ON TROBAR "AMOR A LA CARTA"?

Si vols comprar o regalar la novel·la "Amor a la carta" que vaig publicar fa un any, la pots trobar a:

BARCELONA
CASA DEL LLIBRE DE PASSEIG DE GRÀCIA-VALÈNCIA A BARCELONA.
La tenen a la secció de narrativa en català d'autors catalans, a la lletra R
També tenen a Sociologia, Xenofòbia a Catalunya

ABACUS, carrer Ausiàs Marc, 16

També la tenen a La Central del Museu d'Història de Barcelona, carrer Llibreteria, (clica per veure disponibilitat)  o a la del  Raval i carrer Mallorca.

L'HOSPITALET:
LLIBRERIA PERUTXO, Rambla Just Oliveres 
 
GIRONA:  LLIBRERIA 22, Carrer Hortes  22

MOIÀ:    LLIBRERIA GRAU, a la prestatgeria de llibres locals


TAMBÉ A LA XARXA  DE LLIBRERIES LOCALS, BESTIARI (clica), 

Comentari al Punt Avui (clica)   
 Jordi Capdevila, 25/1/2013

Intriga en la correspondència amorosa

 Els correus electrònics encara no han pogut posar fi a l'amor manuscrit tramés per correu ordinari ni tampoc s'ha fos el desfici dels carters de tota la vida per aconseguir lliurar les cartes a la persona amb destinació equivocada. Almenys és el que passa a Joan, un carter divorciat, que en un canvi de ruta, rep molt sovint una carta per Andreu Roca amb l'adreça d'un edifici enderrocat i tramesa per una persona de nom Olga. El protocol de correus diu que en aquests casos la carta s'ha de destruir. Però la tafaneria del carter fa que a contrallum percebi que són textos manuscrits. Llegirà una carta i aquest fet canviarà la seva vida. Perquè després, les obrirà totes. I cada carta és una reiteració desesperada de l'Olga a l'Andreu per dir-li que enyora el passat conviscut amb ell i insisteix amb fermesa a retrobar la felicitat conjunta perduda. Són cartes intenses, escrites amb el cor i amb una força sentimental que remou les entranyes del carter, capaç d'enamorar-se d'una persona amb l'habilitat d'escriure unes missives amb tant de sentiment.
Uns dies de recerca minuciosa i nits sense dormir portaran en Joan a tot de peripècies fins que coneix l'Olga i li obre el cor. Un joc de malentesos i confessions permetrà que el protagonista s'adoni que a la vida hi ha molts camins a seguir, i de molt difícil elecció. Especialment per persones amb infantesa difícil, viscuda en entorns amb maltractaments i menyspreu masclista.
Amb un argument tan simple, Xavier Rius va teixint històries d'amors i desamors que van passar a l'Hospitalet de Llobregat fa una quinzena d'anys. Són uns relats que retraten la transformació de la ciutat. I estirant fils de totes bandes, també aconsegueix endinsar-se en la corrupció urbanística de la ciutat.
Ben tramada i amb un estil directe, la lectura de la novel·la es reforça amb la petjada que han deixat al seu autor els anys de lluita en moviments pacifistes i la seva tasca periodística com a corresponsal en conflictes bèl·lics als Balcans i al Magrib. Són actius que arrodoneixen una narració delicada que es va reforçant a cada plana.

Títol: Amor a la carta

Autor: Xavier Rius

Editorial:
Raima Edicions
(Moià, 2012)
Pàgines: 176
Preu: 17 euros

 En Joan, un carter divorciat que l'any 1996 treballa a L'Hospitalet, canvia de ruta de repartiment i li arriben de tant en tant cartes per un tal Andreu Roca a una casa que s'ha enderrocat i en el remitent només s'hi llegeix "Olga". Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes que, en no haver-hi adreça del remitent, es retornen a unes saques que al cap d'un temps són destruïdes, un dia n'obrirà una, llegirà com l'Olga enyora l'Andreu i els moments meravellosos que va viure amb ell i lamenta no haver-lo pogut ajudar, no haver pogut salvar aquella relació. N'obrirà més, s'dentificarà plenament amb les cartes de l'Olga i iniciarà una cerca d'aquesta Olga de la que ja no es podrà fer enrere. 
Una història que enganxa, amb tombs inesperats o no tot és el que sembla, però
finalment tot encaixa i amb final esperançat.

Fragment del capítol segon:

...Cada matí, només arribar a correus, classificava encuriosit les cartes cercant-ne una de nova, mentre em retreia no haver obert les anteriors. Més tard, quan en fer el repartiment passava pel descampat ple de bassals del carrer Cartago, on abans hi havia aquelles torres, em preguntava per quins set sous les continuava enviant allà, em preguntava per què escrivia a l’Andreu, em preguntava què se n’havia fet. Uns dubtes que no s’acalaririen uns dies més tard quan va arribar a les meves mans una segona carta.  

                                                        Dimarts, 5  de novembre de 1996

Hola, Andreu,

Avui he anat a sopar al restaurant xinès  que tant ens agradava. Aquell on havíem anat tantes vegades, aquell on després de repetir-me que allò no tornaria a passar, que mai més no em tornaries a fer mal, em vas demanar perdó i jo et vaig prometre que estaria sempre al teu costat per ajudar-te. Moltes vegades m'hi havia aturat al davant, però fins avui no he estat capaç d’entrar-hi. Una força superior m'ho impedia; la por de trencar els nostres records, el ressò encara present de les teves paraules, esdevenien un mur més fort que la meva voluntat.

            En traspassar la porta, han sonat les campanetes. Te'n recordes? Que en són de boniques! No estava ple, només hi havia vuit o deu persones. Taula només per un, senyora? m'ha preguntat la cambrera, com si es recordés de tu, com si notés la teva absència. M'ha acompanyat fins a la taula del racó, sota el quadre del riu, els cedres i les barques, la nostra taula, la de sempre. He rellegit el meú de nit dues vegades. Amanida  xinesa, arròs amb gambes i verdures, pollastre al curry i vi rosat, he triat. M'havia assegut de cara a la porta, però, cada vegada que s'obria, quelcom se'm movia per dins, com si esperés la teva arribada. Encara no m'havia pres la meitat de l'amanida, quan se m'ha fet un nus a l'estòmac. Llavors m'he canviat de cadira, de cara a  la peixera, en el teu lloc. M’ he begut d'un glop mig got de vi, he tancat uns instants els ulls i he recordat allò que em vas dir quan pensaves que potser em deixaries, que calia que continués sempre endavant. He reprimit les ganes de plorar  i  m'he limitat a observar l'anar i venir, pausat però constant dels peixos; aquells peixos vermells que deies que podien viure seixanta o setanta anys, que envellirien amb el nostre amor.

             Quan m'han portat el segon plat m'he adonat que em mancava alguna cosa. He anat a la màquina i he comprat un paquet de tabac. He encès una cigarreta. Només he fet  quatre o cinc calades, jo continuo igual, gairebé no fumo, ja ho saps. El que m'agrada és l'olor i la dansa del fum i mentre es consumia lentament en el cendrer, mentre la seva aroma es fonia amb les olors de las gambes, les verdures i el curri, l'angoixa que em premia l'estòmac s'ha anat esvaint.

            Tu no hi eres, i l'ampolla de vi per a mi sola ha estat massa. M'ha pujat una mica. Si t'hagués tingut al meu costat hauria rigut, potser hauria deixat anar algunes d'aquelles bestieses tan meves, però la melangia de tu, l'enyorança d'un passat al que m'agafo, m'ha envaït dolçament sense fer preguntes, sense necessitat de respostes.

            No m'he acabat el pollastre. Faltaves tu i no t'has pres el que sobrava. Després de postres, gelat de vainilla amb nous, com sempre. He anat al lavabo i m'he pintat els llavis, com a tu t'agrada. Però, en tornar cap a la taula, m'he vist reflectida al mirall de darrera la peixera, sola, sense ningú que m'esperés per picar-me l'ullet o llençar-me aquell petó que jo rebria complaguda.

            He caminat sense pressa fins a casa, mentre em retreia per què et vaig  perdre, mentre em retreia els errors que vam cometre. Tu no has pujat. Estava, millor dit, estic encara, una mica beguda. Estirada al sofà, m'he descordat la brusa i m'he deixat abraçar per records de tendresa. M'acaronava i tu et gronxaves pels meus sentiments. T'he esperat en va, tu no venies. Després he anat al llit, he intentat dormir i no podia. I ara, desvetllada, t'escric per retrobar-te.

            Saps? Dissabte passat vaig anar a Sant Medir i la Font Groga. La tardor avança i els castanyers i els roures de Collserola ja han perdut els grocs; ara són ben marrons. Diumenge farà deu anys que allà, a la font, em vas dir per primer cop t'estimo. Jo, com cada any, hi aniré i t'enyoraré mentre contemplo com els arbres es despullen i perden les fulles.                              

            Olga

SANT JORDI D"AMOR A LA CARTA"

Avui amb motiu de Sant Jordi he tingut l'oportunitat de parlar d'Amor a la carta en algun programa de ràdio. Aquesta setmana Regió7, Diari de Girona, i El 9 Nou, s'han fet ressò del llibre com a novetat d'aquest Sant Jordi, tot i que va sortir abans de Nadal.

A la tarda he anat a la parada de les Biblioteques de L'Hospitalet i he signat tant "Amor a la carta", com "Xenofòbia a Catalunya". M'he trobat alguna mestra companya de quan treballava a L'Hospitalet que li he signat, algun lector que va llegir fa mesos Amor a la carta i ara volia Xenofòbia a Catalunya, o una noia que venia amb la primera ressenya de El Periódico d'Amor a la carta.  

També hi ha hagut alguna persona que remenant llibres ha acabat a la parada i l'ha triat, un noi que acabava de comprar Xenofòbia a Catalunya a la parada de més amunt i en veure'm allà, m'ha demanat que li signés, o alguna persona que coneixedora de les querelles que m'ha posat PxC l'ha volgut comprar.  S'han acostat a la taula algunes persones que ja havien llegit Amor a la carta, i els hi havia agradat, entre elles una regidora de  L'Hospitalet de l'oposició. En resum, ha estat un plaer! Ah! la parada estava a la rambla Just Oliveres amb el carrer Lleida, just al lloc on el carter, quan ja ha localitzat casa l'Olga, la segueix fins el gimnàs proper al Tecla Sala, al que ell s'apuntarà i...

 

 Al migdia, a Ràdio Estel, en el programa especial de Sant Jordi, a la Catedral

A LA TROBADA D'AUTORS LOCALS I DE LLIBRES DE L'HOSPITALET AL TECLA SALA.

Avui he assistit a la trobada d'autors locals i/o de llibres de L'Hospitalet de Llobregat al Tecla Sala, on el documentalista i membre del Centre d'Estudis de L'Hospitalet ha presentat l'últim catàleg de llibres i autors locals "Ciutat plural llibres singulars. I era en la doble condició de persona que he treballat 22 de mestre a L'Hospitalet, autor de Xenofòbia a Catalunya que tracta de la gestió de la immigració a llocs com L'Hospitalet on aquest fenomen ha significat un canvi social i demogràfic important i de l'ascens del discurs xenòfob també a L'Hospitalet on PxC té dos regidors. I també com autor d'una novel·la que transcorre a L'Hospitalet i al municipi imaginari de Puig d'Empordà, llibre al que s'ha referit Carles Ferrer. Han intervingut l'alcaldessa, Núria Marín, el regidor de cultura, Jaume Graells, Gemma Isern, de la Xarxa de Biblioteques i Carles Ferrer.
Dimarts, dia de Sant Jordi signaré llibres de 6 a 7 de la tarda a la parada de les Biblioteques de L'Hospitalet a la Rambla Just Oliveres, escenari de la novel·la, just on l'Andreu, el carter, localitza i segueix a l'Olga. L'acte s'ha fet a la biblioteca i centre cultural Tecla Sala, escenari també de la novel·la.

L'alcaldessa, Núria Marín, i el regidor de Cultura, Jaume Graells.

Carles Ferrer, Jaume Graells i Gemma Isern.

Foto dels autors locals
Llegir més informació a L'Hospitalet digital
Fragment que de la novel·la en que el carter segueix l'Olga des de la Rambla fins el gimnàs proper al Tecla Sala:        

L’endemà en plegar em vaig plantar caminant al bar de davant de casa seva. Es va fer esperar més de dues hores, i a dos quarts de sis, quan ja em començava a desesperar, sortia amb pas lleuger i cara alegre del portal, en direcció a la Rambla que enfilava cap avall. Era més grassoneta del que m’havia semblat ahir. Texans, sabatilles blanques d’esports, i la mateixa caçadora negra i una bossa d’esports. Lluïa uns bonics i arrissats cabells negres, llavis pintats de magenta, però de quin color eren els ulls? 

            Ella anava pel passeig central i jo la seguia a uns metres per la vorera del lateral esquerre. De sobte, es va aturar al quiosc de flors i, dissimulant, em vaig quedar clavat davant d’un aparador tot atent al vidre que em feia de mirall. Ella es girà cap a mi. S’havia adonat que la seguia?  Al cap d’uns instants continuà Rambla avall i agafà el passatge de la Pau fins la plaça de la Font del Repartidor, aquella font de quatre aixetes i quatre piques als peus d’una estreta torre de més de 10 metres. Ella donà la volta a la plaça i s’aturà davant d’un bar com si busqués alguna cosa a les butxaques. Era a al costat de l’oficina central de Correus de L’Hospitalet. Anava a tirar a la bústia una nova carta per l’Andreu? De sobte em va venir la por de ser descobert. I si en aquell moment sortia algun company del torn de tarda i em saludava o em preguntava amb un crit, “Joan què fas per aquí?” Neguitós em vaig mig amagar a l’altra banda de la torre de la font, de manera que veia l’Olga que continuava buscant alguna cosa a les butxaques. Vaig beure una mica d’aigua, esquitxant-me la camisa, i, en aixecar el cap, l’Olga ja no era allà.

Mentre em preguntava què feia ara, ella apareixia de darrera la torre de la font, amb un paper a la mà i tirava avall pel carrer Baró de Maldà, direcció la plaça de l’Ajuntament. La plaça estava força plena de gent, millor així! En passar per davant de l’Ajuntament el municipal que feia guàrdia a la porta la saludà i ella, sense aturar-se, li va respondre i, tot seguit, va girar a l’esquerra per Rossend Arús. Per un moment vaig pensar que es disposava a entrar a l’Ajuntament per la porta de l’edifici nou, però va continuar fins una botiga de roba del costat del Mercat. A la vorera de davant hi havia un bar i, sense pensar-m’ho, vaig demanar una cervesa. Quan només havia fet dos glops, l’Olga sortia, amb cara satisfeta amb la bossa d’una compra d’aquella botiga a la mà. Passà pel carrer de sota l’Ajuntament, agafà el carrer Major fins la Rambla, però enlloc de tirar amunt cap a casa continuà per Prat de la Riba uns deu minuts. L’excursió se m’estava fent pesada, vaig vèncer les tentacions de deixar-ho. Però la meva persitència es va veure recompensada quan, després de travessar tot el barri de Sant Josep, a cent metres de les dues vies de tren que tallen i divideixen L’Hospitalet, va entrar en un gimnàs. Dansa, aeròbic, gimnàstica, arts marcials i piscina, es llegia en el rètol de la porta. Era una nau industrial dels anys setanta que tenia un parking als baixos, i s’hi entrava per una porta i una escala lateral.

            Després de dubtar deu minuts, em vaig decidir
a pujar. La recepcionista, una noia grassoneta de cabells curts i parla dolça, em va informar sobre les activitats, els preus i els horaris.  “Ara a les sis comença una classe de manteniment. Són dos dies a la setmana i tens dret a fer servir les instal·lacions quan vulguis”. No va caldre que insistís per acceptar la invitació de fer un tomb per les instal·lacions. Primer em va portar a la piscina, després des de l’altra banda dels vidres em mostrà la sala d´aparells, després una sala on feien judo, i per fi, passarem pel costat a una sala coberta de miralls on l’Olga, amb el cabell recollit i un preciós mallot blau, feia abdominals al costat de vuit dones i dos homes. Jo no em vaig aturar per evitar ser reconegut si m’havia vist pel carrer. “No cal que et matriculis ara. Vine, si vols, demà passat i fas una classe de prova”.  

VÍDEO DE LA PRESENTACIÓ D'AMOR A LA CARTA I XENOFÒBIA A CATALUNYA A L'HOSPITAET

Vídeo del debat presentació amb el regidor Jaume Graells al Tecla Sala de L,Hospitalet, proper al gimnàs on en la ficció  en Joan, el carter, seguirà i coneixerà l'Olga

DEMÀ ES PRESENTA "AMOR A LA CARTA" A L'HOSPITALET, entrevista L'Hdigital

"Amor a la carta" a L'Hospitalet i debat sobre xenofòbia

 Xavier Rius presenta la seva primera novel•la ambientada a la ciutat als anys 90

El periodista Xavier Rius presenta “Amor a la carta”, ambientada a L’Hospitalet dels anys 90, amb ingredients com l’amor, el maltractament o la pedofília com a rerefons. La biblioteca Tecla Sala acull aquest dimecres la presentació de la novel.la. Rius ha estat mestre durant més de 20 anys a una escola de la ciutat i ha parlat amb lhdigital (escolta l'entrevista íntegra pitjant la icone de la fotografia).

La novel•la té com a protagonista un carter, que reparteix al barri de Pubilla Cases i que acaba obrint unes cartes manuscrites per l’ Olga. Les cartes s’envien a l'Andreu a una adreça que ja no existeix.
Xavier Rius és mestre, escriptor i periodista especialitzat en el moviment migratori. Ja ha publicat anteriorment llibres com l’assaig “Xenofòbia a Catalunya”, però aquesta és la seva primera incursió en la novel•la de ficció.
Com et vas plantejar la història?
Fa anys que escric sobre la immigració, la seva gestió i el sorgiment de grups com Plataforma per Catalunya i feia temps que tenia ganes d’escriure d'altres coses, per crear un món diferent. És una història d’amor, ubicada als anys 1996-1997 a L’Hospitalet i a l’Empordà.
Per què aquest període temps?
En aquell moment, la gent encara s’enviava cartes i em semblava més creïble la historia d’aquest carter.
Per què està ambientada a L’Hospitalet i quina ciutat trobarem?
He treballat a la ciutat des del 1985, i he volgut reflectir L’Hospitalet de l’època, de fa uns 15 ó 20 anys. S’identifiquen molts escenaris com el carrer Lleida, a prop de l’ambulatori de la Rambla Just Oliveras, on viu l’Olga, a qui el carter segueix per L’Hospitalet fins que s’apunta al mateix gimnàs que ella, a la zona de les antigues fàbriques de sota de la Tecla Sala. L’adreça del carrer on arriben les cartes sí que és inventada, la resta són localitzacions reals.
Es barreja l’amor amb els maltractaments, la pedofilia....
És una historia d’intriga. Per entendre el perquè algú envia cartes a un lloc que ja no existeix, s’ha d’entendre aquest sentiment de culpa, de voler haver salvat a una persona i no aconseguir-ho. És una historia amb molts girs inesperats.
Canviant d’assumpte, amb la crisi, què pot passar amb aquest fenomen migratori?
Ara arriben molts nens xinesos per reagrupació familiar. L’arribada d’immigrants s’ha parat en sec a L’Hospitalet, que viu el canvi migratori cap a l’any 2000. Llavors feien falta uns 400.000 immigrants a l’any, per la construcció. Ara, els seus fills són catalans i és molt complicat que marxin. La idea que ara hem de fer que marxin és molt complicada. Només marxen aquells que tenen teixit familiar al seu país d’origen o que tinguin feina. Sens dubte, no marxaran amb la celeritat que van arribar. A “Amor a la carta” encara no apareix la immigració.
En aquest llibre, no es reflexa però has tingut problemes amb formacions com Plataforma per Catalunya.
Ara fa un any, al desvetllar que la tramitació del lloguer del centre Tramuntana del Clot l’havien fet membres de PxC i quan un regidor a L’Hospitalet es agredit, Josep Anglada m’implica a mi en aquestes agressions i comença posar-me querelles i demandes, que al principi t’espanten , però que finalment s’han arxivat.
Per finalitzar, el fet que sigui un carter el protagonista, forma part d’una idea romàntica?
Simplement aquesta era la historia. La gent escriu un diari íntim d’amor a algú que estimes o que has perdut. L’Olga enyora l’Andreu, lamenta no haver-lo salvat i envia una carta a l’adreça on havien viscut uns anys abans. No puc desvetllar el perquè ho fa. És una manera de recuperar un gènere que s’ha `perdut pels e-mails o els whatsapp però que crec que hauria de seguir existint.
 Anar a L'Hospitalet Digital.
escolta àudio entrevista sencera, clica aquí 

BON COMENTARI AL SUPLEMENT DEL PUNT AVUI D"AMOR A LA CARTA"

 Intriga en la correspondència amorosa

Jordi Cavdevila,  Suplement de Cututa del Punt Avui, 25/01/2013 (clica per anar-hi)

Llegirà una carta i aquest fet canviarà la seva vida. Perquè després, les obrirà totes. I cada carta és una reiteració desesperada de l'Olga a l'Andreu per dir-li que enyora el passat conviscut amb ell i insisteix amb fermesa a retrobar la felicitat conjunta perduda. Són cartes intenses, escrites amb el cor i amb una força sentimental que remou les entranyes del carter, capaç d'enamorar-se d'una persona amb l'habilitat d'escriure unes missives amb tant de sentiment.
Amb un argument tan simple, Xavier Rius va teixint històries d'amors i desamors que van passar a l'Hospitalet de Llobregat fa una quinzena d'anys. Són uns relats que retraten la transformació de la ciutat. I estirant fils de totes bandes, també aconsegueix endinsar-se en la corrupció urbanística de la ciutat.
Ben tramada i amb un estil directe, la lectura de la novel·la es reforça amb la petjada que han deixat al seu autor els anys de lluita en moviments pacifistes i la seva tasca periodística com a corresponsal en conflictes bèl·lics als Balcans i al Magrib. Són actius que arrodoneixen una narració delicada que es va reforçant a cada plana.

Els correus electrònics encara no han pogut posar fi a l'amor manuscrit tramés per correu ordinari ni tampoc s'ha fos el desfici dels carters de tota la vida per aconseguir lliurar les cartes a la persona amb destinació equivocada. Almenys és el que passa a Joan, un carter divorciat, que en un canvi de ruta, rep molt sovint una carta per Andreu Roca amb l'adreça d'un edifici enderrocat i tramesa per una persona de nom Olga. El protocol de correus diu que en aquests casos la carta s'ha de destruir. Però la tafaneria del carter fa que a contrallum percebi que són textos manuscrits. Llegirà una carta i aquest fet canviarà la seva vida. Perquè després, les obrirà totes. I cada carta és una reiteració desesperada de l'Olga a l'Andreu per dir-li que enyora el passat conviscut amb ell i insisteix amb fermesa a retrobar la felicitat conjunta perduda. Són cartes intenses, escrites amb el cor i amb una força sentimental que remou les entranyes del carter, capaç d'enamorar-se d'una persona amb l'habilitat d'escriure unes missives amb tant de sentiment.
Uns dies de recerca minuciosa i nits sense dormir portaran en Joan a tot de peripècies fins que coneix l'Olga i li obre el cor. Un joc de malentesos i confessions permetrà que el protagonista s'adoni que a la vida hi ha molts camins a seguir, i de molt difícil elecció. Especialment per persones amb infantesa difícil, viscuda en entorns amb maltractaments i menyspreu masclista.
Amb un argument tan simple, Xavier Rius va teixint històries d'amors i desamors que van passar a l'Hospitalet de Llobregat fa una quinzena d'anys. Són uns relats que retraten la transformació de la ciutat. I estirant fils de totes bandes, també aconsegueix endinsar-se en la corrupció urbanística de la ciutat a més de viure l'entrada d'un partit feixista a l'Ajuntament.
Ben tramada i amb un estil directe, la lectura de la novel·la es reforça amb la petjada que han deixat al seu autor els anys de lluita en moviments pacifistes i la seva tasca periodística com a corresponsal en conflictes bèl·lics als Balcans i al Magrib. Són actius que arrodoneixen una narració delicada que es va reforçant a cada plana.

Amor a la carta

Xavier Rius

Editorial:
Raima Edicions, (Moià, 2012)
Pàgines: 176, Preu: 17 euros

I ahir, que el Punt Avui va eliminar la Portada i Contraportada per publicar-hi la declaració del Parlament, havia de sortir a la contraportada una entrevista que durant unes hores va aparèixer a l'índex del digital com a text de la contraportada no publicada, que sortirà el proper dijous. Era una entrevista on parlava d"Amor a la carta" i de "Xenofòbia a Catalunya"

    Índex amb l'entrevista que havia de sortir ahir a la contraportada eliminada que sortirà, la propera setmana.

Propera presentació d"Amor a la carta" conversa amb el fiscal C Jiménez Villarejo sobre Xenofòbia a Catalunya, el proper 6 de febrer a L'Hospitalet  
Entrevista sobre "Amor a la carta" a TV Girona, minut 23 

On trobar "Amor a la carta"

Entrevista i comentari d"Amor a la carta" al Triangle
 Comentari d'Amor a la carta a Regió 7

PRESENTACIÓ D"AMOR A LA CARTA", AHIR A GIRONA"

Ahir divendres al vespre a les 20 hores (equivocadament els targetons inicials deien que era a les 7 i l'agenda de Diari de Girona ho va posar a  l'hora equivocada i va venir algú a les 7 que després no va tornar) es va presentar a la Llibreria 22 la meva novel·la "Amor a la carta" editada per Raima. Hi va assistir una vintena de persones.

En Saïd el Kadadoui va parlar de la meva trajectòria com a periodista, articulista i assagista, i que quan va llegir, fa ja més d'un any, la versió no acabada de la novel·la se li van esvair els temors sobre si me'n sortiria en el registre literari narratiu. Sense desvetllar la trama i girs de la història, va lloar el llenguatge planer i col·loquial d'una història feta en primera persona, la manera com s'administra la informació al llarg del text, esdevenint una novel·la romàntica, però no ensucrada, amb força intriga i girs inesperats, i amb un to de novel·la negra, repetint el que ja va dir l'escriptor Isidre Grau (premi Sant Jordi de l'any 1985) a la presentació de Barcelona ,  que era una història que podia esdevenir un guió cinematogràfic. El Kadaoui va recordar que la història passa en els anys 1996 i 1997, quan encara s'escrivien cartes i es trucava des de cabines telefòniques. També va fer un apunt, com a psicòleg, d'una de els qüestions que tracta la novel·la: el pes de les ferides del passat no superades (maltractaments, abusos...) que sovint dificulten o avorten noves relacions

La Iolanda Pineda, va començar recordant que fa poc més d'un any em va presentar "Xenofòbia a Catalunya" a Barcelona, llibre que era, ara per ara, l'únic recull escrit del que va passar a Salt -i fora de Salt- en els anys que ella va ser alcaldessa, i que l'havia sorprès gratament la lectura d'aquesta novel·la, com a persona que sempre està llegint narrativa.

Va explicar una mica la trama inicial de la història que passa a L'Hospitalet de Llobregat i al municipi imaginari de Puig d'Empordà:
 En Joan, un carter divorciat -que viatja força i també fa reportatges per algun mitjà- canvia de ruta de repartiment i es troba de tant en tant com passen per les seves mans unes cartes a nom d'Andreu Roca, per una casa que s'ha enderrocat i de remitent i només hi posa "Olga" sense cap més senya. Unes cartes que acaben en unes saques que són destruïdes al cap d'un any. Intrigat, en veure a contrallum que són cartes manuscrites, un dia farà un delicte. N'obrirà una, s'dentificarà amb el que escriu l'Olga que enyora l'Andreu, i lamenta no haver pogut solucionar "allò que va passar". Obrirà les següents i per unes pistes iniciarà la cerca d'aquesta Olga, explicant Pineda que la història té tombs i girs inesperats que fa que "a partir d'un moment no la puguis deixar" fent prendre part al lector en els conflictes que afronten els protagonistes. 
Iolanda Pineda va llegir la segona carta que obre el carter, i va fer alguns paral·lelismes divertits entre l'autor de la novel·la i el protagonista, tant pel que fa a trajectòries sentimentals com si, com a periodista d'investigació, jo també "seguia a la gent pel carrer" o era capaç de passar-me una nit en un cotxe a prop d'un local d'extremadreta.
Com també va dir en Kadaoui, va destacar fragments i reflexions que hi ha al llibre sobre l'enamorament, els secrets que tots podem tenir, el si cal explicar-ho o no tot, i el risc de perdre algú per dir-ho, o perdre'l per no dir-ho tot.   

Finalment jo vaig explicar breument el procés d'escriptura d'aquesta novel·la (iniciat ja fa molts anys), destacant que tot encaixa i hi  ha un motiu -sense dir-lo- del perquè l'Olga que envia les cartes a una adreça inexistent. Sense ser una història trista té darrera d'algun personatge les ferides o petjades del maltractement i pedofília,  i el sentiment de culpa dels qui han estimat aquestes persones per no haver pogut "salvar-los" i salvar la la relació. I vaig fer un paral·lelisme de que a l'igual que, en alguns casos, nens o nenes maltractats esdevenen maltractadors, en política internacional trobem com sectors de pobles que van ser maltractats (poble jueu o el serbis) poden esdevenir maltractador i ser incapaços de reconèixer que repeteixen patrons de maltracte similars als que van patir. També vaig destacar que, per entendre un dels quatre personatges principals, surten els fets de corrupció que van motivar el canvi d'alcalde a començaments dels anys noranta a L'Hospitalet. Que els escenaris de L'Hospitalet són reals i que Puig d'Empordà és un poble imaginari on el Joan hi té la colla d'amics i amigues i un col·lectiu ecologista de les comarques gironines que fa una revista que aborda qüestions, fets culturals i problemàtiques d'aquells anys a l'Empordà i el Gironès.
També vaig comentar la situació de les querelles i denúncies contra mi interposades per PxC i Josep Anglada i el seu advocat gironí, número 2 a les llistes de PxC a les últimes, eleccions, Francisco Bueno Celdrán. 
Per últim vaig explicar els dos llibres en projecte que tinc. Un de l'extrema dreta (o identitaris antiimigració) española en castellà, a mig termini, i una novel·la en català a llarg termini.Notícia i foto de la presentació al Punt Avui

VEURE ENTREVISTA TV GIRONA, minut 23

COMENTARI D"AMOR A LA CARTA" AL 9 NOU DIGITAL

Ahir l'edició digital de El 9 Nou publicava un comentari de la novel·la "Amor a la carta". La presento a Girona el divendres 11 a les 19 hores a Llibreria 22

última actualització: 28-12-2012 (8:13)

Jordi Vilarrodà

Conegut fins ara pel seu treball periodístic i, en concret, les seves investigacions sobre partits xenòfobs, el moianès Xavier Rius fa la seva primera incursió en la literatura amb la novel·la 'Amor a la carta' (Raima Edicions).

La novel·la té com a protagonista en Joan, un carter de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat que Xavier Rius coneix bé perquè hi va exercir com a mestre durant més de 20 anys. Un dia que el canvien de ruta, el carter descobreix que regularment arriben cartes a una adreça que no correspon a ningú. Endut per la curiositat, n’obre una i descobreix que les escriu una dona, l’Olga, i que les adreça a un home, l’Andreu, “a qui enyora”. El carter es veu atrapat per la història i comença a esbrinar qui és la misteriosa Olga, a qui finalment creu localitzar i seguir, i amb qui estableix relació. “Però les coses no són el que semblen”, diu l’autor, i el relat acaba donant un gir del tot inesperat. Temes com els maltractaments de gènere i la pedofília, amb les seqüeles vitals que deixen, les relacions entre víctimes i botxins o la corrupció política emergeixen dins de la trama, mentre el carter intenta descobrir quin és el motiu que porta algú “a enviar unes cartes sabent que ningú no les rebrà”. “Tot i això, no és una novel·la trista, s’ha d’arribar al final per entendre’n tot el sentit”, diu Xavier Rius. En el relat hi apareix també com un dels escenaris un poble imaginari –Puig d’Empordà– però que en algunes característiques s’inspira en Moià. L’acció se situa als anys 90, “un moment en què encara s’enviaven cartes”, afirma l’autor.

Llegir a El 9 Nou, clica
On trobar "Amor a la carta"?, clica

ENTREVISTA AL "7 DIES" D' "EL 9 TV" SOBRE "AMOR A LA CARTA" I LES QUERELLES DE PxC

Ja és al web d' El 9TV l'entrevista al programa "7 Dies" d' El 9 TV del divendres passat. Parlo de la novel·la 'Amor a la carta", de les querelles i denùncies d'Anglada per "Xenofòbia a Catalunya" i de la baixada de vots de PxC, de l'entrada de CUP al Parlament amb la Georgina Rieradevall, de PxC i de la situació politica a Vic.
 CLICA AQUÍ PER VEURE'L I VES AL MINUT 59 FINS EL FINAL
Ara Nació Digital comenta la presentació a Moià i el llibre (Clica per llegir)

COMENTARI D'AMOR A LA CARTA A EL 9 NOU

El 9 Nou publica avui un comentari sobre "Amor a la carta". D'altra banda amb motiu de la novel·la i per parlar de les querelles que m'ha posat PxC per Xenofòbia a Catalunya i valorar les eleccions i la situació a Vic, m'entrevisten al 7 Dies de El 9 TV. Penjaré l'entrevista de TV dimecres quan es pengi a la xarxa.

Obrir pdf de El 9Nou i llegir comentari, clica 

 

Clica aquí al link per veure entrevista "7 Dies" de El 9 TV, minut 59 fins al final

PRIMERES RESSENYES D'AMOR A LA CARTA, A L'EDICIÓ DIGITAL DEL PERIÓDICO I EN PAPER A L'AGENDA

(Ho poso en castellà. A l'edició catalana encara no està penjat)

Xavier Rius Sant recuerda el Hospitalet de finales de los 90 en su primera novela 

 'Amor a la carta', editado por Raima, se presenta este miércoles en la librería Alibri de Barcelona

JOAN SALICRÚ / L'Hospitalet de Llobregat
Xavier Rius Sant es maestro y periodista y aunque nació en Barcelona y ahora vive a caballo entre la ciudad condal y Moià, trabajó durante 22 años en una escuela de L'Hospitalet.
En ese marco, concretamente a finales de los años 90, es donde ha situado su primera incursión en el ámbito de la ficción, 'Amor a la carta', aunque como no podía ser de otra manera a tenor de su línea de periodismo comprometido, en el libelo afloran temáticas sociales bien reales y que le preocupan como los maltratos o la pedofilia.
“Es una historia de amor que tiene lugar en un Hospitalet que cambia, que se transforma urbanísticamente, en la época del alcalde Pujana y todo el lío que hubo en aquel momento. Es un retrato de L'Hospitalet de aquel momento”, explica el día antes de presentar, este miércoles 7, a las 19 horas, el libro en la librería Alibri de Barcelona, la novela, publicada per Raima Edicions. En el acto intervendrán el editor Jordi Guinart, el escritor Isidre Grau y el propio autor.
En el volumen sale el barrio de Pubilla Cases, las vías del tren del barrio de Sant Josep donde ahora se construyen nuevos pisos y se juega con la confusión entre dos vías con el mismo nombre, la calle Molí, que pertenecen respectivamente a L'Hospitalet y a Esplugues pero que están la una muy cerca de la otra.
También aparecen el Tecla Sala, la Rambla Just Oliveras y los bares del centro de la población, aunque el lugar donde pasan algunas de las escenas principales es la calle Cartago, que no se encuentra en el nomenclátor de la ciudad.
Los que conozcan a Rius Sant encontrarán algunos rasgos autobiográficos en el trabajo. Así, el protagonista se da cuenta de uno de los puntos fundamentales de la trama en Sarajevo, ciudad donde Rius Sant trabajó como corresponsal para el diari 'Avui' durante el conflicto bélico de 1992 a 1995.

DURO CON LOS MOVIMIENTOS QUE PROMUEVEN LA XENOFOBIA

En los últimos tiempos, Xavier Rius Sant se ha hecho conocer por su anterior libro, el ensayo 'Xenofobia a Catalunya' (Edicions 1984), donde hacía un retrato bastante inédito del auge del movimiento de extrema derecha en Catalunya, poniendo especial atención a la Plataforma per Catalunya liderada por Josep Anglada. No en vano, es un periodista especializado en los últimos tiempos en el fenomeno migratorio, sobre el cual ha escrito artículos en EL PERIÓDICO DE CATALUNYA.
Rius Sant, con un activo blog en internet, fue quien destapó que la tramitación del alquiler del Casal Tramuntana del Clot de Barcelona fue a cargo de Alberto Sánchez, concejal de Plataforma en L'Hospitalet. A raíz de esas palabras, desde esa formación le responsabilizaron de ser el autor intelectual de la agresión física que sufrió Sánchez hace unos meses.
Pero Rius Sant siguió con su labor periodística sin ningún tipo de miedo y desde entonces las acusaciones de Plataforma y Josep Anglada han ido a más. En estos momentos, Rius Sant tiene una querella criminal y dos denuncias presentadas por Plataforma. “Por calumnias, injurias y por incitación a la violencia contra Plataforma”, concreta el autor de 'Amor a la carta'.
 Llegir a El Periódico de Catalunya, clica

link El Periódico en català, clica

AGENDA D'AVUI DIMECRES AL PERIÓDICO:

París ha estat escenari de moltes novel·les. Com Londres, Nova York i Barcelona. Que una obra literària transcorri al barri de Pubilla Casas, la Tecla Sala i la rambla de Just Oliveras és poc freqüent, cosa que hi afegeix interès. És el que passa amb Amor a la carta , la primera incursió en el món de la ficció del periodista i escriptor Xavier Rius. Publicada per Raima Edicions, l’obra es presenta avui a la llibreria Alibri (Balmes, 26. A les 19.00 hores) amb la presència de Rius, l’editor Jordi Guinart i l’escriptor Isidre Grau.
 «És una història d’amor que passa a l’Hospitalet de finals dels 90», explica Rius, que va emprendre aquest projecte narratiu en la mateixa època i lloc en què situa la seva novel·la, ja que en aquells anys treballava de mestre en una escola hospitalenca. Amor a la carta explica la història del Joan, un carter divorciat que canvia de ruta de repartiment i que, intrigat per unes cartes, emprèn la recerca d’una dona que es diu Olga. 

Llegir comentari a l'agenda de El Periódico

A sota Regió 7, el 15 de novembre recull notícia de l'ACN

T'ESPERO EL 7 DE NOVEMBRE A LES 7 A LA PRESENTACIÓ D'"AMOR A LA CARTA"

El proper dimecres 7 de novembre, a les 7 de la tarda (19 hores), presento a la llibreria Alibri de Barcelona (antiga Herder), carrer Balmes, 26, (sobre Gran Via) la meva novel·la "Amor a la carta", publicada per Raima Edicions, que transcorre a L'Hospitalet de Llobregat i al municipi imaginari de Puig d'Empordà (amb una escapada a Sarajevo) l'any 1996 i 1997. Un projecte que vaig començar llavors i que ara veu la llum. Intervidran l'editor Jordi Guinart, l'escriptor Isidre Grau, de qui vaig aprendre molt a les classes de novel·la i conte a l'Aula de Lletres i l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès aquells anys, i jo mateix.
En Joan, un carter divorciat, vinculat a un sindicat i una revista, que treballa a L'Hospitalet, canvia de ruta de repartiment i li arriben de tant en tant cartes per un tal Andreu Roca a una casa que s'ha enderrocat i en el remitent només s'hi llegeix "Olga". Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes que, en no haver-hi adreça del remitent, es retornen a unes saques que la cap d'un temps són destruïdes, un dia n'obrirà una, llegirà com l'Olga enyora l'Andreu i els moments meravellosos que va viure amb ell i lamenta no haver-lo pogut ajudar, no haver pogut salvar aquella relació. N'obrirà més, s'identificarà plenament amb les cartes de l'Olga i iniciarà una cerca d'aquesta Olga de la que ja no es podrà fer enrere.  

Una novel·la d'intriga i tendresa, amb girs inesperats i on potser no tot és el que sembla, que s'endinsa en la capacitat humana d'estimar, les ferides del passat que hipotequen noves relacions i la resiliència, la capacitat humana de superar-se.  

Aquests últims mesos a causa de les querelles i denúncies que he rebut des de Plataforma X Catalunya (algunes de les quals estan actives a diferents jutjats com explicaré el dia 7) molts de vosaltres m'heu enviat missatges de suport i m'heu preguntat si tenia previst fer properament algun acte. Doncs em faria il·lusió que vinguéssiu aquest dia i després compartir una copeta de cava.

Llegir a Raima Edicions, nota de premsa del llibre, clica 

 

PRESENTACIÓ D'"AMOR A LA CARTA" EL 7 DE NOVEMBRE,

Coberta definitiva de la novel.la "Amor a la carta"
Presentació a Barcelona el 7 de novembre a les 19 hores a l'Alibri (antiga Herder) Clica aquí per obrir la convocatòria de l'acte
Intervenen: Isidre Grau (escriptor), Jordi Guinart (editor) i Xavier Rius Sant
Llegir a Raima Edicions, clica

ENTREVISTA A REGIÓ 7, Diumenge: "La situació històrica. en alguns aspectes, recorda quan van néixer els totalitarismes"

Regió 7 publica avui una entrevista que em fa Xavier Domenech a la secció "Viure Diumenge". Vam xerrar molta estona i de moltes coses i m'ha agrada força com ha quedat. Parlo de conflictes internacionals, dels Balcans, d'immigració, de PxC, de la crisi econòmica i també anuncio que d'aquí un mes trec la novel·la "Amor a la Carta"  Clica les imatges i s'obriran. Potser es llegeix millor des de la galeria de fotos del Facebook (clica)

La conversa.
Xavier Rius Sant
Escriptor. Nascut a Barcelona el 1959, la vida el va portar a dormir més nits de l'any a Moià que a cap altre lloc. Articulista prolífic en premsa, ha il.lustrat lectors de tot l'estat sobre conflictes internacionals i també sobre la problemàtica de la immigració. I treballant tot això darrer es va interessar per la xenofòbia a Catalunya, a la qual ha dedicat un llibre que li està portant algun mal de cap amb els que hi surten retratats.
"LA SITUACIÓ HISTÒRICA , EN ALGUNS ASPECTES, RECORDA QUAN VAN NÉIXER ELS TOTALITARISMES"
Xavier Domenech, Manresa.
Com arriba a Moià?
Per amistats. De jovenet jo estava al moviment d'objectors i teníem amistat amb una parella que hi vivia, vam començar a anar-hi sovint i vam acabar llogant-hi alguna cosa. I ara tota la meva vida social la faig allà.
Per tant, de jove era contestari?
Era un dels portaves del moviment d'objectors de consciència a Catalunya, però vaig plegar-ne als 28 anys perquè era massa fàcil dir des de la meva comoditat, a un noi de 18 anys que es fe fes insubmís i anés a presó, i jo et portaré entrepans. Llavors vaig escriure una guia pràctica sobre l'objecció i, sense adonar-me'n vaig continuar escrivint, especialment sobre conflictes internacionals.

(Acabo el text d'aquí una estona....)