Diumenge, 5 de gener del 2014
Totes les enquestes davant les eleccions europees del maig coincideixen en el fet que l'extrema dreta no només obtindrà representació en la majoria de països sinó que en algun, com França, pot ser la força més votada. Una extrema dreta que centra el seu discurs en el no a la immigració, sobretot islàmica, i en la presumpta pèrdua de sobirania a causa de la pertinença a una Unió Europea que sotmet les economies a interessos que empobreixen la població. Dos elements que combina amb una crítica a la corrupció.
En alguns països en què la crisi és més intensa o la memòria històrica està adormida, aquesta extrema dreta no ha maquillat el seu discurs. És el cas del Jobbik hongarès, que rememora el règim nazi i assetja gitanos i jueus, o d'Alba Daurada de Grècia, que persegueix gitanos i immigrants. Són ultres que no neguen el seu neofeixisme.
En canvi, la resta de grups d'extrema dreta reivindiquen el seu identitarisme amb el rebuig als dictats de Brussel·les i justifiquen la seva islamofòbia com una defensa dels valors de llibertat. És el cas del Front Nacional francès transformat per Marine Le Pen, que després d'arraconar el negacionisme de l'Holocaust del seu pare ha passat a considerar Israel el baluard d'Occident davant l'islam. Le Pen i l'holandès Geert Wilders han segellat una aliança perquè l'extrema dreta antiislàmica i partidària de la recuperació de la sobirania monetària i de fronteres obtingui bons resultats en les eleccions europees.
Sorprenentment, Espanya és un dels pocs països de la UE en què sembla que ni l'extrema dreta rància ni els euroescèptics populistes obtindran representació, tot i ser un dels països més afectats per la crisi i la corrupció. El grup amb més representació, Plataforma X Catalunya, ja ha anunciat que no s'hi presentarà. Sí que ha manifestat la seva disposició a fer-ho Espanya en Marxa, autora de l'atac a la Generalitat a Madrid, amb la unitat d'Espanya i el retorn a l'autarquia franquista com a eixos. Hi haurà altres candidatures, com la del Moviment Social Republicà, la dels antiavortistes ultracatòlics d'Alternativa Espanyola i la que impulsa Alerta Digital. Però la possibilitat que obtinguin 300.000 vots és molt escassa, i més si van per separat. I junts és difícil que ho facin, ja que alguns proposen la supressió de les autonomies i altres, com PxC, no les qüestionen.
I és que, al marge que Aleix Vidal-Quadras pugui fer el pas endavant amb unes noves sigles, l'extrema dreta sociològica que no és neofranquista però no condemna el franquisme, que no vol eliminar les autonomies però rebutja el federalisme i el separatisme i que no vol suprimir les llibertats però desitja mà dura es troba un PP que respon a les seves expectatives amb la negativa a negociar amb Artur Mas, el propòsit de posar ordre amb la llei de seguretat ciutadana de Jorge Fernández Díaz i la restricció al màxim del dret a l'avortament.
llegir a El Periódico en català (clica)
Leer en El Periódico en castellano
0 comments:
Post a Comment