Al llibre Xenofòbia a Catalunya que vaig publicar fa dos anys, reproduïa una qualificació psicològica de Josep Anglada, feta per una professional de la psiquiatria que va conèixer bé a l'Anglada de Fuerza Nueva i que ha coincidit després amb l'Anglada regidor. La definició que em va fer i recullo a la pàgina 55 del llibre és de“megalòman, ansiós de poder, sense capacitat d’autocrítica, amb el judici crític i el raonament alterat i sense sentiment de culpa. És fabulador i pot arribar al deliri”.A l'entrevista que vaig fer a Anglada, i que recullo a la pàgina 199 li vaig preguntar per coses que es deia d'ell a Vic, li vaig dir si era veritat aquesta definició i em va respondre que era mentida.
Penso que aquesta reacció d'Anglada compliria la definició psicològica de persona "sense capacitat d’autocrítica, amb el judici crític i el raonament alterat i sense sentiment de culpa. És fabulador i pot arribar al deliri"
D'altra banda aprofito per reflexionar en veu alta, ¿com és que tres mil persones a Vic voten a Josep Anglada, que és la segona força política de l'ajuntament? Anglada porta anys repetint a la sala de plens i en el seu twitter, expressions com que "la majoria d'immigrants són xusma, xusma, xusma", "Vic està ple de moritos i negritos sense vacunar corrent lliures per Vic com animals salvatges, transmetent malalties", i qualificant a ciutadans, periodistes i a responsables polítics de "xusma, escòria, rates de cloaca o perroflautes".
El fet que Anglada hagi fet aquests tuits sobre el nen de pell negra i no hagi rectificat, ha molestat força a regidors de PxC de diferents municipis que intenten normalitzar la presència de PxC als ajuntaments, i ahir, mentre Anglada continuava insultant o burlant-se de la polèmica sobre el nen, eren a les cavalcades de Reis al costat del rei negre i els seus patges encarnats a molts llocs per ciutadans de color.
La sortida de PxC dels 3 regidors de Manlleu, de fa dues setmanes, la dissolució de PxC de Pepinyà, i les de i les de l'Albert Solà (suposat fill il·legítim de rei Juan Carlos de Borbón) que s'havia anunciat com a fitxatge estrella), i l'abandonament, també, de l'advocat gironí Francisco Bueno CeldránCeldrán -el que em va posar les querelles cap a mi-, són les penúltimes fugides de càrrecs i grups de PxC, tot i que certament entra altra gent amb ganes de poder i protagonisme disposada a encapçalar candidatures el 2015 i ser algú a la vida. Però tota la gent que deixa PxC, sigui renunciant a l'acta de regidor, sigui passant-se a la situació de "regidor no adscrit", expliquen coses semblants d'Anglada. Pot ser que aviat tingui més desercions.
Recullo aquí sota alguns d'aquests tuits insultants d'Anglada:
El membre de la CUP, i destacat militant antifeixista del Vendrell, Arkaitz Iza, ha denunciat aquest migdia als jutjats del Vendrell els regidors de PxC, Juan Carrasco i August Armengol, per les acusacions que aquests li van fer en finalitzar l’últim ple municipal, quan Carrasco el relacionà pel seu origen basc amb «Bildu i amb el terrorisme», mentre que Armengol el va titllar de «filoterrorista».
Arkaiz Iza a la manifestació del 29 juny al Vendrell
Arkaiz Iza amb l'advocada Carla Vall, aquest migdia als jutjats del Vendrell, després de posar la denúncia
(Foto: Marc Guitart)
Els fets van succeir el passat 17 de desembre quan en acabar el ple municipal, es dóna la paraula als veïns que ho demanen. per tal que els regidors de l'equip de govern responguin a les seves queixes o preguntes.
Iza, que diu haver-se sentit avergonyit, humiliat i dolgut, ha presentat avui al migdia la denúncia per presumptes injúries i calumnies contra Carrasco i Armengol. Segons la seva advocada, Carla Vall i Duran, les acusacions es van produir un cop el ple havia acabat, les quals, més a més, no formaven part del debat polític ni tenien relació amb el que es tractava. Duran ha afegit que "anomenar a algú «terrorista» és un atribuir-li un delicte molt greu, fet que queda fora de l'àmbit de la llibertat d'expressió, que només es fa amb una voluntat d’injuriar". Per això es demana que els regidors siguin condemnat per una falta tipificada a l'article 620-2 del Codi Penal, amb l'agravant de fer-ho per raons del seu origen.
Diversos regidors de l'equip de govern, ara encapçalat pel socialista Martí Carnicer, han donat suport a Arkaiz Iza i han lamentat les declaracions d'Armengol i Carrasco.
PxC QUALIFICA AL VENDRELL I STa COLOMA DE Gr. A MANDELA DE TERRORISTA
Però no va ser Arkaiz Iza l'únic que va rebre el qualificatiu de terrorista per part de PxC. El ple va aprovar amb el vot afirmatiu de tots els grups, tret de PxC, posar el nom de Nelson Mandela un carrer o una plaça. August Armengol va manifestar que no hi donaven suport qualificant Mandela de terrorista.
Aquest acord de posar el nom de Nelson Mandela a un carrer també es va votar al ple del passat dia 16 a Santa Coloma de Gramenet. La proposta fou defensada per Sergi Arnau de Gent de Gramenet (grup proper a la CUP) i el regidor d'ICV-EUiA, Xavier Pujol, i també per Álvaro Rodilla de les Joventuts Socialistes que van intervenir fent us de la petició de paraula ciutadana. L'acord s'aprovà amb els vots del PP, CiU, PSC, ICV-EUiA i Gent de Gramenet.
El portaveu de PxC, Juan Gómez Montero va manifestar que el seu grup (dos dels tres regidors, en haver-hi un lloc vacant que cap membre de la llista vol ocupar) votaria en contra en ser Mandela un terrorista i un mite fabricat per alguns que no va defensar ni els drets humans ni la convivència.
Aquest posicionament de PxC, PxL i España 2000 sobre Mandela i de denúncia del que anomenen genocidi dels blancs a Sudàfrica contrasta amb la seva ideologia que diuen que és identitària no racista. Entenc que és contradictori amb la ideologia diuen tenir, que segons ells només vol que cada ètnia sigui a casa seva, donat que els blancs no són els autòctons de Sudàfrica.
Gómez Montero ha estat l'únic regidor que, com en anys anteriors, no ha renunciat a la paga doble de Nadal aprovada per la resta de grups del govern i oposició, en solidaritat amb els treballadors municipals a qui per decisió dels governs català i central no l'han cobrat. Gómez Montero, que no té dedicació exclusiva a la tasca de regidor de l'oposició, cobra 1546 euros nets, ara n'ha cobrat 3.093. S'ha de recordar que, com ha passat en anteriors plens de valoració del compliment del pla d'actuació municipal, els regidors de PxC no va assistir al ple extraordinari de fa dos mesos on el govern va passar comptes dels objectius i acords aconseguits i executats i dels que s'estaven fent o encara estaven en projecte, i els grups d'oposició qüestionaven i interpel·laven sobre el seu compliment.
El passat 18 de juliol Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Sant Boi de Llobregat, va enganxar per Sant Boi uns cartells en contra de l'acte que Plataforma X Catalunya feia dos dies després a un restaurant del municipi. Sílvia Iborra i Alex Pérez mentre enganxaven cartells es van adonar que el regidor de PxC, José Real, acompanyat d'un altre militant de PxC els estaven seguint i els hi feien fotos, fet que va motivar que Iborra i Pérez truquessin a la policia municipal, la qual va fer acte de presència i va prendre la filiació als quatre.
Això va motivar que Alex Pérez i Sílvia Iborra posessin una denúncia als mossos, per intimidacions vers José Real i l'altre militant de PxC, i que dies més tard Josep Anglada, com a president de PxC posés una denúncia contra els dos joves per injúries i calumnies en base a que el cartell (que reprodueixo a sobre) deia: "Aixó és PxC: condemnats per agressions, estafa, amenaces, pertinença a bandes violentes..." amb unes fotos de militants o simpatitzants de PxC amb banderes nazis i racistes o fent la salutació feixista. El judici de les dues denúncies creades se celebrarà dimecres.
En el comunicat que va fer PxC després de posar la denúncia, dues setmanes més tard, Josep Anglada manifestava que “cap agressió ha de quedar impune, ans el contrari, mereix una resposta contundent” i que “cal mantenir a ratlla aquells qui es creuen amb la llicència d’excedir-se amb Plataforma per Catalunya”. Per Anglada “aquesta actitud i aquest modus operandi emanen de la sensació de superioritat moral injustificada d’una esquerra desprovista d’arguments que ha fet de l’atac acrític el negoci més rendible”.
Alex Pérez per la seva banda diu que "ens sentim part de la lluita correcta, el que ens dóna la suficient tranquilitat per encarar aquest judici, amb dignitat i sense donar cap pas enrere. Som i continuarem sent antifeixistes i antiracistes". El judici de faltes serà dimecres 18 a les 10 del matí al Jutjat n 1 de Sant Boi. Unitat Contra el Feixisme i el Racisme ha convocat una concentració a les 9,45 a la porta dels jutjats.
S'ha de dir que en el passat ple municipal PP, CiU, PSC i ICV-EUiA van presentar i aprovar una moció reprovant la campanya que PxC ha fet recentment al barri de la Cooperativa que pretén, segons aquest partits, fracturar la cohesió social i enfrontar els veïns. La majoria d'entitats veinals i culturals del barri es van sumar a la reprovació.
Sílvia Iborra, una de les denunciades per Josep Anglada per injúries i calumnies, a l'acte d'Unitat Contra el Feixisme a St Boi el passat setembre
A sota els regidors de PxC de Sant Boi, José Real i David Parada, amb Josep Anglada
COMUNICAT D'UNITAT CONTRA EL FEIXISME I EL RACISME DE SAT BOI Aquest dimecres a les 10:00h, als jutjats de Sant Boi, es portarà a terme el judici dels nostres companys Silvia Iborra i Alejandro Pérez Matías contra Plataforma per Catalunya.
La vista tindrà doble causa: - La denúncia que Mossos d'Esquadra i Jutjat van tirar endavant d'ofici, contra un regidor (José Real) i un militant de PxC Sant Boi per perseguir i fotografiar de nit pels carrers als nostres companys. - La denúncia que Josep Anglada (President de PxC) va posar al dia següents dels fets anteriors contra els nostres companys, per penjar uns cartells d'UCFR Sant Boi.
Fem una crida a la ciutadania per mostrar el nostre suport als companys que han de passar pel jutjat i, a la vegada, fer visible un rebuig total a les actituds feixistes i xenòfobes que porten a terme grups com PxC. El dimecres, a les 09:45h, tots i totes a la porta del jutjat! Convocatòria de Facebook Llegir comunicat de PxC
Avui s'ha celebrat a la Ciutat de la Justícia de Barcelona el judici a l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, acusat d'un presumpte delicte d'incitació a l'odi i la discriminació per motius d'origen ètnic, tipificat a l'article 510 del Codi Penal, demamant-li la fiscalia i l'acusació particular, exercida per SOS Racisme, un any de presó, 8000 euros de multa i la inhabilitació al càrrec i sufragi passiu (ser candidat) durant el temps de la condemna. El fiscal coordinador de delictes d'odi i discriminació, Miguel Ángel Aguilar, ha exercit el ministeri fiscal.
Els fets jutjats van tenir lloc el 24 d'abril quan Albiol va repartir un fulletó preelectoral del PP "¿Tu barrio es seguro?", en el que afirmaba: "Estoy a solo dos concejales de ganar las elecciones municipales. Si en 2011 soy el alcalde os aseguro que: Podremos salir por el barrio con la Seguridad de no ser acosados ni atracados". En el que el text i les imatges es culpabilitzava a immigrants, sobretot als rumanesos de ser responables de la inseguritat, brutícia i delinqüència. però tal com ja explicava aquí fa uns dies, l'acusació es basava més en els declaracions fetes per Albliol els dies posteriors que en cointingut del diptic del PP.
Xavier García Albiol, moments abans d'iniciar el judici a la Ciutat de la Justícia, acompanyat de la cúpula del PP català
García Albiol ha arribat a la Ciutat de la Justícia a les 9,45 del matí, mentre dos grups, uns de detractors convocats per SOS Racisme i Àgora Badalona, i un altre més nombrós de partidaris d'ell esperaven a la porta.Albiol ha arribat acompanyat pel regidor del PP de Barcelona, Alberto Fernández Diaz, i regidors de Badalona i L'Hospitalet. La presidenta del PP català, Alícia Sánchez Camacho, que era al parlament, ha arribat una estona més tard.
En entrar l'alcalde de Badalona ha fet diverses declaracions manifestant que ell no hauria incitat a l'odi o la discriminació contra cap col·lectiu concret, sinó que només havia denunciat l'incivisme i els fets delictius de certs grups d'immigrants.
DADES INCORRECTES: NI 240, NI 83 GITANOS ROMANESOS, NI TOTS ELS GITANOS
Ja dins la sala, la fiscalia i l'acusació particular han centrat la seva acusació, més que en el fulletó, en les declaracions que va fer dies posteriors i l´ús incorrecte de dades que criminalitzaven generèricament als gitanos romanesos de ser tots delinqüents. Albiol va declarar aquells dies que 240 romanesos havien estat detinguts, per després reduir-ho a 83, culpabilitazant al col·lectiu gitano romanès en el seu conjunt de ser autor de la quarta part dels delictes de la ciutat. Però les declaracions de dos agents de la Guàrdia Urbana que van fer l'informe sobre 83 detencions de romanesos han aclarit que no és tractava de 83 persones, donat que alguns havien estat detinguts diverses vegades. També han dit que aquest 83 detencions no totes eren de gitanos, i a preguntes de la Fiscalia han aclarit que part dels detinguts no vivien a Badalona. Amb això el Fiscal i l'advocat de SOS Racisme han mostrat la falsedat i la volunta criminalitzadora de les declaracions per les quals atribuïa a un col·lectiu de més de 500 persones la quarta part del delictes a la ciutat.
Tot seguit acusació i Fiscalia s'ha centrat en les declaracions de García Albiol els dies posteriors, preguntant-li per aquestes declaracions, declaracions que Albiol ha reconegut que potser alguna havia estat desafortuinada, però que si es llegien en el seu context es veuria que ell no criminalitzava ni estigmatitzava genèricament cap col·lectiu.
Les declaracions per les que s'ha preguntat a Albiol són aquestes:
Entrevista realizada por Sr. Xavier García Albiol en fecha 25 de abril de 2010 en Cadena Ser:
"Le tengo que decir que el colectivo rumano gitano se ha instalado en nuestra ciudad a delinquir y a robar. Esto esta generando muchos problemas en los barrios mas densos de la ciudad, y yo creo que esto se tiene que afrontar con valentía y de cara”.
Con estos colectivos lo que se tiene que tener firmeza y contundencia policial y que a estas personas se las detengan, se las ponga en mano de la justicia y que vayan a la cárcel o que se les devuelvan de donde han venido. Vuelvo a insistir, yo no estoy señalando a todas las personas ni mucho menos a la nacionalidad rumana"
Entrevista realizada por Sr. Xavier Garcia Albiol en fecha 25 de abril de 2010 en “20 minutos TV”
"El colectivo rumano gitano, ha venido, concretamente a nuestra ciudad a delinquir”.
Entrevista al Sr. Xavier Garcia Albiol a “Els Matins” de CATALUNYA RADIO. Data 26/04/2010: Entrevistador: .- Sr.Garcia Albiol, vostè a dit que els romanesos son responsables de la majoria de delictes que es cometen, als barris de Llefia i la Salut. Sr. Garcia Albiol: (minut 1:47) .- Efectivament si, els que s’han instal·lat a Badalona, aquests si que estan duent a terme activitats delictives, especialment en barris com podria ser el barri de la Salut o el barri de Llefià o el barri de Sant Roc per exemple.
Entrevistador: - Tenen xifres oficials?
Sr. Garcia Albiol: -Home, miri, xifres oficials en aquest moment no en tinc...
Declaraciones del Sr. García Albiol en TVE-1 Telediario 2 día 26/04/2010 Xavier García Albiol: (minuto 00:38) “Hay determinados individuos, que son rumanos gitanos concretamente que están creando muchos roblemas de seguridad y muchos problemas de atracos endistintos barrios de Badalona, y por tanto esto lo debemos afrontar con valentía, con decisión y decir las cosas claras”.
Manifestaciones del Sr. García Albiol recogidas Portal Youtube día 26/04/2010 Link: http://www.youtube.com/watch?v=GPzg3yhT-Ag&feature=related Xavier García Albiol: (minut 0:36):
"Son personas honradas que han venido a trabajar pero con la misma sinceridad, tengo que decir que el colectivo rumano gitano a venido, concretamente a nuestra ciudad a delinquir".
Xavier García Albiol: (minut 0:50) "Que aquí no sirven las políticas de integración aquí lo que se necesita son medidas contundentes, policiales, judiciales y que estas personas abandonen la calle y que los encierren en la cárcel o los devuelvan a su país".
A llarg de torn de preguntes del fiscal i de l'advocat acusador, el jutge els ha interromput diverses vegades demanant a les parts que no debatissin amb l'acusat, sinó que es limitessin a preguntar. Albiol ha repetit que ell feia política parlant dels problemes i escoltant els veïns i ha repetit una i altra vegada que aquestes declaracions en les que es basa Fiscalia i acusació -que poso a sobre-, estaven descontextualitzades.
Per la seva banda l'advocat d'Albiol ha insistit en el fet que l'ara alcalde de Badalona no va criminalitzar ni senyalar genèricament cap col·lectiu.
A l'hora de les conclusions finals el Fiscal M Ángel Aguilar ha fet una exahustiva intervenció en la que ha reconegut que l'article 510, ara en fase de reforma al Congrés, no ha estat prou útil per castigar penalment aquests fets però ha recordat que les sentencies del Tribunal Europeu de Drets Humans, les directives i acords de la Unió Europea sobre lluita contra la discriminació, i els pactes internacionals signats per Espanya, passen a formar part automàtica de la normativa penal, cosa que fa que les declaracions d'Albiol, abans comentades, motiven uns sanció penal per incitar a l'odi i la discriminació i per editar proparagnda en tal sentit.
Aguilar ha reconegut que la sentencia de 12 d'abril de 2010 sobre la llibreria Kalki va absoldre als acusats en entendre que no hi havia delicte de provocació i incitació, si acte seguit ningú no actuava en tal sentit. Però ha recordat les diverses normatives europees que demanen als estats que persegueixin les opinions que estigmatitzen deteminats col·lectius i ha detallat les diferents normes que condemnen l'anti gitanisme, i les resolucions, tractats, acords i recomenacions del Consell d'Europa, de la Unió Europea, del Cosell d'Europa i de l'ONU relatives a la discriminació del gitanos de Romania i altres estats. Per tal cosa ha demanat que es condemni Albiol a un any de presó, multa de 8.000 euros i inhabilitació pel temps de la condemna. L'advocat de SOS Racisme, més breu, s'ha sumat a la petició de la Fiscalia.
Per la seva banda l'advocat defensor, Cristobal Martell, ha manifestat que Albiol no va actuar per tal de discriminar ni marginar ningú, sinó que només havia parlat de problemes que tenia la ciutat. ha repetit que coses que ha dit García Albiol també les havia dit el conseller d'Interior Felip Puig, o el portaveu de CiU a Badalona, Ferran Falcó. Per tot això ha demanat l'absolució del seu client. El cas ha quedat vist per setència passades les 4 de la tarda.
Santiago Vidal, Alaba Cuevas i Anna Vicente Aquesta tarda un centenar de persones han participat a l'Ateneu de Sant Roc de Badalona, a l'acte "Justícia i Convivència" organitzat per Badalona som Totes i Tots, amb motiu del judici que se celebrarà demà la Ciutat de la Justícia de Badalona contra l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol. S'acusa a l'alcalde d'un delicte d'incitació a l'odi i la discriminació contra immigrants i gitanos d'origen romanès, tipificat a l'article 510 del Codi Penal. La Fiscalia li demana un any de presó, una multa de 8.100 euros i la inhabilitació pel càrrec durant el temps de la condemna. A l'acte hi han estat presents representants de nombroses entitats badalonines i també hi eren regidors de CiU, PSC i ICV-EUiA
A l'acte ha intervingut Alba Cuevas, de SOS Racisme que ha explicat el llarg procés des que el llavors cap de l'oposició, repartís el 24 d'abril de 2010 uns fulletons titulats "¿Tu barrio es seguro?", en els que afirmaba: "Estoy a solo dos concejales de ganar las elecciones municipales. Si en 2011 soy el alcalde os aseguro que: Podremos salir por el barrio con la Seguridad de no ser acosados ni atracados". En el el text i les imatges es culpabilitzava a immigrants, sobretot als romanesos de ser responsables de la inseguretat, brutícia i delinqüència. Com ha explicat Cuevas, SOS Racisme i la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya van denunciar el cas, si bé aquesta federació, posteriorment, es va retirar.
Dies després de repartir aquests fulletons electorals, Garcia Albiol es va reafirmar en diferents entrevistes en les que culpabilitzava de manera genèrica a certs col·lectius, com els gitanos romanesos, d'haver vingut a Badalona només per delinquir. Aquestes declaracions, algunes de les quals les recullo aquí, formen part de l'acusació que es poden llegir més àmpliament a l'escrit d'acusació (clica)
Alba Cuevas ha explicat que aquesta iniciativa judicial contra l'alcalde de Badalona s' enmarca en la tasca habitual de l'organització que es basa en l'atenció i la defensa de les víctimes del racisme i la discriminació, la denúncia de pràctiques o discursos discriminatoris que fan partits i institucions, i la feina qüotidiana de sensibilització. Aquesta defensa de les víctimes comporta que SOS es persona com acusació o acció popular en moltes causes que gestiona o tramita, i, en aquest cas, van actuar legalment denunciant el líder del PP badaloní.
Anna Vicente de Badalona som Totes i Tots ha explicat la trajectòria d'aquesta plataforma creada el 2010 en favor de la cohesió i la convivència, contra les polítiques discriminatòries i els discursos plens de mentides que fomenten la segregació, el sectarisme i l'enfrontament.
Per la seva banda, el jutge Santiago Vidal, sense voler entrar en el fons del cas i respectant la presumpció d'inocència de García Albiol, ha fet un recorregut històric dels dos articles del Codi Penal, el 510, d'incitació a l'odi, la violència i la discriminació per motius d'origen, raça, etc... i el 607-2 de negació, apologia o justificació del genocidi, recordant que ell va ser el jutge que va condemnar Pedro Varela, de la Llibreria Europa. Condemna que finalment fou revocada i declarat parcialment inconstitucional l'article 607. També ha explicat com en el cas posteriors de la llibreria Kalki, el Tribunal Suprem va fer una interpretació sobre el delicte d'incitació a l'odi i la violència, segons la qual si acte seguit a les manifestacions en tal sentit, no hi havia una actuació concreta de violència o discriminació, no es podia considerar que hi hagués delicte. Vidal ha considerat un error aquestes interpretacions que primen la la no limitació de la llibertat d'expressió, fins i tot quan pot incitar a l'odi, la violència i la discrimació, o justificar i negar genocidis. Així, ha reconegut que la persecució penal d'aquests tipus delictius és ara molt feble. De tota manera ha recordat que gràcies a que l'Audiència de Barcelona va revocar els dos arxivaments del cas fets pels jutjats de Badalona, el cas arriba finalment a judici.
Però Vidal també s'ha referit a que en el paquet legislatiu de reforma del Codi Penal que ara és al Congrés, juntament amb aspectes negatius, com la penalització a l'ajut a immigrants irregulars, s'ha plantejat un reforma total dels articles 510 i 607-2, a instàncies, sobretot, de la Fiscalia de Barcelona i en compliment d'una directiva o acord de la Unió Europea, que sí permetrà castigar en el futurs accions d'opinió que ara queden impunes.
Pel que fa al judici de demà, només ha explicat que, en el cas que l'alcalde de Badalona sigui condemnat, és molt problable que en ser recorreguda, l'Audiència ratifiqui la sentència condemnatòria. Però si es absolt pel Jutjat Penal, difícilment l'Audiència estimarà el recurs que es pugui presentar, sent la ratificació d'aquesta hipotètica absolució el més probable.
En el torn de preguntes, quan li han demanat la seva opinió sobre les concentracions que hi hauran a la Ciutat de la Justícia a favor i en contra l'Albiol, Vidal ha dit que els jutges se senten incòmodes quan hi ha manifestacions per pressionar-los en un judici i pot ser contraproduent. Alba Cuevas de SOS Racisme ha explicat llavors que van decidir donar suport a la concentració que es farà demà a les 9,30 a la Ciutat de la Justícia, perquè quan Albiol va anar a declarar al jutjats de Badalona fa més d'un any, ells no van convocar a la gent, però Albiol, en canvi, sí que va anar-hi acompanyat de dotzenes de seguidors. Jo he manifestat la possibilitat que García Albiol, tant si és condemnat com si és absolt, que pugui sortir-ne reforçat en aprofitar la repercussió mediàtica del cas, mostrant-se com a víctima d'una persecució.
Vidal ha demanat que la protesta sigui cívica i no s'entri en provocacions. S'espera que la sala quedarà plena deixant molta gent fora, donat que Albiol, al marge dels que es manifestaran al carrer (es diu que ha fletat tres autocars), portarà molts simpatitzants a la sala. També alguns professors de dret han recomanat com a pràctica, per la importància del judici, a alumnes seus que hi vagin a prendre notes per un treball posterior a classe.
En els darrers anys Catalunya i els seus municipis s’han transformat en societats diverses, fruit dels processos migratoris i els canvis socials i demogràfics que han comportat. Ciutats, barris i pobles on hi viuen gent procedent de diferents països i cultures. I Badalona n’és un exemple.
És una realitat a tenir en compte, doncs influeix en l’economia local, les necessitats socials, la pluralitat de cultures i religions i en la percepció de la ciutat, que cal mirar-la sota el prisma de la diversitat. Tot un repte però també una oportunitat.
El futur que volem per Badalona, i per tot el país, és que aquesta convivència esdevingui cohesió social i respecte per a tots els veïns i veïnes. Només així podrem gaudir d’una societat justa, on es respectin els drets de totes les persones, indiferentment del seu país o regió d’origen, la seva ètnia o cultura. I fa molt temps que treballem per aconseguir-ho. Aquest és un repte per tothom i a tots els nivells, on tenen un paper clau les administracions i els agents socials i econòmics, però també els ciutadans i ciutadanes.
Malauradament, els darrers anys, hem hagut de patir l’atac constant del discurs de l’odi. Atacs racistes, que sense cap ètica ni responsabilitat, assenyalaven primer un col·lectiu i després un altre, amb la intenció de dividir la societat i criminalitzar determinats grups socials, especialment minories ètniques, només per aconseguir un grapat de vots.
Un exemple es va produir a Badalona, amb Xavier Garcia Albiol. En el procés d’obtenció de l’alcaldia de la ciutat, es va utilitzar un discurs anti-immigració i d’incitació a l’odi entre col·lectius. Una manera de fer que ha portat a Garcia Albiol a ser el primer alcalde de l’Estat espanyol imputat per un delicte d’incitació a l’odi entre col·lectius.
Volem manifestar que les conseqüències d’aquesta actitud, impròpia de cap persona que vulgui vetllar pel benestar dels seus ciutadans i ciutadanes, no afecta només a uns grups determinats. Gitanos, romanesos, paquistanesos, marroquins, immigrants, amb o sense papers, joves, vells, catalans, espanyols… tots som badalonins i badalonines, i quan es llança un atac racista a un de nosaltres, ens ataquen a tots. Perquè estan malmetent els nostres barris, la nostra convivència, i perquè estan fent malbé la nostra societat.
Per aquest motiu, exigim a la Justícia que actuï amb contundència davant d’una conducta que el Codi Penal recull com a delicte: el d’incitació a l’odi entre col·lectius i el d’injúries. Una conducta, que a més, té greus conseqüències per la convivència i la cohesió social, sent encara més lamentable quan el responsable d’aquesta és un càrrec públic. Hi ha línies vermelles que no es poden traspassar, sota cap concepte.
Venim d’un procés llarg, doncs es va iniciar el passat setembre de 2010, però aquests mesos i anys ens han servit per reiterar, i amb fermesa, que cal actuar davant qualsevol activitat delictiva que posi en perill la nostra societat. Considerem que cal utilitzar les eines que ens dóna l’Estat de Dret per defensar els Drets Humans i lluitar contra el racisme, i així ho hem fet, perquè és la nostra responsabilitat com a societat civil.
Aquesta setmana diferents dirigents de Plataforma X Catalunya han estat citats a comparèixer o se'ls ha denunciat a diversos jutjats per injúries, agressions, calumnies i incitació a l'odi.
A Santa Coloma de Gramenet el portaveu de PxC, Juan Gómez Montero, que va ser condemnat el passat mes de junt per agressions dins l'ajuntament, ha estat jutjat per una suposada agressió a una ciutadana a la porta de la Sala de Plens el passat 28 de gener. A Viladecans, Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa han posat una denúncia contra el regidor de PxC Alberto Delgado per diferents tuits insultants i de mal gust sobre violacions de "guarras". I demà al Jutjat n 3 de Reus haurà de declarar com a imputat el cap de llista de PxC de les municipals de 2011, Albert Tafalla, en haver-se unificat totes les denúncies per la propaganda electoral presumptement delictiva d'aquelles eleccions al jutjar de Reus, procés en el que també hauran de comparèixer posteriorment la Generalitat i els dirigents de nacionals de PxC, donat que la propaganda electoral es va fer a molts municipis i també fou denunciada per la Direcció General d'Immigració.
EL FISCAL DEMANA 240 EUROS DE MULTA A GÓMEZ MONTERO PER LESIONS
El regidor a la porta del jutjat
Lorena B sortint del jutjat
Avui al migdia ha tingut lloc als jutjats de Santa Coloma un nou judici per denúncies creuades per agressions, aquesta vegada entre Gómez Montero i una jove antifeixista, Lorena B, i la fiscal, com en casos anteriors (clica), en acabar la vista ha demanat l'absolució de la noia i la condemna de Gómez Montero.
Aquella tarda diversos joves van mostrar fulls a la sala de plens i al passadís d'entrada amb el lema "Fora feixistes de Santa Coloma". Gómez Montero els hi va fer fotos amb el mòbil i, quan a mig ple Gómez Montero va sortir per anar al lavabo, en tornar a entrar, la jove Lorena B, a qui ell havia fotografiat, li va demanar que no li fes fotos mentre li posava prop de la cara el full amb la inscripció: "Fora feixistes de Santa Coloma". Llavors, segons Lorena B, el regidor li va arrencar el full, fent-li ell una esgarrapada i un cop quan ella va intentar recuperar el full, mentre la insultava amb expressions com "guarra, etarra i perroflauta". La versió que ha explicat el portaveu de PxC, és que quan ell va tornar a entrar al Ple, a la porta d'entrada el van sacsejar i va rebre algun cop en obrir-se pas, mentre Lorena B i altres persones li posaven els cartells a la cara i l'amenaçaven amb expressions com "Te vamos a pegar dos tiros en la cabeza!"
En el judici els dos testimonis de Lorena B, que eren aquell dia en aquell moment prop d'ella, han corroborat la seva versió i no han entrat en contradiccions, mentre els dos policies que eren aquell dia al ple i van actuar quan es van produir els fets, a més de contradir-se, no han pogut corroborar si Lorena B va empenyer, colpejar o insultar al regidor.
Així les coses la fiscal ha demanat l'absolució de Lorena B. i que es condemnés a Gomez Montero a 240 euros de multa per agressions, petició que ha estat assumida també per l'advocat de la noia. Per la seva banda l'advocat de Gómez Montero ha demanat l'absolucio del regidor i la condemna a 300 euros de multa de Lorena B.
Imatge de la pàgina 2 de la revista Intemperie, on surt J Gómez Montero com a redactor
ACTUALITZAT DIMECRES AL VESPRE:
NI GÓMEZ MONTERO NI ESTEBAN ESCRIBANO ASSISTEIXEN AL PLE MUNICIPAL D'AVUI A LA TARDA
Per motius que desconec, ni Juan Gómez Montero ni Esteban Escribano han assistit al Ple Municipal d'avui a la tarda. Així doncs els tres llocs de PxC han estat buits durant el ple extraordinari de Santa Coloma que tenia com a únic punt la valoració del Pla d'Actuació Municipal i el seu compliment en els primers dos anys de mandat.
Fotografia de Gramenet 2.0 del Ple d'avui, amb els tres llocs de PxC buits
DENÚNCIA D'INICIATIVA AL REGIDOR DE VILADECANS PER TUITS INSULTANTS
La coordinadora nacional d’ICV, Dolors Camats, acompanyada del regidor d'Iniciativa a Viladecans, Luis Atienza, del regidor de Sant Boi de Llobregat, Josep Puigdengolas, i d'altres dirigents de la formació al Baix Llobregat, ha presentat avui als jutjats de Viladecans, una querella contra Plataforma per Catalunya (PxC) i el regidor Alberto Delgado per un delicte de calúmnies i injúries en base uns tuits que qualifiquen la gent d’ICV “d’assassins” i d'altres tuits de tipus sexual i vexatori. ICV demana que PxC i el regidor Alberto Delgado assumeixi l'autoria dels tuits, que es fan des del compte de PxC de Viladecans, es retractin i retirin els insults i mentides que escampen per la xarxa i indemnitzin a la formació ecosocialista.
La denúncia arriba després que el regidor de PxC a Viladecans, Alberto Delgado, en saber la posició d’ICV en relació a la Sentència del Tribunal d’Estrasburg sobre la Doctrina Parot assegurés a la xarxa amb un tuit que “ICV y ERC pidiendo que salgan terroristas a la calle. Es normal, unos mataron a 100 millones de personas, los otros fueron terroristas”. Posteriorment també van fer un altre tuit dient: “Violador sin habilitar suelto. Ahora cuando violen a las de ERC, ICV, CUP y demás perroflautas, darán gracias #doctrinaParot”. “No es poden deixar impunes aquest tipus d’actituds amb fonaments feixistes i masclistes”, ha assegurat la coordinadora nacional ecosocialista. “Cal acabar amb la impunitat dels que es pensen que poden insultar a la discrepància, a la feina que fan altres partits o a d’altres ciutadans”, ha dit Camats que ha assistit avui acompanyada per una delegació d’ICV de Viladecans i de la comarca del Baix Llobregat a registrar la querella al Jutjat de Viladecans i ha avisat que el seu partit no permetrà que “hi hagi impunitat per aquells que fan de les actituds feixistes i l’odi una activitat política”. “És la primera denúncia però farem les que calguin”, ha advertit la dirigent ecosocialista que considera que “la millor manera de desemmascarar el que hi ha al darrere d’aquestes actitud és denunciar i donar arguments als fiscals i als tribunals perquè puguin condemnar les mentides i els insults”. Plataforma X Catalunya, en un comunicat redactat avui han negat ser autors del compte de twitter i dels seus continguts: "El grup municipal de Plataforma per Catalunya i el seu portaveu Alberto Delgado desmenteixen l’autoria de les publicacions a Twitter que els atribueix ICV. El portaveu de Plataforma per Catalunya a l’Ajuntament, Alberto Delgado, ha negat, tal i com ja va fer en l’últim ple municipal, que ni ell ni l’agrupació local de Viladecans que encapçala hagin estat els responsables dels missatges a Twitter que han motivat una querella per part d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa. Delgado reprova que ICV hagi de recórrer a aquestes estratagemes que no porten enlloc i que només busquen obtenir un rèdit mediàtic" (Llegir el comunicat sencer) Llegir la denúncia presentada avui per ICV EUiA
D Camats i altres càrrecs electes d'ICV en sortir dels jutjats
Un dels tuits motiu de la denúncia
DEMÀ PxC DECLARA COM IMPUTADA A REUS PER LA PROPAGANDA ELECTORAL DE LES MUNICIPALS DE 2011PER UN DELICTE D'INCITACIÓ A L'ODI I LA DISCRIMINACIÓ
A la campanya de les municipals de 2011, PxC va repartir en la seva propaganda una còpia d'un suposat xec que de 4.000 euros que segons PxC rebia cada immigrant de la Generalitat, amb un cost de 600 euros per cada autòcton. Aquest fals xec que informanva d'aquest ajut inexistent que rebrien tots els immigrants estrangers, acompanyat d'altres informacions falses, com que els immigrants no pagaven impostos en els seus negocis, va formar part de l'argumentari de la campanya de PxC arreu de Catalunya.
Per aquest motiu l'associació Watani de Reus va posar una denúncia el 9 de juny de 2011 a la Fiscalia de Tarragona en entendre que PxC hauria coméss delictes tipificats en els article 510 i 617-1. Dies més tard la Direcció General d'Immigració de la Generalitat i alguna altra entitat va fer també una denúncia similar. Després de diverses decisions judicials totes les denúncies seran instruïdes pel Jutjat n 3 de Reus, on ha estat citat a declarar demà el cap de llista de Reus, Albert Tafalla, i posteriorment poden ser cridats els dirigents nacionals de PxC. Sembla que PxC serà defensada per l'advocat José María Ruiz Puerta, ex president de la neonazi CEDADE i president de Partido X La Libertad
Fals xec de 6.000 euros que segons PxC rebien tots els immigrants
