BON COMENTARI AL SUPLEMENT DEL PUNT AVUI D"AMOR A LA CARTA"

 Intriga en la correspondència amorosa

Jordi Cavdevila,  Suplement de Cututa del Punt Avui, 25/01/2013 (clica per anar-hi)

Llegirà una carta i aquest fet canviarà la seva vida. Perquè després, les obrirà totes. I cada carta és una reiteració desesperada de l'Olga a l'Andreu per dir-li que enyora el passat conviscut amb ell i insisteix amb fermesa a retrobar la felicitat conjunta perduda. Són cartes intenses, escrites amb el cor i amb una força sentimental que remou les entranyes del carter, capaç d'enamorar-se d'una persona amb l'habilitat d'escriure unes missives amb tant de sentiment.
Amb un argument tan simple, Xavier Rius va teixint històries d'amors i desamors que van passar a l'Hospitalet de Llobregat fa una quinzena d'anys. Són uns relats que retraten la transformació de la ciutat. I estirant fils de totes bandes, també aconsegueix endinsar-se en la corrupció urbanística de la ciutat.
Ben tramada i amb un estil directe, la lectura de la novel·la es reforça amb la petjada que han deixat al seu autor els anys de lluita en moviments pacifistes i la seva tasca periodística com a corresponsal en conflictes bèl·lics als Balcans i al Magrib. Són actius que arrodoneixen una narració delicada que es va reforçant a cada plana.

Els correus electrònics encara no han pogut posar fi a l'amor manuscrit tramés per correu ordinari ni tampoc s'ha fos el desfici dels carters de tota la vida per aconseguir lliurar les cartes a la persona amb destinació equivocada. Almenys és el que passa a Joan, un carter divorciat, que en un canvi de ruta, rep molt sovint una carta per Andreu Roca amb l'adreça d'un edifici enderrocat i tramesa per una persona de nom Olga. El protocol de correus diu que en aquests casos la carta s'ha de destruir. Però la tafaneria del carter fa que a contrallum percebi que són textos manuscrits. Llegirà una carta i aquest fet canviarà la seva vida. Perquè després, les obrirà totes. I cada carta és una reiteració desesperada de l'Olga a l'Andreu per dir-li que enyora el passat conviscut amb ell i insisteix amb fermesa a retrobar la felicitat conjunta perduda. Són cartes intenses, escrites amb el cor i amb una força sentimental que remou les entranyes del carter, capaç d'enamorar-se d'una persona amb l'habilitat d'escriure unes missives amb tant de sentiment.
Uns dies de recerca minuciosa i nits sense dormir portaran en Joan a tot de peripècies fins que coneix l'Olga i li obre el cor. Un joc de malentesos i confessions permetrà que el protagonista s'adoni que a la vida hi ha molts camins a seguir, i de molt difícil elecció. Especialment per persones amb infantesa difícil, viscuda en entorns amb maltractaments i menyspreu masclista.
Amb un argument tan simple, Xavier Rius va teixint històries d'amors i desamors que van passar a l'Hospitalet de Llobregat fa una quinzena d'anys. Són uns relats que retraten la transformació de la ciutat. I estirant fils de totes bandes, també aconsegueix endinsar-se en la corrupció urbanística de la ciutat a més de viure l'entrada d'un partit feixista a l'Ajuntament.
Ben tramada i amb un estil directe, la lectura de la novel·la es reforça amb la petjada que han deixat al seu autor els anys de lluita en moviments pacifistes i la seva tasca periodística com a corresponsal en conflictes bèl·lics als Balcans i al Magrib. Són actius que arrodoneixen una narració delicada que es va reforçant a cada plana.

Amor a la carta

Xavier Rius

Editorial:
Raima Edicions, (Moià, 2012)
Pàgines: 176, Preu: 17 euros

I ahir, que el Punt Avui va eliminar la Portada i Contraportada per publicar-hi la declaració del Parlament, havia de sortir a la contraportada una entrevista que durant unes hores va aparèixer a l'índex del digital com a text de la contraportada no publicada, que sortirà el proper dijous. Era una entrevista on parlava d"Amor a la carta" i de "Xenofòbia a Catalunya"

    Índex amb l'entrevista que havia de sortir ahir a la contraportada eliminada que sortirà, la propera setmana.

Propera presentació d"Amor a la carta" conversa amb el fiscal C Jiménez Villarejo sobre Xenofòbia a Catalunya, el proper 6 de febrer a L'Hospitalet  
Entrevista sobre "Amor a la carta" a TV Girona, minut 23 

On trobar "Amor a la carta"

Entrevista i comentari d"Amor a la carta" al Triangle
 Comentari d'Amor a la carta a Regió 7

XENOFÒBIA A CATALUNYA, PORTADA DEL PUNT AVUI I DEL SUPLEMENT DE CULTURA

 

Quan pensava que s'havia acabat la promoció del llibre, surt a la portada del Punt Avui i és portada sencera del Suplement de Cultura. Les dues pàgines centrals del diari són dedicades al llibre. Quin luxe! Aqui podeu llegir el llarg comentari que és força bo i si no es veu bé a sota hi ha el link del text.

Llegir-ho en format de text, clica aquí
Anar al blog de Xavier Serrahima, autor de la crítica i llegir-ho

"De l'autisme a la xenofòbia", comentari del llibre a l'ARA

De l'autisme a la xenofòbia, clica aquí per anar al diari
Clica aquí per obrir el PDF complert i llegir

De l'autisme a la xenofòbia

JAUME CLARET

| Actualitzada el 15/02/2012 00:00

De l'autisme a la xenofòbia FOTOGRAMA DE 'CATALUNYA ÜBER ALLES' / SEGARRA FILMS

Ja fa dècades que les antigues metròpolis europees integren gent de les antigues colònies. Espanya i Catalunya, en canvi, se n'havien mantingut relativament al marge, protagonitzant fenòmens migratoris interns i d'emigració. Aquest panorama va canviar ara fa 30 anys. De cop, vam viure un fenomen pràcticament inèdit: mai s'havia vist arribar tanta gent, en tan poc temps, de procedència tan diversa i, com destaca l'expert Ricard Zapata, amb un nivell de conflictivitat tan baix.
Evidentment, baix no vol dir inexistent. De fet, el racisme latent, la mala gestió administrativa, els interessos partidistes i la crisi econòmica poden esdevenir la incubadora que desperti l'ou de la serp. El professor i periodista Xavier Rius centra precisament la seva anàlisi a denunciar aquesta confluència per advertir dels perills per a la convivència i la cohesió ciutadanes.
Els primers capítols mostren com les autoritats espanyoles van actuar de manera autista: "Permetre que vinguessin com a irregulars va ser la manera que va triar Espanya per gestionar el flux d'immigrants". És a dir, d'una banda es dificultava la contractació amb papers i, de l'altra, malgrat criminalitzar els irregulars, es permetia l'economia submergida i s'obrien processos de regularització. D'una banda, s'afavoria el reagrupament familiar i, de l'altra, el permís de residència no s'acompanyava de lloc de treball. I, aquí, la ineficàcia i la desídia inclou fins i tot actuals partidaris de la mà dura com Alícia Sánchez-Camacho, que, com a alt càrrec de Treball en l'etapa d'Aznar, va permetre l'entrada massiva i fraudulenta de llatinoamericans com a falsos turistes.
Durant els primers anys, la sostinguda bonança econòmica va ajudar a superar les tensions fruit de les diferències culturals i de la competència pels recursos. La crisi les va exacerbar. L'immigrant es va convertir en el boc expiatori ideal davant les dificultats i el desgrat envers el canvi sociològic. Els primers a treure rendiment polític d'aquest malestar seran històrics representants xenòfobs com el vigatà Josep Anglada.
L'anècdota, no irrellevant però sí limitada, de PxC esdevé eix central de l'agenda política quan partits tradicionals entren també en aquest joc. Aquí, Rius no pot, ni vol, ser imparcial, i assenyala amb contundència els populars, certs dirigents de CiU i altres personatges de la política local. Els interessos partidistes (i, de vegades, urbanístics i privats) passen per davant de valors fonamentals de qualsevol democràcia. Només cal veure la diferència en les declaracions sobre els immigrants magribins dels populars catalans i les dels populars madrilenys i valencians sobre els romanesos, ja que aquests darrers en ser membres de la UE tenen dret a vot.
La lepenització , a més, arrela, de vegades a partir de conflictes reals i sovint a través de mentides, i s'estén fins i tot a municipis on la problemàtica és inexistent. Combatre-ho esdevé un imperatiu si volem evitar entrar en una espiral de destrucció de la convivència ciutadana. Sobretot perquè, com demostra el cas de Guissona, un alt percentatge d'immigració no significa ineludiblement conflicte. Manllevant paraules de l'exalcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, el problema no és la immigració sinó "la pobresa, la marginalitat i un urbanisme erroni, la massificació i la falta de serveis".