EL SUPOSAT FILL DEL REI, i L'ADVOCAT FC BUENO DE GIRONA DEIXEN PxC EN NO COMBREGAR AMB LA IDEOLOGIA NAZI I XENÒFOBA. Bueno va ser qui em va posar les denúncies i querelles d'Anglada i em va demanar 100.000 euros per dir que PxC és xenòfoba

El suposat fill il·legítim de Juan Carlos de Borbón, Albert Solà Jiménez, a qui Anglada havia presentat com a fitxatge estrella el passat mes de maig , i havia d'encapçalar la candidatura de PxC a la Bisbal d'Empordà, ha abandonat el partit d'Anglada juntament amb l'advocat gironí, Francisco Bueno Celdrán, en adonar-se, segons un comunicat que han fet públic, que la seva línia és islamofòbica i xenòfoba.  

Bueno va ser qui va posar les querelles de PxC contra mi per fragments del llibre "Xenofòbia a Catalunya". Casualment Bueno diu ara el mateix que jo deia al llibre i pel que ell em  demanava 100.000 euros  d'indemnització.

Solà m'ha explicat que es va afiliar a PxC perquè se li va dir que era un partit de centre i que pensava que anava contra la immigració il·legal i contra la corrupció. En concret va ser l'advocat Francesc Bueno, que li va interposar la demanda de paternitat al Rei, l'octubre de 2012, qui li va suggerir que entrés a Plataforma. Va anar a Vic on es va trobar amb Josep Anglada i li va semblar bé la proposta d'encapçalar la llista de PxC per La Bisbal d'Empordà el 2015.

Però que més tard es va adonar que Anglada té al partit persones amb passat terrorista, com ara Carles Francisoud, alcaldable de PxC a Badalona, condemnat a presó per posar bombes en una clínica avortista, bars gais i a un cementiri jueu. O amb passat skin violent  com els regidors i caps de llista per L'Hospitalet de Llobregat i Manresa,  Daniel Ordóñez i Albert Pericas. 

El mimetisme de les Joventuts Identitàries per Catalunya JIxC o joventuts de PxC, que té el seu nucli més important a Girona, vers els neonazis d'Alba Daurada, que porten la seva mateixa roba i defensen idees semblants, hauria estat també motiu de discrepàncies de Bueno i Solà cap a PxC. De tota manera un portaveu de les JIxC de Girona m'ha negat que haguessin tingut discrepàncies amb Bueno i Solà. Així, el portaveu de les JIxC afirma que "aquestes dues persones mai havien tingut cap problema amb les Joventuts. Que jo sàpiga cap d'ells ens ha vingut a dir quelcom, durant el temps que han estat al  partit". Pel que fa a la tasca que fan les Joventuts i la imatge que donen vestits de negre, aquest portaveu de les JIxC creu que "la nostra línia que portem a Girona desde que vam crear les JixC, ha tingut molt bona repercusió, cada vegada hi ha més gent que ens segueix, que ens comenta, que està d'acord amb el que fem, que ens volen explicar les seves preocupacions, que ens veuen pel carrer en alguna acció i es paren per felicitar-nos, per parlar amb nosaltres"

 Solà diu en el comunicat que “com que no combrego amb la ideologia neonazi he decidit posar fi a la meva afiliació en aquesta formació i anuncio que em presentaré igual a l'alcaldia de la Bisbal amb un partit independent que estic dissenyant amb el meu advocat, Francesc Bueno”. Aquesta sortida de Solà de PxC passa setmanes després que no fos admesa la querella de paternitat contra el Rei

Francesc Bueno, que va anar de número 2 a la llista de PxC de Girona a les passades eleccions catalanes,  portava també els temes judicials i legals de PxC després que l'advocat ultra, Esteban Gómez Rovira deixés PxC juntament amb el Secretari General, Pablo Barranco, en disconformitat amb les maneres de fer d'Anglada. Alguns dels casos que portava Gómez Rovira, com el judici per l'octaveta falsa de 2007 o per un tema, sembla, relacionat amb un control de trànsit a Madrid, van ser assumits per l'advocat de Manos Limpias, expresident de CEDADE i ara líder de Partido X La Libertad, José María Ruiz Puerta.

Aquestes últimes setmanes també han deixat PxC els grups de Catalunya Nord i el de Manlleu, on els tres regidors mantenen l'acta com a no adscrits

Albert Solà, suposat fill il·legítim de Rei Juan Carlos, quan va anunciar la seva entrada a PxC

 L'advocat Fco Bueno Celdrán, al costat d'Anglada, el 9 de setembre de 2012, en acabar l'acte de no conciliació a Moià on ell, en nom de Josep Anglada, em demanava 100.000 euros per dir unes coses que ara ell i Solà, diuen d'Anglada.

Fc Bueno, a la dreta de la foto, al polèmic ple de Vic de l'1 de juliol on Anglada anuncià que havia posat en marxa a les oficines municipals del servei jurídic de defensa de l'autòcton que portaven Bueno i Grisel Odalis Falcón (al seu costat).

ANGLADA NO RECTIFICA I QUALIFICA DE XUSMA A LA FAMÍLIA I AMICS DEL NEN. Preocupació de regidors que continuen a PxC per les conseqüències

Al llibre Xenofòbia a Catalunya que vaig publicar fa dos anys, reproduïa una qualificació psicològica de Josep Anglada, feta per una professional de la psiquiatria que va conèixer bé a l'Anglada de Fuerza Nueva i que ha coincidit després amb l'Anglada regidor. La definició que em va fer i recullo a la pàgina 55 del llibre és de“megalòman, ansiós de poder, sense capacitat d’autocrítica, amb el judici crític i el raonament alterat i sense sentiment de culpa. És fabulador i pot arribar al deliri”.A l'entrevista que vaig fer a Anglada, i que recullo a la pàgina 199 li vaig preguntar per coses que es deia d'ell a Vic, li vaig dir si era veritat aquesta definició i em va respondre que era mentida.

El fet és que després de la polèmica que ha generat la seva piulada d'any nou, amb la foto d'un nen de pell negre,  i de la campanya de twitter impulsada per la família i amic dient-li que compleixi el que prometia al seu twit, i marxi de Catalunya, enlloc de rectificar o disculpar-se, no només s'ha refermat en els continguts dels tuits, sinó que n'ha fet de nous insultant a la família i amics del nen, i a la gent que els hi ha donat suport, qualificant-los de "xusma i perroflautes".  Així diu: "Un començament d’any fantàstic He posat nerviosos a #sócunnoucatalà, a la xusma i als perruflautes Jeje!!", i "No em podia imaginar q la conya del negret em dones tanta publicitat gràcies a la xusma"

Penso que aquesta reacció d'Anglada compliria la definició psicològica de persona "sense capacitat d’autocrítica, amb el judici crític i el raonament alterat i sense sentiment de culpa. És fabulador i pot arribar al deliri"

             

D'altra banda aprofito per reflexionar en veu alta, ¿com és que tres mil persones a Vic voten a Josep Anglada, que és la segona força política de l'ajuntament? Anglada porta anys repetint a la sala de plens i en el seu twitter, expressions com que "la majoria d'immigrants són xusma, xusma, xusma", "Vic està ple de moritos i negritos sense vacunar corrent lliures per Vic com animals salvatges, transmetent malalties", i qualificant a ciutadans, periodistes i a responsables polítics de "xusma, escòria, rates de cloaca o perroflautes".

El fet que Anglada hagi fet aquests tuits sobre el nen de pell negra i no hagi rectificat, ha molestat força a regidors de PxC de diferents municipis que intenten normalitzar la presència de PxC als ajuntaments, i ahir, mentre Anglada continuava insultant o burlant-se de la polèmica sobre el nen, eren a les cavalcades de Reis al costat del rei negre i els seus patges encarnats a molts llocs per ciutadans de color.

La sortida de PxC dels 3 regidors de Manlleu, de fa dues setmanes,  la dissolució de PxC de Pepinyà, i les de i les de l'Albert Solà (suposat fill il·legítim de rei Juan Carlos de Borbón) que s'havia anunciat com a fitxatge estrella), i l'abandonament, també, de l'advocat gironí Francisco Bueno CeldránCeldrán -el que em va posar les querelles cap a mi-, són  les penúltimes fugides de càrrecs i grups de PxC, tot i que certament entra altra gent amb ganes de poder i protagonisme disposada a encapçalar candidatures el 2015 i ser algú a la vida. Però tota la gent que deixa PxC, sigui renunciant a l'acta de regidor, sigui passant-se a la situació de "regidor no adscrit", expliquen coses semblants d'Anglada. Pot ser que aviat tingui més desercions.

Recullo aquí sota alguns d'aquests tuits insultants d'Anglada:

EL QUE CiU I ERC NO RESPONEN, publico aquest article al Periódico sobre si expliquen o no què fer l'endemà del no de Rajoy i la comparació amb Gandhi o Israel

Xavier Rius, periodista. El Periódico 5 de desembre de 2013 

Malgrat que sembla que aviat coneixerem la pregunta i la data en què el Govern català desitja fer la consulta sobre la independència, el que no han explicat ni la Generalitat, ni ERC ni l'Assemblea Nacional Catalana és com continuarà el procés quan Mariano Rajoy prohibeixi la seva celebració o impugni la llei de consultes, ni què es farà l'endemà d'unes hipotètiques eleccions plebiscitàries, que crec que CiU no convocarà perquè sap que les perdria. He llegit amb gran interès diversos llibres publicats fa un any que argumentaven jurídicament i políticament la viabilitat del procés cap a la independència, entre ells el de Joan Ridao, i vaig quedar decebut per l'omissió del preu que hauríem d'assumir per aconseguir una ruptura no pactada amb Espanya.

LA QÜESTIÓ no és que Catalunya hagi arribat a un punt en  què la consulta és la millor opció per encarar el futur -que és el que penso-, i que aquesta consulta, si hi hagués voluntat política, encaixés amb la Constitució; ni que Catalunya fos sostenible econòmicament fora d'Espanya. La qüestió que ni CiU ni ERC responen és: ¿què farem després que la Moncloa o el Congrés impedeixin que parlin les urnes? I en el cas que hi hagués comicis plebiscitaris, ¿què farem si les forces independentistes obtenen la majoria i Madrid es nega a negociar la transició i el repartiment d'actius i passius financers? El que van fer Macià i Companys el 14 d'abril de 1931 i el 6 d'octubre de 1934, respectivament, va ser proclamar, emetre per Ràdio Barcelona i enviar la guàrdia d'assalt a controlar aquesta emissora i Telefónica, mentre s'esperava la trucada favorable o desfavorable del capità general i de qui ocupava el poder a Madrid. La qüestió no és que Rajoy optés per empresonar Junqueras i Mas com es va fer amb  Companys, que seria poc intel·ligent, sinó que ignorés la declaració d'independència. La pregunta és fins on estem disposats a emprendre una desobediència civil i econòmica, i assumir el preu que comportaria.

En alguns d'aquests llibres, i en documents del Consell Assessor per la Transició Nacional que mostren la independència com una cosa fàcilment assequible, es fan analogies amb els casos d'Eslovàquia -els txecs van respondre que estaven encantats que se separessin- i els de les repúbliques soviètiques, on les lleis ho permetien i es va fer mentre l'URSS agonitzava. Però no pertanyem a un imperi que s'ensorra, ni tenim un soci que vulgui divorciar-se, ni Rajoy és David Cameron. Es defensa la viabilitat de la declaració unilateral a partir de la sentència del Tribunal Internacional de Justícia que no va considerar il·legal la independència de Kosovo, i s'acostuma a al·ludir al paper d'arbitratge de la Unió Europea en el cas de Montenegro. Però un servidor, que va viure in situ el procés de desconnexió de Kosovo i Montenegro de Sèrbia, rellegint les analogies que s'han fet amb aquests territoris té la sensació que s'han escrit amb una notable ignorància del que va passar.

Quan dic que es desconeix què va passar a Kosovo no em refereixo solament a l'olor dels cadàvers i els pobles arrasats, que són part del procés. Em refereixo al context. Montenegro, sent el 1999 membre de la Federació Iugoslava, va acollir milers de desertors serbis que es van negar a lluitar a Kosovo, sense que l'Exèrcit federal hi pogués fer res. Mentre s'exigia visat per entrar a la República Federal Iugoslava, els montenegrins deixaven entrar a qui fos com a turista. És a dir, mentre Iugoslàvia es dessagnava, i sense trencar oficialment amb Belgrad, Montenegro s'havia convertit en una entitat que només aplicava les lleis federals que li convenien. Respecte de Kosovo, davant la impossibilitat d'arribar a un acord amb Belgrad i pel veto rus, l'ONU i l'OTAN -que administraven des del 1999 un territori gairebé sense vinculació amb Sèrbia- van permetre que, després d'un referèndum, el Parlament kosovar proclamés la independència. Amb posterioritat, el Tribunal Internacional de Justícia va considerar que això no vulnerava el dret internacional. Malgrat això, i per l'oposició de Rússia i Sèrbia, Kosovo no és membre de l'ONU.

DESPRÉS  dels viatges d'Artur Mas a Israel i l'Índia, el mateix president ha fet analogies de la tenacitat dels catalans amb la dels que van crear Israel i amb Gandhi, que va aconseguir la independència de l'Índia. Però els dos casos van tenir grans costos humans i econòmics. Si Rajoy no accepta negociar, i com que és evident que el secessionisme no agafarà les armes, ¿encapçalarà Mas un moviment de desobediència civil com va fer  Gandhi? L'únic que ha dit alguna cosa és Junqueras a l'insinuar una aturada de l'economia durant una setmana, i va ser desautoritzat.

 Llegir-lo a El Periódico en català
 Leerlo en castellano en El Periódico

MALALA YOUSAFZAI, PREMI CATALUNYA I PREMI SAJAROV, A QUI ALBIOL NO VA REBRE A BADALONA, REBUDA AHIR PER OBAMA

Malala Yousarfzai, la noia paquistanesa que va ser tirotejada pels talibans per anar a l'escola, guardonada pel Parlament Europeu amb el Premi Sajarov, amb el Premi Internacional Catalunya per la Generalitat, i també, entre d'altres, per la Fundació Clinton, va ser rebuda ahir a la Casa Blanca pel president Obama, acompanyat de la seva dona i la seva filla gran. Casualment o no, quan va venir a Catalunya el 25 i 26 de juliol a recollir el Premi Internacional Catalunya (clica), va participar en un acte a l'Institut Eugeni d'Ors de Badalona en el que hi va ser present la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, però no l'alcalde Xavier García Albiol.

 La família Obama ahir amb Malala

Malala a Badalona el 26 de juliol, acompanyada per la consellera Rigau, però no de l'alcalde que va delegar en en regidor d'educació -amb americana- Juan fernández Benítez.

Malala va visitar aquesta escola per poder conèixer els alumnes de l’aula d’acollida del centre que van participar en el projecte “Cartes a la Malala”. Es tracta d’un vídeocarta adreçat a Malala Yousafzai que van realitzar l’octubre de 2012 en reconeixement per la seva lluita a favor de l'educació.

Tot i la importància internacional de Malala, la seva visita a Badalona, acompanyada de la consellera Rigau, l'alcalde popular, que ha fet del sacseig penso demagògic de la immigració l'eix del seu discurs, no va participar a l'acte, estant representat l'Ajuntament només pel regidor d'Educacio, Juan Fernández Benítez. Les normes de protocol estableixen que quan un conseller visita un equipament d'un municipi també i acostuma a ser l'alcalde. Potser l'alcalde estava ocupat i no va ser possible una altra hora aquells dies per participar a l'acte o potser no li va semblar oportú ni a ell ni altres regidors de l'equip de govern, fotografiar-se amb una noia musulmana que cobreix a mitges el cap amb un vel. 
Albiol sempre ha dit que lluita contra el fonamentalisme islàmic.
 

 Malala rebent el Premi Intenacional Catalunya

Mala aquell matí a l'Eugeni d'Ors de Badalona acompanyat de la consellera però no de l'alcalde.
Anar al blog de Malala  

EL 12 D'OCTUBRE I EL PERILL DE CONFRONTACIÓ I VIOLÈNCIA. SI HI HA INCIDENTS LA ESPAÑA EN MARCHA OBTINDRÀ MÉS PROTAGONISME MEDIÀTIC. Seria un error contramanifestar-se a la Pç Espanya. Condemno l'agressió que segons la seva versió va patir ahir un membre de Tramuntana

Ara que el Conseller Ramon Espadaler ha fet públic el que ja es donava per fet des de fa uns dies, que es prohibiria la manifestació de La España en Marcha des de Sants a Montjuïc, però que sí s'autoritzaria l'acte ultra de la Plaça de Sant Jordi a Montjuïc, cosa que implica permetre que els participants puguin pujar des de la Plaça Espanya agrupats en manifestació fins al lloc de l'acte, s'evita que es puguin produir enfrontaments entre antifeixistes i ultres al barri de Sants, o que els ultres provoquessin o fessin pintades en passar per davant de cases i balcons amb estelades, situació que es podria descontrolar. 

Foto de El País del 12 d'octubre de 2001, el primer cop que es va celebrar a Montjuïc

De fet la concentració d'extremadreta del 12 d'octubre es va celebrar fins l'any 2000 a la Plaça dels Països Catalans a Sants i alguns anys hi havien hagut incidents entre antifeixistes i ultres. Des de l'any 2001 va passar a celebrar-se la Plaça Sant Jordi de Montjuïc, generalment convocada per Democracia Nacional i altres grups afins, no aglutinant mai més de 500 persones.  Però sorprenement l'any 2001, quan per primera vegada l'acte ultra se celebrava a Montjuïc, grups d'antifeixistes van voler anar en manifestació des de Sants a Montjuïc i, en tallar-los el pas la policia nacional, la carretera de Sants es va convertir en una batalla campal entre els antidisturbis i grups antifeixistes que destrossaren el mobiliari urbà, aparadors, i nombrosos contenidors cremats que afectaren també a vehicles de veïns. L'actuació d'aquest sector minoritari d'antifeixistes va indignar moltes associacions de Sants que no compartien que el rebuig a un acte ultra a Montjuïc acabés provocant actes de vandalisme al barri, i a partir de llavors ja no es van tornar fer contramanifestacions antifeixistes a Sants amb l'ànim d'arribar a Montjuïc o, si se celebraven, eren de tipus pacífic i festiu sense enfrontar-se amb la policia.

SI HI HA VIOLÈNCIA "LA ESPAÑA EN MARCHA" EN SORTIRÀ REFORÇADA

 L'any passat que PP, C'S, PxC i Tramuntana van participar a la concentració "Som Catalunya, Som Espanya, a la Plaça Catalunya, l'acte de Democracia Nacional a Montjuïc, al que van participar també sectors falangistes, no va tenir gens de repercusió mediàtica. La España en Marcha, que vol fer candidatura a les europees, ha obtingut una gran repercusió mediàtica amb l'acció de la Diada a Madrid. 

Si grups d'antifeixistes intenten anar a la Plaça Espanya per contramanifestar-se i encarar-se amb La Espanya en Marcha, poden haver-hi incidents i la notícia principals als informatius de TVE, Antena3 i Tele 5, no serà l'acte de cinc o quinze mil persones a Plaça Catalunya (clica), sinó els incidents de la Plaça Espanya, cosa que beneficiarà  a la difusió de La España en Marcha. També seria un greu error enfrontar-se als mossos si s'intenta acostar-se a l'acte ultra quan aquests impedeixin a antifeixistes anar cap a la Plaça Espanya i es produïssin actes de vandalisme a Sants com va passar l'any 2001, cosa que va ser contraproduent pel moviment antifeixista. 

L'ENFRONTAMENT D'AHIR A LA UNIVERSITAT AMB MEMBRES DE TRAMUNTANA

Ahir ja es va produir un incident, del que hi ha versions contraposades a la Universitat de Barcelona a la Diagonal, quan cinc membres del Casal Tramuntana, entre els que hi havia el regidor de PxC, Alberto Sánchez, repartien propaganda de la manifestació de Plaça Catalunya. Segons Vila Web i La Directa un grup d'estudiants de la UB es congregà als voltants d'aquests i els foragità de la Universitat a crits de "Fora feixistes!" i "Tramuntana, feixistes disfressats!". Però segons Tramuntana, un membre del Casal va ser agredit físicament, mentre rebien insults de "fills de puta espanyols, us matarem!"  

Un cop més condemno tota mena de violència, i si anem cap a la celebració de la consulta sobre si Catalunya vol ser o no un estat propi, s'ha de respectar el dret a defensar el Sí, el No, la Tercera Via, el vot en blanc, el vot nul, o el que sigui.

ALBERTO SÁNCHEZ DEL CASAL TRAMUNTANA EM CONFIRMA QUE ANIRAN EL 12-0 A L'ACTE DE PÇ CATALUNYA

A l'article que vaig posar al al blog divendres sobre la convocatòria de l'acte del 12 d'octubre a Montjuïc de La España en Marcha , jo comentava que sectors de l'extremadreta que l'any passat van anar a la concentració de Plaça Catalunya ara es plantejaven anar a l'acte de Montjuïc, donada la força mediàtica aconseguida per aquesta coordinadora, després de l'atac a la seu del Generalitat la passada Diada.

En aquest sentit jo manifestava que el fet que el  Casal Tramuntana (clica) hagués tret fa uns dies del seu blog la convocatòria de l'acte de Pç Catalunya, que el tenia des de mitjans d'agost, podia significar que també es plantejaven  anar a l'acte de La España en Marcha a Montjuïc.

Aquesta possibilitat m'ha estat desmentida aquest matí pel dirigent de Tramuntana i regidor de PxC de L'Hospitalet, Alberto Sánchez, que m'ha demanat que ho rectifiqués. Així doncs Tramuntana anirà a l'acte del Moviment Cívic d'Espanya i Catalans "Som Catalunya-Som Espanya" on també hi seran el PP, Ciutadans i PxC. 

  Clica per veure el vídeo de Tramuntana comvocant a Pç Catalunya

 LES TRES CONVOCATÒRIES:
Plaça Catalunya

Anar a la convocatòria (clica)  Hi participa PP, C'S, PxC i Casal Tramuntana entre d'altres
MANIFESTACIÓ A P DE GRÀCIA I SUMAR-SE DESPRÉS A L'ACTE DE P CATALUNYA

Anar a la convocatòria (clica)

LA "ESPAÑA EN MARCHA" A MONTJUÏC, PERÒ VOLEN ANAR-HI DES DE SANTS EN MANIFESTACIÓ.

Més informació d'aquest acte (clica)
Volen fer manifestació fins a Montjuïc, prèvia a l'acte:

EL MSR I ACCIÓN NACIONAR REVOLUCIONARIA (ANR) CONVOQUEN A UNA MANIFESTACIÓ A MADRID

Informació sobre la convocatòria del MSR i ANR

MANOS LIMPIAS ES PLANTEJA FER CANDIDATURA IDENTITÀRIA A LES ELECCIONS EUROPEES, potser amb Partido X La Libertad.

El sindicat de funcionaris d'extremadreta Manos Limpias s'estaria plantejant fer una candidatura a les eleccions europees del proper mes de maig. Tot fa pensar que a la majoria de estats comunitaris l'extremadreta isalmòfoba i contra les polítiques finaceres de la banca i les institucions europees, amb un discurs social i populista contra la corrupció -i contra les polítiques de retallades al sud d'Europa- tindrà bons resultats. Però a l'Estat espanyol aquest espai semblava vacant.

       És un fet que l'extremadreta o àrea identitària espanyola ha deixat d'apostar fa temps per Josep Anglada i pel seu Secretari de Relacions Nacionals i Internacionals, el valencià Enrique Ravello. Les discrepàncies amb Anglada són per les seves incongruències ideològiques amb el tema catalanista (votar mocions de l'Associació de Municipis per la Independència,, posar un carrer a Guillem Agulló, extrendrePxC a Perpinyà , etc...) i per les maneres de fer i l caràcter d'Anglada.

 
El Secretari General i líder real de Manos Limpias és l'advocat Miguel Bernad, que als anys vuitanta era delegat sindical del desaparegut Frente Nacional del Trabajo,  i el seu president és Francisco Jiménez Luis, autor de llibres de caràcter feixista i franquista.

        Manos Limpias ha tingut l'habilitat de personar-se com a acció popular com defensors dels ciutadans front la corrupció en els casos NOS, Urdangarin, Gürtel, Pujol Ferrusola, Bárcenas, etc. L'advocat José María Ruiz Puerta va aconseguir fa un any i mig una de les primeres victòries jurídiques de Manos Limpias, en capgirar el cas dels crims del franquisme i fer que Garzón fons imputat per la investigació dels crims del franquisme. 

        José María Ruiz Puerta va ser mecenes de Josep Anglada a les eleccions general de 2011, després impulsor i portaveu de Plataforma X La Libertad, extensió espanyola de PxC amb Josep Anglada, i  ara, ja sense vinculació orgànica amb PxC, president de Partido por la Libertad. 

En el Congrés constituent de Partido X La Libertad hi van assistir com a convidats August Armengol i David Parada de PxC, però no Josep Anglada.  I el discurs del Partido por la Libertad se centra més en la corrupció, la situació econòmica i l'atur que en la immigració.   

      Precisament a mitjans de juliol  dirigents del FPO austriac van ser a Barcelona i Madrid per sondejar si hi hauria candidatura a les eleccions europees, reunint-se amb Josep Anglada i Enric Ravello a Barcelona -que no tenen diners per la campanya ni suports clars fora de Catalunya- i amb José María Ruiz Puerta i Eduardo Núñez a Madrid. Sembla que també es van reunir amb Manos Limpias.

   

    Anglada i Ruiz Puerta a Torrejón, fa 13 mesos a la creació de la desparaguda Plataforma x La Libertad.

     Aquesta candidatura que s'estudia impulsar des de l'entorn de Manos Limpias, tindria el suport de part de l'extremadreta europea i, en lloc de centrar-se en la immigració, com ha fet PxC, se centraria en la corrupció i contra el dictat de les institucions polítiques i financeres europees. La lluita contra l'islam també la recolliria, però no seria el seu punt prioritari. Estarien per una recentralització d'Espanya però dins del marc constitucional. No tocarien de moment el tema de monarquia. Caldria veure de quina manera hi participaria el Partido x La Libertad de l'advocat de Manos Limpias, J M Ruiz Puerta, i si feta la candidatura es demanaria a PxC que hi donés suport o s'oferiria un lloc dels quatre primers algú de PxC.

LA PAH ES MANIFESTA AL PLE DE SALT CONTRA L'ORDRE DE DESALLOTJAMENT. PxC NO PREGUNTA PER LA SITUACIÓ DE LA MESQUITA tot i haver fet un comunicat en contra fa tres dies. PxC tuiteja pintada islamòfoba d'aquesta nit. Després de suspendre el ple 10 minuts, Torramadé fa desallotjar als membres de la PAH

(Actualitzat dimarts a les 12h)
El ple municipal de l'Ajuntament de Salt d'avui dilluns s'ha iniciat amb retard donat que en entrar l'alcalde, Jaume Torramadé, els 25 membres de la PAH que eren a la sala s'han posat drets i, dirigint-se a l'alcade, li han preguntat què faria l'Ajuntament per les famílies del bloc ocupat quan sigui desallotjat, tal com ha ordenat el jutjat. Torramadé ha dialogat uns instants amb ells, mentre la conversa pujava de to. L'alcalde ha intentat començar el ple però, donat que els membres de la PAH han continuat dirigint-se a ell, ha suspès el ple 10 minuts, després dels quals ha ordenat que es desallotgés els membres de la PAH. Hi havia forta presència policial.

La regidora Maria Osuna de PxC no ha fet cap pregunta sobre el tema de la mesquita. Entre el públic només hi havia tres membres de PxC i no hi eren el membres de les Joventuts Identitàries de Salt i Girona. Mentre es feia el Ple o poc després, ja de matinada, algú ha fet un nova pintada a la mesquita que "casulament" ha estat tuitejada per Josep Anglada. 

Foto del moment en que la policia municipal i els mossos desallotgen

Hi havia una forta presència de la Brigada Mòbil al voltant de l'Ajuntament

Quan l'alcalde Jaume Torramadé ha entrat a la sala, els membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca s'han posat drets i, mentre mostraven cartells, després de llegir l'article de la Constitució que reconeix el dret a l'habitatge, han preguntat a l'alcade que faria per les famílies que viuen al bloc ocupat des del passat 22 de març, propietat del SAREB, amb ordre de desallotjament.

L'alcalde ha parlat uns instants amb ells, sense respondre, però les preguntes de la PAH i els ha dit que podien parlar amb ell o el regidor que calgués en qualsevol moment, però que ara havia de començar el ple. Els membres de la PAH li han preguntat què passaria amb els veïns de Salt quan sigui  trets del blog i l'alcalde els hi ha respost que cap persona de les que viu al blog ha demanat empadronar-s'hi. Marta Afuera li ha recriminat que la Taula d'Habitatge no funciona i l'alcalde ha donat ordre a la Secretària que comencés amb la lectura de primer punt de l'ordre del dia. En no haver-hi silencia Torramadé ha suspès el ple deu minuts.

     

Fora al carrer hi havia cinc dotacions de la Bigada Mòbil dels mossos d'esquadra, s'ha obert la porta lateral que donava cap a les furgones i, en reiniciar-se el ple, l'alcalde ha dit que si tornava a haver-hi interrupcions faria desallotjar la sala, cosa que ha ordenat pocs  instants després. Marta Afuera ha avisat a l'alcade que aquest agost es farà escrache als domicilis de l'alcalde i d'altres regidores.  Els membres de la PAH han continuat manifestant-se fora vigilats per la Brigada Mòbil de mossos. Part de públic, aliè a la PAH o militants de partits, han pogut quedar-se a dins.

Foto del bloc ocupat des del 22 de març

LA RENÚNCIA DE ROBERT FÀBREGAS DE L'ÀREA DE CULTURA.

Un dels primers punts de l'ordre del dia era el donar compte del relleu a petició pròpia del regidor Robert Fàbregas que deixa l'Àrea de Cultura, si bé continua amb Ensenyament. Aquesta renúncia havia generat dubtes de si era a petició pròpia o un cessament donat que Fàbregas no havia passat pel Registre l'escrit pertinent demanat deixar Cultura. No és cap secret que des de sectors de CDC de Girona s'havia apostat per ell per rellevar Torramadé a l'alcaldia segons com evolucionés judicialment el cas de les denúncies creuades per tocaments a Minerva Amador i la denúncia de Torramadé contra Amador per extorsió, i la denúncia del Cap de Protocol, Josep M Amargant. Fins i tot des de sectors de CDC s'havia pronosticat que Fàbregas es desdiria en seu judicial del manifest signat per tots els regidors de CiU de Salt -tret de Fco Honrado- negant els fets, cosa que sembla que Fàbregas finalment no va fer al jutjat.  I si Fàbregas es desdeia al Jutjat del manifest que s'havia llegit en seu de CiU, no quedaria tacat judicialment si les acusacions d'Amargat i Amador contra Torramadé quedaven demostrades judicialment.              

La regidora socialista i exalcaldessa, Iolanda Pineda, va preguntar si Fàbregas continuava com a Tinent d'Alcalde i com a regidor de Ensenyament, i si aquest cessament de Cultura significava algun canvi. Torramadé va dir que tot seguia igual dins del grup de CiU.

La regidora socialista, Iolanda Pineda.



CiU DIVIDIDA A LA MOCIÓ d'IPS-CUP SOBRE LA INDEPENDÈNCIA.

Una de les mocions que s'ha presentat ha estat la d'Independents per Salt IPS-CUP, "Per donar suport a la via catalana cap a la independència i la instal·lació d'una estelada de forma permanent".

Tot i que IPS ha retirat la referència posar una estelada al poble de forma permanent, donada les reticències del grup de CiU, finalment quan s'ha votat la moció, només als punts referents a donar suport a la "Via catalana cap a la independència", s'ha produït un empat (9 sí, 9 no, i 3 abstencions) en abstenir-se l'alcalde de CiU, i votar-hi en contra el regidor, també de CiU, Fco Honrado.  Si l'alcalde hagués votat que sí, ell hagués desempatat tal com marca el reglament amb el vot de qualitat. Llavors a suggerència de la Sectretària s'ha repetit la votació, canviant de vot la regidora no adscrita (ex PxC), Juana D Martínez, rebutjant-se la moció amb 10 vots (PxC, 1 no adscrit, PP, 1 de CiU, i PSC), 9 sí (2 IPS-CUP, 1 no asdcrit exPxC -C Bonet- i 6 de CiU) i 2 abstencions (CiU)  

Fco Honrado de CiU ha votat que no a la moció de suport a la Independència. L'alcalde i un altre regidor de CiU s'han abstingut.

CiU REBUTJA AMB L'EXCUSA DEL MOSQUIT TIGRE REOBRIR LES FONTS DEL MUNICIPI. NOMÉS HI VOTEN A FAVOR IPS-CUP I PSC

Els regidors d'IPS-CUP, Eva Rigau i Ferran Burc

IPS-CUP  va presentar també una moció donant suport al procés judicial admès per un jutjat de Buenos Aires (Argentibna) pels crims del franquisme. Només hi va donar suport, a pa part d'IPS, el grup socialista. Pineda digué que si va ser a un jutjat d'Espanya on va començar el procés que va acabar amb la impunitat de Pinochet, ara canviaven les tornes i era la justícia argentina qui actuava contra la dictadura franquista. 
L'alcalde de CiU, Jaume Torramadé digué que tot i tenir un familiar que fou afusellat pels franquistes, aquestes mocions estaven fora de lloc que podríem continuar amb Felip V i acabar parlant de Viriato. Va ser rebutjada per 12 vots, front 9 sí, i l'abstenció de Juana D Martínez, no adscrita.

Però la moció més polèmica va ser la que es demanava que s'obrissin les fonts públiques de Salt, presnetada també per IPS i defensada per F Burc que va argumentar que si bé obrir les fonts no solucionava el problema de fons de misèria de les famílies que agafaven aigua a les fonts, era necessaria obrir-les per garantir el dret a l'aigua reconegut internacionalment i pel perjudici que representa pels qui juguen als parcs.
Llegir escrit d'IPS, "Als pobres, ni aigua!" 

La socialista Pineda va dir que donaven suport a la moció tot i que en un content de menys atur i situacions límits a moltes famílies, ella, sent alcadessa, en va fer tancar algunes l'any 2009 en compliment del decret de sequera. 
Maria Osuna de PxC va denunciar l'incivisme que es dóna si s'obren les fons amb gent que se n'aprofita i omple garrafes, mostrant el seu suport a que continuïn tancades. El no adscrit Carles Bonet digué que si s'obrien les fonts no se solucionaria el problema, donat que molta gent continuaria sense aigua a casa per manca de pagament i que el preu de l'ampolla d'aigua era molt barat.
Robert Fàbregas en nom de l'equip de govern justificà que continuïn tancades per recomanació sanitària de lluita contra el mosquit tigre. 
La moció fou rebutjada amb el vots de CiU, PP, PxC i C Bonet, l'abstenció de J D Martínez, i el sí de PSC i IPS.

Pel que fa a la resta de mocions,CiU i IPS van donar suport a les que va presentar el PSC contra la LOMCE (llei educativa ministre Wert) i a la de suport a les entitats esportives front accions de la inspecció de treball. 

EL BLOC DE SALT A PREC I PREGUNTES

En el torn de precs i preguntes Ferran Burc d'IPS-CUP va preguntar si el SAREB (Banc dolent) estava al dia dels pagaments d'impostos del blog. També va preguntar per les mesures que prendria l'Ajuntament pels ciutadans de Salt que viuen al bloc ocupat quan siguin desallotjats. 

Torramadé digué que estava d'acord amb les reivindicacions de la PAH, que estava obert a dialogar amb ells, però que no compartia certes maneres emfatitzant amb les formes d'alguna persones -referint-se a Marta Afuera- i repetí que ningú dels que hi viu havia demanat empadronar-se a aquella adreça i que l'Ajuntament havia actuat sempre per tal que cap família desnonada dormís al carrer. 

EN CONTRA DEL QUE S'ESPERAVA DESPRÉS DEL COMUNICAT DE PxC, MARIA OSUNA NO PREGUNTA PER LA MESQUITA

Tot i que a la majoria de municipis PxC ha presentat mocions contra el burka i contra que se cedeixi espais públics per pregar durant el ramadà, PxC de Salt no ho ha fet.

Però en el torn de precs i preguntes la regidora de PxC, Maria Osuna, no va fer cap pregunta sobre la situació de la mesquita en construcció de Salt després que la setmana passada el president d'Al Hilal, Mohammed Attaouil, fos cridat a declarar -que no imputat- per una investigació dels mossos d'esquadra sobre el finançament de la mesquita que es construeix a Torre Mirona. (Llegir a Diari de Girona, clica)

 El motiu de la investigació és que Attaouil havia fet ingressos de més de 3.000 euros al compte amb el que es paga el terreny (que té hipoteca) i les obres sense declarar-ne l'origen. Una part dels diners provenen de donacions i altra de les col·lectes que es fan els divendres i a certs establiments. I podia ser que hi hagués una donació important d'Aràbia Saudita i del Marroc que s'haguessin hagut de declarar en superar els 3.000 euros, pel que hauria fet una falta o delicte de blanqueig de capitals. 

Attaouil ha anat dues vegades els últins tres anys a La Meca -si bé de l´últim viatge no hauria tornat gens satisfet. De tota manera aquest finaçament per contruir mesquites amb diners vinguts o donats pel Marroc, Paquistan o Aràbia Saudita el fan també fins ara s'hagui perseguit a cap per blanqueig de diners i no declarar les donacions.

 

Aquest silenci de Maria Osuna al ple va sorprendre després del comunicat fet per PxC contra la mesquita ,   en el  que "demana que es paralitzi d’immediat la seva construcció i manifesta la seva confiança en què la Justícia actuï amb contundència davant d’aquests fets."  També va sorprendre la poca presència de membres de PxC i de les Joventuts Identitàries de Girona, habituals als plens.

 (Actualitzat dimarts al matí)

Casualment o no Josep Anglada ha tuitejat la foto d'una pintada feta a la mesquita aquest vespre mentre es feia el ple o potser de matinada.Els responsables de la mateixa ja han posat denúncia als mossos.

.

Fotos d'ahir a les 6 de la tarda de la mesquita en obres

 

A SOTA FOTO TUITEJADA PER JOSEP ANGLADA AQUEST MATÍ:

           

RAMADÀ KARIM, RAMADÀ MUBARAK; DESITJO UN PIETÓS I BENAVENTURAT RAMADÀ ALS MEUS AMICS I AMIGUES MUSULMANS

Demà dimarts comença el mes del Ramadà. Jo no sóc creient, però desitjo a les meves amigues i amics musulmans de fe o de tradició que passin un pietós i benaventurat Ramadà, mes en que les famílies i els amics es troben els vespres per compartir el menjar després d'hores -aquest anys moltes- de dejuni. Alguns el seguiran de manera estricta i serà un mes de purificació, altres potser no tant, i pels no creients o no practicants serà només un mes de retrobament amb amics i familiars.

 RAMADÀ KARIM! (piestós)

 RAMADÀ MUBARAK! (benaventurat o afortunat)

Torre de Samara, l'Iraq

 

  Al Quds, Jerusalem, amb la Cúpula de la Roca on hi ha la pedra d'Abraham o Ibrahim

 

 Mesquita d'Or, Khadimija, prop de Bagdad

 A molts llocs les famílies i amics potser no podran retrobar-se. Betlem, Palestina.