BREIVIK, UNA CONDEMNA DESTINADA A FRENAR L'ODI RACISTA, El Periódico

Publico aquest article a El Periódico
La matanza de Noruega   Análisis
Una condena destinada a frenar el odio racista
Xavier Rius

 Anders Behring Breivik, que reconoció ser el autor de unos asesinatos según él, atroces pero necesarios para salvar Europa, ha aceptado la condena a prisión frente a la otra opción de que se le declarara enfermo mental. El tribunal lo considera responsable de unos crímenes que preparó con meticulosidad. Si se le hubiera considerado víctima de un trastorno y hubiera sido condenado a permanecer en un psiquiátrico, Breivik ya había anunciado que recurriría en favor de su buen estado mental. No deseaba que lo encerrasen por loco, dado que el valor político de sus actos quedaría devaluado. Y ese recurso de Breivik hubiera alargado el dolor de las familias que deberían asistir de nuevo al circo mediático del criminal enorgulleciéndose y difundiendo su odio. Si antes de cometer sus crímenes escribió el manifiesto 2083, Declaración de Independencia Europea, ahora ha anunciado que aprovechará la prisión para continuar escribiendo. Igual que Hitler se consideraba guiado por la providencia con la misión de salvar la Europa germánica de las razas inferiores, y aprovechó su estancia en prisión para escribir el Mein kampf, Breivik, que se considera un guerrero templario, quiere aprovechar su retiro para escribir. Y si Hitler culpaba de todos los males de Alemania a los judíos y consideraba el marxismo como parte de la conspiración judía, Breivik considera que la Europa blanca está amenazada por la «invasión musulmana», fruto de lo que califica como el «infierno multicultural» de los socialdemócratas.
 Breivik, que había militado en un partido xenófobo, se sintió decepcionado por este y emprendió otros caminos para conseguir su fin con otros medios. Y, como anunciaba en su Declaración, estaba convencido de que otros seguirían su camino.
 Afortunadamente su llamada no ha surtido efecto, y el Gobierno y los partidos, lejos de entrar en debates sobre los supuestos peligros de la inmigración islámica, se reafirmaron en los valores de los derechos y deberes de la sociedad noruega, en la que la ciudadanía no se mide por el color o hacia dónde se reza.
 Y es que los problemas de encaje que se pueden dar con la llegada de flujos migratorios no se solucionan con discursos racistas hacia estos, de la misma manera que las dificultades de asunción de valores como la libertad religiosa, que implica que muchos de los hijos de familias islámicas puedan expresar que han dejado de creer, tampoco se consigue dificultando la obertura de mezquitas ni criminalizando el islam.

 Orgullosos de sus creencias

 Porque la libertad religiosa consiste en permitir y facilitar que los inmigrantes de países islámicos tengan sus templos, sintiéndose orgullosos de sus creencias, de la misma manera que consiste en que todos acepten el derecho a no creer o a cambiar de religión en una sociedad laica.
 Y si se criminaliza el islam, como ha ocurrido tantas veces, lo que se consigue es que los inmigrantes musulmanes se encierren en sí mismos y no se sientan ciudadanos, dificultando ese trasvase de creencias en todas direcciones consustancial de la libertad religiosa.
  
   Llegir en català a El Periódico (fins demà no s'obrirà sencer)

BREIVIK, LA TEORIA DE LA FERRADURA, article al Punt Avui

El Punt Avui

 21/04/12 02:00 - Periodista - Xavier Rius

 

La majoria de forces de l'extrema dreta xenòfoba europea, que fan del no a la immigració el centre del seu ideari, han anat assumint propostes econòmiques semblants a les que tenen o tenien grups comunistes i l'extrema esquerra: nacionalització de la banca, socialització de certes empreses, sortida de l'euro, etc. I quan se'ls pregunta per aquest canvi, ho justifiquen dient que la classificació de forces polítiques, amb el semicercle que ubica unes a la dreta, d'altres a l'esquerra, i l'extrema dreta i extrema esquerra totalment allunyades, ja no és vàlida. Per ells, que ara es fan dir “identitaris”, l'espectre polític es representa amb una ferradura on els extrems s'acosten i gairebé es toquen, cosa que justificaria la similitud de propostes econòmiques dels uns i dels altres. I d'alguna manera, tant l'extrema dreta com l'extrema esquerra compartien la seva lluita radical contra el “sistema”, encara que l'extrema dreta no tingui cap inconvenient d'aprofitar-se i beneficiar-se al màxim de les possibilitats que li dóna la democràcia que combat per créixer i nodrir-se dels avantatges legals de ser una força parlamentària.
Aquestes forces d'extrema dreta qualifiquen el multiculturalisme com un virus que destruirà Europa i Occident. Consideren la immigració una eina del capitalisme per destruir econòmicament les classes mitjanes i treballadores autòctones. I culpen les esquerres pel fet de defensar un model multicultural o intercultural, una societat de ciutadans de diferents orígens i creences amb igualtat de drets i deures.
Anders Behring Breivik, autor de la massacre d'Utoya, va manifestar dimarts passat, en començar el judici, que s'havia inspirat en la manera d'actuar d'Al-Qaida com a principal organització revolucionària actual. Una organització, debilitada per l'anomenada primavera àrab, que s'ha caracteritzat per sembrar el terror de manera indiscriminada i sense cap mena de compassió cap a les víctimes. I Breivik, com fa Al-Qaida quan justifica atacs indiscriminats contra la població, la fa responsable dels règims als quals combat.
Sorprèn que parli d'Al-Qaida com a font d'inspiració revolucionària, ja que Al-Qaida seria a l'extrem oposat de les seves idees. Però aquí aquest “croat” de l'extrema dreta xenòfoba fa realitat també l'anomenada teoria de la ferradura, ja que aplica un terrorisme similar i brutal, que el diferencia de la majoria de grups anomenats terroristes.
I aquesta similitud amb el terrorisme d'Al-Qaida, la va mostrar també en començar el judici, després de reconèixer els fets i dir que ho tornaria a fer, quan va demanar que o bé se l'absolgui com a “croat” que ha volgut salvar Europa o se'l condemni a mort. Com els terroristes d'Al-Qaida espera el reconeixent i el martiri, en una visió apocalíptica de la realitat. Una visió i una manera de fer similar a la de Mohamed Merah, fa un mes a Tolosa, en els seus atacs contra ciutadans jueus i musulmans. I no és casualitat que inicialment es pensés, per la manera d'actuar, que Merah era un “llop solitari” de l'extrema dreta i se'l comparés amb Breivik.
Psiquiatres i juristes poden debatre ara si Breivik i Merah són malalts mentals o il·luminats per una fe cega en una missió. Breivik va matar joves socialistes com a responsables d'un multiculturalisme, i Merah persones d'origen immigrant i musulmans per col·laboracionistes amb l'enemic –l'elecció de víctimes jueves va ser un pla B un cop no va ser possible matar un militar d'origen magribí–. Tots dos lluitaven pel mateix: contra una Europa de ciutadans diversos amb igualtat de drets i deures.
Link de l'article al Punt Avui