El Jutjat de Primera Instància i Instrucció nº 1 del Vendrell ha absolt Rubén Suan, membre del col·lectius La Trinxera i de la CUP, de la denúncia per injúries interposada pel regidor de PxC del Vendrell, Juan Carrasco, en considerar que dir que PxC és racista i feixista no és falta ni delicte:
"Les manifestacions fetes pel denunciat qualifiquen el partit de Plataforma per Catalunya de racista i feixista. Es tracta, en tot cas, de qualificacions genèriques dirigides a la formació política a la qual pertany el Sr Carrasco. Tenint en compte, com ha declarat el Tribunal Europeu dels Drets Humans, que en l'àmbit del debat polític qualsevol restricció de la llibertat d'expressió té poca cabuda dins dels límits de l'article 10.2 del Conveni Europeu dels drets Humans, i que els adjectius feixista i racista es dirigeixen a una formació política i no en l'afany de malmetre la reputació particular del Sr. Carrasco, cal considerar que els fets són atípics, que són propis del debat polític en el sí d'una societat democràtica i plural, i que, per tant, s'ha d'acordar l'absolució del denunciat"
El judici va tenir lloc el passat 11 de juny. Juan Carrasco va comparexer en nom de PxC sense anar acompanyat ni per cap advocat, ni tampoc pel Vicepresident del partit i cap de llista del Vendrell, August Armengol.
L'advocada de Suan, Carla Vall, va fer una àmplia argumentació de sentències similars, segons les quals aquestes manifestacions no serien injurioses, i el fiscal va coincidir amb la defensa en dir que no hi havia falta ni delicte i ha reprovat a PxC per portar el cas als tribunals.
A la sortida de la vista Carrasco va lamentar l’actitud del fiscal, que “no defensa la veritat, persegueix la PxC” i va dir que era fals que PxC "fos racista, perquè ser-ho a Espanya és un delicte i no ho som. Una altra cosa seria ser feixista que és una opció política com qualsevol altra" (clica per escoltar declaracions de Carrasco sobre ser feixista) Rubèn Suan, en acabar el judici es va reafirmar en les seves declaracions i repetí que "PxC és un partit racista i feixista, no ens cansarem de dir-ho independentment de la sentència del judici. És qüestió de dignitat i no farem servir eufemismes perquè seria un acte de covardia”.
Si la manifestació antiracista de Vic del 26 de maig de l'any passat (clica), tot i acabar sent un èxit de participació i de civisme, no va aconseguir el consens polític necessari, i alguna força política de govern va dir que portaria joves antisistema a la ciutat a cremar contenidors, la que es convoca al Vendrell pel 29 de juny al migdia, sí que està aconseguint amplis suports. Després haver-se celebrat diverses xerrades actes previs, aquest dimarts hi haurà un acte de presentació amb la participació de SOS Racisme, Unitat Contra el Feixisme, el sindicat USTEC, i diputats d'ERC, PSC, ICV, EUiA i la CUP.
Ahir dissabte 18 de maig, va tenir lloc el sopar tertúlia sobre la novel·la "Amor a la carta" al Cafè de l'Abadia de St. Joan de les Abadesses en el marc dels actes previs del 1r Certamen de Cartes d'Amor, organitzat pel Cafè de l'Abadia i la Regidoria de Cultura de St Joan.
Jose Alguacil, impulsor del certamen, Jordi Vilarrodà, jo mateix, i Maite Gallifa que llegí 3 de els cartes.
Informació al 9 Nou de divendres 24:
Hi van assistir 25 persones i abans de sopar, a les nou del vespre, Jose Alguacil, del Cafè de l'Abadia, i impulsor del certamen va explicar perquè s'havia decidit a fer el concurs al que superant les expectatives s'han presentat més de 200 cartes. Segons Alguacil tot va començar mig en broma quan un dia li va dir al carter, fart que només li portés factures, si li portava alguna carta d'amor (clica). Algualcil explicà que fins i tot Correus ha fet un segell de curs legal sobre el certamen (clica per llegir-ho).
Tot seguit Jordi Vilarrodà, cap de Cultura de El 9 Nou, va presentar-me destacant el pas del treball periodístic en la faceta d'articles i reportatges sobre política internacional i drets humans o en llibres com "Xenofòbia a Catalunya", al de la narrativa amb un registre totalment diferent. Sense desvetllar els girs inesperats que hi ha a la història, ambientada a L'Hospitalet de Llobregat, Esplugues, el municipi imaginari de Puig d'Empordà i Sarajevo els anys 1996-97, va comentar l'inici de la història de com un en Joan, el protagonista, un carter que ha canviat de ruta de repartiment a L'Hospitalet, es mostra estranyat de que arribin periòdicament cartes a una casa que s'ha enderrocat a nom d'un tal Andreu Roca i de remitent només hi posi "Olga". Cartes que, en no tenir adreça per retornar, van a unes saques que al cap dels temps es destrueixen. Vilarrodà explicà com el carter, en veure que són cartes manuscrites, un dia n'acabarà obrint una iniciant una cerca obsessiva d'aquesta misteriosa Olga. Comentà la trama i el fet que tant els protagonistes principals, com els secundaris resultaven molt humans i molt propers i com la història enganxava amb una narrativa àgil. També apuntà alguns possibles paral·lelismes entre el protagonista masculí i l'autor i si Puig d'Empordà podia tenir semblances amb Moià.
Jo vaig explicar el procés de creació de la novel·la, que de fet, la vaig escriure abans que "Xenofòbia a Catalunya", i vaig destacar l'agrat que m'acompanyés -és qui va fer les fotos que poso- la Montse Rius Almonyer, de Sant Joan de les Abadesses -no som família!- amb qui vaig coincidir fa anys a l'Aula de Lletres i l'Escola de Literatura de l'Ateneu Barcelonès. Vaig parlar del fet que les noves tecnologies han fet perdre el valor de la carta manuscrista, el plaer d'escriure-la, enviar-la, i l'espera de la resposta. Vaig fer esment que en un carta, i més si és d'amor, es poden dir coses d'una tirada, ben tramades, sense interrupcions, i amb la mesura que permet redactar-la poc a poc.
Per fer més amena la presentació la meva bona amiga, Maite Gallifa, que ha seguit el llarg procés de construcció d'aquesta novel·la, va llegir les tres primeres cartes de l'Olga que en Joan, el carter, obre, i faran que inici la cerca d'aquesta Olga que enyora l'Andreu i lamenta no haver salvat la relació. En aquest punt es va començar a sopar, i cap a les onze de la nit, a l'hora dels cafès es va fer una tertúlia sobre el valors de les cartes d'amor, sobre si havien o no estat substituïdes pels mails i sms, o com aquests nous formats digitals es perdien amb el temps o l'avaria de l'ordinador o mòbil, o mort de la persona sense desvetllar la contrasenya, mentre les cartes d'amor en paper, sempre perduraven.
Alguacil va explicar algunes de les cartes rebudes, algunes escrites fa molts anys i enviades al concurs pels seus autors o destinataris, o els seus nets, molts anys després, parlant d'amors prohibits o impossibles, recollint paraules no dites cara a cara en el seu temps; cartes moltes reals, d'altres potser fetes exprés pel certamen. En el colloqui Vilarrodà em demanà també que parlés una mica del contingut de "Xenofòbia a Catalunya". Passades les 12 de la nit alguns anàrem a fer un copeta a un altre bar de St Joan. Jo com havia de conduir fins Centelles i Moià, em vaig haver de resignar amb una cocacola. El dissabte vinent hi haurà un nou sopar tertúlia amb una grafòloga que explicarà com les lletres i la cal·ligrafia diuen molt dels seus autors, o de si el que s'escriu és cert o pot ser fals. El 15 de juny es farà el sopar d'entrega de premis i probablement les cartes seran publicades.
FRAGMENT DEL CAPÍTOL SEGON: Fragment del capítol segon:
...Cada matí, només arribar a correus, classificava encuriosit les cartes cercant-ne una de nova, mentre em retreia no haver obert les anteriors. Més tard, quan en fer el repartiment passava pel descampat ple de bassals del carrer Cartago, on abans hi havia aquelles torres, em preguntava per quins set sous les continuava enviant allà, em preguntava per què escrivia a l’Andreu, em preguntava què se n’havia fet. Uns dubtes que no s’acalaririen uns dies més tard quan va arribar a les meves mans una segona carta.
Dimarts, 5de novembre de 1996
Hola, Andreu,
Avui he anat a sopar al restaurant xinèsque tant ens agradava. Aquell on havíem anat tantes vegades, aquell on després de repetir-me que allò no tornaria a passar, que mai més no em tornaries a fer mal, em vas demanar perdó i jo et vaig prometre que estaria sempre al teu costat per ajudar-te. Moltes vegades m'hi havia aturat al davant, però fins avui no he estat capaç d’entrar-hi. Una força superior m'ho impedia; la por de trencar els nostres records, el ressò encara present de les teves paraules, esdevenien un mur més fort que la meva voluntat.
En traspassar la porta, han sonat les campanetes. Te'n recordes? Que en són de boniques! No estava ple, només hi havia vuit o deu persones. Taula només per un, senyora? m'ha preguntat la cambrera, com si es recordés de tu, com si notés la teva absència.M'ha acompanyat fins a la taula del racó, sota el quadre del riu, els cedres i les barques, la nostra taula, la de sempre. He rellegit el meú de nit dues vegades. Amanida xinesa, arròs amb gambes i verdures, pollastre al curry i vi rosat, he triat. M'havia assegut de cara a la porta, però, cada vegada que s'obria, quelcom se'm movia per dins, com si esperés la teva arribada. Encara no m'havia pres la meitat de l'amanida, quan se m'ha fet un nus a l'estòmac. Llavors m'he canviat de cadira, de cara ala peixera, en el teu lloc. M’ he begut d'un glop mig got de vi, he tancat uns instants els ulls i he recordat allò que em vas dir quan pensaves que potser em deixaries, que calia que continués sempre endavant. He reprimit les ganes de plorar im'he limitat a observar l'anar i venir, pausat però constant dels peixos; aquells peixos vermells que deies que podien viure seixanta o setanta anys, que envellirien amb el nostre amor.
Quan m'han portat el segon plat m'he adonat que em mancava alguna cosa. He anat a la màquina i he comprat un paquet de tabac. He encès una cigarreta. Només he fetquatre o cinc calades, jo continuo igual, gairebé no fumo, ja ho saps. El que m'agrada és l'olor i la dansa del fum i mentre es consumia lentament en el cendrer, mentre la seva aroma es fonia amb les olors de las gambes, les verdures i el curri, l'angoixa que em premia l'estòmac s'ha anat esvaint.
Tu no hi eres, i l'ampolla de vi per a mi sola ha estat massa. M'ha pujat una mica. Si t'hagués tingut al meu costat hauria rigut, potser hauria deixat anar algunes d'aquelles bestieses tan meves, però la melangia de tu, l'enyorança d'un passat al que m'agafo, m'ha envaït dolçament sense fer preguntes, sense necessitat de respostes.
No m'he acabat el pollastre. Faltaves tu i no t'has pres el que sobrava. Després de postres, gelat de vainilla amb nous, com sempre. He anat al lavabo i m'he pintat els llavis, com a tu t'agrada. Però, en tornar cap a la taula, m'he vist reflectida al mirall de darrera la peixera, sola, sense ningú que m'esperés per picar-me l'ullet o llençar-me aquell petó que jo rebria complaguda.
He caminat sense pressa fins a casa, mentre em retreia per què et vaigperdre, mentre em retreia els errors que vam cometre. Tu no has pujat. Estava, millor dit, estic encara, una mica beguda. Estirada al sofà, m'he descordat la brusa i m'he deixat abraçar per records de tendresa. M'acaronava i tu et gronxaves pels meus sentiments. T'he esperat en va, tu no venies. Després he anat al llit, he intentat dormir i no podia. I ara, desvetllada, t'escric per retrobar-te.
Saps? Dissabte passat vaig anar a Sant Medir i la Font Groga. La tardor avança i els castanyers i els roures de Collserola ja han perdut els grocs; ara són ben marrons. Diumenge farà deu anys que allà, a la font, em vas dir per primer cop t'estimo. Jo, com cada any, hi aniré i t'enyoraré mentre contemplo com els arbres es despullen i perden les fulles.
Olga
--------------------------------------
VÍDEO DE LES MILLORS 10 CARTES DEL CERTAMEN DRAMATITZADES. LA GUANYADORA ÉS LA PENÚLTIMA (minut 38). M'AGRADEN MOLT LES DEL MINUT 11 I LA DEL MINUT 30
Amb motiu del Primer Certamen de Cartes d'Amor, organitzat pel Jose Alguacil del Cafè de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses i la Regidoria de Cultura, el proper dissabte 18 de maig a les 9 del vespre presento la novel·la Amor a la carta al Cafè de l'Abadia (Plaça Abadessa Emma s/n), acompanyat del cap de Cultura de El 9 Nou, Jordi Vilarrodà, i de José Alguacil. Després de la presentació hi haurà el sopar habitual de les tertúlies del Cafè de l'Abadia (10 o 12 euros) i tot seguit la tertúlia.
Un petit cicle al voltant del certamen Abans de conèixer els guanyadors d'aquest concurs literari de cartes d'amor, el dissabte 15 de juny s'han programat dos sopars-tertúlies per anar escalfant motors.
El primer es farà aquest dissabte 18 de maig a partir de les 21 h i comptarà amb la presentació del llibre Amor a la carta de l'escriptor barceloní resident a Moià Xavier Rius, una novel•la que explica la història d'un carter que sent curiositat per unes cartes dirigides a un tal Andreu Roca i que reparteix a una adreça d'una casa que s'ha enderrocat fa temps i amb l'única informació que al remitent hi apareix el nom d'Olga. Intrigat obrirà una de les cartes, s'identificarà amb el que hi diu i iniciarà un cerca d'aquesta Olga.
El segon sopar-tertúlia portarà la professora de grafologia i especialista en manuscrits, signatures, falsificacions i anònims, Francina Alsina i Canudas, que explicarà les característiques d'aquest art i el posarà en pràctica amb els escrits dels assistents a la xerrada.
El I Certamen de Cartes d'Amor de Sant Joan s'ha tancat superant les expectatives més ambicioses. El seu impulsor, en José Alguacil del Cafè de l'Abadia, ha rebut més de 200 missives. Un fet que farà treballar de valent a un jurat que abans d'acabar aquest mes ha d'emetre el veredicte.
Alguacil va impulsar el concurs fart que el carter “només li portés factures”. El que va començar sent –mai millor dit- una idea de bar va anar traspassant fronteres i ha rebut l'atenció de mitjans no només comarcals sinó també nacionals i estatals. Tot plegat ha acabat suposant una incessant arribada de cartes escrites a mà. “Al principi les llegia totes però quan van començar a ser vuit o deu diàries va ser impossible” explica l'impulsor de la iniciativa. El punt àlgid va ser un dia on el carter en va dur 23. “Estava molt emocionat” assenyala tot recordant que en el fons “ho feia per ell” perquè veia que la seva feina cada dia perd més el sentit original.
El concurs ha rebut el suport de l'Ajuntament de Sant Joan. Quan van redactar les bases comptaven, sent optimistes, rebre entre 50 i 80 participants. Finalment han estat més de dos centenars provinents de poblacions d'arreu del Principat però també d'altres punts dels Països Catalans com Mallorca, Andorra i València. De participants n'hi havia de totes les edats, “des d'adolescents a viudes” assenyala Jose Alguacil. A més, considera que en molts casos ha servit de teràpia. “Es desfoguen, és com enviar un missatge a dins d'una ampolla” afegeix.
El jurat té molta feina per endavant per llegir cartes d'un màxim de 800 paraules. Algunes són realment emocionats com la d'una dona de 93 anys que des de l'hospital es dirigeix al seu enamorat amb qui mai va tirar endavant una relació perquè estava casat. “Es mostra la repressió dels sentiments de temps enrere” assenyala l'impulsor de la iniciativa. Una altra nonagenària s'adreça al seu nét de dos anys i posa feina als organitzadors: enviar-li la carta d'aquí cinc anys –quan compta no ser-hi- perquè ja haurà après a llegir.
Alguns dels participants han aprofitat per enviar cartes que havien quedat literalment en un calaix. Per exemple la d'un combatent al front de la Terra Alta que el 1938 va assegurar a la seva dona que estava perfectament però que va acabar morint. Quasi 30 anys després un company de l'exèrcit que havia trobat la missiva la va acabar enviant a una destinatària que, curiosament, era de Sant Joan de les Abadesses.
Activitats relacionades amb l'art d'escriure
De cara al 15 de juny s'està preparant un acte on es lliuraran els premis del concurs. A més, s'han organitzat diverses activitats relacionades amb l'art d'escriure. El proper 18 de maig es farà la presentació del llibre Amor a la carta del periodista Xavier Rius-Sant mentre que el 25 de maig hi haurà una xerrada a càrrec d'una grafòloga i pèrit judicial.
Les dues millors cartes d’amor podran gaudir d’un sopar romàntic al Palau de l’Abadia i d’un cap de setmana a la casa de turisme rural El Reixac o a la casa de turisme rural Can Camps. A més, l'Editorial Neurosi en publicarà una selecció en forma de llibre digital. Fins i tot, Correus s'ha afegit a la iniciativa editant un segell especial dissenyat pel dibuixant Arnau Sanz, resident a Espinavell i responsable de l'Estudio Acuático.
Fa uns dies el Jutjat d'Instrucció n 15 de Barcelona va rebutjar el recurs de reforma de Josep Anglada contra la inadmissió de la querella per injúries i calumnies que em va posar. Ara fa recurs a l'Audiència. També s'ha inadmès definitivament la denúncia que em va posar al Jutjat nº 1 de Vic contra mi, per haver insinuat jo que el perfil de twitter fals amb la meva foto que van difondre diferents dirigents de PxC a primers de juliol, que potser l'havien creat ells. Així, enlloc d'anunciar que perd totes les querelles i denúncies contra mi, avui ha fet aquest twit:
M'abstenc d'opinar sobre el seu contingut. Aquí sota teniu com a imatge la inadmissió del seu recurs de reforma a la inadmissió de la querella (tot i que pot anar a l'Audiència)
Dimecres i divendres presento a Pineda de Mar (19 h) i Malgrat (19,30 h) el llibre de poemes, "Somnis d'escarlata" de la Montse Pellicer. Publicar en aquest temps que corren és tot un repte.
Event de Facebook de l'acte a Pineda de Mar Event de Facebook de l'acte a Malgrat FACEBOOK DE LA MONTSE PELLICER Tinc un vers escrit en el cos, que es belluga i no fa soroll perquè el recitis amb els teus llavis, mentre em sobreescrius cada paraula. Tinc l'ànima perduda assedegada de poesia que flueix mentre reposo sobre el mar atrapada entre les ones. I no puc esborrar les petjades, deixades sobre la sorra mentre m'he anat traient la roba, per deixar pas a l'essència.
Montse Pellicer Mateu Podeu llegir alguns poemes al blog, Paraules d'escarlata (clica) Actualitzat dimecres. Foto de la presentació: La regidora de Cultura, Sònia Moraleda, la Montse Pellicer i un servidor.
XAVIER RIUS De vegades, tan important com les mesures que es prenen, ho és el moment i la manera com s’expliquen. Espanya viu una crisi sense precedents, i els desnonaments de famílies que ho han perdut tot i queden amb el deute de per vida han protagonitzat la polèmica política d’aquestes últimes setmanes. Polèmica que ha augmentat després de frustrar-se les esperances que va generar el Govern del PP amb el decret aprovat en una sèrie de contactes amb l’oposició, i després d’un nou suïcidi.
Analitzant les causes de la crisi que pateix Espanya, hi ha acord que la principal va ser la bombolla immobiliària i la facilitat amb què els bancs donaven hipoteques de pisos sobretaxats a famílies espanyoles o estrangeres que firmaven sense complir les condicions objectives per garantir-ne el pagament en el cas que veiessin disminuïts els seus ingressos. Al mateix temps que el totxo i el creixement econòmic del període 1990-2007, va arribar a Espanya una gran quantitat de mà d’obra estrangera requerida no només pel sector de la construcció, sinó també per allò que l’exministre de Treball del PP, Manuel Pimentel –que dimitiria per discrepàncies amb Aznar –, definia com a « hidalguía laboral». És a dir, la negativa de molts autòctons a canviar de feina o treballar per sous inferiors a 1.000 euros. Arribava una mà d’obra, generalment ben remunerada, per a la construcció, mentre que una altra acceptava a les cases, en la dependència, l’hostaleria, el comerç i l’agricultura leseines que molts autòctons rebutjaven. El mètode que es va triar –excepte en el breu període del ministre Jesús Caldera – va ser que arribessin sense papers i que es regularitzessin després. El Partit Popular, que amb Aznar va fer les regularitzacions més nombroses, va acusar després els socialistes quan van fer l’última obrint la porta a màfies de l’Est i a la penetració del comerç xinès, que a poc a poc guanyava espai en molts sectors. I es denunciava que grups financers, alguns de capital gens honest, aprofitaven la bombolla per al blanqueig de diners, fàcilment rendible a Espanya, sobretot a la costa mediterrània, un dels seus paradisos de la Unió Europea. I un cop aquí, controlaven negocis i sectors gens honestos. També hi havia una gran quantitat de ciutadans d’altres països de la UE que compraven vivendes a la costa, Canàries o Balears i, com a comunitaris, tenien el dret a residència garantit. Evidentment, de cap manera es pot generalitzar, donat que al costat de la majoria de ciutadans xinesos o de l’Europa de l’est que treballaven més que ningú els seus negocis, hi havia màfies de blanqueig de diners, extorsió i evasió d’impostos. La detenció fa un mes d’un magnat xinès i la seva xarxa n’és una mostra clara. Però la majoria dels empresaris estrangers treballen de manera honrada i legal. Amb la proposta que llança ara el Govern de donar automàticament permís de residència a qui compri una vivenda de més de 160.000 euros, que segons s’ha dit va dirigida a ciutadans xinesos i russos, s’obre una porta incerta. Si fins ara hi havia espanyols i estrangers que es lucraven i extorsionaven amb la venda de contractes de treball, ara les màfies estrangeres tindran un nou mercat d’extorsió per penetrar a Espanya. Prestar diners, vinguts ningú sap d’on, a nous immigrants o als que ja són a Espanya, que poden perdre els seus papers, a canvi de quedar lligats per sempre a la seva xarxa gràcies a la compra d’un pis amb recursos d’altri. Ara que la UE intenta lluitar contra l’economia submergida, a Espanya no solament es promulguen amnisties fiscals, sinó que s’anima a venir amb diners a comprar pisos i tenir permís de residència permanent o de llarga durada.
No es pot generalitzar, i igual que hi ha molts jubilats europeus que passen part de l’any a la costa mediterrània, molts podran ser jubilats russos o xinesos aliens a qualsevol negoci mafiós. Però això obligarà a modificar la llei d’estrangeria, que exigeix, per exemple, de cara a les renovacions, uns períodes mínims de permanència a Espanya i uns ingressos econòmics determinats. Com que s’haurà de modificar la llei, ¿s’aplicaran els mateixos requisits al treballador ucraïnès, pakistanès o xinès que cotitza des de fa dos o quatre anys i paga la seva hipoteca que als que arribin amb 200.000 euros a la mà i un contracte de compra? ¿Hauran de ser compres al comptat amb diners que aparentin ser blancs o nets, o no es preguntarà d’on vénen? Massa dubtes i greuges per llançar aquesta proposta que, segons com s’apliqui, servirà només perquè diner negre estranger s’estableixi amb els qui n’aconsegueixen de manera opaca a Espanya, i serà un greuge per als estrangers que van comprar un pis i no saben si en cas de quedar en atur perdran els papers.
Ahir dissabte prop d'un centenar (hi ha qui va comptar 70 persones) de militants i simpatitzants de Plataforma X Catalunya, amb una presència inportant de regidors i de membres de les Joventuts Identitàries, es van concentrar a les portes d ela seu de Telefònica Movistar de la Plaça Catalunya-Portal de l'Àngel de Barcelona sota el lema "Primer els de casa" en un acte de caire preelectoral. Un fort dispositiu policial va rodejar els militants de PxC que van ser increpats per vianants que passaven per allà, militants antifeixistes i persones que anaven a la manifestació convocada a la Pça Urquinaona contra les retallades a l'Ensenyament. Unitat Contra el Feixisme i el Racisme va repartir octavetes contra PxC a Urquinaona abans de la sortida de la manifestació de l'Ensenyament i va llegir una declaració.
Josep Anglada, entre crits de "Fora racistes!" de gent que era a l'altra banda del cordó policial, va fer un breu parlament a la porta de l'edifici de Telefònica dient que:"des del nostre partit, des de la nostra lluita identitària, no podem tolerar que empreses nacionals amb grans beneficis com Telefónica, Gas Natural o Endesa, deslocalitzin serveis fora del nostre país perquè els hi surt més barat, fregant els 6.000.000 d'aturats, qualsevol govern seriós no permetria tal disbarat. Estem davant d'una botiga de Telefònica per dir prou, estem farts que es maltracti laboralment a la bona gent de casa, prefereixen deslocalitzar els centres d’atenció telefònica"
Hi eren presents entre d'altres Josep Anglada, el Vicepresident del partit i regidor del Vendrell, August Armengol; el regidor de Vic i cap de llista per Tarragona, Juan Carlos Fuentes (condemnat en base l'article 510 del Codi Penal per haver haver imprés i difós els panflets falsos de 2007 i ara absolt per l'Audiència de Barcelona que no nega els fets, però els considera un acte de llibertat democràtica); pel cap de llista de Girona, Ignacio (Nacho) Mulleras, (ex cap de Democracia Nacional a Catalunya); el Secretari d'Organització i regidor de Sant Boi, David Parada (que em va posar una denúncia per amenaces i coaccions a causa d'un mail que li vaig enviar quan Anglada va començar la campanya de twits i denúncies contra mi, recondant-li jo a Parada que en el llibre m'havia callat coses, algunes pactant-ho amb PxC); el regidor de L'Hospitalet, Alberto Sánchez (que va tramitar el lloger de Militia-Tramuntana i fou agredit el passat mes de maig, agressió de la que responsabilitza intel·lectualment a mi Anglada anunciant una querella per incitació a l'odi en base l'article 510), per la regidora de Sant Adrià, Menchu Martí; l'ex dirigent de l'Est d'Espanya del MSR, Alejandro Fernández, ara responsable de PxC a Sabadell i membre del Casal Tramuntana; l'advocat Joan Garriga, número 2 de la candidatura de Montserrat Negrera al PP; el Secretari General de PxC, el regidor d'Igualada Roberto Hernando, o la cap de llista de Mataró i regidora, Mònica Lora.
COMUNICAT D'UCFiR: Feines i serveis socials per a tothom! El feixisme no és la solució!
Amb el suport del Comitè d’Empresa de Telefònica Bcn i Fedelatina Amb intervencions d’un membre del Comitè d’Empresa de Telefònica Barcelona i de Javier Bonomi, Fedelatina Es començarà la distribució dels 30.000 exemplars de la nova octaveta d’UCFR, Aturem el feixisme!! El partit feixista, Plataforma per Catalunya (PxC) ha convocat una concentració davant de Telefònica a Portal de l'Àngel, el dissabte 27 d'octubre a les 18h, sota el lema: “El treball primer per als de casa”. Queda clar en la seva argumentació que l’acció no té res a veure amb protegir les condiciones laborals, ni amb oposar-se a la privatització i la subcontractació. La seva proposta és clarament racista. L’Anglada diu que “em fa veritablement molta pena i llàstima passar per una obra i veure com la majoria dels treballadors són moros, negres o sud-americans”. La retòrica “obrerista” que fan servir quan els convé no ha de confondre ningú; els nazis als anys 20 i 30 també deien que defensaven els obrers, però al pujar al poder van destruir els sindicats i van intensificar l’explotació. És millor fer aquesta feina per aturar els feixistes mentre són pocs, que no pas esperar i permetre que es converteixin en una amenaça molt més gran.
El 9 Nou informa avui de l'acte de (no) conciliació de divendres a Moià. Explica les 2 querelles i 3 denúncies que em posa: Injúries i calumnies, incitació a l'odi i la violència cap a PxC -article 510 responsabilitzant-me intel·lectualment d'agressions a dirigents de PxC-, plagi en la redacció i edició del llibre "Xenofòbia a Catalunya", amenaces a un regidor de PxC per un mail que li vaig enviar recordant que havia pactat amb una dirigent del partit no parlar de certes coses en el llibre, i d'intrussisme professional en no tenir la llicenciatura de periodisme (a l'Estat espanyol a l'igual que a la majoria de països europeus molts periodistes com jo mateix no tenim la carrera, cosa que no impedeix exercir ni tenir com tinc diferents carnets de premsa, entre ell el de la Federació Internacional de Periodistes). Anglada és clar: "...havia arribat l'hora que me l'havia de treure de sobre"
El dia 22 d’abril passat, coincidint amb la celebració de la "Diada del Partit" de PxC al parc de la Bassa dels Hermanos a Vic, diversos col·lectius comarcals: la Coordinadora Antifeixista d’Osona, el Casal Independentista Boira Baixa de Manlleu, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, el Casal Independentista i Popular Manel Viusà de Vic, Maulets Osona, Solidaritat Catalana per a la Independència i amb la col·laboració de la CAP, la Coordinadora Antifeixista de Manresa i les Joventuts d’Esquerra Republicana, van organitzar una concentració de rebuig al racisme amb el lema Aturem el feixisme. La concentració es va desenvolupar sense incidents, i va tenir un aire reivindicatiu amb diversos parlaments i l’actuació en directe de Joan Usart. Tot seguit alguns dels assistents van anar fins una de les entrades del parc on PxC feia l'acte, manifestant-se pacíficament i sense impedir la lliure entrada i sortida dels qui eren al parc, ni traspassar la línia del mossos d'esquadra. (clica per anar a la informació i fotos d'aquell dia)
Tres mesos després, enple mes de juliol, 3 persones (i hi ha pendent una quarta) han rebut una notificació per part de la Conselleria d’Interior en què se'ls informa de l’obertura d’un expedient administratiu, com a responsables de la concentració i següent manifestació sense autorització. Aquest expedient administratiu es materialitzarà, probablement, amb un multa superior als 300 euros per persona. És un cas semblat al de la sanció de 4.500 euros imposada a Mostafà Shaimi i Silvia Raspau resposabilitzats per Interior de l'organització d'una manifestació antifeixista l'agost passat a Salt. En aquell cas s'imposà la sanció sense identificació el dia dels fets ni citació posterior per esbrinar quines persones la van organitzar. (Clica aquí per llegir el cas de Salt i veure l'acte de suport del passat mes de maig)
Davant d’aquests fets la Coordinadora Antifeixista d'Osona, Arran Osona Casal Independentista Boira Baixa de Manlleu i Casal Independentista i Popular Manel Viusà dimecres, després d'intentar entregar les al·legacions a la sanció a la Comissaria dels Mossos d'Esquadra de Vic, han fet públic aquest comunicat:
-Si no es va demanar permís per poder fer l’acte és perquè en altres ocasions se’ns han denegat les autoritzacions exigides per poder expressar-nos. En canvi, es permetia, i es permet, que el líder de PXC faci actes racistes en què es dedica a insultar i denigrar les persones que alerten de la perillositat del seu discurs, i a exercir i a enaltir la violència contra qualsevol persona que es diferencia d’ell pel seu origen o pensament.
-Els col·lectius convocants ens responsabilitzem de la concentració que es va portar a terme, però no de la següent manifestació, que va sorgir de manera espontània quan l’acte s’havia donat ja per finalitzat.
-Les persones denunciades han estat seleccionades a l’atzar mitjançant fitxers il·legals de la policia i sense cap identificació prèvia per part de les forces de seguretat. Ho demostra el fet que una de les persones que ha rebut la notificació no va ni assistir a l’acte, o que una altra no tenia res a veure amb l’organització, sinó que senzillament havia estat convidada per a realitzar un dels parlaments i no és ni de la comarca.
Amb tot això exposat, farts i fartes d’aquesta impunitat de la que gaudeixen discursos clarament racistes i de la criminalització que patim col·lectius que lluitem per a la igualtat, la dignitat i la construcció d’un país lliure, volem deixar clara quina serà la nostra línia estratègica a partir d’ara:
-Continuarem sortint al carrer cada vegada que es trepitgin drets, s’insultin o es menystinguin persones per qüestió d’origen, de religió, d’orientació sexual, de nivell econòmic o de gènere. Lluitarem al carrer per evitar que actituds racistes s’apoderin d’aquests moments difícils que estem vivint i assenyalarem els culpables de la situació amb noms i cognoms. Les multes no podran parar un moviment creixent de ciutadania indignada amb els privilegis d’uns quants.
-Ens solidaritzarem amb totes les persones denunciades i perseguides. En moments de repressió estem més units que mai, i no permetrem que aquestes sancions desanimin o desestructurinels col·lectius que lluiten per la llibertat.
Per últim, aprofitem la presència dels mitjans de comunicació per exigir a la classe política i policial PROU tolerància amb el racisme i el feixisme. Cal prendre partit davant de grups que onegen símbols nazis i preconstitucionals, que justifiquen i tenen vinculació amb agressions d’origen racista. Hem de ser conscients que el nazisme a Alemanya va guanyar unes eleccions, i que els temps de confusió i incertesa que es viuen actualment poden ser el caldo de cultiu d’organitzacions i partits d’aquesta ideologia, com ja està passant en altres països. La història ens ha ensenyat que el problema no és la veu d’un, sinó el silenci de molts. Per això, nosaltres no callarem. Coordinadora Antifeixista d'Osona, Arran Osona Casal Independentista Boira Baixa de Manlleu i Casal Independentista i Popular Manel Viusà
Vic, 1 d'agost de 2012
Els manifestants prop l'entrada del parc de la Bassa dels Hermanos
Anglada a l'altra banda de la línía policial a la Bassa dels Hermanos
