units a canvi d'informació sobre grups terroristes i petroli.
Gaddafi, en el seu Llibre verd, recull de pensament que il·luminava la seva República de les masses, profetitzava que “el poble es convertirà en el sistema de govern i el problema de la democràcia quedarà definitivament resolt”. El seu linxament a mans del poble és, doncs, un epitafi macabre del seu Llibre verd.
En qualsevol règim autoritari, un cop el poble perd la por i camina cap el palau de govern, el tirà només té dues opcions: negociar i fer reformes o disparar. A Tunísia i Egipte, que tenien partits polítics, sindicats i una premsa que quan podia criticava el poder, es van fer totes dues coses: negociar i prometre reformes, i disparar. També n'hi ha una tercera que es va fer a aquest dos països: anar cessant caps de turc, culpant-los de les morts de civils o de la corrupció. Però quan molta gent es torna a manifestar cap al palau, sense por al tirà, o fa una gran carnisseria, com passa a Síria, o deixa el poder en mans d'una junta militar... En aquest cas, llavors, si hi és a temps pot agafar un avió cap a l'exili. Si ja no hi és a temps o es nega acceptar el que passa, es quedarà al país i s'arrisca a ser jutjat.
Ben Ali va marxar a temps i és ara viu en un exili daurat. Mubàrak va deixar en últim moment el poder en mans d'una junta militar, no va voler marxar uns dies abans, quan podia, i ara és humiliat en un judici televisat. Gaddafi creia que el poble l'adorava i que les tribus li serien fidels, i ha acabat linxat pels seus súbdits. Potser Ali Abadal·là Saleh, al Iemen, és a temps de no acabar a la presó o a la forca, però Baixar al-Assad, a Síria, sembla que, encara que digui que accepta el full de ruta de la Lliga Àrab, amb tants morts, ja no és a temps de liderar cap transició. I amb un exèrcit dominat per la minoria alauita, es fa difícil pensar que pugui haver-hi un cop des de dins. Tot el règim té ja les mans tacades de sang i saben que si cedeixen, encara que Al-Assad fugís en l'últim moment, els qui ara maten en nom d'ell podrien acabar com Gaddafi. Hi ha un temps per negociar, n'hi ha un per fugir, i sembla que a Síria aquest temps va passar fa molt.

Sunday, November 6, 2011

Article de Josep Comajoan, el llibre, Anglada i els presumptes maltractaments

Clica aquí sota
El llibre Xenofòbia a Catalunya. Anglada i els maltractaments
http://jcomajoan.blogspot.com/2011/11/megaloman-fabulador-i-poc-cristia.htmlClica aquí
Divendres, 28. Presentem a Vic el llibre 'Xenofòbia a Catalunya', de l’entusiasta periodista moianès Xavier Rius Sant. Malgrat el nom del llibre i que no devia pas esperar un discurs, ni de la taula ni del públic, gaire diferent del que hi va haver, Josep Anglada, acompanyat de la seva inseparable Marta Riera, era a primera fila. Rius li va dir de tot: mentider, fabulador, manipulador, li va recordar el passat feixista i les contradiccions del seu discurs amb el missatge cristià, i li va retreure algunes expressions amb les quals el fiscal contra l’odi i la discriminació hi sucaria pa. Malgrat tot, l’endemà Anglada escrivia a Twitter, parlant de l’acte: “M’ho vaig passar bé i el vaig trobar interessant”. Anglada porta als límit allò de “que parlin de mi, encara que sigui malament”. No és ben igual, però la reflexió em porta a recuperar del llibre el diagnòstic d’Anglada que li fa a Rius una dona amb “prou coneixements de psicologia” i que es reprodueix en el llibre: “Megalòman, ansiós de poder, sense capacitat d’autocrítica, amb el judici crític i el raonament alterats i sense sentiment de culpa. És fabulador i pot arribar al deliri”. Sí que, però, abans de començar l’acte, Anglada se’m va endur a un apartat, a la secció infantil de La Tralla, per retreure’m que no li truqués dijous, quan vam saber que el seu fill també havia declarat que havia estat testimoni diverses vegades d’agressions i maltractament psicològic cap a la seva dona. M’hauria posat en contacte amb la seva dona, diu, perquè em desmentís que, en 26 anys de casats, no l’havia pegat mai. De fet, el fill, en la declaració davant la policia, va parlar d’empentes i alguna bufetada. Vam quedar que la dona em trucaria durant la setmana i que li reproduiríem les seves declaracions. No  sé per què, però no ha trucat, però aquí queda dit. Al judici es podrà saber la veritat?"

Saturday, November 5, 2011

EL FISCAL DEMANA PER ANGLADA UN ALLUNYAMENT QUE L'IMPEDIRIA ANAR A L'AJUNTAMENT

El Fiscal que porta la denúncia del seu fill per presumptes maltracatments al fill, li demana deu mesos de presó i un allunyament d'un Km del domicili familiar. Com l'Ajuntament és a 250  metres de casa, no podria assistir als Plens. El judici està fixat pel 24 de novembre, dijous, quatre dies  després de les eleccions.

Thursday, November 3, 2011

EL LLIBRE AL TRIANGLE


Link El Triangle pàg 2Link Triangle, pàg 1
Link El Triangle
 
ban nha mat pho ha noi bán nhà mặt phố hà nội