ARTICLE AL TRIANGLE: LA IMMIGRACIÓ SALTA DEL DEBAT ELECTORAL

Avui publico aquest article a El Triangle
A diferència de la campanya i precampanya de les eleccions catalanes de 2010, en que el PP de la mà d'Alicia Sánchez Camacho i de Xavier Garcia Albiol, van fer de les pors i problemes derivats de la immigració un dels eixos de la campanya, Alicia Croft enfilada en la gavina popular matava o eliminava immigrants il·legals, mentre Albiol portava una eurodiputada francesa en busca d'innexistent campaments de gitanos, ara gairebé no parlen del tema. I Anglada sembla que no té gaires possibilitats d'entrar al Parlament.

Clica aquí per llegir l'article complert
llegir fragment al Triangle digital


 En les eleccions del 2010, el Partit Popular i la Plataforma per Catalunya van aconseguir posar els suposats problemes de convivència provocats per persones vingudes de fora; ara
sembla que han estat superats perquè aquesta qüestió ha desaparegut de l’agenda política
Xavier Rius
Malgrat que a l’Hospitalet el PP hagi volgut competir amb la PxC a l’hora d’abordar certs problemes de convivència vinculats a la immigració, com els fullets que van repartir els regidors populars després d’uns altercats a la Florida d’aquest estiu en què apareixien fotos d’un incendi de contenidors ocorregut a Madrid, i que Josep Anglada i Alícia Sánchez-Camacho van estrenar les primeres 48 hores de l’actual cursa electoral fent campanya al barri de Ca n’Anglada, de Terrassa, sembla que, a diferència de fa dos anys, la immigració no forma part del discurs per al 25-N. Anglada i Sánchez-Camacho es van estrenar a Ca n’Anglada, barri de Terrassa amb un alt índex d’immigrants magribins, per recollir vots en un feu socialista del qual és alcalde Pere Navarro, candidat socialista a la Generalitat.
Queda molt lluny aquell novembre de 2010,
després que el llavors cap de l’oposició a Badalona, Xavier García Albiol, hagués passejat una eurodiputada francesa per Badalona a la recerca d’inexistents assentaments de gitanos romanesos i que, ja en campanya, realitzés un vídeo amb un contingut totalment fals en el qual apareixia un aturat autòcton llegint a la premsa una notícia falsa: «Zapatero regularitzarà un milió de sense papers», per dir la veu en off tot seguit: «Un milió més d’immigrants, un milió de problemes». Al cap d’alguns dies, Sánchez-Camacho, després d’atacar en els seus mítings el tripartit per un suposat bonisme amb la immigració, ens va sorprendre amb el videojoc electoral Alícia Croft, en què Sánchez-Camacho,
volant sobre la gavina popular, eliminava immigrants il·legals. El discurs del PP català incomodava certs dirigents del PP a Madrid, però va ser útil per aconseguir vots en aigües socialistes en les eleccions catalanes i, sobretot, per donar la victòria a Badalona a García Albiol en les municipals de mig any després. Molts dirigents del PP van reconèixer que el discurs demagògic sobre immigració havia beneficiat a Badalona, però en altres llocs els va restar vots també en favor de la PxC.
Ara, en l’actual campanya electoral catalana, centrada en el debat sobiranista, la immigració ha desaparegut de l’agenda tot i que certament el PP vol competir amb la PxC en alguns feus socialistes. I la premsa
sensacionalista, sobretot alguns programes de Madrid, ja no obren amb titulars apocalíptics quan una nit a Badalona es cremen deu contenidors i quatre cotxes com passava fa dos anys. Tampoc no ha estat motiu de titulars un nou tipus de delinqüència,  nou a Catalunya i a Espanya, perpetrada aquestes últimes setmanes dues vegades a la nova Badalona d’Albiol, com l’atracament nocturn a entitats bancàries
amb artefactes explosius que han volat diversos caixers automàtics.

RETALLADA DE FONS D’IMMIGRACIÓ
I pel que fa al discurs sobre immigració, el PSC, Iniciativa i ERC han denunciat que el Govern popular de Rajoy i també la Generalitat hagin deixat a zero els fons d’integració d’immigrants imprescindibles per
a l’aplicació de la Llei d’acollida catalana.
CiU lamenta la manca de fons retallats de Madrid i fa una hàbil estratègia d’acostament a les associacions d’immigrants, mentre –com també fa ERC– repeteix que els catalans d’origen estranger no seran
ciutadans de segona a la propera Catalunya independent. Però CiU, a diferència del que va fer el PSC fa ja dotze anys de col·locar a les llistes ciutadans d’origen magribí en llocs que garantien l’obtenció de
l’escó –i així va estar al Parlament dues legislatures el socialista Mohammed Chaib–, CiU ha col·locat en el número 60 de la llista de Barcelona –un lloc impossible– una dona d’un gran potencial, nascuda al Marroc,
Aouatif Stitou, cosa que fa pensar que cap dels nous catalans no podrà ocupar escó al nou hemicicle.
I el PP, tot i l’emulació del discurs de la PxC en alguns feus municipals socialistes, per més que Sánchez-Camacho faci campanya a Badalona al costat d’Albiol presumint d’«haver netejat» Badalona, el té callat.
Albiol està molt tocat després dels últims escàndols de suposades extorsions a alguns immigrants, que han motivat la marxa del grup municipal popular del regidor David Gómez, que s’ha passat al grup
no adscrit, de manera que ha deixat Albiol encara més en minoria. CiU dubta si fer ja la moció de censura que faria de Jordi Serra alcalde, o esperar que Albiol es desgasti encara més. I, mentrestant, el PP eludeix
en els missatges generals de campanya sacsejar ara la qüestió per evitar que pogués legitimar Anglada. I ja no fa vídeos de campanya per lamentar falses regularitzacions, sinó que en fa d’altres, amb discursos de la por, espantant els jubilats que no cobraran la pensió si Catalunya s’independitza. La por ara no és envers els de fora, sinó envers alguns de casa

 Els missatges xenòfobs de les eleccions del 2010 ja no són a
l’agenda política i Sánchez- Camacho ja no treu videojocs
en què surt matant estrangers.

El PP ja no atia la por dels de fora, sinó d’alguns dels de ‘casa’,
i en els seus vídeos es parla que els jubilats no tindran pensió
si guanya la independència

Intressant article d'Ignacio Cembrero a El País sobre el tema, clica 

PxC CONTINUA AMB LA SEVA ISLAMOFÒBIA A MATARÓ I ST VICENÇ DE CASTELLET I VOL QUE ALBIOL MENGI DE LA SEVA MEDICINA

El passat dijous, 1 de març, Mataró va viure un dels Plens més llarg de seva història, donat que va començar a les 7 de la tarda i va acabar passades les dues de la matinada de divendres. Un Ple que es va poder seguir en directe per internet. No entraré aquí a comentar el tema de l’escola Marta Mata ni en altres qüestions del llarg ordre del dia. Em centraré en els temes vinculats a la immigració i la mesquita que van sacsejar PxC i, també el PP.

            Mataró és un cas més dels municipis en que els PSC va perdre l’alcaldia per la irrupció de PxC, si bé la baixada del PSC i l’entrada de PxC va anar acompanyada, també d’una pujada de CiU. Així CiU obtingué 11.121 vot, el 24,87% i 8 regidors –en tenia 7—, el PSC 10.018, el 22,41% i 8 regidors —en tenia 11—,  el PP va pujar de 5.632 vots, un 14,19%  i 4 regidors  a 6.884,  un 15,40% i 5 regidors; PxC va entrar amb 4.684 vots i el 10,48% i 3 regidors, mentre Iniciativa es mantindria en 2 i la CUP en 1. ERC perdria els dos que tenia. El convergent Joan Mora seria nomenat alcalde amb només 8 dels 27 regidors, formant un govern en minoria, i tindria sèries dificultats en els primers plens per aconseguir els vots necessaris per l’aprovació del Cartipàs (distribució de regidories i regidors del govern que necessita la majoria)

            La llista de PxC estava encapçalada per la jove Mònica Lora que va entrar a PxC pocs mesos abans de les eleccions. La llista tenia el suport, com quatre anys abans, d’alguns membres destacats de la comunitat gitana. (Veure article del periodista mataroní, Joan Salicrú) Si en el primer ple de juny Lora ja va mostrar el seu punt de vista intransigent cap a la immigració i els musulmans, aquest dijous va tornar a mostrar el seu no absolut i sense fissures a la immigració magribina que jo qualificaria, senzillament, d’islamofòbia. Un rebuig que en alguns moments semblava que secundava el cap de llista del PP, José Manuel López González.

            Abans d’entrar en aquest temes va sorprendre el fet que el regidor de la CUP, Xavier Safont Tria, que no parava de passar-se notetes amb els regidors del PP, presentés una moció conjunta amb el PP i PxC per la supressió d’un càrrec de confiança; moció que van guanyar en sumar més vots que CiU i amb l’abstenció dels socialistes. A la majoria d’ajuntaments on hi ha PxC, la resta de partits es neguen a presentar mocions conjuntes. A llocs com El Vendrell el que fan els altres partits és presentar-ne una semblant de pròpia que aproven o, en algun cas, votar favorablement la de PxC si es beneficiosa per tots els ciutadans i no fa diferències entre autòctons i immigrants. A Vic, com es veurà demà dilluns, la CUP no només es nega presentar mocions amb PxC sinó que es nega a participar el debat i en els votacions de tot el que porta PxC. Però Mataró, penso, és l’únic ajuntament on la CUP ha presentat una moció conjunta amb PxC. 

          El Secretari del Grup Municipal de la CUP, Joan Jubany, m'ha demanant que rectifiqui aquesta afirmació, donat que diu que la moció era només de la CUP i el PP, i que PxC va dir que votaria a favor. Però el que jo vaig entendre és que es presentava de manera conjunta pel tres grups. Així ho recull per exemple el digital Tot Mataró:

"La minoria que té el govern al Ple Municipal s’ha fet pal·lesa en la votació d’una moció presentada conjuntament pel Partit Popular, Plataforma per Catalunya i la Candidatura d’Unitat Popular. Els 9 vots d’aquesta aliança tomben els 7 vots acumulats pel govern davant l’abstenció de PSC i ICV-EUiA pel que el Ple s’ha posicionat per la supressió del càrrec de confiança de Cap d’àrea d’administració i atenció ciutadana" (Veure article complert Tot Mataró)

      La versió de Joan Jubany, Secretari del Grup Municipal de la CUP, és però, que "a PxC no li vam pas oferir presentar la moció conjuntament. No entra en els nostres plans treballar plegats amb el partit xenòfob. El que va fer la Sra. Lora és dir verbalment durant el ple que s’afegia a la moció i que hi votaria a favor".
   
              Però acabo de buscar l'ordre del dia del Ple i la moció era conjunta.

 Mirant l'ordre del dia del Ple, la cosa està clara: No va ser que PxC vota a favor, sinó que la va presentar conjuntament: - Punt 23. Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de PxC per la suspensió de l’atorgament de llicències pel període d’un any per a centres de culte a la ciutat de Mataró.  . - Punt 24. Moció que presenten els grups municipals del PPC, CUP i PxC sobre la substitució del Cap d’Àrea d’Administració i Atenció Ciutadana.

Link: http://www.mataro.cat/web/portal/contingut/ordre_del_dia/2012/03/Ple_municipal.html

            Dit això, en la moció sobre el Dia de la Dona Treballadora, Mònica Lora va aprofitar per carregar contra la submissió de les dones musulmanes als immams radicals, preocupació que molts podem compartir. Llàstima que també dirigís el seu rebuig a tot el col·lectiu magribí, fins i tot a cap aquelles dones d’origen magribí que trenquen o volen trencar el domini masclista. Així Lora va desqualificar tot el col·lectiu quan va dir que “no podem respectar una cultura que no respecta el 51% de la població”, referint-se a les dones.

           

                                Mònica Lora i els altres dos regidors de PxC votant

               En aquest punt sobre el Dia de la Dona, el portaveu del PP, José Manuel López González, aprofità per carregar contra el col·lectiu musulmà pel fet que als seus centres de culte “es separen homes i dones, i el homes van una banda de la vorera pel carrer i les dones per una altre”. Podem qüestionar i criticar –com jo critico-, molts elements o tradicions de bona part de la població magribina, de la mateixa manera que critico el masclisme del Vaticà i l’església catòlica o el fet que les dones no puguin entrar, per exemple, al menjador dels monjos de Montserrat. Però evidentment el regidor del PP competia amb Lora pel discurs antiislàmic que tants vots ha donat a Mataró. Un discurs que gens ajuda a la cohesió social d’aquest municipi on hi una gran quantitat d’immigració magribina i subsahariana.

            El rebuig a la immigració va tornar a sortir amb motiu de la moció que va presentar en solitari la CUP per la insubmissió fiscal a Espanya i en favor que la Generalitat recaptés i administrés els nostres impostos. Lora, en el seu torn, rebutjà la proposta però aprofità per culpar als immigrants de la situació financera de Catalunya pel fet que amb les remeses de diners que envien als seus països, descapitalitzen Catalunya. Així reclamà que s’imposi una taxa als diners que marxen cap el Marroc i, tot seguit, sense venir a cuento, en aquesta moció sobre fiscalitat, denuncià que els musulmans volen instaurar a Espanya un califat. El regidor del PP en el seu torn, donà la raó en algun aspecte a Lora.

            Però el punt fort va ser la moció de PxC per l’aprovació d’una moratòria d’un any a l’obertura de nous centres de culte davant la informació que l’Associació Cultural Musulmana Al-Ouahda volia obrir una mesquita més gran al polígon de Rocafonda, donat que l’actual se´ls hi havia quedat petita. Aquest tema a l’anterior Ple ja l'havia plantejat el PP. Per Lora on hi ha mesquites, venen més immigrants, obren més comerços i es converteix en un gueto.  

            L’alcalde Joan Mora va explicar que tal com s’havia informat, finalment l’associació Al-Ouahda havia renunciat a fer una nova mesquita. Llavors Lora replicà qüestionant la legalitat i l’idonietat de l’actual en aquell polígon industrial, qüestió que va derivar cap a la idoneïtat i la legalitat d’altres equipaments com la seu de la Creu Roja o la Casa d’Andalusia que també són allà. Llavors alguns regidors li van retreure a Lora si ella qüestionava tant la legalitat de la mesquita ja existent, perquè no havia votat en un anterior ple un acord pel que s’exigia a una altra mesquita que retirés un altell que havia construït que no estava en els planells. Lora aquí va deixar clar el seu posicionament: “No vam votar en favor que retiressin els altells d’aquella mesquita perquè l’únic que votrarem, a favor és a que es tanquin totes les mesquites, amb altells o sense”

I en aquest punt jo em faig la següent reflexió: PxC diu que s’implanta el salafisme radical, que no es volen integrar, però després rebutja i criminalitza tot el col·lectiu. I aquest rebuig a tot els col·lectiu només genera que es tanquin en ells mateixos i reforça precisament aquells dins la comunitat que no volen integració ni interculturalitat. Reforça la idea que s’odia als musulmans, cosa que provoca un tancament comunitari que beneficia als anomenats radicals.

           José Manuel López, del PP, amb un discurs, sembla, proper al d'Albiol

            Però el Ple va tornar al tema de les mesquites una hora més tard quan el portaveu del PP,  José Manuel López González, va presentar un prec sobre els guetos que es generaven a certs barris per l’obertura de centres culturals i religiosos. El regidor de Ciutadania, el convergent Joaquim Fernández, li va respondre que el lloc on plantejar això era la Comissió de Nova Ciutadania, va posar en dubte el sentit real  del prec i li va preguntar a quins barris o carrers passava i si creia que s'incomplien normatives. 
              En el Ple PxC i PP es quedaren sols votant en contra la moció de la CUP, que va tenir el suport del PSC, Iniciativa i CiU, de retirar la medalla de ciutat a organismes franquistes.

            En resum, vaig trobar tant als regidors de CiU, (que governen en absoluta minoria,8 de 27), com els de l’oposició de PSC i CUP no gaire enèrgics a l’hora de replicar a PxC i el PP. Inicitiva sí que va estar més combativa. Potser es deu al fet que el Ple durés set hores i que PSC i Iniciativa ja havien polemitzat i molt amb CiU pel tema de la gestió de les obres de la nova escola i la sorpresa que es va treure l'alcalde a mig Ple, amb manifestació al carrer i pancartes a la sala, informant que casualment aquell migdia la Generalitat havia presentat la llicència d'inici de les obres, però no vaig percebre una esquerra amb discurs clar front la islamofòbia rotunda de PxC i  més ambigua del PP.  Potser és perquè no volen estar constantment replicant a PxC per no fer-li el joc. Potser pensen que repetir una i altra vegada que el fet d'obrir mesquites és un dret que cal respectar, i tornar a rebatre el discurs islamòfob que constantment proclama PxC els pot anar electoralment en contra. Potser va influir el fet que el PSC de Mataró estava pendent del Congrés d'ahir dissabte que va triar nou Primer Secretari, Xesco Gomar, que no és regidor, i del rumb que agafi la nova executiva front el discurs persistent de PxC i PP.  
       (Per cert, el dimecres 21 de març a les 19 hores, presento el llibre a Mataró)

                    Sant Vicenç de Castellet i Badalona

             

    El dia abans d’aquest Ple de Mataró Josep Anglada i una quinzena de militants de PxC anaren al Ple de Sant Vicenç de Castellet, on PxC no té representació i governen en coalició CiU o PSC a manifestar-se contra la mesquita de carrer Clot de Tufau que  PxC qualifica d’il·legal. És un fet que molts oratoris i mesquites anteriors a la Llei de Culte, de la mateixa manera que moltes esglésies catòliques o evangèliques, no compleixen la normativa i tenen uns terminis per adaptar-se. Però com hem vista  Mataró o a Salt, PxC també rebutja que en facin de noves les quals llavors complirien fil per randa tota les normatives.  

            Jo he preguntat a l’alcalde  De St Vicenç, Joan Torres, per la situació d’aquest oratori i ha declinat fer cap declaració.

            Per últim vull fer esment que a Badalona, on el passat 20 de desembre, l’alcalde del PP, Xavier García Albiol, va presentar una moció demanant una moratòria d’un  any a l’obertura d mesquites per aconseguir així, evitar l’obertura d’un oratori de 140 metres quadrats al carrer Listz del barri de la Salut. Ara PxC pensa fer una campanya contra la mesquita i contra Albiol per permetre-la.

            Albiol va perdre la moció en votar-hi en contra els regidors del PSC, Iniciativa i CDC –el d’UDC va sortir del Ple instant abans—. (Veure article meu al Periódico sobre la proposta d'Albiol) Albiol, no volia que s’obrís l’oratori donat que segons ell, convertiria el barri en un guetto ,sabent que la seva proposta no s’aprovaria. Ara, doncs, Josep Anglada ha anunciat que farà una campanya a Badalona amb manifestació inclosa. Albiol va obrir la caixa dels trons, identifica  maliciosament mesquites amb guetos, pretén impedir el dret a la llibertat religiosa, i PxC agafa el relleu, sacsejarà la convivència i li farà beure la seva medicina.