Divendres van ser assassinats dos joves d'extrema dreta a Grècia, Aryíris Kapelonis, de 22 anys, i Yorgos Fundulis, de 26. Sembla que militaven a Alba Daurada, ara en procés d'il·legalització després de l'assassinat del músic Pavlos Fyssas a mans de membres del partit neonazi .
Sempre he qüestionat políticament les consignes antifeixistes que donin peu a entendre que es vol acabar des de la violència amb l'extrema dreta i el seu discurs de l'odi. Ho qüestiono perquè sectors importants de l'extremadreta desitgen i se senten còmodes en climes de violència i confrontació al carrer. I com s'ha demostrat altres vegades, quan s'inicia aquesta dinàmica violenta l'ha guanya l'extrema dreta. Recordem sinò, el cas d'Stroika a Manresa (clica) que va ser la "resposta" a l'atac amb pedres el 12 d'octubre de 2011 al concert que celebrava Democracia Nacional al Poble Nou, resultant ferit al cap el militant de PxC, Alejandro Fernández, que va haver de ser operat dies després.
Però jo no condemno només la violència antifeixista per ser contraproduent i pot portar a un espiral de violència o perquè reforça als nazis més violents, i la seva resposta acostuma a ses més mortífera. La condemno, primer de tot, per raons morals o ideològiques. A l'extrema dreta se l'ha de combatre des de la mobilització pacífica, des de l'aplicació del Codi Penal -ara a l'espanyol es reformen els articles 510 d'incitació a l'odi i la violència, 607 de negació i apologia del genocidi i el nazisme, i el d'associació il·lícita-, des de la política, i des de la tasca de les associacions i entitats que de manera directa o indirecta treballen per la cohesió social.
Nikolaos Michaloliakos, líder d'Alba Daurada, ara a la presó
Què és Alba Daurada? (clica)
Les Joventuts Identitàries de Catalunya i Alba Daurada
Anar a la web d'Alba Daurada
