EL JUTJAT Nº 2 DE BADALONA ORDENA FER JUDICI A GARCÍA ALBIOL PEL "NO QUEREMOS RUMANOS"

Tres anys després de que Xavier García Albiol, acompanyat per Alicia Sánchez Camacho repartís 15.000 tríptics pels barris de Llefià i La Salut de Badalona barrejant inseguretat, immigració, brutícia i delinqüència, amb la fotografia de "No queremos rumanos", el Jutjat nº 2 de Badalona ha ordenat la celebració del judici oral a l'actual alcalde de Badalona. Ha estat un procés llarg iniciat per SOS Racisme i una federació d'associacions gitanes que van presentar-se com acusació popular per la comissió d'un delicte tipificat en l'article 510-1 del Codi Penal que castiga “els que provocaren a la discriminació, a l’odi o a la violència contra grups o associacions, per motius racistes, antisemites o altres motius referents a la ideologia, religió o creences; situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia o raça, el seu origen nacional, el seu sexe o orientació sexual, malaltia o minusvalía”. També se l'acusa d'injúria col·lectiva provocadora, tipificada en el 510-2. El fiscal demana un any de presó i 8.100 euros de multa.

          Després de repartir aquest fulletons el 24 d'abril de 2010, el PP des de Madrid li va demanar que matisés les seves paraules o es disculpés, tot i que  en la precampanya de les eleccions catalanes de setembre de 2010 va tornar a incidir en el tema, portant una eurodiputada francesa en busca dels inexistents assentament de romanesos a Badalona i el 19 de setembre de 2010, en una botifarrada a la Plaça Trafalgar digué que "Aquí no tenim campaments de gitanos com a França, aquí la situació és pitjor donat que estan repartits per tota la ciutat fent la vida impossible als veïns". Sorprenement, ara que Albiol és alcalde, tal com ha recollint la premsa, el nombre de gitanos romanesos ha augmentat (clica) 

              

 El regidor David Gómez, ara al Grup no adscrit, a qui Albiol pretén responsabilitzar del milió d'euros d'obres irregulars, particulars o sense expedient.

Militants del PP donat suport a Albiol en el Ple que es va abordar els casos de presumpte corrupció.

       L'ordre d'obertura del judici oral passa després que hagin fracassat les negociacions entre CiU, PSC i Iniciativa per fer una moció de censura a Albiol que, després del pas al grup de no adscrits del Regidor David Gómez, governa només amb 10 regidors, front els 9 del PSC, els 4 de CiU, els 3 d'ICV-EUiA, i 1 no adscrit  (Clica per anar a l'historial del cas) , en un moment que el seu govern està esquitxat per diversos casos de presumpta corrupció, irregularitat i obres sense expedient, per valor d'un milió d'euros, com la reparació de les goteres de casa d'una coordinadora de Districte ( Clica aquí per llegir l'evolució dels casos de corrupció). De tota manera, amb la interpretació que ha fet el Tribunal Suprem de l'article 510, que ha motivat fins i tot l'absolució de Josep Anglada per declaracions o pamflets, penso, més greus, crec que, lamentablement, pot ser absolt i sortir reforçat del procés. 

      Aquest dèbil redactat de l'article 510, i la interpretació del Tribunal Suprem, que ha dit que no hi ha delicte si no es demostra que acte seguit a les declaracions o repartiment de pamflets, algú ha actuat amb odi, violència o discriminació cap el col·lectiu en qüestió, ha motivat que en la proposta de reforma del Codi Penal del govern del PP s'hagi inclòs un nou redactat de l'article 510, (Clica per llegir la nova proposta de redactat i el que ha dit el Suprem de l'actual) que sí faria punibles aquests fets i declaracions. Per això penso que ara per ara, la celebració del judici pot resultar ser contraproduent, i fer oblidar la greu situació d'inestabilitat i presumptes irregularitats molt greus que pateix l'equip de govern d'Albiol. 
Llegir comunicat de SOS Racisme, clica 

MOCIÓ DE CENSURA A BADALONA?, PUBLICO ARTICLE AL TRIANGLE

Al Triangle d'ahir em surt aquest article sobre la probable moció de censura a Albiol

Obrir i llegir pdf, pimera pàgina. clica
Obrir Pdf segona pàgina, clica

BADALONA, MOCIÓ DE CENSURA O ESPERAR QUE L'EQUIP D'ALBIOL ES DEGRADI MÉS?

Vint mesos després que Xavier García Albiol arribés a l'alcaldia de Badalona, gràcies a ser la força més votada, i en negar-se CiU a reeditar un govern tripartit, Badalona viu una greu situació política i institucional, no només per les dificultats del govern en minoria del PP, sinó pels reiterats casos de presumpte corrupció a gran escala, mala gestió, cessament de tres coordinadors de barri i districte, denúncies per extorsió contra l'Ajuntament, obres irregulars o sense expedient d'un import global d'un milió d'euros, inexistents o reals, com la reparació amb diners públic de les goteres de casa de Julia Sánchez, coordinadora del barri de la Salut. Obres que van forçar a Albiol a convocar un Ple extraordinari el passat dimarts on Albiol i l'equip de Govern van culpar de tot, sense deixar-li més que dos minuts per parlar, al regidor David Gómez,ara no adscrit, abans regidor de Sant Roc i responsable de Serveis Social i Salut. Gómez vas ser destituït el passat octubre i a qui Albiol ha volgut responsabilitzar d'aquestes obres presumptament irregulars o inexistents, per un import d'un milió d'euros, amb l'argument que ni ell ni la resta de regidors no en sabien res i s'havien fet a corre cuita durant l'estiu, cosa que no es certa. 

                         JUNY DE 2011, UN GOVERN DEL PP EN MINORIA

           Albiol va guanyar les eleccions el 22 maig de 2011, passant de 7 a 11 regidors. El PSC de Jordi Serra, malgrat incrementar lleugerament els vots es quedava amb els 9 regidors que tenia. CiU va baixar de 5 a 4 regidors i Iniciativa -que no formava part de l'equip de govern- de 5 a 3. ERC, que sí formava part de l'equip de govern, es quedava fora. Ferran Falcó, cap de llista de CiU que en l'anterior mandat formava part del govern, portant les àrees de convivència i seguretat, i que creia que, tal com havia passat a les eleccions catalanes de 2010, CiU pujaria, veu com es frustren els seus plans de si pujava en vots i regidors, encara que Albiol fos la força més votada i quedés segon Jordi Serra del PSC, posar com a condició al PSC per sumar-se de nou a un govern de coalició, ser Falcó durant mig mandat l'alcalde.

       Com la llei diu que si cap candidat obté al Ple de constitució el vot de la meitat més un dels regidors (14 de 27), es proclama alcalde al cap de la llista que ha tingut més vots ciutadans, Albiol, amb només 11 del 27 regidors va accedir legítimament a  l'alcaldia. Des del PSC s'acusaria a Falcó i CiU de pagar a Badalona la penyora pel suport del PP a CiU, tant al Parlament de Catalunya com a la Diputació de Badalona. S'ha de dir que Iniciativa hagués donat suport tant a un govern PSC-CiU, amb ells a l'oposició però votant pressupostos i ordenances, com a un possible tripartit PSC-CiU-Iniciativa.

       Una de les primeres mesures d'Albiol va ser desmantellar l'Unitat de Convivència de la Guàrdia Urbana (UCO) i crear l'unitat Omega (lletra de l'alfabet grec que significaria la fi dels temps) i amb Miguel Jurado de regidor de seguretat es va dedicar a fer batudes a establiments habitualment regentats per immigrants i anunciar el tancaments d'alguns d'aquests, encara que pocs dies després en solventar les irregularitats o deficiències tornaven a obrir. Recordo quan acabava el llibre "Xenofòbia a Catalunya" a finals d'agost de 2011, reunir-me amb Albiol al seu despatx l'endemà d'una d'aquestes batudes o inspeccions sistemàtiques. I Albiol em va negar que es fessin batudes premeditades a establiments d'immigrants. Altres alcaldes o exalcaldes metropolitans em deien d'Albiol que, quan ells precintaven un local, ni ho feien en forma de batuda (25 inspeccions i a veure si en podem clausurar tres en un dia) ni convocaven rodes de premsa per anunciar-ho. Algunes d'aquestes inspeccions a restaurant es feien a hores on l'establiment estava ple de clients i amb la irrupció de cotxes patrulla amb llums d'emergència.

          Per l'exregidor de seguretat, Ferran Falcó i per l'exalcalde, Jordi Serra amb Albiol la seguretat no millorava,  però a diferència del que passava quan Albiol estava a l'oposició (el mateixa passava a Salt) si un vespre es cremaven quatre vehicles i deu contenidors, Badalona no sortia ja als programes de televisió amb titulars com  "Noche de fuego y vandalismo en Badalona"        

         El regidor David Gomez (ara ha deixat el PP i és regidor no adscrit), Jurado amb barret, i Albiol, en una de les seves polèmiques actuacions.

           Però les diferències entre Miquel Jurado i el cap de la policia, Conrado Fernández, van sorgir ben aviat.  El PP va creure Conrado Fernández estava al darrere d'una carta que diferents comandaments van enviar a l'alcalde per queixar-se de la política del regidor de Seguretat. I l'endemà que es difongués que Jurado anava a cessar a Fernández, es va fer públic que la Conselleria d'Interior el reclamava per un any en Comissió de Serveis, tot i que seguiria cobrant de l'Ajuntament de Badalona. Jurado seria responsabilitzat d'ordenar a membres de la Guardia Urbana fer una col·lecta entre empresaris, diguem irregular (clica per anar a la notícia) i aquí, Diari de Badalona

          No detallaré aquí el meu punt de vista de la gestió d'Albiol ni les males relacions inicials entre CiU i PSC per no haver donat CiU suport a un govern de coalició PSC-CiU amb el suport o la participació d'ICV. Sí que recordaré que l'Audiència va reobrir el cas dels pamflets amb la foto de "No queremos rumanos" (Clica aquí), cosa que va fer que Iniciativa i PSC demanessin que Albiol deixés l'alcaldia mentre durava el procés judicial.  Personalment penso que reobrir aquest cas podia beneficiar políticament Albiol, donat que li permetria fer-se el màrtir.  També he de dir que tant a CiU com al PSC, a mida que moltes de les promeses d'Albiol no les complia hi havia dubtes de si era millor fer ja una moció de censura o deixar-lo que es desgastés.(Llegir al blog de Ferran Falcó) No obstant, un cop trencades les bones relacions CiU-PP al Parlament, i a mida que Albiol s'ha anat desgastant, han millorat les relacions entre Serra i Falcó.

        Però tot l'equip d'Albiol comença a desmuntar-se quan es denuncia que el coordinador del barri de Sant Roc, Antonio Cortés (un ciutadà gitano de confiança d'Albiol que anava a la llista electoral i no va entrar, però li tocaria entrar si els cas de les obres irregulars destapades al gener fa caure més regidors) fos denunciat per presumptes extorsions a comerciants pakistanesos i d'oferir l'adjudicació irregular d'una vivenda social a canvi d'un import. Llavors Albiol a més de destituir a Cortés com a coordinador del barri, destitueix de les seves funcions al regidor de Serveis Socials i Salut, David Gómez (el veiem a la foto de dalt darrera l'alcalde), el qual, enlloc de dimitir, passaria al grup de no adscrits i denunciaria que Cortés no estava sota les seves ordres sinó de Jurado (el regidor de seguretat que surt a la fot amb barret).

           Al Ple de finals d'octubre amb un Albiol encara més en minoria, David Gómez va ocupar seient al costat de CiU, mentre al carrer en manifestaven més d'un centenar de persones convocades per la plataforma en favor d'Albiol: "Tu lucha es la nuestra, con dos cojones!"

 "Albiol, tu lucha es nuestra lucha, no te rindas". "Con dos cojones", a la Plaça

 Defensors d'Albiol al Ple

 David Gómez, darrera els regidors de CiU, coma regidor no adscrit

                    

         Dos dies després del Ple d'octubre a Badalona es tornà a robar un banc amb explosius (rebentant el caixer automàtic), mètode fins ara gens habitual a Catalunya i Espanya, que ja havia passat sis setmanes abans (clica per llegir la notícia) però ni les televisions sensacionalistes ni cap dirigent del PP va sortit al mitjans culpant a ningú d'inseguretat, delinqüència, i màfies estrangeres, ni del "bonisme" vers la immigració com feien ara fa dos anys Alícia Sánchez Camacho i el mateix Albiol. 

 

                       UN MILIÓ EN OBRES SENSE EXPEDIENT, CULPA DE GÒMEZ?

         Però al Ple de desembre (als Plens de Badalona poden intervenir ciutadans i associacions que ho demanen) quan l'empresari badaloní Jesús Mallorquín va denunciar que l'Ajuntament li devia 368.000 euros per obres realitzades entre juliol i setembre a la ciutat. Eren  treballs que el Albiol atribuirà a encàrrecs il·legals de l'exregidor David Gómez, ara no adscrit. Gómez respongués que ell no havia fet res en solitari i que en moltes d'aquestes obres van prendre part àrees municipals que ell no dirigia , sinó que s'havien decidit des de Via Pública i Seguretat. Dies més tard es coneixeria el cas d'altres empresaris en situació idèntica i l'import d'aquesta obres seria d'un milió d'euros. Albiol repetí que les obres eren cosa de Gómez aprofitant que molts regidors i tècnics estaven de vacances al juliol i agost i traslladaria els fets a l'Oficina Antifrau.

     Els partits de l'oposició (PSC, CiU i ICV-EUiA) es va qüestionar la possibilitat que un sol regidor encarregui obres per valor de 700.000 euros sense que ningú més n'estigués al cas. Les tres forces van demanar una comissió d'investigació i aclarir també la col·lecta que Jurado va demanar o ordenar que fes la policia municipals entre empresaris.

  GOTERES A CASA DE LA COORDINADORA DE LA SALUT I EL PLE EXTRAORDINARI

        Tot aquest culebrot agafa una nova dimensió fa 10 dies quan El Periódico i altres mitjans fan públic que entres aquestes més de 50 obres irregulars hi havia la reparació de les goteres de casa de la coordinadora municipal del barri de La Salut, Julia Sánchez, una de les persones durant l'anterior equip de govern hauria impulsat la campanya "No queremos rumanos"

       Es demana un Ple extraordinari que se celebrarà el dimarts al matí, en una hora inusual, i Albiol responsabilitzà a l'empresa Demon Engineering de tramitar fraudulentament la factura donat que constava com una reparació de la via pública i que aquesta empresa consta que la seva activitat és la fabricació de sabates. 

     Arribat el torn del grups polítics, donà dos minuts al regidor David Gómez a qui havia responsabilitzat de tot, el qual començà a explicar que totes les obres s'havien fet o ordenat amb el coneixement d'altres regidors de districte o àrea, sense que l'alcalde li deixés acabar la seva defensa. Tan surrealista va ser la situació que quan li va tocar el torn a Carles Sagués d'Iniciativa digué que, tot i no compartir res amb Gómez li cedia uns minuts del seu temps per tal que pogués explicar-se. Sagues repassa algunes d'aquestes obres sense expedient, unes reals, altres, sembla fictícies, però algunes  fetes certament en en departaments o districtes responsabilitat de Miquel Juradao com la de Can Pepeus. Alguna, dins i tot inaugurada per l'alcalde. Sagués demanà la dimissió de l'alcalde.

       Ferran Falcó demanà també que es deixés parlar a David Gómez i qüestionà que la resta de regidors, sobretot Miquel Jurado i salvador lema, no en sabessin res. "Vostès ens han enredat", sentencià.

      L'ex alcalde Jordi Serra digué en el seu torn que si aquest Ple se celebrava era gràcies a que la premsa havia anat filtrant les irregularitats i ironitza que l'alalcade només hagués concedit un minut i vint segons per explicar-se a Gómez. Com els altres portaveus dubtà que la resta de regidors i l'alacade no en sapiguessin res de 50 obres irregulars. 

     Finalment Gómez va tenir un breu torn per explicar-se i digué que "no només vostès ho sabien tot, sinó que el telèfon ifon que tenia l'alcalde era un regal per les obres de l'empresa Demon Engineering, cosa que Albiol va negar.

      Acabat el Ple semblava que la moció de censura és cada cop més propera, tot i que alguns creuen que es millor esperar i deixar que el govern d'Albiol es deteriori encara més, sobretot si els tribunals, l'Oficina Antifrau prenen cartes en l'assumpte o si es filtren més dades que comprometin a l'equip de govern. El fet que es trenqui el pacte CiU-PP a la Diputació ho facilitaria. Però en aquests moments, segons algunes fonts, sembla que Ferran Falcó de CiU -que també és diputat al Parlament- es podria plantejar tot i tenir només 4 regidors, front els 9 del PSC, encapçalar temporal o permanentment l'alcaldia, opció que no acceptaria Iniciativa i difícilment s'ho empassaria el PSC. Sembla que Falcó està consultant a la militància i la Direcció de CiU què fer a curt termini.

 Veure escrit de Jordi Serra al seu blog demanant ja la moció de censura   En canvi CiU, diu que tot s'ha de fer "pas a pas", i La Vanguardia confirma que Falcó es planteja demanar al PSC que li cedeixi l'alcaldia (clica)    Veure també article d'Aïda Llauradó, presidenta d'ICV de Badalona (clica)

          Personalment considero un error una alcaldia encapçalada per la tercera força política, per més que les executives de CiU i PSC negociessin un canvi de cromos d'alcaldies o equips de govern presumptament delictius i amb regidors que han mentit sobre fets presumptament delictius del seu alcalde.  Cada cas es cada cas, i s'ha de resoldre localment. 

L'exalcalde Jordi Serra que potser aviat recupera l'alcaldia

Ferran falcó, de CiU

Carles Sagués, d'Iniciativa.

CRISPACIÓ SOTA L'AJUNTAMENT DE BADALONA EN EL PRIMER PLE DESPRÉS QUE ALBIOL PERDI UN REGIDOR ACUSAT D'EXTORSIÓ. Nou atracament a Badalona a un banc amb bomba però ni Sánchez Camacho ni Albiol, ni les teles sensacionalistes creen alarma social com feien fa dos anys per fets menors.

Actualitzat, divendres 2 de novembre.

 Veïns convocats pel PP: "Tu lucha es nuestra lucha.Albiol no te rindas" "Con dos cojones, Abiol!"

.Pancartes contra Albiol, també a la Plaça mentre es feia el Ple.

 David Gómez, el regidor trànsfuga o no adscrit, fins ara  responsable de serveis socials, acusat d'extorsió.

 Albiol, ara està més en minoria després de perdre un regidor que no renuncia  a l'acta.

 Ferran Falcó de CiU té la clau de la moció de censura que faria Serra del PSC alcalde. Llegir al blog de F. Falcó la seva opinió sobre la moció de censura.

 Jordi Serra i Francesc Serrano del PSC

 Carles Sagués, d'Iniciativa, que recolzaria des de l'oposició un govern PSC-CiU

Les fotos són meves, tret de la de sota que és de El Periódico.
Es fa difícil explicar en un article què està passant a Badalona amb el Govern en minoria de Garcia Albiol. Albiol va guanyar les eleccions el 22 maig de 2011, passant de 7 a 11 regidors. El PSC de Jordi Serra, malgrat incrementar lleugerament els vots es quedava amb els 9 regidors que tenia. CiU va baixar de 5 a 4 regidors i Iniciativa de 5 a 3. ERC, que formava part de l'equip de govern anterior es quedava fora. Ferran Falcó, cap de llista de CiU que en l'anterior mandat formava part del govern, portant les àrees de convivència i seguretat, i que creia que tal com havia passat a les eleccions catalanes de 2010, CiU pujaria, veu com es frustren els seus plans de si pujava en vots i regidors, encara que hagués guanyat Albiol, posar com a condició a Serra per sumar-se de nou a un govern de coalició, ser ell durant mig mandat l'alcalde.
Com la llei diu que si cap candidat obté al Ple de constitució el vot de la meitat més un dels regidors (14 de 27), es proclama alcalde al cap de la llista que ha tingut més vots ciutadans, Albiol, amb només 11 del 27 regidors va accedir legítimament a  l'alcaldia. Des del PSC s'acusaria a Falcó i CiU de pagar a Badalona la penyora pel suport del PP a CiU, tant al Parlament de Catalunya com a la Diputació de Badalona. S'ha de dir que Iniciativa hagués donat suport tant a un govern PSC-CiU, amb ells a l'oposició però votant pressupostos i ordenances, com a un possible tripartit PSC-CiU-Iniciativa.
Una de les primeres mesures d'Albiol va ser desmantellar l'Unitat de Convivència de la Guàrdia Urbana (UCO) i crear l'unitat Omega (lletra d el'alfabet grec que significaria la fi dels temps) i amb Miguel Jurado de regidor de seguretat es va dedicar a fer batudes a establiments habitualment regentats per immigrants i anunciar el tancaments d'alguns d'aquests, encara que pocs dies després en solventar les irregularitats o deficiències tornaven a obrir. Recordo quan acabava el llibre "Xenofòbia a Catalunya" a finals d'agost de 2011, reunir-me amb Albiol al seu despatx l'endemà d'una d'aquestes batudes o inspeccions sistemàtiques. I Albiol em va negar que es fessin batudes premeditades a establiments d'immigrants. Altres alcaldes o exalcaldes metroplolitants em deien d'Albiol que, quan ells precintaven un local, ni un feien en forma de batuda (25 inspeccions i a veure si en podem clausurar dos en un dia) ni convocaven rodes de premsa per anunciar-ho. Algunes d'aquestes inspeccions a restaurant i bars es feien a hores on l'establiment estava ple de clients i amb la irrupció de cotxes patrulla amb les llums d'emergència.
Per l'exregidor de seguretat, Ferran Falcó i per l'exalcalde, Jordi Serra la seguretat no millorava,  però a diferència del que passava quan Albiol estava a l'oposició, si un vespre es cremaven quatre vehicles i deu contenidors, Badalona no sortia ja als programes de televisió amb titulars com  "Noche de fuego y vandalismo en Badalona"        

         El regidor David Gomez (que ara ha deixat el PP) darrere, Jurado amb barret, i Albiol, en una de les seves polèmiques actuacions.

 Però les diferències entre Miquel Jurado i el cap de la policia, Conrado Fernández, van sorgir ben aviat.  El PP va creure Conrado Fernández estava al darrere d'una carta que diferents comandaments van enviar a l'alcalde per queixar-se de la política del regidor de Seguretat. I l'endemà que es difongués que Jurado anava a cessar a Fernández, es va fer públic que la Conselleria d'Interior el reclamava per un any en Comissió de Serveis, per fer un estudi, tot i que seguiria cobrant de l'Ajuntament de Badalona. Jurado seria responsabilitzat d'ordenar a membres de la Guardia Urbana fer una col·lecta entre empresaris, diguem irregular (clica per anar a la notícia) i aquí, Diari de Badalona

No detallaré aquí el meu punt de vista de la gestió d'Albiol ni les males relacions inicials entre CiU i PSC per no haver donat suport a un govern en majoria PSC-CiU amb el suport o la participació de'ICV. Sí que recordaré que l'Audiència va reobrir el cas dels pamflets amb la foto de "No queremos rumanos" (Clica aquí) , cosa que va fer que Inicitiva i PSC demanessin que Albiol deixés l'alcaldia mentre durava el procés judicial. També he de dir que tant a CiU com al PSC, a mida que moltes de les promeses d'Albiol no les complia hi havia dubtes de si era millor fer ja una moció de censura o deixar-lo que es desgastés.(Llegir al blog de Ferran Falcó) No obstant, un cop trencades les bones relacions CiU-PP al Parlament, i a mida que Albiol s'ha anat desgastant, han millorat les relacions entre Serra i Falcó a Badalona.
 El fet és que aquest últimes setmanes després que es denunciés que el coordinador del barri de Sant Roc, Antonio Cortés (un ciutadà gitano de confiança d'Albiol) fos denunciat per presumptes extorsions a comerciants pakistanesos i d'oferir l'adjudiació irregular d'una vivenda social a canvi d'un import, Albiol va destituir de les seves funcions al regidor de Serveis Socials i Salut, David Gómez, el qual, enlloc de dimitir, ha passat al grup de no adscrits, deixant el PP i replicant que Cortés no estava sota les seves ordres sinó de Jurado.
Al Ple de dimarts, amb un Albiol encara més en minoria, David Gómez va ocupar seient al costat de CiU, mentre al carrer en manifestaven més d'un centenar de persones convocades per la plataforma en favor d'Albiol: "Tu lucha es la nuestra, con dos cojones!"
Fins quan podrà guantar?  Què farà CiU?  El beneficiarà la querella pel "No queremos rumanos", en poder.se fer la víctima?
De moment, dos dies després del Ple, a Badalona es tornà a robar un banc amb explosius, mètode fins ara gens habitual a Catalunya i Espanya, que ja va passar fa sis setmanes (clica per llegir la notícia) però ni les televisions sensacionalistes ni cap dirigent del PP ha sortit al mitjans culpant a ningú d'inseguretat, delinqüència, i màfies estrangeres com feien ara fa dos anys Alícia Sánchez Camacho i el mateix Albiol.


Comunicat de CiU front el cessament, i declaraciones de de l'exalcalde Jordi Serra (clica)
Declaracions del regidor acusat d'extorsió responsabilitzant a Jurado
 La destitució del cap de la Guàrdia Urbana que marxa a la Generalitat, llegir al Punt Avui
 El pas del Cap de la Guàrdia Urbana a la Generalitat
Article a La Vanguardia: El equipo destructor

LA DERROTA D'ALBIOL DEMÀ A BADALONA, EL JUDICI PEL 510, I EL TRENCAMENT DE CiU i PP

Una de les consequències del pacte entre Artur Mas i Alicia Sánchez Camacho al Parlament, de fa 21 mesos, va ser que sis mesos després CiU i PP es recolzarien de manera directa o indirecta a molts ajuntaments i que la Diputació de Barcelona quedaria en mans de CiU i PP. A Badalona on fins fa 15 mesos hi havia un tripartit del PSC, CiU i ERC, amb el socialista Jordi Serra com alcalde, havent estat el 2007 el PSC la llista més votada, CiU es va negar el juny de 2011 a reeditar el tripartit amb PSC i Iniciativa que hagués tingut majoria absoluta. Així Albiol, tot i estar en minoria (11 regidors del PP front 16 de l'oposició) va ser investit alcalde com a cap de llista més votada. 

Poc abans de les municipals de 2011 el cap de llista de CiU a Badalona i diputat al Parlament, Ferran Falcó, em va negar que Badalona amb Albiol com alcalde seria la "torna" al suport del PP a CiU al Parlament. Falcó confiava  que a les municipals de 2011 CiU augmentaria en vots i regidors després que, a les eleccions catalanes de novembre de 2010, CiU havia incrementat el seu sostre a Badalona guanyant per molt als socialistes. Així Falcó, en el cas que Albiol fos la llista més votada, tant si CiU superava al PSC, com si quedava lleugerament per sota del PSC posaria com a condició per evitar que Albiol fos alcalde ser ell alcalde o, al menys, compartir l'alcaldia amb Jordi Serra, dos anys cada un.

Però el maig de 2011, tal com molts preveien, el PP de García Albiol seria la llista més votada passant de 7 a 11 regidors. El PSC tindria 400 vots més que el 2007, però es quedaria en els 9 escons, mentre CiU perdria més de 2000 vots en comparació a 2007 i baixaria de 5 a 4 regidors. Iniciativa també baixaria de 5 a 3 i ERC es quedaria fora. Així els regidors que guanyava Albiol es hi prenia a ERC, CiU i Iniciativa. En aquesta situació Falcó perdia la carta de posar com a condició per evitar que Albiol fos alcalde, que CiU ocupés l'alcadia mig mandat, i Albiol en minoria, tal compreveu la llei quan cap candidat en el Ple d'investidura rep el suport de la meitat més un dels regidors, fou proclamat alcalde.

Inicialment CiU va donar suporta a Albiol en algunes votacions. En altres, com a la del desembre passat demanant una moratòria a l'obertura de nous centres de culte per evitar que s'obrís un oratori al barri de la Pau que complia tots els requisits legals, CDC hi va votar en contra, i Albiol no va poder impedir l'obertura d'aquest oratori. He escrit CDC, no CiU, perquè el regidor d'Unio Democràtica de Catalunya va sortir a orinar moments abans d'aquella votació i no hi va participar, potser a causa d'una necessitat fisiològica sobtada, potser a causa de les bones relacions que l'alcalde d'UDC de Salt, Jaume Torramadé que acabava d'aprovar una moció en aquest sentit a Salt, hauria establert, sembla, a Platja d'Aro amb Albiol.  

Aquests últims mesos Ferran Falcó, que l'anterior mandat portava amb el convergent Josep Pera les àrees de Convivència, immigració i Guàrdia Urbana, va fer diferents escrits molt crítics amb la gestió de seguretat d'Albiol i del seu regidor (amb esperit de xèrif) Miguel Jurado. Casualment o no l'anterior cap de la Guàrdia Urbana, sembla que no s'entenia gents amb el superregidor Juradao i va aconseguir una trasllat en comissió de serveis a la Generalitat, i el nombre de baixes per malaltia a la Guàrdia Urbana, segons Falcó i Jordi Serra es van multiplicar. Així Jurado irrompia, perdo! hauria de dir es presentava, amb diverses unitats fent anar llums d'emergència a restaurants regentats per estrangers i, amb els clients dins, els sancionava per infraccions com tenir un endoll fora de normativa. També feien inspeccions segons Albiol o Jurado, batudes segons l'oposició, a una vintena de locals, causalment gairebé tot regentats per estrangers, i en precintava un parell i acte seguit Albiol i Jurado ho anunciaven en roda de premsa. Però segons Falcó la realitat era que a Badalona s'estaven produint més delictes ara que governava Albiol (anar al blog de Ferran Falcó, clica).

El fet, però, és que fa uns dies es va conèixer que l'Audiència de Barcelona ha decidit reobrir el cas arxivat per les octavetes de "No queremos rumanos" (clica)    que Albiol havia repartartit de la mà de Sánchez Camacho, ordenant que es faci el judici per un suposat delicte d'incitació a l'odi  i la discrimació per motius ètnics (article 510 del Codi Penal). Reconec que jo tinc els meus dubtes del resultat polític d'aquest judici, donat que Albiol, com ja vaig dir fa uns dies, ho pot aprofitar per fer-se la víctima,

En aquest context Iniciativa ha presentat pel Ple de demà  dilluns una moció demanant que donat que Albiol està imputat d'un delicte greu, deixi l'alcaldia en mans d'un altre regidor. El PSC hi donarà suport i CiU, amb Falcó i Pera al capdavant sembla que s'abstindran. La moció, doncs, s'aprovarà (però no és una moció de censura!). I en aquest escenari, ara que s'ha trencat a l'ajuntament de Barcelona i al Parlament els pactes CiU-PP, es torna a plantejar un govern tripartit amb majoria absoluta de PSC, CiU i Iniciativa.

Imatge de la presentació del meu llibre a la seu d'Amics, associació islàmica que va obrir l'oratori que Albiol rebutjava, A primera fila l'exalcalde socialista Jordi Serra i el regidor i cap de llista d'Iniciativa, Carles Sagués. Al fons dret, fullejant el meu llibre, Josep Pera, regidor de CiU.
Informació de la reobertura del sumari per tal que Albiol vagi a judici

Informació sobre els pactes a Badalona, a la presentació del meu llibre a Badalona

ES REOBRE EL SUMARI D'ALBIOL PELS TRÍPTICS DE "NO QUEREMOS RUMANOS"

   La Audiència de Barcelona ha decidir continuar el procés penal a l' empara de l'article 510 de Codi Penal contra l'alcalde de Badalona,  Xavier García Albiol (PP), pels pamflets repartits l'any 2010 amb una fotografia d'un cartell amb amb el lema "No queremos rumanos"

 García Albiol i el regidor Miguel Jurado, comandant una acció policial. Les maneres de Jurado no agraden a bona part del cos policial badaloní.(foto El Periódico)

 



En un auto, la Secció Octava de la Audiència de Barcelona ha estimat el recurs presentat por l' acusació particular exercida per SOS Racisme, al que es va adherir la Fiscalia, contra la decisió d'una jutge de Badalona d'arxivar la causa contra García Albiol pels pamflets, en entendre que les crítiques als gitanos romanesos quedaven emparades per la llibertat d'expressió i no infringir l'article 510 d'incitació a l'odi, la violència o la discriminació per motius ètnics. Precisament la Secció Cinquena de l'Audiència va fer pública la passada setmana la sentència revocant la condemna al regidor de Plataforma per Catalunya de Vic, JuanCarlos Fuentes, pels pamflets falsos islamòfobs fotocopiats i repartits durant la campanya de les municipals de 2007 per Fuentes, llavors Secretari General del partit, al·legant que no eren delictius sinó només sarcàstics (clica aquí)
Els fets que ara s'imputen a Albiol van passar a Badalona el dissabte 24 d’abril de 2010 en sortir a repartir fulletons, acompanyat d'Alícia Sánchez Camacho en favor de la seguretat ciutadana, en el que es veia una foto amb un cartell: “No queremos rumanos”.
Aquell mateix dia, davant les crítiques que va generar pel contingut, qualificat de racista, Sánchez Camacho va intentar desmarcar-se’n i, a mida que la bola mediàtica creixia, per les exigències de la directiva de PP, va acabar disculpant-se. Així, Sánchez Camacho diria que “Demano disculpes si algú s’ha sentit ofès: la delinqüència no té nacionalitat”. Esteban Pons, Vicesecretari de Comunicació del PP dirà que “Les declaracions són extremadament desafortunades; però no tinc elements per dir si ha de dimitir”.
El que motivaria que el PP estatal fes rectificar a Sánchez Camacho –mentre Albiol guardava silenci—, és el fet que a Madrid el col·lectiu majoritari d’immigrants és el romanès, els que, com a comunitaris, poden votar i ser candidats a les eleccions municipals. I certament, tant l’Ajuntament de Madrid com el govern autònom estava fent una important tasca d’acostament als immigrants d’aquesta nacionalitat. És cert que la majoria d’immigrants romanesos tenen també una actitud racista vers els gitanos, i que la societat romanesa, és racista amb els seus dos milions de gitanos. Però el fet que els màxims dirigents del PP català repartissin un fulletó on es deia “No queremos rumanos” , encara que es referís als gitanos, va genera sentiment contradictoris dins del PP.
Ara l'Audiència ha ordenat ara que continuí el procés contra Albiol, per la qual cosa sembla més que probable que s'arribarà la judici oral. Per l'Audiència les manifestacions d'Albiol mostren "un missatge clarament incitador a la discriminació i l'odi que podrien excedir l'àmbit generós de la llibertat d'expressió"
García Albiol ha declarat avui en conèixer la notícia que ell només lluita contra "els que venen Badalona a delinquir i robar" i ha manifestat el seu malestar pel fet que la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya se sumessis al recurs de Sos Racisme. De totes formes, segons he pogut saber, a l'entorn d'Albiol hi  ha qui considera positiu que l'alcalde acabi sent jutjat donat que li servirà d'altaveu per repetir el seu discurs sobre seguretat, ara que des del cap de CiU de Badalona i responsable de seguretat l'anterior mandat, Ferran Falcó, estava criticant força Albiol amb l'argument que havia augmentat la inseguretat. Falcó va ser qui que fa quinze mesos, en negar-se a recolzar un nou tripartit encapçalat pel PSC, Albiol fos alcalde. Falcó denunciava  que amb Albiol, en contra del que deia, havia augmentat la inseguretat i havia generat una situació de malestar entre els agents. (llegir al blog de Ferran Falcó, aquí) i (també aquí, comunicat de CiU d'ahir) i des del PSC, l'ex alcalde Jordi Serra havia criticat la manera de portar la Guàrdia Urbana del polèmic regidor de seguretat , Miguel Jurado.

PRESENTACIÓ DE "XENOFÒBIA A CATALUNYA" A BADALONA

Ahir dijous vaig tenir el plaer de presentar al local de l'associació AMICS el llibre al costat d'Abdelkrim Latifi -que va llegir un manifest dels organitzadors- de l'exregidor i company de tertúlies de COMRàdio, Màrius Garcia, i la Dolors Sabaté (companya meva de lluites antimilitaristes dels anys vuitanta), en el marc de la Festa Major Alternativa. 
Hi van assitir una quarantena de persones, algunes de les quals com l'exalcade del PSC, Jordi Serra i el regidor de CiU, Josep Pera, surten el el llibre. Hi havia també altres regidors com el cap de llista d'Iniciativa, Carles Sagués.
Per a mi presentar el llibre a Badalona, ciutat que governa ara García Albiol després d'anys de sembrar un discurs xenòfob i populista, va tenir un significat especial i em va generar un munt de sensacions difícils d'explicar.
El local on es va fer l'acte és un centre cultural que anteriorment s'havia utilitzat com a oratori islàmic i pertany a la mateixa entitat que ara obrirà una petita mesquita o oratori al barri que García Albiol va intentar aturar amb l'argument que aquests establiments degraden i converteixen els barris en guetos. El local és en un carrer fronterer amb Santa Coloma de Gramenet, municipi on PxC té tres regidors, i vam constatar el fet que a Vic que hi ha l'Anglada, el PP va treure a les municipals només el 2% dels vots, mentre que a Badalona on hi ha Albiol, PxC només va treure el 1,6% dels vots. 

En el debat va ser moderat per la Dolors Sabaté, que va explicar també les seves sensacions com impulsora de "Badalona som Tots i Totes" de què havia passat a la ciutat i de la feina feta per aquests anys per la cohesió social. Va intervenir l'exalcalde, Jordi Serra, que va explicar la seva percepció de com el discurs xenòfob de García Albiol havia obtingut un bon resultat, de com el PP havia impulsat accions contra l'obertura d'oratoris ja en temps de l'anterior alcadessa amb pintades com "Maite Arqué, la mezquita te la pones tu!". Després van intervenir una dotzena de persones, la majoria membres d'entitats o partits (Iniciativa i la CUP) que també van fer les seves reflexions de com l'ou de la serp de la xenofòbia havia incubat a la ciutat. Va tancar l'acte  Abdelkrim Latifi que va comentar, entre d'altres coses, les polèmiques i campanyes contra l'obertura d'oratoris impulsades per Garcia Albiol. El debat va ser, en part, un seguit de reflexions de ciutadans de Badalona de diferents ideologies, compromesos amb la ciutat, del que va passar fa un any.