UNA INICIATIVA POLÉMICA
¿Pisos per papers?
Llegir en català, clica (no s'obrirà complert fins dijous a mig matí)
La proposta de regulació que estudia el Govern central establirà dues classes d’immigrants
XAVIER
RIUS
De vegades, tan important com les mesures que es prenen, ho és el moment i la manera com s’expliquen. Espanya viu una crisi sense precedents, i els desnonaments de famílies que ho han perdut tot i queden amb el deute de per vida han protagonitzat la polèmica política d’aquestes últimes setmanes. Polèmica que ha augmentat després de frustrar-se les esperances que va generar el Govern del PP amb el decret aprovat en una sèrie de contactes amb l’oposició, i després d’un nou suïcidi.
Analitzant les causes de la crisi que pateix Espanya, hi ha acord que la principal va ser la bombolla immobiliària i la facilitat amb què els bancs donaven hipoteques de pisos sobretaxats a famílies espanyoles o estrangeres que firmaven sense complir les condicions objectives per garantir-ne el pagament en el cas que veiessin disminuïts els seus ingressos.
Al mateix temps que el totxo i el creixement econòmic del període 1990-2007, va arribar a Espanya una gran quantitat de mà d’obra estrangera requerida no només pel sector de la construcció, sinó també per allò que l’exministre de Treball del PP, Manuel Pimentel –que dimitiria per discrepàncies amb Aznar –, definia com a « hidalguía laboral». És a dir, la negativa de molts autòctons a canviar de feina o treballar per sous inferiors a 1.000 euros. Arribava una mà d’obra, generalment ben remunerada, per a la construcció, mentre que una altra acceptava a les cases, en la dependència, l’hostaleria, el comerç i l’agricultura leseines que molts autòctons rebutjaven. El mètode que es va triar
–excepte en el breu període del ministre Jesús Caldera – va ser que arribessin sense papers i que es regularitzessin després.
El Partit Popular, que amb Aznar va fer les regularitzacions més nombroses, va acusar després els socialistes quan van fer l’última obrint la porta a màfies de l’Est i a la penetració del comerç xinès, que a poc a poc guanyava espai en molts sectors. I es denunciava que grups financers, alguns de capital gens honest, aprofitaven la bombolla per al blanqueig de diners, fàcilment rendible a Espanya, sobretot a la costa mediterrània, un dels seus paradisos de la Unió Europea. I un cop aquí, controlaven negocis i sectors gens honestos.
També hi havia una gran quantitat de ciutadans d’altres països de la UE que compraven vivendes a la costa, Canàries o Balears i, com a comunitaris, tenien el dret a residència garantit. Evidentment, de cap manera es pot generalitzar, donat que al costat de la majoria de ciutadans xinesos o de l’Europa de l’est que treballaven més que ningú els seus negocis, hi havia màfies de blanqueig de diners, extorsió i evasió d’impostos. La detenció fa un mes d’un magnat xinès i la seva xarxa n’és una mostra clara. Però la majoria dels empresaris estrangers treballen de manera honrada i legal.
Amb la proposta que llança ara el Govern de donar automàticament permís de residència a qui compri una vivenda de més de 160.000 euros, que segons s’ha dit va dirigida a ciutadans xinesos i russos, s’obre una porta incerta. Si fins ara hi havia espanyols i estrangers que es lucraven i extorsionaven amb la venda de contractes de treball, ara les màfies estrangeres tindran un nou mercat d’extorsió per penetrar a Espanya. Prestar diners, vinguts ningú sap d’on, a nous immigrants o als que ja són a Espanya, que poden perdre els seus papers, a canvi de quedar lligats per sempre a la seva xarxa gràcies a la compra d’un pis amb recursos d’altri.
Ara que la UE intenta lluitar contra l’economia submergida, a Espanya no solament es promulguen amnisties fiscals, sinó que s’anima a venir amb diners a comprar pisos i tenir permís de residència permanent o de llarga durada.
No es pot generalitzar, i igual que hi ha molts jubilats europeus que passen part de l’any a la costa mediterrània, molts podran ser jubilats russos o xinesos aliens a qualsevol negoci mafiós. Però això obligarà a modificar la llei d’estrangeria, que exigeix, per exemple, de cara a les renovacions, uns períodes mínims de permanència a Espanya i uns ingressos econòmics determinats. Com que s’haurà de modificar la llei, ¿s’aplicaran els mateixos requisits al treballador ucraïnès, pakistanès o xinès que cotitza des de fa dos o quatre anys i paga la seva hipoteca que als que arribin amb 200.000 euros a la mà i un contracte de compra? ¿Hauran de ser compres al comptat amb diners que aparentin ser blancs o nets, o no es preguntarà d’on vénen?
Massa dubtes i greuges per llançar aquesta proposta que, segons com s’apliqui, servirà només perquè diner negre estranger s’estableixi amb els qui n’aconsegueixen de manera opaca a Espanya, i serà un greuge per als estrangers que van comprar un pis i no saben si en cas de quedar en atur perdran els papers.
Periodista.
Leer en castellano en El Periódico, pincha aquí
RIUS
De vegades, tan important com les mesures que es prenen, ho és el moment i la manera com s’expliquen. Espanya viu una crisi sense precedents, i els desnonaments de famílies que ho han perdut tot i queden amb el deute de per vida han protagonitzat la polèmica política d’aquestes últimes setmanes. Polèmica que ha augmentat després de frustrar-se les esperances que va generar el Govern del PP amb el decret aprovat en una sèrie de contactes amb l’oposició, i després d’un nou suïcidi.
Analitzant les causes de la crisi que pateix Espanya, hi ha acord que la principal va ser la bombolla immobiliària i la facilitat amb què els bancs donaven hipoteques de pisos sobretaxats a famílies espanyoles o estrangeres que firmaven sense complir les condicions objectives per garantir-ne el pagament en el cas que veiessin disminuïts els seus ingressos.
Al mateix temps que el totxo i el creixement econòmic del període 1990-2007, va arribar a Espanya una gran quantitat de mà d’obra estrangera requerida no només pel sector de la construcció, sinó també per allò que l’exministre de Treball del PP, Manuel Pimentel –que dimitiria per discrepàncies amb Aznar –, definia com a « hidalguía laboral». És a dir, la negativa de molts autòctons a canviar de feina o treballar per sous inferiors a 1.000 euros. Arribava una mà d’obra, generalment ben remunerada, per a la construcció, mentre que una altra acceptava a les cases, en la dependència, l’hostaleria, el comerç i l’agricultura leseines que molts autòctons rebutjaven. El mètode que es va triar
–excepte en el breu període del ministre Jesús Caldera – va ser que arribessin sense papers i que es regularitzessin després.
El Partit Popular, que amb Aznar va fer les regularitzacions més nombroses, va acusar després els socialistes quan van fer l’última obrint la porta a màfies de l’Est i a la penetració del comerç xinès, que a poc a poc guanyava espai en molts sectors. I es denunciava que grups financers, alguns de capital gens honest, aprofitaven la bombolla per al blanqueig de diners, fàcilment rendible a Espanya, sobretot a la costa mediterrània, un dels seus paradisos de la Unió Europea. I un cop aquí, controlaven negocis i sectors gens honestos.
També hi havia una gran quantitat de ciutadans d’altres països de la UE que compraven vivendes a la costa, Canàries o Balears i, com a comunitaris, tenien el dret a residència garantit. Evidentment, de cap manera es pot generalitzar, donat que al costat de la majoria de ciutadans xinesos o de l’Europa de l’est que treballaven més que ningú els seus negocis, hi havia màfies de blanqueig de diners, extorsió i evasió d’impostos. La detenció fa un mes d’un magnat xinès i la seva xarxa n’és una mostra clara. Però la majoria dels empresaris estrangers treballen de manera honrada i legal.
Amb la proposta que llança ara el Govern de donar automàticament permís de residència a qui compri una vivenda de més de 160.000 euros, que segons s’ha dit va dirigida a ciutadans xinesos i russos, s’obre una porta incerta. Si fins ara hi havia espanyols i estrangers que es lucraven i extorsionaven amb la venda de contractes de treball, ara les màfies estrangeres tindran un nou mercat d’extorsió per penetrar a Espanya. Prestar diners, vinguts ningú sap d’on, a nous immigrants o als que ja són a Espanya, que poden perdre els seus papers, a canvi de quedar lligats per sempre a la seva xarxa gràcies a la compra d’un pis amb recursos d’altri.
Ara que la UE intenta lluitar contra l’economia submergida, a Espanya no solament es promulguen amnisties fiscals, sinó que s’anima a venir amb diners a comprar pisos i tenir permís de residència permanent o de llarga durada.
No es pot generalitzar, i igual que hi ha molts jubilats europeus que passen part de l’any a la costa mediterrània, molts podran ser jubilats russos o xinesos aliens a qualsevol negoci mafiós. Però això obligarà a modificar la llei d’estrangeria, que exigeix, per exemple, de cara a les renovacions, uns períodes mínims de permanència a Espanya i uns ingressos econòmics determinats. Com que s’haurà de modificar la llei, ¿s’aplicaran els mateixos requisits al treballador ucraïnès, pakistanès o xinès que cotitza des de fa dos o quatre anys i paga la seva hipoteca que als que arribin amb 200.000 euros a la mà i un contracte de compra? ¿Hauran de ser compres al comptat amb diners que aparentin ser blancs o nets, o no es preguntarà d’on vénen?
Massa dubtes i greuges per llançar aquesta proposta que, segons com s’apliqui, servirà només perquè diner negre estranger s’estableixi amb els qui n’aconsegueixen de manera opaca a Espanya, i serà un greuge per als estrangers que van comprar un pis i no saben si en cas de quedar en atur perdran els papers.
Periodista.
Leer en castellano en El Periódico, pincha aquí
0 comments:
Post a Comment