"Amor a la carta" a L'Hospitalet i debat sobre xenofòbia
Xavier Rius presenta la seva primera novel•la ambientada a la ciutat als anys 90
El periodista Xavier Rius presenta “Amor a la carta”, ambientada a L’Hospitalet dels anys 90, amb ingredients com l’amor, el maltractament o la pedofília com a rerefons. La biblioteca Tecla Sala acull aquest dimecres la presentació de la novel.la. Rius ha estat mestre durant més de 20 anys a una escola de la ciutat i ha parlat amb lhdigital (escolta l'entrevista íntegra pitjant la icone de la fotografia).
La novel•la té com a protagonista un carter, que reparteix al barri de Pubilla Cases i que acaba obrint unes cartes manuscrites per l’ Olga. Les cartes s’envien a l'Andreu a una adreça que ja no existeix.
Xavier Rius és mestre, escriptor i periodista especialitzat en el moviment migratori. Ja ha publicat anteriorment llibres com l’assaig “Xenofòbia a Catalunya”, però aquesta és la seva primera incursió en la novel•la de ficció.
Com et vas plantejar la història?
Fa anys que escric sobre la immigració, la seva gestió i el sorgiment de grups com Plataforma per Catalunya i feia temps que tenia ganes d’escriure d'altres coses, per crear un món diferent. És una història d’amor, ubicada als anys 1996-1997 a L’Hospitalet i a l’Empordà.
Per què aquest període temps?
En aquell moment, la gent encara s’enviava cartes i em semblava més creïble la historia d’aquest carter.
Per què està ambientada a L’Hospitalet i quina ciutat trobarem?
He treballat a la ciutat des del 1985, i he volgut reflectir L’Hospitalet de l’època, de fa uns 15 ó 20 anys. S’identifiquen molts escenaris com el carrer Lleida, a prop de l’ambulatori de la Rambla Just Oliveras, on viu l’Olga, a qui el carter segueix per L’Hospitalet fins que s’apunta al mateix gimnàs que ella, a la zona de les antigues fàbriques de sota de la Tecla Sala. L’adreça del carrer on arriben les cartes sí que és inventada, la resta són localitzacions reals.
Es barreja l’amor amb els maltractaments, la pedofilia....
És una historia d’intriga. Per entendre el perquè algú envia cartes a un lloc que ja no existeix, s’ha d’entendre aquest sentiment de culpa, de voler haver salvat a una persona i no aconseguir-ho. És una historia amb molts girs inesperats.
Canviant d’assumpte, amb la crisi, què pot passar amb aquest fenomen migratori?
Ara arriben molts nens xinesos per reagrupació familiar. L’arribada d’immigrants s’ha parat en sec a L’Hospitalet, que viu el canvi migratori cap a l’any 2000. Llavors feien falta uns 400.000 immigrants a l’any, per la construcció. Ara, els seus fills són catalans i és molt complicat que marxin. La idea que ara hem de fer que marxin és molt complicada. Només marxen aquells que tenen teixit familiar al seu país d’origen o que tinguin feina. Sens dubte, no marxaran amb la celeritat que van arribar. A “Amor a la carta” encara no apareix la immigració.
En aquest llibre, no es reflexa però has tingut problemes amb formacions com Plataforma per Catalunya.
Ara fa un any, al desvetllar que la tramitació del lloguer del centre Tramuntana del Clot l’havien fet membres de PxC i quan un regidor a L’Hospitalet es agredit, Josep Anglada m’implica a mi en aquestes agressions i comença posar-me querelles i demandes, que al principi t’espanten , però que finalment s’han arxivat.
Per finalitzar, el fet que sigui un carter el protagonista, forma part d’una idea romàntica?
Simplement aquesta era la historia. La gent escriu un diari íntim d’amor a algú que estimes o que has perdut. L’Olga enyora l’Andreu, lamenta no haver-lo salvat i envia una carta a l’adreça on havien viscut uns anys abans. No puc desvetllar el perquè ho fa. És una manera de recuperar un gènere que s’ha `perdut pels e-mails o els whatsapp però que crec que hauria de seguir existint.
Anar a L'Hospitalet Digital.
escolta àudio entrevista sencera, clica aquí
Xavier Rius és mestre, escriptor i periodista especialitzat en el moviment migratori. Ja ha publicat anteriorment llibres com l’assaig “Xenofòbia a Catalunya”, però aquesta és la seva primera incursió en la novel•la de ficció.
Com et vas plantejar la història?
Fa anys que escric sobre la immigració, la seva gestió i el sorgiment de grups com Plataforma per Catalunya i feia temps que tenia ganes d’escriure d'altres coses, per crear un món diferent. És una història d’amor, ubicada als anys 1996-1997 a L’Hospitalet i a l’Empordà.
Per què aquest període temps?
En aquell moment, la gent encara s’enviava cartes i em semblava més creïble la historia d’aquest carter.
Per què està ambientada a L’Hospitalet i quina ciutat trobarem?
He treballat a la ciutat des del 1985, i he volgut reflectir L’Hospitalet de l’època, de fa uns 15 ó 20 anys. S’identifiquen molts escenaris com el carrer Lleida, a prop de l’ambulatori de la Rambla Just Oliveras, on viu l’Olga, a qui el carter segueix per L’Hospitalet fins que s’apunta al mateix gimnàs que ella, a la zona de les antigues fàbriques de sota de la Tecla Sala. L’adreça del carrer on arriben les cartes sí que és inventada, la resta són localitzacions reals.
Es barreja l’amor amb els maltractaments, la pedofilia....
És una historia d’intriga. Per entendre el perquè algú envia cartes a un lloc que ja no existeix, s’ha d’entendre aquest sentiment de culpa, de voler haver salvat a una persona i no aconseguir-ho. És una historia amb molts girs inesperats.
Canviant d’assumpte, amb la crisi, què pot passar amb aquest fenomen migratori?
Ara arriben molts nens xinesos per reagrupació familiar. L’arribada d’immigrants s’ha parat en sec a L’Hospitalet, que viu el canvi migratori cap a l’any 2000. Llavors feien falta uns 400.000 immigrants a l’any, per la construcció. Ara, els seus fills són catalans i és molt complicat que marxin. La idea que ara hem de fer que marxin és molt complicada. Només marxen aquells que tenen teixit familiar al seu país d’origen o que tinguin feina. Sens dubte, no marxaran amb la celeritat que van arribar. A “Amor a la carta” encara no apareix la immigració.
En aquest llibre, no es reflexa però has tingut problemes amb formacions com Plataforma per Catalunya.
Ara fa un any, al desvetllar que la tramitació del lloguer del centre Tramuntana del Clot l’havien fet membres de PxC i quan un regidor a L’Hospitalet es agredit, Josep Anglada m’implica a mi en aquestes agressions i comença posar-me querelles i demandes, que al principi t’espanten , però que finalment s’han arxivat.
Per finalitzar, el fet que sigui un carter el protagonista, forma part d’una idea romàntica?
Simplement aquesta era la historia. La gent escriu un diari íntim d’amor a algú que estimes o que has perdut. L’Olga enyora l’Andreu, lamenta no haver-lo salvat i envia una carta a l’adreça on havien viscut uns anys abans. No puc desvetllar el perquè ho fa. És una manera de recuperar un gènere que s’ha `perdut pels e-mails o els whatsapp però que crec que hauria de seguir existint.
Anar a L'Hospitalet Digital.
escolta àudio entrevista sencera, clica aquí
0 comments:
Post a Comment