ENTREVISTA AL 23/24 DEL CANAL 3/24 SOBRE L'EXTREMADRETA, LE PEN, PxC i 12 D'OCTUBRE A BARCELONA

Clica aquí per veure el vídeo i ves al minut 40
Entrevista d'aquesta nit al Canal 3/24 al programa 23/24 parlant d'extrema dreta, Le Pen, la tragèdia de Lampedusa, de PxC i de La España en Marcha

VÍDEO ENTREVISTA EL VENDRELL TV AMB MOTIU DE LA XERRADA DE DIVENDRES PASSAT

Surto al minut 2,50. Prèviament el nou alcalde, el socialista Martí Carnicer del PSC, cap de la llista més votada i amb més regidors, comenta l'incident del Ple amb PxC , CLICA AQUÍ

Informació i fotos de la xerrada i col·loqui, aquí

SANT JORDI D"AMOR A LA CARTA"

Avui amb motiu de Sant Jordi he tingut l'oportunitat de parlar d'Amor a la carta en algun programa de ràdio. Aquesta setmana Regió7, Diari de Girona, i El 9 Nou, s'han fet ressò del llibre com a novetat d'aquest Sant Jordi, tot i que va sortir abans de Nadal.

A la tarda he anat a la parada de les Biblioteques de L'Hospitalet i he signat tant "Amor a la carta", com "Xenofòbia a Catalunya". M'he trobat alguna mestra companya de quan treballava a L'Hospitalet que li he signat, algun lector que va llegir fa mesos Amor a la carta i ara volia Xenofòbia a Catalunya, o una noia que venia amb la primera ressenya de El Periódico d'Amor a la carta.  

També hi ha hagut alguna persona que remenant llibres ha acabat a la parada i l'ha triat, un noi que acabava de comprar Xenofòbia a Catalunya a la parada de més amunt i en veure'm allà, m'ha demanat que li signés, o alguna persona que coneixedora de les querelles que m'ha posat PxC l'ha volgut comprar.  S'han acostat a la taula algunes persones que ja havien llegit Amor a la carta, i els hi havia agradat, entre elles una regidora de  L'Hospitalet de l'oposició. En resum, ha estat un plaer! Ah! la parada estava a la rambla Just Oliveres amb el carrer Lleida, just al lloc on el carter, quan ja ha localitzat casa l'Olga, la segueix fins el gimnàs proper al Tecla Sala, al que ell s'apuntarà i...

 

 Al migdia, a Ràdio Estel, en el programa especial de Sant Jordi, a la Catedral

ENTREVISTA AL TRIANGLE SOBRE "AMOR A LA CARTA"

El Triangle d'avui publica aquest article , entrevista sobre "Amor a la carta"
 Clica aquí per obrir i llegir

ENTREVISTA SOBRE "AMOR A LA CARTA" A TVGIRONA

Divendres a l'informatiu vespre TV Girona la Rosó Feliu em va fer aquesta entrevista sobre la novel·la "Amor a la carta" que presentava a la Llibreria 22. Minut 22,30.

Clica aquí per veure la entrevista, i ves al minut 23.

COMENTARIS I ENTREVISTES D'AMOR A LA CARTA A LA XARXA RÀDIO (ANTIGA COM) I ENTRE HORES DE RÀDIO QUATRE

Entrevista d'avui dijous al programa Entre Hores de Ràdio 4, sobre la novel·la "Amor a la carta" amb Rosa de Diego i Paola Callieri

Clica aquí i ves al minut 28 i següents, clica

Fragment entrevista que em fa l'Oriol Puig a La Xarxa
Escoltar part de l'entrevista a la Xarxa (emissores locals i antiga COMRàdio), clica

O

ON COMPRAR "AMOR A LA CARTA":

Pots trobar segur la novel·la a Alibri, (antiga Herder, Balmes Universitat) a ABACUS de L'Hospitalet i a Perutxo de L'Hospitalet. També és ja a vàries de les botigues de La Central (Raval i c Mallorca), Proa (Rosselló 212), Llibreria Catalònia, Rnd St Pere, 3, i aviat al FNAC, LLibreria 22 de Girona i altres ABACUS). També a la llibreria Grau de Moià.

 

 Imatges i crònica de la presentació a Barcelona, clica

Fragment comentari de l'Agència Catalana de Notícies, clica

Comentari del llibre a El Periódico, clica 

 Comentari a l'agenda de El Periódico 

Informació a L'Hospi.cat, clica 

On trobar "AMOR A LA CARTA", una novel.la, el meu nou llibre

ACTUALIZAT A 21 DE NOVEMBRE DE 2013
A la Casa del Llibre de Passeig de Gràcia, entre València i Aragó, tenen "Amor a la carta" a l'apartat de novel·la d'autors catalans amb els de la lletra R. També tenen a Sociològia "Xenofòbia a Catalunya".
---------------------------------------------------------

ON COMPAR AMOR A LA CARTA

Pots trobar segur la novel·la Alibri (Balmes Universitat, abans Herder) a ABACUS de L'Hospitalet i Vic (les altres si no el tenen te'l porten), a Perutxo de L'Hospitalet, a La Central del Museu d'Història de Barcelona, carrer Llibreteria, (clica per veure disponibilitat)  a la del  Raval i carrer Mallorca, A la Casa del LLibre de Passeig de Gràcia de Barcelona, a Santos Ochoa de Fabra i Puig, 165, entre Virrei Amat i Meridina, ,  Llibreria 22 de Girona (on es presenta el divendres 11 de gener a les 20 h),  la xarxa de llibreries locals Bestiari (clica)  i aviat a altres ABACUS.
A Moià en tenen a la llibreria Grau.  
Es pot comprar per correu a Amazon.es

 Lamentablement, tal com va passar fa un any amb "Xenofòbia a Catalunya", a alguns catàlegs digitals de llibreries m'etiqueten com autor del llibre que jo no he escrit del periodista -que sempre defensa a García Albiol-, abans anomenat, Javier Tejedor.
--------------------------------
Un any després de la publicació de "Xenofòbia a Catalunya", publico la meva novel·la "Amor a la carta", editat per Raima Edicions, que transcorre a L'Hospitalet de Llobregat i al municipi imaginari de Puig d'Empordà els anys 1996 i 1997.
En Joan, un carter divorciat que treballa a L'Hospitalet, canvia de ruta de repartiment i li arriben de tant en tant cartes per un tal Andreu Roca a una casa que s'ha enderrocat i en el remitent només s'hi llegeix "Olga". Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes que, en no haver-hi adreça del remitent, es retornen a unes saques que la cap d'un temps són destruïdes, un dia n'obrirà una, llegirà com l'Olga enyora l'Andreu i els moments meravellosos que va viure amb ell i lamenta no haver-lo pogut ajudar, no haver pogut salvar aquella relació. N'obrirà més, s'dentificarà plenament amb les cartes de l'Olga i iniciarà una cerca d'aquesta Olga de la que ja no es podrà fer enrere. 
Una història amb tombs inesperats o no tot és el que sembla.

Comentari al Punt Avui (clica)   
 Jordi Capdevila, 25/1/2013

Intriga en la correspondència amorosa

 Els correus electrònics encara no han pogut posar fi a l'amor manuscrit tramés per correu ordinari ni tampoc s'ha fos el desfici dels carters de tota la vida per aconseguir lliurar les cartes a la persona amb destinació equivocada. Almenys és el que passa a Joan, un carter divorciat, que en un canvi de ruta, rep molt sovint una carta per Andreu Roca amb l'adreça d'un edifici enderrocat i tramesa per una persona de nom Olga. El protocol de correus diu que en aquests casos la carta s'ha de destruir. Però la tafaneria del carter fa que a contrallum percebi que són textos manuscrits. Llegirà una carta i aquest fet canviarà la seva vida. Perquè després, les obrirà totes. I cada carta és una reiteració desesperada de l'Olga a l'Andreu per dir-li que enyora el passat conviscut amb ell i insisteix amb fermesa a retrobar la felicitat conjunta perduda. Són cartes intenses, escrites amb el cor i amb una força sentimental que remou les entranyes del carter, capaç d'enamorar-se d'una persona amb l'habilitat d'escriure unes missives amb tant de sentiment.
Uns dies de recerca minuciosa i nits sense dormir portaran en Joan a tot de peripècies fins que coneix l'Olga i li obre el cor. Un joc de malentesos i confessions permetrà que el protagonista s'adoni que a la vida hi ha molts camins a seguir, i de molt difícil elecció. Especialment per persones amb infantesa difícil, viscuda en entorns amb maltractaments i menyspreu masclista.
Amb un argument tan simple, Xavier Rius va teixint històries d'amors i desamors que van passar a l'Hospitalet de Llobregat fa una quinzena d'anys. Són uns relats que retraten la transformació de la ciutat. I estirant fils de totes bandes, també aconsegueix endinsar-se en la corrupció urbanística de la ciutat.
Ben tramada i amb un estil directe, la lectura de la novel·la es reforça amb la petjada que han deixat al seu autor els anys de lluita en moviments pacifistes i la seva tasca periodística com a corresponsal en conflictes bèl·lics als Balcans i al Magrib. Són actius que arrodoneixen una narració delicada que es va reforçant a cada plana.

Amor a la carta

Xavier Rius

Editorial:
Raima Edicions
(Moià, 2012)
Pàgines: 176
Preu: 17 euros

  Veure entrevista a TV Girona, minut 22 i següents, clica 
 

Presentació a Barcelona, dimecres 7, a les 19 hores, llibreria Alibri, antiga Herder del carrer Balmes.
Anar a Raima Edicions, clica

Informació de la novel.la a l'Agència Catalana de Notícies, clica
Dues ressenyes d'Amor a la carta al Periódico

 Escoltar entrevista sobre el llibre a Entre Hores, Ràdio 4, RTVE
  Informació sobre la novel·la a l'edició digital de El 9 Nou, 28-12-12
 Contraportada El Punt Avui

ON COMPAR AMOR A LA CARTA

Pots trobar segur la novel·la Alibri (Balmes Universitat, abans Herder) a ABACUS de L'Hospitalet i Vic (les altres si no el tenen te'l porten), a Perutxo de L'Hospitalet, a La Central del Museu d'Història de Barcelona, carrer Llibreteria, (clica per veure disponibilitat)  a la del  Raval i carrer Mallorca, A la Casa del LLibre de Passeig de Gràcia de Barcelona, a Santos Ochoa de Fabra i Puig, 165, entre Virrei Amat i Meridina, ,  Llibreria 22 de Girona (on es presenta el divendres 11 de gener a les 20 h),  la xarxa de llibreries locals Bestiari (clica)  i aviat a altres ABACUS.
A Moià en tenen a la llibreria Grau.  
Es pot comprar per correu a Amazon.es

 Lamentablement, tal com va passar fa un any amb "Xenofòbia a Catalunya", a alguns catàlegs digitals de llibreries m'etiqueten com autor del llibre que jo no he escrit del periodista -que sempre defensa a García Albiol-, abans anomenat, Javier Tejedor.
Imatges i crònica de la presentació a Barcelona, clica

Presentació a Moià amb el Jaume Clarà i en Jordi Guinart

ENTREVISTA A LLIBERTAT.CAT

Avui Llibertat.cat em publica aquesta entrevista.
Deixo molt clar que el fet que digui que, vist el que va passar a Manresa, que hi ha una extremadreta amb ganes de generar terror, o que l'agressió brutal de la sala Stroika pogués ser una resposta a l'atac amb pedres del concert del 12 d'octubre a Poble,  no significa que digui que els qui van resultar ferits el 12 d'octubre tinguin res a veure en l'atac de Manresa.
 -----------------------------------------------------------------------------------------------------

Xavier Rius Sant, periodista especialitzat en l'extrema dreta

Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) és mestre i periodista. Vinculat als moviments pacifistes dels anys vuitanta, i més tard a associacions de drets humans i centres d’estudi de conflictes, ha publicat diversos llibres sobre l’objecció de consciència i el pacifisme.

Està especialitzat en el seguiment de conflictes internacionals com els dels Balcans i Món Àrab, i ha escrit sobre el fet migratori i l'extrema dreta. El darrer llibre que ha publicat és Xenofòbia a Catalunya, on fa un seguiment de l'ascens del discurs xenòfob i de Plataforma per Catalunya, i s’endinsa en les tensions viscudes a municipis com Vic, Badalona o Salt.

En aquesta conversa amb Llibertat.cat, Rius Sant parla dels darrers episodis protagonitzats per l'extrema dreta al nostre país, com l'atac neonazi de Manres, l'obertura del Casal Tramuntana a Barcelona o el regidor d'UDC Jordi Carreras.

En quin context se situa l'agressió neonazi de Manresa?

Aquesta agressió succeeix de manera inesperada i amb una premeditació i voluntat de fer mal –caldrà veure si es qualificarà de temptativa d’homicidi- que crec que podria ser una resposta als fets del 12 d’octubre al Poble Nou de Barcelona. Aquell dia un grup d’antifeixistes es van dirigir al bar The Other Place del Poble Nou on Democracia Nacional celebrava un concert i van llençar pedres i objectes contra el mateix, resultant ferides diverses persones.

Buscaven venjança doncs?

De cap manera estic dient que els autors de l’atac de Manresa siguin els qui van resultar ferits el 12 d’octubre, només que aquella acció, gravada per la premsa, que va emetre als telenotícies les imatges de com es llençaven pedres al local i resultaven ferits alguns militants d’extremadreta amb la policia que intervenia tard, sí que l’extremadreta ho va viure com una humiliació i tenien ganes de respondre. El que no se sap, ara per ara, és si va ser decisió espontània d’un grup de joves poques hores abans o un acte organitzat i planificat amb molta antelació, i si els atacants provenien o no majoritàriament de fora del Bages i el Vallès. De tota manera la sala és ubicada a un polígon industrial on es feia el concert, era un objectiu fàcil per actuar contra la gira Antifa Kombat Tour.

Estaríem parlant de Democracia Nacional per tant?

Va ser una resposta a l'atac amb pedres al concert de Democràcia Nacional del 12 d'octubre a Barcelona. Però no dic que els agressors siguin els organitzadors d'aquell concert, el que dic és que en emetre les imatges TV3 de com es llençaven pedres i els mossos que eren a dues cantonades trigant en arribar, el que tu i jo diem extremadreta i ells defineixen com "ârea identitària" ho van viure com una humiliació. Pot ser gent de l'àrea de Barcelona, el Vallés, amb el suport d'algú del Bages.

Però també podria ser que des de fora de Catalunya es volgué actuar violentament contra la gira d'aquest grups musicals i es triés Manresa, per un tema de cap de setmana i que la sala era en un polígon industrial que permetia la fugida ràpida.

S’ha de tenir en compte que Democracia Nacional és un grup que té gent sobretot a Madrid. A Catalunya no en tenen. El seu cap a Catalunya, Nacho Mulleras –germà del regidor del PP de Barcelona- va entrar a PxC fa temps. I l’acte del 12 d’Octubre a Montjuïc eren quatre caps rapats i un grapat d’exfalangistes i franquistes que es posen la “camisa azul”, però de gent estructurada aquí no en tenen.

Sol actuar així l'extrema dreta al nostre país?

A Manresa mateix feia 20 anys de l'última agressió d'aquest tipus. Ja s’ha comentat que a Manresa l’últim atemptat o agressió important va ser la matinada del dissabte 16 de gener de 1988, quan tres ultrafeixistes vestits amb roba paramilitar, van assaltar el militant de l'MDT David Martínez, que llavors tenia 18 anys i tornava cap a casa pel Passeig Pere III, i van començar a apallissar-lo a cops de puny i coces fins deixar-lo ferit greu amb una commoció cerebral i diverses fractures a les costelles i a l'estèrnum.

Però, sense pretendre justificar res, en aquell moment encara existia Terra Lliure, fet que alimentava un clima de confrontació violenta. La situació actual és totalment diferent.

«És molt greu que ni el conseller d'Interior ni la majoria de mitjans hagin parlat de Manresa»

Com valora l'actitud dels Mossos d'Esquadra d'atribuir els fets a una baralla?

Més greu que el fet que els Mossos les primeres 15 hores ho mostrin com una baralla entre bandes o grups, és que ni el Conseller d’Interior ni la majoria de mitjans de comunicació n’hagin parlat.

«Els regidors de PxC legitimen i normalitzen un discurs insultant»

Els ultres d'abans són ara a dins dels ajuntaments?

Efectivament. Jo deia irònicament que, al marge que no m’agrada ni el que diu ni el que fa PxC, tenia la seva part positiva que estiguessin als ajuntaments. Adam Majó [el regidor de la CUP a l'Ajuntament de Manresa] havia viscut en primera persona els actes violents de l’ara també regidor de Manresa, Albert Pericas [regidor de PxC], conegut llavors com l’Animal, i el fet que estigués a l’ajuntament d’alguna manera semblava assegurar que ni ell ni els seus no actuessin de manera violenta.

El que passa és que el discurs de PxC, sempre ratllant el delicte d’incitació a l’odi i la discriminació per motius d’origen i creences, fa un gran mal a tot el que ciutadans –d’un o altre origen-, administracions i associacions- fan dia a dia per la cohesió social. Els regidors de PxC legitimen i normalitzen un discurs insultant que després altres, com el regidor d’ensenyament de Guardiola de Berguedà, d’UDC, va repetir i tuitejar aquest gener, sense que passi res.

«CiU creu que el discurs islamòfob l'ajuda electoralment»

Que ni Unió ni CiU hagin actuat contra aquest regidor com s'ha d'interpretar?

Doncs com el poder que Duran Lleida i el seu discurs sobre immigració té a CiU. També es deu al fet que alguns sectors de CDC com Francesc Homs i Artur Mas creuen que aquest discurs dur islamòfob els ajuda electoralment ja que és el que senten molts votants de CiU. Evidentment els tuits del regidor de Guardiola van en sentit oposat a la feina que fan l'Àngel Colom des del partit i Xavier Bosch des de la Secretaria d'Immigració de la Generalitat.

Com sorgeix el Centre Militia, també anomenat Casal Tramuntana?

A aquesta pregunta encara no hi he trobat resposta. Podria ser que fos una iniciativa dirigida per PxC per ampliar la seva base social a Barcelona, on no ha aconseguit arrelar, a la vegada que s’obren centres similars a altres llocs de l’Estat, ara que l’Anglada diu que crearà un partit germà fora de Catalunya.

L’altra possibilitat és que Enric Ravello, responsable de Relacions Internacionals de PxC, i algun regidor de Plataforma, com Alberto Sánchez de L’Hospitalet, juntament amb gent que no pertany a PxC, impulsin aquest local amb una finalitat de teixir una xarxa social juvenil que, en principi, estaria al marge de PxC. Problament les dues respostes poden ser certes: gent de dins i fora de PxC ho creen per estructurar un lloc de trobada i extensió des d’un punt de vista social de l’extramadreta que nosaltres diem feixista i racista i ells defineixen, senzillament, com “àrea identitària”. I quan arribin noves eleccions, aquest teixit social es volcaria en favor de PxC.

El que es cert que alguns dels membre de Militia Tramuntana estan fascinats per l’experiència de la Casa Pound italiana, amb els seus centres associats, ràdios, bars, centres esportius i treballs de reahabilitació de cases per gent necessitada. La casa Pound, que agafa el nom de l’escriptor nord-americà, Enzra Pound, que va viure la Segona Guerra Mundial a Roma i feia propaganda a la ràdio en anglès en favor de Hitler i Mussolini, ha aglutinat centenars de joves antisistema d’extremadreta que fa unes propostes econòmiques, en alguns aspectes semblants a l’extrema esquerra. És el que ells anomenen la teoria de la ferrradura, els extrems estan molt a prop. De tota manera, el que més atrau els joves italians a projectes com la Casa Pound és la cohesió de grup i el sentiment col·lectiu de lluita contra el sistema. Gianluca Iannone, líder de la Casa Pound, ho defineix com el feixisme del Tercer Mil·lenni.

Però en canvi es persegueixen fins i tot amb la llei antiterrorista persones antifeixistes, com el cantautor Pablo Hasel...

Ens agradi o no l’ordenament penal i legal espanyol tipifica clarament unes conductes i opinions que posa fora de la llei, mentre pel que fa al racisme les interpretacions que s’han fet dels article 510 i 607 del Codi Penal (incitació a l’odi per motius de raça, etc... i aplogia i rehabilitació dels autors del genocidi) sigui pel redactat dels articles, sigui per la manca d’una jurisprudència clara, gairebé sempre, finalment són absolts.

«Hi ha una extrema dreta amb ganes de generer terror»

Com és que es permet la instal·lació de centres així al nostre país?

Els Mossos i la Fiscalia de delictes d’Odi i Discriminació de Barcelona en fan un seguiment des que es va anunciar al gener la seva obertura, però mentre no facin cap delicte, la llei els empara. També hi ha l’opinió de que mentre es reuneixin a jugar a futbolín i mirar el futbol no faran mal a ningú i aquesta extremadreta es civilitza. El problema és que el que ha passat a Manresa demostra que hi ha una sector amb ganes de fer mal, i generar por i terror, però de cap manera estic dient que gent de Militia-Tramuntana estigui implicada en l’atac de Manresa.

«Dirigents del PP i d'UDC legitimen el discurs xenòfob»

Al llibre "Xenofòbia a Catalunya" analitzeu com partits catalans afavoreixen el creixement de la xenofòbia. Estem davant d'una majoria política que fomenta el racisme?

No vull generalitzar, però certs dirigents del PP -García Albiol-, i d’UDC han legitimat aquest discurs sobre la immigració, discurs que tret del cas de Badalona, on el PP s’apropiava de tot el discurs xenòfob, el PP no fa fora de Catalunya ja que ells gestionen els serveis socials i els temes de ciutadania.

«Al País Valencià ha sobreviscut l'extrema dreta blavera i feixista»

El País Valencià és on amb més llibertat actuen els grups ultres. Per què?

Al País Valencià ha sobreviscut l’extremadreta blavera i feixista, espai que ara ocuparia España 2000, que ve d’aquesta extremadreta, però és legal, i altres grups que es mouen al marge de les lleis de partits i associacions.

Quins són actualment als Països Catalans els partits xenòfobs amb més incidència social?

A Catalunya PxC amb 67 regidors. Vía Democrática de l’exsecretari general de PxC, Pablo Barranco, només té un regidor, ell, a Sant Just Desvern. El Partit per Catalunya, de l’exvicrepresident Segon de PxC, Mateu Figuerola, també va aconseguir només un regidor, ell, a Cervera. Però aquestes llistes van treure molts vots al PxC.

Al País València tenim España 2000 amb una línia més dura que la de PxC. Tenen 4 regidors al País Valencià i un a Alcalá de Henares. A Catalunya és actiu també el Movimiento Social Republicano, que es manté en l’espai socialfeixista i fa propostes econòmicament similars a l’extrema esquerra, però calculo que ara no són més de 20 persones a Catalunya.

 Link Llibertat.cat