TRAMUNTANA RECUPERA DEMÀ L'HOMENATGE ALS CATALANS CAIGUTS A LA GUERRA DE CUBA QUE ABANS FEIA EL CASAL ROGER DE LLÚRIA DE DEMOCRACIA NACIONAL, EL MOVIMENT PATRIÒTIC CATALÀ I BATZEGADA

           (Clica aquí per veure informació de com va anar l'acte)
El Casal Tramuntana de Barcelona, on hi participen càrrecs públics de Plataforma X Catalunya i antics militants del Moviment Patriòtic Català (MPC), Batzegada, i de Democracia Nacional, recupera (casualment demà dissabte 23-F) l'acte anual d'homenatge als catalans caiguts a la Guerra de Cuba i Filipines enterrats al cementiri de Les Corts de Barcelona on l'Ajuntament va contruir un mausoleu el 1905. (clica per anar al seu blog)

Imatges de l'homenatge als "patriotes catalans" morts a Cuba per Espanya al cementiri de Les Corts a finals dels noranta.

 A sota imatge de l'acte a Montserrat

Aquest ideari catalanista romàntic i espanyolista imperial es va començar a plasmar a l'extrema dreta catalana quan Democracia Nacional obre a Barcelona el Casal Social Roger de Llúria, partit que llavors ja dirigeix Manuel Canduela. El Casal agrupa unes 50 persones de diferents edats, molts d'ells de l'entorn de les Brigadas Blanquiazules i d'algun grup de caps rapats. Altres pertanyen a l'extrema dreta franquista.

EL MOVIMENT PATRIÒTIC CATALÀ (MPC) I BATZEGADA
 No obstant militants o ex militants de Democracia Nacional amb  persones que havien participat o simpatitzat amb el grup terrorista Milicia Catalana (Clica)  i altres persones creen als anys noranta (1993?) El Moviment Patriòtic Català (clica)  i el grup  Timbaler del Bruc (clica) , que com Milícia Catalana -o hereus de Milícia Catalana-, seria vinculat amb actes violents o terroristes i on hi participaria el fill del subhaster Alberto Royuela.  El MPC (que no s'involucraria en actes violents) publicaria la revista Batzegada, que esdevindria també un grup juvenil. Segons actuals i antics militans d'aquests i d'altres grups d'extrema dreta, l'actual dirigent de PxC, David Parada, havia estat membre del MPC i Batzegada, si bé ell ho nega rotundament, reconeixent, només, que era membre de la Grada Jove de l'Espanyol. També milita avui a PxC, dirigint el grup de Badalona, Carlos Francisoud (clica)  que fou condemnat pels atemptats fets per Milícia Catalana (clica)  i part del seu entorn entraria al MPC.

Batzegada i MPC la segona meitat dels anys noranta realitzaran actes d'homenatge al monument del Timbaler del Bruc, participaran a l'acte anual de la Comunió Tradicionalista Carlista del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat, a Montserrat, on hi ha el monument als catalans caiguts a la Guerra Civil -que resaven el Pare Nostre en català i cantaven el Virolai abans d'entrar en combat contra les tropes de la República- i, per últim feien l'acte anual d'homenatge als catalans caiguts a Cuba i Filipines enterrats al cementiri de les Corts, netejaven les tombes i les plaques i portaven flors. A L'acte més a més de cantar himnes espanyolistes cantaven "El meu avi va anar Cuba...", acte que demà dissabte recupera el Casal Tramuntana. 
Més a més, el MPC i Batzegada, allunyats de tota activitat terrorista, participaran als actes que Democracia Nacional organitza cada any el 12 d'octubre a la Plaça de Sant Jordi a Montjuïc, com es veu a la foto de l'article de El País de l'any 2002. I alguns d'ells ara formen part de Plataforma per Catalunya i el Casal Tramuntana. L'acte de Montserrat Batzegada el va continuar fent fins l'any 2004 (clica per llegir com es desconovoca l'acte de 2005)
      

 Article a El País d'abril de 2002 amb una foto de l'acte de l'extrema dreta a Montjuïc del 12 d'octubre de 2001 on veiem sota les banderes del MPC a actuals militants i dirigents de Tramuntana i/o PxC. 
          

 Cartell de Tramuntana de l'acte de demà al cementiri de Les Corts pels 95 catalans enterrats allà caiguts a la guerra de Cuba.

 Així veiem aquest ideari espanyolista-imperial i catalanista romàntic que tenia el MPC, Batzegada, Mílicia Catalana (?) i abans, el Casal Social Roger de Llúria de Democràcia Nacional, en  el comunicat publicat fa uns dies al seu blog:

"La Catalunya de la Reconquesta d'Otger Cathaló i els 9 barons, de la Marca Hispànica, de les 4 barres de Guifre el Pilós, del Comte Borrell, la Catalunya d'Arnau Mir de Tost , de Ramon Berenguer, la Catalunya de Luis de Requesens, de Jaume I el Conqueridor i de l'Almirall Cardona.
La Catalunya que estima la terra, el mar i les muntanyes, la dels pescadors del Mediterrani, la que conrea i respecta la terra, la que harmonitza l'home amb la natura, la que estima els Pirineus.
La Catalunya de les famílies al costat del foc, de les tradicions i llegendes, la Catalunya dels valors eterns.
La Catalunya de l'Arxiduc Carles, la de les partides carlines, de Ramon Cabrera, de Tristany i de Savalls, la Catalunya que lluita pels nostres furs i els nostres drets.
La Catalunya dels treballadors, dels estudiants i dels camperols, la Catalunya que somia amb la justícia social, la Catalunya de Serrallonga.
La Catalunya de les tradicions, la del ball de bastons, la dels correfocs, la dels Castellers, la del Tió de Nadal i de Sant Esteve.
La Catalunya del bon àpats, del pa amb tomàquet, la botifarra amb mongetes, dels calçots i del xató, del bon vi i el cava.
La Catalunya dels campanars cap al cel, de la Verge de Montserrat, la de l'espasa contra la simitarra, la dels sants guerrers, la Catalunya de Sant Jordi.
La Catalunya de la resistència, d'Agustina d'Aragó, del Timbaler del Bruc i del setge de Girona.
La Catalunya de Mossèn Cinto Verdaguer, de Ramon Llull, de Ramon Muntaner, la de Rubió i Ors, de Jaume Balmes, de Milà i Fontanals, de Bernat Desclot

La Catalunya heroica en totes les guerres, en les de conquesta, en les de reconquesta i en les de resistència.
La Catalunya dels Almogàvers , de la conquesta del mediterrani, de Roger de Flor i Roger de Llúria.
La Catalunya de l'art clàssic, de Dalí a Fortuny, d'Enrique Granados a Albéniz, de Llull a Verdaguer.
La Catalunya del seny i la rauxa. La Catalunya que es nega a morir a les mans de la globalització, que es nega a cedir davant el centralisme i que es nega a desvincular-se de la Pàtria".

 Informació de com va anar l'acte, clica aquí

APROVADA LA REPROVACIÓ D'ALBERTO SÁNCHEZ AMB ELS VOTS D' INICIATIVA, PSC I CiU, MENTRE EL PP S'ACOSTA A PxC

El Ple Municipal d'ahir dimarts va aprovar per unanimitat la moció del PSC contra l'us de símbols racistes a les celebracions esportives, i amb els vots de CiU, ICV-EUiA i PSC la de reprovació al regidor Alberto Sánchez que, per cert, no hi va ser present. (clica aquí per llegir les dues mocions)
La primera moció presentada pel PSC va rebre el suport de tots els grups,  si bé Daniel Ordóñez, de PxC, va manifestar que imaginava que aquesta moció també es referia a l'exhibició de símbols anticonstitucionals com l,'estelada o la falç i el martell, i que pel que es referia a que la Fiscalia investigués els grups o partits que els seus membres mostren aquests símbols o fan exaltació d'aquests règims feixites o la seva ideologia, Ordóñez va dir que esperava que s'investigués també a Iniciativa per Catalunya. 

Foto: Digital L'H. Dalt a l'esquerra D. Ordóñez, amb el seient de l'a Sánchez buit. Dalt a la dreta M Borràs de CiU, i a baix a la dreta, del Río, del PP
Tot seguit, en una moció del PP sobre l'accés a l'habitatge protegit, que volia imposar als estrangers uns requisits que vulneraven els que regula la Generalitat, que ja obliga a uns anys d'empadronament previ al municipi, Daniel Ordóñez li digué al popular Juan Carlos del Río que "ustedes son nuestro top manta, una copia mala i barata de PxC"
El debat de la segona va ser molt dur. La va defensar el regidor d'ICV-EUiA, Lluís Esteve, contundent però acurat, i va proposar que es modifiqués el redactat demanant la intervenció de Fiscalia.  PxC va votar en contra i el PP, que es va abstenir en tots els punts excepte el primer, referent al compromís de l'Ajuntament amb els Drets Humans.
Ordóñez la va qualificar de pamflet de 5è de Primària, vomitiu i asquerós. Així, va indicar que una cosa serien les mesures que PxC prendria cap el regidor "per una acció equivocada" i una altra el que diuen vostès que "no condemnen la dictadura de Cuba o el segrest i assassinat de Publio Cordón o els d'ETA, perquè els autors són comunistes com vostès". Ordóñez afegí que "Iniciativa ficaria a Gulags a aquells que no pensen com vostès!"
Un grup de vuit militants de PxC, entre els que estava la regidora de Mataró, Mònica Lora, el vicepresident de les Joventuts Idenditàries, Carlos Oliva, i l'Alejandro Fernández van cridar: "¡Muy bien Daniel, muy bien!", mentre aplaudien.
A continuació va intervenir Meritxell Borràs de CiU que, no només va dir que se sumava a la moció, sinó que lamentava el que acabava de dir Ordóñez: "Vosté acaba de passar els límits dels políticament correcte i lamento la vistosa absència del seu regidor que no vol donar la cara"
El PP, en paraules de Juan Carlos del Río, digué que només votarien a favor del primer punt sobre el compromís amb els drets humans i criticà que la moció barregés el que és públic i el que és privat. Del Río es va anar escalfant amb crítiques cap Iniciativa mentre el públic murmurava. Va criticar a l'alcaldessa per no posar ordre i no escoltar-lo, i en un moments va dir: ".... y si nos pinchan nos pasamos a Plataforma!" cosa que va generar un gran rebombori a la sala.
Acte seguit va intervenir el regidor del PSC,  Fc Josep Belver, que va dir que votarien a favor però, pel que acabava de sentir del PP, de passar-se a PxC, "si em punxen, no em treuen sang" i que no volia encendre més el debat. L'alcaldessa, Núria Marín, va tancar el debat afirmant que no es podia sentir orgullosa del que s'havia dit i demanava que els regidors reflexionessin aquestes vacances.

Remenant hemeroteca he trobat aquest foto de l'acte del 12 d'octubre a Montjuïc de fa 11 anys. Les banderes són del Moviment Patriòtic Català. El de la dreta juraria que és Alberto Sánchez, i el d'esquena amb samarreta blanca a l'esquerra, pel que m'han dit, seria algú avui molt influent a PxC?

(continuo després....)