Showing posts with label Comajoan. Show all posts
Showing posts with label Comajoan. Show all posts

Tuesday, July 9, 2013

RODA DE PREMSA A VIC DELS PARTITS I COL·LECTIUS AMB UNITAT CONTRA EL FEIXISME, per valorar la moció aprovada dilluns passat i els incidents i amenaces de PxC

D'esquerra a dreta, Segimon Molist de SI, Arnau Martí d'ICV-EUiA, Lluís Corominas de CDC, Miquel Sánchez de CCOO, Quim Soler de la CUP -darrera de Sánchez-, Steve Cedar d'Unitat contra el Feixisme, Manel Font d'ERC, Maria Luisa Moyano del PSC, Marta Rovira d'ERC, Salvador Milà d'ICV-EUiA, Quim Arrufat de la CUP, David Hernando d'Endavant, Arnau Comajoan d'Arran, i Júlia Solà de les JERC.
Sense posar-se a la foto hi havia l'ex regidor de CiU Àlvar Solà, el regidor d'ICV-EUiA, Xavier Tornafoch i el regidor de la CUP Nil Puigivila. UGT i UDC han excusat la seva presència.

Des del meu punt de vista la roda de premsa ha sigut poc clarificadora perquè els partits de govern, CiU i ERC, no han acalarit si la moció aprovada dilluns, malgrat l'abstenció de CiU i PSC, contra l'ús discriminatori de les oficines muncipals s'aplicarà o no. La moció diu que es comunicarà a Fiscalia l'acivitat discriminatòria que fa PxC a les oficines municipals on ha instal·lat l'Oficina de Defensa del Vigatà Autòcton, servei jurídic que presten l'advocada cubana nacionalitzada, Grisel Odalis Falcón Falcón, i el seu company gironí, Francisco Bueno Celdrán. L'oficina ubicada en dependències municipals, segons PxC, tampoc atendrà als immigrants nacionalitzats.

El primer en parlar ha estat el president de CDC de Vic, Lluís Corominas que ha explicat que "volem treballar per la idea de ciutat sense exclusions", i que CiU anava a votar sí a la moció, "però que en vista de la mala actuació, també dels antifeixistes que es van posar a cridar, CDC donava suport a la decisió de l'alcalde de desallotjar la sala de plens i que canviés el vot favorable per l'abstenció". 

A continuació ha parlat Maria Luisa Moyano del PSC -hi havia altres dirigents del partit entre el públic- que ha justificat el fet que el PSC canviés el sí per l'abstenció a causa del desacord pels crits que es van donar. Moyano va dir que es van abstenir conscients que, malgart tot, la moció s'aprovaria. Aquesta posició de la regidora ha sobtat donat que el PSC d'Osona va emetre un comunicat l'endemà desmarcant-se la postura dels dos regidors i dient que el correcte hagués estat votar a favor del text tot i els incidents.

Després ha parlat Segimon Molist de Solidaritat per la Independència que s'ha refermat en en vot favorable a la moció tot i els incidents. Molist ha dit que "tenim la responsabilitat de lluitar contra el feixisme i treballar pel la cohesió ciutadana".

 Lluís Coromines (CDC), Maria Luisa Moyano (PSC) i Segimomt Molist (SI)

 Arnau Comajoan (Arran), Quim Soler (CUP, tapat una altre cop) i els diputats de la CUP i ICV-EUiA, Quin Arrufat i Salvador Milà


 Miquel Sánchez (CCOO), la diputada d'ERC Marta Rovira, Arnau Martí d'Iniciativa i Steve Cedar d'Unitat contra el Feixisme
A la dreta del tot, David Hernado, d'Endavant, i Júlia Solà de les JERC

 Per ERC ha parlat primer Manel Font, que ha reivindicat la lluita antifeixista des de l'àmbit cívic i polític institucional, ha demanat que no es caigués en les provocacions de PxC i ha qualificat el racisme i el feixisme de lacra social.
Després ha parlat la diputada Marta Rovira, Secretaria General d'ERC, que després repetir que el feixisme i el racisme és una lacra social, ha recalcat el treball fet des de Vic per la cohesió i la integració, recordant que va ser a Vic on va néixer, per exemple, l'experiència de les parelles lingüístiques.  

Arnau Martí d'ICV-EUiA ha dit que el que va fer PxC es repeteix a muncipis com Santa Coloma de Gramenet (clica)   i d'altres, pel que cal un pacte nacional per evitar que PxC repeteixin fets com els del ple de dilluns passat. Martí ha remarcat la importància d'exercir l'acció judicial -per això cal que la moció arribi a la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació-, i el treball de les entitats i associacions.
 El diputat d'Iniciativa, Salvador Milà, que era a l'acte també com a membre del grup de diputats d'Unitat contra el Feixisme -a l'igual que Arrufat de la CUP- ha insistit amb el fet que al feixisme se'l combat i se'l venç des de la unitat dels demòcrates i ha parlat de la necessitat de desmentir els rumors que escampen o dels que s'alimenta l'extremadreta. Ha recalcat que el caldo del cultiu del feixisme és quan la democràcia deixa de donar respostes a les necessitats dels ciutadans i quan hi ha pobresa.

L'exregidor Quim Soler, de la CUP, s'ha felicitat per la unitat i la pluralitat aconseguida en aquest acte. El diputat Quim Arrufat, que va participar en la fundació d'Unitat contra el Feixisme a Vilanova, ha parlat de l'experiència duta al Garraf on PxC l'encapçalava en Gerad Bellalta -ara escindit de PxC-, que mentre sacsejava la immigració i la xenofòbia, havia estat condemnat per aprofitar-se dels immigrants amb un xarxa que estafava amb la venda de contractes falsos. Arrufat ha considerat que si Bellalta no va aconseguir entrar a l'ajuntament de Vilanova el maig de 2011 va ser en part per la tasca d'Unitat contra el Feixisme del Garraf.

Miquel Sánchez de CCOO ha parlat de la necessitat que des de l'àmbit sindical i laboral es combati la pretensió de PxC d'enfrontar els treballadors "autòctons" amb els immigrants i tot el discurs demagog de PxC.

David Hernando, d'Endavant-OSAN, ha parlat d'acabar amb la lacra de PxC, mentre Arnau Comajoan d'Arran, ha parlat de necessitat de treballar per tal que les idees xenòfobes i feixistes arrelin entre els joves. Júlia Solà, de les JERC ha insistit en la necessitat de treballar plegats i que no es poden consentir les amenaces de PxC contra regidors, com ha fet Anglada de tirar escales avall a l'alcalde, al regidor Joan Ballana i a la policia  municipal.

L'acte l'ha tancat Steve Cedar, d'Unitat contra el Feixisme, que ha reconegut la importància que malgrat les diferències entre les diferents forces polítiques i socials, tots treballem plegats contra el feixisme. S'ha preguntat com es tirarà endavant la moció aprovada, amb l'abstenció de CiU i PSC, i ha acabat exhortant a la unitat antifeixista i a aturar PxC.

Com he dit he trobat a faltar concreció dels partits de govern -CiU i ERC- sobre com i quan aplicaran la moció aprovada al ple passat. De tota manera ha estat molt positiu veure plegades a les forces polítiques de tradició democràtica juntes al voltant d'Unitat contra el Feixisme.   
   (Falta repassar el text)
Els advocats responsables de l'Oficina o Servei de Defensa del Viagtà Autòcton: Francisco Bueno Celdrán i la seva companya d'origen cubà, Grisel Odalis Falcón Falcón, especialitzada en permisos de treball d'immigrants, regrupament familiar i arrelament social, el dia del ple. Algunes ONG gironines i advocats no s'acaben de creure aquesta foto. Ella és qui després d'oferir-se fa 11 mesos a defensar-me gratis de les querelles de PxC -jo ja vaig desconfiar pel redactat estrany, forçat i excesivament "pilota" del seu missatge- es va presentar a la vista oral de l'Audiència de Barcelona portant l'acusació de PxC contra mi. 

Informació i fotos a l'Agència Catalana de Notícies
Informació a La Vanguardia
Informació al 3/24 
 Informació amb text i fotos a Vilaweb
 Informació a Nació Digital (que en part ho treuen d'aquí...)
Informació i vídeo del 9 Nou

Sunday, April 29, 2012

PECULIAR COMENTARI DEL MSR A "XENOFÒBIA A CATALUNYA" i a Josep Comajoan pels soldadets nazis del Corte Inglés


La revista digital Tribuna de Europa, òrgan del Movimiento Social Republicano (MSR), publica un comentari del seu Secretari General, Juan Antonio Llopart, sobre el meu últim llibre. No valoraré les seves opinions. Potser té part de raó en una cosa, que Anglada no acaba d'encaixar en la "Teoria de la ferradura", però sí que molts dels regidors de PxC de l'àrea metropolitana de Barcelona fan propostes econòmiques properes a l'extrema esquerra contra la banca i el capital, similars a les que fan alguns dirigents de l'extremadreta europea. Però el més curiós de la crítica és que hi barregen al Josep Comajoan d'El 9Nou, que em va presentar el llibre a Vic, com a suposat membre d'Unitat Contra El Feixisme i el Racisme, pels seus comentaris en el blog (clica aquí) , sobre els soldadets nazis que es venen a la secció de joguines del Corte Inglés.



Xavier Rius, la herradura y Breivik25 Abril, 2012

Juan Antonio Llopart para TdE/Xavier Rius es un periodista al que desde hace algunos meses he tenido la oportunidad de seguir a través de sus escritos. Su nombre se me hace familiar a partir de que publicara su libro “Xenofobia en Cataluña”. He tenido la ocasión de hablar una vez con él, y si bien, desde el primer momento quedó claro que nuestras posiciones políticas estaban tan alejadas como los intereses de un gato y un ratón, valoro de él su disposición a hablar con quien se disiente y se combate; en eso, al menos, si coincidimos ambos. Eso sí, es difícil tratar con alguien que es periodista y que justifica que a un editor se le condene por editar libros históricos; los libros de historia nunca deberían de ser esposados junto a sus editores; coartar la libertad de expresión o justificar su coartación es sinónimo de cobardía y de miedo a la verdad; un periodista tendría que ser abanderado de la difusión, la investigación y la verdad.
A diferencia de los historiadores, que no periodistas, Xavier Casals o Ferran Gallego, expertos en lo que se llama vulgarmente como “ultraderecha”, Rius, aunque intenta dar un sensación de imparcialidad, cae en actitudes más próximas al sensacionalismo de un Mariano Sánchez Soler o de un vividor como Ibarra. No en vano, los artículos de Rius son abiertamente publicitados, recomendados y distribuidos por la ONG (sic) Unitat contra el feixisme i el racisme, de la que es miembro activo.  En efecto, en su libro, y valga como ejemplo, no duda en cuestionar a una dirigente del MSR, procedente de la izquierda, por su militancia vegetariana muy anterior a su incorporación al MSR. Así es, Rius afirma que ésta dirigente del MSR “explica constantemente” (sic) que “el primer régimen político que prohibió la vivisección de animales vivos fue la Alemania del Tercer Reich”, algo que es innegable, decir lo contrario seria mentir, y se lamenta –Rius- que “no sienta la misma compasión por las victimas del doctor Mengele”. Rius, cae en una actitud torticera, al mezclar una opción personal más que lícita, con una realidad política –sea del régimen que sea- y  con lo que hiciera Mengele; además expresa –sin consultar- lo que según él debe pensar esa dirigente del MSR acerca de las victimas de ese doctor y el dolor sufrido por ellas. Una comparación sin sentido, lamentable, y fuera de toda imparcialidad.
Seguramente a Rius no le haría mucha gracia que yo vinculara directamente a todo antifascista con las checas y las terribles torturas y asesinatos que allí se produjeron contra hombres y mujeres por delitos tan simples como ser, por ejemplo, católico y llevar una cruz; o que le vinculara abiertamente con los actos violentos realizados por elementos de la extrema izquierda avivados por instigadores intelectuales del antifascismo militante. Yo no lo haré, por qué tengo muy claro que en todos los campos ideológicos  hay variopintos energúmenos que actúan de forma autónoma sin fundamento ni premisa ética.  El simplismo y el  populismo generan este tipo de individuos, por lo que toda utilización interesada de hechos en busca de réditos políticos, acostumbra a darles cobertura, justificación y, en algunos casos, gloria.
Pero Rius va mucho más allá en sus “análisis” acerca de esa “ultraderecha” que dice conocer. En un reciente artículo suyo publicado en el periódico El Punt Avui y en su blog personal, titulado: “Breivik, la teoría de la herradura”, Rius mezcla todo lo que a él le interesa mezclar sin  ningún atisbo de seriedad teórica. Veamos lo que dice:
La mayoría de las fuerza de la extrema derecha xenófoba europea, que hacen de la inmigración el centro de su ideario, han ido asumiendo propuestas económicas parecidas a las que tienen o tenían grupos comunistas y la extrema izquierda: nacionalización de la banca, socialización de ciertas empresas, salida del euro, etc. Y cuando se les pregunta por ese cambio, lo justifican diciendo que la clasificación de fuerzas políticas, con el semicírculo que ubica unos a la derecha, otros a la izquierda, y la extrema derecha y la extrema izquierda totalmente alejadas, ya no es valida. Para ellos, que ahora se hacen llamar “identitarios” […]
Rius se equivoca descaradamente al identificar como identitarios a quienes son la extrema derecha xenófoba, a quienes se han adueñado de ese término, cuando en verdad les iría mucho mejor el de “etnicistas occidentalistas”. Pero se equivoca mucho más cuando expone la idea de la “herradura” identificándola con ellos, ya que entre los postulados políticos de esos “identitarios”, está “la libertad de mercado”, es decir la asunción de la economía capitalista –capitalismo social le llaman algunos-.  En esta extrema derecha populista disfrazada de “identitaria” la palabra Socialización esta prohibida, o sencillamente les es desconocida; la nacionalización de la banca es tema tabú, o “cosa de comunistas”; y otras propuestas “comunistas” propias de la idea de “la herradura”, ni se las ve ni se las espera.
Mezclar a quienes defienden la transversalidad revolucionaria con la extrema derecha xenófoba, no ya en términos meramente políticos, sino en términos económicos es falsear la verdad y establecer un análisis del todo incorrecto. Pero mezclar “la herradura” con Breivik, Al-Qaeda, la Socialización, la Nacionalización de la Banca y la inmigración masiva, quizás si sea algo más preocupante; este totum revolutum es peor que pretender juntar a Blas Piñar y a Santiago Carrillo para que visiten amigablemente Paracuellos.
Veamos, ¿Anglada, o algún otro líder populista, ha defendido en alguna ocasión la nacionalización de la banca, o la socialización de alguna empresa o de la economía? Evidentemente no, es más, Anglada, pedía privatizar la televisión pública. ¿Lo ha hecho el MSR?, sí. ¿Anglada tiene como centro de su ideario luchar contra la inmigración? Sí, y no solo contra la inmigración, sino contra el inmigrante al que llama “chusma”. ¿Lo tiene el MSR? No, el MSR esta contra quienes provocan la inmigración, la considera un problema a controlar y a solucionar, pero no esta contra la “persona” por el hecho de ser inmigrante.
Rius, a diferencia de Casals o de Gallego, aun coincidiendo más o menos todos ellos en un mismo espacio ideológico, hace periodismo militante, y ello le condena a no ser creíble en muchos de sus planteamientos, por mucho que difunda su discurso en todos los rincones de Cataluña ante un público ya convencido de sus tesis. Que Rius, como periodista, acabe pareciéndose más a Casals o a Ibarra, solo dependerá de él y de su voluntad de buscar protagonismo o de buscar la verdad.

Y es que el periodismo de la escuela de Intereconomía o de Público tiene su reflejo en el periodismo “antifascista”, ese periodismo que si no encuentra “fascistas malos” los inventa, busca historias surrealistas para convertirlas en “fascistas” o crea apasionados relatos telenovelescos ambientados en lúgubres mentes enfermas; sino valga como ejemplo el escrito de otro periodista, Josep Comajoan, también vinculado a esta ONG (sic) antifascista, del 9 Nou, que en su blog se escandaliza de que en el Corte Inglés, en la sección de juguetes, libros, etc. vendan soldaditos de plomo, y entre ellos, “soldaditos de plomo nazis”; y es que al pobre periodista del 9 Nou se le caen las lagrimas solo de pensar en lo mal que lo pasaran los pobres e inocentes niños al ver como la Sirenita o el Rey León se encuentren rodeados de malvados nazis. Hasta ahora, -lo advierto y se lo digo al traumatizado periodista-, para la tranquilidad de algunos padres, abuelos y antifascistas de oficio, ningún portaestandarte de las SS se ha transformado en ser de carne y hueso y por consiguiente no ha ocasionado ningún infarto a padre alguno y mucho menos, alguna lesión a alguna criatura que estuviera en esa planta o en el edificio.
                                                 J.A. Llopart
Y es que el periodismo militante, el que prima el partidismo propio o el del que paga la nómina, nunca
ha sido muy prestigioso, quizás por ello, la única “herradura” que conozco es la de algún burro que no distingue a un fachoso de un Nacional-Revolucionario o de quien busca similitudes entre el loco de Breivik y el MSR. Y es que, con este tipo de periodismo no es de extrañar que la extrema derecha xenófoba de este país este liderada por un borracho y un putero, será cosa de querer estar todos al mismo nivel.
Link Tribuna de Europa, clica aquí.
Josep Comajoan, a la presentació del llibre a Vic amb Anglada a primera fila.
 
ban nha mat pho ha noi bán nhà mặt phố hà nội