MALALA YOUSAFZAI, PREMI CATALUNYA I PREMI SAJAROV, A QUI ALBIOL NO VA REBRE A BADALONA, REBUDA AHIR PER OBAMA

Malala Yousarfzai, la noia paquistanesa que va ser tirotejada pels talibans per anar a l'escola, guardonada pel Parlament Europeu amb el Premi Sajarov, amb el Premi Internacional Catalunya per la Generalitat, i també, entre d'altres, per la Fundació Clinton, va ser rebuda ahir a la Casa Blanca pel president Obama, acompanyat de la seva dona i la seva filla gran. Casualment o no, quan va venir a Catalunya el 25 i 26 de juliol a recollir el Premi Internacional Catalunya (clica), va participar en un acte a l'Institut Eugeni d'Ors de Badalona en el que hi va ser present la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, però no l'alcalde Xavier García Albiol.

 La família Obama ahir amb Malala

Malala a Badalona el 26 de juliol, acompanyada per la consellera Rigau, però no de l'alcalde que va delegar en en regidor d'educació -amb americana- Juan fernández Benítez.

Malala va visitar aquesta escola per poder conèixer els alumnes de l’aula d’acollida del centre que van participar en el projecte “Cartes a la Malala”. Es tracta d’un vídeocarta adreçat a Malala Yousafzai que van realitzar l’octubre de 2012 en reconeixement per la seva lluita a favor de l'educació.

Tot i la importància internacional de Malala, la seva visita a Badalona, acompanyada de la consellera Rigau, l'alcalde popular, que ha fet del sacseig penso demagògic de la immigració l'eix del seu discurs, no va participar a l'acte, estant representat l'Ajuntament només pel regidor d'Educacio, Juan Fernández Benítez. Les normes de protocol estableixen que quan un conseller visita un equipament d'un municipi també i acostuma a ser l'alcalde. Potser l'alcalde estava ocupat i no va ser possible una altra hora aquells dies per participar a l'acte o potser no li va semblar oportú ni a ell ni altres regidors de l'equip de govern, fotografiar-se amb una noia musulmana que cobreix a mitges el cap amb un vel. 
Albiol sempre ha dit que lluita contra el fonamentalisme islàmic.
 

 Malala rebent el Premi Intenacional Catalunya

Mala aquell matí a l'Eugeni d'Ors de Badalona acompanyat de la consellera però no de l'alcalde.
Anar al blog de Malala  

XERRADA COL·LOQUI DEL FISCAL M. ÁNGEL AGUILAR ORGANITZADA PER LA FUNDACIÓ ACSAR: “La lluita contra el racisme i la xenofòbia des de l’àmbit judicial”

Avui ha tingut lloc, en el marc dels esmorzars-col·loquis organitzats per la Fundació ACSAR (clica), una xerrada de Miguel Ángel Aguilar,  Fiscal Coordinador de Delictes d'Odi i Discriminació de la Fiscalia de Barcelona.

L'acte ha estat presentat pel seu president, el diputat al Congrés, Carles Campuzano, i entre els assistents s'hi trobaven el Director d'Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch, el Comissionat d'Immigració de l'Ajuntament de Barcelona, Miquel Esteve, tècnics d'immigració de diferents administracions, i representants polítics de CiU, ERC i PSC, vinculats a la gestió de la immigració, a les sectorials d'immigració o a moviments antiracistes, i persones vinculades o estudioses del fenòmen migratori, sigui des de l'àmbit acadèmic o associatiu.

          El Fiscal Miguel Ángel Aguilar, ha explicat que la justícia i la societat està en aquesta problemàtica en una situació similar a la que hi havia amb la violència de gènere fa 15 anys, donat que fins ara els poders públics no l'havien tingut gaire en la seva agenda. Ha recordat que el seu servei o fiscalia especialitzada en temes d'odi i discriminació es va crear el 2009 a Barcelona, sent fins no fa gaire l'única existent tot l'Estat, si bé fa uns mesos s'ha creat la mateixa figura de Fiscal de Delictes d'Odi i Discriminació a Madrid, València, Sevilla i Màlaga.

                    
                ELS 10 PROBLEMES PER PERSEGUIR ELS DELICTES D'ODI

         Després de definir que són els delictes d'odi , ha enumerat en deu punts les dificultats per perseguir aquests delictes. 

        El primer és el desconeixement dels fets per la manca d'estadísques, donat que fins 2009 s'arxivaven com lesions, amenaces, insults, etc. Així es va fet amb mossos d'esquadra un protocol per arxivar-los i quantificar-los indicant si es tractava de racistes, homòfons, antisemites, etc. Aquest primer pas no va significar automàticament que els policies funcionaris judicials sapiguessin introduir-los al sistema informàtic. Ara el Ministeri de l'Interior vol reproduir aquesta catalogació, si bé de moment no costarà en les estadístiques judicials.

Aquest deconeixement de la situació també es deu a que moltes de les víctimes no denuncien en no confiar en la justícia, per por a que en cas de ser estrangers puguin ser expulsats, o pel que fa a la homofòbia, a desvetllar la seva condició o comportament sexual que quedaria registrat i podria transcendir al llarg del procés penal.

          El segon problema és la tendència a la minimització del problema, i ha posat com exemple l'agressió al metro de l'any 2007 d'una dóna llatina que va rebre patades al cos i la cara mentre ho gravava la càmera de seguretat i que, incialment, només va ser motiu d'un judici de faltes per lesions. També ha explicat com sovint els cossos policials recomanen a la víctima d'una discriminació -no deixar entrar en un establiment-, que vagin a l'oficina del consumidor.

              El tercer és la insuficient informació sobre la diversitat humana, cultural i religiosa de la policia i funcionaris de l'administració de justícia. I ha posat l'exemple de com sovint es defineix com a musulmans o àrabs a les persones que porten turbant, quant de fet majoritàriament són indis sikjs. Aquesta manca de coneixement sovint impedeix documentar la motivació xenòfoba. Aguilar ha lamentat que pintades amb la creu gamada a un bar gai o a la porta d'una associació d'immigrants es persegueixi com un simple dany al mobiliari públic o la paret, sense valorar-ho com una amenaça a la integritat física i moral de la gent que va aquell local.
        
            El quart és el desconeixement dels seus codis, simbologia i vestimenta per part de la policia i funcionaris judicials. Així ha explicat el significat de certs símbols geomètrics o numèrics com el 88 o el 18 que mostren ja pertinença o intenció.

              El cinquè és major control de símbols i pancartes als estadis de futbol i persecució de crits racistes. Ha indicat que la llei catalana de l'any 2.000 està antiquada, i que l'espanyola de 2007 és més clara. Ha comentat l'anècdota d'un grup de seguidors nazis que entrava al camp per la porta 18 o 88.

            El sisè és la poca persecució de l'assetjament escolar per motius ètnics, religiosos o d'opció sexual.

            El setè que cal més persecució del discurs de l'odi i el seu encaix amb la defensa de la llibertat d'expressió. A Estats Units i Canada no està castigat, però sí a Europa. Ha posat exemples de lletres de música de grups com Batallón de Castigo. Gràcies a l'acció de la Fiscalia ara a la demarcació de Barcelona ja no es fan concerts nazis en locals oberts.    
          
             En aquest sentit ha explicat la necessitat de reformar l'article l'article 510 del Codi Penal   (incitació a l'odi la violència i la discriminació per motius de raça, ètnia, religió, opció sexual, minusvalia, etc) després de la interpretació que en va fer el Tribunal Suprem pel cas de la llibreria Kalki o com s'ha hagut d'indemnitzar Pedro Varela per la tardança del procés en el que, més a més, el Tribunal Constitucional va anul·lar part del redactat de l'article 607. Ara en el text que proposa el Govern (que recullo a sota) quedarà molt millor redactat recollint un Acord Marc de la Unió Europea i recupera part del contingut derogat del 607 (negació i apologia genocidi).
    
           El vuitè problema és que es continuen fent identificacions per part dels cossos policials en base a motius ètnics, tot i que una circular de 2012 va regular el buit legal anterior denunciaven els sindicats policials i ONGs. 
      

         El novè  és la manca de formació de policies, advocats, forenses, funcionaris judicials, personal de seguretat privada, etc.

         I el desè és la necessitat de reformes legals, com el nou redactat pel 510 i 607 -ja comentats-, l'aprovació d'una llei d'igualtat de tracte a nivell estatal i català. També cal que es crei la figura del servei coordinador de Delicte d'Odi i Discriminació a la resta de províncies de l'Estat.

            Després de la seva intervenció hi ha hagut in interessant debat i ha respost a les preguntes dels assistents. El Fical Aguilar ha comentat el cas dels twits del regidor de PxC, Juan Gómez Montero, sobre Guillem Agulló (clica), ha qualificat l'assassinat d'Agulló com un cas molt clar de "crim d'odi" i ha comentat que demà es reunirà o coincidirà amb els pares d'Agulló en un acte a València. Aguilar també ha parlat de l'assassinat de Javier Palomino a Madrid l'any 2007, en un cas molt semblant al d'Agulló.
    

REDACTADO PROPUESTO EN EL ANTEPROYECTO DEL GOBIERNO REFORMA DEL CÓDIGO PENAL:

Centésimo septuagésimo noveno. Se modifica el artículo 510, que queda redactado del siguiente modo:

“1.- Serán castigados con una pena de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses:

a)     Quienes fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad.

b)     Quienes lesionen la dignidad de las personas mediante acciones que entrañen humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos a que se refiere el apartado anterior o de una parte de los mismos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a ellos.

2. Serán castigados con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de seis a doce meses:

a) Quienes produzcan, elaboren, posean con la finalidad de distribuir, faciliten a terceras personas el acceso, distribuyan, difundan o vendan

escritos o cualquier otra clase de material o soportes que por su contenido sean idóneos para fomentar, promover, o incitar directa o indirectamente al odio, hostilidad discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad, o para lesionar la dignidad de las personas por representar una grave humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos mencionados, de una parte de ellos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a los mismos.

Las penas se impondrán en su mitad superior cuando la difusión de los contenidos a que se refiere el párrafo anterior se hubiera llevado a cabo a través de un medio de comunicación social, por medio de Internet, o mediante el uso de tecnologías de la información, de modo que aquél se hiciera accesible a un elevado número de personas.

b) Quienes enaltezcan o justifiquen por cualquier medio de expresión pública o de difusión los delitos que hubieran sido cometidos contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual,  enfermedad o discapacidad, o a quienes hayan participado en su ejecución.

c) Quienes nieguen, hagan apología, o trivialicen gravemente los delitos de genocidio, de lesa humanidad o contra las personas y bienes protegidos en caso de conflicto armado que se hubieran cometido contra un grupo o una parte del mismo por
motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, la situación familiar o la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia al mismo, y que hubieran sido declarados probados por los Tribunales de Nüremberg, por la Corte Penal Internacional o por otros Tribunales internacionales, cuando de este modo se promueva o favorezca un clima de violencia, hostilidad, odio o discriminación contra los mismos.

3.- El Juez o Tribunal acordará la destrucción, borrado o inutilización de los libros, archivos, documentos, artículos y cualquier clase de soporte objeto del delito a que se refiere el apartado anterior o por medio de los cuales se hubiera cometido.

Cuando el delito se hubiera cometido a través de tecnologías de la información y la comunicación, se acordará la retirada de los contenidos.

En los casos en los que, a través de un portal de acceso a Internet o servicio de la sociedad de la información, se difundan exclusiva o preponderantemente los contenidos a que se refiere el apartado anterior, se ordenará el bloqueo del acceso o la interrupción de la prestación del mismo.”

Centésimo octogésimo. Se introduce un nuevo artículo 510 bis, con la siguiente redacción:

“Se impondrán las penas superiores en grado a las previstas en el artículo anterior cuando los hechos en él descritos fueran cometidos por quienes pertenecieren a una organización delictiva, aunque fuera de carácter transitorio. A los jefes, encargados o administradores de la organización se les impondrán las penas superiores en grado a las previstas en el artículo anterior.”

Centésimo octogésimo primero. Se introduce un nuevo artículo 510 ter, con la siguiente redacción:

“Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los delitos comprendidos en los dos artículos anteriores, se le impondrá la pena de multa de dos a cinco años. Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33. En este caso será igualmente aplicable lo dispuesto en el número 3 del artículo 510 del Código Penal.”

Més informació sobre la reforma del 510 del Codi Penal, clica

BREIVIK, UNA CONDEMNA DESTINADA A FRENAR L'ODI RACISTA, El Periódico

Publico aquest article a El Periódico
La matanza de Noruega   Análisis
Una condena destinada a frenar el odio racista
Xavier Rius

 Anders Behring Breivik, que reconoció ser el autor de unos asesinatos según él, atroces pero necesarios para salvar Europa, ha aceptado la condena a prisión frente a la otra opción de que se le declarara enfermo mental. El tribunal lo considera responsable de unos crímenes que preparó con meticulosidad. Si se le hubiera considerado víctima de un trastorno y hubiera sido condenado a permanecer en un psiquiátrico, Breivik ya había anunciado que recurriría en favor de su buen estado mental. No deseaba que lo encerrasen por loco, dado que el valor político de sus actos quedaría devaluado. Y ese recurso de Breivik hubiera alargado el dolor de las familias que deberían asistir de nuevo al circo mediático del criminal enorgulleciéndose y difundiendo su odio. Si antes de cometer sus crímenes escribió el manifiesto 2083, Declaración de Independencia Europea, ahora ha anunciado que aprovechará la prisión para continuar escribiendo. Igual que Hitler se consideraba guiado por la providencia con la misión de salvar la Europa germánica de las razas inferiores, y aprovechó su estancia en prisión para escribir el Mein kampf, Breivik, que se considera un guerrero templario, quiere aprovechar su retiro para escribir. Y si Hitler culpaba de todos los males de Alemania a los judíos y consideraba el marxismo como parte de la conspiración judía, Breivik considera que la Europa blanca está amenazada por la «invasión musulmana», fruto de lo que califica como el «infierno multicultural» de los socialdemócratas.
 Breivik, que había militado en un partido xenófobo, se sintió decepcionado por este y emprendió otros caminos para conseguir su fin con otros medios. Y, como anunciaba en su Declaración, estaba convencido de que otros seguirían su camino.
 Afortunadamente su llamada no ha surtido efecto, y el Gobierno y los partidos, lejos de entrar en debates sobre los supuestos peligros de la inmigración islámica, se reafirmaron en los valores de los derechos y deberes de la sociedad noruega, en la que la ciudadanía no se mide por el color o hacia dónde se reza.
 Y es que los problemas de encaje que se pueden dar con la llegada de flujos migratorios no se solucionan con discursos racistas hacia estos, de la misma manera que las dificultades de asunción de valores como la libertad religiosa, que implica que muchos de los hijos de familias islámicas puedan expresar que han dejado de creer, tampoco se consigue dificultando la obertura de mezquitas ni criminalizando el islam.

 Orgullosos de sus creencias

 Porque la libertad religiosa consiste en permitir y facilitar que los inmigrantes de países islámicos tengan sus templos, sintiéndose orgullosos de sus creencias, de la misma manera que consiste en que todos acepten el derecho a no creer o a cambiar de religión en una sociedad laica.
 Y si se criminaliza el islam, como ha ocurrido tantas veces, lo que se consigue es que los inmigrantes musulmanes se encierren en sí mismos y no se sientan ciudadanos, dificultando ese trasvase de creencias en todas direcciones consustancial de la libertad religiosa.
  
   Llegir en català a El Periódico (fins demà no s'obrirà sencer)

TORELLÓ, MESQUITA, RUMORS I SILENCIS. EL PSC PERDIA 3 REGIDORS QUE GUANYAVA PxC, I UDC ES FEIA AMB L’ALCALDIA. Ara, malgrat les crítiques de PxC i alguns veïns, l'ajuntament facilita un lloc per pregar durant el Ramadà

A l’hora de tancar l’estiu passat el llibre “Xenofòbia a Catalunya” no vaig poder analitzar tots els ajuntaments on PxC va entrar, ni el traspàs de vots que s’havia donat ni, tampoc, si algun partit tradicional havia jugat brut –des del meu punt de vista-, com UDC en el cas de Salt, saccejant qüestions com l'obertura d'una mesquita o legitimant les mentides que creava PxC, per tal que el PSC baixés en vots i regidors, que anirien cap a PxC, cosa que donaria l'alcaldia a CiU. Però deixant clar que el cas de Torelló, és força diferent al de Salt, donat que no s'hi va donar el joc brut interessat i constant, a Torelló saccejar el tema d'una mesquita des de CiU i ERC va tenir molt a veure amb una baixada de vots del PSC i Iniciativa que faria que CiU sense pujar, en entrar PxC, obtingués l'alcaldia.   

A Torelló, un municipi amb menys percentatge d'immigració que la mitjana de Catalunya a les elecions de 2003 el PSC va obtenir 9 regidors, CiU 4, IC 2, ERC 1 i els independents 1.El PSC, amb Miquel Franch d’alcalde, governava amb majoria absoluta amb 9 dels 14 regidors.

            A les municipals de maig de 2007 PxC presenta candidatura amb un cap de llista que ni és, ni viu a Torelló. A finals d’abril de 2007 un col·lectiu magribí lloga un antic gimnàs al carrer Canigó per fer-hi una mesquita, demana permís a l’Ajuntament. L’alcalde decideix deixar el tema per després de les eleccions municipals, però pocs dies abans de les eleccions, sense resposta municipal, comencen a acondicionar el local. En aquell moment el Parlament encara no ha aprovat la Llei de Centres de Culte, i el marc legal és ambigu. Per obrir una mesquita o oratori calen condicions similars a un gimnàs o una associació cultural.       

CiU i ERC ho destapen i acusen l’alcalde d’amagar la informació. Alguns veïns comencen a recollir signatures contra la mesquita i convoquen una manifestació per tres dies abans de les eleccions. L’alcalde respon reconeixent que hi ha una sol·licitud però que la decisió l’haurà de prendre el futur govern i aconsegueix que no es faci la manifestació. Iniciativa es posiciona en favor del dret a que els musulmans tinguin un lloc digne per pregar enlloc d’haver de fer-ho a locals al marge de la llei.

            A les eleccions del 2007 el PSC baixa de 9 a 7 regidors, CiU puja de 4 a 6, ERC, que també ha sacsejat el tema de la mesquita, puja de 1 a 3. Iniciativa baixa de 2 a 1 regidor i PxC, amb un candidat forani es queda a només 3 vots d’obtenir el regidor.

            El mandat començarà amb un govern en solitari i en minoria del PSC amb Franch d’alcalde. La mesquita no es farà i els musulmans continuaran pregant en lloc no acondicionats o a Manlleu. A  mig mandat Franch tindrà problemes de salut, patirà un infart i es forma un govern de coalició PSC-CiU amb Lluís Basas de CDC ocupant un temps l’alcaldia. Hi ha l’acord entre Franch i Basas que cap dels dos es presentarà a la reelecció el 2011.

            El 2011 encapçala la llista de CiU, Santi Vivet d’UDC. I com m’explicaria un periodista osonenc, “el que es va sembrar des de CiU i ERC contra el PSC pel tema de la mesquita el 2007 es recull el 2011”. PxC presenta una candidatura encapçalada per un comercial de Torelló, Josep M Soldevila, que obtindrà 3 regidors, els mateixos que perdrà el PSC. Així el PSC passa de 7 a 4, CiU no puja i es manté amb 6, ERC manté els 3, i Iniciativa continua amb 1. Així, com passa a llocs com Salt, el traspàs de vots del PSC a PxC (encara que el traspàs segur que no es únicament així) dóna l’alcaldia a CiU. El barri on PxC obté millor resultat és a La Cabanya, majoritàriament de cases adossades de nova construcció on viuen veïns, molts dels quals van llogar o vendre la seva casa o el seu pis anterior a immigrants estrangers. Així, en un municipi sense conflictes socials i amb la immigració estrangera força repartida, la pujada de PxC i haver-se sacsejat el tema de la mesquita quatre anys abans des de CiU i ERC, té molt a veure en el fet que el PSC perdi tres regidors que van a PxC i que CiU, sense pujar en vots, obtingui l’alcaldia.

            Ara, un any després l’alcalde d’UDC, Santi Vivet, en contra de l’opinió de molts veïns, a manca de mesquita, ha cedit part d’un institut als musulmans per les pregàries del Ramadà.  Una setmana abans de començar el Ramadà l'alcalde es va reunir amb membres dels col·lectius islàmics de Torelló i Osona i amb l'Àngel Colom de la Fundació Nous Catalans, vinculada a CDC.  Caldrà veure si Vivet facilita (que no regala ni financia amb diners públics com sacceja sovint PxC) l'obertura d'una oratori o mesquita al municipi i evita així que hagin de pregar a locals no habilitats o fer-ho a Manlleu. 
Anar a la informació a Nous Catalans, clica aquí  

     L'Alcalde, Santi Vivet, amb l'Àngel Colom i  Noureddine Ziani de la UCCIC

PxC recull una quarantena de signatures i l'Ajuntament diu que la iniciativa respon a "interessos particulars"
Ara el grup local de Torelló de Plataforma per Catalunya està fent una campanya de recollida de signatures al barri de la Cabanya (on va treure més vots) per reclamar més seguretat, denunciant robatoris i  tràfic de drogues. Tal com informa El 9 Nou, el regidor de Seguretat Ciutadana, Jordi Casals, va manifestar en el darrer ple el seu desacord en aquesta campanya promoguda per PxC. Casals va acusar als membres de PxC de no actuar correctament: “Si hi ha un problema la solució no passa per recollir firmes, sinó que s’ha de comunicar a l’Ajuntament, per poder arribar a un acord. Fomentar una campanya de recollida de firmes no és benefici per a tothom sinó per interessos particulars”. Pel que fa als problemes de seguretat, Casals va dir que “la policia està al cas” i que “s’estan fent actuacions”.

"XENOFÒBIA A CATALUNYA" PORTADA DEL PUNT AVUI I DEL SULPMENT DE CULTURA

XENOFÒBIA A CATALUNYA, PORTADA DEL PUNT AVUI I DEL SUPLEMENT DE CULTURA 

Quan pensava que la promoció del llibre s'havia acabat, el suplemet de Cultura del Punt Avui li dedica dues pàgines, les portades del diari i del suplement.

x

Assaig

Xavier Serrahima

Posem el cascavell al gat 
Anàlisi de la xenofòbia

24/05/12 02:00 -

Aquest títol és un crit d'alerta
que faríem bé de no desoir

Rius té cura de recórrer
a la subjectivitat de les xifres explícites

L'estudi palesa per què el conflicte ha esdevingut un polvorí

Xavier Rius i Sant publica a Edicions de 1984 l'assaig ‘Xenofòbia a Catalunya', en què analitza la situació actual dels immigrants

Tal com explicitava una faula d'Isop, quan existeix una situació social conflictiva o potencialment conflictiva el problema fonamental no rau tant a saber veure-la i diagnosticar-la, sinó, sobretot, acarar-la amb coratge i decisió, tenint ben clar qui posarà el cascavell al gat. Més que no pas paraules, són necessaris els fets. Però, és clar, sempre acostuma a ser més simple –i menys arriscat– fer l'orni, tot mirant cap a una altra banda. I més encara, no cal dir-ho, quan hi intervenen interessos polítics o electorals.
En la qüestió de la immigració, per desgràcia, a Catalunya durant molts anys –més que no hauria estat lògic i convenient– s'ha optat per la tan eficaç tàctica de l'estruç, amagant el cap sota terra cada vegada que han aparegut brots incipients de rebuig i d'intransigència que posaven en evidència que l'espasa de Dàmocles del racisme es mantenia suspesa en un fràgil equilibri damunt de les nostres testes. Brots preocupants i premonitoris que eren observats, en general, amb una mescla explosiva de displicència i magnanimitat que ha permès que els petits focs amenacessin de transformar-se en un incendi tan paorós com indeturable.
I ara, no cal dir-ho, quan ha esclatat el que tant temíem, quan un foc sense control amenaça amb anorrear la convivència i fer-ne cendres, mentre els uns es posen les mans al cap, fent cara de sorpresos, els altres mostren la seva baixesa moral tot aprofitant la crisi per a convertir els més febles i desemparats en l'injust objecte de les seves ires. Amb una demagògia tan ignominiosa com perillosa, asseguren que la culpa de tot la tenen els immigrants, que han de marxar perquè “a casa nostra no hi cabem tots”.
Abans que no sigui massa tard, i que prenguem mal, fóra bo que llegíssim i tinguéssim tothora ben presents llibres tan assenyats i escaients com Xenofòbia a Catalunya, de Xavier Rius i Sant. Una obra necessària –tot i que, en els capítols inicials sobretot, un xic massa prolix per als lectors i lectores generalistes– per a obrir els ulls a aquells que s'entesten a mantenir-los closos o mirar cap a una altra banda mentre el cultiu de l'odi i la intolerància produeixen tants estralls.
Un crit d'alerta que tots plegats –tant els més conscienciats com els que ho estan menys (aquells que creuen, ingènuament, que la qüestió no els afecta pas)– faríem bé de no desoir. No fos cas que es repeteixi una realitat tan abjecta com la que produí el racisme del nacionalsocialisme, tan encertadament descrita pel famós poema del religiós luterà Martin Niemöller Quan els nazis van venir pels comunistes que comença amb aquests versos: “Quan els nazis van venir a cercar els comunistes, / vaig guardar silenci; / jo no era comunista.” Per a concloure: “Quan van venir a cercar-me, / no restava ningú que pogués protestar.”
A banda d'una benvinguda a l'apologia de la integració i dels beneficis de la interculturalitat –i no de la multiculturalitat– ben entesa, aquesta obra ofereix un exhaustiu resum de la història de la immigració dels darrers anys, que permet comprendre no només quin és l'estat de la qüestió, sinó, sobretot, quins han estat els errors i les falses dreceres que ens han dut al cul-de-sac on som.
Segons el seu expert parer, existeix una sola via per a sortir del fosc clot on hem anat a raure. Una via que cada vegada és més peremptori que emprenguem: la de posar-nos immediatament a la feina, afrontant-nos a la immigració amb coratge i seny. Deixant de costat tant les (teòriques) receptes miraculoses d'una part de l'esquerra –amarada massa sovint d'un bonisme miop, ineficaç i contraproduent– com l'estigmatització –perillosa– de part de la dreta, ja sigui de la declarada o de la camuflada.
El detallat estudi de Rius palesa de manera diàfana que si el conflicte s'ha anat enrarint, fins a esdevenir gairebé un polvorí, no ha estat pas per casualitat, sinó per una progressiva acumulació d'intransigència, de covardia, de desídia i de negligència: “La manera de gestionar el flux migratori va consistir a negar-ne la magnitud i a fer molt difícil que la gent vingués amb papers, mentre que els irregulars trobaven feina a l'economia submergida.”

Amb caràcter caritatiu

Tot plegat, complicat per l'absoluta incomprensió amb la qual s'ha enfocat la qüestió les poques vegades que s'ha procurat tractar de posar-li remei, partint d'un malentès caràcter caritatiu de la política immigratòria, entès més com un favor o un acte de beneficència que no pas com un estricte compliment dels drets de ciutadania que, pel fet de ser persona, també correspon als immigrants.
Situació agreujada encara més pel fet que “des dels ministeris de l'Interior i de Treball s'abordava la immigració des del punt de vista policial, oblidant la integració”, com es posà de manifest l'any 1996, quan una colla d'immigrants foren sedats amb Haloperidol per al vol de retorn als seus respectius països d'origen. Tracte inhumà i denigrador que Mayor Oreja, amb la seva sensibilitat habitual, qualificà com una operació “discreta, diplomàtica desagradable i antiestètica” i que José María Aznar clogué sense contemplacions: “Hi havia un problema i l'hem resolt.”
En el seu recorregut per la història dels darrers anys, el periodista fa esment tant de les més grans i destacades errades i moments especialment tristos –El Ejido, Ca n'Anglada, Salt, Vic i el padró...– com d'alternatives positives, encara que puntuals, que han demostrat un efecte tan positiu com tranquil·litzador. Entre elles, l'experiència escolar de Manlleu i Vic (on s'apostà per una distribució equitativa i proporcional dels immigrants entre totes les escoles públiques i concertades), les de Badalona (el pla d'acollida i el desplegament d'agents cívics duts a terme a Badalona per Ferran Falcó i Josep Pera), de Santa Coloma de Gramenet (Taula de Convivència), de Barcelona (Comissionat d'Immigració i Diàleg Intercultural) o les Xarxes Antirumors de diverses ciutats.
Actuacions modèliques, coratjoses i eficaces que, cal dir-ho, foren vergonyosament aprofitades en alguns casos pels quatre demagògics i populistes de sempre per a obtenir rèdits electorals, desvelant els instints més primaris de la ciutadania, atiant imprudentment les brases del racisme i la xenofòbia i provocant un clima de tensió irrespirable que podria haver comportat incidents greus.
A fi de posar l'èmfasi en la magnitud del problema, Rius té cura de recórrer a la subjectivitat de les xifres, que expliciten el gran canvi quantitatiu que s'ha produït els darrers vint anys: mentre que l'any 1992 el nombre d'estrangers legals que vivien a l'Estat espanyol era de 511.696 –106.673 dels quals a Catalunya–, l'any 2011 el seu nombre s'havia decuplicat, passant a ser 5.730.667 –dels quals 1.182.957 a casa nostra.
Convertint, doncs, el que era un fet circumstancial –la població estrangera superava per ben poc l'1% del total a l'Estat i una mica més de l'1,5% a Catalunya– en una realitat estructural tan bàsica com ineludible: l'any passat els estrangers ja eren el 12,14% de la població espanyola i el 15,69% de la catalana.
Fet que explica prou clarament la necessitat de plantejar-se amb urgència un pla estratègic que permeti la integració de la població immigrada al nostre país, assimilant-la i empeltant-la en el gresol compartit de la nostra societat plural. D'aquesta societat que, malgrat els trastorns i distorsions que aquesta opció ha provocat, considera català o catalana qualsevol persona que, provingui d'on provingui i sigui la seva situació quina sigui, “viu i treballa a Catalunya” –i, hi afegiríem nosaltres, “se'n senti o se'n vulgui sentir”.

Les reflexions que ofereix Xenofòbia a Catalunya podrien ben bé servir de punt de partida d'una nova mentalitat política, que acarés la situació amb empenta i energia, atrevint-se no tan sols a posar el cascavell al gat, sinó transformant una necessitat –que alguns s'entesten a presentar com un problema– en una magnífica oportunitat, en una font d'enriquiment i de diàleg.
Per a la qual cosa fóra ben convenient tenir presents –entre d'altres, per descomptat– les molt enraonades Conclusions exposades a les pàgines finals de l'obra. Per més que totes elles siguin prou interessants, haurem de limitar-nos a transcriure'n una sola:
“No es pot gestionar la immigració ni treballar per aquesta societat intercultural si es va contra els drets fonamentals. [...] La criminalització dels musulmans genera un tancament contraproduent. No convé assimilar islam amb integrisme, ni salafisme amb terrorisme. El 95% de les víctimes d'Al-Qaida són musulmanes. No hem de culpar els musulmans d'aquí de la manca de llibertat religiosa als països musulmans.”
Clica aquí per anar a l'article al Punt Avui. 

  L'escriptor Xavier Serrahima, autor de l'article

TERRASSA, L’IMAM, VIOLÈNCIA MASCLISTA I SALAFISME

Sembla ser, pel que m’han confirmat des de diferents àmbits institucionals, que les proves de que l’immam de la mesquita del Doctor Pearson de Terrassa, Abdeslam Laarusi, va fer comentaris o explicacions en els seus sermons, justificant o legitimant la violència contra les esposes musulmanes pel bé de la família i garantir l’autoritat de l’home, són aclaparadores.

                                                      Abdeslam Laarusi

 Així doncs es tractaria d’un delicte tipificat a l’article 510 del Codi Penal. Aquest article diu textualment:

Artículo 510. 1. Los que provocaren a la discriminación, al odio o a la violencia contra grupos o asociaciones, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o minusvalía, serán castigados con la pena de prisión de uno a tres años y multa de seis a doce meses.

2. Serán castigados con la misma pena los que, con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad, difundieren informaciones injuriosas sobre grupos o asociaciones en relación a su ideología, religión o creencias, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o minusvalía.

Ens trobaríem doncs amb un delicte de provocació a la violència per pertànyer a un determinat sexe que tindria el precedent de la condemna de l’immam de Fuengirola, Mohamed Kamal Mustafa, que va ingressar a la presó el 29 de novembre de 2004 per aconsellar en el seu llibre, com s’havia de pegar a les dones, si era necessari fer-ho (?????), sense danys físics durables, ni deixar marques. Kamal seria condemnat a 15 mesos de presó i una multa de 2.160 euros.

                              Mustafa Kamal, immam de Fuengirola

            Aquella condemna, des del meu punt de vista va generar reaccions ambigües de la majoria d’associacions islàmiques i va tornar a obrir el debat sobre si l’Alcorà va ser manipulat i ben traduït. Així per uns el versicle 4,34 de l’alcorà, diu:

“A aquelles de les que temeu la seva desobediència, advertiu-les, tanqueu-les a les seves habitacions, pegueu-les”  Però per altres el verb àrab “daraba” no s’hagués hagut de traduir per pegar, sinó per separar-se, deixar-la o distanciar-se.

            La Unió de Centres Islàmics de Catalunya, branca catalana de la Unión de Centros Islámicos de Espanya (UCIDE) -clica- , que agrupa a la majoria de mesquites de Catalunya, a la que pertany la de Terrassa, va fer un comunicat recordant que rebutgen qualsevol interpretació que discrimini la dona o justifiqui el maltractament físic i psíquic.

            Evidentment, jo que sóc ateu, ni vull ni puc entrar en aquest debat sobre què hauria revelat o dit l’arcàngel Gabriel a Mahoma, i reconec que el que més m’allunya de l’Islam majoritari és el fet que visqui avui reclòs en el pensament màgic i en la negació de la ciència i als avenços del coneixement. Així, per exemple, considero nefast que es digui –o s’interpreti- que una dona que menstrua no pot tocar l’Alcorà per estar bruta o malalta. Pel que fa a l’accés de la dona a poder fer d’immam, els catòlics no són qui per donar lliçons de modernitat, i l’islam permet casar-se als immams i no hi ha tants casos de pedofília com a l’església catòlica (a falta de pan buenas son tortas...).També considero absurd que per la interpretació literal de l'Alcorà si durant el ramadà una persona ha de menjar per estar malalta o per estar embarssada, després hagi de dejunar i recuperar els dies perduts. També hauria de recuperar tot un dia, per exemple, si un cirurgià ha d'ingerir liquid i menjar alguna cosa a mitja tarda per estar al cent per cent donat que ha d'operar una pesona que ha tingut un accident. Aquest exemple l'he debatut amb amics musulmans i em dieuen, "Bé, que mengui d'amagat però oficialment no pot fer-ho donat que hauria de recuperar tot un dia sencer"

He lamentat  en nombrosos articles que l’Islam, que no té califa o autoritat des de 1924, quan es va abolir a Istambul la figura del califa, pateix aquesta dificultat d’acceptar públicament que moltes coses de l’Alcorà s’han d’interpretar d’acord als avenços de la ciència i la Declaració Universal dels Drets Humans.  http://www.jordipujol.cat/files/articles/XRius.pdf, 

 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/133315-el-vel-de-lislam.html

I aquestes traves de l’Islam actual a reinterpretar l’Alcorà, mostren una actitud oposada a la que tenien els savis àrabs de fa segles a Còrdova o Bagdad que eren capaços de polemitzar debatre amb pensadors d’altres religions i filosofies. Em dol que molts pensadors islàmics no siguin capaços de relativitzar moltes coses dites a l’Alcorà, que a la societat beduïna del segle VII tenien el seu sentit i significaven un avenç, però no el tenen ara. Per exemple que es podien tenir fins a sis esposes, però que s'havien de tractar totes per igual, cosa que significava rebutjar i condemnar la marginació en la que quedaven les esposes de més edat front les mes joves, en una societat en que molts homes morien i llavors altres homes recollien a les que enviduaven i als fills. Potser aquest cas, la poligàmia, ja es rebutja de manera majoritària, però el que vull dir és que el que era acceptable llavors ara no ho té perque ser. Per a mi la contradicció més flagrant de l'Islam actual amb la modernitat és la no acceptació a la majoria de països islàmics del dret a canviar de  religió dels nascuts musulmans o que una dona musulmana no pugui casar-se amb un no musulmà (l'home musulmà si que pot fer-jo amb una cristiana donat que s'entén que porta la religió islàmica del fill o filla en el seu esperma. Aquest és un exemple del que dic que l'islam oficial és presoner del pensament màgic). 

 Però aquestes crítiques sobre la dificultat de l'islam per encaixar amb una societat de ciutadans on impera la llibertat ideològica -canviar de religió o deixar de tenir-ne i esdevenir agnòstic o ateu-, no té res a veure amb la islamofòbia que es mostra a tants llocs, posant dificultats a l'obertura de mesquites ni amb la criminalitzaació del col·lectiu. I la islamofòbia l'únic que aconsegueix és que les comunitats musulmanes tinguin una reacció defensiva identitària i es tanquin en elles mateixes dificultant la interculturalitat que volen moltes persones nascudes a famílies islàmiques. Així ho explicava fa un any i mig al Periódico (clica) 

            Tornant al cas de Terrassa, sembla per les proves aportades pels mossos, aquest immam hauria dit, i més d’una vegada, que es podia pegar a la dona pel bé de la família i l’autoritat de l’home.

            Potser sí que pot haver ajudat en la caiguda en desgràcia d’aquest immam la pugna interna que hi havia en el si de la comunitat islàmica de Terrassa pel control d’aquesta mesquita. Però membres d’altres associacions islàmiques han confirmat a persones amb qui he parlat que aquest immam justificava el maltractament a la dona per preservar l’autoritat de l’home. També m’ho han confirmat persones que han llegit l’informe dels mossos. El fet que formés part del Consell Islàmic i Cultural de Catalunya, que aquests anys ha fet d’interlocutor amb la Generalitat o que l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, digués que era una persona dialogant no nega que hagués dit aquests consells justificant la violència vers les esposes.

            I que hagi justificat el maltractament a les dones no es contradiu en que ell no pertanyi al cap corrent salafista pacífic, ni al moviment Tablig –que volen que es visqui com vivien els seguidors de Mahoma al Segle VII, ni, molt menys, a cap corrent que legitimi la violència política i religiosa. Sembla doncs que es tracta d’un immam tradicional que, pel que fa a les relacions home dona, agafa la interpretació tradicional de l’Alcorà i hauria fet unes declaracions que podrien ser constitutives de delicte tipificades a l’article 510 del Codi Penal. Ell mereix la presumpció d’innocència, però aviat la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació emetrà les seves conclusions, i si es confirma el que diuen les proves portades pels mossos, s’haurà d’aplicar la llei i castigar-lo.

PxC CONTINUA AMB LA SEVA ISLAMOFÒBIA A MATARÓ I ST VICENÇ DE CASTELLET I VOL QUE ALBIOL MENGI DE LA SEVA MEDICINA

El passat dijous, 1 de març, Mataró va viure un dels Plens més llarg de seva història, donat que va començar a les 7 de la tarda i va acabar passades les dues de la matinada de divendres. Un Ple que es va poder seguir en directe per internet. No entraré aquí a comentar el tema de l’escola Marta Mata ni en altres qüestions del llarg ordre del dia. Em centraré en els temes vinculats a la immigració i la mesquita que van sacsejar PxC i, també el PP.

            Mataró és un cas més dels municipis en que els PSC va perdre l’alcaldia per la irrupció de PxC, si bé la baixada del PSC i l’entrada de PxC va anar acompanyada, també d’una pujada de CiU. Així CiU obtingué 11.121 vot, el 24,87% i 8 regidors –en tenia 7—, el PSC 10.018, el 22,41% i 8 regidors —en tenia 11—,  el PP va pujar de 5.632 vots, un 14,19%  i 4 regidors  a 6.884,  un 15,40% i 5 regidors; PxC va entrar amb 4.684 vots i el 10,48% i 3 regidors, mentre Iniciativa es mantindria en 2 i la CUP en 1. ERC perdria els dos que tenia. El convergent Joan Mora seria nomenat alcalde amb només 8 dels 27 regidors, formant un govern en minoria, i tindria sèries dificultats en els primers plens per aconseguir els vots necessaris per l’aprovació del Cartipàs (distribució de regidories i regidors del govern que necessita la majoria)

            La llista de PxC estava encapçalada per la jove Mònica Lora que va entrar a PxC pocs mesos abans de les eleccions. La llista tenia el suport, com quatre anys abans, d’alguns membres destacats de la comunitat gitana. (Veure article del periodista mataroní, Joan Salicrú) Si en el primer ple de juny Lora ja va mostrar el seu punt de vista intransigent cap a la immigració i els musulmans, aquest dijous va tornar a mostrar el seu no absolut i sense fissures a la immigració magribina que jo qualificaria, senzillament, d’islamofòbia. Un rebuig que en alguns moments semblava que secundava el cap de llista del PP, José Manuel López González.

            Abans d’entrar en aquest temes va sorprendre el fet que el regidor de la CUP, Xavier Safont Tria, que no parava de passar-se notetes amb els regidors del PP, presentés una moció conjunta amb el PP i PxC per la supressió d’un càrrec de confiança; moció que van guanyar en sumar més vots que CiU i amb l’abstenció dels socialistes. A la majoria d’ajuntaments on hi ha PxC, la resta de partits es neguen a presentar mocions conjuntes. A llocs com El Vendrell el que fan els altres partits és presentar-ne una semblant de pròpia que aproven o, en algun cas, votar favorablement la de PxC si es beneficiosa per tots els ciutadans i no fa diferències entre autòctons i immigrants. A Vic, com es veurà demà dilluns, la CUP no només es nega presentar mocions amb PxC sinó que es nega a participar el debat i en els votacions de tot el que porta PxC. Però Mataró, penso, és l’únic ajuntament on la CUP ha presentat una moció conjunta amb PxC. 

          El Secretari del Grup Municipal de la CUP, Joan Jubany, m'ha demanant que rectifiqui aquesta afirmació, donat que diu que la moció era només de la CUP i el PP, i que PxC va dir que votaria a favor. Però el que jo vaig entendre és que es presentava de manera conjunta pel tres grups. Així ho recull per exemple el digital Tot Mataró:

"La minoria que té el govern al Ple Municipal s’ha fet pal·lesa en la votació d’una moció presentada conjuntament pel Partit Popular, Plataforma per Catalunya i la Candidatura d’Unitat Popular. Els 9 vots d’aquesta aliança tomben els 7 vots acumulats pel govern davant l’abstenció de PSC i ICV-EUiA pel que el Ple s’ha posicionat per la supressió del càrrec de confiança de Cap d’àrea d’administració i atenció ciutadana" (Veure article complert Tot Mataró)

      La versió de Joan Jubany, Secretari del Grup Municipal de la CUP, és però, que "a PxC no li vam pas oferir presentar la moció conjuntament. No entra en els nostres plans treballar plegats amb el partit xenòfob. El que va fer la Sra. Lora és dir verbalment durant el ple que s’afegia a la moció i que hi votaria a favor".
   
              Però acabo de buscar l'ordre del dia del Ple i la moció era conjunta.

 Mirant l'ordre del dia del Ple, la cosa està clara: No va ser que PxC vota a favor, sinó que la va presentar conjuntament: - Punt 23. Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de PxC per la suspensió de l’atorgament de llicències pel període d’un any per a centres de culte a la ciutat de Mataró.  . - Punt 24. Moció que presenten els grups municipals del PPC, CUP i PxC sobre la substitució del Cap d’Àrea d’Administració i Atenció Ciutadana.

Link: http://www.mataro.cat/web/portal/contingut/ordre_del_dia/2012/03/Ple_municipal.html

            Dit això, en la moció sobre el Dia de la Dona Treballadora, Mònica Lora va aprofitar per carregar contra la submissió de les dones musulmanes als immams radicals, preocupació que molts podem compartir. Llàstima que també dirigís el seu rebuig a tot el col·lectiu magribí, fins i tot a cap aquelles dones d’origen magribí que trenquen o volen trencar el domini masclista. Així Lora va desqualificar tot el col·lectiu quan va dir que “no podem respectar una cultura que no respecta el 51% de la població”, referint-se a les dones.

           

                                Mònica Lora i els altres dos regidors de PxC votant

               En aquest punt sobre el Dia de la Dona, el portaveu del PP, José Manuel López González, aprofità per carregar contra el col·lectiu musulmà pel fet que als seus centres de culte “es separen homes i dones, i el homes van una banda de la vorera pel carrer i les dones per una altre”. Podem qüestionar i criticar –com jo critico-, molts elements o tradicions de bona part de la població magribina, de la mateixa manera que critico el masclisme del Vaticà i l’església catòlica o el fet que les dones no puguin entrar, per exemple, al menjador dels monjos de Montserrat. Però evidentment el regidor del PP competia amb Lora pel discurs antiislàmic que tants vots ha donat a Mataró. Un discurs que gens ajuda a la cohesió social d’aquest municipi on hi una gran quantitat d’immigració magribina i subsahariana.

            El rebuig a la immigració va tornar a sortir amb motiu de la moció que va presentar en solitari la CUP per la insubmissió fiscal a Espanya i en favor que la Generalitat recaptés i administrés els nostres impostos. Lora, en el seu torn, rebutjà la proposta però aprofità per culpar als immigrants de la situació financera de Catalunya pel fet que amb les remeses de diners que envien als seus països, descapitalitzen Catalunya. Així reclamà que s’imposi una taxa als diners que marxen cap el Marroc i, tot seguit, sense venir a cuento, en aquesta moció sobre fiscalitat, denuncià que els musulmans volen instaurar a Espanya un califat. El regidor del PP en el seu torn, donà la raó en algun aspecte a Lora.

            Però el punt fort va ser la moció de PxC per l’aprovació d’una moratòria d’un any a l’obertura de nous centres de culte davant la informació que l’Associació Cultural Musulmana Al-Ouahda volia obrir una mesquita més gran al polígon de Rocafonda, donat que l’actual se´ls hi havia quedat petita. Aquest tema a l’anterior Ple ja l'havia plantejat el PP. Per Lora on hi ha mesquites, venen més immigrants, obren més comerços i es converteix en un gueto.  

            L’alcalde Joan Mora va explicar que tal com s’havia informat, finalment l’associació Al-Ouahda havia renunciat a fer una nova mesquita. Llavors Lora replicà qüestionant la legalitat i l’idonietat de l’actual en aquell polígon industrial, qüestió que va derivar cap a la idoneïtat i la legalitat d’altres equipaments com la seu de la Creu Roja o la Casa d’Andalusia que també són allà. Llavors alguns regidors li van retreure a Lora si ella qüestionava tant la legalitat de la mesquita ja existent, perquè no havia votat en un anterior ple un acord pel que s’exigia a una altra mesquita que retirés un altell que havia construït que no estava en els planells. Lora aquí va deixar clar el seu posicionament: “No vam votar en favor que retiressin els altells d’aquella mesquita perquè l’únic que votrarem, a favor és a que es tanquin totes les mesquites, amb altells o sense”

I en aquest punt jo em faig la següent reflexió: PxC diu que s’implanta el salafisme radical, que no es volen integrar, però després rebutja i criminalitza tot el col·lectiu. I aquest rebuig a tot els col·lectiu només genera que es tanquin en ells mateixos i reforça precisament aquells dins la comunitat que no volen integració ni interculturalitat. Reforça la idea que s’odia als musulmans, cosa que provoca un tancament comunitari que beneficia als anomenats radicals.

           José Manuel López, del PP, amb un discurs, sembla, proper al d'Albiol

            Però el Ple va tornar al tema de les mesquites una hora més tard quan el portaveu del PP,  José Manuel López González, va presentar un prec sobre els guetos que es generaven a certs barris per l’obertura de centres culturals i religiosos. El regidor de Ciutadania, el convergent Joaquim Fernández, li va respondre que el lloc on plantejar això era la Comissió de Nova Ciutadania, va posar en dubte el sentit real  del prec i li va preguntar a quins barris o carrers passava i si creia que s'incomplien normatives. 
              En el Ple PxC i PP es quedaren sols votant en contra la moció de la CUP, que va tenir el suport del PSC, Iniciativa i CiU, de retirar la medalla de ciutat a organismes franquistes.

            En resum, vaig trobar tant als regidors de CiU, (que governen en absoluta minoria,8 de 27), com els de l’oposició de PSC i CUP no gaire enèrgics a l’hora de replicar a PxC i el PP. Inicitiva sí que va estar més combativa. Potser es deu al fet que el Ple durés set hores i que PSC i Iniciativa ja havien polemitzat i molt amb CiU pel tema de la gestió de les obres de la nova escola i la sorpresa que es va treure l'alcalde a mig Ple, amb manifestació al carrer i pancartes a la sala, informant que casualment aquell migdia la Generalitat havia presentat la llicència d'inici de les obres, però no vaig percebre una esquerra amb discurs clar front la islamofòbia rotunda de PxC i  més ambigua del PP.  Potser és perquè no volen estar constantment replicant a PxC per no fer-li el joc. Potser pensen que repetir una i altra vegada que el fet d'obrir mesquites és un dret que cal respectar, i tornar a rebatre el discurs islamòfob que constantment proclama PxC els pot anar electoralment en contra. Potser va influir el fet que el PSC de Mataró estava pendent del Congrés d'ahir dissabte que va triar nou Primer Secretari, Xesco Gomar, que no és regidor, i del rumb que agafi la nova executiva front el discurs persistent de PxC i PP.  
       (Per cert, el dimecres 21 de març a les 19 hores, presento el llibre a Mataró)

                    Sant Vicenç de Castellet i Badalona

             

    El dia abans d’aquest Ple de Mataró Josep Anglada i una quinzena de militants de PxC anaren al Ple de Sant Vicenç de Castellet, on PxC no té representació i governen en coalició CiU o PSC a manifestar-se contra la mesquita de carrer Clot de Tufau que  PxC qualifica d’il·legal. És un fet que molts oratoris i mesquites anteriors a la Llei de Culte, de la mateixa manera que moltes esglésies catòliques o evangèliques, no compleixen la normativa i tenen uns terminis per adaptar-se. Però com hem vista  Mataró o a Salt, PxC també rebutja que en facin de noves les quals llavors complirien fil per randa tota les normatives.  

            Jo he preguntat a l’alcalde  De St Vicenç, Joan Torres, per la situació d’aquest oratori i ha declinat fer cap declaració.

            Per últim vull fer esment que a Badalona, on el passat 20 de desembre, l’alcalde del PP, Xavier García Albiol, va presentar una moció demanant una moratòria d’un  any a l’obertura d mesquites per aconseguir així, evitar l’obertura d’un oratori de 140 metres quadrats al carrer Listz del barri de la Salut. Ara PxC pensa fer una campanya contra la mesquita i contra Albiol per permetre-la.

            Albiol va perdre la moció en votar-hi en contra els regidors del PSC, Iniciativa i CDC –el d’UDC va sortir del Ple instant abans—. (Veure article meu al Periódico sobre la proposta d'Albiol) Albiol, no volia que s’obrís l’oratori donat que segons ell, convertiria el barri en un guetto ,sabent que la seva proposta no s’aprovaria. Ara, doncs, Josep Anglada ha anunciat que farà una campanya a Badalona amb manifestació inclosa. Albiol va obrir la caixa dels trons, identifica  maliciosament mesquites amb guetos, pretén impedir el dret a la llibertat religiosa, i PxC agafa el relleu, sacsejarà la convivència i li farà beure la seva medicina.  

ARTICLE AL PERIÓDICO SOBRE LA PROPOSTA DE MORATÒRIA DE GARCÍA ALBIOL A NOVES MESQUITES

 link article El Periódico 20-12-2011 clica aquí

Repitiendo el guion de las mezquitas

Albiol no aconseguirà congelar avui a Badalona l'obertura de nous centres de culte musulmans

Dimarts, 20 de desembre del 2011

Albiol no conseguirá congelar hoy en Badalona la apertura de nuevos centros de culto musulmanes

XAVIER
RIUS

Tras la campaña de las elecciones generales, en la que pese a votarse las cámaras que legislan y gestionan la inmigración el PP evitó hablar de la cuestión, el alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha decidido retomar su discurso habitual con una propuesta que se votará hoy en el pleno municipal, destinada a congelar la apertura de nuevas mezquitas y centros de culto. Una propuesta similar a la que hizo el alcalde democristiano de Salt, Jaume Torramadé, en agosto, que solo sirvió para tensar la convivencia y que en modo alguno impedirá la construcción de una mezquita en Salt, pero sí ha evitado, de momento, que los evangelistas africanos inauguren el local adaptado a las exigencias de la ley de culto. Parece que Torramadé pretendía con dicha moratoria ganar tiempo tras el anuncio del Govern catalán de modificar la ley de centros de culto aprobada con el tripartito.
Albiol justifica su deseo de impedir la apertura de nuevas mezquitas con el argumento de que su apertura en barrios con un 35% de inmigración los convertiría de manera irreversible en guetos. Argumentos que recuerdan los de Torramadé para justificar su moratoria cuando dijo que deseaba evitar que se convirtiera en un parque temático de religiones de inmigrantes. Y si es cierto que algunos barrios de Salt, en los que la mayoría de habitantes no son autóctonos, tendrían las características de lo que se califica como guetos, dicho fenómeno se produjo en el periodo 1999-2007, cuando él fue alcalde. Y precisamente la zona pactada durante el pasado mandato por la entonces alcaldesa socialista, Iolanda Pineda, para ubicar los nuevos centros de culto está fuera de dichos barrios.

A diferencia de la propuesta de Torramadé en Salt, que se pudo aprobar gracias a los dos tránsfugas de Plataforma per Catalunya, que desde entonces acostumbran a votar todas sus propuestas facilitándole la mayoría absoluta, la suspensión no prosperará en Badalona dado que PSC, CiU e Iniciativa, si votan juntos, superan en concejales al PP. Y si en algún lugar los concejales de CiU han tenido en inmigración una posición clara y acorde con los consensos alcanzados los pasados años, como el Pacte Nacional per la Immigració y las leyes de acogida y de centros de culto, ha sido en Badadalona con los ediles Ferran Falcó y Josep Pera. Así, en el anterior mandato ellos eran los responsables de las áreas de seguridad, convivencia e inmigración y se destacaron por apoyar la normalización del culto islámico. Y dicha normalización solo se logra facilitando –que no regalando ni subvencionando nada, como insinúan Josep Anglada, García Albiol y algún dirigente de CiU–, la apertura de nuevas mezquitas con todos los requisitos de insonorización, acceso distinto al de escaleras de vecinos, etcétera, y así poder cerrar los bajos de edificios sin condiciones, en los que se ubican muchos oratorios. Además, los convergentes Falcó y Pera, al igual que hacen los responsables municipales del PP en la práctica totalidad de municipios que gobiernan, facilitaron el alquiler de polideportivos y espacios municipales en días señalados de mucha afluencia de fieles como los del Ramadán.
Albiol, en cambio, siendo alcalde este agosto, con argucias como que el personal municipal estaba de vacaciones o argumentando cuestiones de seguridad del patio de un instituto en desuso, impidió que alquilaran equipamientos de propiedad o gestión municipal, mostrando una actitud de dureza frente al supuesto buenismo del anterior equipo de gobierno. Aquellos mismos días de agosto ordenó una serie de inspecciones de comercios de alimentación —regentados la mayoría por inmigrantes—, muchos de los cuales ya habían tenido expedientes o sanciones por incumplimiento de normativas de higiene y, tras precintar tres comercios, lo comunicó en rueda de prensa frente a la supuesta pasividad de los anteriores responsables municipales de Badalona y de los equipos de gobierno del resto de municipios del área barcelonesa. Pasividad ante los comercios que no es cierta, si bien los ayuntamientos de Santa Coloma, L’Hospitalet y Barcelona no inspeccionan los comercios en forma de redada ni convocan ruedas de prensa cada vez que clausuran un establecimiento.

Y volviendo al tema de las mezquitas, sorprende que el Govern, tras el anuncio de modificación casi de urgencia de la ley de centros de culto que hizo el portavoz Francesc Homs, hace tres meses, con un lenguaje más propio de Albiol, Torramadé o Duran Lleida, todavía no haya iniciado los trámites en el Parlament. Y es que si miramos el nuevo texto, prácticamente no cambia la ley vigente, elaborada por el tripartito. Ley que, tras imponer criterios de acceso, insonorización y seguridad, solo facilitaba y orientaba a los ayuntamientos para calificar suelo compatible para usos religiosos de acuerdo con «las necesidades y las disponibilidades». La propuesta de CiU no cambió nada, pero dio muestra de dureza ante los musulmanes, como la que mostrará Albiol hoy en Badalona.

Periodista 

LA SENTÈNCIA DEL JUDICI A ANGLADA I FUENTES AJORNADA PEL DIA 18

La sentència del judici per la falsa octaveta que va repartir PxC a Vic, dies abans de les eleccions municipals de 2007, que s'havia de fer pública el dilluns, s'ha ajornat pel divendres 18, últim dia de campanya electoral. Penso que encara que Joan Carles Fuentes sigui condemnat i Anglada absolt o condemnat a una pena de menys de sis mesos, Anglada en sortirà beneficiat perquè sortirà l'últim dia de campanya a Tele 5, Antena 3, Intereconomía, etc... clamant contra les mesquites i la penetració de l'islam a Catalunya.
Més informació:

JUDICI A ANGLADA PER LA FALSA OCTAVETA DE VIC

Demà 17 d’octubre a les 10  està previst a Manresa, la celebració del judici a Josep Anglada i Juan Carlos Fuentes, acusats dels delictes d’incitació a l’odi racial i de difusió d’informacions injurioses sobre grups, en relació amb la seva ideologia o creences, (article 510 del Codi Penal) El judici es fa a Manresa en no haver-hi Penal a Vic, on només es fan alguns judicis breus o sense gaires testimonis.

Els fets que motiven aquest judici van succeir a Vic, durant la campanya de les eleccions municipals de l’any 2007. Se’ls acusa de l’edició i distribució d’un pamflet on falsament s’hi deia que els autors eren un grup de marroquins. En aquest pamflet es cridava irònicament a votar determinats partits que, suposadament,  afavorien els immigrants. Així mateix, s’hi donaven informacions falses i calumnioses sobre el col·lectiu magrebí. També reconeixia que el partit Plataforma per Catalunya pretenia expulsar i fer la vida impossible als immigrants. 
Era evident que no l'havia escrit cap col.lectiu magribí perquè les lletres en àrab de l'encapçalament  estaven mal escrites i no volien dir res. Les mateixes fotos de paradetes electorals que apareixien estaven penjades des de feia uns dies al web de PxC.

Malgrat que inicialment Anglada va negar cap relació amb la redacció i distribució del full,  davant la denúncia de Veus Diverses i d’associacions islàmiques a la Junta Electoral, els mossos d’esquadra van localitzar la immprempta on s’havia fet (prop la Universitat de Vic) i la factura a nom de Juan Carlos Fuentes, que llavors era candidat a regidor per aquest partit. Ell va confessar haver-se trobat aquest full ja redactat i, en creure que li anva bé electoralment, havia  encarregat la impressió i haver distribuït aquests pamflets, malgrat que als fulletons s’hi deia que els autors eren, pretesament, marroquins. Inicialment el jutge va considerar que havia de jutjar-se com a falta, no com a delicte. Però es va recórrer a l’Audiència de Barcelona que va decidir que fos Penal, i Anglada seria cridat a declarar el passat 16 de març als jutjats de Vic. Allà, davant el jutge i els advocats, va reconèixer haver fet les còpies, però a fora, davant la premsa ,ho va negar tot i va fer un al·legat contra els musulmans i que es facin mesquites.

El fiscal demana per Josep Anglada i Juan Carlos Fuentes la pena d’un any i sis mesos de presó, així com inhabilitació per presentar-se de candidats a les eleccions amb suspensió de càrrec públic pel mateix període, i multa.

L’associació SOS Racisme demana les penes de: 3 anys de presó per Josep Anglada, amb inhabilitació per presentar-se com a candidat, amb suspensió per exercir càrrecs públics pel mateix temps, i multa; 2 anys de presó per Juan Carlos Fuentes,  amb pena d’inhabilitació per presentar-se com a candidat amb suspensió per exercir càrrecs públics pel mateix temps, i multa.

L’acusació particular, exercida pel Centre Cultural Islàmic de Vic, Comunitat Musulmana de Vic i Veus Diverses, demana les penes de 3 anys de presó pel Sr. Josep Anglada, amb inhabilitació per presentar-se com a candidat, amb suspensió per exercir càrrecs públics pel mateix temps, i multa; 2 anys i mig de presó per Joan Carles Fuentes,  amb inhabilitació per presentar-se com a candidat, amb suspensió per exercir càrrecs públics pel mateix temps, i multa; i, també, un any de suspensió d’activitats i clausura de locals de la Plataforma per Catalunya.

La defensa serà exercida per l’advocat José María Ruiz Puerta, conegut per la seva militància en organitzacions espanyoles d’ultradreta. Cal dir que l’advocat Estevan Gómez Rovira, conegut pels seus recursos contra el català, que defensava Anglada en aquesta causa, va deixar PxC ara un any, marxant amb Pablo Barranco (efímer Secretari General), a causa que Anglada tindria a les seves llistes electorals una persona condemnada a dos anys de presó pel Tribunal Suprem, per vendre contractes de treball falsos a immigrants que pagaven una important suma amb l'esperança -equívoca- de ser regularitzats. Gómez Rovira és d'extrema dreta, però, en aquest aspecte, coherent. L'acusació la porta l'advocat Toni Iborra.

S’ha de dir que l’article 510 del Codi Penal ha quedat força devaluat després de la sentència de fa mig any de la Sala Segona del Suprem pel cas de la Llibreria Kalki i militants del MSR, que va dir que només hi ha delicte si s’ha provocat en concret vers algú l’odi, la violència o la discriminació. Jo sóc dels que crec que cal reformular aquest article i incloure no només “los que provocaren..”, sinó, també, “el crear un clima d’hostilitat vers....”  

El periodista Xavier Bosch, va rebre a l'AVUI aquesta octaveta, va creure que l'havia escrit aquest inexistent col.lectiu magribí i la va publicar a la seva columna al diari!