PxC REUNEIX L'EXECUTIVA A VIC PENSANT EN LES MUNICIPALS, I DEFENSA LA PARITAT DEL CASTELLÀ A L'ESCOLA.

Ahir dissabte PxC va celebrar a Vic el primer Consell Executiu de l'any 2013, amb l'objectiu de "treballar per construir un discurs atractiu, social i clar per les municipals 2015". Doant que PxC no té local propi, la reunió es va fer, com és habitual, a la sala contigua del Palau Bojons on tenen despatx els grups municipals d'oposició de Vic. El comunicat fet públic avui diumenge per PxC, no diu res de la tasca d'expansió de Plataforma X La Libertad, ni del treball ni reunions de l'extrema dreta, grups identaris, antiimigració o neopopulistes, contraris als dictats de Brussel·les de cara a aconseguir una llista unitària a les eleccions europees de la primavera de 2014, proper repte electoral d'Anglada, en el que si l'anomenada "Àrea identitària" anés unida i aconseguís 280.000 arreu de l'Estat, entraria al Parlament Europeu. 

      Com explicava jo fa uns dies, la baixada de vots de PxC a les eleccions del 25 de novembre i les incoherències ideològiques del discurs d'Anglada, avui pancatalanista parlant de Països Catalans, obrint seu i creant grup a Perpinya (clica) -cosa que va provocar una gran malestar a Marine Le Pen- , per pocs dies després, proclamar-se en públic com deixeble de Blas Piñar i español hasta la médula por la gracia de Dios (clica) va crear un nou desconcert entre els militants de Plataforma X La Libertad procedents de Democracia Nacional, Alianza Nacional, CEDADE, Asociación Cultural de Amigos de Leon Degrelle, etc, i també entre el dirigents de PxC de municipis metropolitans que van treure bons resultats a les eleccions catalanes i tenien un discurs més clar, espanyolista, i econòmicament contra les institucions financeres europees.             

     Precisament dirigint-se a sectors d'aquests i les "operacions Valkiries" vers Anglada que es comentaven a foros d'extremadreta, a l'Executiva del passat desembre (clica)  Anglada va fer "un avís a navegants" (clica) i anunciava canvis organitzatius.  El suport i la presència d'Anglada a Josep Maria Vila d'Abadal, a la roda de premsa on anunciava que deixa UDC, en no ser prou independentista, encara va desconcertar  més a sectors importants de PxC i als diaris digitals i grups d'extremadreta, populistes o identitaris de Catalunya i Espanya.

 
     CONTRA LA CONSULTA "LEGAL O IL·LEGAL, PACTADA O NO PACTADA" I PER LA IGUALTAT DEL CATALÀ, CASTELLÀ I ANGLÈS A L'ESCOLA 
          En el comunicat fet públic avui, Plataforma diu que "s'han tractat temes de caràcter organitzatiu, com ara un pla d'actuació intern i la convocatòria de la propera assemblea general del partit per al dissabte 9 de febrer". També manifesta que "ha aprovat un document de mínims que portarà a la seva aprovació a la propera assemblea general de regidors i delegats, sobre la consulta independentista en què deixa clar que considera aquest desafiament totalment innecessari i que si finalment es celebrés legalment o il·legalment, pactada o no pactada la tan cloquejada consulta separatista, els homes i dones de Plataforma per Catalunya treballarien pel no a la separació de Catalunya de la resta d'Espanya, ja que la formació considera que la independència no és la solució als problemes del poble català i que la identitat catalana té vincles històrics amb la comunitat nacional hispànica molt anteriors a la constitució, a l'actual monarquia borbònica" .
              I pel que fa al debat lingüístic a l'escola, on el regidors de PxC han votat de manera dispar i contradictòria als diferents municipis on s'han aprovat mocions, PxC ha acordat: "apostar per un model trilingüe on siguin obligatòries de forma equitativa les classes en ambdues llengües oficials, català i castellà, però que a més per motius instrumentals i de formació elemental s'imparteixin algunes classe en anglès ja que es considera un idioma imprescindible perquè els nostres joves puguin accedir al mercat laboral amb un mínim de garanties."

    

     El comunicat detaca "la unió entre els homes i les dones de Plataforma per Catalunya és indestructible, sòlida i sense fissures de cap tipus per molt que alguns mitjans de comunicació marginals o certs fracassats crònics s'entestin a voler fer veure el contrari de forma interessada ja sigui per enveja, cobdícia o simplement portats per uns desitjos ferotges per acabar amb el projecte identitari pel qual lluiten centenars de persones cada dia de l'any sota les sigles i el nom de Plataforma per Catalunya."

  Inaguració de la seu de PxC a Perpinyà aquest estiu.

ALERTA DIGITAL, MINUTODIGITAL I MEDITERRÁNEO DIGITAL JA NO VAN AMB PxC

 I és que Anglada ha perdut el suport dels mitjants digitals identitaris o d'extremadreta populista espanyols. Així el portal Mediterráneo Digiital (clica) dirigit per Edgar Sánchez, ha optat per Vía Democrática de Pablo Barranco, (clica) donant Sánchez gran cobertura als actes de VD la passada campanya de novembre (clica), mentre Alerta Digital (clica), que fins no gaire era pro-Anglada i carregava sovint contra la meva persona (clica aquí), i  també aquí, aposta per Gerard Bellalta de Catalunya Desperta Ya!,i publicava la proposta de Bellalta de pagar un vitalici de 3.000 euros a Anglada si deixava PxC.
Ara Alerta Digital anúncia una denúncia contra PxC per finançament il·legal i explica com aconsegueix Anglada els diners.

                                      
           Recordo que Bellalta,  com a dirigent i mecenes de PxC, que va aportar l'Angaldamòbil o camioneta escenari pels mítings de les eleccions de novembre de 2010, i es va enfrontar llavors amb Pablo Barranco, el qual denunciaria que Anglada tenia a Bellalta al partit, tot i que havia estat condemnat a presó per vendre contractes falsos a immigrants amb l'engany que podrien regularitzar-se. L'altre digital d'extrema dreta o espanyolista identitari, Minuto Digital (clica), demanava després de les eleccions del 25 de novembre la dimissió d'Anglada 
                     

 

Gerard Bellalta parlant per Alerta Digital amb Armando Robles el 12 d'octubre a Barcelona

Gerard Bellalta, a Sala d'Actes de Caixa Manlleu, a Vic, a un acte de PxC, escoltant a Anglada des de les bambolines. A sota Armando Robles, d'Alerta Digital, amb la Delegada del Govern, María Llanos de Luna i G Bellalta a Barcelona.

ANGLADA FA UN "AVÍS A NAVEGANTS" A L'EXECUTIVA PER ATURAR ELS CRÍTICS I ANUNCIA REESTRUCTURACIONS A PxC

Ahir dissabte, Plataforma per Catalunya -que no té local propi- va reunir per primera vegada la seva executiva, després de les eleccions del 25 de novembre. Reunió que com ha fet ja altres vegades, s'ha celebrat a la sala contigua als despatxos dels grups municipals de Vic, al Palau Bojons. 

Van valorar les eleccions catalanes en que PxC va experimentar una baixada, amb 60.142 vots i l'1,65%, front els 75.134 vots, un 2,4% de les eleccions autonòmiques de fa dos anys (clica per anar al web dels resultats provisionals). I en les que malgrat la pèrdua de vots i percentatge general a nivell de Catalunya en comparació a les de novembre de 2010, i l'habitual pèrdua de vots, en comparació a les municipals, PxC baixà més que mai a Osona i altres comarques de la Catalunya Central, i sense aconseguir penetrar a la ciutat de Barcelona.  

Després de les eleccions Anglada va posar el càrrec a disposició del partit (clica) i se sentiren veus demanat un canvi de rumb. La baixada fou espectacular a Vic on fa dos anys va baixar dels 3.000 de les municipals de 2007 i el 18% a 1.006, un 5, 82% a les autonòmiques de 2010. Llavors es va dir que no es podien comparar els vots de les catalanes amb les municipals.  Però ara ha tingut només 523 vots, un 2,71 %.

    En canvi va aguantar a municipis com Santa Coloma de Gramenet, L'Hospitalet o Sant Boi de Llobregat on tenen grups consolidats encapçalats  per persones provinents de l'extremadreta espanyolista dels anys noranta i dos mil, alguns dels quals no entenien el discurs pancatalinista de PxC, amb l'obertura de seu a Perpinya -cosa que provocà un gran malestar al Front Nacional de Marine Le Pen-, el sí d'Anglada al dret a decidir de Catalunya i altres contradiccions de llenguatge, programa i estratègia. El suport de fa dues setmanes d'Anglada a Vila d'Abadal a la roda de premsa que anunciava que estripava el canet d'UDC per no ser independentista, amb el president de PxC fent tuits (clica)  present a l'acte de l'alcalde, va sorprendre encara més a propis i estranys. Per aquestes veus crítiques PxC s'havia d'haver posicionat en el debat sobre la independència amb la mateixa fermesa en contra que Ciutadans i el PP, que han pujat en vots i escons. 

Si en altres eleccions Anglada tenia el suport de digitals de l'àmbit identitari, espanyolista o d'extremadreta populista com Minuto Digital, Alerta Digital i Mediterràneo Digital, ara els tenia tots d'una manera explícita o implícita en contra pel que anomenaven deriva catalanislta de Josep Anglada. Així el director de Mediterràneo Digital  , Edgar Sánchez, va donar suport a Pablo Barranco, ex Secretari General de PxC, i ara cap de llista de Vía Democrática.  

Minuto Digital, es va mantenir gairebé al marge durant la campanya, però l'endemà de les elecciona va publicar articles (clica per llegir) demanant la dimissió d'Anglada. I Alerta Digital (clica) va donar cabuda a veus crítiques de PxC, com Gerard Bellalta, que ha creat el grup Catalunya Desperta Ya!, i sobretot a Enrique de Diego (clica), aliat d'Anglada fins fa dos anys i editor de "Sin mordaza y sin velos", que des de llavors critica el pancatalanisme de PxC i les teories racistes paganoesotériques i neonazis -segons De Diego- d'Enric Ravello, Responsable de Relacions Internacionals de PxC i d'Expansió o Relacions Nacionals de Plataforma por la Libertad.

A aquests tres digitals i a moltes altres pàgines d'extrema dreta han aparegut nombroses opinions en foma de comentaris signats o anònims, criticant a Annglada i també a Plataforma por la Libertad de José María Ruiz Puerta (advocat de Pedro Varela i Manos Limpias contra Garzón) per no evitar les derives ideològiques d'Anglada o demanant l'operació Valkiria -l'intent d'acabar amb Hitler perpetrat per membres de la Wehrmacht- a PxC. En molts d'aquest comentaris es lamentava l'ambigüitat en el tema del dret a decidir de PxC, el carregar de nou excesivament les tintes en la immigració i haver apostat poc per les propostes polítiques econòmiques properes al nacionalsindicalisme històric i de certs identitaris europeus. És a dir es demanava centrar l'objectiu cap a la banca, el gran capital, la Unió Europea, parlar menys d'immigració i defensar les posicions tradiocionals de l'extremadreta espanyolista front les veus independentistes d'ERC, CiU i la CUP.

Inaguració de la seu de PxC a Perpinyà

Doncs ahir, només acabar el Consell Executiu de PxC a Vic Anglada va tuitejar (clica per veure twitt) que "Avui he fet un avis a navegants al Consell Executiu, aconsellant que hem de tornar als nostres orígens. Plataforma per Catalunya va néixer per defensar els interessos d'aquest gran poble que és el poble català i per lluitar contra la invasió d’immigrants, i tinc clar que perquè això sigui possible s’hauran de fer algunes reestructuracions als òrgans del partit"

Però avui amb el comunicat de premsa enviat i publicat després al web (clica per llegir sencer), que comença dient que " Anglada ho ha deixat clar davant del Consell Executiu: “Plataforma per Catalunya va néixer per defensar els interessos d'aquest gran poble que és el poble català, per lluitar contra la invasió d’immigrants i contra la destrucció de la nostra economia”, després de valorar els resultats, ha posat les tintes cap el ministre Wert per les seves propostes contra la immersió lingüística.  S'ha mostrat favorable a la consulta sobre la independència de Catalunya dient que “Plataforma per Catalunya no s’hi oposarà, sempre i quan es faci dintre la legalitat”, però també ha volgut deixar clar que “en cas de produir-se un referèndum Plataforma per Catalunya es posicionarà clarament contra la independència de Catalunya”. És a dir semblant al que defensa el sector oficialista del PSC.

El comunicat diu que Anglada ha acabat la seva intervenció assegurant que ”és important tornar als orígens del naixement de Plataforma per Catalunya, uns orígens identitaris que han fet possible tenir la confiança de més de 75.000 vots en unes eleccions autonòmiques, donar-nos l’entrada en 40 municipis i la presència de 67 regidors”, i ha afegit “perquè això sigui possible s’haurà de produir alguna reestructuració en els òrgans del partit”. 

Si es pot interpretar aquesta reunió de l'executiva com una derrota de les tesis espanyolistes i dels que volien donar un canvi de rumb a PxC, ara caldrà veure a quins navegants es referia Anglada en el seu twit i quins canvis proposa al si del partit. Un partit on ha aguantat aquestes eleccions on s'han defensat tesis o matisos diferents al d'un Anglada que dóna suport a l'independentista Vila d'Abadal.  

 Anglada donat suport a Vila d'Abadal quan deixa UDC per no lluitar per la idependència. Foto: Osona.com

ACLARIMENT SOBRE ESCRITS SOBRE ISLAM I ANGLADA QUE JO NO HE ESCRIT

Fa tres setmanes la Maria Dantas d'ITACAT-comunicació va creure que em convidava a mi a un debat sobre la sanitat dels sense papers, però va parlar amb una altra persona que no li va dir que, evidentment, s'estava equivocant de persona, i jo m'assabento quan el debat ja s'ha fet. Fa uns dies una amiga de face em diu que ens veurem a unes jornades d'aquí a dues setmanes on "Xavier Rius Sant" hi és de ponent, però a mi ningú no m'havia trucat ni preguntat si puc o si vull participar-hi. El dilluns passat al Ple de Salt la regidora de PxC, Maria Osuna, em comenta agradablement un article de l'e-noticies que creu que jo he escrit i jo no l'he escrit. Avui en acabar la manifestació de Vic en Jamal Meziani de la mesquita de Vic i l'Abdelha Diyer de Manlleu em comenten molestos un suposat article meu. 

Em fa molta mandra parlar-me. Ho comento a la biografia meva d'aquest blog: (a diferència d'algú més jove de qui m'atrubueixen coses que jo no he dit, i que va començar a escriure en un diari -dels mateixos temes que jo- quan jo ja havia publicat varis llibres, jo no he canviat d'identitat). També ho explicava de passada en el meu últim llibre. Però demà explicaré en un post en aquest blog donat que aquesta persona que va canviar d'identitat fa 20 anys per passar a ser "Xavier Rius", en un moment que tots dos escrivíem del mateix, des que vaig treure el llibre Xenofòbia a Catalunya no para d'escriure d'aquesta qüestió en una línia contrària a la meva, derivant cap una línia propera a Intereconomía, Alertadigital, i proper a l'Anglada i l'Albiol.

Em fa mandra, però demà ho explicaré.

ENTREVISTA SOBRE "XENOFÒBIA A CATALUNYA" AL POU DIGITAL

                
    
   Entrevista feta per El Pou de la Gallina, El PouDigital de Manresa    

«L'immigrant, de vegades, és més conservador aquí que no pas al seu país per no sentir-se agredit»

ENTREVISTA. Parlem amb Xavier Rius Sant, periodista especialitzat en immigració i autor del llibre Xenofòbia a Catalunya. Rius trenca tòpics sobre la immigració, però alerta de moviments com els de PxC. Amb Rius també parlem de les agressions que van succeir a l'exterior de la sala Stroika. 

Xavier Rius Sant va néixer fa 52 anys a Barcelona. Periodista i professor, vinculat a moviments pacifistes des dels anys vuitanta, ha col·laborat en associacions de drets humans i centres d’estudi de conflictes. El fet migratori és la seva especialització en el món del periodisme i el 2007 va publicar El libro de la inmigración. Xenofòbia a Catalunya, editat per l'editorial 1984, és la seva darrera obra. Rius va visitar la delegació de la Catalunya central del Col·legi Oficial de Treball Social per presentar el llibre sobre la xenofòbia catalana.

De quina manera analitza les agressions ocorregudes a la sala Stroika en el marc d’una gira de concerts antifeixistes?

A partir de la meva recerca, hi ha dues possibles hipòtesis. La primera és una resposta de l’extrema dreta pels fets del 12 d’octubre. Democracia Nacional va convocar un acte el dia de la Hispanitat, a Montjuïc, i un concert posterior a Sabadell. Durant aquest concert, un grup d’antifeixistes van llençar pedres, i els assistents al concert es van sentir provocats. De tota manera, això no vol dir que els mateixos assistents perpetuessin la venjança. La segona hipòtesi és que uns joves, no necessàriament del Bages, van quedar entesos uns dies abans sabent que a la sala Stroika se celebrava un concert antifeixista i que es troba en un polígon industrial d’accés fàcil per anar a escarmentar.

En sap alguna cosa, del procés judicial?

Em consta que el fiscal ho qualificarà d’intent d’assassinat, no d’homicidi, la qual cosa demostra la
perillositat de l’extrema dreta. La qüestió és: eren quatre cap rapats que anaven, presumptament, amb membres de grups d'extremadreta de Barcelona? O bé eren gent de fora? No se sap.

Plataforma per Catalunya podria esdevenir un paraigües que aixoplugués aquests grups violents?

No ho sé, tant pot ser que es creïn grups socials, culturals o polítics per adoctrinar com que els individus s’organitzin entre ells, invertint aleshores el procés.

Per tant, aquestes bandes poden arribar a tenir cobertura política?
Si PxC comet fets delictius, la poden imputar per això. No obstant això, Plataforma sempre es vol mantenir molt al marge, tot i que a Manresa es puguin sentir declaracions que trenquin l’actuació del partit. Tot i això, hi ha gent molt intel·ligent dins el partit i molt preparada, a part dels membres més escandalosos, que, en part, provoquen que PxC no augmenti més, com la resta de partits d’extrema dreta a Europa.

El periodista Xavier Rius es mostrà ferm en les seves idees durant l'entrevista. Foto: Clàudia Benavent

En una entrevista al diari Regió 7, vostè esmenta que els partits polítics manresans han actuat bé perquè no han adaptat el discurs al de PxC. Tot i això, en les darreres municipals Plataforma augmenta en un escó la representació i passa d’un a dos regidors. Per què es dóna aquest augment?

El discurs ven. Molta gent no vota el candidat de Manresa, vota Josep Anglada, vota el discurs «no a la immigració».

El barri Antic de Manresa és un exemple d’una gran concentració de població immigrada que resideixen en un mateix punt, juntament amb població autòctona. S’ha arribat a dir que s’està formant un gueto en aquest barri en el qual la majoria de la població immigrada és magrebina. Fins a quin punt s’arriba a criminalitzar una comunitat i tota la immigració?

A les diferents ciutats catalanes, la comunitat immigrada més numèrica no és la mateixa. Però sobretot són població magrebina i llatina. Josep Anglada va ser molt clar: no volen cap immigrant, vingui d’on vingui, amb papers o sense, tot i que resulta que després molts membres de PxC tenen parelles immigrants. El discurs, però, és canviant, es centren molt en l’Islam, però després rebutgen qualsevol immigrant.

Quines mesures s’haurien d’implementar per evitar conflictes entre la població immigrada i l’autòctona?

Des d’un primer moment, els governs no han planificat la immigració; al contrari, han negat el seu flux, cosa que va provocar un flux descontrolat de població immigrant amb o sense papers. En el moment en què esclata la bombolla immobiliària es produeix a moltes ciutats l’ efecte atrapat , on la immigració viu en nuclis centralitzats de la ciutat i la seva presència és elevada, com a Salt, augmentant el descontentament d’uns i d'altres. En l’augment de la confrontació, la islamofòbia genera l’efecte advers del que pretén aconseguir el discurs de PxC: noies que potser no volien portar el mocador se’l posen davant de retrets i insults, intentant realçar la seva identitat. Hem d’anar cap a la multiculturalitat, però, lamentablement, és molt difícil.

La islamofòbia rau en la desconfiança i por de la seva cultura i organització com a col·lectivitat?

L’Islam durant molts anys ha estat molt més desenvolupat que la societat cristiana. El problema sorgeix en el moment en què els califes desapareixen i cap autoritat pot interpretar el Corà, deixant un buit que els imams utilitzen, com en el cas del de Terrassa. No obstant això, al Marroc existeix un codi de família anomenat Mudawana, que és molt més avançat que els dictats dels imams. De vegades, és més conservador l’immigrant aquí que no pas al seu país, que augmenta l’aproximació a la seva identitat per tal de no sentir-se agredit, generant un tancament identitari.

Quina és l’evolució de partits com PxC?

Per ara, han crescut poc o s’han mantingut, per baralles internes i perquè en Josep Anglada no sap compartir el poder, no sap delegar. No obstant això, hi ha entrat un conjunt de persones molt intel·ligents, d’ultradreta, que són molt perilloses i preparades, que no deixaran que Josep Anglada continuï pifiant-la.

Ara que el Partit Popular és al govern espanyol, creu que legislarà en matèria d’immigració?

No farà res perquè els immigrants ara arriben pel reagrupament familiar, iniciat fa més d’un any. A més a més, la situació de crisi econòmica actual ha aturat el flux. El Partit Popular no farà res: és el seu partit qui gestiona els serveis socials i no es poden apropiar el discurs de PxC o de Xavier García Albiol, del Partit Popular de Badalona, ja que només hi surten perdent ells. L’estratègia serà no parlar.


Clica aquí per anar al Pou de la Gallina



Clica aquí per veure el vídeo