MOCIÓ DE CENSURA A BADALONA?, PUBLICO ARTICLE AL TRIANGLE

Al Triangle d'ahir em surt aquest article sobre la probable moció de censura a Albiol

Obrir i llegir pdf, pimera pàgina. clica
Obrir Pdf segona pàgina, clica

BADALONA, MOCIÓ DE CENSURA O ESPERAR QUE L'EQUIP D'ALBIOL ES DEGRADI MÉS?

Vint mesos després que Xavier García Albiol arribés a l'alcaldia de Badalona, gràcies a ser la força més votada, i en negar-se CiU a reeditar un govern tripartit, Badalona viu una greu situació política i institucional, no només per les dificultats del govern en minoria del PP, sinó pels reiterats casos de presumpte corrupció a gran escala, mala gestió, cessament de tres coordinadors de barri i districte, denúncies per extorsió contra l'Ajuntament, obres irregulars o sense expedient d'un import global d'un milió d'euros, inexistents o reals, com la reparació amb diners públic de les goteres de casa de Julia Sánchez, coordinadora del barri de la Salut. Obres que van forçar a Albiol a convocar un Ple extraordinari el passat dimarts on Albiol i l'equip de Govern van culpar de tot, sense deixar-li més que dos minuts per parlar, al regidor David Gómez,ara no adscrit, abans regidor de Sant Roc i responsable de Serveis Social i Salut. Gómez vas ser destituït el passat octubre i a qui Albiol ha volgut responsabilitzar d'aquestes obres presumptament irregulars o inexistents, per un import d'un milió d'euros, amb l'argument que ni ell ni la resta de regidors no en sabien res i s'havien fet a corre cuita durant l'estiu, cosa que no es certa. 

                         JUNY DE 2011, UN GOVERN DEL PP EN MINORIA

           Albiol va guanyar les eleccions el 22 maig de 2011, passant de 7 a 11 regidors. El PSC de Jordi Serra, malgrat incrementar lleugerament els vots es quedava amb els 9 regidors que tenia. CiU va baixar de 5 a 4 regidors i Iniciativa -que no formava part de l'equip de govern- de 5 a 3. ERC, que sí formava part de l'equip de govern, es quedava fora. Ferran Falcó, cap de llista de CiU que en l'anterior mandat formava part del govern, portant les àrees de convivència i seguretat, i que creia que, tal com havia passat a les eleccions catalanes de 2010, CiU pujaria, veu com es frustren els seus plans de si pujava en vots i regidors, encara que Albiol fos la força més votada i quedés segon Jordi Serra del PSC, posar com a condició al PSC per sumar-se de nou a un govern de coalició, ser Falcó durant mig mandat l'alcalde.

       Com la llei diu que si cap candidat obté al Ple de constitució el vot de la meitat més un dels regidors (14 de 27), es proclama alcalde al cap de la llista que ha tingut més vots ciutadans, Albiol, amb només 11 del 27 regidors va accedir legítimament a  l'alcaldia. Des del PSC s'acusaria a Falcó i CiU de pagar a Badalona la penyora pel suport del PP a CiU, tant al Parlament de Catalunya com a la Diputació de Badalona. S'ha de dir que Iniciativa hagués donat suport tant a un govern PSC-CiU, amb ells a l'oposició però votant pressupostos i ordenances, com a un possible tripartit PSC-CiU-Iniciativa.

       Una de les primeres mesures d'Albiol va ser desmantellar l'Unitat de Convivència de la Guàrdia Urbana (UCO) i crear l'unitat Omega (lletra de l'alfabet grec que significaria la fi dels temps) i amb Miguel Jurado de regidor de seguretat es va dedicar a fer batudes a establiments habitualment regentats per immigrants i anunciar el tancaments d'alguns d'aquests, encara que pocs dies després en solventar les irregularitats o deficiències tornaven a obrir. Recordo quan acabava el llibre "Xenofòbia a Catalunya" a finals d'agost de 2011, reunir-me amb Albiol al seu despatx l'endemà d'una d'aquestes batudes o inspeccions sistemàtiques. I Albiol em va negar que es fessin batudes premeditades a establiments d'immigrants. Altres alcaldes o exalcaldes metropolitans em deien d'Albiol que, quan ells precintaven un local, ni ho feien en forma de batuda (25 inspeccions i a veure si en podem clausurar tres en un dia) ni convocaven rodes de premsa per anunciar-ho. Algunes d'aquestes inspeccions a restaurant es feien a hores on l'establiment estava ple de clients i amb la irrupció de cotxes patrulla amb llums d'emergència.

          Per l'exregidor de seguretat, Ferran Falcó i per l'exalcalde, Jordi Serra amb Albiol la seguretat no millorava,  però a diferència del que passava quan Albiol estava a l'oposició (el mateixa passava a Salt) si un vespre es cremaven quatre vehicles i deu contenidors, Badalona no sortia ja als programes de televisió amb titulars com  "Noche de fuego y vandalismo en Badalona"        

         El regidor David Gomez (ara ha deixat el PP i és regidor no adscrit), Jurado amb barret, i Albiol, en una de les seves polèmiques actuacions.

           Però les diferències entre Miquel Jurado i el cap de la policia, Conrado Fernández, van sorgir ben aviat.  El PP va creure Conrado Fernández estava al darrere d'una carta que diferents comandaments van enviar a l'alcalde per queixar-se de la política del regidor de Seguretat. I l'endemà que es difongués que Jurado anava a cessar a Fernández, es va fer públic que la Conselleria d'Interior el reclamava per un any en Comissió de Serveis, tot i que seguiria cobrant de l'Ajuntament de Badalona. Jurado seria responsabilitzat d'ordenar a membres de la Guardia Urbana fer una col·lecta entre empresaris, diguem irregular (clica per anar a la notícia) i aquí, Diari de Badalona

          No detallaré aquí el meu punt de vista de la gestió d'Albiol ni les males relacions inicials entre CiU i PSC per no haver donat CiU suport a un govern de coalició PSC-CiU amb el suport o la participació d'ICV. Sí que recordaré que l'Audiència va reobrir el cas dels pamflets amb la foto de "No queremos rumanos" (Clica aquí), cosa que va fer que Iniciativa i PSC demanessin que Albiol deixés l'alcaldia mentre durava el procés judicial.  Personalment penso que reobrir aquest cas podia beneficiar políticament Albiol, donat que li permetria fer-se el màrtir.  També he de dir que tant a CiU com al PSC, a mida que moltes de les promeses d'Albiol no les complia hi havia dubtes de si era millor fer ja una moció de censura o deixar-lo que es desgastés.(Llegir al blog de Ferran Falcó) No obstant, un cop trencades les bones relacions CiU-PP al Parlament, i a mida que Albiol s'ha anat desgastant, han millorat les relacions entre Serra i Falcó.

        Però tot l'equip d'Albiol comença a desmuntar-se quan es denuncia que el coordinador del barri de Sant Roc, Antonio Cortés (un ciutadà gitano de confiança d'Albiol que anava a la llista electoral i no va entrar, però li tocaria entrar si els cas de les obres irregulars destapades al gener fa caure més regidors) fos denunciat per presumptes extorsions a comerciants pakistanesos i d'oferir l'adjudicació irregular d'una vivenda social a canvi d'un import. Llavors Albiol a més de destituir a Cortés com a coordinador del barri, destitueix de les seves funcions al regidor de Serveis Socials i Salut, David Gómez (el veiem a la foto de dalt darrera l'alcalde), el qual, enlloc de dimitir, passaria al grup de no adscrits i denunciaria que Cortés no estava sota les seves ordres sinó de Jurado (el regidor de seguretat que surt a la fot amb barret).

           Al Ple de finals d'octubre amb un Albiol encara més en minoria, David Gómez va ocupar seient al costat de CiU, mentre al carrer en manifestaven més d'un centenar de persones convocades per la plataforma en favor d'Albiol: "Tu lucha es la nuestra, con dos cojones!"

 "Albiol, tu lucha es nuestra lucha, no te rindas". "Con dos cojones", a la Plaça

 Defensors d'Albiol al Ple

 David Gómez, darrera els regidors de CiU, coma regidor no adscrit

                    

         Dos dies després del Ple d'octubre a Badalona es tornà a robar un banc amb explosius (rebentant el caixer automàtic), mètode fins ara gens habitual a Catalunya i Espanya, que ja havia passat sis setmanes abans (clica per llegir la notícia) però ni les televisions sensacionalistes ni cap dirigent del PP va sortit al mitjans culpant a ningú d'inseguretat, delinqüència, i màfies estrangeres, ni del "bonisme" vers la immigració com feien ara fa dos anys Alícia Sánchez Camacho i el mateix Albiol. 

 

                       UN MILIÓ EN OBRES SENSE EXPEDIENT, CULPA DE GÒMEZ?

         Però al Ple de desembre (als Plens de Badalona poden intervenir ciutadans i associacions que ho demanen) quan l'empresari badaloní Jesús Mallorquín va denunciar que l'Ajuntament li devia 368.000 euros per obres realitzades entre juliol i setembre a la ciutat. Eren  treballs que el Albiol atribuirà a encàrrecs il·legals de l'exregidor David Gómez, ara no adscrit. Gómez respongués que ell no havia fet res en solitari i que en moltes d'aquestes obres van prendre part àrees municipals que ell no dirigia , sinó que s'havien decidit des de Via Pública i Seguretat. Dies més tard es coneixeria el cas d'altres empresaris en situació idèntica i l'import d'aquesta obres seria d'un milió d'euros. Albiol repetí que les obres eren cosa de Gómez aprofitant que molts regidors i tècnics estaven de vacances al juliol i agost i traslladaria els fets a l'Oficina Antifrau.

     Els partits de l'oposició (PSC, CiU i ICV-EUiA) es va qüestionar la possibilitat que un sol regidor encarregui obres per valor de 700.000 euros sense que ningú més n'estigués al cas. Les tres forces van demanar una comissió d'investigació i aclarir també la col·lecta que Jurado va demanar o ordenar que fes la policia municipals entre empresaris.

  GOTERES A CASA DE LA COORDINADORA DE LA SALUT I EL PLE EXTRAORDINARI

        Tot aquest culebrot agafa una nova dimensió fa 10 dies quan El Periódico i altres mitjans fan públic que entres aquestes més de 50 obres irregulars hi havia la reparació de les goteres de casa de la coordinadora municipal del barri de La Salut, Julia Sánchez, una de les persones durant l'anterior equip de govern hauria impulsat la campanya "No queremos rumanos"

       Es demana un Ple extraordinari que se celebrarà el dimarts al matí, en una hora inusual, i Albiol responsabilitzà a l'empresa Demon Engineering de tramitar fraudulentament la factura donat que constava com una reparació de la via pública i que aquesta empresa consta que la seva activitat és la fabricació de sabates. 

     Arribat el torn del grups polítics, donà dos minuts al regidor David Gómez a qui havia responsabilitzat de tot, el qual començà a explicar que totes les obres s'havien fet o ordenat amb el coneixement d'altres regidors de districte o àrea, sense que l'alcalde li deixés acabar la seva defensa. Tan surrealista va ser la situació que quan li va tocar el torn a Carles Sagués d'Iniciativa digué que, tot i no compartir res amb Gómez li cedia uns minuts del seu temps per tal que pogués explicar-se. Sagues repassa algunes d'aquestes obres sense expedient, unes reals, altres, sembla fictícies, però algunes  fetes certament en en departaments o districtes responsabilitat de Miquel Juradao com la de Can Pepeus. Alguna, dins i tot inaugurada per l'alcalde. Sagués demanà la dimissió de l'alcalde.

       Ferran Falcó demanà també que es deixés parlar a David Gómez i qüestionà que la resta de regidors, sobretot Miquel Jurado i salvador lema, no en sabessin res. "Vostès ens han enredat", sentencià.

      L'ex alcalde Jordi Serra digué en el seu torn que si aquest Ple se celebrava era gràcies a que la premsa havia anat filtrant les irregularitats i ironitza que l'alalcade només hagués concedit un minut i vint segons per explicar-se a Gómez. Com els altres portaveus dubtà que la resta de regidors i l'alacade no en sapiguessin res de 50 obres irregulars. 

     Finalment Gómez va tenir un breu torn per explicar-se i digué que "no només vostès ho sabien tot, sinó que el telèfon ifon que tenia l'alcalde era un regal per les obres de l'empresa Demon Engineering, cosa que Albiol va negar.

      Acabat el Ple semblava que la moció de censura és cada cop més propera, tot i que alguns creuen que es millor esperar i deixar que el govern d'Albiol es deteriori encara més, sobretot si els tribunals, l'Oficina Antifrau prenen cartes en l'assumpte o si es filtren més dades que comprometin a l'equip de govern. El fet que es trenqui el pacte CiU-PP a la Diputació ho facilitaria. Però en aquests moments, segons algunes fonts, sembla que Ferran Falcó de CiU -que també és diputat al Parlament- es podria plantejar tot i tenir només 4 regidors, front els 9 del PSC, encapçalar temporal o permanentment l'alcaldia, opció que no acceptaria Iniciativa i difícilment s'ho empassaria el PSC. Sembla que Falcó està consultant a la militància i la Direcció de CiU què fer a curt termini.

 Veure escrit de Jordi Serra al seu blog demanant ja la moció de censura   En canvi CiU, diu que tot s'ha de fer "pas a pas", i La Vanguardia confirma que Falcó es planteja demanar al PSC que li cedeixi l'alcaldia (clica)    Veure també article d'Aïda Llauradó, presidenta d'ICV de Badalona (clica)

          Personalment considero un error una alcaldia encapçalada per la tercera força política, per més que les executives de CiU i PSC negociessin un canvi de cromos d'alcaldies o equips de govern presumptament delictius i amb regidors que han mentit sobre fets presumptament delictius del seu alcalde.  Cada cas es cada cas, i s'ha de resoldre localment. 

L'exalcalde Jordi Serra que potser aviat recupera l'alcaldia

Ferran falcó, de CiU

Carles Sagués, d'Iniciativa.

ARTICLE AL TRIANGLE: LA IMMIGRACIÓ SALTA DEL DEBAT ELECTORAL

Avui publico aquest article a El Triangle
A diferència de la campanya i precampanya de les eleccions catalanes de 2010, en que el PP de la mà d'Alicia Sánchez Camacho i de Xavier Garcia Albiol, van fer de les pors i problemes derivats de la immigració un dels eixos de la campanya, Alicia Croft enfilada en la gavina popular matava o eliminava immigrants il·legals, mentre Albiol portava una eurodiputada francesa en busca d'innexistent campaments de gitanos, ara gairebé no parlen del tema. I Anglada sembla que no té gaires possibilitats d'entrar al Parlament.

Clica aquí per llegir l'article complert
llegir fragment al Triangle digital


 En les eleccions del 2010, el Partit Popular i la Plataforma per Catalunya van aconseguir posar els suposats problemes de convivència provocats per persones vingudes de fora; ara
sembla que han estat superats perquè aquesta qüestió ha desaparegut de l’agenda política
Xavier Rius
Malgrat que a l’Hospitalet el PP hagi volgut competir amb la PxC a l’hora d’abordar certs problemes de convivència vinculats a la immigració, com els fullets que van repartir els regidors populars després d’uns altercats a la Florida d’aquest estiu en què apareixien fotos d’un incendi de contenidors ocorregut a Madrid, i que Josep Anglada i Alícia Sánchez-Camacho van estrenar les primeres 48 hores de l’actual cursa electoral fent campanya al barri de Ca n’Anglada, de Terrassa, sembla que, a diferència de fa dos anys, la immigració no forma part del discurs per al 25-N. Anglada i Sánchez-Camacho es van estrenar a Ca n’Anglada, barri de Terrassa amb un alt índex d’immigrants magribins, per recollir vots en un feu socialista del qual és alcalde Pere Navarro, candidat socialista a la Generalitat.
Queda molt lluny aquell novembre de 2010,
després que el llavors cap de l’oposició a Badalona, Xavier García Albiol, hagués passejat una eurodiputada francesa per Badalona a la recerca d’inexistents assentaments de gitanos romanesos i que, ja en campanya, realitzés un vídeo amb un contingut totalment fals en el qual apareixia un aturat autòcton llegint a la premsa una notícia falsa: «Zapatero regularitzarà un milió de sense papers», per dir la veu en off tot seguit: «Un milió més d’immigrants, un milió de problemes». Al cap d’alguns dies, Sánchez-Camacho, després d’atacar en els seus mítings el tripartit per un suposat bonisme amb la immigració, ens va sorprendre amb el videojoc electoral Alícia Croft, en què Sánchez-Camacho,
volant sobre la gavina popular, eliminava immigrants il·legals. El discurs del PP català incomodava certs dirigents del PP a Madrid, però va ser útil per aconseguir vots en aigües socialistes en les eleccions catalanes i, sobretot, per donar la victòria a Badalona a García Albiol en les municipals de mig any després. Molts dirigents del PP van reconèixer que el discurs demagògic sobre immigració havia beneficiat a Badalona, però en altres llocs els va restar vots també en favor de la PxC.
Ara, en l’actual campanya electoral catalana, centrada en el debat sobiranista, la immigració ha desaparegut de l’agenda tot i que certament el PP vol competir amb la PxC en alguns feus socialistes. I la premsa
sensacionalista, sobretot alguns programes de Madrid, ja no obren amb titulars apocalíptics quan una nit a Badalona es cremen deu contenidors i quatre cotxes com passava fa dos anys. Tampoc no ha estat motiu de titulars un nou tipus de delinqüència,  nou a Catalunya i a Espanya, perpetrada aquestes últimes setmanes dues vegades a la nova Badalona d’Albiol, com l’atracament nocturn a entitats bancàries
amb artefactes explosius que han volat diversos caixers automàtics.

RETALLADA DE FONS D’IMMIGRACIÓ
I pel que fa al discurs sobre immigració, el PSC, Iniciativa i ERC han denunciat que el Govern popular de Rajoy i també la Generalitat hagin deixat a zero els fons d’integració d’immigrants imprescindibles per
a l’aplicació de la Llei d’acollida catalana.
CiU lamenta la manca de fons retallats de Madrid i fa una hàbil estratègia d’acostament a les associacions d’immigrants, mentre –com també fa ERC– repeteix que els catalans d’origen estranger no seran
ciutadans de segona a la propera Catalunya independent. Però CiU, a diferència del que va fer el PSC fa ja dotze anys de col·locar a les llistes ciutadans d’origen magribí en llocs que garantien l’obtenció de
l’escó –i així va estar al Parlament dues legislatures el socialista Mohammed Chaib–, CiU ha col·locat en el número 60 de la llista de Barcelona –un lloc impossible– una dona d’un gran potencial, nascuda al Marroc,
Aouatif Stitou, cosa que fa pensar que cap dels nous catalans no podrà ocupar escó al nou hemicicle.
I el PP, tot i l’emulació del discurs de la PxC en alguns feus municipals socialistes, per més que Sánchez-Camacho faci campanya a Badalona al costat d’Albiol presumint d’«haver netejat» Badalona, el té callat.
Albiol està molt tocat després dels últims escàndols de suposades extorsions a alguns immigrants, que han motivat la marxa del grup municipal popular del regidor David Gómez, que s’ha passat al grup
no adscrit, de manera que ha deixat Albiol encara més en minoria. CiU dubta si fer ja la moció de censura que faria de Jordi Serra alcalde, o esperar que Albiol es desgasti encara més. I, mentrestant, el PP eludeix
en els missatges generals de campanya sacsejar ara la qüestió per evitar que pogués legitimar Anglada. I ja no fa vídeos de campanya per lamentar falses regularitzacions, sinó que en fa d’altres, amb discursos de la por, espantant els jubilats que no cobraran la pensió si Catalunya s’independitza. La por ara no és envers els de fora, sinó envers alguns de casa

 Els missatges xenòfobs de les eleccions del 2010 ja no són a
l’agenda política i Sánchez- Camacho ja no treu videojocs
en què surt matant estrangers.

El PP ja no atia la por dels de fora, sinó d’alguns dels de ‘casa’,
i en els seus vídeos es parla que els jubilats no tindran pensió
si guanya la independència

Intressant article d'Ignacio Cembrero a El País sobre el tema, clica 

CRISPACIÓ SOTA L'AJUNTAMENT DE BADALONA EN EL PRIMER PLE DESPRÉS QUE ALBIOL PERDI UN REGIDOR ACUSAT D'EXTORSIÓ. Nou atracament a Badalona a un banc amb bomba però ni Sánchez Camacho ni Albiol, ni les teles sensacionalistes creen alarma social com feien fa dos anys per fets menors.

Actualitzat, divendres 2 de novembre.

 Veïns convocats pel PP: "Tu lucha es nuestra lucha.Albiol no te rindas" "Con dos cojones, Abiol!"

.Pancartes contra Albiol, també a la Plaça mentre es feia el Ple.

 David Gómez, el regidor trànsfuga o no adscrit, fins ara  responsable de serveis socials, acusat d'extorsió.

 Albiol, ara està més en minoria després de perdre un regidor que no renuncia  a l'acta.

 Ferran Falcó de CiU té la clau de la moció de censura que faria Serra del PSC alcalde. Llegir al blog de F. Falcó la seva opinió sobre la moció de censura.

 Jordi Serra i Francesc Serrano del PSC

 Carles Sagués, d'Iniciativa, que recolzaria des de l'oposició un govern PSC-CiU

Les fotos són meves, tret de la de sota que és de El Periódico.
Es fa difícil explicar en un article què està passant a Badalona amb el Govern en minoria de Garcia Albiol. Albiol va guanyar les eleccions el 22 maig de 2011, passant de 7 a 11 regidors. El PSC de Jordi Serra, malgrat incrementar lleugerament els vots es quedava amb els 9 regidors que tenia. CiU va baixar de 5 a 4 regidors i Iniciativa de 5 a 3. ERC, que formava part de l'equip de govern anterior es quedava fora. Ferran Falcó, cap de llista de CiU que en l'anterior mandat formava part del govern, portant les àrees de convivència i seguretat, i que creia que tal com havia passat a les eleccions catalanes de 2010, CiU pujaria, veu com es frustren els seus plans de si pujava en vots i regidors, encara que hagués guanyat Albiol, posar com a condició a Serra per sumar-se de nou a un govern de coalició, ser ell durant mig mandat l'alcalde.
Com la llei diu que si cap candidat obté al Ple de constitució el vot de la meitat més un dels regidors (14 de 27), es proclama alcalde al cap de la llista que ha tingut més vots ciutadans, Albiol, amb només 11 del 27 regidors va accedir legítimament a  l'alcaldia. Des del PSC s'acusaria a Falcó i CiU de pagar a Badalona la penyora pel suport del PP a CiU, tant al Parlament de Catalunya com a la Diputació de Badalona. S'ha de dir que Iniciativa hagués donat suport tant a un govern PSC-CiU, amb ells a l'oposició però votant pressupostos i ordenances, com a un possible tripartit PSC-CiU-Iniciativa.
Una de les primeres mesures d'Albiol va ser desmantellar l'Unitat de Convivència de la Guàrdia Urbana (UCO) i crear l'unitat Omega (lletra d el'alfabet grec que significaria la fi dels temps) i amb Miguel Jurado de regidor de seguretat es va dedicar a fer batudes a establiments habitualment regentats per immigrants i anunciar el tancaments d'alguns d'aquests, encara que pocs dies després en solventar les irregularitats o deficiències tornaven a obrir. Recordo quan acabava el llibre "Xenofòbia a Catalunya" a finals d'agost de 2011, reunir-me amb Albiol al seu despatx l'endemà d'una d'aquestes batudes o inspeccions sistemàtiques. I Albiol em va negar que es fessin batudes premeditades a establiments d'immigrants. Altres alcaldes o exalcaldes metroplolitants em deien d'Albiol que, quan ells precintaven un local, ni un feien en forma de batuda (25 inspeccions i a veure si en podem clausurar dos en un dia) ni convocaven rodes de premsa per anunciar-ho. Algunes d'aquestes inspeccions a restaurant i bars es feien a hores on l'establiment estava ple de clients i amb la irrupció de cotxes patrulla amb les llums d'emergència.
Per l'exregidor de seguretat, Ferran Falcó i per l'exalcalde, Jordi Serra la seguretat no millorava,  però a diferència del que passava quan Albiol estava a l'oposició, si un vespre es cremaven quatre vehicles i deu contenidors, Badalona no sortia ja als programes de televisió amb titulars com  "Noche de fuego y vandalismo en Badalona"        

         El regidor David Gomez (que ara ha deixat el PP) darrere, Jurado amb barret, i Albiol, en una de les seves polèmiques actuacions.

 Però les diferències entre Miquel Jurado i el cap de la policia, Conrado Fernández, van sorgir ben aviat.  El PP va creure Conrado Fernández estava al darrere d'una carta que diferents comandaments van enviar a l'alcalde per queixar-se de la política del regidor de Seguretat. I l'endemà que es difongués que Jurado anava a cessar a Fernández, es va fer públic que la Conselleria d'Interior el reclamava per un any en Comissió de Serveis, per fer un estudi, tot i que seguiria cobrant de l'Ajuntament de Badalona. Jurado seria responsabilitzat d'ordenar a membres de la Guardia Urbana fer una col·lecta entre empresaris, diguem irregular (clica per anar a la notícia) i aquí, Diari de Badalona

No detallaré aquí el meu punt de vista de la gestió d'Albiol ni les males relacions inicials entre CiU i PSC per no haver donat suport a un govern en majoria PSC-CiU amb el suport o la participació de'ICV. Sí que recordaré que l'Audiència va reobrir el cas dels pamflets amb la foto de "No queremos rumanos" (Clica aquí) , cosa que va fer que Inicitiva i PSC demanessin que Albiol deixés l'alcaldia mentre durava el procés judicial. També he de dir que tant a CiU com al PSC, a mida que moltes de les promeses d'Albiol no les complia hi havia dubtes de si era millor fer ja una moció de censura o deixar-lo que es desgastés.(Llegir al blog de Ferran Falcó) No obstant, un cop trencades les bones relacions CiU-PP al Parlament, i a mida que Albiol s'ha anat desgastant, han millorat les relacions entre Serra i Falcó a Badalona.
 El fet és que aquest últimes setmanes després que es denunciés que el coordinador del barri de Sant Roc, Antonio Cortés (un ciutadà gitano de confiança d'Albiol) fos denunciat per presumptes extorsions a comerciants pakistanesos i d'oferir l'adjudiació irregular d'una vivenda social a canvi d'un import, Albiol va destituir de les seves funcions al regidor de Serveis Socials i Salut, David Gómez, el qual, enlloc de dimitir, ha passat al grup de no adscrits, deixant el PP i replicant que Cortés no estava sota les seves ordres sinó de Jurado.
Al Ple de dimarts, amb un Albiol encara més en minoria, David Gómez va ocupar seient al costat de CiU, mentre al carrer en manifestaven més d'un centenar de persones convocades per la plataforma en favor d'Albiol: "Tu lucha es la nuestra, con dos cojones!"
Fins quan podrà guantar?  Què farà CiU?  El beneficiarà la querella pel "No queremos rumanos", en poder.se fer la víctima?
De moment, dos dies després del Ple, a Badalona es tornà a robar un banc amb explosius, mètode fins ara gens habitual a Catalunya i Espanya, que ja va passar fa sis setmanes (clica per llegir la notícia) però ni les televisions sensacionalistes ni cap dirigent del PP ha sortit al mitjans culpant a ningú d'inseguretat, delinqüència, i màfies estrangeres com feien ara fa dos anys Alícia Sánchez Camacho i el mateix Albiol.


Comunicat de CiU front el cessament, i declaraciones de de l'exalcalde Jordi Serra (clica)
Declaracions del regidor acusat d'extorsió responsabilitzant a Jurado
 La destitució del cap de la Guàrdia Urbana que marxa a la Generalitat, llegir al Punt Avui
 El pas del Cap de la Guàrdia Urbana a la Generalitat
Article a La Vanguardia: El equipo destructor

L'ABSÈNCIA D'UNA REGIDORA D'INICIATIVA FA QUE NO S'APROVI LA MOCIÓ CONTRA ALBIOL

El ple de l'Ajuntament de Badalona d'ahir al vespre va rebutjar la moció que d'ICV-EUiA per tal que l'alcalde Xavier Garcia Albiol cessés de les seves funcions mentre durés el procés judicial que l'Audiència de Badalona ha reobert contra la seva persona per la distribució dels pamflets amb la foto de "No queremos rumanos" que l'Audiència ha ordenat que vagi a judici  (anar al cas, clica) Tal com explicava fa uns dies els 12 vots d'ICV-EUiA i el PSC, amb l'abstenció CiU, havien de permetre que la moció prosperés ja que el PP en té només 11. Però l'absència per malaltia de la regidora ecosocialista Asun Garcia va provocar un empat a 11 que va trencar l'alcalde amb el seu vot de qualitat, tal com permet la llei en aquest casos.  Sembla que ICV-EUiA tornarà a presentar la moció el proper ple.
En el debat el convergent Ferran Falcó va preguntar als que defensaven el cessament d'Albiol si el que volien era que l'alcaldia fos ocupada per un altre regidor del PP o d'un altre partit. I és de moment no sembla clar que CiU, tot i distanciar-se d'Albiol, estigui ja per donar al seu suport al socialista Jordi Serra. S'ha de dir que la votació d'ahir tenia només valor simbòlic en no ser una moció de censura.  

LA DERROTA D'ALBIOL DEMÀ A BADALONA, EL JUDICI PEL 510, I EL TRENCAMENT DE CiU i PP

Una de les consequències del pacte entre Artur Mas i Alicia Sánchez Camacho al Parlament, de fa 21 mesos, va ser que sis mesos després CiU i PP es recolzarien de manera directa o indirecta a molts ajuntaments i que la Diputació de Barcelona quedaria en mans de CiU i PP. A Badalona on fins fa 15 mesos hi havia un tripartit del PSC, CiU i ERC, amb el socialista Jordi Serra com alcalde, havent estat el 2007 el PSC la llista més votada, CiU es va negar el juny de 2011 a reeditar el tripartit amb PSC i Iniciativa que hagués tingut majoria absoluta. Així Albiol, tot i estar en minoria (11 regidors del PP front 16 de l'oposició) va ser investit alcalde com a cap de llista més votada. 

Poc abans de les municipals de 2011 el cap de llista de CiU a Badalona i diputat al Parlament, Ferran Falcó, em va negar que Badalona amb Albiol com alcalde seria la "torna" al suport del PP a CiU al Parlament. Falcó confiava  que a les municipals de 2011 CiU augmentaria en vots i regidors després que, a les eleccions catalanes de novembre de 2010, CiU havia incrementat el seu sostre a Badalona guanyant per molt als socialistes. Així Falcó, en el cas que Albiol fos la llista més votada, tant si CiU superava al PSC, com si quedava lleugerament per sota del PSC posaria com a condició per evitar que Albiol fos alcalde ser ell alcalde o, al menys, compartir l'alcaldia amb Jordi Serra, dos anys cada un.

Però el maig de 2011, tal com molts preveien, el PP de García Albiol seria la llista més votada passant de 7 a 11 regidors. El PSC tindria 400 vots més que el 2007, però es quedaria en els 9 escons, mentre CiU perdria més de 2000 vots en comparació a 2007 i baixaria de 5 a 4 regidors. Iniciativa també baixaria de 5 a 3 i ERC es quedaria fora. Així els regidors que guanyava Albiol es hi prenia a ERC, CiU i Iniciativa. En aquesta situació Falcó perdia la carta de posar com a condició per evitar que Albiol fos alcalde, que CiU ocupés l'alcadia mig mandat, i Albiol en minoria, tal compreveu la llei quan cap candidat en el Ple d'investidura rep el suport de la meitat més un dels regidors, fou proclamat alcalde.

Inicialment CiU va donar suporta a Albiol en algunes votacions. En altres, com a la del desembre passat demanant una moratòria a l'obertura de nous centres de culte per evitar que s'obrís un oratori al barri de la Pau que complia tots els requisits legals, CDC hi va votar en contra, i Albiol no va poder impedir l'obertura d'aquest oratori. He escrit CDC, no CiU, perquè el regidor d'Unio Democràtica de Catalunya va sortir a orinar moments abans d'aquella votació i no hi va participar, potser a causa d'una necessitat fisiològica sobtada, potser a causa de les bones relacions que l'alcalde d'UDC de Salt, Jaume Torramadé que acabava d'aprovar una moció en aquest sentit a Salt, hauria establert, sembla, a Platja d'Aro amb Albiol.  

Aquests últims mesos Ferran Falcó, que l'anterior mandat portava amb el convergent Josep Pera les àrees de Convivència, immigració i Guàrdia Urbana, va fer diferents escrits molt crítics amb la gestió de seguretat d'Albiol i del seu regidor (amb esperit de xèrif) Miguel Jurado. Casualment o no l'anterior cap de la Guàrdia Urbana, sembla que no s'entenia gents amb el superregidor Juradao i va aconseguir una trasllat en comissió de serveis a la Generalitat, i el nombre de baixes per malaltia a la Guàrdia Urbana, segons Falcó i Jordi Serra es van multiplicar. Així Jurado irrompia, perdo! hauria de dir es presentava, amb diverses unitats fent anar llums d'emergència a restaurants regentats per estrangers i, amb els clients dins, els sancionava per infraccions com tenir un endoll fora de normativa. També feien inspeccions segons Albiol o Jurado, batudes segons l'oposició, a una vintena de locals, causalment gairebé tot regentats per estrangers, i en precintava un parell i acte seguit Albiol i Jurado ho anunciaven en roda de premsa. Però segons Falcó la realitat era que a Badalona s'estaven produint més delictes ara que governava Albiol (anar al blog de Ferran Falcó, clica).

El fet, però, és que fa uns dies es va conèixer que l'Audiència de Barcelona ha decidit reobrir el cas arxivat per les octavetes de "No queremos rumanos" (clica)    que Albiol havia repartartit de la mà de Sánchez Camacho, ordenant que es faci el judici per un suposat delicte d'incitació a l'odi  i la discrimació per motius ètnics (article 510 del Codi Penal). Reconec que jo tinc els meus dubtes del resultat polític d'aquest judici, donat que Albiol, com ja vaig dir fa uns dies, ho pot aprofitar per fer-se la víctima,

En aquest context Iniciativa ha presentat pel Ple de demà  dilluns una moció demanant que donat que Albiol està imputat d'un delicte greu, deixi l'alcaldia en mans d'un altre regidor. El PSC hi donarà suport i CiU, amb Falcó i Pera al capdavant sembla que s'abstindran. La moció, doncs, s'aprovarà (però no és una moció de censura!). I en aquest escenari, ara que s'ha trencat a l'ajuntament de Barcelona i al Parlament els pactes CiU-PP, es torna a plantejar un govern tripartit amb majoria absoluta de PSC, CiU i Iniciativa.

Imatge de la presentació del meu llibre a la seu d'Amics, associació islàmica que va obrir l'oratori que Albiol rebutjava, A primera fila l'exalcalde socialista Jordi Serra i el regidor i cap de llista d'Iniciativa, Carles Sagués. Al fons dret, fullejant el meu llibre, Josep Pera, regidor de CiU.
Informació de la reobertura del sumari per tal que Albiol vagi a judici

Informació sobre els pactes a Badalona, a la presentació del meu llibre a Badalona

ES REOBRE EL SUMARI D'ALBIOL PELS TRÍPTICS DE "NO QUEREMOS RUMANOS"

   La Audiència de Barcelona ha decidir continuar el procés penal a l' empara de l'article 510 de Codi Penal contra l'alcalde de Badalona,  Xavier García Albiol (PP), pels pamflets repartits l'any 2010 amb una fotografia d'un cartell amb amb el lema "No queremos rumanos"

 García Albiol i el regidor Miguel Jurado, comandant una acció policial. Les maneres de Jurado no agraden a bona part del cos policial badaloní.(foto El Periódico)

 



En un auto, la Secció Octava de la Audiència de Barcelona ha estimat el recurs presentat por l' acusació particular exercida per SOS Racisme, al que es va adherir la Fiscalia, contra la decisió d'una jutge de Badalona d'arxivar la causa contra García Albiol pels pamflets, en entendre que les crítiques als gitanos romanesos quedaven emparades per la llibertat d'expressió i no infringir l'article 510 d'incitació a l'odi, la violència o la discriminació per motius ètnics. Precisament la Secció Cinquena de l'Audiència va fer pública la passada setmana la sentència revocant la condemna al regidor de Plataforma per Catalunya de Vic, JuanCarlos Fuentes, pels pamflets falsos islamòfobs fotocopiats i repartits durant la campanya de les municipals de 2007 per Fuentes, llavors Secretari General del partit, al·legant que no eren delictius sinó només sarcàstics (clica aquí)
Els fets que ara s'imputen a Albiol van passar a Badalona el dissabte 24 d’abril de 2010 en sortir a repartir fulletons, acompanyat d'Alícia Sánchez Camacho en favor de la seguretat ciutadana, en el que es veia una foto amb un cartell: “No queremos rumanos”.
Aquell mateix dia, davant les crítiques que va generar pel contingut, qualificat de racista, Sánchez Camacho va intentar desmarcar-se’n i, a mida que la bola mediàtica creixia, per les exigències de la directiva de PP, va acabar disculpant-se. Així, Sánchez Camacho diria que “Demano disculpes si algú s’ha sentit ofès: la delinqüència no té nacionalitat”. Esteban Pons, Vicesecretari de Comunicació del PP dirà que “Les declaracions són extremadament desafortunades; però no tinc elements per dir si ha de dimitir”.
El que motivaria que el PP estatal fes rectificar a Sánchez Camacho –mentre Albiol guardava silenci—, és el fet que a Madrid el col·lectiu majoritari d’immigrants és el romanès, els que, com a comunitaris, poden votar i ser candidats a les eleccions municipals. I certament, tant l’Ajuntament de Madrid com el govern autònom estava fent una important tasca d’acostament als immigrants d’aquesta nacionalitat. És cert que la majoria d’immigrants romanesos tenen també una actitud racista vers els gitanos, i que la societat romanesa, és racista amb els seus dos milions de gitanos. Però el fet que els màxims dirigents del PP català repartissin un fulletó on es deia “No queremos rumanos” , encara que es referís als gitanos, va genera sentiment contradictoris dins del PP.
Ara l'Audiència ha ordenat ara que continuí el procés contra Albiol, per la qual cosa sembla més que probable que s'arribarà la judici oral. Per l'Audiència les manifestacions d'Albiol mostren "un missatge clarament incitador a la discriminació i l'odi que podrien excedir l'àmbit generós de la llibertat d'expressió"
García Albiol ha declarat avui en conèixer la notícia que ell només lluita contra "els que venen Badalona a delinquir i robar" i ha manifestat el seu malestar pel fet que la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya se sumessis al recurs de Sos Racisme. De totes formes, segons he pogut saber, a l'entorn d'Albiol hi  ha qui considera positiu que l'alcalde acabi sent jutjat donat que li servirà d'altaveu per repetir el seu discurs sobre seguretat, ara que des del cap de CiU de Badalona i responsable de seguretat l'anterior mandat, Ferran Falcó, estava criticant força Albiol amb l'argument que havia augmentat la inseguretat. Falcó va ser qui que fa quinze mesos, en negar-se a recolzar un nou tripartit encapçalat pel PSC, Albiol fos alcalde. Falcó denunciava  que amb Albiol, en contra del que deia, havia augmentat la inseguretat i havia generat una situació de malestar entre els agents. (llegir al blog de Ferran Falcó, aquí) i (també aquí, comunicat de CiU d'ahir) i des del PSC, l'ex alcalde Jordi Serra havia criticat la manera de portar la Guàrdia Urbana del polèmic regidor de seguretat , Miguel Jurado.

XENOFÒBIA A CATALUNYA, PORTADA DEL PUNT AVUI I DEL SUPLEMENT DE CULTURA

 

Quan pensava que s'havia acabat la promoció del llibre, surt a la portada del Punt Avui i és portada sencera del Suplement de Cultura. Les dues pàgines centrals del diari són dedicades al llibre. Quin luxe! Aqui podeu llegir el llarg comentari que és força bo i si no es veu bé a sota hi ha el link del text.

Llegir-ho en format de text, clica aquí
Anar al blog de Xavier Serrahima, autor de la crítica i llegir-ho

"XENOFÒBIA A CATALUNYA" PORTADA DEL PUNT AVUI I DEL SULPMENT DE CULTURA

XENOFÒBIA A CATALUNYA, PORTADA DEL PUNT AVUI I DEL SUPLEMENT DE CULTURA 

Quan pensava que la promoció del llibre s'havia acabat, el suplemet de Cultura del Punt Avui li dedica dues pàgines, les portades del diari i del suplement.

x

Assaig

Xavier Serrahima

Posem el cascavell al gat 
Anàlisi de la xenofòbia

24/05/12 02:00 -

Aquest títol és un crit d'alerta
que faríem bé de no desoir

Rius té cura de recórrer
a la subjectivitat de les xifres explícites

L'estudi palesa per què el conflicte ha esdevingut un polvorí

Xavier Rius i Sant publica a Edicions de 1984 l'assaig ‘Xenofòbia a Catalunya', en què analitza la situació actual dels immigrants

Tal com explicitava una faula d'Isop, quan existeix una situació social conflictiva o potencialment conflictiva el problema fonamental no rau tant a saber veure-la i diagnosticar-la, sinó, sobretot, acarar-la amb coratge i decisió, tenint ben clar qui posarà el cascavell al gat. Més que no pas paraules, són necessaris els fets. Però, és clar, sempre acostuma a ser més simple –i menys arriscat– fer l'orni, tot mirant cap a una altra banda. I més encara, no cal dir-ho, quan hi intervenen interessos polítics o electorals.
En la qüestió de la immigració, per desgràcia, a Catalunya durant molts anys –més que no hauria estat lògic i convenient– s'ha optat per la tan eficaç tàctica de l'estruç, amagant el cap sota terra cada vegada que han aparegut brots incipients de rebuig i d'intransigència que posaven en evidència que l'espasa de Dàmocles del racisme es mantenia suspesa en un fràgil equilibri damunt de les nostres testes. Brots preocupants i premonitoris que eren observats, en general, amb una mescla explosiva de displicència i magnanimitat que ha permès que els petits focs amenacessin de transformar-se en un incendi tan paorós com indeturable.
I ara, no cal dir-ho, quan ha esclatat el que tant temíem, quan un foc sense control amenaça amb anorrear la convivència i fer-ne cendres, mentre els uns es posen les mans al cap, fent cara de sorpresos, els altres mostren la seva baixesa moral tot aprofitant la crisi per a convertir els més febles i desemparats en l'injust objecte de les seves ires. Amb una demagògia tan ignominiosa com perillosa, asseguren que la culpa de tot la tenen els immigrants, que han de marxar perquè “a casa nostra no hi cabem tots”.
Abans que no sigui massa tard, i que prenguem mal, fóra bo que llegíssim i tinguéssim tothora ben presents llibres tan assenyats i escaients com Xenofòbia a Catalunya, de Xavier Rius i Sant. Una obra necessària –tot i que, en els capítols inicials sobretot, un xic massa prolix per als lectors i lectores generalistes– per a obrir els ulls a aquells que s'entesten a mantenir-los closos o mirar cap a una altra banda mentre el cultiu de l'odi i la intolerància produeixen tants estralls.
Un crit d'alerta que tots plegats –tant els més conscienciats com els que ho estan menys (aquells que creuen, ingènuament, que la qüestió no els afecta pas)– faríem bé de no desoir. No fos cas que es repeteixi una realitat tan abjecta com la que produí el racisme del nacionalsocialisme, tan encertadament descrita pel famós poema del religiós luterà Martin Niemöller Quan els nazis van venir pels comunistes que comença amb aquests versos: “Quan els nazis van venir a cercar els comunistes, / vaig guardar silenci; / jo no era comunista.” Per a concloure: “Quan van venir a cercar-me, / no restava ningú que pogués protestar.”
A banda d'una benvinguda a l'apologia de la integració i dels beneficis de la interculturalitat –i no de la multiculturalitat– ben entesa, aquesta obra ofereix un exhaustiu resum de la història de la immigració dels darrers anys, que permet comprendre no només quin és l'estat de la qüestió, sinó, sobretot, quins han estat els errors i les falses dreceres que ens han dut al cul-de-sac on som.
Segons el seu expert parer, existeix una sola via per a sortir del fosc clot on hem anat a raure. Una via que cada vegada és més peremptori que emprenguem: la de posar-nos immediatament a la feina, afrontant-nos a la immigració amb coratge i seny. Deixant de costat tant les (teòriques) receptes miraculoses d'una part de l'esquerra –amarada massa sovint d'un bonisme miop, ineficaç i contraproduent– com l'estigmatització –perillosa– de part de la dreta, ja sigui de la declarada o de la camuflada.
El detallat estudi de Rius palesa de manera diàfana que si el conflicte s'ha anat enrarint, fins a esdevenir gairebé un polvorí, no ha estat pas per casualitat, sinó per una progressiva acumulació d'intransigència, de covardia, de desídia i de negligència: “La manera de gestionar el flux migratori va consistir a negar-ne la magnitud i a fer molt difícil que la gent vingués amb papers, mentre que els irregulars trobaven feina a l'economia submergida.”

Amb caràcter caritatiu

Tot plegat, complicat per l'absoluta incomprensió amb la qual s'ha enfocat la qüestió les poques vegades que s'ha procurat tractar de posar-li remei, partint d'un malentès caràcter caritatiu de la política immigratòria, entès més com un favor o un acte de beneficència que no pas com un estricte compliment dels drets de ciutadania que, pel fet de ser persona, també correspon als immigrants.
Situació agreujada encara més pel fet que “des dels ministeris de l'Interior i de Treball s'abordava la immigració des del punt de vista policial, oblidant la integració”, com es posà de manifest l'any 1996, quan una colla d'immigrants foren sedats amb Haloperidol per al vol de retorn als seus respectius països d'origen. Tracte inhumà i denigrador que Mayor Oreja, amb la seva sensibilitat habitual, qualificà com una operació “discreta, diplomàtica desagradable i antiestètica” i que José María Aznar clogué sense contemplacions: “Hi havia un problema i l'hem resolt.”
En el seu recorregut per la història dels darrers anys, el periodista fa esment tant de les més grans i destacades errades i moments especialment tristos –El Ejido, Ca n'Anglada, Salt, Vic i el padró...– com d'alternatives positives, encara que puntuals, que han demostrat un efecte tan positiu com tranquil·litzador. Entre elles, l'experiència escolar de Manlleu i Vic (on s'apostà per una distribució equitativa i proporcional dels immigrants entre totes les escoles públiques i concertades), les de Badalona (el pla d'acollida i el desplegament d'agents cívics duts a terme a Badalona per Ferran Falcó i Josep Pera), de Santa Coloma de Gramenet (Taula de Convivència), de Barcelona (Comissionat d'Immigració i Diàleg Intercultural) o les Xarxes Antirumors de diverses ciutats.
Actuacions modèliques, coratjoses i eficaces que, cal dir-ho, foren vergonyosament aprofitades en alguns casos pels quatre demagògics i populistes de sempre per a obtenir rèdits electorals, desvelant els instints més primaris de la ciutadania, atiant imprudentment les brases del racisme i la xenofòbia i provocant un clima de tensió irrespirable que podria haver comportat incidents greus.
A fi de posar l'èmfasi en la magnitud del problema, Rius té cura de recórrer a la subjectivitat de les xifres, que expliciten el gran canvi quantitatiu que s'ha produït els darrers vint anys: mentre que l'any 1992 el nombre d'estrangers legals que vivien a l'Estat espanyol era de 511.696 –106.673 dels quals a Catalunya–, l'any 2011 el seu nombre s'havia decuplicat, passant a ser 5.730.667 –dels quals 1.182.957 a casa nostra.
Convertint, doncs, el que era un fet circumstancial –la població estrangera superava per ben poc l'1% del total a l'Estat i una mica més de l'1,5% a Catalunya– en una realitat estructural tan bàsica com ineludible: l'any passat els estrangers ja eren el 12,14% de la població espanyola i el 15,69% de la catalana.
Fet que explica prou clarament la necessitat de plantejar-se amb urgència un pla estratègic que permeti la integració de la població immigrada al nostre país, assimilant-la i empeltant-la en el gresol compartit de la nostra societat plural. D'aquesta societat que, malgrat els trastorns i distorsions que aquesta opció ha provocat, considera català o catalana qualsevol persona que, provingui d'on provingui i sigui la seva situació quina sigui, “viu i treballa a Catalunya” –i, hi afegiríem nosaltres, “se'n senti o se'n vulgui sentir”.

Les reflexions que ofereix Xenofòbia a Catalunya podrien ben bé servir de punt de partida d'una nova mentalitat política, que acarés la situació amb empenta i energia, atrevint-se no tan sols a posar el cascavell al gat, sinó transformant una necessitat –que alguns s'entesten a presentar com un problema– en una magnífica oportunitat, en una font d'enriquiment i de diàleg.
Per a la qual cosa fóra ben convenient tenir presents –entre d'altres, per descomptat– les molt enraonades Conclusions exposades a les pàgines finals de l'obra. Per més que totes elles siguin prou interessants, haurem de limitar-nos a transcriure'n una sola:
“No es pot gestionar la immigració ni treballar per aquesta societat intercultural si es va contra els drets fonamentals. [...] La criminalització dels musulmans genera un tancament contraproduent. No convé assimilar islam amb integrisme, ni salafisme amb terrorisme. El 95% de les víctimes d'Al-Qaida són musulmanes. No hem de culpar els musulmans d'aquí de la manca de llibertat religiosa als països musulmans.”
Clica aquí per anar a l'article al Punt Avui. 

  L'escriptor Xavier Serrahima, autor de l'article

UNIÓ ATIA EL RACISME, article al Triangle d'avui. El regidor de Guardiola

Article El Triangle, els twitts racistes del regidor Unió, clica aquí

 

La nit de Reis el digital Llibertat.cat feia públic que el tinent d’alcalde de Guardiola de Berguedà, i regidor d’Ensenyament i Governació, Jordi Carreras Granero, d’UDC, estava tuitejant comentaris racistes i xenòfobs. Alguns propis, com que "Als reis mags els demano un burca per poder anar a l'atur i que m'atenguin ràpid". Altres eren retuitejades de piulades de Josep Anglada com la que va fer arran de l’assassinat d’un senegalès al barri del Besòs: “Els disturbis de París ja no són tan llunyans. Una societat multicultural sol ser una societat multiconflictiva” o el lament a que “CiU pressuposta 19ME en plena crisi per fomentar la multiculturalitat religiosa i atendre els immigrants”. L’endemà Carreras, que és president de la Unió de Joves del Berguedà ironitzava sobre les crítiques contra ell amb una nova burla racista: "M'han deixat de seguir 8 o 9 persones. O són jueus o no entiendo...". El regidor de la CUP de Berga, Francesc Ribera, Titot, va demanar des del seu Twitter "CiU de Guardiola hauria de destituir del govern i expulsar del partit el seu regidor feixista. Si no ho fa estarà assumint el seu discurs"

L’endemà de Reis, després que aquestes opinions fossin recollides i criticades a diferents mitjans, i les joventuts d’Esquerra Verda i les Socialistes demanessin també el seu cessament, Carreras remetia un comunicat en el que demanava perdó "a les persones o col·lectius que s'hagin pogut sentir molestos". Tot i que admetia que van ser "desafortunats", s'excusava adduint que "es van fer dins d'un context de queixa per una situació viscuda feia hores per un conegut". Acte seguit l’alcaldessa de Guardiola, Montserrat Ribera, de CDC, justificava mantenir el càrrec al regidor d’Unió perquè la seva feina al consistori «ha estat bona i per tant no prendrem mesures. Donem per bona la disculpa del regidor».

  L’alcaldessa, membre de la Comissió d’Igualtat de les Persones del Parlament

Aquesta manca de voluntat d’aplicar algun correctiu al regidor que estava piulant comentaris, uns que legitimaven mentides sobre la immigració i altres, clarament xenòfobs, xoca amb les responsabilitats polítiques de Montserrat Ribera que més a més d’alcaldessa és diputada al Parlament i membre de la Comissió d’Igualtat de les Persones de la cambra. Comissió que treballa per eradicar discriminacions en base al gènere, origen i creences, i, sense cap mena de dubte, les piulades del seu regidor d’Ensenyament no només legitimaven mentides sobre certs col·lectius, sinó que insultaven i incitaven a la discriminació.  

Les piulades de Carreras han generat malestar, un cop més, en aquells sectors de CDC con la sectorial de Nous Catalans, la Direcció General d’Immigració i entre aquells regidors de tants municipis que dia a dia treballen i creuen en les polítiques de cohesió social i combaten rumors com els que escampava el regidor d’Unió. I és que una vegada més des d’Unió es torpedeja l’aplicació del Pacte Nacional d’Immigració que CiU també va signar. Primer van ser les declaracions dels dos alcaldes dels municipis més importants que té Unió,  Salt i Vic, Jaume Torramadé i Josep Maria Vila d’Abadal contra el dret de vot dels magribins; després la propostes de moratòria a l’obertura de mesquites i esglésies africanes a Salt, després les declaracions de Duran Lleida sobre els perjudicis de la immigració al preu dels habitatges i a la qualitat de les escoles, i el laments que neixin més Mohameds que Jordis. A Badalona, on CiU ha combatut sempre el discurs islamòfob de García Albiol, Unió es va desmarcar dels seus companys de CDC. Així en el Ple del passat dia 20, en el que Albiol va presentar una proposta de moratòria a l’obertura de mesquites per impedir l’obertura d’un oratori que compleix els requisits de la Llei de Culte, instants abans de la votació en la que els regidors del PSC, Iniciativa i CiU van derrotar amb la seva majoria la proposta de l’alcalde, el regidor d’Unió, Jordi Subirana va abandonar el Saló de Plens, fet que va recalcar amb ironia l’alcalde Albiol al Convergent Ferran Falcó. 

Si fins fa uns anys s’havien fet públic diversos casos de traspàs de militants d’UDC cap a PxC, ara ha estat polèmic el nomenament del gerent de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, Manel Medeiros, ara militant d’Unió, que va liderar PxC a Barcelona entre 2002 i 2004. I és que com mostra la manca de sancions d’Unió cap el regidor de Guardiola, les opinions de certs sectors d’UDC no són gaire diferents de les de Josep Anglada.

Xavier Rius

Comentari sobre les meves opinions al Regió7, clica aquí

o

Més informació sobre la polèmica a Llibertat.cat

ARTICLE AL PERIÓDICO SOBRE LA PROPOSTA DE MORATÒRIA DE GARCÍA ALBIOL A NOVES MESQUITES

 link article El Periódico 20-12-2011 clica aquí

Repitiendo el guion de las mezquitas

Albiol no aconseguirà congelar avui a Badalona l'obertura de nous centres de culte musulmans

Dimarts, 20 de desembre del 2011

Albiol no conseguirá congelar hoy en Badalona la apertura de nuevos centros de culto musulmanes

XAVIER
RIUS

Tras la campaña de las elecciones generales, en la que pese a votarse las cámaras que legislan y gestionan la inmigración el PP evitó hablar de la cuestión, el alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha decidido retomar su discurso habitual con una propuesta que se votará hoy en el pleno municipal, destinada a congelar la apertura de nuevas mezquitas y centros de culto. Una propuesta similar a la que hizo el alcalde democristiano de Salt, Jaume Torramadé, en agosto, que solo sirvió para tensar la convivencia y que en modo alguno impedirá la construcción de una mezquita en Salt, pero sí ha evitado, de momento, que los evangelistas africanos inauguren el local adaptado a las exigencias de la ley de culto. Parece que Torramadé pretendía con dicha moratoria ganar tiempo tras el anuncio del Govern catalán de modificar la ley de centros de culto aprobada con el tripartito.
Albiol justifica su deseo de impedir la apertura de nuevas mezquitas con el argumento de que su apertura en barrios con un 35% de inmigración los convertiría de manera irreversible en guetos. Argumentos que recuerdan los de Torramadé para justificar su moratoria cuando dijo que deseaba evitar que se convirtiera en un parque temático de religiones de inmigrantes. Y si es cierto que algunos barrios de Salt, en los que la mayoría de habitantes no son autóctonos, tendrían las características de lo que se califica como guetos, dicho fenómeno se produjo en el periodo 1999-2007, cuando él fue alcalde. Y precisamente la zona pactada durante el pasado mandato por la entonces alcaldesa socialista, Iolanda Pineda, para ubicar los nuevos centros de culto está fuera de dichos barrios.

A diferencia de la propuesta de Torramadé en Salt, que se pudo aprobar gracias a los dos tránsfugas de Plataforma per Catalunya, que desde entonces acostumbran a votar todas sus propuestas facilitándole la mayoría absoluta, la suspensión no prosperará en Badalona dado que PSC, CiU e Iniciativa, si votan juntos, superan en concejales al PP. Y si en algún lugar los concejales de CiU han tenido en inmigración una posición clara y acorde con los consensos alcanzados los pasados años, como el Pacte Nacional per la Immigració y las leyes de acogida y de centros de culto, ha sido en Badadalona con los ediles Ferran Falcó y Josep Pera. Así, en el anterior mandato ellos eran los responsables de las áreas de seguridad, convivencia e inmigración y se destacaron por apoyar la normalización del culto islámico. Y dicha normalización solo se logra facilitando –que no regalando ni subvencionando nada, como insinúan Josep Anglada, García Albiol y algún dirigente de CiU–, la apertura de nuevas mezquitas con todos los requisitos de insonorización, acceso distinto al de escaleras de vecinos, etcétera, y así poder cerrar los bajos de edificios sin condiciones, en los que se ubican muchos oratorios. Además, los convergentes Falcó y Pera, al igual que hacen los responsables municipales del PP en la práctica totalidad de municipios que gobiernan, facilitaron el alquiler de polideportivos y espacios municipales en días señalados de mucha afluencia de fieles como los del Ramadán.
Albiol, en cambio, siendo alcalde este agosto, con argucias como que el personal municipal estaba de vacaciones o argumentando cuestiones de seguridad del patio de un instituto en desuso, impidió que alquilaran equipamientos de propiedad o gestión municipal, mostrando una actitud de dureza frente al supuesto buenismo del anterior equipo de gobierno. Aquellos mismos días de agosto ordenó una serie de inspecciones de comercios de alimentación —regentados la mayoría por inmigrantes—, muchos de los cuales ya habían tenido expedientes o sanciones por incumplimiento de normativas de higiene y, tras precintar tres comercios, lo comunicó en rueda de prensa frente a la supuesta pasividad de los anteriores responsables municipales de Badalona y de los equipos de gobierno del resto de municipios del área barcelonesa. Pasividad ante los comercios que no es cierta, si bien los ayuntamientos de Santa Coloma, L’Hospitalet y Barcelona no inspeccionan los comercios en forma de redada ni convocan ruedas de prensa cada vez que clausuran un establecimiento.

Y volviendo al tema de las mezquitas, sorprende que el Govern, tras el anuncio de modificación casi de urgencia de la ley de centros de culto que hizo el portavoz Francesc Homs, hace tres meses, con un lenguaje más propio de Albiol, Torramadé o Duran Lleida, todavía no haya iniciado los trámites en el Parlament. Y es que si miramos el nuevo texto, prácticamente no cambia la ley vigente, elaborada por el tripartito. Ley que, tras imponer criterios de acceso, insonorización y seguridad, solo facilitaba y orientaba a los ayuntamientos para calificar suelo compatible para usos religiosos de acuerdo con «las necesidades y las disponibilidades». La propuesta de CiU no cambió nada, pero dio muestra de dureza ante los musulmanes, como la que mostrará Albiol hoy en Badalona.

Periodista