Showing posts with label Miguel Ángel Aguilar. Show all posts
Showing posts with label Miguel Ángel Aguilar. Show all posts

Wednesday, December 11, 2013

GARCÍA ALBIOL ABSOLT DEL DELICTE D'INCITACIÓ A L'ODI I LA DISCRIMACIÓ. Una vegada més, tot i reconèixer els fets i qualificar-los de vexatoris, s'interpreta que no és delicte


Imatges del dia del judici

L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha estat absolt pel Jutjat Penal n 18 de Barcelona del delicte d'incitació a l'odi i la discriminació en base a motius d'origen ètnic tipificar a l'article 510-1 i 510-2 del Codi Penal pels pamflets repartits el   24 d'abril de 2010, quan Albiol va repartir un fulletó preelectoral  del PP "¿Tu barrio es seguro?", en el que afirmaba: "Estoy a solo dos concejales de ganar las elecciones  municipales. Si en 2011 soy el alcalde os aseguro que: Podremos salir por el barrio con la Seguridad de no ser acosados ni atracados". 

En el que el text i les imatges es culpabilitzava a immigrants, sobretot als romanesos de ser responsables de la inseguretat, brutícia i delinqüència. Però tal com ja vaig explicar aquí fa uns dies, l'acusació es va basar més en els declaracions fetes per Albiol els dies posteriors, qualificant a la totalitat de gitanos romanesos de Badalona de delinqüents que havien de ser expulsats o anar a la presó els dies posteriors. 

En el judici celebrat el passat 20 de novembre a Barcelona, la fiscalia i l'acusació particular, exercida per SOS Racisme, van demanar un any de presó, 8000 euros de multa i la inhabilitació al càrrec i sufragi passiu (ser candidat) durant el temps de la condemna.

Albiol va ser jutjat en un moment que l'article 510 s'està modificant en el Congrés del Diputats  per adaptar-se a exigències de la Unió Europea i les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, donat que després de les últimes sentències del Tribunal Suprem ,que han considerat que prima la llibertat d'expressió i no hi ha delicte si no hi ha una voluntat clara d'incitar a l'odi i, acte seguit, ningú no actua discriminant, o actuant amb odi o violència cap el col·lectiu afectat. (clicar per llegir proposta de nou redactat).   

De fet,  el mateix Fiscal, Miguel Ángel Aguilar, ja va demanar en el judici que s'apliquessin les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans i els acords i normatives europees signats per Espanya, donat que si s'aplicava l'article tal com el va interpretar el Suprem pel cas de la llibreria Kalki l'any 2011, l'article queda buit de contingut.  El Jutjat Penal, però no ha entrat a valorar l'imperatiu de considerar vigents i d'obligat compliment els acords, directives internacionals signats per Espanya, ni les sentències del Tribunal de Drets Humans, sinó que, donat que encara no s'ha modificat el redactat de l'article 510, l'ha aplicat de manera que s'entén que no hi ha delicte si acte seguit ningú actua amb odi o discriminació. I no només es basa en la sentència del Suprem pel cas Kalki, sinó també en la posterior de l'Audiència de Barcelona de juny de 2011 per la que s'absol PxC per l'octaveta falsa de 2007, tot i reconèixer que n´és l'autora. 

A la sentència s'afirma que “Un procés penal no té com a finalitat valorar la personalitat de l’acusat ni la seva conducta en general, ni jutjar les seves declaracions des d’un punt de vista moral o polític.

Així la sentència per justificar la interpretació actual de l'article 510 diu que: "Sin embargo,respecto a otros dos elementos que derivarían del art. 18.1 del CP, como son que la incitación sea directa, y que se refiera a actos concretos, la Sentencia del Tribunal Supremo de 12-4-2011 (sentència 259/2011, cas llibreria Kalki) dice que "es preciso que se trate de una incitación directa a la comisión de hechos mínimamente concretados de los que pueda predicarse la discriminación,el odio o la violencia contra los referidos grupos o asociaciones y por las razones que se especifican en el artículo."

Y la Sección 5ªen Sentenciade 29-6-2012 (cas de l'octaveta falsa repartida per PxC a Vic el maig de 2007) afirma: 
"el panfleto transcrito en el apartado de hechos probados, no es constitutivo del delito de provocación al odio, pues ninguna de las expresiones recogidas en el mismo supone una invitación directa y convincente a cometerningún delito en concreto, por lo que la intervención del derecho penal no esposible."

A la sentència feta pública avui, tot i reconèixer que Albiol va excedir ofenent i vexant el col·lectiu gitano romanès, manifesta que:

"El acusado precisó expresamente que no se refería a los rumanos, ni a los gitanos; y habría que añadir que sus declaraciones ni siquiera se dirigieron a los gitanos rumanos, sino solamente a los gitanos rumanos que se habían instalado en Badalona".

"Se puede argumentar que una crítica grave e injusta contra los gitanos rumanos que viven en Badalona podría afectar a todos los rumanos o a todos los gitanos; pero ese tipo de especulación no tiene cabida en un proceso penal como elemento interpretativo para calificar de racistas o xenófobas unas declaraciones que en sí mismas no se refieren a una etnia o a una nacionalidad.
Más bien se observa lo contrario: don Xavier Garcia Albiol insiste siempre en que no quiere criticar a todos los rumanos, y que su relación con los gitanos es excelente."
"En definitiva, loshechos probados no encajan con la acción de provocarque exige el art. 510.1 CP, ni con la exigencia de que el autor de los hechos haya obrado por motivos racistas, antisemitas, religiosos, etc"

"En el presente caso don Xavier García Albiol no realizó susdeclaraciones, ni distribuyó el folleto, por las características de las personas a las que se criticaba; la acción del Sr. GarcíaAlbiol derivó de su convicción de que estas personas cometían delitos, y probablemente hubiera llevado a cabolas mismas acciones si el grupo que él pensaba que cometía numerosos delitoshubiera tenido otras características.
La no concurrencia de temerario desprecio de la verdad, ni de"animusiniurandi",ni fundamento en las características étnicas, nacionales o ideológicas del colectivo objeto de la injuria, hacen que no se den los requisitos del art. 510.2 CP, y por lo tanto la sentencia debe ser absolutoria"

SOS Racisme, que va fer d'acusació, explicarà el recurs que pensa presentar, en una roda de premsa demà al migdia.  

Text de la sentència (clica) 

SOS Racisme ha anunciat que presentarà recurs i lamenta el precedent que la sentència justifiqui que vexar un col·lectiu per motius electorals o polítics sigui legítim (clica per anar a la roda de premsa de SOS Racisme)

 COMUNICAT DEL PSC DE BADALONA:

Ni la mentida, ni la manca d’escrúpols tenen càstig penal, però si mereixen la reprovació moral

11 de diciembre de 2013
Xavier Garcia Albiol ha injuriat, ha vulnerat l’honor de persones i ho ha fet per motius electoralistes, per aconseguir vots de manera reprovable, ho diu la sentència que l’absol perquè, a interpretació del jutge, aquests fets no formen part dels delictes de que li acusaven. Però si que defineixen una persona i una manera de fer política.

El socialistes de Badalona estem molt allunyats d’aquest “tot si val” que guia la manera de fer política del alcalde del PP. Una manera de fer, mentidera i sense escrúpols, de la que avui mateix hem tingut una bona mostra amb el seu intent de vincular-nos al procés que l’ha conduït a seure a la banqueta dels acusats i ser jutjat.

El socialistes ni hem promogut ni hem format part d’aquest procés. Ho hem mirat sempre des d’un profund escepticisme. Sempre hem considerat que les controvèrsies polítiques s’han de dirimir en la política i no en l’àmbit de la justícia. I perquè creiem en la política, en la bona política, malgrat lo difícil que ho posen personatges com Albiol, continuarem denunciant les seves mentides i la seva falta d’escrúpols.

Hem assistit amb vergonya al trist espectacle de veure a l’alcalde de la nostra ciutat essent jutjat pel mateix delicte del que fins ara només havien estat jutjats grups de neo-nazis, militants de Plataforma per Catalunya i el propi Josep Anglada. I hem vist també que, com ells ha estat absolt. La llibertat d’expressió que ens empara a tots, també ho fa amb expressions i conductes com la dels esmentats, per molt repugnats que ens puguin semblar.

Garcia Albiol ha quedat absolt perquè com diu la sentència: “Un procés penal no té com a finalitat valorar la personalitat de l’acusat ni la seva conducta en general, ni jutjar les seves declaracions des d’un punt de vista moral o polític.”

Això ens correspon a nosaltres, als ciutadans i ciutadanes de Badalona.

I en aquest sentit als socialistes de Badalona no ens tremolarà la veu cada cop que tinguem que alçar-la per desemmascarar les falsedats, corrupteles i mentides d’un alcalde i un govern nascut des de la injuria i la vulneració de l’honor.

Avui la ciutat ha tancat el vergonyós episodi del judici. Més d’hora que tard tancarà el vergonyós episodi de l’alcaldia de Xavier Garcia Albiol.

Badalona, 11 de desembre de 2013

 COMUNICAT D'UNITAT CONTRA EL FEIXISME I EL RACISME
Lamentem la decisió judicial en el cas de Xavier García Albiol. Saludem l’esforç de SOS Racisme pel seu intent d’acabar amb la impunitat del racisme, mitjançant els tribunals. El cas demostra, una vegada més, les mancances de les lleis vigents a l’Estat espanyol i de l’actual sistema judicial davant el racisme i el feixisme. El fet de permetre la “llibertat d’expressió” per atacar i insultar una part de la població contrasta amb la voluntat del PP de limitar la llibertat d’expressió en molts altres àmbits.

Però, donat que sembla que es permet difondre octavetes que diuen mentides respecte a la gent romanesa o gitana, suposem que no tindrem problemes si difonem octavetes que expliquin veritats respecte al PP i al propi García Albiol. Fets rellevants no falten, des de declaracions de contingut xenòfob fins a connexions amb el franquisme… Properament, parlarem amb les entitats de Badalona adherides a UCFR per mirar de posar en marxa aquesta iniciativa.
Unitat contra el feixisme i el racisme, Barcelona, dimecres, 11 de desembre
--
Unitat contra el feixisme i el racisme
http://unitatcontraelfeixisme.org
http://www.facebook.com/unitatcfr


Wednesday, November 20, 2013

LES DECLARACIONS POSTERIORS D'ALBIOL, QUALIFICANT ELS GITANOS ROMANESOS DE PLAGA, AFIRMANT QUE TOTS HAN VINGUT A DELINQUIR I HAN DE SER EXPULSATS O EMPRESONATS, I L'ÚS INCORRECTE DE XIFRES SOBRE DETENCIONS DE ROMANESOS ATRIBUINT-LOS EL GRUIX DE DELICTES, BASE DE FISCALIA I L'ACUSACIÓ PER DEMANAR LA CONDEMNA

Avui s'ha celebrat a la Ciutat de la Justícia de Barcelona el judici a l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, acusat d'un  presumpte delicte d'incitació a l'odi i la discriminació per motius d'origen ètnic, tipificat a l'article 510 del Codi Penal, demamant-li la fiscalia i l'acusació particular, exercida per SOS Racisme, un any de presó, 8000 euros de multa i la inhabilitació al càrrec i sufragi passiu (ser candidat) durant el temps de la condemna. El fiscal coordinador de delictes d'odi i discriminació, Miguel Ángel Aguilar, ha exercit el ministeri fiscal.

         Els fets jutjats van tenir lloc el 24 d'abril quan Albiol va repartir un fulletó preelectoral  del PP "¿Tu barrio es seguro?", en el que afirmaba: "Estoy a solo dos concejales de ganar las elecciones  municipales. Si en 2011 soy el alcalde os aseguro que: Podremos salir por el barrio con la Seguridad de no ser acosados ni atracados". En el que el text i les imatges es culpabilitzava a immigrants, sobretot als rumanesos de ser responables de la inseguritat, brutícia i delinqüència. però tal com ja explicava aquí fa uns dies, l'acusació es basava més en els declaracions fetes per Albliol els dies posteriors que en cointingut del diptic del PP.

 
 
Xavier García Albiol, moments abans d'iniciar el judici a la Ciutat de la Justícia, acompanyat de la cúpula del PP català


     García Albiol ha arribat a la Ciutat de la Justícia a les 9,45 del matí, mentre dos grups, uns de detractors convocats per SOS Racisme i Àgora Badalona, i un altre més nombrós de partidaris d'ell esperaven a la porta.Albiol ha arribat acompanyat pel regidor del PP de Barcelona, Alberto Fernández Diaz, i regidors de Badalona i L'Hospitalet. La presidenta del PP català, Alícia Sánchez Camacho, que era al parlament, ha arribat una estona més tard.
En entrar l'alcalde de Badalona ha fet diverses declaracions manifestant que ell no hauria incitat a l'odi o la discriminació contra cap col·lectiu concret, sinó que només havia denunciat l'incivisme i els fets delictius de certs grups d'immigrants. 

DADES INCORRECTES: NI 240, NI 83 GITANOS ROMANESOS, NI TOTS ELS GITANOS
     Ja dins la sala, la fiscalia i l'acusació particular han centrat la seva acusació, més que en el fulletó, en les declaracions que va fer dies posteriors i l´ús incorrecte de dades que criminalitzaven generèricament als gitanos romanesos de ser tots delinqüents. Albiol va declarar aquells dies que 240 romanesos havien estat detinguts, per després reduir-ho a 83, culpabilitazant al col·lectiu gitano romanès en el seu conjunt de ser autor de la quarta part dels delictes de la ciutat. Però les declaracions de dos agents de la Guàrdia Urbana que van fer l'informe sobre 83 detencions de romanesos han aclarit que no és tractava de 83 persones, donat que alguns havien estat detinguts diverses vegades. També han dit que aquest 83 detencions no totes eren  de gitanos, i a preguntes de la Fiscalia han aclarit que part dels detinguts no vivien a Badalona. Amb això el Fiscal i l'advocat de SOS Racisme han mostrat la falsedat i la volunta criminalitzadora de les declaracions per les quals atribuïa a un col·lectiu de més de 500 persones la quarta part del delictes a la ciutat.

      Tot seguit acusació i Fiscalia s'ha centrat en les declaracions de García Albiol els dies posteriors, preguntant-li per aquestes declaracions, declaracions que Albiol ha reconegut que potser alguna havia estat desafortuinada, però que si es llegien en el seu context es veuria que ell no criminalitzava ni estigmatitzava genèricament cap col·lectiu.

Les declaracions per les que s'ha preguntat a Albiol són aquestes:

 Entrevista realizada por Sr. Xavier García Albiol en fecha 25 de abril de 2010 en Cadena Ser:  

"Le tengo que decir que el colectivo rumano gitano se ha  instalado en nuestra ciudad a delinquir y a robar. Esto esta generando muchos problemas en los barrios mas densos de la ciudad, y yo creo que esto se tiene que afrontar con valentía y de cara”.
 
 Con estos colectivos lo que se tiene que tener firmeza y contundencia policial y que a estas personas se las detengan, se las ponga en mano de la justicia y que vayan a la cárcel o que se les devuelvan de donde han venido. Vuelvo a insistir, yo no estoy señalando a todas las personas ni mucho menos a la nacionalidad rumana"
Entrevista realizada por Sr. Xavier Garcia Albiol en fecha 25 de abril de 2010 en
“20 minutos TV”
 
"El colectivo rumano gitano, ha venido, concretamente a nuestra ciudad a delinquir”.

 Entrevista al Sr. Xavier Garcia Albiol a “Els Matins” de CATALUNYA RADIO.
Data 26/04/2010:
 
Entrevistador:
.- Sr.Garcia Albiol, vostè a dit que els romanesos son responsables de la majoria de delictes que es cometen, als barris de Llefia i la Salut.
Sr. Garcia Albiol: (minut 1:47)

.- Efectivament si, els que s’han instal·lat a Badalona, aquests si que estan duent a terme activitats delictives, especialment en barris com podria ser el barri de la Salut o el barri de Llefià o el barri de Sant Roc per exemple.  
 Entrevistador:
- Tenen xifres oficials?

Sr. Garcia Albiol:
-Home, miri, xifres oficials en aquest moment no en tinc...

Declaraciones del Sr. García Albiol en TVE-1 Telediario 2 día 26/04/2010
Xavier García Albiol: (minuto 00:38)

“Hay determinados individuos, que son rumanos gitanos concretamente que están creando muchos roblemas de seguridad y muchos problemas de atracos endistintos barrios de Badalona, y por tanto esto lo debemos afrontar con valentía, con decisión y decir las cosas claras”.

Manifestaciones del Sr. García Albiol recogidas Portal Youtube día 26/04/2010
Link: http://www.youtube.com/watch?v=GPzg3yhT-Ag&feature=related
Xavier García Albiol: (minut 0:36):


"Son personas honradas que han venido a trabajar pero con la misma sinceridad, tengo que decir que el colectivo rumano gitano a venido, concretamente a nuestra ciudad a delinquir".

Xavier García Albiol: (minut 0:50)
"Que aquí no sirven las políticas de integración aquí lo que se necesita son medidas contundentes, policiales, judiciales y que estas personas abandonen la calle y que los encierren en la cárcel o los devuelvan a su país".


       A llarg de torn de preguntes del fiscal i de l'advocat acusador, el jutge els ha interromput diverses vegades demanant a les parts que no debatissin amb l'acusat, sinó que es limitessin a preguntar. Albiol ha repetit que ell feia política parlant dels problemes i escoltant els veïns i ha repetit una i altra vegada que aquestes declaracions en les que es basa Fiscalia i acusació -que poso a sobre-, estaven descontextualitzades.
      Per la seva banda l'advocat d'Albiol ha insistit en el fet que l'ara alcalde de Badalona no va criminalitzar ni senyalar genèricament cap col·lectiu.

          A l'hora de les conclusions finals el Fiscal M Ángel Aguilar ha fet una exahustiva intervenció en la que ha reconegut que l'article 510, ara en fase de reforma al Congrés, no ha estat prou útil per castigar penalment aquests fets però ha recordat que les sentencies del Tribunal Europeu de Drets Humans, les directives i acords de la Unió Europea sobre lluita contra la discriminació, i els pactes internacionals signats per Espanya, passen a formar part automàtica de la normativa penal, cosa que fa que les declaracions d'Albiol, abans comentades, motiven uns sanció penal per incitar a l'odi i la discriminació i per editar proparagnda en tal sentit. 

        Aguilar ha reconegut que la sentencia de 12 d'abril de 2010 sobre la llibreria Kalki va absoldre als acusats en entendre que no hi havia delicte de provocació i incitació, si acte seguit ningú no actuava en tal sentit. Però ha recordat les diverses normatives europees que demanen als estats que persegueixin les opinions que estigmatitzen deteminats col·lectius i ha detallat les diferents normes que condemnen l'anti gitanisme, i les resolucions, tractats, acords i recomenacions del Consell d'Europa, de la Unió Europea, del Cosell d'Europa i de l'ONU relatives a la discriminació del gitanos de Romania i altres estats. Per tal cosa ha demanat que es condemni Albiol a un any de presó, multa de 8.000 euros i inhabilitació pel temps de la condemna. L'advocat de SOS Racisme, més breu, s'ha sumat a la petició de la Fiscalia. 

    Per la seva banda l'advocat defensor, Cristobal Martell, ha manifestat que Albiol no va actuar per tal de discriminar ni marginar ningú, sinó que només havia parlat de problemes que tenia la ciutat. ha repetit que coses que ha dit García Albiol  també les havia dit el conseller d'Interior Felip Puig, o el portaveu de CiU a Badalona, Ferran Falcó. Per tot això ha demanat l'absolució del seu client. El cas ha quedat vist per setència passades les 4 de la tarda.  

 
García Albiol arribant a la Ciutat de la Justícia

                                         Clica a la imatge per veure el vídeo
 MÉS INFORMACIÓ:
Acte d'ahir dimarts a Sant Roc, Discurs racista, no en el meu nom
Més informació del cas i escrit d'acusació
Albiol no va a l'acte a Badalona amb Malala, la noia pakistanesa premi Sajarov.
Escàndols a l'equip de govern d'Albiol

Sunday, July 21, 2013

MANIFESTACIÓ PEL TANCAMENT DE LA LLIBRERIA EUROPA. FINS QUE NO ENTRI EN VIGOR LA REFORMA DE L'ARTICLE 607 HI HAURÀ IMPUNITAT

Ahir dissabte amb motiu d'una xerrada que feia el líder de Democracia Nacional Joven, Pedro Chaparro (clica) a la llibreria Europa de Barcelona, el col·lectiu Gracia Antifeixista va convocar una manifestació contra l'acte i pel tancament de la llibreria Europa a la que van assistir unes 200 persones, impedint els mossos d'esquadra que els manifestant arribessin a la porta del local.



Fotos: Víctor Serri, B Cazorla i la Directa. En aquest última, un grup d'identitaris o ultradretans esperen per entrar a l'acte.

Lamentablement després de la sentencia de Tribunal Constitucional, buidant de contingut l'article 607-2 que castigava la negació de l'Holocaust, i de la sentència del Suprem que buida també de contingut l'article 510 d'incitació a l'odi, la violència i la discriminació per motius de raça, origen, religió, opció sexual, minusvalia, etc... la majoria de sentències acaben sent absolutòries en nom de llibertat d'expressió. Fins i tot Pedro Varela va haver de ser indemnitzat en haver-se "vulnerat el seus drets" per la demora en dictar-se sentència ferma.

Aquest fet ha motivat que des de diverses instàncies judicials, entre elles la Fiscalia de Barcelona que té un fiscal de delictes d'odi (clica) s'ha proposat un nou redactat per tal que aquest fets puguin ser castigats, redacta exigigit també per una normativa europea. 



Proposta de nou redactat adaptant-lo a l'Acord Marc europeu, fet per Fiscalia i diversos juristes, inclós en el projecte de reforma de Codi Penal del ministre Ruiz Gallardón. Si aquest text estigués vigent, la situació de la llibreia Europa i de les sentencies sobre declaracions i pamflets de PxC i alguns dels seus dirigents seria una altra:


REDACTADO PROPUESTO EN EL ANTEPROYECTO:


Centésimo septuagésimo noveno. Se modifica el artículo 510, que queda redactado del siguiente modo:
“1.- Serán castigados con una pena de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses:
a)     Quienes fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad.
b)     Quienes lesionen la dignidad de las personas mediante acciones que entrañen humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos a que se refiere el apartado anterior o de una parte de los mismos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a ellos.
2. Serán castigados con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de seis a doce meses:
a) Quienes produzcan, elaboren, posean con la finalidad de distribuir, faciliten a terceras personas el acceso, distribuyan, difundan o vendan
escritos o cualquier otra clase de material o soportes que por su contenido sean idóneos para fomentar, promover, o incitar directa o indirectamente al odio, hostilidad discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad, o para lesionar la dignidad de las personas por representar una grave humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos mencionados, de una parte de ellos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a los mismos.
Las penas se impondrán en su mitad superior cuando la difusión de los contenidos a que se refiere el párrafo anterior se hubiera llevado a cabo a través de un medio de comunicación social, por medio de Internet, o mediante el uso de tecnologías de la información, de modo que aquél se hiciera accesible a un elevado número de personas.
b) Quienes enaltezcan o justifiquen por cualquier medio de expresión pública o de difusión los delitos que hubieran sido cometidos contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual,  enfermedad o discapacidad, o a quienes hayan participado en su ejecución.
c) Quienes nieguen, hagan apología, o trivialicen gravemente los delitos de genocidio, de lesa humanidad o contra las personas y bienes protegidos en caso de conflicto armado que se hubieran cometido contra un grupo o una parte del mismo por
motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, la situación familiar o la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia al mismo, y que hubieran sido declarados probados por los Tribunales de Nüremberg, por la Corte Penal Internacional o por otros Tribunales internacionales, cuando de este modo se promueva o favorezca un clima de violencia, hostilidad, odio o discriminación contra los mismos.
3.- El Juez o Tribunal acordará la destrucción, borrado o inutilización de los libros, archivos, documentos, artículos y cualquier clase de soporte objeto del delito a que se refiere el apartado anterior o por medio de los cuales se hubiera cometido.
Cuando el delito se hubiera cometido a través de tecnologías de la información y la comunicación, se acordará la retirada de los contenidos.
En los casos en los que, a través de un portal de acceso a Internet o servicio de la sociedad de la información, se difundan exclusiva o preponderantemente los contenidos a que se refiere el apartado anterior, se ordenará el bloqueo del acceso o la interrupción de la prestación del mismo.”
Centésimo octogésimo. Se introduce un nuevo artículo 510 bis, con la siguiente redacción:
“Se impondrán las penas superiores en grado a las previstas en el artículo anterior cuando los hechos en él descritos fueran cometidos por quienes pertenecieren a una organización delictiva, aunque fuera de carácter transitorio. A los jefes, encargados o administradores de la organización se les impondrán las penas superiores en grado a las previstas en el artículo anterior.”
Centésimo octogésimo primero. Se introduce un nuevo artículo 510 ter, con la siguiente redacción:
“Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los delitos comprendidos en los dos artículos anteriores, se le impondrá la pena de multa de dos a cinco años. Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33. En este caso será igualmente aplicable lo dispuesto en el número 3 del artículo 510 del Código Penal.”
 

Friday, June 14, 2013

XERRADA COL·LOQUI DEL FISCAL M. ÁNGEL AGUILAR ORGANITZADA PER LA FUNDACIÓ ACSAR: “La lluita contra el racisme i la xenofòbia des de l’àmbit judicial”

Avui ha tingut lloc, en el marc dels esmorzars-col·loquis organitzats per la Fundació ACSAR (clica), una xerrada de Miguel Ángel Aguilar,  Fiscal Coordinador de Delictes d'Odi i Discriminació de la Fiscalia de Barcelona.



L'acte ha estat presentat pel seu president, el diputat al Congrés, Carles Campuzano, i entre els assistents s'hi trobaven el Director d'Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch, el Comissionat d'Immigració de l'Ajuntament de Barcelona, Miquel Esteve, tècnics d'immigració de diferents administracions, i representants polítics de CiU, ERC i PSC, vinculats a la gestió de la immigració, a les sectorials d'immigració o a moviments antiracistes, i persones vinculades o estudioses del fenòmen migratori, sigui des de l'àmbit acadèmic o associatiu.

          El Fiscal Miguel Ángel Aguilar, ha explicat que la justícia i la societat està en aquesta problemàtica en una situació similar a la que hi havia amb la violència de gènere fa 15 anys, donat que fins ara els poders públics no l'havien tingut gaire en la seva agenda. Ha recordat que el seu servei o fiscalia especialitzada en temes d'odi i discriminació es va crear el 2009 a Barcelona, sent fins no fa gaire l'única existent tot l'Estat, si bé fa uns mesos s'ha creat la mateixa figura de Fiscal de Delictes d'Odi i Discriminació a Madrid, València, Sevilla i Màlaga.
                    
                ELS 10 PROBLEMES PER PERSEGUIR ELS DELICTES D'ODI
         Després de definir que són els delictes d'odi , ha enumerat en deu punts les dificultats per perseguir aquests delictes. 
        El primer és el desconeixement dels fets per la manca d'estadísques, donat que fins 2009 s'arxivaven com lesions, amenaces, insults, etc. Així es va fet amb mossos d'esquadra un protocol per arxivar-los i quantificar-los indicant si es tractava de racistes, homòfons, antisemites, etc. Aquest primer pas no va significar automàticament que els policies funcionaris judicials sapiguessin introduir-los al sistema informàtic. Ara el Ministeri de l'Interior vol reproduir aquesta catalogació, si bé de moment no costarà en les estadístiques judicials.
Aquest deconeixement de la situació també es deu a que moltes de les víctimes no denuncien en no confiar en la justícia, per por a que en cas de ser estrangers puguin ser expulsats, o pel que fa a la homofòbia, a desvetllar la seva condició o comportament sexual que quedaria registrat i podria transcendir al llarg del procés penal.

          El segon problema és la tendència a la minimització del problema, i ha posat com exemple l'agressió al metro de l'any 2007 d'una dóna llatina que va rebre patades al cos i la cara mentre ho gravava la càmera de seguretat i que, incialment, només va ser motiu d'un judici de faltes per lesions. També ha explicat com sovint els cossos policials recomanen a la víctima d'una discriminació -no deixar entrar en un establiment-, que vagin a l'oficina del consumidor.

              El tercer és la insuficient informació sobre la diversitat humana, cultural i religiosa de la policia i funcionaris de l'administració de justícia. I ha posat l'exemple de com sovint es defineix com a musulmans o àrabs a les persones que porten turbant, quant de fet majoritàriament són indis sikjs. Aquesta manca de coneixement sovint impedeix documentar la motivació xenòfoba. Aguilar ha lamentat que pintades amb la creu gamada a un bar gai o a la porta d'una associació d'immigrants es persegueixi com un simple dany al mobiliari públic o la paret, sense valorar-ho com una amenaça a la integritat física i moral de la gent que va aquell local.
        
            El quart és el desconeixement dels seus codis, simbologia i vestimenta per part de la policia i funcionaris judicials. Així ha explicat el significat de certs símbols geomètrics o numèrics com el 88 o el 18 que mostren ja pertinença o intenció.

              El cinquè és major control de símbols i pancartes als estadis de futbol i persecució de crits racistes. Ha indicat que la llei catalana de l'any 2.000 està antiquada, i que l'espanyola de 2007 és més clara. Ha comentat l'anècdota d'un grup de seguidors nazis que entrava al camp per la porta 18 o 88.

            El sisè és la poca persecució de l'assetjament escolar per motius ètnics, religiosos o d'opció sexual.

            El setè que cal més persecució del discurs de l'odi i el seu encaix amb la defensa de la llibertat d'expressió. A Estats Units i Canada no està castigat, però sí a Europa. Ha posat exemples de lletres de música de grups com Batallón de Castigo. Gràcies a l'acció de la Fiscalia ara a la demarcació de Barcelona ja no es fan concerts nazis en locals oberts.    
          
             En aquest sentit ha explicat la necessitat de reformar l'article l'article 510 del Codi Penal   (incitació a l'odi la violència i la discriminació per motius de raça, ètnia, religió, opció sexual, minusvalia, etc) després de la interpretació que en va fer el Tribunal Suprem pel cas de la llibreria Kalki o com s'ha hagut d'indemnitzar Pedro Varela per la tardança del procés en el que, més a més, el Tribunal Constitucional va anul·lar part del redactat de l'article 607. Ara en el text que proposa el Govern (que recullo a sota) quedarà molt millor redactat recollint un Acord Marc de la Unió Europea i recupera part del contingut derogat del 607 (negació i apologia genocidi).
    
           El vuitè problema és que es continuen fent identificacions per part dels cossos policials en base a motius ètnics, tot i que una circular de 2012 va regular el buit legal anterior denunciaven els sindicats policials i ONGs
      
         El novè  és la manca de formació de policies, advocats, forenses, funcionaris judicials, personal de seguretat privada, etc.

         I el desè és la necessitat de reformes legals, com el nou redactat pel 510 i 607 -ja comentats-, l'aprovació d'una llei d'igualtat de tracte a nivell estatal i català. També cal que es crei la figura del servei coordinador de Delicte d'Odi i Discriminació a la resta de províncies de l'Estat.

            Després de la seva intervenció hi ha hagut in interessant debat i ha respost a les preguntes dels assistents. El Fical Aguilar ha comentat el cas dels twits del regidor de PxC, Juan Gómez Montero, sobre Guillem Agulló (clica), ha qualificat l'assassinat d'Agulló com un cas molt clar de "crim d'odi" i ha comentat que demà es reunirà o coincidirà amb els pares d'Agulló en un acte a València. Aguilar també ha parlat de l'assassinat de Javier Palomino a Madrid l'any 2007, en un cas molt semblant al d'Agulló.
    



REDACTADO PROPUESTO EN EL ANTEPROYECTO DEL GOBIERNO REFORMA DEL CÓDIGO PENAL:


Centésimo septuagésimo noveno. Se modifica el artículo 510, que queda redactado del siguiente modo:
“1.- Serán castigados con una pena de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses:
a)     Quienes fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad.
b)     Quienes lesionen la dignidad de las personas mediante acciones que entrañen humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos a que se refiere el apartado anterior o de una parte de los mismos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a ellos.
2. Serán castigados con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de seis a doce meses:
a) Quienes produzcan, elaboren, posean con la finalidad de distribuir, faciliten a terceras personas el acceso, distribuyan, difundan o vendan
escritos o cualquier otra clase de material o soportes que por su contenido sean idóneos para fomentar, promover, o incitar directa o indirectamente al odio, hostilidad discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad, o para lesionar la dignidad de las personas por representar una grave humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos mencionados, de una parte de ellos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a los mismos.
Las penas se impondrán en su mitad superior cuando la difusión de los contenidos a que se refiere el párrafo anterior se hubiera llevado a cabo a través de un medio de comunicación social, por medio de Internet, o mediante el uso de tecnologías de la información, de modo que aquél se hiciera accesible a un elevado número de personas.
b) Quienes enaltezcan o justifiquen por cualquier medio de expresión pública o de difusión los delitos que hubieran sido cometidos contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual,  enfermedad o discapacidad, o a quienes hayan participado en su ejecución.
c) Quienes nieguen, hagan apología, o trivialicen gravemente los delitos de genocidio, de lesa humanidad o contra las personas y bienes protegidos en caso de conflicto armado que se hubieran cometido contra un grupo o una parte del mismo por
motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, la situación familiar o la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia al mismo, y que hubieran sido declarados probados por los Tribunales de Nüremberg, por la Corte Penal Internacional o por otros Tribunales internacionales, cuando de este modo se promueva o favorezca un clima de violencia, hostilidad, odio o discriminación contra los mismos.
3.- El Juez o Tribunal acordará la destrucción, borrado o inutilización de los libros, archivos, documentos, artículos y cualquier clase de soporte objeto del delito a que se refiere el apartado anterior o por medio de los cuales se hubiera cometido.
Cuando el delito se hubiera cometido a través de tecnologías de la información y la comunicación, se acordará la retirada de los contenidos.
En los casos en los que, a través de un portal de acceso a Internet o servicio de la sociedad de la información, se difundan exclusiva o preponderantemente los contenidos a que se refiere el apartado anterior, se ordenará el bloqueo del acceso o la interrupción de la prestación del mismo.”
Centésimo octogésimo. Se introduce un nuevo artículo 510 bis, con la siguiente redacción:
“Se impondrán las penas superiores en grado a las previstas en el artículo anterior cuando los hechos en él descritos fueran cometidos por quienes pertenecieren a una organización delictiva, aunque fuera de carácter transitorio. A los jefes, encargados o administradores de la organización se les impondrán las penas superiores en grado a las previstas en el artículo anterior.”
Centésimo octogésimo primero. Se introduce un nuevo artículo 510 ter, con la siguiente redacción:
“Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los delitos comprendidos en los dos artículos anteriores, se le impondrá la pena de multa de dos a cinco años. Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33. En este caso será igualmente aplicable lo dispuesto en el número 3 del artículo 510 del Código Penal.”
Més informació sobre la reforma del 510 del Codi Penal, clica
 
ban nha mat pho ha noi bán nhà mặt phố hà nội