Showing posts with label sentencia. Show all posts
Showing posts with label sentencia. Show all posts

Thursday, December 12, 2013

LA SENTÈNCIA D'ALBIOL LEGITIMA QUE ES PUGUI VEXAR I MENTIR SOBRE UN COL·LECTIU PER INTERÈS POLÍTIC O ELECTORAL. SOS Racisme recorrerà a l'Audiència

Jose Peñín i Alba Cuevas de SOS Racisme

 SOS Racisme ha valorar avui la sentència absolutòria de l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, feta pública a ahir  (Clica per anar a la informació del judici i la sentència)

Per la portaveu de comunicació de SOS, José Peñín, "la sentència adopta els mateixos arguments pels que el Tribunal Suprem va absoldre als condemnats en primera instància pel cas de la llibreria Kalki i, tot i reconèixer que Albiol va atemptat a la dignitat d'un col·lectiu i exagerava els fets en responsabilitzar a la seva totalitat d'una problemàtica o d'uns comportaments, ho justifica o exculpa amb l'argument que ho ha fet per motius polítics, electoralistes o per posar de manifest un problema". Per Peñín això ho fa "encara més greu donat que justifica l'ús de l'odi vers un col·lectiu i l'exageració per motius polítics o electorals"

Alba Cuevas, Directora de SOS, ha replicat l'argument d'Albiol que ha estat un judici polític, deixant clar que SOS Racisme "és independent de qualsevol partit i en cap moment ha buscat obtenir cap rèdit polític". Cuevas ha afegit que faran recurs a la sentència que "és un perill i un mal precedent en el context europeu en el que creix el discurs de l'odi". Després de recordar que l'article 510 del Codi Penal s'està reformant en el marc de la reforma del Codi Penal que es tramita al Congrès del Diputats, Cuevas ha conclòs preguntant-se si "hem d'arribar a una situació com la de Grècia per que els tribunals persegueixin el discurs de l'odi?"      


 COMUNICAT DE SOS RACISME
  • Respecte el contingut de la sentència:
  • El jutge descarta el delicte d’incitació a l’odi, la discriminació i la violència (recollit a l’article 510.1 del CP.), basant-se en la jurisprudència estatal, molt restrictiva en la interpretació de l’article, i rebutjant les sentències europees, molt més progressistes i protectores del Drets Humans.
  • Tot i que el Codi Penal actual fa una lectura molt estricta de l’article i, especialment, del concepte “provocar”, com entitat de drets humans defensem una interpretació extensiva ja que, d’altra manera, no s’estan protegint els drets humans i s’està donant espai excessiu al discurs de l’odi i l’atac a les minories, amb les greus conseqüències que això comporta.
  • Volem posar de manifest que el jutge es refereix a les sentències absolutòries dels casos de la Llibreria Kalki i Llibreria Europa. Així que, absolen Xavier García Albiol basant-se en els mateixos arguments amb els que han absolt els feixistes i divulgadors d’ideologia nazi.
  • Respecte els arguments per desestimar el delicte d’injúries a col•lectius (recollit a l’article 510.2 CP.), és potser la part que estem més en desacord:
  • El jutge reconeix que l’acusat fa accions i comentaris injuriosos, que ataca l’honor i la dignitat dels gitanos romanesos, però que no ho fa amb intenció d’injuriar-los. Considerem aquesta justificació un sense-sentit, probablement vàlid a nivell jurídic, però que no acceptem.
  •  I no estem d’acord que l’acusat no fes aquestes declaracions sense motivació racista ni xenòfoba. Tota la trajectòria del líder dels populars de Badalona en declaracions racistes avalen aquesta acusació.
  • El jutge justifica les declaracions injurioses al•legant que ho fa per captar vots. Considerem que la finalitat no justifica els mitjans, ans el contrari, que justament ataqui un col•lectiu com estratègia electoral, fa més greus aquests fets, com recull el Tribunal de Drets Humans.
  • Considerem destacable que el jutge faci menció explícita de la dificultat que un jutge de Penal dicti una sentència condemnatòria per delictes d’instigació a l’odi, en contra de la doctrina del Tribunal Suprem, que va emetre la lamentable sentència absolutòria pel cas de la Llibreria Kalki amb una lectura molt restrictiva de l’article 510.1. Tot i així, pensem que hi ha temes molt importants que requereixen de valentia jurídica, i aquest n’és un.
  • Respecte les declaracions de Xavier García Albiol:
  • Rebutgem rotundament les acusacions de judici polític. Som una entitat independent que defensem els drets humans i treballem per eradicació del racisme. Aquesta és la nostra única motivació.
  • El fet que altres partits i altres polítics també utilitzin declaracions racistes i xenòfobes és una realitat preocupant, però no eximeix de gravetat els seus actes.
  • Altres polítics acusats de racisme i xenofòbia han estat avalats per les urnes i el sistema judicial, com ara Josep Anglada (PxC). Per tant, considerem que aquest no ha de ser motiu d’orgull. Beneficiar-se d’un sistema judicial molt feble en la defensa dels drets humans no vol dir estar avalat.
CONCLUSIONS:

                 El procés jurídic no ha acabat encara. Farem recurs d’apel·lació esperant la sentència de  l’Audiència Provincial.
o      Un cop més, la sentència absolutòria deixa desemparada l’acció judicial contra el discurs de l’odi, racista i xenòfob i l’atac a col·lectius minoritaris. I demostra la feblesa de la justícia espanyola en la protecció dels drets humans. Reforçar aquesta eina és un tema pendent en el que continuarem treballant i insistint.
o      Temem les conseqüència a nivell polític i social del missatge que emet aquesta sentència, emparant el discurs de l’odi si s’utilitza per motius electoralistes. Obre la porta a que en endavant es pugui demanar el vot incitant a l’odi. I denunciem que això pot tenir conseqüències molt greus.  En aquest sentit, cal tenir en compte el context europeu en el que grups d’extrema dreta estan obtenint espais en el diferents parlaments, amb el perill que això suposa.
o      Tot i les dificultats del procés i el resultat decebedor, continuem pensant que utilitzar les eines que ens dóna l’Estat de Dret per denunciar els delictes d’odi és efectiu, ja que dóna el missatge de que la societat civil no ho accepta tot. I pensem que els polítics tindran en compte les conseqüències abans d’emetre aquest tipus de discursos. Així que continuarem denunciant les actituds racistes i xenòfobes.
o      Cal fer política per la societat i no demagògia. Es poden anomenar els problemes de convivència si existeixen, però no d’aquesta manera, sinó constructivament i amb voluntat de posar solució. "


 SOS Racisme denúncia que la sentència legitimi l´ús del discurs de l'odi vers certs col·lectius com a estratègia política i electoral

Sunday, July 21, 2013

MANIFESTACIÓ PEL TANCAMENT DE LA LLIBRERIA EUROPA. FINS QUE NO ENTRI EN VIGOR LA REFORMA DE L'ARTICLE 607 HI HAURÀ IMPUNITAT

Ahir dissabte amb motiu d'una xerrada que feia el líder de Democracia Nacional Joven, Pedro Chaparro (clica) a la llibreria Europa de Barcelona, el col·lectiu Gracia Antifeixista va convocar una manifestació contra l'acte i pel tancament de la llibreria Europa a la que van assistir unes 200 persones, impedint els mossos d'esquadra que els manifestant arribessin a la porta del local.



Fotos: Víctor Serri, B Cazorla i la Directa. En aquest última, un grup d'identitaris o ultradretans esperen per entrar a l'acte.

Lamentablement després de la sentencia de Tribunal Constitucional, buidant de contingut l'article 607-2 que castigava la negació de l'Holocaust, i de la sentència del Suprem que buida també de contingut l'article 510 d'incitació a l'odi, la violència i la discriminació per motius de raça, origen, religió, opció sexual, minusvalia, etc... la majoria de sentències acaben sent absolutòries en nom de llibertat d'expressió. Fins i tot Pedro Varela va haver de ser indemnitzat en haver-se "vulnerat el seus drets" per la demora en dictar-se sentència ferma.

Aquest fet ha motivat que des de diverses instàncies judicials, entre elles la Fiscalia de Barcelona que té un fiscal de delictes d'odi (clica) s'ha proposat un nou redactat per tal que aquest fets puguin ser castigats, redacta exigigit també per una normativa europea. 



Proposta de nou redactat adaptant-lo a l'Acord Marc europeu, fet per Fiscalia i diversos juristes, inclós en el projecte de reforma de Codi Penal del ministre Ruiz Gallardón. Si aquest text estigués vigent, la situació de la llibreia Europa i de les sentencies sobre declaracions i pamflets de PxC i alguns dels seus dirigents seria una altra:


REDACTADO PROPUESTO EN EL ANTEPROYECTO:


Centésimo septuagésimo noveno. Se modifica el artículo 510, que queda redactado del siguiente modo:
“1.- Serán castigados con una pena de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses:
a)     Quienes fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad.
b)     Quienes lesionen la dignidad de las personas mediante acciones que entrañen humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos a que se refiere el apartado anterior o de una parte de los mismos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a ellos.
2. Serán castigados con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de seis a doce meses:
a) Quienes produzcan, elaboren, posean con la finalidad de distribuir, faciliten a terceras personas el acceso, distribuyan, difundan o vendan
escritos o cualquier otra clase de material o soportes que por su contenido sean idóneos para fomentar, promover, o incitar directa o indirectamente al odio, hostilidad discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad, o para lesionar la dignidad de las personas por representar una grave humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos mencionados, de una parte de ellos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a los mismos.
Las penas se impondrán en su mitad superior cuando la difusión de los contenidos a que se refiere el párrafo anterior se hubiera llevado a cabo a través de un medio de comunicación social, por medio de Internet, o mediante el uso de tecnologías de la información, de modo que aquél se hiciera accesible a un elevado número de personas.
b) Quienes enaltezcan o justifiquen por cualquier medio de expresión pública o de difusión los delitos que hubieran sido cometidos contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual,  enfermedad o discapacidad, o a quienes hayan participado en su ejecución.
c) Quienes nieguen, hagan apología, o trivialicen gravemente los delitos de genocidio, de lesa humanidad o contra las personas y bienes protegidos en caso de conflicto armado que se hubieran cometido contra un grupo o una parte del mismo por
motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, la situación familiar o la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia al mismo, y que hubieran sido declarados probados por los Tribunales de Nüremberg, por la Corte Penal Internacional o por otros Tribunales internacionales, cuando de este modo se promueva o favorezca un clima de violencia, hostilidad, odio o discriminación contra los mismos.
3.- El Juez o Tribunal acordará la destrucción, borrado o inutilización de los libros, archivos, documentos, artículos y cualquier clase de soporte objeto del delito a que se refiere el apartado anterior o por medio de los cuales se hubiera cometido.
Cuando el delito se hubiera cometido a través de tecnologías de la información y la comunicación, se acordará la retirada de los contenidos.
En los casos en los que, a través de un portal de acceso a Internet o servicio de la sociedad de la información, se difundan exclusiva o preponderantemente los contenidos a que se refiere el apartado anterior, se ordenará el bloqueo del acceso o la interrupción de la prestación del mismo.”
Centésimo octogésimo. Se introduce un nuevo artículo 510 bis, con la siguiente redacción:
“Se impondrán las penas superiores en grado a las previstas en el artículo anterior cuando los hechos en él descritos fueran cometidos por quienes pertenecieren a una organización delictiva, aunque fuera de carácter transitorio. A los jefes, encargados o administradores de la organización se les impondrán las penas superiores en grado a las previstas en el artículo anterior.”
Centésimo octogésimo primero. Se introduce un nuevo artículo 510 ter, con la siguiente redacción:
“Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los delitos comprendidos en los dos artículos anteriores, se le impondrá la pena de multa de dos a cinco años. Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33. En este caso será igualmente aplicable lo dispuesto en el número 3 del artículo 510 del Código Penal.”
 

Thursday, May 2, 2013

L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA REBUTJA EL RECURS D'ANGLADA A LA INADMISSIÓ DE LA QUERELLA CONTRA MI. ANGLADA VA SER DEFENSAT A L'AUDIÈNCIA PER UNA ADVOCADA LLATINOAMERICANA DE GIRONA ESPECIALITZADA EN ESTRANGERIA QUE, AMB UN MISSATGE QUE EM VA FER SOSPITAR, A L'AGOST SE'M VA OFERIR A DEFENSAR-ME GRATIS

La Secció Tercera de l'Audiència de Barcelona ha desestimat  el recurs de José Anglada  a la inadmissió per part del Jutjat n 15 de Barcelona (clica) de la querella per injúries i calumnies per fragments del llibre "Xenofòbia a Catalunya", publicat l'octubre de 2011, tal com es recull en l'escrit de 5 fulls, lliurat el passat dimarts.


Josep Anglada va interposar una querella al Jutjat n 15 de Barcelona el 28 de setembre de 2012, per presumpte delicte per injúries i calúmnies, tipificats en els articles 205 al 209 del Codi Penal, expressades en fragments del Llibre "Xenofòbia a Catalunya" del que sóc autor, publicat per Edicions de 1984 un any abans. Dies abans va tenir lloc un acte de conciliació al Jutjat de Pau de Moià on no va haver-hi acord, on em demanava 100.000 euros d'indemnització i que em retractés de cinc fragments.
   
Durant els mesos de juliol i agost de 2102, previs a la presentació de la querella, a part de denunciar-me a mi per altres qüestions ja inadmeses o arxivades, va realitzar reiterats tuits, escrits i declaracions contra la meva persona que van motivar diversos comunicats del Sindicat de Periodistes de Catalunya (http://www.sindicatperiodistes.cat/content/contra-les-amenaces-de-plataforma-catalunya) i de Grup Ramon Barnils (http://www.grupbarnils.cat/el-grup-barnils-dona-suport-a-xavier-rius-sant-davant-la-querella-per-injuries-i-calumnies-interposada-per-josep-anglada/) denunciant que es podien interpretar no només com un atac a la llibertat d'expressió, sinó com una amenaça a la meva integritat física. Anglada va anunciar que li portaria aquesta i altres denúncies contra mi l'advocat gironí Francisco Bueno Celdràn, el qual aniria de número 2 a les llistes electorals de PxC per Girona del passat novembre.

El Jutjat n 15 de Barcelona, en un auto del 25 de gener de 2013, que adjunto com a document primer, va decidir no admetre a tràmit la querella donat que "el llibre només recull una crítica seria a l'actuació de  diferents persones i organitzacions en quan el tractament de la immigració, el que queda emparat per la llibertat d'expressió i d'informació i del dret a crítica"

Josep Anglada, defensat inicialment per l'advocat gironí, Francisco Bueno Celdrán, va fer recurs a la Secció Tercera (Penal) de l'Audiència de Barcelona, la vista del qual va tenir lloc el passat dimecres, 24 d'abril.

 En començar la vista, el passat dia 24, em vaig trobar amb la sorpresa que compareixia en nom de Josep Anglada l'advocada gironina d'origen cubà, Grisel Falcón Falcón, especialitzada en estrangeria.

Aquesta advocada se'm havia dirigit a mi a l'agost via Facebook, quan Anglada va anunciar aquesta i altres querelles, en un missatge de suport a la meva lluita contra contra Plataforma per Catalunya, oferint-se per motius ideològics a portar el cas i defensar-me gratis. Jo ja vaig sospitar a l'agost, donat que aquells dies vaig tenir diversos missatges i demandes d'amistat al facebook de dones llatines de Girona que jo no coneixia ni hi tenia amics comuns al facebook, molt preocupades per mi, que deien haver-se llegit el meu llibre, amb alguna de les quals em vaig reunir, arribant jo a la conclusió que probablement podien ser talps de PxC per obtenir-me informació o potser...

Tot i que certament diversos advocats gironins em van confirmar que la senyora Grisel Falcón era una advocada que tramitava permisos i regularitzacions d'immigrants, i no la creien capaç d'estar al servei de Plataforma X Catalunya, no li vaig confiar la meva defensa que ja m'estava portant l'advocat Màrius Garcia Andrade (ex vicepresident de la Diputació de Barcelona).

En trobar-me jo a la porta de Sala de la Secció Tercera de l'Audiència a l'advocada Grisel Falcón i identificar-se com l'advocada de Josep Anglada, jo li vaig preguntar si era qui s'havia dirigit a mi a l'agost com "una cubana de Girona que t'ho faré gratis", responent-me que sí, però que "ara defensava a Plataforma X Catalunya".  Deixo clar que no qüestiono la legalitat que la Sra Falcón defensi a PxC.

A la Vista de l'Audiència la Sra Falcón va defensar l'admissió de la querella donat que jo injuriava i mentia quan deia que Anglada havia sigut franquista, o que de jove ell anava per Vic dient que portava pistola. També va dir que el fet que jo publiqués que els caps rapats de Salt havien votat PxC era desacreditar el partit, o que qualifiqués a l'ex regidor de PxC d'Olot, Moisés Font, professor d'arquitectura, com d'un nivell intel·lectual que no tenien molt altres regidors de PxC, era considerar a la resta de mermats o deficients.
Va dir que jo podia estar incitant a l'odi vers PxC i els seus militants, als que jo qualificava de xenòfobs, i va insistir que era similar a un cas d'injúries contra ERC que havia admès la Secció 15. Això va motivar que el president de la Sala li repliqués que la que la Secció 15 era civil, per la qual cosa el cas era totalment diferent, ja que ella ho havia portat per la via penal. 
La senyora Falcón va posar com a mostra del meu  desig de perjudicar a PxC, el que jo havia publicat al meu blog el 17 d'abril
anunciant que signaria llibres per Sant Jordi, en dir: "A més de la novel.la d"Amor a la carta" també hi podreu trobar i signaré exemplars de "Xenofòbia a Catalunya", llibre que analitza el creixement del discurs xenòfob i populista de PxC".  

El Fiscal, tal com ja va passar en el Jutjat d'Instrucció, va demanar la inadmissió de la querella en base als argument ja recollits a l'auto d'inadmissió del Jutjat n 15 (clica), en no haver-hi injúries ni calumnies.

El meu advocat, Màrius Garcia Andrade, va recordar, com ja s'havia aportat al Jutjat nº 15, que les dades i fets sobre el passat franquista del Sr. Anglada s'havien publicat a altres llibres i diaris, sense que ell ho hagués denunciat. Digué també que tot el llibre era fruit d'un rigorós treball d'investigació, fins i tot amb entrevistes i reunions amb el mateix Sr. Anglada, i es preguntà com és que si el Sr. Anglada va assitir a la presentació del llibre a Vic de l'octubre de 2011, tuitejant l'endemà que "s´ho havia passat molt bé i ho havia trobat interessant" i que havia mantingut una relació cordial amb mi els mesos següents, com és que no fos fins a l'estiu que començà a fer tuits amenaçadors a l'estil de "Tinc ganes de divertir-me, el primer que em carregaré serà el blocaire de X. Rius", "En Rius a la presó, que se joda!" , "... rata de cloaca!", etc... i no va posar la querella fins al setembre.  El meu advocat va repetir que el que pretenia el Sr. Anglada era fer-me callar i coartar la meva lliberta d'expressió. 

Ara l'Audiència de Barcelona, en l'Auto de data del 25 d'abril, decideix no admetre el recurs del Sr. Anglada per qüestions de procediment i terminis, sense entrar a valorar si hi podien haver-hi o no injúries i calumnies, donat que el llibre es va publicar a l'octubre de 2011 i ell no es va querellar fins el 28 de setembre de 2012, i el temps passat des de la publicació fins arribar a l'Audiència. Així doncs, el cas queda tancat.

He de dir que ni aquesta querella, ni altres denúncies que m'ha posat el Sr. Anglada, ni els habituals tuits i comunicats d'Anglada i PxC faran que deixi d'escriure i dir el que penso i agraeixo el suport de les diferents associacions de periodistes i de molts professionals de la informació i d'associacions i sectorials de drets humans i immigració que aquests mesos m'han expressat el seu suport.

Clica per veure més a...














Wednesday, April 24, 2013

CELEBRADA LA VISTA A L'AUDIÈNCIA DEL RECURS D'ANGLADA A LA INAMISSIÓ DE LA QUERELLA D'INJÚRIES I CALUMNIES CONTRA MI, AMB ALGUNA SORPRESA


Avui ha tingut lloc la vista a la Secció Tercera de l'Audiència del recurs de José Anglada (clica)  a la inadmissió per part del Jutjat n 15 de Barcelona de la querella per injúries i calumnies per fragments del llibre "Xenofòbia a Catalunya"

M'he trobat amb la "sorpresa" que qui defensava l'admissió de la querella d'Anglada, no era l'advocat que porta habitualment les diverses querelles i denúncies de PxC contra mi, i candidat de PxC per Girona a les passades eleccions, sinó que era una advocada d'origen llatinoamericà de Girona, especialitzada en estrangeria, que aquest agost es va oferir atentament via Facebook a portar-me gratis la meva defensa front les querelles i denúncies que anunciava Anglada.

 La lletrada ha argumentat davant la sala l'admissió de la querella pels danys de les calumnies que jo hauria fet amb la publicació "en un mitjà de difusió massiva" (quin elogi!) com és el meu llibre, argumentant que és una calumnia dir que la majoria de caps rapats de Salt no van votar el MSR, sinó PxC, o que l'Anglada amb fama de franquista eixelebrat, quan esdevé regidor l'any 2003, intenta donar una imatge de persona seriosa i responsable. També deia que era una injúria i calumnia que jo, en base a rumors o apunts d' internet digués si l'Anglada de jove deia que portava pistola o que si l'havien expulsat del Frente Nacional per quedar-se diners.

L'advocada argumentava entre d'altres coses que, en no admetre's la querella, el Sr Anglada patia indefensió i veia vulnerats els seus drets front les injúries i calumnies. Fins i tot ha argumentat que el 17 d'abril al jo meu blog, anunciant que signaria llibres per Sant Jordi, mostrava la meva intenció d'injuriar o calumniar un partit polític en dir: "A més d"Amor a la carta" també hi podreu trobar i signaré exemplars de "Xenofòbia a Catalunya", llibre que analitza el creixement del discurs xenòfob i populista de PxC".

La lletrada ha dit que aquest era un cas similar que va jutjar la Secció 15ª de l'Audiència per un cas d'injúries i calumnies a ERC. Llavors ha estat interrompuda pel president de la sala dient-li que no eren casos similars,  donat que la Secció 15ª és civil, però PxC havia decidit portar el cas per la via penal, i ha aprofitat per dir-li que potser aquella (la civil) hagués estat una via més correcta per presentar la querella contra mi.

La Fiscalia de l'Audiència s'ha ratificat amb els arguments pels que la Fiscalia del Jutjat nº 15 va decidir demanar la inadmissió, en no haver-hi injúries ni calumnies, sinó nomes un estudi i opinions i "una crítica seria" al tractament de la immigració i amb crítiques de l'autor no només cap a PxC sinó també a polítics del PP, CiU i d'altres formacions, consideracions que va plasmar la magistrada jutge en l'auto d'inadmissió (clica per llegir sencera)

Per la seva banda, el meu advocat, Màrius Garcia Andrade, ha repetit que les dades que exposava el llibre eren fruit d'un treball rigorós d'investigació, i que com a persona reconeguda per aquest fet escrivia a diferents diaris; que moltes altres qüestions, relatives al passat franquista o de militància d'extremadreta del Sr Anglada, havien estat publicades a altres llibres i en nombrosos articles que ell no va denunciar. I es va preguntar, com és que el querellant va assistir a primera filera a la presentació del llibre a Vic i l'endemà va tuitejar que "s'ho havia passat molt bé i ho havia trobat molt interessant". Va preguntar-se també, el perquè no fos, fins gairebé un any després, que Anglada no anuncia que posarà la querella, moment en que  comença una sèrie de twits insultants (que se joda!, rata de claveguera, tinc ganes de divertir-me...) tot i que el passat 12 de març va tuitejar que "Vull agrair al blocaire Xavier Rius el pacte de fer-nos publicitat amb la querella, sempre amics", cosa que demostrava, la seva voluntat de fer-me callar i el mal us de la jurisdicció penal, pel que, més a més que l'Audiència es ratifiqués en la inadmissió de la querella, demanava que imposessin el pagament de les costes al Sr. Anglada.
Al cap d'una hora de sessió, el president ha decretat acabada la vista, hem abandonat la sala, i el meu advocat s'ha acomiadat de la meva examiga de Facebook que es va oferir a defensar-me gratuitament.

Tuesday, March 26, 2013

CINQUÈ DIA D'OCUPACIÓ A SALT. PRIMER ALS JUTJATS, DESPRÉS A L'AJUNTAMENT QUE HA TALLAT L'AIGUA


Avui dimarts ha estat el cinquè dia de l'ocupació del blog propietat del banc Mare Nostrum, del carrer Doctor Castany de Salt, començada divendres després de l'assemblea de la Plataforma d'Afectats de la Hipoteca de Girona.

         La primera acció ha estat anar als jutjats de Girona, tal com s'ha fet arreu de l'Estat, on persones afectades per procediments de desnonament i subhastes han demanat individualment la nul·litat del procés o la seva execució.    



         Després s'ha anat a l'Ajuntament de Salt a presentar un escrit protestant pel fet que ahir la companyia d'Aigües de Girona i Salt els hi va tallar l'aigua, demanant una reunió per tractar el tema de l'aigua i altres qüestions relatives al bloc de pisos que la PAH pensa cedir a famílies desnonades de Salt, Girona i altres poblacions i negociar amb la propietat, l'anomenat Banc Dolent (SAREB) i el Banc Mare Nostrum, el seu us a canvi d'un lloguer social. Per aquesta qüestió de l'aigua un grup de membres de la PAH i de l'Ateneu Naturalista de Girona, que dirigeix les tasques de l'hort urbà al solar no edificat del costat, han anat a la tarda al Ple de l'Ajuntament de Girona.  


A l'Ajuntament de Salt



        A la tarda, com els altres dies, s'han fet jocs per nens al pati de baix. I mentre uns feien tasques d'adequació dels pisos, uns joves ajudats per un home gran de Salt amb coneixements d'horticultura, han aconseguit arreglar el motocultor. La pluja que s'ha presentat a la tarda ha anat força bé per l'hort, en haver tallat l'aigua la companyia.










                      





        D'altra banda avui la majoria de diaris (El País, El Periódico, Diari de Girona i El Punt Avui) s'han fet ampli ressò de l'ocupació de Salt mostrant simpatia per l'acció. El Periódico recollia també un escrit del Defensor del Ciutadà de Girona a Marta Afuera, portaveu de la PAH gironina, on li demanava que es disculpés pel to de la conversa de la setmana passada amb la diputada del PP i regidora, Concepció Veray. Afuera s'ha sentit molesta per l'escrit donat que en cap moment va amenaçar a la diputada, tot i que certament la reunió va ser tensa en no ser sensible Veray, segons la PAH, al patiment que generen els desnonaments, la seva paralització i la tramitació de la ILP sobre la dació en pagament. Tots els diaris també es feien ressò de les acusacions de la Delegada del Govern a Madrid, Cristina Cifuentes, vinculant la PAH a l'entorn d'ETA i BILDU, i hi havia opinions diverses sobre si era legítim o no portar els escraches, seguiments o manifestacions fins els domicilis particulars dels diputats del PP i membres del Govern.
 





     Diferents mitjans s'han presentat al blog, entre ells un equip d'Antena 3 per l'informatiu i La Sexta fent un directe a la tarda, sota la pluja. 
      
         Finalment a les 8 s'ha fet, com cada dia, l'assemblea, per valorar la situació i definir les properes accions de cara a consolidar l'ocupació per tal que diferents famílies i persones vinguin a vuiure al bloc.





 

Saturday, March 16, 2013

CONTINUA L'ACAMPADA AL BANESTO DE VIC MENTRE LA SENTÈNCIA EUROPEA NO VA ATURAR UNA SUBHASTA AHIR A GIRONA, PERÒ SÍ UNA A LLEIDA

Nou dies després de la subhasta notarial d'un pis de Manlleu amb una hipoteca al Banesto, continua a Vic l'acampada que es va iniciar després de l'ocupació de la seu bancaria al carrer Verdaguer, sense que Banesto faci, ara per ara, cap pas per revertir la situació. Els propietaris del pis han interposat recurs per diverses irregularitats en els procediment de subhasta, al marge del que pugui significar a posterior-hi la sentencia del Tribunal d'Estarsburg. A una vintena més d'oficines del Banesto arreu de Catalunya han continuat aquesta setmana les accions d'ocupació, concentració o acampada.Avui la PAH d'Osona farà una assemblea.
  








Fotos d'ahir divendres a l'acampada al carrer Verdaguer de Vic
      
 
ban nha mat pho ha noi bán nhà mặt phố hà nội