ANGLADA NO RECTIFICA I QUALIFICA DE XUSMA A LA FAMÍLIA I AMICS DEL NEN. Preocupació de regidors que continuen a PxC per les conseqüències

Al llibre Xenofòbia a Catalunya que vaig publicar fa dos anys, reproduïa una qualificació psicològica de Josep Anglada, feta per una professional de la psiquiatria que va conèixer bé a l'Anglada de Fuerza Nueva i que ha coincidit després amb l'Anglada regidor. La definició que em va fer i recullo a la pàgina 55 del llibre és de“megalòman, ansiós de poder, sense capacitat d’autocrítica, amb el judici crític i el raonament alterat i sense sentiment de culpa. És fabulador i pot arribar al deliri”.A l'entrevista que vaig fer a Anglada, i que recullo a la pàgina 199 li vaig preguntar per coses que es deia d'ell a Vic, li vaig dir si era veritat aquesta definició i em va respondre que era mentida.

El fet és que després de la polèmica que ha generat la seva piulada d'any nou, amb la foto d'un nen de pell negre,  i de la campanya de twitter impulsada per la família i amic dient-li que compleixi el que prometia al seu twit, i marxi de Catalunya, enlloc de rectificar o disculpar-se, no només s'ha refermat en els continguts dels tuits, sinó que n'ha fet de nous insultant a la família i amics del nen, i a la gent que els hi ha donat suport, qualificant-los de "xusma i perroflautes".  Així diu: "Un començament d’any fantàstic He posat nerviosos a #sócunnoucatalà, a la xusma i als perruflautes Jeje!!", i "No em podia imaginar q la conya del negret em dones tanta publicitat gràcies a la xusma"

Penso que aquesta reacció d'Anglada compliria la definició psicològica de persona "sense capacitat d’autocrítica, amb el judici crític i el raonament alterat i sense sentiment de culpa. És fabulador i pot arribar al deliri"

             

D'altra banda aprofito per reflexionar en veu alta, ¿com és que tres mil persones a Vic voten a Josep Anglada, que és la segona força política de l'ajuntament? Anglada porta anys repetint a la sala de plens i en el seu twitter, expressions com que "la majoria d'immigrants són xusma, xusma, xusma", "Vic està ple de moritos i negritos sense vacunar corrent lliures per Vic com animals salvatges, transmetent malalties", i qualificant a ciutadans, periodistes i a responsables polítics de "xusma, escòria, rates de cloaca o perroflautes".

El fet que Anglada hagi fet aquests tuits sobre el nen de pell negra i no hagi rectificat, ha molestat força a regidors de PxC de diferents municipis que intenten normalitzar la presència de PxC als ajuntaments, i ahir, mentre Anglada continuava insultant o burlant-se de la polèmica sobre el nen, eren a les cavalcades de Reis al costat del rei negre i els seus patges encarnats a molts llocs per ciutadans de color.

La sortida de PxC dels 3 regidors de Manlleu, de fa dues setmanes,  la dissolució de PxC de Pepinyà, i les de i les de l'Albert Solà (suposat fill il·legítim de rei Juan Carlos de Borbón) que s'havia anunciat com a fitxatge estrella), i l'abandonament, també, de l'advocat gironí Francisco Bueno CeldránCeldrán -el que em va posar les querelles cap a mi-, són  les penúltimes fugides de càrrecs i grups de PxC, tot i que certament entra altra gent amb ganes de poder i protagonisme disposada a encapçalar candidatures el 2015 i ser algú a la vida. Però tota la gent que deixa PxC, sigui renunciant a l'acta de regidor, sigui passant-se a la situació de "regidor no adscrit", expliquen coses semblants d'Anglada. Pot ser que aviat tingui més desercions.

Recullo aquí sota alguns d'aquests tuits insultants d'Anglada:

ELS TWITTS AMENAÇADORS DE MATINADA D'ANGLADA, ARA CONTRA JUNQUERAS, l'estiu passat contra mi i la CUP.

En Josep Anglada té el twitter molt lleuger, sobretot quan ho fa passada la una de la matinada. 
Avui n'ha fet un dient que vol acabar amb l'Oriol Junqueras, l'estiu passat el va fer que "tinc ganes de divertir-me, el primer que em carregaré serà el blocaire X. Rius..."
També, de tant en tant anomena escòria al Quim Soler i la Georgina Rieradevall de la CUP.
Ara però, té la seva gràcia donat que des de febrer l'equip de govern de Vic CiU-ERC (8+2 regidors) obté la majoria (11 o més) en els temes importants, gràcies al vot de PxC. Així va ser a l'últim Ple, que Anglada va donar el sí als pressupostos sense ni tan sols esmenar les partides destinades immigració, cohesió social i a associacions formades majoritàriament per ciutadans d'origen estranger, com havia fet altres anys que havia votat que no.
Em deien regidors de CiU i ERC de Vic que l'Anglada havia canviat i el tenien tranquil, tot i que des de twitter insultava i amenaçava dia sí, dia no, a la CUP i a un servidor, a qui més a més em va posar un seguit de denúncies i querelles (i encara el seu advocat va dient que n'hi manca posar una altra contra mi per incitació a l'odi i la violència cap a PxC). 
Va ser sorprenent que, el 3 desembre, Anglada estigués físicament a la roda de premsa de Vila d'Abadal en la que anunciava que deixava UDC per no ser prou independentista i mentre parlava l'alcalde, Anglada fes twits en favor seu, felicitant-lo.
Ara amenaça per independentista a Junqueras. Permetrà ERC des Barcelona o Sant Vicenç dels Horts que continuï aquest pacte de governabilitat a Vic entre Anglada i l'equip de govern CiU-ERC?
Tenien en Vila d'Abadal i els Joan Ballana i López a l'Anglada més tranquil fa mig any, o és que la cosa era que els twits amenaçadors no anaven contra ells sinó contra la CUP i un servidor? 

Comunicat d'ERC de Vic (clica). en el que diu que "ERC-Vic es reserva emprendre accions legals arrel d'aquestes declaracions, per tal que sigui la justícia qui determini l'abast legal o no de les mateixes"

                                  

TORRAMADÉ RIMA AMB MENTIDER, PERÒ NO ÉS UN ACUDIT, i els regidors que per por a qui s'anomena "L'home de les tenebres" van negar el fets, també serien responsables d'encobriment d'un delicte sexual si és cert el que diu J M Amargant

Després que el Vicepresident de la Diputació (Xavier Soy) i 7 regidors de CiU de Salt (tots menys l'alcalde i Fco Honrado que no va anar al sopar) signessin un document presentat per tres regidores (dones sensibles contra les agressions sexuals!!!!) dient que la denúncia d'agressions sexuals de la nit de 8 de novembre a la presidenta d'UDC de Salt i assessora de l'alcalde de Salt, perpetrades en el sopar previ a la despenjada del cartell de campanya, fets per Jaume Torramadé (UDC) i president de la Diputació de Girona, eren falses, avui el cap de protocol de la Diputació J. M. Amargant confirma que les agressions a Amador van existir. Així el Cap de Protocol explica que Torramadé li va demanar que pactés una sortida honorable i diu coses com que "vaig haver de parar els peus al marit de la senyora Amador que li volia trencar la cara a Torramadé". Quan ja s'havia pactat indemnitzar a Amador que deixava la Diputació amb 50.000 euros (el sou de dos anys) Torramadé trenca el pacte i denúncia a Amador als mossos per extorsió. Acte seguit el Vicepresident de la Diputació, Xavier Soy (CDC) que era al sopar del dia 8 amb els regidors de Salt on es produeixen els tocaments o agressions sexuals, signa amb 7 regidors de CiU de Salt que aquestes agressions no van existir.
Segons persones que van presenciar després del sopar a les 12 de la nit l'acte de "penjada" del cartell de campanya, Torramadé, en estat que semblava etílic hauria fet cometaris grollers al cap de llista de CiU, l'alcalde de Figueres, Santi Vila i hauria tornat a assetjar a Amador.

 Jaume Torramadé, alcalde de Salt que amb mi es va comportar com un mentider multireincident.

 Robert Fàbregas, ex militant del PSC, ara de CDC, regidor i Director de Les Bernardes. Fàbregues que segons directrius de Torramadé no va signar l'autorització per tal que jo pogués presentar el llibre  "Xenofòbia a Catalunta" a Salt a causa d'uns actes inexistents (i ho vaig haver fer a St Eugènia a Girona sense que C Puigdemont posés cap impediment) Ell va acompanyar a Minerva Amador a casa d'ella després de les presumptes agressions o tocaments fets per l'alcalde. Dies més ell tard signaria també el comunicat dient que els tocaments sexuals no havien existit.(Actualitzat a 14 de desembre: El Diari de Girona confirma que Amador va intentar que Fàbregas la protegís en diferents moments i que ell -com ja vaig explicar jo fa dies- la va acompanyar en el seu cotxe (clica per llegir Diari de Girona del 14 de desembre)  , però Fàbregas també signaria després la declaració que tot era mentida.
Si el que ningú no nega és que Torramadé al sopar al restaurant El Teatret semblava estar en estat etílic i en aquest estat es va dirigir amb comentaris homòfobs cap el cap de llista Santi Vila, com va conduir el cotxe fins a Salt?

 Carabellido, Fuster i Pàmies, les tres regidores que llegirien la declaració dels regidors de CiU (except F Honrado que no era al sopar) i de X. Soy negant els fets Clica i escolta l'audio de la roda de premsa on "com a dones sensibles a la violència de gènere" neguen rotundament els fets en nom dels 11 assitents als sopar que signen la declaració
.(Comunicat en que tres regidores neguen els fets en nom de tots els regidors i l'alcalde de Bescanó
Comunicat de J M Amargant confirmat que Torramadé li va demanar ajuda per tapar els fets que sí van passar
DECLARACIONS A RÀDIO GIRONA DEL CAP DE PROTOCOL DE LA DIPUTACIÓ QUE DIU QUE TORRAMADÉ, EL VICEPRESIDENT SOY I ELS 9 REGIDORS DE CiU MENTEIXEN NEGANT L'ASSETJAMENT SEXUAL A M. AMADOR  (SÓN DEMOLIDORES!)

 Comunicat del PSC de Salt que demana que els 7 regidors que van signar que eren falses les acusacions d'agressió sexual i els alcaldes de Salt i Bescanó haurien de dimitir, clica 

FRGAMENTS DE L'ESCRIT DE J M ARMAGANT, CAP DE PROTOCOL DE LA DIPUTACIÓ:
....Quan entro al seu despatx, l'espectacle era una seqüela de la pel·lícula La nit dels morts vivents, amb l'alcalde totalment abatut mig estirat al sofà, amagant-se la cara amb el braç, que quan se'l va apartar ensenyà els ulls vermells i plorosos i al seu costat asseguda la Sra. Pórtulas, totalment desencaixada. El que primer faig és preguntar-li què ha fet i ell per resposta comença a autoinsultar-se i a demanar-me que l'ajudi per sortir d'aquesta situació que li pot costar la seva carrera professional i política. Pregunto si el cap de gabinet, Sr. Ferran Padró, està al corrent i contesta que no, aleshores dic a la Sra. Pórtulas que li digui que vingui per tal d'explicar-li i quan ens quedem sols m'admet els fets i em suplica que l'ajudi i textualment em diu "quina senyora voldrà entrar a la meva consulta si aquests fets surten a la premsa". Li dic que ànims i torna a insultar-se a si mateix pel seu mal cap.Entra el Sr. Padró, li explico el cas i quan acabo li pregunto què en pensa i diu que no sap què contestar. Arribats a aquests punts, pregunto al Sr. Torramadé si ha parlat amb la Sra. Amador per tal de disculpar-se i arreglar-ho i contesta que no i que ho preparem amb el Sr. Padró. Li pregunto si té el telèfon i tot seguit li truca i concretem una trobada per les 18 h a la cafeteria Viena de Salt. Quan arribem la Sra. Amador es posa a plorar tota l'estona i a tremolar, li diem que es calmi i que jo personalment em comprometo que el Sr. Torramadé es disculparà amb ella ja que m'ha dit que està totalment disposat a fer-ho... 

....Arribats aproximadament a l'hora de les postres (la nit desl fets)  i mentre alguns d'ells sortien al carrer a fumar, hi va haver una mena de canvi de cadires de manera que la Sra. Amador va quedar asseguda just al costat del Sr. Torramadé, que segons testimonis del sopar (tenen noms i cognoms) que m'ho explicaren així com altres que són coneixedores del que va passar ja que els ho varen comentar alguns dels comensals, el Sr. Jaume Torramadé, en avançat estat etílic, va començar els tocaments a la Sra. Minerva Amador i a una altra senyora. És sorprenent, doncs, que personatges com el Sr. Xavier Soy, vicepresident de la Diputació (conspicu personatge tal i com el va definir el Sr. Miquel Roca en el seu moment ara fa una colla d'anys) i assistent al sopar, tingui la barra de signar i declarar públicament que no va passar res quan ho explicava en veu alta rient en el decurs del sopar com si estigués radiant un partit i que ell mateix va explicar-me els fets amb pèls i senyals...
 ....Resumint, aquesta és la cronologia personal de tot aquest embolic que estic vivint en primera persona i que vaig intentar reconduir per encàrrec directe del Sr. Jaume Torramadé, tot i la traïció i engany de què he estat objecte per part d'ell, espero que s'esclareixi ràpidament pel bon nom de la Diputació de Girona, que no es mereix com a institució, dirigents que per la seva actuació personal la deshonren.
Perquè recordi, Sr. Torramadé, que vostè com a bon democratacristià hauria de saber que hi ha un manament que contundentment diu: no diràs fals testimoni ni mentiràs i que Minerva és la deessa de les tècniques de guerra alhora que unes postres molt populars aquests dies en l'àmbit polític gironí: consisteix en un borratxo i una tetilla que té un començament molt dolç i un final molt amargant.
J.M. AMARGANT, CAP DE PROTOCOL DE LA DIPUTACIÓ

 TORAMADÉ  ES VA COMPORTAR AMB MI COM UN MENTIDER MULTIREINCIDENT

Quan jo vaig anar parlar per primera vegada amb Jaume Torramadé (Unió Democràtica de Catalunya) l'agost de 2010, llavors exalcalde i cap de l'oposició, li vaig preguntar per les mentides i rumors al voltant de la immigració que van córrer per Salt durant la campanya electoral de juny de 1999, en la que els socialistes perdrien les eleccions i ell es faria amb l'alcaldia. Va ser una trobada en la que jo li desgranava els rumors de l'any 1999 sobre els suposats tractes de favor que que els socialistes donaven als immigrants i l'havien beneficiat, sembla a ell, a guanyar les eleccions. Sorprenentment, quan ja portaven dues hores xerrant, i ell havia de marxar, em va demanar tornar a quedar la setmana següent com així vam fer.
 Llavors no imaginava que jo seria una de les persones que denunciaria públicament com CiU de Salt, difondria  mentides (tant ell com l'actual regidora F Carabellido) i se servirien dels facebooks per tenir durant tota la campanya de les municipals de 2011 totes les falsedats, amb fotonotícies falses que creava, penso, PxC sobre la macromesquita salafista més gran d'Europa que l'alcaldessa Iolanda Pineda hauria autoritzat a Salt.
Jo vaig avisar a Torramadé d'aquest fet, i no ho va treure del seu Facebook durant la campanya ni després de la mateixa. Quan en el Ple de juliol de 2011 l'exalcaldessa li pregunta quantes llincències de culte s'han donat a l'anterior mandat, i la regidora del govern diu que cap, llavors Pineda (veure el vídeo, 1 hora 27 minuts) li retreu per què ha tingut la notícia falsa penjada vàries vegades al seu Facebook durant tota la campanya. Llavors Torramadé, mentint un cop més va dir que quan jo l'havia avisat ho havia eliminat, fet que és mentida.     

Al minut 1h,27m  Torramadé menteix de nou quan diu que ell no és responsable del que li pengen al seu facebook i que quan jo el vaig avisar, ho va eliminar (Minut 1h 27m). Mentre PxC recollia signatures deia, "mireu si és veritat que fins i tot està als Facebooks del Torramadé i la F Carabellido...)

Fent el llibre Xenofòbia a Catalunya vaig saber que quan Salt esclata el febrer de 2010, Torramadé com a cap de l'oposició, li demana a la llavors alcaldessa Iolanda Pineda (PSC), que governa amb ERC, que faci fora ERC del govern i que el nomeni a ell tinent d'alcalde d'urbanisne. Torramadé amaga que està imputat pel presumpte cobrament de 300.000 euros per una requalificació (terrenys de la Gassol). Requalificació de terrenys que a finals de l'anterior mandat (primer semestre de 2007) en que Torramadé (CiU) governava amb ERC, els republicans li van aturar en no veure-ho clar. Com Pineda no accepta expulsar ERC i donar urbanisme a Torramadé, passa el que passa.

Després quan al maig de 2010 se signa el conveni per l'esponjament o ARU (enderrocar blocs del barri Centre i reubicar als llogaters i propietaris en d'altres, tal com s'ha fet a tants barris sobreedificats de Vic, Manlleu, Terrassa o Barcelona) Torramadé, que havia proposat aquesta mesura anys abans convoca actes denunciant que la gent quedarà al carrer. Quan la ministra Beatriz Corredor i el conseller Baltasar van a Salt són insultats pel carrer per gent animada sembla per... 

Quan el jove Oscar Cruz mor després d'una baralla el març de 2011, Iolanda Pineda va a donar el condol al tanatori  a la família i amics, però no va a l'enterrament. Cruz diu a l'hospitalt que la sang que porta "és del moro amb el que m'he pegat", no es considera la seva ferida al cap greu, que li netegen i a les dues hores ell, cansat d'esperar marxa a casa. Un dia més tard moriria a casa a causa de la punxada que li havia fet al front el jove colombià  amb qui es barallà. El digital Tot Salt fa un editorial, escrit pel marit de la nova Delegada Territorial de Joventut: "Algú ho havia de dir!" culpant Pineda de tot i animant a uns fets la nit de 21 de març que acabaran amb un intent d'entrar violentament a l'Ajuntament i a sota casa l'alacadessa crits de "puta, zorra i assessina!" A diferència de la resta de partits CiU no fa cap comunicat de condemna dels fets ni Torramadé truca a Iolanda Pineda a donar-li el seu suport. Sí que farà declaracions lamentant els fets que a mi em van recordar els laments de Herri Batasuna quan ETA matava un regidor del PP o PSOE.

Aquella mateixa nit del 21 de març jo vaig ser amenaçat al carrer i vaig enviar un missatge a Torramadé dient que s'havien de condemnar els fets i em va respondre que ho faria. Però ni ell ni CiU de Salt no ho van creure prou important com redactar cap comunicat o trucar a l'alcadessa i donar-li el seu suport.
L'endemà un alt càrrec de la Generalitat em pregunta qui ha organitzat la manifestació i es fa creus en veure el vídeo de més d'una hora que Tot Salt el penja a youtube el marit de la Delegada de Joventut amb amb tots els insults a l'alcaldessa per un fets de la que ella no n'era responsable (una mort en una baralla i una possible negligència de l'hospital)  

Quan presento Xenofòbia a Catalunya a Girona, en no deixar-me fer-ho Torramadé i Fàbregas a Salt, el digital Tot Salt, informatiu saltenc (dirigit pel marit de la nova delegada territorial de Joventut de Girona, subvencionat de nou per Torramadé) qualifica el meu llibre de "pamflet antisaltenc de l'amic de Josep Anglada i defensor d'exalcadesses indefenses...".
 L'ajuntament de Salt em va dir que no es podria presentar el meu llibre a Salt en estar col·lapsats els espais públics de Salt a causa dels inexistent actes de cinquè aniversari de la Biblioteca de la Coma Cros. Torramadé amb mi es va comportar com un mentider multireincident. 
Jo li vaig dir: "a algú que està imputat per un suposat cobrament per una requalificació no li convé mentir com tu has fet amb mi vàries vegades..."  
El fet és que Torramadé se n'havia sortit de  moment de l'escàndol de Caixa Girona en relació la seva peculiar hipoteca (clica) , del tema de la Gassol (clica), de tantes  i tantes coses i ha estat aquesta presumpta agressió sexual a la seva assessora i dirigent d'UDC davant de regidors de CiU i l'alcalde de Bescanó i Vicepresident de la Diputació, que ho van negar en un document. Ara el seu cap de protocol explica amb pels i senyals els fets...   
 COMUNICAT DEL CAP DE PROTOCOL CONFIRMANT ELS FETS (CLICA)

Mireu com qualificava Tot Salt el meu llibre. aquells dies Torramadé com a president de la Diputació donaria 3.500 euros a Tot Salt dels romanents no gastats l'any 2011

Foto notícia - Salt divers

Rius presenta el seu llibre que el dedica a l’ ex-alcaldessa Iolanda Pineda i a Saida Benchallal mediadora de Salt

[04-11-11] 
Dins de la roda de presentacions del seu llibre “Xenofòbia a Catalunya” ahir a la tarda el periodista de Barcelona Xavier Rius el presentava a Can Ninetes a Santa Eugènia. La presentació, que en un principi s’havia de fer a Salt, finalment es va haver de fer Girona perquè, segons Rius, l’ajuntament de Salt no li va facilitar cap espai argumentant que no n’hi havia de disponibles degut als actes de celebració del 5è aniversari de la Biblioteca de Salt.
L’autor, que va ser presentat per el periodista del Diari de Girona Jesús Badenes, situa el començament del llibre l’any 1992 i parla de tot el procés de l’arribada de la immigració a Catalunya fent èmfasi en les poblacions de Salt, Vic, Manlleu i Badalona fins a l’actualitat.
Rius dedica una gran part del llibre als greus aconteixements polítics i socials que Salt va patir els darrers anys  2010 i 2011 . En aquests capítols Rius agafa molt de protagonisme en la vida de Salt ja que es reuneix amb polítics, veïns, associacions d’immigrants, assisteix als plens i fins i tot arriba a fer de pont per intentar restablir diàlegs amb algunes parts en desacord amb la ex-alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda (PSC), arribant a ser el seu confident. Xavier Rius dedica aquest llibre a dues dones de Salt, l’ ex-alcaldessa Iolanda Pineda i Saida Benchallal mediadora de Salt.
Obsessió i compassió.
Tot i que Rius diu que aquest llibre no va en contra de Convergència i Unió ni de Salt, Rius mostra una obsessió molt crítica amb l’actual alcalde de Salt, Jaume Torramadé, i una compassió desmesurada per l’ex alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, la qual, afirma Rius, va ser objecte d’un complot per desprestigiar-la políticament durant el seu mandat. En aquest suposat complot es trobarien diverses entitats i partits polítics com CiU, GPS, Moviment Anti-Aru, TotSalt.cat, empresaris saltencs, així com la Baronia de SAS i un ampli repertori de noms i cognoms de veïns i veïnes que, sense esperar-s’ho, han vist els seus noms impresos.
TotSalt.cat ---------------------------

 ERC, PSC, PxC i Gent x Salt demanen dimissions (clica i ves a Diari de Girona)
.PSC, ERC, PxC i Gent x Salt demanen dimissions, mentre ara per ara la CUP calla (????)
Comunicat d'IPS-CUP del 7 de desembre, clica 

PLATAFORMA RESPONSABILITZA A LA PREMSA DE LA DAVALLADA ELECTORAL I L'ACUSA D'HAVER DONAT COBERTURA A LA CUP A LA QUE QUALIFICA DE "PROETARRA, VIOLENTA I ANTISOCIAL" . La regidora vigatana de la CUP, G Rieradevall nova diputada, PxC baixa a la Catalunya Central i la ciutat de Barcelona, però puja a St Coloma i L'Hospitalet (actualitzat dilluns 3) I ANGLADA DÓNA SUPORTA A VILA D'ABADAL QUE DEIXA UDC

El Consell de Presidència de Plataforma per Catalunya reunit ahir dissabte va analitzar ahir els resultats de les eleccións i segons el comunicat fet públic aquesta matinada "valora positivament que PxC hagi tornat a aconseguir més de 60.000 vots en unes eleccions no municipals, i que hagi tornat a ser la primera força extraparlamentària de Catalunya, per davant d'algunes formacions com SI que si tenia representació parlamentària i que ha pogut participar en tots els debats"  En el mateix comunicat es lamenta que PxC "no compta ni amb el suport ni amb l'altaveu que suposen els mitjans de comunicació que veten reiteradament a la formació identitària i que han donat més veu fins i tot a un partit antisocial, violent i proetarra com la CUP".

El consell reconeix malgrat tot que "no s'ha aconseguit l'objectiu marcat per la formació que era el d'aconseguir representació parlamentària, el nostre partit es va crear per solucionar els problemes reals del poble, l'atur, la immigració, la corrupció, els beneficis dels polítics a la banca o les retallades en sanitat i educació.  Aquest fet ha propiciat que el partit es quedés fora de l'eix central de la campanya, ja que aquestes eleccions, gràcies a la cortina de fum del Sr.Mas, es van convertir en un trist  plebiscit entre Catalunya i Espanya, o viceversa, i no en unes eleccions a l'ús, esperem que el poble no pagui car el resultat que ha tornat a col·locar en bona posició a partits que es dediquen a retallar drets socials i laborals a les classes mitjanes i humils de el país".

Segons el comunicat "aquesta ha estat la millor campanya de la història de PxC, que ha trepitjat més carrer que mai i que ha tingut un èxit sense precedents en tots els actes de campanya que ha organitzat el partit, arribant a concentrar unes 700 persones a l'acte central al CCIB de Barcelona". 

 Cal recordar que en contra del que en contra del que havia informat setmanes abans PxC,  (clica per llegir notícia a Alerta Digital)  Marine Le Pen no va participar en cap dels actes de campanya de PxC, amb qui com explicava jo mateix aquí al blog, mantindria importants discrepàncies pel radicalisme i el discurs d'Anglada (clica)   

En el comunicat PxC (llegeix comunicat sencer)  diu que "s'ha fet una forta autocrítica en alguns aspectes i es reconeix obertament que no hem sabut transmetre a la població el nostre posicionament clar i contundent en el tema que ha marcat la campanya" i dóna les gràcies als afiliats i simpatitzants de PxC i especialment "a tots els interventors i apoderats, especialment als companys de PxL  arribats de la resta d'Espanya". Aquesta vegada, però, segons fons de l'extrema dreta, el suport que va rebre des de fora de Catalunya no va se econòmic com fa un any a les eleccions generals que van sufragar les furgonetes que en aquesta campanya no s'han deixat veure per Catalunya. Tampoc ha tingut el suport de Gerard Bellalta, que fa dos anys va aportar l'Angladamòbil, i ara ha creat una nova associació política.

El comunicat no diu res de l'anunci que va fer sis dies abans de posar el càrrec a disposició del partit. 
 .

PERD MOLT SUPORT A LA CATALUNYA CENTRAL, BAIXA A BARCELONA CIUTAT, PERÒ PUJA A L'HOSPITALET, SANTA COLOMA, MATARO...

Recordant els resultats, a nivell d'exemple a la demarcació de Barcelona fa dos anys va treure  57.381 vots, un 2,45% sense tenir regidors ni grups estructurats a molts dels municipis on mig any després  tindria regidors. Ara amb regidors treballant -o intoxicant- dia dia al carrer i als ajuntaments ha tret 51.449, un 1,89%.  A Vic fa dos anys va baixar dels 3.000 de les municipals de 2007 a 1.006, un 5, 82%. Però ara n'ha tret només 523, un 2,71 %. Veure resultats a Vic, clica

A Tot Catalunya PxC, treu 60.142 vots, un 1,65%, front el 75.134, un 2,40% de fa dos anys, i obté el pitjor resultat aclaparada per les despeses de quatre campanyes electorals en dos anys. La davallada de vots de PxC a Osona també ha sigut significativa (mira resultats) 

A Barcelona ciutat ha baixat en vot i percentatge clica, però la pèrdua no ha sigut tan gran a ciutats de l'Àrea Metropolitana i ha pujat a L¨Hospitalet  on ha incrementat els vots, 3.914 (un 3,51%) front els 3.695 (un 3,94%) de fa dos anys. (Ves als resultats comparats)  . També ha pujat a Santa Coloma de Gramenet, (clica) cosa que reforçaria certs sectors de PxC, els més joves provinents de l'extremadreta dels anys 2000 o actual i més espanyolistes (Ex Moviment Patriòtic Català, Brigadas Blanquiazules, Batzegada, Democracia Nacional, Estado Nacional Europeo, Casal Tramuntana...). A Mataró on tenen 3 regidors també ha pujat PxC en comparació amb les catalanes de fa dos anys, i aquest cop no sembla que hagi estat a costa del PSC, que ha incrementar lleugerament els vots, sinó més aviat de votant nou i de CiU (Clica), És interessant l'anàlisis que fa el periodista mataroní, Joan Salicrú, (clica per anar al seu blog) 
Cas interessant és el de Sant Boi de Llobregat (mira resultats ) on és regidor de PxC David Parada (també provinent de l'extremadreta dels anys 2000, encara que ell ho matitza), Secretari d'Organització del partit, i Plataforma puja. Però governant PSC i Iniciativa, el PSC puja una mica, en comparació a les passades autonòmiques, i Iniciativa puja un 80% els seus vots, mentre CiU baixa molt.

De moment PxC ja ha anunciat també que participarà a la manifestació del 6 de desembre, dia de la Constitució, "España somos todos-Espanya som tots". 

                NOVETATS A  VIC (actualitzat dilluns 3)

 Foto de Georgina Rieradevall de la "antisocial, violenta i proetarra" CUP, segons PxC

Aquestes eleccions porten diverses novetats a Vic, lloc d'origen de PxC, on Anglada ha obtingut els seus pitjors resultats en unes eleccions. Així, Josep Maria Vila d'Abadal, l'alcalde d'UDC, ja no serà diputat, i diu que no es vol tornar a presentar a l'alcaldia, (i ha anuciat que deixa UDC) fet que forçaria a UDC a buscar un cap de llista (potser el regidor Arimany), i la regidora de la CUP, l'advocada, actriu i diplomada en Educació Social, Georgina Rieradevall, serà diputada al Parlament. Rieradevall va anunciar durant la campanya que, seguint les directrius de la CUP de no acapara càrrecs, deixaria l'acta de regidora si aconseguia l'escó. Jo personalment, penso que s'ho hauria de repensar i continuar a com regidora a l'oposició a la capital d'Osona. 
Sembla que Jacint Raurell del PSC no es tornarà a presentar i a ERC hi hauria la pugna -ara per ara educada- entre Joan Ballana i Joan López per encapçalar la llista d'ERC. Iniciativa també canviarà de cap de cartell que serà l'Arnau Martí. L'Anglada sempre s'ha beneficiat de la debilitat de les pugnes internes a les candidatures vigatanes i de caps de cartell poc consolidats. 
           (actulitzat dilluns 3 de desembre)
      Sorprenentment Josep Anglada ha fet un twitt solidaritzant-se amb Vila d'Abadal que deixa Unió ,  i més a més ha estat present a la roda de premsa que l'alcalde de Vic ha fet avui dilluns explicant que deixa UDC per haver frenat Duran Lleida el projecte independentista de CiU i haver-se oferit a mediar per restablir ponts amb el PP. És el mateix Anglada que deia dissabte que dóna suport a la manifestació del dia 6 "España somos todos"?

  Anglada, que ha baixat a la meitat de vots a Vic en comparació amb les passades eleccions catalanes, donant suport a Vila d'Abadal a la roda de premsa d'avui al costat dels regidors de CiU. (Foto: Osona.com)

EL MOVIMIENTO SOCIAL REPUBLICANO RECONEIX HAVER FORMAT PART DE LA CANDIDATURA HARTOS.ORG 

Tal com explicava fa uns dies, finalment no es va admetre per manca d'avals la candidatura del Movimiento Social Republicano (MSR), però que alguns membres seus formaven part de les llistes d'Hartos.
En aquest comunicat de valoració de les eleccions admeten haver format part de les llistes d'Hartos (clica) :

"Por nuestra parte, hemos concurrido a elecciones con Hartos.org, plataforma de distintas formaciones políticas mayoritariamente de tipo local e independiente. El programa de mínimos de esta Plataforma se basaba en la denuncia de los privilegios de los políticos, del sistema electoral tan injusto –que beneficia con más diputados a los grandes partidos de forma no proporcional- , los abusos de la banca y la partitocracia instalada que beneficia a los lobbys capitalistas mientras recortan en sanidad, educación y pensiones. 11.675 votos avalan la labor y el esfuerzo realizado, sin subvenciones, sin los mismos espacios electorales que se ceden a los grandes partidos, sin más medios que la voluntad y el esfuerzo, por lo que, valoramos de forma muy positiva el resultado obtenido, así como la participación de nuestro Movimiento en esta Plataforma.

Hemos realizado campaña activa con toda la buena voluntad de hacer piña con los catalanes implicados en cambiar la política catalana y española. Como siempre los talibanes del “antifascismo” han aparecido en la campaña, son aquellos que, como los hollywoodienses “cazafantasmas”, dedican su tiempo a la obsesión enfermiza de denunciar todo lo que haga el MSR, demostrando su intolerancia hacia lo diferente y hacia la libertad de conciencia y expresión.

Caer en la trampa de estos impositores del pensamiento único, como algunos han hecho, es caer en la trampa del Sistema que se dice combatir, es apoyar a los grupos violentos que vomita el propio sistema para evitar su caída, es impedir que los que de forma honesta y sincera luchamos de verdad por nuestro Pueblo quedemos fuera del marco electoral."

ARTICLE AL TRIANGLE SOBRE LES AMENACES I QUERELLES DE PxC CAP A MI

.

VIC, LA MAJORIA DE VOTACIONS S'APROVEN UN COP MÉS AMB ELS VOTS DE LA PARELLA CiU-PxC, I S'APROVA LA MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT PER NO HAVER D'AIXECAR LA MÀ I REPETIR LA IMATGE D'ANGLADA I ABADAL FENT LA MAJORIA

Avui al Ple de Vic, on governa en minoria CiU (8 regidors) i ERC (amb 2) l'alcalde d'UDC, Josep Maria Vila d'Abadal ha tornat a guanyar la majoria de votacions, gràcies als vots dels cinc regidors de PxC. 
Precisament per evitar que es vagi repetint Ple a Ple la imatge dels regidors de CiU i els d'ERC aconseguint la majoria gràcies al suport de Josep Anglada, s'ha aprovat en primera instància la modificació del reglament de funcionament del Ple. Aquest reglament, pendent ara d'al·legacions, fixarà que les votacions no es faran a mà alçada, sinó que el secretari sumarà els vots dels regidors presents un cop els grups hagin fixat la seva postura. Aquesta modificació també restringeix a una -o en alguns casos a dos- les mocions que pot presentar cada grup i restringeix també el nombre de preguntes que es poden fer. Aquests canvis han estat aprovats amb els vots de CiU, ERC i SI. PxC, que era qui bombardejava fins no fa gaire a l'alcalde amb més i més preguntes s'ha abstingut, cosa que mostra la nova relació que hi ha entre Anglada i Vila d'Abadal. El PSC també s'ha abstingut. En canvi la CUP i Iniciativa han votat en contra denunciant la voluntat de l'alcalde de fer callar els altres grups i amagar la imatge de CiU guanyant les votacions amb els vots de PxC.  

PxC i CiU ha votant junst a favor de la supressió del registre de parelles de fet, amb l'argument que podia ser utilitzat per aconseguir reagrupaments familiars i regularitzacions fraudulentes. ERC (que és a l'equip de govern) i PSC s'han abstingut, mentre CUP, Iniciativa i SI votaven en contra.
També han votat plegats CiU i PxC  a les mocions més rellevants. Així  PxC i CiU han votat en contra de la moció d'Iniciativa de cobrar l'IBI als edificis religiosos catòlics, ara per ara exempts. ERC, que aquest últims mesos ha rebut fortes crítiques per anar a una amb PxC, s'ha abstingut. També han votat plegats que no, CiU i PxC a la moció de la CUP per la no utilització de bales de goma a les manifestacions. La CUP, ICV, PSC i SI han votat a favor, mentre ERC, també, s'ha abstingut. I pel que fa a la moció d ela CUP demanant que l'Ajuntament exerceixi l'acció popular en el cas de les presumptes agressions d'Anglada a dos joves, mentre els cridava "moros de merda!", CiU i PxC han votat en contra, ERC s'ha abstingut, mentre ERC, PSC, ICV i la CUP votaven a favor.

En el Ple s'ha escenificat un cop més la bona entesa entre l'alcalde d'UDC i PxC, l'abstenció en molts temes d'ERC que forma part d el'equip de govern, i el vot conjunt de PSC, ICV i la CUP. Sembla que l'èxit de la manifestació del 26 de maig ha fet reflexionar a ICV i el PSC de l'error de deixar la CUP en el paper d'oposició real al govern de Vila d'Abadal que se soté gràcies als vots de PxC. En acabar el Ple, Josep Anglada ha comenta irònicament que Vila d'Abadal no està governant gràcies al suport d'ERC que s'ha abstingut moltes vegades, sinó de PxC que és a l'oposició.
llegir informació del 9 Nou on diu que CiU i PxC voten plegat a les votacions importants

Nota de premsa de CUP sobre el Ple i l'agressió al seu local.

"XENOFÒBIA A CATALUNYA" PORTADA DEL PUNT AVUI I DEL SULPMENT DE CULTURA

XENOFÒBIA A CATALUNYA, PORTADA DEL PUNT AVUI I DEL SUPLEMENT DE CULTURA 

Quan pensava que la promoció del llibre s'havia acabat, el suplemet de Cultura del Punt Avui li dedica dues pàgines, les portades del diari i del suplement.

x

Assaig

Xavier Serrahima

Posem el cascavell al gat 
Anàlisi de la xenofòbia

24/05/12 02:00 -

Aquest títol és un crit d'alerta
que faríem bé de no desoir

Rius té cura de recórrer
a la subjectivitat de les xifres explícites

L'estudi palesa per què el conflicte ha esdevingut un polvorí

Xavier Rius i Sant publica a Edicions de 1984 l'assaig ‘Xenofòbia a Catalunya', en què analitza la situació actual dels immigrants

Tal com explicitava una faula d'Isop, quan existeix una situació social conflictiva o potencialment conflictiva el problema fonamental no rau tant a saber veure-la i diagnosticar-la, sinó, sobretot, acarar-la amb coratge i decisió, tenint ben clar qui posarà el cascavell al gat. Més que no pas paraules, són necessaris els fets. Però, és clar, sempre acostuma a ser més simple –i menys arriscat– fer l'orni, tot mirant cap a una altra banda. I més encara, no cal dir-ho, quan hi intervenen interessos polítics o electorals.
En la qüestió de la immigració, per desgràcia, a Catalunya durant molts anys –més que no hauria estat lògic i convenient– s'ha optat per la tan eficaç tàctica de l'estruç, amagant el cap sota terra cada vegada que han aparegut brots incipients de rebuig i d'intransigència que posaven en evidència que l'espasa de Dàmocles del racisme es mantenia suspesa en un fràgil equilibri damunt de les nostres testes. Brots preocupants i premonitoris que eren observats, en general, amb una mescla explosiva de displicència i magnanimitat que ha permès que els petits focs amenacessin de transformar-se en un incendi tan paorós com indeturable.
I ara, no cal dir-ho, quan ha esclatat el que tant temíem, quan un foc sense control amenaça amb anorrear la convivència i fer-ne cendres, mentre els uns es posen les mans al cap, fent cara de sorpresos, els altres mostren la seva baixesa moral tot aprofitant la crisi per a convertir els més febles i desemparats en l'injust objecte de les seves ires. Amb una demagògia tan ignominiosa com perillosa, asseguren que la culpa de tot la tenen els immigrants, que han de marxar perquè “a casa nostra no hi cabem tots”.
Abans que no sigui massa tard, i que prenguem mal, fóra bo que llegíssim i tinguéssim tothora ben presents llibres tan assenyats i escaients com Xenofòbia a Catalunya, de Xavier Rius i Sant. Una obra necessària –tot i que, en els capítols inicials sobretot, un xic massa prolix per als lectors i lectores generalistes– per a obrir els ulls a aquells que s'entesten a mantenir-los closos o mirar cap a una altra banda mentre el cultiu de l'odi i la intolerància produeixen tants estralls.
Un crit d'alerta que tots plegats –tant els més conscienciats com els que ho estan menys (aquells que creuen, ingènuament, que la qüestió no els afecta pas)– faríem bé de no desoir. No fos cas que es repeteixi una realitat tan abjecta com la que produí el racisme del nacionalsocialisme, tan encertadament descrita pel famós poema del religiós luterà Martin Niemöller Quan els nazis van venir pels comunistes que comença amb aquests versos: “Quan els nazis van venir a cercar els comunistes, / vaig guardar silenci; / jo no era comunista.” Per a concloure: “Quan van venir a cercar-me, / no restava ningú que pogués protestar.”
A banda d'una benvinguda a l'apologia de la integració i dels beneficis de la interculturalitat –i no de la multiculturalitat– ben entesa, aquesta obra ofereix un exhaustiu resum de la història de la immigració dels darrers anys, que permet comprendre no només quin és l'estat de la qüestió, sinó, sobretot, quins han estat els errors i les falses dreceres que ens han dut al cul-de-sac on som.
Segons el seu expert parer, existeix una sola via per a sortir del fosc clot on hem anat a raure. Una via que cada vegada és més peremptori que emprenguem: la de posar-nos immediatament a la feina, afrontant-nos a la immigració amb coratge i seny. Deixant de costat tant les (teòriques) receptes miraculoses d'una part de l'esquerra –amarada massa sovint d'un bonisme miop, ineficaç i contraproduent– com l'estigmatització –perillosa– de part de la dreta, ja sigui de la declarada o de la camuflada.
El detallat estudi de Rius palesa de manera diàfana que si el conflicte s'ha anat enrarint, fins a esdevenir gairebé un polvorí, no ha estat pas per casualitat, sinó per una progressiva acumulació d'intransigència, de covardia, de desídia i de negligència: “La manera de gestionar el flux migratori va consistir a negar-ne la magnitud i a fer molt difícil que la gent vingués amb papers, mentre que els irregulars trobaven feina a l'economia submergida.”

Amb caràcter caritatiu

Tot plegat, complicat per l'absoluta incomprensió amb la qual s'ha enfocat la qüestió les poques vegades que s'ha procurat tractar de posar-li remei, partint d'un malentès caràcter caritatiu de la política immigratòria, entès més com un favor o un acte de beneficència que no pas com un estricte compliment dels drets de ciutadania que, pel fet de ser persona, també correspon als immigrants.
Situació agreujada encara més pel fet que “des dels ministeris de l'Interior i de Treball s'abordava la immigració des del punt de vista policial, oblidant la integració”, com es posà de manifest l'any 1996, quan una colla d'immigrants foren sedats amb Haloperidol per al vol de retorn als seus respectius països d'origen. Tracte inhumà i denigrador que Mayor Oreja, amb la seva sensibilitat habitual, qualificà com una operació “discreta, diplomàtica desagradable i antiestètica” i que José María Aznar clogué sense contemplacions: “Hi havia un problema i l'hem resolt.”
En el seu recorregut per la història dels darrers anys, el periodista fa esment tant de les més grans i destacades errades i moments especialment tristos –El Ejido, Ca n'Anglada, Salt, Vic i el padró...– com d'alternatives positives, encara que puntuals, que han demostrat un efecte tan positiu com tranquil·litzador. Entre elles, l'experiència escolar de Manlleu i Vic (on s'apostà per una distribució equitativa i proporcional dels immigrants entre totes les escoles públiques i concertades), les de Badalona (el pla d'acollida i el desplegament d'agents cívics duts a terme a Badalona per Ferran Falcó i Josep Pera), de Santa Coloma de Gramenet (Taula de Convivència), de Barcelona (Comissionat d'Immigració i Diàleg Intercultural) o les Xarxes Antirumors de diverses ciutats.
Actuacions modèliques, coratjoses i eficaces que, cal dir-ho, foren vergonyosament aprofitades en alguns casos pels quatre demagògics i populistes de sempre per a obtenir rèdits electorals, desvelant els instints més primaris de la ciutadania, atiant imprudentment les brases del racisme i la xenofòbia i provocant un clima de tensió irrespirable que podria haver comportat incidents greus.
A fi de posar l'èmfasi en la magnitud del problema, Rius té cura de recórrer a la subjectivitat de les xifres, que expliciten el gran canvi quantitatiu que s'ha produït els darrers vint anys: mentre que l'any 1992 el nombre d'estrangers legals que vivien a l'Estat espanyol era de 511.696 –106.673 dels quals a Catalunya–, l'any 2011 el seu nombre s'havia decuplicat, passant a ser 5.730.667 –dels quals 1.182.957 a casa nostra.
Convertint, doncs, el que era un fet circumstancial –la població estrangera superava per ben poc l'1% del total a l'Estat i una mica més de l'1,5% a Catalunya– en una realitat estructural tan bàsica com ineludible: l'any passat els estrangers ja eren el 12,14% de la població espanyola i el 15,69% de la catalana.
Fet que explica prou clarament la necessitat de plantejar-se amb urgència un pla estratègic que permeti la integració de la població immigrada al nostre país, assimilant-la i empeltant-la en el gresol compartit de la nostra societat plural. D'aquesta societat que, malgrat els trastorns i distorsions que aquesta opció ha provocat, considera català o catalana qualsevol persona que, provingui d'on provingui i sigui la seva situació quina sigui, “viu i treballa a Catalunya” –i, hi afegiríem nosaltres, “se'n senti o se'n vulgui sentir”.

Les reflexions que ofereix Xenofòbia a Catalunya podrien ben bé servir de punt de partida d'una nova mentalitat política, que acarés la situació amb empenta i energia, atrevint-se no tan sols a posar el cascavell al gat, sinó transformant una necessitat –que alguns s'entesten a presentar com un problema– en una magnífica oportunitat, en una font d'enriquiment i de diàleg.
Per a la qual cosa fóra ben convenient tenir presents –entre d'altres, per descomptat– les molt enraonades Conclusions exposades a les pàgines finals de l'obra. Per més que totes elles siguin prou interessants, haurem de limitar-nos a transcriure'n una sola:
“No es pot gestionar la immigració ni treballar per aquesta societat intercultural si es va contra els drets fonamentals. [...] La criminalització dels musulmans genera un tancament contraproduent. No convé assimilar islam amb integrisme, ni salafisme amb terrorisme. El 95% de les víctimes d'Al-Qaida són musulmanes. No hem de culpar els musulmans d'aquí de la manca de llibertat religiosa als països musulmans.”
Clica aquí per anar a l'article al Punt Avui. 

  L'escriptor Xavier Serrahima, autor de l'article

PECULIAR COMENTARI DEL MSR A "XENOFÒBIA A CATALUNYA" i a Josep Comajoan pels soldadets nazis del Corte Inglés

La revista digital Tribuna de Europa, òrgan del Movimiento Social Republicano (MSR), publica un comentari del seu Secretari General, Juan Antonio Llopart, sobre el meu últim llibre. No valoraré les seves opinions. Potser té part de raó en una cosa, que Anglada no acaba d'encaixar en la "Teoria de la ferradura", però sí que molts dels regidors de PxC de l'àrea metropolitana de Barcelona fan propostes econòmiques properes a l'extrema esquerra contra la banca i el capital, similars a les que fan alguns dirigents de l'extremadreta europea. Però el més curiós de la crítica és que hi barregen al Josep Comajoan d'El 9Nou, que em va presentar el llibre a Vic, com a suposat membre d'Unitat Contra El Feixisme i el Racisme, pels seus comentaris en el blog (clica aquí) , sobre els soldadets nazis que es venen a la secció de joguines del Corte Inglés.



Xavier Rius, la herradura y Breivik25 Abril, 2012

Juan Antonio Llopart para TdE/Xavier Rius es un periodista al que desde hace algunos meses he tenido la oportunidad de seguir a través de sus escritos. Su nombre se me hace familiar a partir de que publicara su libro “Xenofobia en Cataluña”. He tenido la ocasión de hablar una vez con él, y si bien, desde el primer momento quedó claro que nuestras posiciones políticas estaban tan alejadas como los intereses de un gato y un ratón, valoro de él su disposición a hablar con quien se disiente y se combate; en eso, al menos, si coincidimos ambos. Eso sí, es difícil tratar con alguien que es periodista y que justifica que a un editor se le condene por editar libros históricos; los libros de historia nunca deberían de ser esposados junto a sus editores; coartar la libertad de expresión o justificar su coartación es sinónimo de cobardía y de miedo a la verdad; un periodista tendría que ser abanderado de la difusión, la investigación y la verdad.

A diferencia de los historiadores, que no periodistas, Xavier Casals o Ferran Gallego, expertos en lo que se llama vulgarmente como “ultraderecha”, Rius, aunque intenta dar un sensación de imparcialidad, cae en actitudes más próximas al sensacionalismo de un Mariano Sánchez Soler o de un vividor como Ibarra. No en vano, los artículos de Rius son abiertamente publicitados, recomendados y distribuidos por la ONG (sic) Unitat contra el feixisme i el racisme, de la que es miembro activo.  En efecto, en su libro, y valga como ejemplo, no duda en cuestionar a una dirigente del MSR, procedente de la izquierda, por su militancia vegetariana muy anterior a su incorporación al MSR. Así es, Rius afirma que ésta dirigente del MSR “explica constantemente” (sic) que “el primer régimen político que prohibió la vivisección de animales vivos fue la Alemania del Tercer Reich”, algo que es innegable, decir lo contrario seria mentir, y se lamenta –Rius- que “no sienta la misma compasión por las victimas del doctor Mengele”. Rius, cae en una actitud torticera, al mezclar una opción personal más que lícita, con una realidad política –sea del régimen que sea- y  con lo que hiciera Mengele; además expresa –sin consultar- lo que según él debe pensar esa dirigente del MSR acerca de las victimas de ese doctor y el dolor sufrido por ellas. Una comparación sin sentido, lamentable, y fuera de toda imparcialidad.

Seguramente a Rius no le haría mucha gracia que yo vinculara directamente a todo antifascista con las checas y las terribles torturas y asesinatos que allí se produjeron contra hombres y mujeres por delitos tan simples como ser, por ejemplo, católico y llevar una cruz; o que le vinculara abiertamente con los actos violentos realizados por elementos de la extrema izquierda avivados por instigadores intelectuales del antifascismo militante. Yo no lo haré, por qué tengo muy claro que en todos los campos ideológicos  hay variopintos energúmenos que actúan de forma autónoma sin fundamento ni premisa ética.  El simplismo y el  populismo generan este tipo de individuos, por lo que toda utilización interesada de hechos en busca de réditos políticos, acostumbra a darles cobertura, justificación y, en algunos casos, gloria.

Pero Rius va mucho más allá en sus “análisis” acerca de esa “ultraderecha” que dice conocer. En un reciente artículo suyo publicado en el periódico El Punt Avui y en su blog personal, titulado: “Breivik, la teoría de la herradura”, Rius mezcla todo lo que a él le interesa mezclar sin  ningún atisbo de seriedad teórica. Veamos lo que dice:

La mayoría de las fuerza de la extrema derecha xenófoba europea, que hacen de la inmigración el centro de su ideario, han ido asumiendo propuestas económicas parecidas a las que tienen o tenían grupos comunistas y la extrema izquierda: nacionalización de la banca, socialización de ciertas empresas, salida del euro, etc. Y cuando se les pregunta por ese cambio, lo justifican diciendo que la clasificación de fuerzas políticas, con el semicírculo que ubica unos a la derecha, otros a la izquierda, y la extrema derecha y la extrema izquierda totalmente alejadas, ya no es valida. Para ellos, que ahora se hacen llamar “identitarios” […]

Rius se equivoca descaradamente al identificar como identitarios a quienes son la extrema derecha xenófoba, a quienes se han adueñado de ese término, cuando en verdad les iría mucho mejor el de “etnicistas occidentalistas”. Pero se equivoca mucho más cuando expone la idea de la “herradura” identificándola con ellos, ya que entre los postulados políticos de esos “identitarios”, está “la libertad de mercado”, es decir la asunción de la economía capitalista –capitalismo social le llaman algunos-.  En esta extrema derecha populista disfrazada de “identitaria” la palabra Socialización esta prohibida, o sencillamente les es desconocida; la nacionalización de la banca es tema tabú, o “cosa de comunistas”; y otras propuestas “comunistas” propias de la idea de “la herradura”, ni se las ve ni se las espera.

Mezclar a quienes defienden la transversalidad revolucionaria con la extrema derecha xenófoba, no ya en términos meramente políticos, sino en términos económicos es falsear la verdad y establecer un análisis del todo incorrecto. Pero mezclar “la herradura” con Breivik, Al-Qaeda, la Socialización, la Nacionalización de la Banca y la inmigración masiva, quizás si sea algo más preocupante; este totum revolutum es peor que pretender juntar a Blas Piñar y a Santiago Carrillo para que visiten amigablemente Paracuellos.

Veamos, ¿Anglada, o algún otro líder populista, ha defendido en alguna ocasión la nacionalización de la banca, o la socialización de alguna empresa o de la economía? Evidentemente no, es más, Anglada, pedía privatizar la televisión pública. ¿Lo ha hecho el MSR?, sí. ¿Anglada tiene como centro de su ideario luchar contra la inmigración? Sí, y no solo contra la inmigración, sino contra el inmigrante al que llama “chusma”. ¿Lo tiene el MSR? No, el MSR esta contra quienes provocan la inmigración, la considera un problema a controlar y a solucionar, pero no esta contra la “persona” por el hecho de ser inmigrante.

Rius, a diferencia de Casals o de Gallego, aun coincidiendo más o menos todos ellos en un mismo espacio ideológico, hace periodismo militante, y ello le condena a no ser creíble en muchos de sus planteamientos, por mucho que difunda su discurso en todos los rincones de Cataluña ante un público ya convencido de sus tesis. Que Rius, como periodista, acabe pareciéndose más a Casals o a Ibarra, solo dependerá de él y de su voluntad de buscar protagonismo o de buscar la verdad.

Y es que el periodismo de la escuela de Intereconomía o de Público tiene su reflejo en el periodismo “antifascista”, ese periodismo que si no encuentra “fascistas malos” los inventa, busca historias surrealistas para convertirlas en “fascistas” o crea apasionados relatos telenovelescos ambientados en lúgubres mentes enfermas; sino valga como ejemplo el escrito de otro periodista, Josep Comajoan, también vinculado a esta ONG (sic) antifascista, del 9 Nou, que en su blog se escandaliza de que en el Corte Inglés, en la sección de juguetes, libros, etc. vendan soldaditos de plomo, y entre ellos, “soldaditos de plomo nazis”; y es que al pobre periodista del 9 Nou se le caen las lagrimas solo de pensar en lo mal que lo pasaran los pobres e inocentes niños al ver como la Sirenita o el Rey León se encuentren rodeados de malvados nazis. Hasta ahora, -lo advierto y se lo digo al traumatizado periodista-, para la tranquilidad de algunos padres, abuelos y antifascistas de oficio, ningún portaestandarte de las SS se ha transformado en ser de carne y hueso y por consiguiente no ha ocasionado ningún infarto a padre alguno y mucho menos, alguna lesión a alguna criatura que estuviera en esa planta o en el edificio.

                                                 J.A. Llopart

Y es que el periodismo militante, el que prima el partidismo propio o el del que paga la nómina, nunca
ha sido muy prestigioso, quizás por ello, la única “herradura” que conozco es la de algún burro que no distingue a un fachoso de un Nacional-Revolucionario o de quien busca similitudes entre el loco de Breivik y el MSR. Y es que, con este tipo de periodismo no es de extrañar que la extrema derecha xenófoba de este país este liderada por un borracho y un putero, será cosa de querer estar todos al mismo nivel.

Link Tribuna de Europa, clica aquí.

Josep Comajoan, a la presentació del llibre a Vic amb Anglada a primera fila.

REFLEXIONS SOBRE ELS ÚLTIMS FETS A VIC

                 

El passat diumenge 22 d’abril, Plataforma per Catalunya va celebrar al parc de la Bassa dels Hermanos la Diada del Partit. Era la primera vegada que se celebrava a Vic i en alguna  celebració d’aquesta diada, els anys anteriors, s’havien convocat manifestacions de grups d’esquerra, independentistes, antifeixistes i d’associacions d’immigrants.

Fa dos anys a Vilafranca la manifestació va acabar amb incidents quan es van llençar algun objecte a la gent de PxC i quan un grup de vilafranquins va aconseguir abocar uns quilos de sal a la paella que preparava la gent d’Anglada. Quatre persones tenen un procés obert per aquest fet.

La convocatòria d’una concentració antifeixista a Vic el passat diumenge va generar divisió dins dels grups de suport a la immigració, associacions d’immigrants i forces polítiques d’esquerres i independentistes. Hi ha un sector important d’aquests que creu que a Anglada li encanta –jo ho comparteixo— que es manifestin contra ell i es produeixin incidents. D’aquest tema jo n’he debatut molt amb Unitat Contra el Feixisme i el Racisme.

¿Ens hem de manifestar contra algú que diu a la Sala de Plens  que “la majoria d’immigrants són xusma, xusma, xusma!” o que “Vic està ple de negritos i moritos, gràcies a que Vila d’Abadal els hi dóna totes les ajudes, sense vacunar, caminant lliures com animals salvatges transmeten malalties!”??? Jo penso que sí, però han de ser concentracions de força gent i no necessàriament el mateix dia. Però si hi ha incidents Anglada sempre es fa la víctima.

Anglada a la Diada del Partit de diumenge passat. Amb els mossos i els antifeixistes al fons.

A  Vic, més a més, moltes persones d’aquestes associacions i partits creuen que a nivell local són contraproduents aquestes manifestacions. Així a la manifestació de maig de 2010 que s’havia fet per la polèmica del padró municipal i contra PxC que s’havia dit que ompliria la Plaça Major, finalment no la va convocar l’associació Veus Diverses, que treballa amb immigrants i havia liderat el rebuig social contra les propostes de Vila d’Abadal. A aquella concentració hi van assistir només unes 500 persones, la majoria de fora de la ciutat. Anglada cofoi declarà: “Quatre arreplegats i gairebé tots de fora! La ciutat és amb mi”. Les eleccions següents ell pujà de quatre a cinc regidors.

         Manifestació del 21 de maig de 2010             

El juny de 2011, dies després que Anglada incrementés el seu suport electoral es va organitzar via xarxes socials una concentració teòricament no convocada per ningú, que aplegà més d’un miler de persones. Hi havia regidors d’ERC, CUP, PSC, Iniciativa i, fins i tot alguns de CiU amb l’alcaldessa en funcions, Anna Erra. Aquells dies Vila d’Abadal – alcalde i cap de la força més votada- estava desaparegut i es plantejava renunciar a ser nomenat de nou alcalde.

La concentració d’aquest diumenge a Vic no va rebre el suport ni de Veus Diverses, ni de la CUP, ni d’Iniciativa. La convocaven el Casal Independentista Manel Viusà, les JERC, La coordinadora Antifeixista, SI, entre d’altres. Només aplegar un centenar de persones al Passeig, alguns vinguts de Manresa i altres llocs a de Catalunya, i desprès de l’acte formal s’anà en manifestació fins una de les entrades del parc on es feia l’acte. El comportament dels cinquanta manifestants que es quedaren a la porta va ser sempre correcte, no es llençaren objectes ni s’agredí a la gent de PxC que entrava i sortia. Una dotzena d’antidistubis vetllà per la seguretat. Una quarantena eren joves independentistes o llibertaris i hi havia una dotzena d’osonencs d’origen magribí.  I Anglada en el seu parlament a més de proclamar-se i encomanar-se a Sant Jordi, com el salvador que expulsaria de nou “els moros”, va qualificar de rates de claveguera els que es manifestaven fora.

Un parell d’hores després d’acabar l’acte, a les 20 h, Anglada, segons els nombrosos testimonis que recull el 9 Nou (jo ja no hi era), amb aspecte d’anar borratxo, s’encara a tres  joves (un d’ells d’origen magribí) i després de dir-los “Fills de puta! Moros de merda!” dónà cops de puny al nas a un i al cap a un altre. La gent increpa a Anglada i els acompanyants d’Anglada se l’enduen abans que arribi la policia i l’ambulància. Un dels agredits sagna abundantment pel nas.

Manifestació de diumenge amb motiu de la celebració de la Diada del Partit a Vic. Pacífica en tot moment.

En el comunicat que fa després PxC de la Diada del partit no fa cap referència a aquest incident ni diu que Anglada hagi estat agredit. Però hores més tard quan RAC1 difon que el 9 Nou en l’edició de paper té a la portada que Anglada ha agredit a la Plaça Major a uns joves totalment borratxo, twiteja que ell ha estat agredit i va a la comissaria a posar una denúncia on diu que uns joves l’han insultat i amenaçat. La seva denúncia no parla d’haver estat colpejat, només amenaçat i insultat.

L’endemà dilluns es fa una primera concentració d’un centenar de persones davant d’ajuntament. I dimarts una altra a la que participen unes 200 persones. Al carrer Verdaguer sembla que es troben a Josep Anglada el qual serà increpat per aquestes persones i algú li trenca el retrovisor del cotxe. Llavors molta gent a Vic s’exclama que “una colla de magribins empaitin un dels nostres pel carrer, cosa que mai s’havia vist!” Marta Riera, regidora de PxC, que dimarts va rebre insults a la Plaça Major,  demana llavors la dimissió del regidor de seguertat Joan Ballana (ERC).

La qüestió és que “aquest del nostres” porta anys dient que els ciutadans de Vic d’origen magribí, molts dels quals potser molta gent sempre el considerarà de fora, però ja tenen DNI espanyol, estan farts que algú digui una i altra vegada que ells “són xusma, escòria, paràsits, que són com animals salvatges” Sembla evident que l’agressió de diumenge va ser unidireccional d’Anglada cap els tres joves (dos de casa i un de fora)

  Manifestació de dimarts a la Rambla de Vic. (foto Osona.com)

   Ahir l’Ajuntament va convocar una reunió urgent de portaveus que aprovà una declaració demanant calma i condemnant totes les agressions i Anglada no hi va assistir.

Per divendres s’ha convocat una nova concentració a través de la xarxa que, com la de maig passat, no la convoca  cap sigla i pot ser força multitudinària. Sembla que l'equip de govern (CiU-ERC) hauria volgut que es desconvoqués.    
     El punt 3 de la declaració dels grups municipals demana que es respecti "el dret a la dignitat de les persones reconegut en la legislació vigent i els tractats internacionals". Però Anglada porta molts anys vulnerant aquest dret, insultant a la Sala de Plens i fora a un de cada quatre vigatans (jo penso que les persones d'origen immigrant, tinguin ja o no el DNI,  són vigatans de la mateixa manera que Obama és ciutada dels Estats Units!), i la justícia no ha castigat aquests insults i part de la ciutadania vigatana ha donat més i més vots a qui diu que la majoria d'aquest quart de vigatans són xusma. Així doncs ningú no s'ha d'estranyar que la situació agafi una nova dimensió. Evidentment jo condemno tota violència. LA QÜESTIÓ NO ÉS PER QUÈ ÉS MANIFESTEN 150 MAGRIBINS AMB UNA COLLA D'INDEPENDENDISTES. LA QÜESTIÓ ÉS PERQUÈ NO ES MANIFESTA MOLTA ALTRA GENT!

 Link manifest signat ahir a la tarda a l'Ajuntament per tots el grups menys PxC

 Foto del 9 Nou de la reunió urgent d'ahir a l'Ajuntament a la que PxC no va voler assitir