REGIÓ 7 DIFON EL SUMARI STROIKA, IMPLICACIÓ CANDIDAT DE PxC. (El País de dilluns dóna més dades)

Avui Regió 7 dóna més dades del sumari del cas Stroika. Implica un candidat de PxC.

Un veí del Pont de Vilomara i un candidat de PxC van liderar l´atac nazi de Manresa

Després de l'agressió, una part dels acusats va anar a sopar en un bar del Pont, on un d'ells té una segona residència

J. SALLENTMANRESA El comando neonazi que el 23 de març es va desplaçar a Manresa per apallissar tres joves davant de la sala Stroika estava coordinat presumptament per un veí de Terrassa, Jordi C., que té una segona residència al Pont de Vilomara, població on una bona part dels integrants va anar a sopar després de l'agressió. Un altre dels acusats, Antonio F. P., es va presentar en les darreres eleccions municipals com a candidat de la Plataforma per Catalunya (PxC) a l'Ajuntament de Palafolls (Maresme). Concretament, ocupava el número 6 de la llista d'aquesta formació xenòfoba, que no va obtenir cap representació en aquest consistori.

Un dels detinguts és declarat admirador de Hitler

Un altre dels detinguts per l'agressió a la Stroika és Òscar R. R., declarat admirador de Hitler. Fa un temps va penjar aquestes dues imatges al seu Facebook personal, en les quals mostrava clarament el seu tribut a la ideologia nazi i a la figura d'Adolf Hitler. A la fotografia de l'esquerra, per exemple, vesteix l'uniforme de les SS del règim nacionalsocialista. A la foto de la dreta, mostra diversos tatuatges nazis a la pell, entre els quals, fins i tot, la cara d'Adolf Hitler. La seva pàgina de Facebook ja ha estat clausurada recentment. Òscar R. R., que continua en presó preventiva, pertany al grup hooligan de CUSOS, una secció de les Brigadas Blanquiazules (seguidors de l'Espanyol) i que també dóna suport als Ultra Sur del Real Madrid.
Informació a fons a l'edició impresa
Llegir a Regió 7, clica

 I la Directa ahir donava també aquesta informació:

Alguns detinguts per l'intent d'assassinat a Manresa són membres dels CUSOS i treballen com a guardes de seguretat QUIM ARMENGOL | 06/07/2012

Alguns dels nou empresonats per l'intent d'assassinat del 23 març a Manresa són membres actius de CUSOS i alguns estan vinculats laboralment en l'àmbit de la seguretat privada. Segons fonts properes del cas, almenys un dels empresonats pertany al grup hooligan de CUSOS, una secció de les Brigadas Blanquiazules seguidors del RCD Espanyol i grup de suport dels Ultra Sur del Real Madrid. Un dels detinguts, O.R.R., exhibia a la seva pàgina Facebook (recentment tancada) diverses imatges on se'l vinculava amb els CUSOS, Alianza Nacional i altres elements de simbologia nazi, com ara un uniforme de les SS del règim d'Adolf Hitler. Aquests grups hooligans d'ultradreta han estat denunciats diverses vegades per agressions neonazis i racistes. Per altra banda, almenys un dels detinguts treballa en l'àmbit de la seguretat privada. No és el primer cas on es troben neonazis i ultradretans treballant en aquest sector. Un dels més coneguts és Santiago Fontela, president de l’Associació de Escoltas en Activo del País Vasco y Navarra, el qual manté vincles amb organitzacions com d’España 2000, a banda de presidir la Falange Vasca i estar a les llistes barcelonines del Frente Democrático Español l’any 2004.
Dos dels organitzadors de l'atac van ser aturats a un control viari
Pel que fa a la investigació de l’atac nazi del 23 de març, l'agressió es va perpetrar de forma organitzada i preparada amb anticipació. Segons apunten fonts properes, les dues persones de l'Anoia (Capellades i Igualada), que van quedar en llibertat condicional, van participar en l'organització de l'agressió però no van poder arribar al polígons dels Dolors, perquè van ser identificades en un control policial hores abans de l'agressió. Aquestes són les poques dades que han surat a la llum pública d'ençà l'aixecament del secret de sumari del cas de l'agressió nazi del 23 de març a Manresa, on un grup de neonazis van apallissar a tres joves i van intentar cremar-ne a tres més hores abans de començar un concert de KOP i Non Servium. Algunes persones agredides possiblement es personaran com a acusació particular. L'Ajuntament de Manresa va ratificar en el passat ple municipal la seva voluntat de tirar endavant l'acusació particular en el cas.

 Llegir a la Directa, clica

Actualitzat dilluns: El País dóna més dades:
Agresión neonazi con el fútbol de trasfondo, clica
Voy a ir con una pistola y los voy a matar, clica

DETINGUDES 12 PERSONES PER L'AGRESSIÓ DE L'STROIKA

Finalment l'investigació policial ha donat les seus fruits i els mossos d'esquadra van detenir ahir 12 persones a diferents municipis del Vallès Occidental (Terrassa i Viladecavalls) i l'Anoia com a presumptes autors de l'agressió del 23 de març a la Sala Stroika de Manresa (clica aquí per anar a la informació de l'agressió) , on anava a actuar el grup KOP, en el marc de la gira "Antifa Combat Tour". En l'atac un jove va resultar greument ferit en ser colpejat reiteradament  amb pals de beisbol per uns dels atacants i va quedar estès a terra en mig d'un bassal de sang, mentre uns altres van ficar unes bengales dins d'un cotxe on hi havia uns joves, tot bloquejant-lis per la força les portes, per tal que no poguessin sortir. Aquests van evitar que s'incendiés el cotxe i apagar les bengales amb les ampolles de cervesa que tenien dins. Sembla que la Fiscalia imputaria entre d'altres uns delictes de tentativa d'assassinat i associació il·licita.   
          Les detencions de Terrassa es van fer a un pis del carrer Colom i a un altre del barri de Can Palet. El cas es troba sota secret de sumari, ahir es var realitzar diversos escorcolls i encara faltaria, al menys, una persona per localitzar i detenir. 

                   Foto: Manresa Info           

          Una de les pistes que seguia la policia era el d'una furgoneta Mercedes Vito blava amb vidres tintats, que va ser vista als voltants de lloc de l'agressió, des de la que haurien baixat alguns dels autors de l'atac. Aquest fet es va comentar entre grups col·lectius antifeixistes catalans i llavors algú els va advertir i es va informar als mossos que una furgoneta d'aquestes característiques havia estat vista recollint, dues hores abans de l'agressió, un conegut militant d'extremadreta en un descampat de Capellades i es va estudiar quin itinerari hauria seguit aquesta furgoneta fins arribar a Manresa i per davant de quines càmeres de seguretat hauria d'haver passat (com la de la caserna de la Guàrdia Civil de Manresa) sola o seguida d'algun altre vehicle fins arribar al polígon industrial de Manresa.

      El fet que els presumptes autors d'aquesta agressió siguin del Vallés i la Catalunya Central descarta la hipòtesi que algun grup d'extremadreta de fora de Catalunya havia exportat aquí una violència que, lamentablement, a llocs com el País Valencià o Madrid en alguns moments  ha estat freqüent. Més a més, municipis com Sabadell, Terrassa o Castellar del Vallés van sorgir fa una dècada diversos grups d'extremadreta, algun de cap rapats, que havien perpetrat nombroses agressions i amenaces, havent-se produït diverses condemnes després d'una tasca important dels mossos i de l'Ajuntament de Sabadell, que es va presentar com acció popular en els judicis, oferint advocats a les víctimes. Sembla, doncs, que els autors podrien estar vinculats o ser successors d'aquests grups que es donava per disgregats, dissolts o "congelats" o que havien madurat, abandonant la violència i es limitaven a portar la seva militància, només des d'un punt de vista d'acció política. 

Entre les hipòtesis de per què  s'havia produit l'agressió i amb aquesta virulència n'hi havien dues. Una, que era una resposta d'alguns militants d'extremadreta a l'atac a pedrades del concert de Democràcia Nacional del 12 d'octubre a Barcelona (que es va celebrar allà en prohibir l'Ajuntament de Sabadell l'acte en el local previst). En cap cas jo he dit que si fos aquesta la causa, l'atac l'haguessin fet els organitzadors ni els participants del concert. L'altra hipòtesis és que era una resposta o missatge cap el vocalista de de KOP, Juan Ramón Rodríguez Fernández, que va ser condemant i empresonat per passar informació al Comando Barcelona d'ETA  sobre Pedro Varela (llibreria Europa), informació que sembla que ETA va desestimar, però que va ser trobada per la policia.

 
A conseqüència d'aquells fets es van realitzar concentracions de rebuig a l'agressió a Manresa i a moltes poblacions del país. El regidor de PxC de Manresa, Albert Pericas, inicialment no va condemnar l'atac, després va signar la condemna dels grups municipals, més tard es va mofar de les manifestacions contra l'atac des del seu face i finalment va dir que si li tornessin a demanar no signaria la condemna.

          Concetració a Marsea de condemna.


Anar al web de KOP, clica.

Afegit divendres:
9 dels 12 detinguts van ingressar a presó, dos van quedar en llibertat provisional amb càrrecs i un menor lliure. Com ja deia dijous se'ls imputa temptativa d'assassinat, pertànyer a organizació il·legal, lesions, tinença il·lícita d'armes i també d'incendi. Dimecres segurament s'aixecarà el secret de deumari.

ENTREVISTA SOBRE "XENOFÒBIA A CATALUNYA" AL POU DIGITAL

                
    
   Entrevista feta per El Pou de la Gallina, El PouDigital de Manresa    

«L'immigrant, de vegades, és més conservador aquí que no pas al seu país per no sentir-se agredit»

ENTREVISTA. Parlem amb Xavier Rius Sant, periodista especialitzat en immigració i autor del llibre Xenofòbia a Catalunya. Rius trenca tòpics sobre la immigració, però alerta de moviments com els de PxC. Amb Rius també parlem de les agressions que van succeir a l'exterior de la sala Stroika. 

Xavier Rius Sant va néixer fa 52 anys a Barcelona. Periodista i professor, vinculat a moviments pacifistes des dels anys vuitanta, ha col·laborat en associacions de drets humans i centres d’estudi de conflictes. El fet migratori és la seva especialització en el món del periodisme i el 2007 va publicar El libro de la inmigración. Xenofòbia a Catalunya, editat per l'editorial 1984, és la seva darrera obra. Rius va visitar la delegació de la Catalunya central del Col·legi Oficial de Treball Social per presentar el llibre sobre la xenofòbia catalana.

De quina manera analitza les agressions ocorregudes a la sala Stroika en el marc d’una gira de concerts antifeixistes?

A partir de la meva recerca, hi ha dues possibles hipòtesis. La primera és una resposta de l’extrema dreta pels fets del 12 d’octubre. Democracia Nacional va convocar un acte el dia de la Hispanitat, a Montjuïc, i un concert posterior a Sabadell. Durant aquest concert, un grup d’antifeixistes van llençar pedres, i els assistents al concert es van sentir provocats. De tota manera, això no vol dir que els mateixos assistents perpetuessin la venjança. La segona hipòtesi és que uns joves, no necessàriament del Bages, van quedar entesos uns dies abans sabent que a la sala Stroika se celebrava un concert antifeixista i que es troba en un polígon industrial d’accés fàcil per anar a escarmentar.

En sap alguna cosa, del procés judicial?

Em consta que el fiscal ho qualificarà d’intent d’assassinat, no d’homicidi, la qual cosa demostra la
perillositat de l’extrema dreta. La qüestió és: eren quatre cap rapats que anaven, presumptament, amb membres de grups d'extremadreta de Barcelona? O bé eren gent de fora? No se sap.

Plataforma per Catalunya podria esdevenir un paraigües que aixoplugués aquests grups violents?

No ho sé, tant pot ser que es creïn grups socials, culturals o polítics per adoctrinar com que els individus s’organitzin entre ells, invertint aleshores el procés.

Per tant, aquestes bandes poden arribar a tenir cobertura política?
Si PxC comet fets delictius, la poden imputar per això. No obstant això, Plataforma sempre es vol mantenir molt al marge, tot i que a Manresa es puguin sentir declaracions que trenquin l’actuació del partit. Tot i això, hi ha gent molt intel·ligent dins el partit i molt preparada, a part dels membres més escandalosos, que, en part, provoquen que PxC no augmenti més, com la resta de partits d’extrema dreta a Europa.

El periodista Xavier Rius es mostrà ferm en les seves idees durant l'entrevista. Foto: Clàudia Benavent

En una entrevista al diari Regió 7, vostè esmenta que els partits polítics manresans han actuat bé perquè no han adaptat el discurs al de PxC. Tot i això, en les darreres municipals Plataforma augmenta en un escó la representació i passa d’un a dos regidors. Per què es dóna aquest augment?

El discurs ven. Molta gent no vota el candidat de Manresa, vota Josep Anglada, vota el discurs «no a la immigració».

El barri Antic de Manresa és un exemple d’una gran concentració de població immigrada que resideixen en un mateix punt, juntament amb població autòctona. S’ha arribat a dir que s’està formant un gueto en aquest barri en el qual la majoria de la població immigrada és magrebina. Fins a quin punt s’arriba a criminalitzar una comunitat i tota la immigració?

A les diferents ciutats catalanes, la comunitat immigrada més numèrica no és la mateixa. Però sobretot són població magrebina i llatina. Josep Anglada va ser molt clar: no volen cap immigrant, vingui d’on vingui, amb papers o sense, tot i que resulta que després molts membres de PxC tenen parelles immigrants. El discurs, però, és canviant, es centren molt en l’Islam, però després rebutgen qualsevol immigrant.

Quines mesures s’haurien d’implementar per evitar conflictes entre la població immigrada i l’autòctona?

Des d’un primer moment, els governs no han planificat la immigració; al contrari, han negat el seu flux, cosa que va provocar un flux descontrolat de població immigrant amb o sense papers. En el moment en què esclata la bombolla immobiliària es produeix a moltes ciutats l’ efecte atrapat , on la immigració viu en nuclis centralitzats de la ciutat i la seva presència és elevada, com a Salt, augmentant el descontentament d’uns i d'altres. En l’augment de la confrontació, la islamofòbia genera l’efecte advers del que pretén aconseguir el discurs de PxC: noies que potser no volien portar el mocador se’l posen davant de retrets i insults, intentant realçar la seva identitat. Hem d’anar cap a la multiculturalitat, però, lamentablement, és molt difícil.

La islamofòbia rau en la desconfiança i por de la seva cultura i organització com a col·lectivitat?

L’Islam durant molts anys ha estat molt més desenvolupat que la societat cristiana. El problema sorgeix en el moment en què els califes desapareixen i cap autoritat pot interpretar el Corà, deixant un buit que els imams utilitzen, com en el cas del de Terrassa. No obstant això, al Marroc existeix un codi de família anomenat Mudawana, que és molt més avançat que els dictats dels imams. De vegades, és més conservador l’immigrant aquí que no pas al seu país, que augmenta l’aproximació a la seva identitat per tal de no sentir-se agredit, generant un tancament identitari.

Quina és l’evolució de partits com PxC?

Per ara, han crescut poc o s’han mantingut, per baralles internes i perquè en Josep Anglada no sap compartir el poder, no sap delegar. No obstant això, hi ha entrat un conjunt de persones molt intel·ligents, d’ultradreta, que són molt perilloses i preparades, que no deixaran que Josep Anglada continuï pifiant-la.

Ara que el Partit Popular és al govern espanyol, creu que legislarà en matèria d’immigració?

No farà res perquè els immigrants ara arriben pel reagrupament familiar, iniciat fa més d’un any. A més a més, la situació de crisi econòmica actual ha aturat el flux. El Partit Popular no farà res: és el seu partit qui gestiona els serveis socials i no es poden apropiar el discurs de PxC o de Xavier García Albiol, del Partit Popular de Badalona, ja que només hi surten perdent ells. L’estratègia serà no parlar.


Clica aquí per anar al Pou de la Gallina



Clica aquí per veure el vídeo

DECLARACIÓ DE PRINCIPIS DE TOTS FEM BAGES.

   Dijous al vespre vaig tenir el plaer de participar a la presentació de la Declaració de principis de Tots fem Bages al Casino de Manresa.Hi van assistir unes 50 persones entre els qui havia representants de nombroses entitats. L'acte va començar amb una presentació a càrrec de Francesc Xavier Navarro, de Bages per Tothom, que va llegir amb la Denise Vieira la declaració de principis. A continuació vaig fer una exposició sobre el racisme que va anar seguida d'un ric col·loqui. Finalment la  Gilma Arévalo Bartra, originària de Perú,va recitar uns emotius poemes sobre el fet d'emigrar.

               

TOTS FEM BAGES, es una xarxa va néixer ara fa un any amb la voluntat d’aglutinar  esforços de tothom (organitzacions polítiques i socials, societat civil organitzada i persones a títol individual) per lluitar contra l’ús polític del racisme i la xenofòbia que tan present es a la nostra societat.

Amb aquesta finalitat, per tal de conscienciar a les forces polítiques i al conjunt de la població, i/o denunciar accions contràries als objectius que perseguim, al llarg d’aquests primers d’existència,  hem impulsat les següents accions:

Ø      Maig 2011: Elaboració d’un primer manifest per sol·licitar l’adhesió a les entitats i població en general, així com un vídeo de sensibilització.

Ø      Setembre 2011. Moció i intervenció als plens municipals dels Ajuntaments de Manresa i Sant Joan de Vilatorrada contra la proposta d’una organització xenòfoba en la que es volia vetar el dret de vot de les persones d’origen magrebí.

Ø       Novembre 2011. Amb motiu de les passades eleccions generals, organització d’una taula rodona amb representants de les organitzacions polítiques que es presentaven a les eleccions.

Ø      Novembre 2011. Propostes de moció presentades al ple dels ajuntaments de Manresa i Sant Joan de Vilatorrada en la que es sol·licitava que els respectius consistoris es comprometessin amb la lluita contra el racisme i la xenofòbia i el foment dels drets humans. 

Fruit d’aquest treball i del debat del membres que formem part de Bages per Tothom, coincidint amb el seu primer aniversari, hem aprovat la següent: 

DECLARACIÓ DE PRINCIPIS

El passat mes d'abril, un grup d'entitats i persones del Bages ens vam mobilitzar, davant la proximitat de les eleccions municipals, per demanar a tota la ciutadania, als partits polítics i, especialment, a la societat civil organitzada, la seva contribució en el treball per una societat més cohesionada evitant l'ús polític del fet migratori i la xenofòbia com a arma electoral. El mes de novembre vam fer la mateixa crida davant la realització d'una nova contesa electoral, en aquesta ocasió estatal.

L'ús polític del fet migratori i el racisme no es donen només quan hi ha període electoral. S'ha instal·lat en la quotidianitat amb la proliferació de tota una sèrie de rumors i discursos que afavoreixen la creació de determinats estereotips. La legislació vigent, en practicar el racisme institucional amb lleis com la d'Estrangeria, a la pràctica legitima aquest tipus de discursos.

En l'actual context de crisi econòmica i amb un atur desbocat, fomentar un discurs racista té una clara voluntat política: aconseguir que les persones de les classes treballadores i populars -sigui quin sigui el nostre origen- ens barallem entre nosaltres mentre els grans poders econòmics, amb els seus representants polítics, aprofiten per acabar amb les comptades millores socials que es van aconseguir després de molts anys de dures lluites. Ens venen les retallades com un fet inevitable quan són producte d'una opció política determinada: aquella que vol un estat al servei dels poderosos.

Ignorar el discurs racista i xenòfob que han fet determinades forces polítiques s'ha demostrat ineficaç per combatre l'auge d'aquest tipus d’ideologia. Alhora fer pedagogia des d’un punt de vista paternalista i des de la distància, sense estar implicat en la quotidianitat de la majoria de la població que viu el dia a dia, tampoc ha esdevingut efectiu.

Per tot això des de la Plataforma Tots Fem Bages ens reafirmem en la nostra voluntat de:

-        Continuar denunciant l'ús irresponsable de determinats discursos i la difusió de rumors sense fonament que fan créixer l'animadversió contra els immigrants i que contribueixen a deteriorar el clima de convivència de la nostra societat.

-        Crear un nou discurs que expliqui, des del dia a dia, que les problemàtiques existents en determinats barris i ciutats de la nostra comarca que afecten la vida quotidiana dels ciutadans no són producte del fet migratori sinó conseqüència de les desigualtats intrínseques que genera un sistema econòmic on els beneficis generats pel treball de la majoria se’ls apropia una minoria.

-        Reiterar la nostra crida a la responsabilitat del conjunt de les forces polítiques democràtiques per exigir que les seves legítimes aspiracions no passin per sobre dels drets polítics, civils i socials de ningú ni posin en risc la cohesió i convivència ciutadanes. La Plataforma Tots Fem Bages vetllarem perquè des de les formacions polítiques no es facin discursos racistes i ens comprometem a denunciar-ho públicament si es dóna aquesta circumstància. De la mateixa manera també denunciarem qualsevol tipus d'agressió feixista.

-        Fer una crida als mitjans de comunicació perquè facin un tractament absolutament objectiu pel que fa a temes relacionats amb la immigració i les persones nouvingudes per evitar crear estats d'alarma social que no ajuden en res, només els racistes.

-        Apostem per una nova regulació dels moviments mundials de població que no criminalitzi els sectors més desafavorits i que fomenti la interculturalitat per evitar la creació de guetos tancats en funció de la procedència o l’origen social. Considerem necessària la modificació i derogació, si s’escau, de la llei d’estrangeria així com de les normes que permeten la privació de llibertat i la reclusió de persones en els Centres d’Internament d’Estrangers pel sol fet de no tenir regularitzada la seva situació administrativa dins de l’estat espanyol.

-        De la mateixa forma, manifestem el nostre rebuig a les darreres modificacions que s’han realitzat per part del govern espanyol en matèria d’assistència sanitària que priven d’aquest dret bàsic a una part de la població

Manresa, Abril 2012

Link Regió 7 

Anar a la pàgina de Tots fem Bages.

PRESENTACIONS DE "XENOFÒBIA A CATALUNYA" A SALLENT (dia13) I MANRESA (18 d'abril)

El divendres 13 d'abril, a les 20 hores, a l'Ateneu Rocaus de Sallent (Carrer Santa Llúcia, 1) faig una xerrada sobre el creixement de l'ultradreta a Catalunya i Europa i presento el llibre Xenofòbia a Catalunya
Convocatòria de Facebook, clica aquí
Convocatòria a la pàgina de l'Ateneu Rocaus, aquí
El dimecres 18 d'abril, a les 19 hores, presento Xenofòbia a  Catalunya al Col·legi Oficial de Treball Social de Manresa, carrer Canonge Mulet, 2, 3r 1a.

                        Notícia al Regió 7  

Presentació a Manresa del llibre ´La xenofòbia a Catalunya´

REDACCIÓMANRESA
La delegació de Manresa-Catalunya Central del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya organitza la presentació del llibre La xenofòbia a Catalunya, que serà a càrrec de Xavier Rius, periodista i autor del llibre. L'acte tindrà lloc el proper dimecres, dia 18 d'abril, a la delegació del col·legi de Manresa, al carrer de Canonge Mulet, 2, 3r-1a. Xavier Rius, nascut a Barcelona el 1959, però resident a cavall entre Moià i la capital catalana, fa amb el llibre La xenofòbia a Catalunya un seguiment de l'ascens del discurs xenòfob i de Plataforma per Catalunya, i s'endinsa en les tensions viscudes a municipis com Vic, Badalona i Salt. El
periodista Xavier Rius també va presentar el llibre ahir a Sallent 

 

                             

ENTREVISTA A LLIBERTAT.CAT

Avui Llibertat.cat em publica aquesta entrevista.
Deixo molt clar que el fet que digui que, vist el que va passar a Manresa, que hi ha una extremadreta amb ganes de generar terror, o que l'agressió brutal de la sala Stroika pogués ser una resposta a l'atac amb pedres del concert del 12 d'octubre a Poble,  no significa que digui que els qui van resultar ferits el 12 d'octubre tinguin res a veure en l'atac de Manresa.
 -----------------------------------------------------------------------------------------------------

Xavier Rius Sant, periodista especialitzat en l'extrema dreta

Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) és mestre i periodista. Vinculat als moviments pacifistes dels anys vuitanta, i més tard a associacions de drets humans i centres d’estudi de conflictes, ha publicat diversos llibres sobre l’objecció de consciència i el pacifisme.

Està especialitzat en el seguiment de conflictes internacionals com els dels Balcans i Món Àrab, i ha escrit sobre el fet migratori i l'extrema dreta. El darrer llibre que ha publicat és Xenofòbia a Catalunya, on fa un seguiment de l'ascens del discurs xenòfob i de Plataforma per Catalunya, i s’endinsa en les tensions viscudes a municipis com Vic, Badalona o Salt.

En aquesta conversa amb Llibertat.cat, Rius Sant parla dels darrers episodis protagonitzats per l'extrema dreta al nostre país, com l'atac neonazi de Manres, l'obertura del Casal Tramuntana a Barcelona o el regidor d'UDC Jordi Carreras.

En quin context se situa l'agressió neonazi de Manresa?

Aquesta agressió succeeix de manera inesperada i amb una premeditació i voluntat de fer mal –caldrà veure si es qualificarà de temptativa d’homicidi- que crec que podria ser una resposta als fets del 12 d’octubre al Poble Nou de Barcelona. Aquell dia un grup d’antifeixistes es van dirigir al bar The Other Place del Poble Nou on Democracia Nacional celebrava un concert i van llençar pedres i objectes contra el mateix, resultant ferides diverses persones.

Buscaven venjança doncs?

De cap manera estic dient que els autors de l’atac de Manresa siguin els qui van resultar ferits el 12 d’octubre, només que aquella acció, gravada per la premsa, que va emetre als telenotícies les imatges de com es llençaven pedres al local i resultaven ferits alguns militants d’extremadreta amb la policia que intervenia tard, sí que l’extremadreta ho va viure com una humiliació i tenien ganes de respondre. El que no se sap, ara per ara, és si va ser decisió espontània d’un grup de joves poques hores abans o un acte organitzat i planificat amb molta antelació, i si els atacants provenien o no majoritàriament de fora del Bages i el Vallès. De tota manera la sala és ubicada a un polígon industrial on es feia el concert, era un objectiu fàcil per actuar contra la gira Antifa Kombat Tour.

Estaríem parlant de Democracia Nacional per tant?

Va ser una resposta a l'atac amb pedres al concert de Democràcia Nacional del 12 d'octubre a Barcelona. Però no dic que els agressors siguin els organitzadors d'aquell concert, el que dic és que en emetre les imatges TV3 de com es llençaven pedres i els mossos que eren a dues cantonades trigant en arribar, el que tu i jo diem extremadreta i ells defineixen com "ârea identitària" ho van viure com una humiliació. Pot ser gent de l'àrea de Barcelona, el Vallés, amb el suport d'algú del Bages.

Però també podria ser que des de fora de Catalunya es volgué actuar violentament contra la gira d'aquest grups musicals i es triés Manresa, per un tema de cap de setmana i que la sala era en un polígon industrial que permetia la fugida ràpida.

S’ha de tenir en compte que Democracia Nacional és un grup que té gent sobretot a Madrid. A Catalunya no en tenen. El seu cap a Catalunya, Nacho Mulleras –germà del regidor del PP de Barcelona- va entrar a PxC fa temps. I l’acte del 12 d’Octubre a Montjuïc eren quatre caps rapats i un grapat d’exfalangistes i franquistes que es posen la “camisa azul”, però de gent estructurada aquí no en tenen.

Sol actuar així l'extrema dreta al nostre país?

A Manresa mateix feia 20 anys de l'última agressió d'aquest tipus. Ja s’ha comentat que a Manresa l’últim atemptat o agressió important va ser la matinada del dissabte 16 de gener de 1988, quan tres ultrafeixistes vestits amb roba paramilitar, van assaltar el militant de l'MDT David Martínez, que llavors tenia 18 anys i tornava cap a casa pel Passeig Pere III, i van començar a apallissar-lo a cops de puny i coces fins deixar-lo ferit greu amb una commoció cerebral i diverses fractures a les costelles i a l'estèrnum.

Però, sense pretendre justificar res, en aquell moment encara existia Terra Lliure, fet que alimentava un clima de confrontació violenta. La situació actual és totalment diferent.

«És molt greu que ni el conseller d'Interior ni la majoria de mitjans hagin parlat de Manresa»

Com valora l'actitud dels Mossos d'Esquadra d'atribuir els fets a una baralla?

Més greu que el fet que els Mossos les primeres 15 hores ho mostrin com una baralla entre bandes o grups, és que ni el Conseller d’Interior ni la majoria de mitjans de comunicació n’hagin parlat.

«Els regidors de PxC legitimen i normalitzen un discurs insultant»

Els ultres d'abans són ara a dins dels ajuntaments?

Efectivament. Jo deia irònicament que, al marge que no m’agrada ni el que diu ni el que fa PxC, tenia la seva part positiva que estiguessin als ajuntaments. Adam Majó [el regidor de la CUP a l'Ajuntament de Manresa] havia viscut en primera persona els actes violents de l’ara també regidor de Manresa, Albert Pericas [regidor de PxC], conegut llavors com l’Animal, i el fet que estigués a l’ajuntament d’alguna manera semblava assegurar que ni ell ni els seus no actuessin de manera violenta.

El que passa és que el discurs de PxC, sempre ratllant el delicte d’incitació a l’odi i la discriminació per motius d’origen i creences, fa un gran mal a tot el que ciutadans –d’un o altre origen-, administracions i associacions- fan dia a dia per la cohesió social. Els regidors de PxC legitimen i normalitzen un discurs insultant que després altres, com el regidor d’ensenyament de Guardiola de Berguedà, d’UDC, va repetir i tuitejar aquest gener, sense que passi res.

«CiU creu que el discurs islamòfob l'ajuda electoralment»

Que ni Unió ni CiU hagin actuat contra aquest regidor com s'ha d'interpretar?

Doncs com el poder que Duran Lleida i el seu discurs sobre immigració té a CiU. També es deu al fet que alguns sectors de CDC com Francesc Homs i Artur Mas creuen que aquest discurs dur islamòfob els ajuda electoralment ja que és el que senten molts votants de CiU. Evidentment els tuits del regidor de Guardiola van en sentit oposat a la feina que fan l'Àngel Colom des del partit i Xavier Bosch des de la Secretaria d'Immigració de la Generalitat.

Com sorgeix el Centre Militia, també anomenat Casal Tramuntana?

A aquesta pregunta encara no hi he trobat resposta. Podria ser que fos una iniciativa dirigida per PxC per ampliar la seva base social a Barcelona, on no ha aconseguit arrelar, a la vegada que s’obren centres similars a altres llocs de l’Estat, ara que l’Anglada diu que crearà un partit germà fora de Catalunya.

L’altra possibilitat és que Enric Ravello, responsable de Relacions Internacionals de PxC, i algun regidor de Plataforma, com Alberto Sánchez de L’Hospitalet, juntament amb gent que no pertany a PxC, impulsin aquest local amb una finalitat de teixir una xarxa social juvenil que, en principi, estaria al marge de PxC. Problament les dues respostes poden ser certes: gent de dins i fora de PxC ho creen per estructurar un lloc de trobada i extensió des d’un punt de vista social de l’extramadreta que nosaltres diem feixista i racista i ells defineixen, senzillament, com “àrea identitària”. I quan arribin noves eleccions, aquest teixit social es volcaria en favor de PxC.

El que es cert que alguns dels membre de Militia Tramuntana estan fascinats per l’experiència de la Casa Pound italiana, amb els seus centres associats, ràdios, bars, centres esportius i treballs de reahabilitació de cases per gent necessitada. La casa Pound, que agafa el nom de l’escriptor nord-americà, Enzra Pound, que va viure la Segona Guerra Mundial a Roma i feia propaganda a la ràdio en anglès en favor de Hitler i Mussolini, ha aglutinat centenars de joves antisistema d’extremadreta que fa unes propostes econòmiques, en alguns aspectes semblants a l’extrema esquerra. És el que ells anomenen la teoria de la ferrradura, els extrems estan molt a prop. De tota manera, el que més atrau els joves italians a projectes com la Casa Pound és la cohesió de grup i el sentiment col·lectiu de lluita contra el sistema. Gianluca Iannone, líder de la Casa Pound, ho defineix com el feixisme del Tercer Mil·lenni.

Però en canvi es persegueixen fins i tot amb la llei antiterrorista persones antifeixistes, com el cantautor Pablo Hasel...

Ens agradi o no l’ordenament penal i legal espanyol tipifica clarament unes conductes i opinions que posa fora de la llei, mentre pel que fa al racisme les interpretacions que s’han fet dels article 510 i 607 del Codi Penal (incitació a l’odi per motius de raça, etc... i aplogia i rehabilitació dels autors del genocidi) sigui pel redactat dels articles, sigui per la manca d’una jurisprudència clara, gairebé sempre, finalment són absolts.

«Hi ha una extrema dreta amb ganes de generer terror»

Com és que es permet la instal·lació de centres així al nostre país?

Els Mossos i la Fiscalia de delictes d’Odi i Discriminació de Barcelona en fan un seguiment des que es va anunciar al gener la seva obertura, però mentre no facin cap delicte, la llei els empara. També hi ha l’opinió de que mentre es reuneixin a jugar a futbolín i mirar el futbol no faran mal a ningú i aquesta extremadreta es civilitza. El problema és que el que ha passat a Manresa demostra que hi ha una sector amb ganes de fer mal, i generar por i terror, però de cap manera estic dient que gent de Militia-Tramuntana estigui implicada en l’atac de Manresa.

«Dirigents del PP i d'UDC legitimen el discurs xenòfob»

Al llibre "Xenofòbia a Catalunya" analitzeu com partits catalans afavoreixen el creixement de la xenofòbia. Estem davant d'una majoria política que fomenta el racisme?

No vull generalitzar, però certs dirigents del PP -García Albiol-, i d’UDC han legitimat aquest discurs sobre la immigració, discurs que tret del cas de Badalona, on el PP s’apropiava de tot el discurs xenòfob, el PP no fa fora de Catalunya ja que ells gestionen els serveis socials i els temes de ciutadania.

«Al País Valencià ha sobreviscut l'extrema dreta blavera i feixista»

El País Valencià és on amb més llibertat actuen els grups ultres. Per què?

Al País Valencià ha sobreviscut l’extremadreta blavera i feixista, espai que ara ocuparia España 2000, que ve d’aquesta extremadreta, però és legal, i altres grups que es mouen al marge de les lleis de partits i associacions.

Quins són actualment als Països Catalans els partits xenòfobs amb més incidència social?

A Catalunya PxC amb 67 regidors. Vía Democrática de l’exsecretari general de PxC, Pablo Barranco, només té un regidor, ell, a Sant Just Desvern. El Partit per Catalunya, de l’exvicrepresident Segon de PxC, Mateu Figuerola, també va aconseguir només un regidor, ell, a Cervera. Però aquestes llistes van treure molts vots al PxC.

Al País València tenim España 2000 amb una línia més dura que la de PxC. Tenen 4 regidors al País Valencià i un a Alcalá de Henares. A Catalunya és actiu també el Movimiento Social Republicano, que es manté en l’espai socialfeixista i fa propostes econòmicament similars a l’extrema esquerra, però calculo que ara no són més de 20 persones a Catalunya.

 Link Llibertat.cat

400 PERSONES ES CONCENTREN A MANRESA CONTRA L'ATAC FEIXISTA

 Laura Bosch de la Plataforma Manresa Antifeixista llegeix el comunicat.

                                            
 

 Unes 400 persones s'han concentrat  entre les 8 i les 9 del vespre a la Plaça Major de Manresa, davant de l'Ajuntament, per mostrar el seu rebuig a l'agressió feixista del divendres, 23 de març, a la porta de la sala Stroika en que tres joves van resultar ferits, un d'ell de gravetat, mentre esperaven per entar al concert dels grups Non Servium i Kop en el marc de la gira Antifa Kombat Tour. (clica aquí)  Entres els concentrats, membres de totes les formacions polítiques d'esquerra, PSC, ERC, CUP, ICV, EUiA. Ni a aquesta concentració ni a la del diumenge passat hi ha assitit cap dirigent de CiU ni del govern municipal.

La primera en parlar ha estat Laura Bosch, en nom de Manresa Antifeixista que ha llegit un manifest i ha recordat i contextualitzat els fets: "El caràcter extraordinari dels fets no ens pot dur a la lamentació passiva i atancar els ulls (...) La història ens ha demostrat en massa ocasions que el feixisme troba en situacions de crisi un terreny adobat per proliferar i actuar amb violència i terror (...) Afortunadament la història del segle XXI està per escriure i noslatres en som tan protagonistes com responsables..."
 Després ho ha fet Karaim Akbih d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme que lligant amb el fet que el regidor de PxC, Albert Pericas, no va condemnar inicialment l'agressió (clica aquí) , ha explicat qui són PxC i les accions d'UCFR contra aquest partit polític.
Informació a Regió 7, clica

COMUNICAT DE MANRESA ANTIFEIXISTA

Arran de l’agressió feixista que es va produir el divendres 23 de març a l’exterior de

la sala Stroika de Manresa s’ha constituït una Plataforma anomenada Manresa

Antifeixista amb la intenció de denunciar els fets ocorreguts i contextualitzar-los en

l’auge de l’extrema dreta.

Segons testimonis presencials, divendres 23 de març pels voltants de les 9 de la nit,

dues hores abans de l’inici d’un concert d’una gira antifeixista, un grup reduït de joves

estaven esperant fora la sala, quan van aparèixer una quinzena d’encaputxats armats

amb pals de ferro, punys americans i bengales. De forma ràpida, organitzada i

premeditada van agredir al grup de joves. Amb els pals de ferro i els punys americans

van propinar cops al cap de tres joves, un dels quals va quedar en coma per

traumatisme craneoencefàl·lic, i van tirar una bengala dins d’un cotxe tot bloquejantne
les portes des de fora per impedir que en sortissin els ocupants. L’agressió no va
durar més de 3 minuts, i els encaputxats van fugir ràpidament del lloc. Des de
Manresa Antifeixista entenem que aquesta és una agressió de caire feixista. Aquest
grup es va presentar de forma organitzada en el concert d’una gira antifeixista, amb
una clara intenció de fer mal als assistents que hi pogués haver a aquella hora a fora
la sala, sabent que serien pocs i desprevinguts. La gravetat de l’agressió es pot
considerar pràcticament intent d’assassinat, donat que el tipus d’agressió i la
gravetat de les ferides podrien haver sigut mortals.
Destaquem que no es va tractar d’una baralla, sinó d’un atac desproporcionat per
part d’un grup organitzat, encaputxat i fortament armat.
Donem el suport als agredits, i a tots els seus familiars i amics, desitjant que es
millorin el més aviat possible.
La Plataforma Manresa Antifeixista s’ha creat per donar una resposta i seguiment al
feixisme arran dels fets ocorreguts, entenent que no es tracta d’un cas puntual i
aïllat, sinó que forma part d’unes pràctiques comunes entre grups d’ideologia
neonazi. Aquests grups s’alimenten de l’auge de la incidència de grups d’extrema
dreta presents en la nostra societat i en les seves institucions. No és casual que
partits polítics com Plataforma per Catalunya tinguin membres acusats d’agressions
similars.
------------
Quna el nazis van venir a endur-se als comunistes, no vaig dir res perquè jo no era comunista.
Quan van empresonar als socialdemòcrates, no vaig dir res perquè jo no era socialdemòcrata.
Quan van venir a buscar als sindicalistes, no vaig protestar perquè no era sindicalista.
Quan van venir a endur-se als jueus, no vaig protestar perquè no era jueu.
Quan van venir a buscar-me a mi, ja no quedava ningú més que pogués protestar.
Martin Niemoller
Més informació a Nació Digital