Mireia Riera, mare del nen de la foto del penúltim tuit racista de Josep Anglada, que deia "Estem arreglat. Si aquest han de ser els nous catalans, jo marxo de Catalunya.PRIMER ELS DE CASA" ha denunciat el cas a la justícia i com explica a l'escrit penjat al seu Facebook ha iniciat amb familiars i amics una campanya de twitter a aquest compte: #socunnoucatala per tal de penjar-hi fotos amb les seves pròpies paraules, amb fotos de cares diverses dient: “Sóc un nou català. Sr. Anglada quan vulgui ja pot marxar”.
"Ahir em despertava amb aquesta piulada del Sr. Anglada.
Em vaig quedar glaçada, no només pel contingut racista, no només per posar en el centre del seu odi a un infant, un menor d'edat, sinó també perquè aquest nen és el meu fill.
Les coses mai són el que semblen, PxC és un partit racista i xenòfob, encara que s'escarrassin en dir el contrari, i el meu fill és un català nascut a Etiòpia i adoptat quan tenia tant sols quatre mesos.
És fill i nét de catalans, el català és la seva llengüa i cada Nadal caguem el tió. Però més enllà d'això, és tan català com en Bojan ex-jugador del Barça, la Manpreet, filla del botiguer de sota casa i nascuda a Esparraguera fa 5 anys, en Mohamed que va venir sota l'eix d'un camió en fa set i ara treballa en un institut, el Volodia que va venir amb una beca i s'ha casat amb la Mònica, en Sergio que va fugir del corralito argentí i viu en una preciosa casa de pagès a l'Empordà, o la Marisa, la néta de la Consuelo que no parla molt bé el català però explica uns acudits boníssims.
Totes aquestes persones són catalanes, i no perquè jo ho digui, sinó perquè ser català es defineix per coses molt més enllà del color de la pell, inclús de la religió que practiques. El Sr.Anglada no té potestat per dir qui és i qui no és català, tampoc per agredir amb les seves piulades plenes de prejudicis a cap persona i menys a un infant.
El meu fill creixerà i viurà lliurement en aquest país, el seu. Potser tingui fills, i no seran de color blanc immaculat, caldrà que el Sr. Anglada s'hi vagi acostumant, que 'acostumi a que hi ha i hi seguirà havent-hi famílies de tots colors, unes amb fills i filles que tindran noms catalans i la pell bruna, o els ulls ametllats, i d'altres que els seus fills es diran Salim Casadevall o Marta M'bou.
I si no s'hi acostuma, que faci el que promet i se'n vagi d'aquí.
Volem recorda-li al Sr. Anglada les seves pròpies paraules, i per això us demanem que participeu en el recull de fotos de cares diverses dient: “Sóc un nou català. Sr. Anglada quan vulgui ja pot marxar”.
Podeu enviar una piulada amb la foto a: #socunnoucatala o enviar-la lliurement a socunnoucatala@gmail.com i la penjarem al Twitter.
Paral·lelament ens hem posat en marxa per a denunciar els fets davant la justícia i per mostrar, un vegada més, que hi ha suficients raons per il·legalitzar aquest partit.
Gràcies per la vostra col·laboració.
Mireia Riera i Sant"
Mail de contacte: socunnoucatala@gmail.com
ACTUALITZAT, DIA 5 A LES 18 h. L'ANGLADA LLUNY DE RECTIFICAR, CONTINUA... QUALIFICA DE "XUSMA" ALS QUI CRITIQUEN EL SEU TWITT INICIAL Ara ha fet aquest tuit:
"Ahir em despertava amb aquesta piulada del Sr. Anglada. cid:inlineImage0 Em vaig quedar glaçada, no només pel contingut racista, no només per posar en el centre del seu odi a un infant, un menor d'edat, sinó també perquè aquest nen és el meu fill. Les coses mai són el que semblen, PxC és un partit racista i xenòfob, encara que s'escarrassin en dir el contrari, i el meu fill és un català nascut a Etiòpia i adoptat quan tenia tant sols quatre mesos. És fill i nét de catalans, el català és la seva llengüa i cada Nadal caguem el tió. Però més enllà d'això, és tan català com en Bojan ex-jugador del Barça, la Manpreet, filla del botiguer de sota casa i nascuda a Esparraguera fa 5 anys, en Mohamed que va venir sota l'eix d'un camió en fa set i ara treballa en un institut, el Volodia que va venir amb una beca i s'ha casat amb la Mònica, en Sergio que va fugir del corralito argentí i viu en una preciosa casa de pagès a l'Empordà, o la Marisa, la néta de la Consuelo que no parla molt bé el català però explica uns acudits boníssims. Totes aquestes persones són catalanes, i no perquè jo ho digui, sinó perquè ser català es defineix per coses molt més enllà del color de la pell, inclús de la religió que practiques. El Sr.Anglada no té potestat per dir qui és i qui no és català, tampoc per agredir amb les seves piulades plenes de prejudicis a cap persona i menys a un infant. El meu fill creixerà i viurà lliurement en aquest país, el seu. Potser tingui fills, i no seran de color blanc immaculat, caldrà que el Sr. Anglada s'hi vagi acostumant, que 'acostumi a que hi ha i hi seguirà havent-hi famílies de tots colors, unes amb fills i filles que tindran noms catalans i la pell bruna, o els ulls ametllats, i d'altres que els seus fills es diran Salim Casadevall o Marta M'bou.
I si no s'hi acostuma, que faci el que promet i se'n vagi d'aquí. Volem recorda-li al Sr. Anglada les seves pròpies paraules, i per això us demanem que participeu en el recull de fotos de cares diverses dient: “Sóc un nou català. Sr. Anglada quan vulgui ja pot marxar”.
Podeu enviar una piulada amb la foto a: #socunnoucatala o enviar-la lliurement a socunnoucatala@gmail.com i la penjarem al Twitter.
Paral·lelament ens hem posat en marxa per a denunciar els fets davant la justícia i per mostrar, un vegada més, que hi ha suficients raons per il·legalitzar aquest partit. Gràcies per la vostra col·laboració. Mireia Riera i Sant" ---------------------------------------------- La Fundació Nous Catalans, vinculada a CDC, ha fet públic un comunicat en el que informa que pensa denunciar la setmana vinent a la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona els tuits d'aquest últims dies de Josep Anglada, un sobre el fet que dos del quatre primers nens nascuts aquest any són fills d'immigrants, i una altre de caire vexatori amb la imatge d'un nen de color amb una bandera catalana. Per Nous Catalans cal denunciar aquest fets, tot i que amb l'actual marc legal potser no siguin motiu de condemna penal.
És un fet que Josep Anglada utilitza de manera reiterativa el seu twitter per insultar amb expressions com guarro, rata de cloaca, xusma, moro, o terrorista vers ciutadans i ciutadanes, periodistes, activistes, regidors, diputats i, inclús, vers a fills menors d'edat de periodistes o activistes. Alguns d'aquest tuits han estat denunciats per col·legis d'advocats, sindicats professionals, i alguns d'aquests ha estat denunciat recentment a la justícia, com el que va fer contra l'advocat de Hilal Tarkou de Reus.
Jo intento creure'm només la tercera part del que expliquen d'Anglada els regidors, dirigents i militants de PxC que deixen el partit cansats de les maneres de fer i la personalitat del seu líder. Però amb tuits com els que recullo aquí es mostra una mica la personalitat d'aquell a qui els seus militants aclamen en els actes sota el crit de "Josep, Anglada, ho fas de puta mare!", I sense cap mena de dubte aquestes maneres de fer i aquesta paraula lleugera tenen molt a veure amb que no hagi trobat socis per fer llista a les europees o amb que no el convidessin al congrés de constitució del Partido x La Libertad a Coslada, Madrid el passat abril, partit espanyol aliat o soci de PxC.
Com es veu en els tuits de sota, a mi m'ha amenaçat i insultat per tuit nombroses vegades, em va posar diverses querelles, després, va fer un tuit dient que les querelles eren "un pacte entre ell i jo per fern-nos publicitat, sempre amics!", per tornar a fer tuits gens amistosos cap a mi, cosa que m'abstenc de valorar.
I acabo amb una pregunta. ¿Com és que a Vic, una ciutat de gent educada i d'ordre on molta gent es parla de "vos" com a mostra de respecte, una ciutat plena d'estelades als balcons, Josep Anglada i PxC va tornar a ser la segona força a les passades municipals? Que és que els hi fan gràcia els seus insults?
Crec que aquest tuit, mostra un Josep Anglada tal com és
Crec que no el van convidar perque saben que de vegades....
Primer em posa les querelles i denúncies, després diu que era en broma
I dies més tard ens desitja "els pitjors ardors d'estómac" a mi i al diputat Quim Arrufat i torna a fer tuits cap a mi i cap a Josep Musté de la CUP de Vic.
Sis dies després de fer-se efectiva l'expulsió al Marroc del president de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC) -amb seu a la Fundació Nous Catalans de CDC- i de l'Espai Catalanomarroquí, Noureddine Ziani, faig constar que no hi ha hagut cap resposta ni protesta oficial del Govern del Marroc ni de l'entorn de Rei Mohammed VI, ni ha tingut gaire ressò a la premsa, cosa que confirma el que ja vaig dir fa deu dies que el Marroc estava també interessat de treure-se'l del mig abans que tingués ja la nacionalitat espanyola. Tampoc han protestat, limitant-se a guardar silenci, les altres entitats islàmiques catalanes i espanyoles alienes a la UCCIC com la UCIDE-CAT, Consell Cultural Islàmic de Catalunya, o el portal de notícies Web Islam
En tot cas, el fet que el CNI, a més d'acusar-lo de ser agent marroquí, hagi justificat l'expulsió dient que propagava el salafisme ha fet mal als col·lectius islàmics catalans, en ubicar-los en l'òrbita del salafisme. Ès cert que el president de l'associació Al Hilal, de Salt, Mohammed Attaouil, que defensa des d'una postura noviolenta algunes idees del salafisme, li havia demanat ajut econòmic per les obres de la mesquita de Salt que construeix Al Hilal i l'associació Magribins per la Pau. Podria ser que Ziani un cop perdida la confiança del govern marroquí s'hagués apropat als serveis secrets saudites o d'altres països del Golf. Però el fet que s'hagi justificat l'expulsió pels contactes de Ziani amb Attaouil (o Atauil) és un acte altament imprudent per les conseqüències que pot tenir, tant a Salt com a Barcelona, on es torna a plantejar la necessitat de tenir una nova mesquita de dimensions adequades. Si se l'ha expulsat és pels motius que ja explicava o analitzava jo fa deu dies, i continuo dient que va ser una gran equivocació ubicar la UCCIC, que es volia que fos l'aglutinador de les mesquites catalanes, a la seu de la sectorial d'immigració i fundació d'un partit polític.
REPRODUEIXO EL QUE JA VAIG ESCRIURE FA 10 DIES AL BLOG. Alguns mitjans fa cinc dies van fer aquest mateix anàlisis:
13 de maig de 2013
L'ordre d'expulsió decretada pel Director del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), Felix Sanz Roldán, amb l'argument que Ziani expandia tesis radicals i pels seus lligam amb imams salafistes (clica), falta a la veritat en aquest aspecte. Ziani es considerat defensor d'un islam modern, tot i que des de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC), que ell presideix, i de l'Espai Catalanomarroquí, del que és Director, es parla amb imams o associacions de totes les tendències i havia fet un esforç, també, per tal que imams i presidents d'associacions islàmiques, com el de Salt, Mohammed Attaouil - o Atauil-, proper a idees salafistes, s'integressin a l'UCCIC i participessin en el curs de formació d'ulemes o imams que comença demà.
És cert que es comentava -o fins tot ell ho reconeixia en certs cercles- que feia temps que treballava per la Direcció General d'Estudis i Documentació (DGED), principal servei secret del Marroc. I era habitual fins fa una any i mig veure'l a actes amb l'actual el cònsol del Marroc a Barcelona, Ghoulam Maichane, que a l'igual que l'actual ambaixador, Ahmed Ould Souilem, era un dirigent del Polisario passat al Marroc. El nomenament de Ghoulam Maichane com a cònsol va crear cert desconcert per la seva inexperiència i les denúncies i queixes de molts marroquins d'incrementar les pràctiques clientelars o presumptes cobraments irregulars a l'hora de tramitar documentacions. Els Halhoul, M.Chaib i N. Ziani
Fins novembre de 2010 Ziani, mantenia bones relacions amb els governs de la Generalitat (Tripartit) i de l'Estat i els agents policials encarregats de prevenir atemptats terroristes i de seguiment de les associacions islàmiques. El fet que se suposés que cobrava del Marroc no molestava ni al govern català ni a l'espanyol. Certament en el canviant mapa de les associacions islàmiques catalanes i espanyoles hi havia d'alguna manera una rivalitat per la interlocució amb les administracions entre els germans Mohammed i Hassan Halhoul del Consell Cultural Islàmic de Catalunya, el diputat socialista català, Mohammed Chaib, també membre del Consell Consultiu de Marroc a l'Exterior, el mateix Ziani (Clica per llegir notícia a La Vanguardia d'aquestes lluites fa tres anys) i altres noms que no cito.
Però pel que discrepaven certs sectors de les comunitats islàmiques catalanes amb el Consell Cultural Islàmic de Catalunya era per la creació per part dels Halhoul de l'empresa Travel Tours-Consejo Islámico, acusant als Halhoul de lucrar-se en l'organització dels viatges a la Meca. Mohammed Halhoul m'havia rebatut a mi aquesta acusació amb l'argument que calia diferenciar el Consell de l'empresa professionalitzada del sector que organitza viatges, fleta avions, contracta assegurances i reserva hotel allà, cosa que no es podia fer funcionant com una ONG o com a Consell.
A la vegada hi havia a nivell espanyol una rivalitat eterna entre la Federación de Entidades Islámicas (FEERI) i la la Unión de Centros Islámicos de España (UCIDE) que mantenia paralitzada la Comisión Islámica de España. La FEERI estava presidida pel ceutí, Mohamed Alí, que propugnava la devolució de Ceuta i Melilla al Marroc. El CNI considerava la FEERI una eina dels serveis secrets i els Ministeri d'Afers Exteriors, Emigració i Assumptes religiosos del Marroc que fiançaven i volien controlar les mesquites i la comunitat magribina, tot i que el CNI i el Marroc compartissin informació per evitar nous atemptats com els de l'11-M a Madrid, fet per marroquins, o la influència de possibles cèl·lules terroristes pakistaneses. Evidentment a totes les mesquites el Marroc hi té els seus informadors, o agents a sou, i en moltes també el Pakistan o Algèria i fins i tot Israel i els Estats Units, per evitar que es facin atemptats o es doni suport des d'aquí a grups terroristes d'allà. Al marge d'això hi ha també les pugnes entre Marroc, Arabia Saudita i altres pel control doctrinal de les mesquites. I si bé el grau de confiança del CNI vers els serveis secrets pakistanesos és qüestionable, sí que es confia força en els marroquins.
En aquest context es crea a començaments de 2011 el Consejo Islámico de Espanya, de la que formaran part la UCIDE, i tretze federacions autonòmiques independents entre les que hi ha la Federació Islàmica de Catalunya (FICAT) que seria una segona sigla del Consell Cultural Islàmic de Catalunya. Així el Consejo Islámico de Espanya voldria distanciar-se del control polític, econòmic i religiós del Marroc que imposava des de la FEERI i també cap aquelles mesquites que anaven per lliure. Mentre, semblaria cert que Ziani, disposant de recursos econòmics marroquins, formés part o ampliés la xarxa d'informadors a les mesquites pels serveis secrets del Marroc i el consolat i ajudés a organitzar manifestacions o actes en favor del Sàhara marroquí i contra el Polisario.
L'UCCIC EN SEU DE CDC
Però el novembre de 2010 CiU guanya les eleccions i Noureddine Ziani s'aproparà a CiU, mentre el diputat Mohammed Chaib en perdre l'escó de diputat quedarà fora de joc i d'influència política. Ziani, amb vistiplau del Marroc, entrarà a la sectorial d'immigració de CDC, Nous Catalans, que presideix l'Àngel Colom, i continuarà anant a molts actes amb el cònsol Ghoulam Maichane. Jo ja li vaig comentar l'any 2004 a l'Àngel Colom a Casablanca, on ell havia dirigit l'oficina de la Generalitat, que el fet que Colom tingués una posició pro-marroquí en el contenciós del Sàhara, xocava amb la seva defensa del dret a l'autodeterminació dels pobles com Catalunya. En aquest rebuig al referèndum sobre el Sàhara coincidien Colom i Ziani. Ara, però, podia ser que Ziani, perduda la confiança del Marroc, s'hagué apropat als serveis secrets saudites o d'altres països del Golf. De fet, fa uns mesos, Ziani va peregrinar a la Meca.
Noureddine Ziani, ara fa un any al congrés de constitució de l'Espai Catalano-marroquí, a la seu de Nous Catalans-CDC a Santa Coloma de Gramenet
L'ordre d'expulsió decretada pel Director del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), Felix Sanz Roldán, amb l'argument que Ziani expandia tesis radicals i pels seus lligam amb imams salafistes (clica), falta a la veritat en aquest aspecte. Ziani es considerat defensor d'un islam modern, tot i que des de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC), que ell presideix, i de l'Espai Catalanomarroquí, del que és Director, es parla amb imams o associacions de totes les tendències i havia fet un esforç, també, per tal que imams i presidents d'associacions islàmiques, com el de Salt, Mohammed Ataouil, proper a idees salafistes, s'integressin a l'UCCIC i participessin en el curs de formació d'ulemes o imams que comença demà.
És cert que es comentava -o fins tot ell ho reconeixia en certs cercles- que feia temps que treballava per la Direcció General d'Estudis i Documentació (DGED), principal servei secret del Marroc. I era habitual fins fa una any i mig veure'l a actes amb l'actual el cònsol del Marroc a Barcelona, Ghoulam Maichane, que a l'igual que l'actual ambaixador, Ahmed Ould Souilem, era un dirigent del Polisario passat al Marroc. El nomenament de Ghoulam Maichane com a cònsol va crear cert desconcert per la seva inexperiència i les denúncies i queixes de molts marroquins d'incrementar les pràctiques clientelars o presumptes cobraments irregulars a l'hora de tramitar documentacions.
Els Halhoul, M.Chaib i N. Ziani
Fins novembre de 2010 Ziani, mantenia bones relacions amb els governs de la Generalitat (Tripartit) i de l'Estat i els agents policials encarregats de prevenir atemptats terroristes i de seguiment de les associacions islàmiques. El fet que se suposés que cobrava del Marroc no molestava ni al govern català ni a l'espanyol. Certament en el canviant mapa de les associacions islàmiques catalanes i espanyoles hi havia d'alguna manera una rivalitat per la interlocució amb les administracions entre els germans Mohammed i Hassan Halhoul del Consell Cultural Islàmic de Catalunya, el diputat socialista català, Mohammed Chaib, també membre del Consell Consultiu de Marroc a l'Exterior, el mateix Ziani (Clica per llegir notícia a La Vanguardia d'aquestes lluites fa tres anys) i altres noms que no cito.
Però pel que discrepaven certs sectors de les comunitats islàmiques catalanes amb el Consell Cultural Islàmic de Catalunya era per la creació per part dels Halhoul de l'empresa Travel Tours-Consejo Islámico, acusant als Halhoul de lucrar-se en l'organització dels viatges a la Meca. Mohammed Halhoul m'havia rebatut a mi aquesta acusació amb l'argument que calia diferenciar el Consell de l'empresa professionalitzada del sector que organitza viatges, fleta avions, contracta assegurances i reserva hotel allà, cosa que no es podia fer funcionant com una ONG o com a Consell.
A la vegada hi havia a nivell espanyol una rivalitat eterna entre la Federación de Entidades Islámicas (FEERI) i la la Unión de Centros Islámicos de España (UCIDE) que mantenia paralitzada la Comisión Islámica de España. La FEERI estava presidida pel ceutí, Mohamed Alí, que propugnava la devolució de Ceuta i Melilla al Marroc. El CNI considerava la FEERI una eina dels serveis secrets i els Ministeri d'Afers Exteriors, Emigració i Assumptes religiosos del Marroc que fiançaven i volien controlar les mesquites i la comunitat magribina, tot i que el CNI i el Marroc compartissin informació per evitar nous atemptats com els de l'11-M a Madrid, fet per marroquins, o la influència de possibles cèl·lules terroristes pakistaneses. Evidentment a totes les mesquites el Marroc hi té els seus informadors, o agents a sou, i en moltes també el Pakistan o Algèria i fins i tot Israel i els Estats Units, per evitar que es facin atemptats o es doni suport des d'aquí a grups terroristes d'allà. Al marge d'això hi ha també les pugnes entre Marroc, Arabia Saudita i altres pel control doctrinal de les mesquites. I si bé el grau de confiança del CNI vers els serveis secrets pakistanesos és qüestionable, sí que es confia força en els marroquins.
En aquest context es crea a començaments de 2011 el Consejo Islámico de Espanya, de la que formaran part la UCIDE, i tretze federacions autonòmiques independents entre les que hi ha la Federació Islàmica de Catalunya (FICAT) que seria una segona sigla del Consell Cultural Islàmic de Catalunya. Així el Consejo Islámico de Espanya voldria distanciar-se del control polític, econòmic i religiós del Marroc que imposava des de la FEERI i també cap aquelles mesquites que anaven per lliure. Mentre, semblaria cert que Ziani, disposant de recursos econòmics marroquins, formés part o ampliés la xarxa d'informadors a les mesquites pels serveis secrets del Marroc i el consolat i ajudés a organitzar manifestacions o actes en favor del Sàhara marroquí i contra el Polisario.
L'UCCIC EN SEU DE CDC
Però el novembre de 2010 CiU guanya les eleccions i Noureddine Ziani s'aproparà a CiU, mentre el diputat Mohammed Chaib en perdre l'escó de diputat quedarà fora de joc i d'influència política. Ziani, amb vistiplau del Marroc, entrarà a la sectorial d'immigració de CDC, Nous Catalans, que presideix l'Àngel Colom, i continuarà anant a molts actes amb el cònsol Ghoulam Maichane. Jo ja li vaig comentar l'any 2004 a l'Àngel Colom a Casablanca, on ell havia dirigit l'oficina de la Generalitat, que el fet que Colom tingués una posició pro-marroquí en el contenciós del Sàhara, xocava amb la seva defensa del dret a l'autodeterminació dels pobles com Catalunya. En aquest rebuig al referèndum sobre el Sàhara coincidien Colom i Ziani.
Quan ara fa un any CDC obre la seu a Santa Coloma de Gramenet de la Fundació Nous Catalans on ubica l'Espai Catalano-marroquí, que presidirà Ziani, jo vaig ser convidat a intervenir en el congrés constituent de l'Espai i vaig felicitar a CDC per aquella iniciativa (clica). En aquell moment el PSC creava la Plataforma Nova Ciutadania i vaig dir que calia que tots els partits tinguessin espais o sectorials d'immigració. El que sí vaig criticar en privat a Colom i altres dirigents de Nous Catalans és que es creés la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC) com una alternativa al Consell Cultural Islàmic de Catalunya, la FEERI, la UCIDE i el Consejo Islámico d'España i s'ubiqués a la seu de Nous Catalans-CDC. La UCCIC la va crear Colom i Nourenddine Ziani per aglutinar les mesquites, més enllà de l'Espai Catalanomarroquí en el que no caben algerians, pakistanesos, senegalesos o els catalans conversos, i ajudar a les mesquites a adaptar-se a les normatives de la Llei catalana de Centres de Culte i fer cursos als imams per tal que coneguin la realitat de Catalunya i a donar un discurs adaptat al Segle XXI, cosa que em semblava bé, però no que s'ubiqués a la seu d'un partit polític. Evidentment també Nous Catalans ho feia per guanyar-se el suport dels col·lectius d'immigrants musulmans í dels ja nacionalitzats al procés sobiranista de Catalunya. Segons expliquen membres de la UCIDE de Catalunya, la intervenció dels mossos d'esquadra a la mesquita de Terrassa per gravar l'imam, Abdeslam Laarusi, el dia que anava a parlar de les dones, hauria estat gràcies a un avís de Ziani a la policia, després que la comunitat islàmica de Terrassa es negués a entrar a la UCCIC. En aquest context, l'exdiputat socialista, Mohammed Chaib, allunyat ja del PSC, i residint part del temps al Marroc sembla que establiria lligams amb el Partit Justícia i Desenvolupament del Ministre islamista, Abdelilah Benkirane. Benkirane va visitar Barcelona el maig de 2012 , i organitzaria una conflictiva trobada al Prat on membres de Nous Catalans denunciarien l'organització de l'acte i la restricció del dret d'entrada. Evidentment Chaib i Benkirane no compartirien l'estratègia sobiranista de l'UCCIC, però com se sap, al Marroc una cosa és el que pensi el Primer Ministre i l'altra el que diguin el responsables de seguretat i els consellers reals. I aquests començaran a discrepar de Nureddine Ziani després de la manifestació de l'11 de setembre i inici del procés sobiranista pel dret a decidir i la crida a votar sí a la independència, pel que podria significar per les reivindicacions dels sahrauís. Personalment penso que l'ordre d'expulsió de Ziani, que jo no comparteixo, tot i que hi ha molta informació que no sabem, i que dins de Nous Catalans s'havien viscut tensions les últimes setmanes i alguns imams discrepaven per qüestions personals i polítiques de l'Àngel Colom. El que tinc clar és que no és cert que Ziani afavorís l'islamisme radical, per més s'acostés al salafisme per controlar-lo o, i això és una hipòtesis, oferís diners a les associacions o mesquites. Que passava a informació -o treballava- pel Marroc era tema del que sempre se n'havia parlat i com he dit abans Israel, Algèria, Estats Units, Qatar, Síria, Aràbia Saudita o Pakistan també tenen centenars d'agents i informadors a les mesquites i entre els col·lectius de treballadors d'immigrants. I els agents marroquins sempre han combatut el terrorisme passant després els serveis secrets marroquins part de la informació als espanyols. Pel que fa als motius exposats per justificar l'expulsió trobo una equivocació de poca intel·ligència reobrir el tema de la mesquita de Salt o de si Mohammed Ataouil de Salt és salafista, cosa que pot tornar a tensionar Salt o encendre el debat sobre les mesquites. Ataouil mai ha negat ser proper a certs valors del salafisme però sempre ha rebutjat tota violència i ha actuat com a mediador eficaç per desactivar focus de conflictivitat a Salt, en contacte sempre amb mossos d'esquadra i el mateix CNI. Quan Jaume Torramadé convoca un ple extraordinari l'agost de 2011, durant el ramadà, per suspendre la l'obertura d'una església africana i el certificat de compatibilitat urbanística dels terrenys de la mesquita, tramitats per la socialista Pineda, Ataouil va aturar una concentració multitudinària que centenars de joves musulmans de Salt i Girona volien fer, pregant al voltant de l'Ajuntament mentre se celebrava el Ple. Ziani creia que la UCCIC i la Generalitat havia de portar també a aquests presidents d'associacions i imams dits alafistes als cursos que preparaven. Les crítiques que jo sempre he fet a Ziani i Colom és que s'ubiqui la UCCIC a la fundació de CDC com si estiguéssim en un règim de partit únic. També puc discrepar de les certes maneres clientelars de funcionar quan Ziani tenia el ple suport de Marroc. Així que en aquest context, sembla que Ziani serà expulsat, si no s'atura l'ordre, en part com una advertència als imams que s'apropin al sobiranisme català. Però crec que hi ha motius de més pes i potser poden sortir altres informacions donada la complexitat del tema, o que el Marroc també hagi donat el vistiplau al CNI per tal que l'expulsi. Els serveis secrets posen diners i mitjans als seus agents i, tot fa pensar, que Ziani estaria anant totalment per lliure del que li hauria dit el Marroc. I en defensar el dret a l'autodeterminació de Catalunya, d'alguna manera legitimava que el sahrauís poguessin autodeterminar-se amb un referèndum. I potser el Marroc amb el vistiplau de Madrid vulgui canviar les seves "antenes" a Catalunya, quan sembla proper el relleu del cònsol. Potser a CDC hi ha sectors que no es fien del poder que ha obtingut. Potser només és una lluita entre serveis secrets, no només de l'espanyol i el marroquí. Hi ha qui diu que a causa del seu distanciament amb Marroc, s'havia apropat o se li havia apropat algun altre servei d'inteligència com podria ser el sauditao d'altres països del Golf. O potser, sobretot el Marroc no vol, si fos ell un agent com es diu, espies que vagin per lliure o agafin tanta notorietat (president de la UCCIC i Espai catalano-marroquí) i potser no gestionen els recursos o les línies d'acció tal com se li havia ordenat. El fet que la premsa marroquí d'avui (clica) informi de la seva expulsió sense condemnar-la, podria ser una vista del pacte CNI-Marroc. I donat que estava a punt d'obtenir la nacionalitat espanyola, si al Marroc no li agradava la feina que presumptament feia amb diners dels serveis secrets i hagués arribat on havia arribat: president de la UCCIC i Director de l'Espai catalanomarroquí, se l'havia de "retirar" abans que fos ja "espanyol" i lliure de quedar-se aquí per sempre. De tota manera deixo clar que jo no justifico ni defenso la seva expulsió.
L'ambaixador Ahmed Ould Souilem, ex líder polisari defensant la marroquinitat del Sàhara. Ell i el cònsol estaven ara enfrontats amb Ziani. Si defensava el dret a l'autoderminació de Catalunya, reconeixia la legitimitat del Sàhara per fer-ho. Pacte CNI i Marroc per expulsar-lo abans que Ziani tingués ja la nacionalitat i es quedés aquí per sempre?
Avui he participat a una de les taules rodones del 1r Congrés Nacional de l'Espai Catalanomarroquí, organitzat per Nous Catalans (CDC), a Santa Coloma e Gramenet. La taula que he intervingut tractava sobre la visualització social dels catalans d'origen marroquí als mitjans de comunicació. Participaven a la taula Younes Oussaid, president de l’associació Almohagiren Almaghareba i director del programa de radio Almohajir Salt; Samir Bouchaqor el Attabi, president de la Federació d’associacions d’immigrants de les Terres de l’Ebre, el moderador, Soulaiman Ghazouan, i la relatora, Aouatif Stitou.
Oussaid ha explicat la tasca feta a Salt per Almohagiren Almaghareba i ha lamentat la mala imatge que sovint transmetien els mitjans de comunicació, i Samir Bouuchador ha parlat del treball fet a Tortosa, del paper dels mitjans i de la percepció que es té del col·lectiu magribí. (Personalment crec que en els pocs minuts que han tingut per parlar no han pogut expressar bé el que portaven preparat) Jo he començat explicant la cerca que he fet avui als buscadors del Punt Avui i El Periódico. Hi he posat la paraula "marroquí" i moltes de les entrades eren sobre fets delictius, és a dir notícies negatives. Després he comentat tant les recomanacions del Col·legi de Periodistes com del Consell Audiovisual de Catalunya de com informar sobre temàtiques vinculades a la immigració. He repassat els criretis del Consell Audiovisual per evitar generalitzacions, missatges que generalitzen o criminalitzadors o que acabaven identificant col·lectius amb pràctiques o actituds i he posat exemples de missatges que no s'han de dir: "...els romanesos controlen la ferralla, els nigerians la prostitució, i els gambians el top-manta." I he aprofitat per comentar un expedient que a iniciativa meva -jo vaig fer la denúncia-, està tramitant el Consell Audiovisual de Catalunya per unes declaracions i insults reiterats i greus de Carlos Navarro, El Yoyas, contra una catalana d'origen magribí a Canal Català en un debat titulat: "Que ha de votat el català de tota la vida?". En començar la taula rodona la sala no estava plena (que és quan l'Abdelhaq Diyer, de Manlleu, ha fet les fotos) però al caps d'uns minuts s'ha omplert. Entre els assistents estaven l'Àngel Colom, i el Director d'Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch.
Han intervingut fent aportacions o preguntes unes vint persones, s'ha parlat molt del mal que fan joves multireincidents (ha sortit el cas de Morad el-Hassani) i a mi un jove de Salt m'ha demanat que expliqués el meu punt de vista de perquè s'havia tensionat Salt, cosa que he fet gustós comentant el joc brut (la paraula "brut" la considero insuficient per definir-ho) fet pel digital Tot Salt, animat en algun moment implícita o explícitament per l'entorn de qui avui és alcalde. Els assistents també han polemitzat sobre qüestions com què és integració i el debat de vel. A les sessions d'avui hi han assitit 180 persones.
A sota imatges de la ponència inagural.
Com explicava fa uns dies aquí al blog aquesta setmana he participat en dos actes dels dos principals partits del país. Avui amb CiU i dimarts al PSC. El de dimarts va ser un debat intern amb alcaldes, regidors i tècnics municipals sobre com afrontar el discurs xenòfob. Va ser un acte intern de partit i vaig exposar durant una hora els meus punts de vista i després va haver-hi un col·loqui. Alguns regidors explicaven la sensació d'impotència davant els rumors sobre que els immigrats no pagen impostos. El proper acte meu previst serà dissabte vinent amb Unitat Contra el Feixisme al Clot (clica aquí), i dilluns 11, a les 10 i pico del vespre intervinc a la tertúlia de Comràdio on parlarem de les eleccions a França on Le Pen puja -o potser no-, de Síria i del rescat a la banca espanyola.
Aquesta propera setmana participo en dos actes. Un a nivell intern del PSC i un altre de la Fundació Nous Catalans de CDC. El del PSC serà una xerrada i debat on analitzarem les causes de la irrupció de PxC a les municipals de fa un any, els perills que representa per la cohesió social i com s'ha d'afrontar i combatre el discurs de Plataforma i de dirigents d'altres formacions (García Albiol) que han tre rèdits polítics del no a la immigració. Hi seran regidors de municipis on el discurs xenòfob ha arrelat i els responsables de l'àrea d'immigració i ciutadania del PSC . De fet en algunes de les presentacions del meu llibre "Xenofòbia a Catalunya" aquest debat es va fer amb les intervencions de representants municipals de diferents partits. A la presentació de Badalona de fa dues setmanes, a la que hi van assitir regidors de CiU, PSC i Inicitiva, en acabar la meva exposició va ser molt enriquidor el debat que va sorgir, iniciat per l'exalcalde Jordi Serra, amb regidors d'Iniciativa, membres de la comunitat islàmica (d'una mesquita que Albiol va intentar que no s'obrís), de la CUP i ciutadans compromesos en el teixit associatiu, preguntant-nos què s'havia fet malament, perquè la demagògia i les mentides havien calat i com s'havia d'actuar. Aquell debat em va fer recordar els Plens de Badalona d'un any o dos abans -on les associacions i entitats poden parlar- el discurs d'Iniciativa contra l'equip de govern que encapçalava Jordi Serra, les intepel.lacions també crítiques de la CUP, mentre Albiol es fregava les mans.
"Junts fem país': Programa definitiu del 1r Congrés nacional de l'Espai catalanomarroquí.
El segon acte al que participo com a ponent serà dissabte a Santa Coloma de Gramenet al Congrés de l'Espai catalanomarroquí de la Fundació Nous Catalans, vinculada a CDC. Intervindré a la taula rodona "Visualització dels catalans d'orígen marroquí".
2.Visualització Social dels Catalans d’origen Marroquí
Es tracta d´ una aproximació al discurs dels Mitjans de Comunicació sobre els immigrants marroquins a Catalunya així com el tractament informatiu i la representació als mitjans audiovisuals de la figura i la imatge dels nous catalans originaris del Marroc. L’objectiu de la taula va ser reflexionar sobre el paper dels mitjans de comunicació en la construcció i transmissió de discursos al voltant de la immigració i crear un clima de debat que permetés als assistents reflexionar sobre les dificultats i els reptes a l’hora de normalitzar les informacions sobre immigració als mitjans de comunicació, així com proposar noves perspectives i línies de treball al voltant del tema. Analitzarem les eines necessàries per la normalització de la presència de les minories culturals a les diferents seccions dels mitjans i no potenciar les informacions negatives ni sensacionalistes. Tindrem la ocasió també de veure experiències professionals de periodistes catalans d’origen del Marroc vinculats als mitjans de comunicació.
.jpg)
.jpg)