EL JUTJAT Nº 2 DE BADALONA ORDENA FER JUDICI A GARCÍA ALBIOL PEL "NO QUEREMOS RUMANOS"

Tres anys després de que Xavier García Albiol, acompanyat per Alicia Sánchez Camacho repartís 15.000 tríptics pels barris de Llefià i La Salut de Badalona barrejant inseguretat, immigració, brutícia i delinqüència, amb la fotografia de "No queremos rumanos", el Jutjat nº 2 de Badalona ha ordenat la celebració del judici oral a l'actual alcalde de Badalona. Ha estat un procés llarg iniciat per SOS Racisme i una federació d'associacions gitanes que van presentar-se com acusació popular per la comissió d'un delicte tipificat en l'article 510-1 del Codi Penal que castiga “els que provocaren a la discriminació, a l’odi o a la violència contra grups o associacions, per motius racistes, antisemites o altres motius referents a la ideologia, religió o creences; situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia o raça, el seu origen nacional, el seu sexe o orientació sexual, malaltia o minusvalía”. També se l'acusa d'injúria col·lectiva provocadora, tipificada en el 510-2. El fiscal demana un any de presó i 8.100 euros de multa.

          Després de repartir aquest fulletons el 24 d'abril de 2010, el PP des de Madrid li va demanar que matisés les seves paraules o es disculpés, tot i que  en la precampanya de les eleccions catalanes de setembre de 2010 va tornar a incidir en el tema, portant una eurodiputada francesa en busca dels inexistents assentament de romanesos a Badalona i el 19 de setembre de 2010, en una botifarrada a la Plaça Trafalgar digué que "Aquí no tenim campaments de gitanos com a França, aquí la situació és pitjor donat que estan repartits per tota la ciutat fent la vida impossible als veïns". Sorprenement, ara que Albiol és alcalde, tal com ha recollint la premsa, el nombre de gitanos romanesos ha augmentat (clica) 

              

 El regidor David Gómez, ara al Grup no adscrit, a qui Albiol pretén responsabilitzar del milió d'euros d'obres irregulars, particulars o sense expedient.

Militants del PP donat suport a Albiol en el Ple que es va abordar els casos de presumpte corrupció.

       L'ordre d'obertura del judici oral passa després que hagin fracassat les negociacions entre CiU, PSC i Iniciativa per fer una moció de censura a Albiol que, després del pas al grup de no adscrits del Regidor David Gómez, governa només amb 10 regidors, front els 9 del PSC, els 4 de CiU, els 3 d'ICV-EUiA, i 1 no adscrit  (Clica per anar a l'historial del cas) , en un moment que el seu govern està esquitxat per diversos casos de presumpta corrupció, irregularitat i obres sense expedient, per valor d'un milió d'euros, com la reparació de les goteres de casa d'una coordinadora de Districte ( Clica aquí per llegir l'evolució dels casos de corrupció). De tota manera, amb la interpretació que ha fet el Tribunal Suprem de l'article 510, que ha motivat fins i tot l'absolució de Josep Anglada per declaracions o pamflets, penso, més greus, crec que, lamentablement, pot ser absolt i sortir reforçat del procés. 

      Aquest dèbil redactat de l'article 510, i la interpretació del Tribunal Suprem, que ha dit que no hi ha delicte si no es demostra que acte seguit a les declaracions o repartiment de pamflets, algú ha actuat amb odi, violència o discriminació cap el col·lectiu en qüestió, ha motivat que en la proposta de reforma del Codi Penal del govern del PP s'hagi inclòs un nou redactat de l'article 510, (Clica per llegir la nova proposta de redactat i el que ha dit el Suprem de l'actual) que sí faria punibles aquests fets i declaracions. Per això penso que ara per ara, la celebració del judici pot resultar ser contraproduent, i fer oblidar la greu situació d'inestabilitat i presumptes irregularitats molt greus que pateix l'equip de govern d'Albiol. 
Llegir comunicat de SOS Racisme, clica 

EL JUDICI D'ALBIOL, LA MOCIÓ DE CENSURA I EL FEBLE REDACTAT DEL 510

Finalment l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, anirà a judici per un presumpte delicte d'incitació a l'odi i la discrimnacio, tipificat a l'article 510 del Codi Penal amb una pena d' un a tres anys de presó, per repartir milers de fulletons l'abril de 2010 al barri de la Salut, acompanyat d'Alicia Sánchez Camacho, barrejant immigració i delinqüència amb la foto de "No queremos rumanos". Va qualificar en diverses declaracions els romanesos com a "plaga" i que es dedicaven només a delinquir. Aquest pamflet va molestar al PP de Madrid que té molt bones relacions amb la comunitat romanesa -que com a ciutadans comunitaris voten a les municipals- i va generar unes disculpes per part del PP català.
     SOS Racisme i la una de les Federacions Gitanes van denunciar-ho a la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació i després de ser arxivat dues vegades, l'Audiència va obligar a reobrir-lo.(Clica aquí per llegir l'evolució del cas i la seva reobertura)  .  Sembla que la pena que demanarà la Fiscalia serà d'un any de presó. SOS Racisme probablement en demanarà tres. El fet que a més d'estar imputat s'ordeni ja la celebració del judici és un contratemps per Alicia Sánchez Camacho que amb tot el que ha passat aquests dies ha declarat que els imputats haurien de dimitir, tot i que el
          Albiol va arribar a l'alcaldia amb la promesa de millorar la segurertat, cosa que no ha passat, com explico en aquest article on també parlo del casos de presumpte corrupció i la pèrdua d'un regidor quedant Albiol encara més en minoria (clica aquí).  També ho analitzava en aquest article Al Triangle on parlo que Iniciativa i PSC (clica) volen presentar ja una moció de censura, mentre CiU en dubta, i consulta les bases, per si es millor deixar que l'equip d'Albiol es degardi més per presumptes corrupcions, 50 obres irregulars o sense expedient, com la reforma de les goteres del domicili de la coordinadora del barri de la Salut, Julia Sánchez, la col·lecta irregular de la Guàrdia Urbana a empresaris, o la denúncia d'extorsió per part d'un comerciant de Sant Roc cap el coordinador del barri, cosa que va motivar el pas del regidor David Gómez, al grup de no adscrits.(clica per veure el cas)  Albiol ha volgut culpar a Gómez de tot, i Gómez ara des de l'oposició diu que el coordinador de Sant Roc actuava sota les ordres d'altres regidors i les obres irregulars van se decidides per molts regidors.
      De tota manera amb la interpretació que ha fet el Tribunal Suprem de l'article 510, dient que ni so hi ha un acte immediat de violència o discriminació no hi ha delicte, cosa que ha motivat, per exemple que PxC hagi estat absolta pel cas del pamflets falsos de Vic el 2007, tot i reconèixer la sentència (Clica) que els va editar i fer repartir el Secretari General de PxC, penso que Albiol se'n pot sortir absolt i políticament beneficiat, presentant-se com víctima d'una cacera de bruixes, fet que augmenta el dubtes en alguns sectors sobre si amb una moció de censura de CiU-PSC-ICV, encara el beneficiaria de cara les eleccions de 2015.
        S'ha de dir que a causa del mal redactat del l'article 510 i la parcial anulació del 607-2 per part del Tribunal Constitucional, a la proposta de reforma del Codi Penal que va presentar el ministre de Justícia el passat novembre, reforma rebutjable per molts aspectes, sí que incloïa una reforma radical del 510 i 607, seguint les directius de l'acord de l'Unió Europea que sí que faria condemnables pamflets i declaracions que ara per ara són absoltes.  Llegeix aquest article on explico perquè resulta inútil ara el redactat del 510 i la proposta de reforma .    

     
      

MOCIÓ DE CENSURA A BADALONA?, PUBLICO ARTICLE AL TRIANGLE

Al Triangle d'ahir em surt aquest article sobre la probable moció de censura a Albiol

Obrir i llegir pdf, pimera pàgina. clica
Obrir Pdf segona pàgina, clica

ARTICLE AL TRIANGLE: LA IMMIGRACIÓ SALTA DEL DEBAT ELECTORAL

Avui publico aquest article a El Triangle
A diferència de la campanya i precampanya de les eleccions catalanes de 2010, en que el PP de la mà d'Alicia Sánchez Camacho i de Xavier Garcia Albiol, van fer de les pors i problemes derivats de la immigració un dels eixos de la campanya, Alicia Croft enfilada en la gavina popular matava o eliminava immigrants il·legals, mentre Albiol portava una eurodiputada francesa en busca d'innexistent campaments de gitanos, ara gairebé no parlen del tema. I Anglada sembla que no té gaires possibilitats d'entrar al Parlament.

Clica aquí per llegir l'article complert
llegir fragment al Triangle digital


 En les eleccions del 2010, el Partit Popular i la Plataforma per Catalunya van aconseguir posar els suposats problemes de convivència provocats per persones vingudes de fora; ara
sembla que han estat superats perquè aquesta qüestió ha desaparegut de l’agenda política
Xavier Rius
Malgrat que a l’Hospitalet el PP hagi volgut competir amb la PxC a l’hora d’abordar certs problemes de convivència vinculats a la immigració, com els fullets que van repartir els regidors populars després d’uns altercats a la Florida d’aquest estiu en què apareixien fotos d’un incendi de contenidors ocorregut a Madrid, i que Josep Anglada i Alícia Sánchez-Camacho van estrenar les primeres 48 hores de l’actual cursa electoral fent campanya al barri de Ca n’Anglada, de Terrassa, sembla que, a diferència de fa dos anys, la immigració no forma part del discurs per al 25-N. Anglada i Sánchez-Camacho es van estrenar a Ca n’Anglada, barri de Terrassa amb un alt índex d’immigrants magribins, per recollir vots en un feu socialista del qual és alcalde Pere Navarro, candidat socialista a la Generalitat.
Queda molt lluny aquell novembre de 2010,
després que el llavors cap de l’oposició a Badalona, Xavier García Albiol, hagués passejat una eurodiputada francesa per Badalona a la recerca d’inexistents assentaments de gitanos romanesos i que, ja en campanya, realitzés un vídeo amb un contingut totalment fals en el qual apareixia un aturat autòcton llegint a la premsa una notícia falsa: «Zapatero regularitzarà un milió de sense papers», per dir la veu en off tot seguit: «Un milió més d’immigrants, un milió de problemes». Al cap d’alguns dies, Sánchez-Camacho, després d’atacar en els seus mítings el tripartit per un suposat bonisme amb la immigració, ens va sorprendre amb el videojoc electoral Alícia Croft, en què Sánchez-Camacho,
volant sobre la gavina popular, eliminava immigrants il·legals. El discurs del PP català incomodava certs dirigents del PP a Madrid, però va ser útil per aconseguir vots en aigües socialistes en les eleccions catalanes i, sobretot, per donar la victòria a Badalona a García Albiol en les municipals de mig any després. Molts dirigents del PP van reconèixer que el discurs demagògic sobre immigració havia beneficiat a Badalona, però en altres llocs els va restar vots també en favor de la PxC.
Ara, en l’actual campanya electoral catalana, centrada en el debat sobiranista, la immigració ha desaparegut de l’agenda tot i que certament el PP vol competir amb la PxC en alguns feus socialistes. I la premsa
sensacionalista, sobretot alguns programes de Madrid, ja no obren amb titulars apocalíptics quan una nit a Badalona es cremen deu contenidors i quatre cotxes com passava fa dos anys. Tampoc no ha estat motiu de titulars un nou tipus de delinqüència,  nou a Catalunya i a Espanya, perpetrada aquestes últimes setmanes dues vegades a la nova Badalona d’Albiol, com l’atracament nocturn a entitats bancàries
amb artefactes explosius que han volat diversos caixers automàtics.

RETALLADA DE FONS D’IMMIGRACIÓ
I pel que fa al discurs sobre immigració, el PSC, Iniciativa i ERC han denunciat que el Govern popular de Rajoy i també la Generalitat hagin deixat a zero els fons d’integració d’immigrants imprescindibles per
a l’aplicació de la Llei d’acollida catalana.
CiU lamenta la manca de fons retallats de Madrid i fa una hàbil estratègia d’acostament a les associacions d’immigrants, mentre –com també fa ERC– repeteix que els catalans d’origen estranger no seran
ciutadans de segona a la propera Catalunya independent. Però CiU, a diferència del que va fer el PSC fa ja dotze anys de col·locar a les llistes ciutadans d’origen magribí en llocs que garantien l’obtenció de
l’escó –i així va estar al Parlament dues legislatures el socialista Mohammed Chaib–, CiU ha col·locat en el número 60 de la llista de Barcelona –un lloc impossible– una dona d’un gran potencial, nascuda al Marroc,
Aouatif Stitou, cosa que fa pensar que cap dels nous catalans no podrà ocupar escó al nou hemicicle.
I el PP, tot i l’emulació del discurs de la PxC en alguns feus municipals socialistes, per més que Sánchez-Camacho faci campanya a Badalona al costat d’Albiol presumint d’«haver netejat» Badalona, el té callat.
Albiol està molt tocat després dels últims escàndols de suposades extorsions a alguns immigrants, que han motivat la marxa del grup municipal popular del regidor David Gómez, que s’ha passat al grup
no adscrit, de manera que ha deixat Albiol encara més en minoria. CiU dubta si fer ja la moció de censura que faria de Jordi Serra alcalde, o esperar que Albiol es desgasti encara més. I, mentrestant, el PP eludeix
en els missatges generals de campanya sacsejar ara la qüestió per evitar que pogués legitimar Anglada. I ja no fa vídeos de campanya per lamentar falses regularitzacions, sinó que en fa d’altres, amb discursos de la por, espantant els jubilats que no cobraran la pensió si Catalunya s’independitza. La por ara no és envers els de fora, sinó envers alguns de casa

 Els missatges xenòfobs de les eleccions del 2010 ja no són a
l’agenda política i Sánchez- Camacho ja no treu videojocs
en què surt matant estrangers.

El PP ja no atia la por dels de fora, sinó d’alguns dels de ‘casa’,
i en els seus vídeos es parla que els jubilats no tindran pensió
si guanya la independència

Intressant article d'Ignacio Cembrero a El País sobre el tema, clica 

L'ABSÈNCIA D'UNA REGIDORA D'INICIATIVA FA QUE NO S'APROVI LA MOCIÓ CONTRA ALBIOL

El ple de l'Ajuntament de Badalona d'ahir al vespre va rebutjar la moció que d'ICV-EUiA per tal que l'alcalde Xavier Garcia Albiol cessés de les seves funcions mentre durés el procés judicial que l'Audiència de Badalona ha reobert contra la seva persona per la distribució dels pamflets amb la foto de "No queremos rumanos" que l'Audiència ha ordenat que vagi a judici  (anar al cas, clica) Tal com explicava fa uns dies els 12 vots d'ICV-EUiA i el PSC, amb l'abstenció CiU, havien de permetre que la moció prosperés ja que el PP en té només 11. Però l'absència per malaltia de la regidora ecosocialista Asun Garcia va provocar un empat a 11 que va trencar l'alcalde amb el seu vot de qualitat, tal com permet la llei en aquest casos.  Sembla que ICV-EUiA tornarà a presentar la moció el proper ple.
En el debat el convergent Ferran Falcó va preguntar als que defensaven el cessament d'Albiol si el que volien era que l'alcaldia fos ocupada per un altre regidor del PP o d'un altre partit. I és de moment no sembla clar que CiU, tot i distanciar-se d'Albiol, estigui ja per donar al seu suport al socialista Jordi Serra. S'ha de dir que la votació d'ahir tenia només valor simbòlic en no ser una moció de censura.  

ES REOBRE EL SUMARI D'ALBIOL PELS TRÍPTICS DE "NO QUEREMOS RUMANOS"

   La Audiència de Barcelona ha decidir continuar el procés penal a l' empara de l'article 510 de Codi Penal contra l'alcalde de Badalona,  Xavier García Albiol (PP), pels pamflets repartits l'any 2010 amb una fotografia d'un cartell amb amb el lema "No queremos rumanos"

 García Albiol i el regidor Miguel Jurado, comandant una acció policial. Les maneres de Jurado no agraden a bona part del cos policial badaloní.(foto El Periódico)

 



En un auto, la Secció Octava de la Audiència de Barcelona ha estimat el recurs presentat por l' acusació particular exercida per SOS Racisme, al que es va adherir la Fiscalia, contra la decisió d'una jutge de Badalona d'arxivar la causa contra García Albiol pels pamflets, en entendre que les crítiques als gitanos romanesos quedaven emparades per la llibertat d'expressió i no infringir l'article 510 d'incitació a l'odi, la violència o la discriminació per motius ètnics. Precisament la Secció Cinquena de l'Audiència va fer pública la passada setmana la sentència revocant la condemna al regidor de Plataforma per Catalunya de Vic, JuanCarlos Fuentes, pels pamflets falsos islamòfobs fotocopiats i repartits durant la campanya de les municipals de 2007 per Fuentes, llavors Secretari General del partit, al·legant que no eren delictius sinó només sarcàstics (clica aquí)
Els fets que ara s'imputen a Albiol van passar a Badalona el dissabte 24 d’abril de 2010 en sortir a repartir fulletons, acompanyat d'Alícia Sánchez Camacho en favor de la seguretat ciutadana, en el que es veia una foto amb un cartell: “No queremos rumanos”.
Aquell mateix dia, davant les crítiques que va generar pel contingut, qualificat de racista, Sánchez Camacho va intentar desmarcar-se’n i, a mida que la bola mediàtica creixia, per les exigències de la directiva de PP, va acabar disculpant-se. Així, Sánchez Camacho diria que “Demano disculpes si algú s’ha sentit ofès: la delinqüència no té nacionalitat”. Esteban Pons, Vicesecretari de Comunicació del PP dirà que “Les declaracions són extremadament desafortunades; però no tinc elements per dir si ha de dimitir”.
El que motivaria que el PP estatal fes rectificar a Sánchez Camacho –mentre Albiol guardava silenci—, és el fet que a Madrid el col·lectiu majoritari d’immigrants és el romanès, els que, com a comunitaris, poden votar i ser candidats a les eleccions municipals. I certament, tant l’Ajuntament de Madrid com el govern autònom estava fent una important tasca d’acostament als immigrants d’aquesta nacionalitat. És cert que la majoria d’immigrants romanesos tenen també una actitud racista vers els gitanos, i que la societat romanesa, és racista amb els seus dos milions de gitanos. Però el fet que els màxims dirigents del PP català repartissin un fulletó on es deia “No queremos rumanos” , encara que es referís als gitanos, va genera sentiment contradictoris dins del PP.
Ara l'Audiència ha ordenat ara que continuí el procés contra Albiol, per la qual cosa sembla més que probable que s'arribarà la judici oral. Per l'Audiència les manifestacions d'Albiol mostren "un missatge clarament incitador a la discriminació i l'odi que podrien excedir l'àmbit generós de la llibertat d'expressió"
García Albiol ha declarat avui en conèixer la notícia que ell només lluita contra "els que venen Badalona a delinquir i robar" i ha manifestat el seu malestar pel fet que la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya se sumessis al recurs de Sos Racisme. De totes formes, segons he pogut saber, a l'entorn d'Albiol hi  ha qui considera positiu que l'alcalde acabi sent jutjat donat que li servirà d'altaveu per repetir el seu discurs sobre seguretat, ara que des del cap de CiU de Badalona i responsable de seguretat l'anterior mandat, Ferran Falcó, estava criticant força Albiol amb l'argument que havia augmentat la inseguretat. Falcó va ser qui que fa quinze mesos, en negar-se a recolzar un nou tripartit encapçalat pel PSC, Albiol fos alcalde. Falcó denunciava  que amb Albiol, en contra del que deia, havia augmentat la inseguretat i havia generat una situació de malestar entre els agents. (llegir al blog de Ferran Falcó, aquí) i (també aquí, comunicat de CiU d'ahir) i des del PSC, l'ex alcalde Jordi Serra havia criticat la manera de portar la Guàrdia Urbana del polèmic regidor de seguretat , Miguel Jurado.

PRESENTACIÓ DE "XENOFÒBIA A CATALUNYA" A BADALONA

Ahir dijous vaig tenir el plaer de presentar al local de l'associació AMICS el llibre al costat d'Abdelkrim Latifi -que va llegir un manifest dels organitzadors- de l'exregidor i company de tertúlies de COMRàdio, Màrius Garcia, i la Dolors Sabaté (companya meva de lluites antimilitaristes dels anys vuitanta), en el marc de la Festa Major Alternativa. 
Hi van assitir una quarantena de persones, algunes de les quals com l'exalcade del PSC, Jordi Serra i el regidor de CiU, Josep Pera, surten el el llibre. Hi havia també altres regidors com el cap de llista d'Iniciativa, Carles Sagués.
Per a mi presentar el llibre a Badalona, ciutat que governa ara García Albiol després d'anys de sembrar un discurs xenòfob i populista, va tenir un significat especial i em va generar un munt de sensacions difícils d'explicar.
El local on es va fer l'acte és un centre cultural que anteriorment s'havia utilitzat com a oratori islàmic i pertany a la mateixa entitat que ara obrirà una petita mesquita o oratori al barri que García Albiol va intentar aturar amb l'argument que aquests establiments degraden i converteixen els barris en guetos. El local és en un carrer fronterer amb Santa Coloma de Gramenet, municipi on PxC té tres regidors, i vam constatar el fet que a Vic que hi ha l'Anglada, el PP va treure a les municipals només el 2% dels vots, mentre que a Badalona on hi ha Albiol, PxC només va treure el 1,6% dels vots. 

En el debat va ser moderat per la Dolors Sabaté, que va explicar també les seves sensacions com impulsora de "Badalona som Tots i Totes" de què havia passat a la ciutat i de la feina feta per aquests anys per la cohesió social. Va intervenir l'exalcalde, Jordi Serra, que va explicar la seva percepció de com el discurs xenòfob de García Albiol havia obtingut un bon resultat, de com el PP havia impulsat accions contra l'obertura d'oratoris ja en temps de l'anterior alcadessa amb pintades com "Maite Arqué, la mezquita te la pones tu!". Després van intervenir una dotzena de persones, la majoria membres d'entitats o partits (Iniciativa i la CUP) que també van fer les seves reflexions de com l'ou de la serp de la xenofòbia havia incubat a la ciutat. Va tancar l'acte  Abdelkrim Latifi que va comentar, entre d'altres coses, les polèmiques i campanyes contra l'obertura d'oratoris impulsades per Garcia Albiol. El debat va ser, en part, un seguit de reflexions de ciutadans de Badalona de diferents ideologies, compromesos amb la ciutat, del que va passar fa un any.     

 

PxC CONTINUA AMB LA SEVA ISLAMOFÒBIA A MATARÓ I ST VICENÇ DE CASTELLET I VOL QUE ALBIOL MENGI DE LA SEVA MEDICINA

El passat dijous, 1 de març, Mataró va viure un dels Plens més llarg de seva història, donat que va començar a les 7 de la tarda i va acabar passades les dues de la matinada de divendres. Un Ple que es va poder seguir en directe per internet. No entraré aquí a comentar el tema de l’escola Marta Mata ni en altres qüestions del llarg ordre del dia. Em centraré en els temes vinculats a la immigració i la mesquita que van sacsejar PxC i, també el PP.

            Mataró és un cas més dels municipis en que els PSC va perdre l’alcaldia per la irrupció de PxC, si bé la baixada del PSC i l’entrada de PxC va anar acompanyada, també d’una pujada de CiU. Així CiU obtingué 11.121 vot, el 24,87% i 8 regidors –en tenia 7—, el PSC 10.018, el 22,41% i 8 regidors —en tenia 11—,  el PP va pujar de 5.632 vots, un 14,19%  i 4 regidors  a 6.884,  un 15,40% i 5 regidors; PxC va entrar amb 4.684 vots i el 10,48% i 3 regidors, mentre Iniciativa es mantindria en 2 i la CUP en 1. ERC perdria els dos que tenia. El convergent Joan Mora seria nomenat alcalde amb només 8 dels 27 regidors, formant un govern en minoria, i tindria sèries dificultats en els primers plens per aconseguir els vots necessaris per l’aprovació del Cartipàs (distribució de regidories i regidors del govern que necessita la majoria)

            La llista de PxC estava encapçalada per la jove Mònica Lora que va entrar a PxC pocs mesos abans de les eleccions. La llista tenia el suport, com quatre anys abans, d’alguns membres destacats de la comunitat gitana. (Veure article del periodista mataroní, Joan Salicrú) Si en el primer ple de juny Lora ja va mostrar el seu punt de vista intransigent cap a la immigració i els musulmans, aquest dijous va tornar a mostrar el seu no absolut i sense fissures a la immigració magribina que jo qualificaria, senzillament, d’islamofòbia. Un rebuig que en alguns moments semblava que secundava el cap de llista del PP, José Manuel López González.

            Abans d’entrar en aquest temes va sorprendre el fet que el regidor de la CUP, Xavier Safont Tria, que no parava de passar-se notetes amb els regidors del PP, presentés una moció conjunta amb el PP i PxC per la supressió d’un càrrec de confiança; moció que van guanyar en sumar més vots que CiU i amb l’abstenció dels socialistes. A la majoria d’ajuntaments on hi ha PxC, la resta de partits es neguen a presentar mocions conjuntes. A llocs com El Vendrell el que fan els altres partits és presentar-ne una semblant de pròpia que aproven o, en algun cas, votar favorablement la de PxC si es beneficiosa per tots els ciutadans i no fa diferències entre autòctons i immigrants. A Vic, com es veurà demà dilluns, la CUP no només es nega presentar mocions amb PxC sinó que es nega a participar el debat i en els votacions de tot el que porta PxC. Però Mataró, penso, és l’únic ajuntament on la CUP ha presentat una moció conjunta amb PxC. 

          El Secretari del Grup Municipal de la CUP, Joan Jubany, m'ha demanant que rectifiqui aquesta afirmació, donat que diu que la moció era només de la CUP i el PP, i que PxC va dir que votaria a favor. Però el que jo vaig entendre és que es presentava de manera conjunta pel tres grups. Així ho recull per exemple el digital Tot Mataró:

"La minoria que té el govern al Ple Municipal s’ha fet pal·lesa en la votació d’una moció presentada conjuntament pel Partit Popular, Plataforma per Catalunya i la Candidatura d’Unitat Popular. Els 9 vots d’aquesta aliança tomben els 7 vots acumulats pel govern davant l’abstenció de PSC i ICV-EUiA pel que el Ple s’ha posicionat per la supressió del càrrec de confiança de Cap d’àrea d’administració i atenció ciutadana" (Veure article complert Tot Mataró)

      La versió de Joan Jubany, Secretari del Grup Municipal de la CUP, és però, que "a PxC no li vam pas oferir presentar la moció conjuntament. No entra en els nostres plans treballar plegats amb el partit xenòfob. El que va fer la Sra. Lora és dir verbalment durant el ple que s’afegia a la moció i que hi votaria a favor".
   
              Però acabo de buscar l'ordre del dia del Ple i la moció era conjunta.

 Mirant l'ordre del dia del Ple, la cosa està clara: No va ser que PxC vota a favor, sinó que la va presentar conjuntament: - Punt 23. Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de PxC per la suspensió de l’atorgament de llicències pel període d’un any per a centres de culte a la ciutat de Mataró.  . - Punt 24. Moció que presenten els grups municipals del PPC, CUP i PxC sobre la substitució del Cap d’Àrea d’Administració i Atenció Ciutadana.

Link: http://www.mataro.cat/web/portal/contingut/ordre_del_dia/2012/03/Ple_municipal.html

            Dit això, en la moció sobre el Dia de la Dona Treballadora, Mònica Lora va aprofitar per carregar contra la submissió de les dones musulmanes als immams radicals, preocupació que molts podem compartir. Llàstima que també dirigís el seu rebuig a tot el col·lectiu magribí, fins i tot a cap aquelles dones d’origen magribí que trenquen o volen trencar el domini masclista. Així Lora va desqualificar tot el col·lectiu quan va dir que “no podem respectar una cultura que no respecta el 51% de la població”, referint-se a les dones.

           

                                Mònica Lora i els altres dos regidors de PxC votant

               En aquest punt sobre el Dia de la Dona, el portaveu del PP, José Manuel López González, aprofità per carregar contra el col·lectiu musulmà pel fet que als seus centres de culte “es separen homes i dones, i el homes van una banda de la vorera pel carrer i les dones per una altre”. Podem qüestionar i criticar –com jo critico-, molts elements o tradicions de bona part de la població magribina, de la mateixa manera que critico el masclisme del Vaticà i l’església catòlica o el fet que les dones no puguin entrar, per exemple, al menjador dels monjos de Montserrat. Però evidentment el regidor del PP competia amb Lora pel discurs antiislàmic que tants vots ha donat a Mataró. Un discurs que gens ajuda a la cohesió social d’aquest municipi on hi una gran quantitat d’immigració magribina i subsahariana.

            El rebuig a la immigració va tornar a sortir amb motiu de la moció que va presentar en solitari la CUP per la insubmissió fiscal a Espanya i en favor que la Generalitat recaptés i administrés els nostres impostos. Lora, en el seu torn, rebutjà la proposta però aprofità per culpar als immigrants de la situació financera de Catalunya pel fet que amb les remeses de diners que envien als seus països, descapitalitzen Catalunya. Així reclamà que s’imposi una taxa als diners que marxen cap el Marroc i, tot seguit, sense venir a cuento, en aquesta moció sobre fiscalitat, denuncià que els musulmans volen instaurar a Espanya un califat. El regidor del PP en el seu torn, donà la raó en algun aspecte a Lora.

            Però el punt fort va ser la moció de PxC per l’aprovació d’una moratòria d’un any a l’obertura de nous centres de culte davant la informació que l’Associació Cultural Musulmana Al-Ouahda volia obrir una mesquita més gran al polígon de Rocafonda, donat que l’actual se´ls hi havia quedat petita. Aquest tema a l’anterior Ple ja l'havia plantejat el PP. Per Lora on hi ha mesquites, venen més immigrants, obren més comerços i es converteix en un gueto.  

            L’alcalde Joan Mora va explicar que tal com s’havia informat, finalment l’associació Al-Ouahda havia renunciat a fer una nova mesquita. Llavors Lora replicà qüestionant la legalitat i l’idonietat de l’actual en aquell polígon industrial, qüestió que va derivar cap a la idoneïtat i la legalitat d’altres equipaments com la seu de la Creu Roja o la Casa d’Andalusia que també són allà. Llavors alguns regidors li van retreure a Lora si ella qüestionava tant la legalitat de la mesquita ja existent, perquè no havia votat en un anterior ple un acord pel que s’exigia a una altra mesquita que retirés un altell que havia construït que no estava en els planells. Lora aquí va deixar clar el seu posicionament: “No vam votar en favor que retiressin els altells d’aquella mesquita perquè l’únic que votrarem, a favor és a que es tanquin totes les mesquites, amb altells o sense”

I en aquest punt jo em faig la següent reflexió: PxC diu que s’implanta el salafisme radical, que no es volen integrar, però després rebutja i criminalitza tot el col·lectiu. I aquest rebuig a tot els col·lectiu només genera que es tanquin en ells mateixos i reforça precisament aquells dins la comunitat que no volen integració ni interculturalitat. Reforça la idea que s’odia als musulmans, cosa que provoca un tancament comunitari que beneficia als anomenats radicals.

           José Manuel López, del PP, amb un discurs, sembla, proper al d'Albiol

            Però el Ple va tornar al tema de les mesquites una hora més tard quan el portaveu del PP,  José Manuel López González, va presentar un prec sobre els guetos que es generaven a certs barris per l’obertura de centres culturals i religiosos. El regidor de Ciutadania, el convergent Joaquim Fernández, li va respondre que el lloc on plantejar això era la Comissió de Nova Ciutadania, va posar en dubte el sentit real  del prec i li va preguntar a quins barris o carrers passava i si creia que s'incomplien normatives. 
              En el Ple PxC i PP es quedaren sols votant en contra la moció de la CUP, que va tenir el suport del PSC, Iniciativa i CiU, de retirar la medalla de ciutat a organismes franquistes.

            En resum, vaig trobar tant als regidors de CiU, (que governen en absoluta minoria,8 de 27), com els de l’oposició de PSC i CUP no gaire enèrgics a l’hora de replicar a PxC i el PP. Inicitiva sí que va estar més combativa. Potser es deu al fet que el Ple durés set hores i que PSC i Iniciativa ja havien polemitzat i molt amb CiU pel tema de la gestió de les obres de la nova escola i la sorpresa que es va treure l'alcalde a mig Ple, amb manifestació al carrer i pancartes a la sala, informant que casualment aquell migdia la Generalitat havia presentat la llicència d'inici de les obres, però no vaig percebre una esquerra amb discurs clar front la islamofòbia rotunda de PxC i  més ambigua del PP.  Potser és perquè no volen estar constantment replicant a PxC per no fer-li el joc. Potser pensen que repetir una i altra vegada que el fet d'obrir mesquites és un dret que cal respectar, i tornar a rebatre el discurs islamòfob que constantment proclama PxC els pot anar electoralment en contra. Potser va influir el fet que el PSC de Mataró estava pendent del Congrés d'ahir dissabte que va triar nou Primer Secretari, Xesco Gomar, que no és regidor, i del rumb que agafi la nova executiva front el discurs persistent de PxC i PP.  
       (Per cert, el dimecres 21 de març a les 19 hores, presento el llibre a Mataró)

                    Sant Vicenç de Castellet i Badalona

             

    El dia abans d’aquest Ple de Mataró Josep Anglada i una quinzena de militants de PxC anaren al Ple de Sant Vicenç de Castellet, on PxC no té representació i governen en coalició CiU o PSC a manifestar-se contra la mesquita de carrer Clot de Tufau que  PxC qualifica d’il·legal. És un fet que molts oratoris i mesquites anteriors a la Llei de Culte, de la mateixa manera que moltes esglésies catòliques o evangèliques, no compleixen la normativa i tenen uns terminis per adaptar-se. Però com hem vista  Mataró o a Salt, PxC també rebutja que en facin de noves les quals llavors complirien fil per randa tota les normatives.  

            Jo he preguntat a l’alcalde  De St Vicenç, Joan Torres, per la situació d’aquest oratori i ha declinat fer cap declaració.

            Per últim vull fer esment que a Badalona, on el passat 20 de desembre, l’alcalde del PP, Xavier García Albiol, va presentar una moció demanant una moratòria d’un  any a l’obertura d mesquites per aconseguir així, evitar l’obertura d’un oratori de 140 metres quadrats al carrer Listz del barri de la Salut. Ara PxC pensa fer una campanya contra la mesquita i contra Albiol per permetre-la.

            Albiol va perdre la moció en votar-hi en contra els regidors del PSC, Iniciativa i CDC –el d’UDC va sortir del Ple instant abans—. (Veure article meu al Periódico sobre la proposta d'Albiol) Albiol, no volia que s’obrís l’oratori donat que segons ell, convertiria el barri en un guetto ,sabent que la seva proposta no s’aprovaria. Ara, doncs, Josep Anglada ha anunciat que farà una campanya a Badalona amb manifestació inclosa. Albiol va obrir la caixa dels trons, identifica  maliciosament mesquites amb guetos, pretén impedir el dret a la llibertat religiosa, i PxC agafa el relleu, sacsejarà la convivència i li farà beure la seva medicina.  

CONTRA LA XENOFÒBIA A St. COLOMA I L’HOSPITALET I PACTES A SALT I BADALONA

Aquest dilluns i dimarts a la tarda han tingut lloc els Plens Municipals de Santa Coloma de Gramenet i L’Hospitalet de Llobregat on el debat sobre la cohesió social, la immigració i el discurs xenòfob han centrat bona part de la sessió. Hi ha hagut Ple a Salt on, un cop més, els dos regidors trànsfugues de PxC han donat la majoria a l’alcalde d’UDC,  Jaume Torramadé. I a Badalona, on Xavier García Albiol va aconseguir sense majoria l’alcaldia amb el seu discurs sobre la immigració, la seguretat i el rebuig a les mesquites, va arribar l’hora de la veritat del pressupostos, que es van poder aprovar gràcies al suport de CiU. 

            A nou mesos de les eleccions les coses es posen al seu lloc. A uns municipis PxC continua fent propostes que trenquen la convivència, a altres entitats socials i veïnals presenten mocions contra el discurs que fa PxC. A algun municipi, com Salt i Vic,  CiU s’aprofita del vot dels qui foren escollits a la llista de PxC, mentre a Badalona CiU dóna suport als pressupostos de García Albiol malgrat que ha capgirat en seguretat i immigració tot el que feia l’antic antic equip de govern. Un govern del que formava part CiU que, més a més, dirigia llavors la Guàrdia Urbana i immigració. Fa uns dies  ja explicava el suport que està donant PxC de Vic a l'alcalde d'UDC , Josep Maria Vila d'Abadal.

            

         Santa Coloma, PxC vol un respecte als animals que nega a certes persones

Santa Coloma de Gramenet és una de les ciutats on PxC va irrompre amb més força el passat mes de maig. El PSC, que presentava de candidata l’alcaldessa Núria Parlon, nomenada pels seus companys de govern a mig mandat, en cessar l’alcalde pel cas Pretòria, va perdre 5 regidors. No obstant el PSC fou la força més votada amb 12 regidors. CiU, que els últims dos anys havia patit una important crisi interna amb enfrontaments entre els regidors de CDC i UDC, es va mantenir en dos regidors; Iniciativa va baixar de 4 a 3, i el PP va passar de 4 a 5. Va entrar al consistori Gent de Gramenet —penso propera a la CUP— sacsejant la manca de credibilitat dels partits, i va entrar, també, PxC amb el 9,07% dels vots i tres regidors. Parlon governa amb el suport de PSC, Iniciativa i CiU.

            Aquesta pujada de PxC, com explico al llibre, em va sorprendre perquè penso que l’equip de govern havia gestionat molt bé la cohesió social amb instruments com un servei de mediadors que podien ser trucats pels veïns les 24 hores de dia, una política de compliment de les normatives dels comerços i de lluita contra els rumors.

            Els regidors de PxC són Sergio Palomo,  Juan Gómez Montero i Gerardo Esteban. Juan Gómez havia militat al neonazi Estado Nacional Europeo (clica)  i va ser regidor de PxC a Manlleu fa dos mandats, tot i residir al Prat de Llobregat i Vic, i passar llargues temporades a Suècia. Va ser president de les joventuts de PxC, i l’exsecretari general, Pablo Barranco, i altres dirigents de PxC l’identificaren com l’autor de mails amenaçadors cap a ells. Gómez esdevindrà l’home fort de Plataforma a Santa Coloma, mantindrà forts enfrontaments amb l’alcaldessa i tindrà un discurs molt culte que també sorprendrà. I l’entrada de PxC al consistori motivà ja en el Ple de constitució de juny incidents al carrer i a la sala de Plens.

            En el Ple de dilluns,  en el que el cap de llista de PxC no va assistir, amb motiu de la moció sobre el col·lapse de les urgències de l’Hospital de l’Esperit Sant a causa de les retallades i l’epidèmia de grip, Gómez va culpar-ne als polítics per “regalar targetes sanitàries a immigrants, a delinqüents i a il·legals que no cotitzen”. Això va motivar una forta rèplica de l’alcaldessa que el va titllar de demagog i va fer constar que la majoria de persones que estaven a urgències eren autòctones.

            Més tard, en el marc de les mocions sobre la reforma laboral i les retallades, PxC va proposar expulsar als immigrants sense papers i als aturats i tornà a acusar la classe política i al capital d’haver portat immigració per perjudicar a la mà d’obra autòctona. El regidor socialista Esteve Serrano va titllar de populistes les seves paraules, tot dient que “a mi sí m’importa la meva ciutat, que no sé si és també la seva”, en referència al fet que ell residia al Prat de Llobregat, i va qualificar d’oportunistes i demagogues les promeses que PxC farà fora els immigrants. Gómez li va respondre dient que “si deixen de regalar-lis la vida i donar-los tots els ajuts, ja marxaran sols”.

            El Ple va viure un moment molt tens quan el regidor de PxC, Gerardo Serrano, va demanar que s’identifiqués per poder-la denunciar una dona que li estava fent senyals que li tallaria el coll. L’alcaldessa va atendre la seva demanada i va fer identificar i expulsar la veïna. Més tard el Ple va tenir el seu debat divertit i surrealista quan Juan Gómez va defensar la seva moció per la creació d’un registre de maltractadors d’animals, tot citant Milan Kundera i santo Tomás de Aquino. Gómez va demanar un tracte igualitari i homogeni pels animals i que garantís els seus drets, proposta que   fou replicada pel regidor d’Iniciativa, Siscu Sánchez, ironitzant que demanés un tractament igualitari i homogeni pels animals i una garantia als seus drets que negava a moltes persones que no les valorava de manera homogènea. Després l’alcaldessa rebutjà la moció, tot deixant clar que estava oberta a estudiar el tema, però que ho hagués pogut plantejar en un prec. no en una moció. Parlon recalcà que estava a favor del respecte a la animals i recordà que ella era vegetaria. Llavors Gómez va dir que ell també ho era. (Properament escriuré en el blog sobre el corrent ecologista i naturista del nazisme. Hitler era vegetarià)

   El regidor Juan Gómez en uns incidents a l'Ajuntament acompanyat  per policies i altres regidors l'11 de jnuy de 2011, el dia de la constitució del consitori. A la foto és apartat després d'haver agredit a uns veïns que l'increpaven, tal com recull la sentència feta pública divendres, que l'ha condemnat a una multa
                                (Foto, Gramenet 2.0)

Salt aprova el pressupost amb el vot incondicional dels dos trànsfugues de PxC

Dilluns a la mateixa hora que se celebrava el Ple a Santa Coloma de Gramenet se celebrava el Ple a Salt. Un Ple que havia d’aprovar el pressupostos.

            I com era d’esperar, com ha passat gairebé sempre des que a l’agost es passessin al grup de no adscrits, dos dels tres regidors de PxC, l’alcalde d’UDC, Jaume Torramadé  (que a mi, mentint un cop més, no em va deixar presentar el llibre en cap equipament públic de Salt, en no respondre la instància, després de fer-me saber que no li venia de gust que el presentés) va aconseguir la majoria necessària amb el vot dels dos ex PxC i del de Felip Gil del PP. En necessitava 11 i en va obtenir, com és habitual, 12.

            L’exalcaldessa socialista, Iolanda Pineda, va manifestar que no podien votar a favor donat que no hi havia hagut cap voluntat, ni temps material, per part de l’alcalde per debatre’ls i arribar un acord. Pineda digué: “Sí vostè em retreia a mi que ho aprovàvem amb el rodillo de la majoria absoluta legítima de l’equip de Govern de PSC i ERC que sumàvem 11, tot i que he de dir que nosaltres buscàvem l’acord, vostè el que té ara és el chollo dels dos trànsfugues de PxC que sumats als 9 seus, li donen, no sé a canvi de què, la majoria absoluta”: Torramadé li va cridar a l’ordre adduint que no eren trànsfugues, sinó “no adscrits”.

Ple a L’Hospitalet amb l’assistència de dirigents de PxC i del MSR

                                           (Fotos de Bertran Cazorla)

 

El Ple d’ahir dimarts a L’Hospitalet va ser tumultuós en presentar-se tres mocions ciutadanes. Una contra el tancament del CAP de Bellvitge, una altra contra les retallades, i la tercera contra la campanya de PxC a La Florida. Aplegà centenars de veïns, molts drets i als passadissos (si allò fos una mesquita potser s’hagués clausurat per accés d’aforament però la Guàrdia Urbana no va aixecar acta....!), una contra la reforma laboral, i una altre de veïns de la Florida contra la campanya d’intoxicació que feia PxC al barri. El fet que en el Ple hi hagi una regidora de CiU i una altra del PP que són diputades de els forces que han aprovat les retallades, animava aquesta presència de veïns indignats.

            A L’Hospitalet PxC va obtenir dos regidors i el 7,31% dels vots. És alcaldessa Núria Marín del PSC amb el suport d’Iniciativa. El PP té 6 regidors i CiU, 4.

            Els regidors de PxC de L’Hospitalet provenen de l’extrema dreta franquista. Un és Daniel Ordóñez, abans membre de l’Alianza por la Unidad Nacional i pertenyent a un grup de caps rapats que va ser qualificat de perillós per Mayor Oreja,  i, l’altre, Alberto Sánchez López, excandidat d’Españoles Bajo el Separatismo. Sánchez sortia  la foto del local del Centre Militia que amb la benedicció de la neofeixista italiana Casa Pound, es va obrir fa un mes a l’àrea de Barcelona.

                   Joan Garriga a la foto de dalt i Alejandro Fernández a la de sota, segona fila, al costat de   simptitzants i militants de PxC  (Foto B. Cazorla)

            

                                                                       

            Entre el públic hi estaven una trentena de dirigents i militants de PxC, entre els que destacava el Secretari Jurídic del partit, l’advocat Joan Garriga (número dos de la candidatura de Montserrat Nebrera al PP, a la foto dret amb corbata) i el Secretari d’Organització i número quatre del partit, David Parada. També hi era, assegut entre altres militants de PxC, Alejandro Fernández, Secretari (o potser ex secretari??) de la Federación del Este –Catalunya, P.Valencià, Múrcia...— del Movimiento Social Republicano (MSR). Fernández va resultar ferit el passat 12 d’octubre a causa de les perdrades –jo ho condemno rotundament!- que grups antifeixites llençaren al local on feia un concert Democracia Nacional, i llavors es van filtrar les fotos d’ell  a l'homenatge a Rudolf Hess. No és cap secret que Fernández, que té una gran sintonia amb els regidors de PxC. Entre el públic també hi ha havia nombrosos militants d’Unitat Contra el Feixisme. (Mireu blog de Bertrand Cazorla)

             Montse Santolino, de l'associació de veïns de La Florida, va intervenir al Ple llegint  un manifest que denunciava (clica per llegir sencer) la propaganda que PxC ha repartit l´últim mes pel barri “utilitza com a reclam els falsos tòpics que existeixen sobre les persones migrades”. Concretament, “se'ls culpa de la inseguretat i de l'incivisme, dóna per fet que les escoles del nostre barri són guetos, que hi ha bandes que no ens deixen utilitzar les nostres places o que hi ha persones que no paguen impostos”. Santolino va assegurar que aquesta campanya “està estigmatitzant els nouvinguts i incita a l'odi”.

El regidor de PxC, Daniel Ordóñez, va replicar que el partit ha estat la tercera força en nombre de vots en les últimes eleccions municipals a la Florida. “A molts veïns els agradem”, va dir. Això va provocar la indignació majoritària del públic, que el va escridassar. Ordóñez va respondre als que desplegaven pancartes on es podia llegir “No volem feixistes”, mentre altres, menys, aplaudien Ordóñez. L’advocat Joan Garriga de PxC, dret entre el públic, tot i que en la moció contra les retallades va aplaudir les intervencions dels representants d’Iniciativa, va ser un dels que va participar a la cridòria interrompint a la representant veinal tot dient "Que s'integrin gratis!". L'alcaldessa va imposar el silenci, i la resta de grups municipals van advocar per treballar a la Florida amb el diàleg. “Deixem de mirar malament els que tenim al costat”, va demanar el socialista Francesc Belver. 
                        Veure vídeo de la lectura del manifest amb bronca inclosa

   

      CiU vota els pressupostos d’Albiol a Badalona

I mentre es feia el Ple a L’Hospitalet, a Badalona CiU donava el seu sí als pressupostos que presentava el govern en minoria del popular Xavier García Albiol.

Amb 400 persones manifestant-se al carrer, el regidor de CiU, Ferran Falcó, va justificar el seu sí en haver admès Albiol algunes modificacions relatives al manteniment de la gratuïtat dels llibres de text, les subvencions al Consorci de Normalització Lingüística i al futur dels mitjans de comunicació públics. Els propers dies parlaré a fons de Badalona, però sorprèn que el regidors de CDC Ferran Falcó i Josep Pera votin a favor del full de ruta d’Albiol, quan ells a l’anterior govern portaven immigració i Guàrdia Urbana. (Al Ple de desembre el regidor d'UDC va abandonar  la sala per no votar amb el seus companys de CDC contra la moratòria que proposava Albiol a l'obertura d'un oratori islàmic).  I Albiol ha fet un gir de 180 graus en aquestes qüestions, motivant, fins i tot, després de forts enfrontament interns, el cessament, dimissió o canvi de destí del cap d ela Guàrdia Urbana, Conrado Fernández. Albiol ha desmantellat la Unitat de Convivència i ha creat l’Unitat Omega que comandada pel polèmic regidor Miguel Jurado practica batudes de dubtosa eficàcia. Penso que el sí de CiU a Albiol a Badalona és una de les tornes al suport del PP als pressupostos de la Generalitat.

      Miguel Jurado -amb barret- a una operació policial amb l'alcalde (El Periódico)
                                              link El Periódico

EL LLIBRE AL TRIANGLE

Link El Triangle pàg 2Link Triangle, pàg 1
Link El Triangle

ENTREVISTA CANAL TARONJA

Clica aquí baix per veure el vídeo.
ENTREVISTA CANAL TARONJA

Entrevista a Canal Taronja, s'emet d'avui a diumenge vàries vegades. Amb David de Dios. Parlem de Vic, l'Anglada, PxC...