REBUIG A LA LLEI DE SEGURETAT CIUTADANA DE FERNÁNDEZ DIAZ AL PRESÈNCIA D'AQUEST CAP DE SETMANA

A la revista Presència de diumenge (que amb el Punt Avui surt diumenge, però amb El 9 Nou surt els divendres i ja la tinc) exposo la meva crítica a la Llei de Seguretat Ciutadana que ha aprovat avui el Consell de Ministres. En concret manifesto que les multes tan desproporcionades per insultar o amenaçar un policia poden generar impunitat policial i indefensió del ciutadana, donat que a falta de testimonis, la paraula del policia té presumpció de veracitat front la del ciutadà i sempre podrà amenaçar amenaçar en dir que se l'ha insultat o amenaçat.

PUBLICO AQUEST ARTICLE A EL 9 NOU SOBRE L'ARROGÀNCIA DEL PP FRONT LA ILP DE LA PAH, aprovant un text que obligarà a judiciliatzar els casos i a fer accions de pressió front els bancs cada vegada

.

L’ARROGÀNCIA DEL PP FRONT ELS QUI PERDEN L’HABITAGE

El mateix dia que la comissió del Congres aprovava la llei de Medidas para la Protección a los Deudores, Reestructuración de la Deuda y Alquiler Social, només amb els vots del PP i vot contrari de tota l’oposició, s’anunciava en roda de premsa a l’Ajuntament de Vic en presència de l’afectat, l’alcalde i el regidor de convivència, l’acord arribat entre Banesto i el propietari del pis de Manlleu, subhastat, que va motivar una protesta sense precedents de 6 setmanes davant l’oficina de l’entitat bancària a Vic. 

            El text de la llei, que ara anirà al Senat, és la resposta del PP a la Iniciativa Legislativa Popular demanant la dació en pagament per qui deixi el pis, i l’oferiment d’una segona oportunitat amb un lloguer social a qui s’hi quedi, tot i que el pis passi a ser propietat del banc. El text també havia de recollir la modificació de les clàusules declarades abusives per la sentencia del tribunal d’Estrasburg.

                 El Govern del PP, que es va resistir fins a l’últim moment a admetre a tràmit al Congrés la iniciativa legislativa popular (ILP), avalada per un milió i mig de firmes, ara s’ha negat a incloure, no només el que proposava la ILP, sinó també les esmenes presentades per la resta de grups, moltes de les quals es quedaven a mig camí entre el text del govern i la Iniciativa Popular. Altres esmenes dels partits incidien en la proposta de la Junta d’Andalusia d’exigir als bancs a posar en lloguer social els pisos buits i, si no ho fan, expropiar-los temporalment i posar-los a lloguer. Crec que no hi precedents en cap llei que, de les 238 esmenes presentades per l’oposició, només se n’hagin acceptat dues, ni tampoc n’hi ha gaires que una llei s’aprovi amb el no de la resta de grups, quan el més habitual, si no obté el sí d’algun altre grup, és que uns hi votin en contra, però d’altres s’abstinguin.  

            La nova llei limita algunes clàusules abusives, com exigeix la sentència del Tribunal de la UE, en altres deixa la valoració o interpretació de les clàusules en mans dels tribunals, rebaixa els interessos de demora, millora els imports mínims pels quals el banc pot adjudicar-se un pis, estableix quitacions del deute, i obre la porta a la negociació entre les parts per modificar les quotes o potser quedar-se en lloguer. Però amb aquesta norma les famílies seguiran sent víctimes d’un gran desequilibri de la política econòmica de les institucions polítiques i financeres espanyoles i europees davant una banca, salvada amb ajudes públiques, que no han revertit ni en el crèdit a les famílies ni al de les empreses. I és poc probable que qui ha estat desnonat pugui pagar en cinc o deu anys la major part del deute i llavors, perdonar-li, com preveu el nou text el 35% o el 20% que manca com preveu el text. Qui s’ha quedat en atur i no pot pagar la quota mensual d’una hipoteca a 25 anys, difícilment podrà fer front al 65 % del deute i als interessos en cinc.  

          És probable que al Senat el Partit Popular, que pateix una gran pressió interna, faci algun canvi, per intentar aconseguir el suport o l’abstenció d’altres grups. Molts parlamentaris i alcaldes populars estan dolguts per la manera que ha afrontat el partit les crítiques, manifestacions i el scrache davant alguns domicilis. Molts alcaldes del PP s’han sentit ofesos per les declaracions de la senyora Cospedal, que guanya cinc vegades més que l’ alcalde d’un municipi de deu mil habitants.

Cospedal va dir amb motiu del debat de la llei, que els votants del PP són els que deixen de menjar per pagar la hipoteca. I evidentment quan una família desnonada arriba als serveis socials, l’alcalde no els hi pregunta quin partit han votat. I entre els desnonats també n’hi ha de votants del PP que han perdut la feina. L’arrogància de Cospedal, les comparacions de la Plataforma d’Afectats amb la Hipoteca amb el nazisme, i l’autisme de Rajoy i certs diputats i ministres, deixa un text, que si no canvia radicalment al Senat –cosa poc provable-, no resoldrà l’emergència social en la que es veuen abocades cada vegada més famílies. Deixa un text que, certament obre la porta a la mediació i a pactes entre els bancs i els afectats, però la seva aplicació dependrà de com ho interpretin els jutges, de la pressió dels afectats i plataformes, i de la capacitat de mediació que tinguin les oficines d’habitatge dels ajuntaments.  

            Així doncs, el que hem vist aquest últim més i mig al carrer Verdaguer de Vic, amb la família a qui li han subhastat el pis i membres de la PAH acampats davant el Banesto, fins que amb la mediació de l’Ajuntament, s’ha aconseguit un acord, pot esdevenir una de les poques maneres que els quedarà a moltes famílies per treure’s el deute per vida després de deixar el pis. L’acord aconseguit a Vic ha estat no impugnar la subhasta i deixar el pis, a canvi de rebaixar-los el deute de 90.000 euros a només 15.000, que només se’ls hi exigirà quan tinguin recursos econòmics suficients.

Amb el text actual de la llei, enlloc d’obligar a oferir una segona oportunitat en lloguer social, tot i que el banc es quedi el pis, donat que la majoria de desnonats no podran pagar el deute ni en cinc ni deu anys, i el banc no els oferirà el lloguer, caldrà anar al tribunals, a l’oficina d’habitatge de l’ajuntament i pressionar amb accions com la del Banesto de Vic. I és evident que judicialitzar cada cas per veure’n les clàusules, o haver d’acampar al davant fins que l’ajuntament –que ja té prou feina amb altres coses- o els del banc se’n cansin, i aconsegueixin un acord, no és la millor manera de legislar. I qui ho ha perdut tot, no perd res estant-se dos mesos davant del banc.

Xavier Rius, periodista

PRESENTACIÓ DE "LA MIGRACIÓN DE LA MEMORIA HISTÓRICA"

                                            fotos: Candela López Tagliafico

 Ahir dilluns vaig tenir el plaer de participar a la presentació a Barcelona a la llibreria Alibri, del llibre coordinat per Antonio Izquierdo "La migración de la memoria histórica", editat per la Fundación Largo Caballero i Edicions Bellaterra. Vaig compartir taula amb Almudena Asenjo, Directora de la Fundació, amb el diputat d'Iniciativa, Joan Herrera, i amb Antonio Izquierdo.

El llibre parteix de la Disposició Adicional 7 de la Llei de la Memòria Històrica que permet que els descendents d'immigrants i exiliats espanyols puguin recuperar la nacionalitat espanyola i més a més, no hagin de renunciar a la que tenen ara. Fins ara molts només podien obtenir la nacionalitat dels seus pares o avis després de residir legalment a Espanya un any. I per poder residir-hi legalment havien d'aconseguir primers els papers, cosa sovint difícil.

La llei diu:

Ley 52/2007, de 26 de diciembre, por la que se reconocen y amplían derechos y se establecen medidas en favor de quienes padecieron persecución o violencia durante la guerra civil y la dictadura.

Disposición adicional 7ª

  1Las personas cuyo padre o madre hubiese sido originariamente español podrán optar a la nacionalidad española de origen si formalizan su declaración en el plazo de dos años desde la entrada en vigor de la presente disposición adicional. Dicho plazo podrá ser prorrogado por acuerdo de Consejo de Ministros hasta el límite de un año.

2. Este derecho también se reconocerá a los nietos de quienes perdieron o tuvieron que renunciar a la nacionalidad española como consecuencia del exilio.

 Link de la llei

L'estudi fa un seguiments de les 800.000 cites fetes fins desembre a les oficines diplomàtiques espanyoles -majoritàriamenta  a Llatinoamèrica- i dels 525.000 expedients que s'estan tramitant. Fa entrevistes aleatòries a demandants, majoritàriament vinculats a centres socials d'espanyols, gallegos, asturians, etc, i descriu la situació de l'emigració espanyola als diferenets països llatinoamericans. 

A la presentació Herrera i Izquierdo van coincidir que va ser una proposta del ministre de Treball, Jesús Caldera, recolzada per la Vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, per obrir una nova via d'entrada d'immigració legal des de Llatinoamèrica, en un moment que es volia tancar el flux d'entrada, pensant que així vindria sobretot gent hispanoparlant i qualificada. Així, davant les crítiques que generaven les regularitzacions i l'entrada amb papers pel denominat Catàleg de Feines de Díficil Cobertura, es deixava una porta oberta que no es contabilitzaria com mà d'obra estrangera sinó espanyola. De fet, cada cop que Zapatero viatjava Llatinoamèrica, aquesta era una demanda que li feien els descendents d'espanyols, i es va aprofitar la Llei de la Memòria Històrica, barrejant-ho amb els nets d'exiliats de la Guerra Civil.

El diputat Joan Herrera, que va tenir un paper important en la redacció de la llei, compartia aquesta tesi d'Izquierdo. I l'estudi conclou que donada la crisi, tret del cas dels cubans que sí volen marxar, la majoria dels qui obtinguin la nacionalitat ara no vindran a Espanya a buscar feina, però sí volen el passaport espanyol per poder viatjar amb més llibertat de circulació o per buscar feina a Europa o, fins i tot als Estats Units, on hi ha més facilitat pels ciutadans de la UE.

 

Izquierdo va anunciar que havia signat un conveni amb el Govern espanyol per continuar amb la investigació un cop es conclogui la resolució dels expedients i fer un treball de camp a Llatinoamèrica  

TRADUCCIÓN AL CASTELLANO:
Ayer lunes tuve el placer de participar en la presentación en Barcelona en la librería Alibri, del libro coordinado por Antonio Izquierdo "La migración de la memoria histórica", editado por la Fundación Largo Caballero y Edicions Bellaterra. Compartí mesa con Almudena Asenjo, Directora de la Fundación, con el diputado de Iniciativa, Joan Herrera, y con Antonio Izquierdo.El libro parte
de la Disposición Adicional séptima de la Ley de la Memoria Histórica que permite que los descendientes de inmigrantes y exiliados españoles puedan recuperar la nacionalidad española y además, no tengan que renunciar a la que tienen ahora. Hasta ahora muchos sólo podían obtener la nacionalidad de sus padres o abuelos después de residir legalmente en España un año. Y para poder residir legalmente tenían que conseguir primero los papeles cosa,  a menudo, difícil.La ley dice:Ley 52/2007, de 26 de diciembre, por la que se reconocia y amplian Derechos y se establecía Medidas en favor de Quienes padecieron persecuciones o violencia Durante la guerra civil y la dictadura.Disposición adicional 7 ª
  1Las personas cuyo padre o madre hubiese sidos originariamente español podrán optar a la nacionalidad española de origen si formalizan su declaración en el plazo de dos años desde la entrada en vigor de la presente disposición adicional. Dicho plazo podrá ser prorrogada por Acuerdo de Consejo de Ministros hasta el límite de un año.2. Este Derecho también se reconocerá a los nietos de quienes perdieron o tuvieron que renunciar a la Nacionalidad española como consecuencias del exilio.

 Link de la leyEl estudio hace un seguimiento de las 800.000 citas realizadas hasta diciembre en las oficinas diplomáticas españolas-majoritàriamenta en Latinoamérica-y de los 525.000 expedientes que se están tramitando. Hace entrevistas aleatorias demandantes, en su mayoría vinculados a centros sociales de españoles, gallegos, asturianos, etc, y describe la situación de la emigración española a los diferenets países latinoamericanos.En la presentación Herrera e Izquierdo coincidieron que fue una propuesta del ministro de Trabajo, Jesús Caldera, apoyada por la Vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, para abrir una nueva vía de entrada de inmigración legal desde Latinoamérica, en un momento que se quería cerrar el flujo de entrada, pensando que así vendría sobre todo gente hispanohablante y cualificada. Así, ante las críticas que generaban las regularizaciones y la entrada con papeles por el denominado Catálogo de Trabajos de difícil cobertura, se dejaba una puerta abierta que no se contabilizarán como mano de obra extranjera sino española. De hecho, cada vez que Zapatero viajaba Latinoamérica, ésta era una demanda que le hacían los descendientes de españoles, y se aprovechó la Ley de la Memoria Histórica, mezclándolo con los limpios de exiliados de la Guerra Civil.El diputado Joan Herrera, que tuvo un papel importante en la redacción de la ley, compartía esta tesis de Izquierdo. Y el estudio concluye que dada la crisis, salvo en el caso de los cubanos que sí quieren irse, la mayoría de los que obtengan la nacionalidad ahora no vendrán a España a buscar trabajo, pero sí quieren el pasaporte español para poder viajar con más libertad de circulación o para buscar trabajo en Europa o, incluso en Estados Unidos, donde hay más facilidad por los ciudadanos de la UE.Izquierdo anunció que había firmado un convenio con el Gobierno español para continuar con la investigación una vez se concluya la resolución de los expedientes y hacer un trabajo de campo en Latinoamérica