LA SENTÈNCIA D'ALBIOL LEGITIMA QUE ES PUGUI VEXAR I MENTIR SOBRE UN COL·LECTIU PER INTERÈS POLÍTIC O ELECTORAL. SOS Racisme recorrerà a l'Audiència

Jose Peñín i Alba Cuevas de SOS Racisme

 SOS Racisme ha valorar avui la sentència absolutòria de l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, feta pública a ahir  (Clica per anar a la informació del judici i la sentència) . 

Per la portaveu de comunicació de SOS, José Peñín, "la sentència adopta els mateixos arguments pels que el Tribunal Suprem va absoldre als condemnats en primera instància pel cas de la llibreria Kalki i, tot i reconèixer que Albiol va atemptat a la dignitat d'un col·lectiu i exagerava els fets en responsabilitzar a la seva totalitat d'una problemàtica o d'uns comportaments, ho justifica o exculpa amb l'argument que ho ha fet per motius polítics, electoralistes o per posar de manifest un problema". Per Peñín això ho fa "encara més greu donat que justifica l'ús de l'odi vers un col·lectiu i l'exageració per motius polítics o electorals"

Alba Cuevas, Directora de SOS, ha replicat l'argument d'Albiol que ha estat un judici polític, deixant clar que SOS Racisme "és independent de qualsevol partit i en cap moment ha buscat obtenir cap rèdit polític". Cuevas ha afegit que faran recurs a la sentència que "és un perill i un mal precedent en el context europeu en el que creix el discurs de l'odi". Després de recordar que l'article 510 del Codi Penal s'està reformant en el marc de la reforma del Codi Penal que es tramita al Congrès del Diputats, Cuevas ha conclòs preguntant-se si "hem d'arribar a una situació com la de Grècia per que els tribunals persegueixin el discurs de l'odi?"      

 COMUNICAT DE SOS RACISME

• Respecte el contingut de la sentència:
• El jutge descarta el delicte d’incitació a l’odi, la discriminació i la violència (recollit a l’article 510.1 del CP.), basant-se en la jurisprudència estatal, molt restrictiva en la interpretació de l’article, i rebutjant les sentències europees, molt més progressistes i protectores del Drets Humans.
• Tot i que el Codi Penal actual fa una lectura molt estricta de l’article i, especialment, del concepte “provocar”, com entitat de drets humans defensem una interpretació extensiva ja que, d’altra manera, no s’estan protegint els drets humans i s’està donant espai excessiu al discurs de l’odi i l’atac a les minories, amb les greus conseqüències que això comporta.
• Volem posar de manifest que el jutge es refereix a les sentències absolutòries dels casos de la Llibreria Kalki i Llibreria Europa. Així que, absolen Xavier García Albiol basant-se en els mateixos arguments amb els que han absolt els feixistes i divulgadors d’ideologia nazi.

• Respecte els arguments per desestimar el delicte d’injúries a col•lectius (recollit a l’article 510.2 CP.), és potser la part que estem més en desacord:
• El jutge reconeix que l’acusat fa accions i comentaris injuriosos, que ataca l’honor i la dignitat dels gitanos romanesos, però que no ho fa amb intenció d’injuriar-los. Considerem aquesta justificació un sense-sentit, probablement vàlid a nivell jurídic, però que no acceptem.
•  I no estem d’acord que l’acusat no fes aquestes declaracions sense motivació racista ni xenòfoba. Tota la trajectòria del líder dels populars de Badalona en declaracions racistes avalen aquesta acusació.
• El jutge justifica les declaracions injurioses al•legant que ho fa per captar vots. Considerem que la finalitat no justifica els mitjans, ans el contrari, que justament ataqui un col•lectiu com estratègia electoral, fa més greus aquests fets, com recull el Tribunal de Drets Humans.

• Considerem destacable que el jutge faci menció explícita de la dificultat que un jutge de Penal dicti una sentència condemnatòria per delictes d’instigació a l’odi, en contra de la doctrina del Tribunal Suprem, que va emetre la lamentable sentència absolutòria pel cas de la Llibreria Kalki amb una lectura molt restrictiva de l’article 510.1. Tot i així, pensem que hi ha temes molt importants que requereixen de valentia jurídica, i aquest n’és un.
• Respecte les declaracions de Xavier García Albiol:
• Rebutgem rotundament les acusacions de judici polític. Som una entitat independent que defensem els drets humans i treballem per eradicació del racisme. Aquesta és la nostra única motivació.
• El fet que altres partits i altres polítics també utilitzin declaracions racistes i xenòfobes és una realitat preocupant, però no eximeix de gravetat els seus actes.
• Altres polítics acusats de racisme i xenofòbia han estat avalats per les urnes i el sistema judicial, com ara Josep Anglada (PxC). Per tant, considerem que aquest no ha de ser motiu d’orgull. Beneficiar-se d’un sistema judicial molt feble en la defensa dels drets humans no vol dir estar avalat.

CONCLUSIONS:

                 El procés jurídic no ha acabat encara. Farem recurs d’apel·lació esperant la sentència de  l’Audiència Provincial.

o      Un cop més, la sentència absolutòria deixa desemparada l’acció judicial contra el discurs de l’odi, racista i xenòfob i l’atac a col·lectius minoritaris. I demostra la feblesa de la justícia espanyola en la protecció dels drets humans. Reforçar aquesta eina és un tema pendent en el que continuarem treballant i insistint.

o      Temem les conseqüència a nivell polític i social del missatge que emet aquesta sentència, emparant el discurs de l’odi si s’utilitza per motius electoralistes. Obre la porta a que en endavant es pugui demanar el vot incitant a l’odi. I denunciem que això pot tenir conseqüències molt greus.  En aquest sentit, cal tenir en compte el context europeu en el que grups d’extrema dreta estan obtenint espais en el diferents parlaments, amb el perill que això suposa.

o      Tot i les dificultats del procés i el resultat decebedor, continuem pensant que utilitzar les eines que ens dóna l’Estat de Dret per denunciar els delictes d’odi és efectiu, ja que dóna el missatge de que la societat civil no ho accepta tot. I pensem que els polítics tindran en compte les conseqüències abans d’emetre aquest tipus de discursos. Així que continuarem denunciant les actituds racistes i xenòfobes.

o      Cal fer política per la societat i no demagògia. Es poden anomenar els problemes de convivència si existeixen, però no d’aquesta manera, sinó constructivament i amb voluntat de posar solució. "

 SOS Racisme denúncia que la sentència legitimi l´ús del discurs de l'odi vers certs col·lectius com a estratègia política i electoral

GARCÍA ALBIOL ABSOLT DEL DELICTE D'INCITACIÓ A L'ODI I LA DISCRIMACIÓ. Una vegada més, tot i reconèixer els fets i qualificar-los de vexatoris, s'interpreta que no és delicte

Imatges del dia del judici

L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha estat absolt pel Jutjat Penal n 18 de Barcelona del delicte d'incitació a l'odi i la discriminació en base a motius d'origen ètnic tipificar a l'article 510-1 i 510-2 del Codi Penal pels pamflets repartits el   24 d'abril de 2010, quan Albiol va repartir un fulletó preelectoral  del PP "¿Tu barrio es seguro?", en el que afirmaba: "Estoy a solo dos concejales de ganar las elecciones  municipales. Si en 2011 soy el alcalde os aseguro que: Podremos salir por el barrio con la Seguridad de no ser acosados ni atracados". 

En el que el text i les imatges es culpabilitzava a immigrants, sobretot als romanesos de ser responsables de la inseguretat, brutícia i delinqüència. Però tal com ja vaig explicar aquí fa uns dies, l'acusació es va basar més en els declaracions fetes per Albiol els dies posteriors, qualificant a la totalitat de gitanos romanesos de Badalona de delinqüents que havien de ser expulsats o anar a la presó els dies posteriors. 

En el judici celebrat el passat 20 de novembre a Barcelona, la fiscalia i l'acusació particular, exercida per SOS Racisme, van demanar un any de presó, 8000 euros de multa i la inhabilitació al càrrec i sufragi passiu (ser candidat) durant el temps de la condemna.

Albiol va ser jutjat en un moment que l'article 510 s'està modificant en el Congrés del Diputats  per adaptar-se a exigències de la Unió Europea i les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, donat que després de les últimes sentències del Tribunal Suprem ,que han considerat que prima la llibertat d'expressió i no hi ha delicte si no hi ha una voluntat clara d'incitar a l'odi i, acte seguit, ningú no actua discriminant, o actuant amb odi o violència cap el col·lectiu afectat. (clicar per llegir proposta de nou redactat).   

De fet,  el mateix Fiscal, Miguel Ángel Aguilar, ja va demanar en el judici que s'apliquessin les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans i els acords i normatives europees signats per Espanya, donat que si s'aplicava l'article tal com el va interpretar el Suprem pel cas de la llibreria Kalki l'any 2011, l'article queda buit de contingut.  El Jutjat Penal, però no ha entrat a valorar l'imperatiu de considerar vigents i d'obligat compliment els acords, directives internacionals signats per Espanya, ni les sentències del Tribunal de Drets Humans, sinó que, donat que encara no s'ha modificat el redactat de l'article 510, l'ha aplicat de manera que s'entén que no hi ha delicte si acte seguit ningú actua amb odi o discriminació. I no només es basa en la sentència del Suprem pel cas Kalki, sinó també en la posterior de l'Audiència de Barcelona de juny de 2011 per la que s'absol PxC per l'octaveta falsa de 2007, tot i reconèixer que n´és l'autora. 

A la sentència s'afirma que “Un procés penal no té com a finalitat valorar la personalitat de l’acusat ni la seva conducta en general, ni jutjar les seves declaracions des d’un punt de vista moral o polític.”

Així la sentència per justificar la interpretació actual de l'article 510 diu que: "Sin embargo,respecto a otros dos elementos que derivarían del art. 18.1 del CP, como son que la incitación sea directa, y que se refiera a actos concretos, la Sentencia del Tribunal Supremo de 12-4-2011 (sentència 259/2011, cas llibreria Kalki) dice que "es preciso que se trate de una incitación directa a la comisión de hechos mínimamente concretados de los que pueda predicarse la discriminación,el odio o la violencia contra los referidos grupos o asociaciones y por las razones que se especifican en el artículo."

Y la Sección 5ªen Sentenciade 29-6-2012 (cas de l'octaveta falsa repartida per PxC a Vic el maig de 2007) afirma:  "el panfleto transcrito en el apartado de hechos probados, no es constitutivo del delito de provocación al odio, pues ninguna de las expresiones recogidas en el mismo supone una invitación directa y convincente a cometerningún delito en concreto, por lo que la intervención del derecho penal no esposible."

A la sentència feta pública avui, tot i reconèixer que Albiol va excedir ofenent i vexant el col·lectiu gitano romanès, manifesta que:

"El acusado precisó expresamente que no se refería a los rumanos, ni a los gitanos; y habría que añadir que sus declaraciones ni siquiera se dirigieron a los gitanos rumanos, sino solamente a los gitanos rumanos que se habían instalado en Badalona".

"Se puede argumentar que una crítica grave e injusta contra los gitanos rumanos que viven en Badalona podría afectar a todos los rumanos o a todos los gitanos; pero ese tipo de especulación no tiene cabida en un proceso penal como elemento interpretativo para calificar de racistas o xenófobas unas declaraciones que en sí mismas no se refieren a una etnia o a una nacionalidad.
Más bien se observa lo contrario: don Xavier Garcia Albiol insiste siempre en que no quiere criticar a todos los rumanos, y que su relación con los gitanos es excelente.""En definitiva, loshechos probados no encajan con la acción de provocarque exige el art. 510.1 CP, ni con la exigencia de que el autor de los hechos haya obrado por motivos racistas, antisemitas, religiosos, etc"

"En el presente caso don Xavier García Albiol no realizó susdeclaraciones, ni distribuyó el folleto, por las características de las personas a las que se criticaba; la acción del Sr. GarcíaAlbiol derivó de su convicción de que estas personas cometían delitos, y probablemente hubiera llevado a cabolas mismas acciones si el grupo que él pensaba que cometía numerosos delitoshubiera tenido otras características.
La no concurrencia de temerario desprecio de la verdad, ni de"animusiniurandi",ni fundamento en las características étnicas, nacionales o ideológicas del colectivo objeto de la injuria, hacen que no se den los requisitos del art. 510.2 CP, y por lo tanto la sentencia debe ser absolutoria"

SOS Racisme, que va fer d'acusació, explicarà el recurs que pensa presentar, en una roda de premsa demà al migdia.  

Text de la sentència (clica) 

SOS Racisme ha anunciat que presentarà recurs i lamenta el precedent que la sentència justifiqui que vexar un col·lectiu per motius electorals o polítics sigui legítim (clica per anar a la roda de premsa de SOS Racisme)

 COMUNICAT DEL PSC DE BADALONA:

Ni la mentida, ni la manca d’escrúpols tenen càstig penal, però si mereixen la reprovació moral

11 de diciembre de 2013

Xavier Garcia Albiol ha injuriat, ha vulnerat l’honor de persones i ho ha fet per motius electoralistes, per aconseguir vots de manera reprovable, ho diu la sentència que l’absol perquè, a interpretació del jutge, aquests fets no formen part dels delictes de que li acusaven. Però si que defineixen una persona i una manera de fer política.

El socialistes de Badalona estem molt allunyats d’aquest “tot si val” que guia la manera de fer política del alcalde del PP. Una manera de fer, mentidera i sense escrúpols, de la que avui mateix hem tingut una bona mostra amb el seu intent de vincular-nos al procés que l’ha conduït a seure a la banqueta dels acusats i ser jutjat.

El socialistes ni hem promogut ni hem format part d’aquest procés. Ho hem mirat sempre des d’un profund escepticisme. Sempre hem considerat que les controvèrsies polítiques s’han de dirimir en la política i no en l’àmbit de la justícia. I perquè creiem en la política, en la bona política, malgrat lo difícil que ho posen personatges com Albiol, continuarem denunciant les seves mentides i la seva falta d’escrúpols.

Hem assistit amb vergonya al trist espectacle de veure a l’alcalde de la nostra ciutat essent jutjat pel mateix delicte del que fins ara només havien estat jutjats grups de neo-nazis, militants de Plataforma per Catalunya i el propi Josep Anglada. I hem vist també que, com ells ha estat absolt. La llibertat d’expressió que ens empara a tots, també ho fa amb expressions i conductes com la dels esmentats, per molt repugnats que ens puguin semblar.

Garcia Albiol ha quedat absolt perquè com diu la sentència: “Un procés penal no té com a finalitat valorar la personalitat de l’acusat ni la seva conducta en general, ni jutjar les seves declaracions des d’un punt de vista moral o polític.”

Això ens correspon a nosaltres, als ciutadans i ciutadanes de Badalona.

I en aquest sentit als socialistes de Badalona no ens tremolarà la veu cada cop que tinguem que alçar-la per desemmascarar les falsedats, corrupteles i mentides d’un alcalde i un govern nascut des de la injuria i la vulneració de l’honor.

Avui la ciutat ha tancat el vergonyós episodi del judici. Més d’hora que tard tancarà el vergonyós episodi de l’alcaldia de Xavier Garcia Albiol.

Badalona, 11 de desembre de 2013

 COMUNICAT D'UNITAT CONTRA EL FEIXISME I EL RACISME

Lamentem la decisió judicial en el cas de Xavier García Albiol. Saludem l’esforç de SOS Racisme pel seu intent d’acabar amb la impunitat del racisme, mitjançant els tribunals. El cas demostra, una vegada més, les mancances de les lleis vigents a l’Estat espanyol i de l’actual sistema judicial davant el racisme i el feixisme. El fet de permetre la “llibertat d’expressió” per atacar i insultar una part de la població contrasta amb la voluntat del PP de limitar la llibertat d’expressió en molts altres àmbits.

Però, donat que sembla que es permet difondre octavetes que diuen mentides respecte a la gent romanesa o gitana, suposem que no tindrem problemes si difonem octavetes que expliquin veritats respecte al PP i al propi García Albiol. Fets rellevants no falten, des de declaracions de contingut xenòfob fins a connexions amb el franquisme… Properament, parlarem amb les entitats de Badalona adherides a UCFR per mirar de posar en marxa aquesta iniciativa.

Unitat contra el feixisme i el racisme, Barcelona, dimecres, 11 de desembre

--
Unitat contra el feixisme i el racisme
http://unitatcontraelfeixisme.org
http://www.facebook.com/unitatcfr

http://twitter.com/#!/UnitatvsRacisme

LES DECLARACIONS POSTERIORS D'ALBIOL, QUALIFICANT ELS GITANOS ROMANESOS DE PLAGA, AFIRMANT QUE TOTS HAN VINGUT A DELINQUIR I HAN DE SER EXPULSATS O EMPRESONATS, I L'ÚS INCORRECTE DE XIFRES SOBRE DETENCIONS DE ROMANESOS ATRIBUINT-LOS EL GRUIX DE DELICTES, BASE DE FISCALIA I L'ACUSACIÓ PER DEMANAR LA CONDEMNA

Avui s'ha celebrat a la Ciutat de la Justícia de Barcelona el judici a l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, acusat d'un  presumpte delicte d'incitació a l'odi i la discriminació per motius d'origen ètnic, tipificat a l'article 510 del Codi Penal, demamant-li la fiscalia i l'acusació particular, exercida per SOS Racisme, un any de presó, 8000 euros de multa i la inhabilitació al càrrec i sufragi passiu (ser candidat) durant el temps de la condemna. El fiscal coordinador de delictes d'odi i discriminació, Miguel Ángel Aguilar, ha exercit el ministeri fiscal.

         Els fets jutjats van tenir lloc el 24 d'abril quan Albiol va repartir un fulletó preelectoral  del PP "¿Tu barrio es seguro?", en el que afirmaba: "Estoy a solo dos concejales de ganar las elecciones  municipales. Si en 2011 soy el alcalde os aseguro que: Podremos salir por el barrio con la Seguridad de no ser acosados ni atracados". En el que el text i les imatges es culpabilitzava a immigrants, sobretot als rumanesos de ser responables de la inseguritat, brutícia i delinqüència. però tal com ja explicava aquí fa uns dies, l'acusació es basava més en els declaracions fetes per Albliol els dies posteriors que en cointingut del diptic del PP.

 

 

Xavier García Albiol, moments abans d'iniciar el judici a la Ciutat de la Justícia, acompanyat de la cúpula del PP català

     García Albiol ha arribat a la Ciutat de la Justícia a les 9,45 del matí, mentre dos grups, uns de detractors convocats per SOS Racisme i Àgora Badalona, i un altre més nombrós de partidaris d'ell esperaven a la porta.Albiol ha arribat acompanyat pel regidor del PP de Barcelona, Alberto Fernández Diaz, i regidors de Badalona i L'Hospitalet. La presidenta del PP català, Alícia Sánchez Camacho, que era al parlament, ha arribat una estona més tard.

En entrar l'alcalde de Badalona ha fet diverses declaracions manifestant que ell no hauria incitat a l'odi o la discriminació contra cap col·lectiu concret, sinó que només havia denunciat l'incivisme i els fets delictius de certs grups d'immigrants. 

DADES INCORRECTES: NI 240, NI 83 GITANOS ROMANESOS, NI TOTS ELS GITANOS

     Ja dins la sala, la fiscalia i l'acusació particular han centrat la seva acusació, més que en el fulletó, en les declaracions que va fer dies posteriors i l´ús incorrecte de dades que criminalitzaven generèricament als gitanos romanesos de ser tots delinqüents. Albiol va declarar aquells dies que 240 romanesos havien estat detinguts, per després reduir-ho a 83, culpabilitazant al col·lectiu gitano romanès en el seu conjunt de ser autor de la quarta part dels delictes de la ciutat. Però les declaracions de dos agents de la Guàrdia Urbana que van fer l'informe sobre 83 detencions de romanesos han aclarit que no és tractava de 83 persones, donat que alguns havien estat detinguts diverses vegades. També han dit que aquest 83 detencions no totes eren  de gitanos, i a preguntes de la Fiscalia han aclarit que part dels detinguts no vivien a Badalona. Amb això el Fiscal i l'advocat de SOS Racisme han mostrat la falsedat i la volunta criminalitzadora de les declaracions per les quals atribuïa a un col·lectiu de més de 500 persones la quarta part del delictes a la ciutat.

      Tot seguit acusació i Fiscalia s'ha centrat en les declaracions de García Albiol els dies posteriors, preguntant-li per aquestes declaracions, declaracions que Albiol ha reconegut que potser alguna havia estat desafortuinada, però que si es llegien en el seu context es veuria que ell no criminalitzava ni estigmatitzava genèricament cap col·lectiu.

Les declaracions per les que s'ha preguntat a Albiol són aquestes:

 Entrevista realizada por Sr. Xavier García Albiol en fecha 25 de abril de 2010 en Cadena Ser:  

"Le tengo que decir que el colectivo rumano gitano se ha  instalado en nuestra ciudad a delinquir y a robar. Esto esta generando muchos problemas en los barrios mas densos de la ciudad, y yo creo que esto se tiene que afrontar con valentía y de cara”.

 

 Con estos colectivos lo que se tiene que tener firmeza y contundencia policial y que a estas personas se las detengan, se las ponga en mano de la justicia y que vayan a la cárcel o que se les devuelvan de donde han venido. Vuelvo a insistir, yo no estoy señalando a todas las personas ni mucho menos a la nacionalidad rumana"

Entrevista realizada por Sr. Xavier Garcia Albiol en fecha 25 de abril de 2010 en
“20 minutos TV”  

"El colectivo rumano gitano, ha venido, concretamente a nuestra ciudad a delinquir”.

 Entrevista al Sr. Xavier Garcia Albiol a “Els Matins” de CATALUNYA RADIO.
Data 26/04/2010:  
Entrevistador:
.- Sr.Garcia Albiol, vostè a dit que els romanesos son responsables de la majoria de delictes que es cometen, als barris de Llefia i la Salut.
Sr. Garcia Albiol: (minut 1:47)
.- Efectivament si, els que s’han instal·lat a Badalona, aquests si que estan duent a terme activitats delictives, especialment en barris com podria ser el barri de la Salut o el barri de Llefià o el barri de Sant Roc per exemple.  

 Entrevistador:
- Tenen xifres oficials?

Sr. Garcia Albiol:
-Home, miri, xifres oficials en aquest moment no en tinc...

Declaraciones del Sr. García Albiol en TVE-1 Telediario 2 día 26/04/2010
Xavier García Albiol: (minuto 00:38)

“Hay determinados individuos, que son rumanos gitanos concretamente que están creando muchos roblemas de seguridad y muchos problemas de atracos endistintos barrios de Badalona, y por tanto esto lo debemos afrontar con valentía, con decisión y decir las cosas claras”.

Manifestaciones del Sr. García Albiol recogidas Portal Youtube día 26/04/2010
Link: http://www.youtube.com/watch?v=GPzg3yhT-Ag&feature=related
Xavier García Albiol: (minut 0:36):

"Son personas honradas que han venido a trabajar pero con la misma sinceridad, tengo que decir que el colectivo rumano gitano a venido, concretamente a nuestra ciudad a delinquir".

Xavier García Albiol: (minut 0:50)
"Que aquí no sirven las políticas de integración aquí lo que se necesita son medidas contundentes, policiales, judiciales y que estas personas abandonen la calle y que los encierren en la cárcel o los devuelvan a su país".

       A llarg de torn de preguntes del fiscal i de l'advocat acusador, el jutge els ha interromput diverses vegades demanant a les parts que no debatissin amb l'acusat, sinó que es limitessin a preguntar. Albiol ha repetit que ell feia política parlant dels problemes i escoltant els veïns i ha repetit una i altra vegada que aquestes declaracions en les que es basa Fiscalia i acusació -que poso a sobre-, estaven descontextualitzades.

      Per la seva banda l'advocat d'Albiol ha insistit en el fet que l'ara alcalde de Badalona no va criminalitzar ni senyalar genèricament cap col·lectiu.

          A l'hora de les conclusions finals el Fiscal M Ángel Aguilar ha fet una exahustiva intervenció en la que ha reconegut que l'article 510, ara en fase de reforma al Congrés, no ha estat prou útil per castigar penalment aquests fets però ha recordat que les sentencies del Tribunal Europeu de Drets Humans, les directives i acords de la Unió Europea sobre lluita contra la discriminació, i els pactes internacionals signats per Espanya, passen a formar part automàtica de la normativa penal, cosa que fa que les declaracions d'Albiol, abans comentades, motiven uns sanció penal per incitar a l'odi i la discriminació i per editar proparagnda en tal sentit. 

        Aguilar ha reconegut que la sentencia de 12 d'abril de 2010 sobre la llibreria Kalki va absoldre als acusats en entendre que no hi havia delicte de provocació i incitació, si acte seguit ningú no actuava en tal sentit. Però ha recordat les diverses normatives europees que demanen als estats que persegueixin les opinions que estigmatitzen deteminats col·lectius i ha detallat les diferents normes que condemnen l'anti gitanisme, i les resolucions, tractats, acords i recomenacions del Consell d'Europa, de la Unió Europea, del Cosell d'Europa i de l'ONU relatives a la discriminació del gitanos de Romania i altres estats. Per tal cosa ha demanat que es condemni Albiol a un any de presó, multa de 8.000 euros i inhabilitació pel temps de la condemna. L'advocat de SOS Racisme, més breu, s'ha sumat a la petició de la Fiscalia. 

    Per la seva banda l'advocat defensor, Cristobal Martell, ha manifestat que Albiol no va actuar per tal de discriminar ni marginar ningú, sinó que només havia parlat de problemes que tenia la ciutat. ha repetit que coses que ha dit García Albiol  també les havia dit el conseller d'Interior Felip Puig, o el portaveu de CiU a Badalona, Ferran Falcó. Per tot això ha demanat l'absolució del seu client. El cas ha quedat vist per setència passades les 4 de la tarda.  

 

García Albiol arribant a la Ciutat de la Justícia

                                         Clica a la imatge per veure el vídeo
 MÉS INFORMACIÓ:
Acte d'ahir dimarts a Sant Roc, Discurs racista, no en el meu nom
Més informació del cas i escrit d'acusació
Albiol no va a l'acte a Badalona amb Malala, la noia pakistanesa premi Sajarov.
Escàndols a l'equip de govern d'Albiol

"DISCURS RACISTA, NO EN EL NOSTRE NOM!" ACTE A SANT ROC PER LA CONVIVÈNCIA AMB MOTIU DEL JUDICI DE DEMÀ A ALBIOL

Santiago Vidal, Alaba Cuevas i Anna Vicente
Aquesta tarda un centenar de persones han participat a l'Ateneu de Sant Roc de Badalona, a l'acte "Justícia i Convivència" organitzat per Badalona som Totes i Tots, amb motiu del judici que se celebrarà demà la Ciutat de la Justícia de Badalona contra l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol. S'acusa a l'alcalde d'un delicte d'incitació a l'odi i la discriminació contra immigrants i gitanos d'origen romanès, tipificat a l'article 510 del Codi Penal. La Fiscalia li demana un any de presó, una multa de 8.100 euros i la inhabilitació pel càrrec durant el temps de la condemna. A l'acte hi han estat presents representants de nombroses entitats badalonines i també hi eren regidors de CiU, PSC i ICV-EUiA

       A l'acte ha intervingut Alba Cuevas, de SOS Racisme que ha explicat el llarg procés des que el llavors cap de l'oposició, repartís el 24 d'abril de 2010 uns fulletons titulats "¿Tu barrio es seguro?", en els que afirmaba: "Estoy a solo dos concejales de ganar las elecciones  municipales. Si en 2011 soy el alcalde os aseguro que: Podremos salir por el barrio con la Seguridad de no ser acosados ni atracados". En el el text i les imatges es culpabilitzava a immigrants, sobretot als romanesos de ser responsables de la inseguretat, brutícia i delinqüència.  Com ha explicat Cuevas, SOS Racisme i la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya van denunciar el cas, si bé aquesta federació, posteriorment, es va retirar.   
 

      Dies després de repartir aquests fulletons electorals, Garcia Albiol es va reafirmar en diferents entrevistes en les que culpabilitzava de manera genèrica a certs col·lectius, com els gitanos romanesos, d'haver vingut a Badalona només per delinquir. Aquestes declaracions, algunes de les quals les recullo aquí, formen part de l'acusació que es poden llegir més àmpliament a l'escrit d'acusació (clica)

       Alba Cuevas ha explicat que aquesta iniciativa judicial contra l'alcalde de Badalona s' enmarca en la tasca habitual de l'organització que es basa en l'atenció i la defensa de les víctimes del racisme i la discriminació, la denúncia de pràctiques o discursos discriminatoris que fan partits i institucions, i la feina qüotidiana de sensibilització. Aquesta defensa de les víctimes comporta que SOS es persona com acusació o acció popular en moltes causes que gestiona o tramita, i, en aquest cas, van actuar legalment denunciant el líder del PP badaloní.

      Anna Vicente de Badalona som Totes i Tots ha explicat la trajectòria d'aquesta plataforma creada el 2010 en favor de la cohesió i la convivència, contra les polítiques discriminatòries i els discursos plens de mentides que fomenten la segregació, el sectarisme i l'enfrontament.

        Per la seva banda, el jutge Santiago Vidal, sense voler entrar en el fons del cas i respectant la presumpció d'inocència de García Albiol, ha fet un recorregut històric dels dos articles del Codi Penal, el 510, d'incitació a l'odi, la violència i la discriminació per motius d'origen, raça, etc... i el 607-2 de negació, apologia o justificació del genocidi, recordant que ell va ser el jutge que va condemnar Pedro Varela, de la Llibreria Europa. Condemna que finalment fou revocada i declarat parcialment inconstitucional l'article 607. També ha explicat com en el cas posteriors de la llibreria Kalki, el Tribunal Suprem va fer una interpretació sobre el delicte d'incitació a l'odi i la violència, segons la qual si acte seguit a les manifestacions en tal sentit, no hi havia una actuació concreta de violència o discriminació, no es podia considerar que hi hagués delicte. Vidal ha considerat un error aquestes interpretacions que primen la la no limitació de la llibertat d'expressió, fins i tot quan pot incitar a l'odi, la violència i la discrimació, o justificar i negar genocidis.  Així, ha reconegut que la persecució penal d'aquests tipus delictius és ara molt feble. De tota manera ha recordat que gràcies a que l'Audiència de Barcelona va revocar els dos arxivaments del cas fets pels jutjats de Badalona, el cas arriba finalment a judici.

      Però Vidal també s'ha referit a que en el paquet legislatiu de reforma del Codi Penal que ara és al Congrés, juntament amb aspectes negatius, com la penalització a l'ajut a immigrants irregulars, s'ha plantejat un reforma total dels articles 510 i 607-2, a instàncies, sobretot, de la Fiscalia de Barcelona i en compliment d'una directiva o acord de la Unió Europea, que sí permetrà castigar en el futurs accions d'opinió que ara queden impunes.  

      Pel que fa al judici de demà, només ha explicat que, en el cas que l'alcalde de Badalona sigui condemnat, és molt problable que en ser recorreguda, l'Audiència ratifiqui la sentència condemnatòria. Però si es absolt pel Jutjat Penal, difícilment l'Audiència estimarà el recurs que es pugui presentar, sent la ratificació d'aquesta hipotètica absolució el més probable.  

      En el torn de preguntes, quan li han demanat la seva opinió sobre les concentracions que hi hauran a la Ciutat de la Justícia a favor i en contra l'Albiol, Vidal ha dit que els jutges se senten incòmodes quan hi ha manifestacions per pressionar-los en un judici i pot ser contraproduent. Alba Cuevas de SOS Racisme ha explicat llavors que van decidir donar suport a la concentració que es farà demà a les 9,30 a la Ciutat de la Justícia, perquè quan Albiol va anar a declarar al jutjats de Badalona fa més d'un any, ells no van convocar a la gent, però Albiol, en canvi, sí que va anar-hi acompanyat de dotzenes de seguidors. 
      Jo he manifestat la possibilitat que García Albiol, tant si és condemnat com si és absolt, que pugui sortir-ne reforçat en aprofitar la repercussió mediàtica del cas, mostrant-se com a víctima d'una persecució.

      Vidal ha demanat que la protesta sigui cívica i no s'entri en provocacions. S'espera que la sala quedarà plena deixant molta gent fora, donat que Albiol, al marge dels que es manifestaran al carrer (es diu que ha fletat tres autocars), portarà molts simpatitzants a la sala. També alguns professors de dret han recomanat com a pràctica, per la importància del judici, a alumnes seus que hi vagin a prendre notes per un treball posterior a classe.

(Llegir convocatòria de la protest contra G Albiol)

 .

 ..

El jutge Santi Vidal i Alba Cuevas de SOS Racisme

Tot seguit  Abdelkrim Latifi, Montse Sòria,  Dolors Sabater i     , han llegit el manifest Discurs Racista, No en el nostre nom. L'acte ha comptat també amb la participació del cantant badaloní Cesc Gil, que ha interpretat tres cançons plenes de contingut i d'optimisme, i finalment s'ha fet una foto dels signants del manifest.     

MANIFEST:

En els darrers anys Catalunya i els seus municipis s’han transformat en societats diverses, fruit dels processos migratoris i els canvis socials i demogràfics que han comportat. Ciutats, barris i pobles on hi viuen gent procedent de diferents països i cultures. I Badalona n’és un exemple.

És una realitat a tenir en compte, doncs influeix en l’economia local, les necessitats socials, la pluralitat de cultures i religions i en la percepció de la ciutat, que cal mirar-la sota el prisma de la diversitat. Tot un repte però també una oportunitat.

El futur que volem per Badalona, i per tot el país, és que aquesta convivència esdevingui cohesió social i respecte per a tots els veïns i veïnes. Només així podrem gaudir d’una societat justa, on es respectin els drets de totes les persones, indiferentment del seu país o regió d’origen, la seva ètnia o cultura. I fa molt temps que treballem per aconseguir-ho. Aquest és un repte per tothom i a tots els nivells, on tenen un paper clau les administracions i els agents socials i econòmics, però també els ciutadans i ciutadanes.

Malauradament, els darrers anys, hem hagut de patir l’atac constant del discurs de l’odi. Atacs racistes, que sense cap ètica ni responsabilitat, assenyalaven primer un col·lectiu i després un altre, amb la intenció de dividir la societat i criminalitzar determinats grups socials, especialment minories ètniques, només per aconseguir un grapat de vots.

Un exemple es va produir a Badalona, amb Xavier Garcia Albiol. En el procés d’obtenció de l’alcaldia de la ciutat, es va utilitzar un discurs anti-immigració i d’incitació a l’odi entre col·lectius. Una manera de fer que ha portat a Garcia Albiol  a ser el primer alcalde de l’Estat espanyol  imputat per un delicte d’incitació a l’odi entre col·lectius.

Volem manifestar que les conseqüències d’aquesta actitud, impròpia de cap persona que vulgui vetllar pel benestar dels seus ciutadans i ciutadanes, no afecta  només a uns grups determinats. Gitanos, romanesos, paquistanesos, marroquins, immigrants, amb o sense papers, joves, vells, catalans, espanyols… tots som badalonins i badalonines, i quan es llança un atac racista a un de nosaltres, ens ataquen a tots. Perquè estan malmetent els nostres barris, la nostra convivència, i perquè estan fent malbé la nostra societat.

Per aquest motiu, exigim a la Justícia que actuï amb contundència davant d’una conducta que el Codi Penal recull com a delicte: el d’incitació a l’odi entre col·lectius i el d’injúries. Una conducta, que a més, té greus conseqüències per la convivència i la cohesió social, sent encara més lamentable quan el responsable d’aquesta és un càrrec  públic. Hi ha línies vermelles que no es poden traspassar, sota cap concepte.

Venim d’un procés llarg, doncs es va iniciar el passat setembre de 2010, però aquests mesos i anys ens han servit per reiterar, i amb fermesa, que cal actuar davant qualsevol activitat delictiva que posi en perill la nostra societat.  Considerem que cal utilitzar les eines que ens dóna l’Estat de Dret per defensar els Drets Humans i lluitar contra el racisme, i així ho hem fet, perquè és la nostra responsabilitat com a societat civil.

Discurs racista, no en el nostre nom! (Llegir-lo a la web de SOS Racisme (clica)

Cesc Gil

Més informació del cas i escrit d'acusació
Albiol no va a l'acte a Badalona amb Malala, la noia pakistanesa premi Sajarov.
Escàndols a l'equip de govern d'Albiol

EL JUTJAT Nº 2 DE BADALONA ORDENA FER JUDICI A GARCÍA ALBIOL PEL "NO QUEREMOS RUMANOS"

Tres anys després de que Xavier García Albiol, acompanyat per Alicia Sánchez Camacho repartís 15.000 tríptics pels barris de Llefià i La Salut de Badalona barrejant inseguretat, immigració, brutícia i delinqüència, amb la fotografia de "No queremos rumanos", el Jutjat nº 2 de Badalona ha ordenat la celebració del judici oral a l'actual alcalde de Badalona. Ha estat un procés llarg iniciat per SOS Racisme i una federació d'associacions gitanes que van presentar-se com acusació popular per la comissió d'un delicte tipificat en l'article 510-1 del Codi Penal que castiga “els que provocaren a la discriminació, a l’odi o a la violència contra grups o associacions, per motius racistes, antisemites o altres motius referents a la ideologia, religió o creences; situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia o raça, el seu origen nacional, el seu sexe o orientació sexual, malaltia o minusvalía”. També se l'acusa d'injúria col·lectiva provocadora, tipificada en el 510-2. El fiscal demana un any de presó i 8.100 euros de multa.

          Després de repartir aquest fulletons el 24 d'abril de 2010, el PP des de Madrid li va demanar que matisés les seves paraules o es disculpés, tot i que  en la precampanya de les eleccions catalanes de setembre de 2010 va tornar a incidir en el tema, portant una eurodiputada francesa en busca dels inexistents assentament de romanesos a Badalona i el 19 de setembre de 2010, en una botifarrada a la Plaça Trafalgar digué que "Aquí no tenim campaments de gitanos com a França, aquí la situació és pitjor donat que estan repartits per tota la ciutat fent la vida impossible als veïns". Sorprenement, ara que Albiol és alcalde, tal com ha recollint la premsa, el nombre de gitanos romanesos ha augmentat (clica) 

              

 El regidor David Gómez, ara al Grup no adscrit, a qui Albiol pretén responsabilitzar del milió d'euros d'obres irregulars, particulars o sense expedient.

Militants del PP donat suport a Albiol en el Ple que es va abordar els casos de presumpte corrupció.

       L'ordre d'obertura del judici oral passa després que hagin fracassat les negociacions entre CiU, PSC i Iniciativa per fer una moció de censura a Albiol que, després del pas al grup de no adscrits del Regidor David Gómez, governa només amb 10 regidors, front els 9 del PSC, els 4 de CiU, els 3 d'ICV-EUiA, i 1 no adscrit  (Clica per anar a l'historial del cas) , en un moment que el seu govern està esquitxat per diversos casos de presumpta corrupció, irregularitat i obres sense expedient, per valor d'un milió d'euros, com la reparació de les goteres de casa d'una coordinadora de Districte ( Clica aquí per llegir l'evolució dels casos de corrupció). De tota manera, amb la interpretació que ha fet el Tribunal Suprem de l'article 510, que ha motivat fins i tot l'absolució de Josep Anglada per declaracions o pamflets, penso, més greus, crec que, lamentablement, pot ser absolt i sortir reforçat del procés. 

      Aquest dèbil redactat de l'article 510, i la interpretació del Tribunal Suprem, que ha dit que no hi ha delicte si no es demostra que acte seguit a les declaracions o repartiment de pamflets, algú ha actuat amb odi, violència o discriminació cap el col·lectiu en qüestió, ha motivat que en la proposta de reforma del Codi Penal del govern del PP s'hagi inclòs un nou redactat de l'article 510, (Clica per llegir la nova proposta de redactat i el que ha dit el Suprem de l'actual) que sí faria punibles aquests fets i declaracions. Per això penso que ara per ara, la celebració del judici pot resultar ser contraproduent, i fer oblidar la greu situació d'inestabilitat i presumptes irregularitats molt greus que pateix l'equip de govern d'Albiol. 
Llegir comunicat de SOS Racisme, clica 

DIMARTS JUDICI PELS INCIDENTS DE L'11 DE SET. DE 2008 AMB UNITAT NACIONAL CATALANA (33) GRUP CONSIDERAT XENÒFOB

El proper 9 d’abril a les 10:30 se celebrarà el judici a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, amb una petició fiscal de 3 anys de presó i 5400 euros d’indemnització, per l'idependentista acusat d’agressió amb danys a dos membres d’Unitat Nacional Catalana (33), grup identitari català que molts consideren xenòfob i feixista, en els incidents ocorreguts la tarda de l'11 de setembre de 2008, a 50 metres de l'estàtua de Rafel Casanova mentre se celebrava la manifestació independentista.

       Jo no se qui, després de creuar-se insults, va començar la baralla, però estic d'acord que UNC, si mirem els seus escrits i els seus cartells, podria ser considerada xenòfoba. El 33 és el número o símbol de "Catalunya Catalana" que utilitzen amb el 88 (Heil Hitler, per les lletres de l'abecedari) també certs grup nazis catalanistes o independentistes. El judici s'havia de celebrar el març de 2009, però va ser suspès  (llegir més informació).  D'alguna manera UNC continua una línia ideològica que es va donar entre dirigents d'Estat Català i en un sector minoritari d'ERC, i el col·lectiu "Nosaltres Sols"els anys setanta i vuitanta contra la immigració andalusa, fent enganxines i documents en favor de repatriar els andalusos. També hi formaria part, com linko a continuació, alguna persona procedent del sector romàntic catalanista de CEDADE. El cartell que té ara UNC a la seva web parla per sí sol. El petit grup Identitat Catalana que va manifestar-se el passat 26 de maig a Vic pel matí contra la immigració, el mateix dia que es va celebrar la manifestació antiracista pels fets de les últimes sermanes, també aniría en aquesta línia.
        Així, segons algunes fonts el líder d'UNC, Xavier Andreu, hauria militat a CEDADE (clica per llegir-ho a Vilaweb   i  a El Periódico), organització nazi del franquisme i la transició, amb Pedro Varela, propietari de la llibreria Europa, i l'actual líder de Partido x la Libertad, abans Plataforma x la Libertad, José María Ruiz Puerta. Andreu és propietari de la llibreria Militaria.
(En linkar alguna informació sobre persones al que han publicat altres mitjans i no va ser motiu de querella, em deslliuro de futures querelles de les persones citades) 
 

Llegir comunicat d'ARRAN sobre el judici, clica

              

SEGONS UNITAT NACIONAL CATALANA: QUÈ VOL DIR 33?

Molt senzill! Ja fa uns anys es va començar a fer servir el símbol 33 com a substitut de Catalunya Catalana, Catalunya Catalana = CC = 33, C és doncs la tercera lletra de l'alfabet i serveix com a logo d'una ideologia.

Quina ideologia? Es pot ser independentista, nacionalista o regionalista, però els que lluitem per una Catalunya Catalana volem un país, Catalunya, els Països Catalans, plenament normalitzats i això significa una nació lliure, independent, reunificada i on es visqui plenament en català.

No volem la independència tant sols per gestionar els nostres impostos i inversions, ni per poder repartir el pastís del poder entre els polítics de casa nostra, volem la independència com eina per poder catalanitzar plenament la nostra nació, on el català com a llengua i cultura sigui l'eix vertebrador de les diferents comunitats que s'hagin anat establint des de la formació de la nostra nació.

No volem una Catalunya acultural, mal anomenada multicultural, volem una Catalunya Catalana on el dret a viure en el nostre món, el català, sigui norma i costum.

Som racistes? Aquesta és una de les crítiques més habituals que es fa al moviment per una Catalunya Catalana (33). NO som racistes per la senzilla raó que els catalans NO som una raça, som un poble, una nació, i els nostres trets diferencials no inclouen la raça. Qualsevol persona provingui d'on provingui pot esdevenir català si s'integra al nostre món cultural i lingüístic. Però cal una política d'immigració per evitar immigracions massives que comporten la formació de ghettos on la integració és pràcticament impossible.

Som feixistes? NO, i justament el nacionalisme que defensem és el més democràtic dels existents car rebutgem les ideologies totalitàries, tant el feixisme com els seus companys de viatge, el comunisme i el nazisme. Volem la llibertat de Catalunya però també la llibertat dels catalans i cap ideologia totalitària pot prendre'ns el nostre anhel de llibertat.

Tot ressumint, 33 vol dir catalanitat i llibertat. 33 = Catalunya Catalana

    Llegir-ho a la seva web, clica                

Anar a la web d'Unitat Nacional Catalana, clica

Avui fa 1300 anys

Aquest any fa 1300 anys que Tàrik ibn Ziyad, general berber, va envair la Península Ibèrica, han estat 1300 anys d'enfrontaments entre dues comunitats, els musulmans varen entrar com invasors i com a tals es varen comportar.

El revisionisme històric ens parla d'una cultura rica, d'una filosofia oberta, d'un gran llarg període de "culturització" peninsular gràcies als invasors musulmans, fent un paral·lelisme és com si volguéssim lloar el colonialisme, car uns invasors, aquest cop del nord, portaren la seva cultura als pobles que estaven àvids per rebre-la.

No ens enganyem, malgrat aquest revisionisme històric que vol lloar el període d'ocupació musulmana de la Península no ens hem d'encegar, va ser una ocupació, una tirania, una superposició d'una cultura invasora enfront d'un substrat romà-cristià-got, varen entrar a sang i a foc i amb aquestes armes s'establiren fins que foren expulsats després d'una llarga Reconquesta, i més tard amb l'expulsió dels moriscos (cinquena columna de musulmans falsament conversos que col·laboraren amb els pirates turcs i tunisians que atacaven les nostres costes als segle XVI) es va iniciar un període de recuperació dels pobles peninsulars.
El parèntesis d'ocupació musulmana no s'ha de veure com un període on les arts i la cultura fruïen pels més petits racons de les nostres contrades, en realitat va ser una època de foscor, on una exigua minoria vivia a cos de rei en palaus regats per mil fonts però on malvivia una gran majoria del poble sotmès a les ràtzies, a la por del perill "moro". En aquest espai de lluita i reconquesta Catalunya va avançar en la seva recuperació tot dignificant els espais reconquerits amb la subtilesa i espiritualitat de  l'art romànic, la Creu va ser arma per guanyar la llibertat i va esdevenir senyera abans que les nostres Quatre Barres omplissin els escuts dels nostres avantpassats.

Catalunya es va forjar en la lluita i aquesta lluita no va tenir aturada, vàrem lluitar contra l'Islam per alliberar la nostra terra, vàrem seguir lluitant contra els pirates barbarescs fins a la gran batalla de Lepant, catalans varen defensar Viena i Budapest enfront el turc i catalans voluntaris a la Gran Guerra foren crucificats als Dardanels al caure en mans dels turcs.

Catalunya i l'Islam fa 1300 anys que estem en guerra, enguany, que commemorem aquella data fatídica de l'any 711, hem de recordar que l'Islam a casa nostra sempre ha estat i serà un element d'enfrontament, d'invasió, d'odi i de lluita. Islam i Catalunya son dues identitats enfrontades, som aigua i foc, si una viu a casa nostra serà per sobre de l'altra. Recordem, fa 1300 anys ens varem envair, ho feren amb el foc i el ferro, ara ho fan amb el ventre de les seves dones i l'estupidesa dels nostres governants. O toquem novament a Sometent per foragitar aquesta nova invasió o sinó ens espera un llarg període de submissió, de lluita, de patiments.

Xavier Andreu (UNC)

   

Aquest vídeo no és d'Unitat Nacional Catalana, però sí que reprodueix els seus símbol, el número 33 (Catalunya Catalana), també el 88 (Heil Hitler)

MOCIÓ DE CENSURA A BADALONA?, PUBLICO ARTICLE AL TRIANGLE

Al Triangle d'ahir em surt aquest article sobre la probable moció de censura a Albiol

Obrir i llegir pdf, pimera pàgina. clica
Obrir Pdf segona pàgina, clica

TORRAMADÉ RIMA AMB MENTIDER, PERÒ NO ÉS UN ACUDIT, i els regidors que per por a qui s'anomena "L'home de les tenebres" van negar el fets, també serien responsables d'encobriment d'un delicte sexual si és cert el que diu J M Amargant

Després que el Vicepresident de la Diputació (Xavier Soy) i 7 regidors de CiU de Salt (tots menys l'alcalde i Fco Honrado que no va anar al sopar) signessin un document presentat per tres regidores (dones sensibles contra les agressions sexuals!!!!) dient que la denúncia d'agressions sexuals de la nit de 8 de novembre a la presidenta d'UDC de Salt i assessora de l'alcalde de Salt, perpetrades en el sopar previ a la despenjada del cartell de campanya, fets per Jaume Torramadé (UDC) i president de la Diputació de Girona, eren falses, avui el cap de protocol de la Diputació J. M. Amargant confirma que les agressions a Amador van existir. Així el Cap de Protocol explica que Torramadé li va demanar que pactés una sortida honorable i diu coses com que "vaig haver de parar els peus al marit de la senyora Amador que li volia trencar la cara a Torramadé". Quan ja s'havia pactat indemnitzar a Amador que deixava la Diputació amb 50.000 euros (el sou de dos anys) Torramadé trenca el pacte i denúncia a Amador als mossos per extorsió. Acte seguit el Vicepresident de la Diputació, Xavier Soy (CDC) que era al sopar del dia 8 amb els regidors de Salt on es produeixen els tocaments o agressions sexuals, signa amb 7 regidors de CiU de Salt que aquestes agressions no van existir.
Segons persones que van presenciar després del sopar a les 12 de la nit l'acte de "penjada" del cartell de campanya, Torramadé, en estat que semblava etílic hauria fet cometaris grollers al cap de llista de CiU, l'alcalde de Figueres, Santi Vila i hauria tornat a assetjar a Amador.

 Jaume Torramadé, alcalde de Salt que amb mi es va comportar com un mentider multireincident.

 Robert Fàbregas, ex militant del PSC, ara de CDC, regidor i Director de Les Bernardes. Fàbregues que segons directrius de Torramadé no va signar l'autorització per tal que jo pogués presentar el llibre  "Xenofòbia a Catalunta" a Salt a causa d'uns actes inexistents (i ho vaig haver fer a St Eugènia a Girona sense que C Puigdemont posés cap impediment) Ell va acompanyar a Minerva Amador a casa d'ella després de les presumptes agressions o tocaments fets per l'alcalde. Dies més ell tard signaria també el comunicat dient que els tocaments sexuals no havien existit.(Actualitzat a 14 de desembre: El Diari de Girona confirma que Amador va intentar que Fàbregas la protegís en diferents moments i que ell -com ja vaig explicar jo fa dies- la va acompanyar en el seu cotxe (clica per llegir Diari de Girona del 14 de desembre)  , però Fàbregas també signaria després la declaració que tot era mentida.
Si el que ningú no nega és que Torramadé al sopar al restaurant El Teatret semblava estar en estat etílic i en aquest estat es va dirigir amb comentaris homòfobs cap el cap de llista Santi Vila, com va conduir el cotxe fins a Salt?

 Carabellido, Fuster i Pàmies, les tres regidores que llegirien la declaració dels regidors de CiU (except F Honrado que no era al sopar) i de X. Soy negant els fets Clica i escolta l'audio de la roda de premsa on "com a dones sensibles a la violència de gènere" neguen rotundament els fets en nom dels 11 assitents als sopar que signen la declaració
.(Comunicat en que tres regidores neguen els fets en nom de tots els regidors i l'alcalde de Bescanó
Comunicat de J M Amargant confirmat que Torramadé li va demanar ajuda per tapar els fets que sí van passar
DECLARACIONS A RÀDIO GIRONA DEL CAP DE PROTOCOL DE LA DIPUTACIÓ QUE DIU QUE TORRAMADÉ, EL VICEPRESIDENT SOY I ELS 9 REGIDORS DE CiU MENTEIXEN NEGANT L'ASSETJAMENT SEXUAL A M. AMADOR  (SÓN DEMOLIDORES!)

 Comunicat del PSC de Salt que demana que els 7 regidors que van signar que eren falses les acusacions d'agressió sexual i els alcaldes de Salt i Bescanó haurien de dimitir, clica 

FRGAMENTS DE L'ESCRIT DE J M ARMAGANT, CAP DE PROTOCOL DE LA DIPUTACIÓ:
....Quan entro al seu despatx, l'espectacle era una seqüela de la pel·lícula La nit dels morts vivents, amb l'alcalde totalment abatut mig estirat al sofà, amagant-se la cara amb el braç, que quan se'l va apartar ensenyà els ulls vermells i plorosos i al seu costat asseguda la Sra. Pórtulas, totalment desencaixada. El que primer faig és preguntar-li què ha fet i ell per resposta comença a autoinsultar-se i a demanar-me que l'ajudi per sortir d'aquesta situació que li pot costar la seva carrera professional i política. Pregunto si el cap de gabinet, Sr. Ferran Padró, està al corrent i contesta que no, aleshores dic a la Sra. Pórtulas que li digui que vingui per tal d'explicar-li i quan ens quedem sols m'admet els fets i em suplica que l'ajudi i textualment em diu "quina senyora voldrà entrar a la meva consulta si aquests fets surten a la premsa". Li dic que ànims i torna a insultar-se a si mateix pel seu mal cap.Entra el Sr. Padró, li explico el cas i quan acabo li pregunto què en pensa i diu que no sap què contestar. Arribats a aquests punts, pregunto al Sr. Torramadé si ha parlat amb la Sra. Amador per tal de disculpar-se i arreglar-ho i contesta que no i que ho preparem amb el Sr. Padró. Li pregunto si té el telèfon i tot seguit li truca i concretem una trobada per les 18 h a la cafeteria Viena de Salt. Quan arribem la Sra. Amador es posa a plorar tota l'estona i a tremolar, li diem que es calmi i que jo personalment em comprometo que el Sr. Torramadé es disculparà amb ella ja que m'ha dit que està totalment disposat a fer-ho... 

....Arribats aproximadament a l'hora de les postres (la nit desl fets)  i mentre alguns d'ells sortien al carrer a fumar, hi va haver una mena de canvi de cadires de manera que la Sra. Amador va quedar asseguda just al costat del Sr. Torramadé, que segons testimonis del sopar (tenen noms i cognoms) que m'ho explicaren així com altres que són coneixedores del que va passar ja que els ho varen comentar alguns dels comensals, el Sr. Jaume Torramadé, en avançat estat etílic, va començar els tocaments a la Sra. Minerva Amador i a una altra senyora. És sorprenent, doncs, que personatges com el Sr. Xavier Soy, vicepresident de la Diputació (conspicu personatge tal i com el va definir el Sr. Miquel Roca en el seu moment ara fa una colla d'anys) i assistent al sopar, tingui la barra de signar i declarar públicament que no va passar res quan ho explicava en veu alta rient en el decurs del sopar com si estigués radiant un partit i que ell mateix va explicar-me els fets amb pèls i senyals...
 ....Resumint, aquesta és la cronologia personal de tot aquest embolic que estic vivint en primera persona i que vaig intentar reconduir per encàrrec directe del Sr. Jaume Torramadé, tot i la traïció i engany de què he estat objecte per part d'ell, espero que s'esclareixi ràpidament pel bon nom de la Diputació de Girona, que no es mereix com a institució, dirigents que per la seva actuació personal la deshonren.
Perquè recordi, Sr. Torramadé, que vostè com a bon democratacristià hauria de saber que hi ha un manament que contundentment diu: no diràs fals testimoni ni mentiràs i que Minerva és la deessa de les tècniques de guerra alhora que unes postres molt populars aquests dies en l'àmbit polític gironí: consisteix en un borratxo i una tetilla que té un començament molt dolç i un final molt amargant.
J.M. AMARGANT, CAP DE PROTOCOL DE LA DIPUTACIÓ

 TORAMADÉ  ES VA COMPORTAR AMB MI COM UN MENTIDER MULTIREINCIDENT

Quan jo vaig anar parlar per primera vegada amb Jaume Torramadé (Unió Democràtica de Catalunya) l'agost de 2010, llavors exalcalde i cap de l'oposició, li vaig preguntar per les mentides i rumors al voltant de la immigració que van córrer per Salt durant la campanya electoral de juny de 1999, en la que els socialistes perdrien les eleccions i ell es faria amb l'alcaldia. Va ser una trobada en la que jo li desgranava els rumors de l'any 1999 sobre els suposats tractes de favor que que els socialistes donaven als immigrants i l'havien beneficiat, sembla a ell, a guanyar les eleccions. Sorprenentment, quan ja portaven dues hores xerrant, i ell havia de marxar, em va demanar tornar a quedar la setmana següent com així vam fer.
 Llavors no imaginava que jo seria una de les persones que denunciaria públicament com CiU de Salt, difondria  mentides (tant ell com l'actual regidora F Carabellido) i se servirien dels facebooks per tenir durant tota la campanya de les municipals de 2011 totes les falsedats, amb fotonotícies falses que creava, penso, PxC sobre la macromesquita salafista més gran d'Europa que l'alcaldessa Iolanda Pineda hauria autoritzat a Salt.
Jo vaig avisar a Torramadé d'aquest fet, i no ho va treure del seu Facebook durant la campanya ni després de la mateixa. Quan en el Ple de juliol de 2011 l'exalcaldessa li pregunta quantes llincències de culte s'han donat a l'anterior mandat, i la regidora del govern diu que cap, llavors Pineda (veure el vídeo, 1 hora 27 minuts) li retreu per què ha tingut la notícia falsa penjada vàries vegades al seu Facebook durant tota la campanya. Llavors Torramadé, mentint un cop més va dir que quan jo l'havia avisat ho havia eliminat, fet que és mentida.     

Al minut 1h,27m  Torramadé menteix de nou quan diu que ell no és responsable del que li pengen al seu facebook i que quan jo el vaig avisar, ho va eliminar (Minut 1h 27m). Mentre PxC recollia signatures deia, "mireu si és veritat que fins i tot està als Facebooks del Torramadé i la F Carabellido...)

Fent el llibre Xenofòbia a Catalunya vaig saber que quan Salt esclata el febrer de 2010, Torramadé com a cap de l'oposició, li demana a la llavors alcaldessa Iolanda Pineda (PSC), que governa amb ERC, que faci fora ERC del govern i que el nomeni a ell tinent d'alcalde d'urbanisne. Torramadé amaga que està imputat pel presumpte cobrament de 300.000 euros per una requalificació (terrenys de la Gassol). Requalificació de terrenys que a finals de l'anterior mandat (primer semestre de 2007) en que Torramadé (CiU) governava amb ERC, els republicans li van aturar en no veure-ho clar. Com Pineda no accepta expulsar ERC i donar urbanisme a Torramadé, passa el que passa.

Després quan al maig de 2010 se signa el conveni per l'esponjament o ARU (enderrocar blocs del barri Centre i reubicar als llogaters i propietaris en d'altres, tal com s'ha fet a tants barris sobreedificats de Vic, Manlleu, Terrassa o Barcelona) Torramadé, que havia proposat aquesta mesura anys abans convoca actes denunciant que la gent quedarà al carrer. Quan la ministra Beatriz Corredor i el conseller Baltasar van a Salt són insultats pel carrer per gent animada sembla per... 

Quan el jove Oscar Cruz mor després d'una baralla el març de 2011, Iolanda Pineda va a donar el condol al tanatori  a la família i amics, però no va a l'enterrament. Cruz diu a l'hospitalt que la sang que porta "és del moro amb el que m'he pegat", no es considera la seva ferida al cap greu, que li netegen i a les dues hores ell, cansat d'esperar marxa a casa. Un dia més tard moriria a casa a causa de la punxada que li havia fet al front el jove colombià  amb qui es barallà. El digital Tot Salt fa un editorial, escrit pel marit de la nova Delegada Territorial de Joventut: "Algú ho havia de dir!" culpant Pineda de tot i animant a uns fets la nit de 21 de març que acabaran amb un intent d'entrar violentament a l'Ajuntament i a sota casa l'alacadessa crits de "puta, zorra i assessina!" A diferència de la resta de partits CiU no fa cap comunicat de condemna dels fets ni Torramadé truca a Iolanda Pineda a donar-li el seu suport. Sí que farà declaracions lamentant els fets que a mi em van recordar els laments de Herri Batasuna quan ETA matava un regidor del PP o PSOE.

Aquella mateixa nit del 21 de març jo vaig ser amenaçat al carrer i vaig enviar un missatge a Torramadé dient que s'havien de condemnar els fets i em va respondre que ho faria. Però ni ell ni CiU de Salt no ho van creure prou important com redactar cap comunicat o trucar a l'alcadessa i donar-li el seu suport.
L'endemà un alt càrrec de la Generalitat em pregunta qui ha organitzat la manifestació i es fa creus en veure el vídeo de més d'una hora que Tot Salt el penja a youtube el marit de la Delegada de Joventut amb amb tots els insults a l'alcaldessa per un fets de la que ella no n'era responsable (una mort en una baralla i una possible negligència de l'hospital)  

Quan presento Xenofòbia a Catalunya a Girona, en no deixar-me fer-ho Torramadé i Fàbregas a Salt, el digital Tot Salt, informatiu saltenc (dirigit pel marit de la nova delegada territorial de Joventut de Girona, subvencionat de nou per Torramadé) qualifica el meu llibre de "pamflet antisaltenc de l'amic de Josep Anglada i defensor d'exalcadesses indefenses...".
 L'ajuntament de Salt em va dir que no es podria presentar el meu llibre a Salt en estar col·lapsats els espais públics de Salt a causa dels inexistent actes de cinquè aniversari de la Biblioteca de la Coma Cros. Torramadé amb mi es va comportar com un mentider multireincident. 
Jo li vaig dir: "a algú que està imputat per un suposat cobrament per una requalificació no li convé mentir com tu has fet amb mi vàries vegades..."  
El fet és que Torramadé se n'havia sortit de  moment de l'escàndol de Caixa Girona en relació la seva peculiar hipoteca (clica) , del tema de la Gassol (clica), de tantes  i tantes coses i ha estat aquesta presumpta agressió sexual a la seva assessora i dirigent d'UDC davant de regidors de CiU i l'alcalde de Bescanó i Vicepresident de la Diputació, que ho van negar en un document. Ara el seu cap de protocol explica amb pels i senyals els fets...   
 COMUNICAT DEL CAP DE PROTOCOL CONFIRMANT ELS FETS (CLICA)

Mireu com qualificava Tot Salt el meu llibre. aquells dies Torramadé com a president de la Diputació donaria 3.500 euros a Tot Salt dels romanents no gastats l'any 2011

Foto notícia - Salt divers

Rius presenta el seu llibre que el dedica a l’ ex-alcaldessa Iolanda Pineda i a Saida Benchallal mediadora de Salt

[04-11-11] 
Dins de la roda de presentacions del seu llibre “Xenofòbia a Catalunya” ahir a la tarda el periodista de Barcelona Xavier Rius el presentava a Can Ninetes a Santa Eugènia. La presentació, que en un principi s’havia de fer a Salt, finalment es va haver de fer Girona perquè, segons Rius, l’ajuntament de Salt no li va facilitar cap espai argumentant que no n’hi havia de disponibles degut als actes de celebració del 5è aniversari de la Biblioteca de Salt.
L’autor, que va ser presentat per el periodista del Diari de Girona Jesús Badenes, situa el començament del llibre l’any 1992 i parla de tot el procés de l’arribada de la immigració a Catalunya fent èmfasi en les poblacions de Salt, Vic, Manlleu i Badalona fins a l’actualitat.
Rius dedica una gran part del llibre als greus aconteixements polítics i socials que Salt va patir els darrers anys  2010 i 2011 . En aquests capítols Rius agafa molt de protagonisme en la vida de Salt ja que es reuneix amb polítics, veïns, associacions d’immigrants, assisteix als plens i fins i tot arriba a fer de pont per intentar restablir diàlegs amb algunes parts en desacord amb la ex-alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda (PSC), arribant a ser el seu confident. Xavier Rius dedica aquest llibre a dues dones de Salt, l’ ex-alcaldessa Iolanda Pineda i Saida Benchallal mediadora de Salt.
Obsessió i compassió.
Tot i que Rius diu que aquest llibre no va en contra de Convergència i Unió ni de Salt, Rius mostra una obsessió molt crítica amb l’actual alcalde de Salt, Jaume Torramadé, i una compassió desmesurada per l’ex alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, la qual, afirma Rius, va ser objecte d’un complot per desprestigiar-la políticament durant el seu mandat. En aquest suposat complot es trobarien diverses entitats i partits polítics com CiU, GPS, Moviment Anti-Aru, TotSalt.cat, empresaris saltencs, així com la Baronia de SAS i un ampli repertori de noms i cognoms de veïns i veïnes que, sense esperar-s’ho, han vist els seus noms impresos.
TotSalt.cat ---------------------------

 ERC, PSC, PxC i Gent x Salt demanen dimissions (clica i ves a Diari de Girona)
.PSC, ERC, PxC i Gent x Salt demanen dimissions, mentre ara per ara la CUP calla (????)
Comunicat d'IPS-CUP del 7 de desembre, clica