L'atac perpetrat per un grup de militants d'extrema dreta a la celebració de la Diada a Madrid ha despertat en sectors de la classe política la consciència del perill que aquests partits i associacions franquistes, nazis o xenòfobes suposen, cosa que ha reobert el debat sobre si han de ser il·legalitzats i sobre la lleugeresa amb què la justícia respon. L'atac es va produir després que la vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, va advertir a Espanya que la passivitat davant l'exhibició de símbols feixistes, en relació amb el diploma que va donar la delegada del Govern a Catalunya a la Hermandad de la División Azul, podria ser sancionada per la Comissió a partir del mes de desembre de l'any que ve, segons la decisió marc 913/2008 de la Unió Europea.
AIXÒ PASSA TAMBÉ després d'un estiu en què diversos militants del Partit Popular s'han fotografiat amb símbols franquistes o nazis, davant els quals la direcció del partit ha respost amb lleugeresa o comparat la seva exhibició amb la que fan altres forces de l'estelada o la bandera republicana. A més a més, té lloc en el context en què en àmbits mediàtics o polítics s'utilitza el terme nazi amb l'objectiu de desqualificar el sobiranisme català, però consideren simplement una gamberrada l'exhibició de símbols nazis.
L'avantprojecte de reforma del Codi Penal redactat pel Ministeri de Justícia ha introduït la modificació dels articles 510 i 607, relatius a la incitació a l'odi i la violència per motius de raça, origen, religió o ideologia i el d'apologia dels règims o idees genocides, per donar compliment a aquesta norma europea. Articles que, per la seva ambigua redacció i després de sentències del Tribunal Suprem i del Constitucional, que van prioritzar el dret a la llibertat d'expressió, havien quedat buits de contingut. Va ser escandalosa la sentència emesa fa un any per l'Audiència de Barcelona en què revocava la condemna del regidor de Plataforma X Catalunya de Vic, Juan Carlos Fuentes, que, malgrat haver-se reconegut l'autor de la impressió i la distribució de pamflets islamòfobs firmats per un col·lectiu inexistent, va ser absolt al considerar-se que en aquell cas primava la llibertat d'expressió.
L'avantprojecte dóna un nou contingut a l'article 510, a l'imposar penes d'un a quatre anys als que «fomentin, promoguin o incitin directament o indirectament a l'odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup o contra una persona» i als que «lesionin la dignitat de les persones mitjançant accions que comportin humiliació, menyspreu o descrèdit d'algun dels grups o persones a què es refereix l'apartat anterior». A més a més, penalitza la negació de l'Holocaust, castigant els que «neguin, facin apologia, o trivialitzin greument els delictes de genocidi» que hagin estat declarats provats pel tribunal de Nuremberg o altres tribunals internacionals posteriors. El que no recull l'avantprojecte és la penalització de la defensa del franquisme, però sí que podrien ser perseguides les seves idees al proposar la supressió dels drets fonamentals.
La llei de partits del 2002, feta per il·legalitzar Batasuna, inclou a l'article 9 la persecució dels que pretenguin vulnerar les llibertats i els drets fonamentals, justificant o exculpant els atemptats contra la vida o la integritat de les persones, o l'exclusió o la persecució de persones per raó de la seva ideologia, religió o creences, nacionalitat, raça, sexe o orientació sexual i aquelles que «fomenten, propicien o legitimen la violència». Malgrat això, en l'apartat següent ho circumscriu a la pràctica i la justificació del terrorisme. Però al marge que es modifiqui la llei per poder prohibir partits feixistes i xenòfobs, a molts d'aquests grups no els seria aplicable al ser només una associació. Per aquesta raó, la manera més eficaç de perseguir aquestes conductes és fent-ho en el marc del delicte d'associació il·lícita i dels articles comentats del Codi Penal que ara es reformaran.
MÉS ENLLÀ que es defineixin més bé aquests delictes al Codi Penal, es necessita la conscienciació de la maquinària judicial i policial per qualificar aquestes accions. Així la pintada d'una esvàstica o del número 88 -que significa Heil Hitler- a la porta d'un bar gai, una sinagoga, una mesquita o un ateneu independentista no ha de ser qualificada com una falta de danys, sinó com un delicte d'amenaces, incitació a l'odi i apologia del genocidi. Quan en algunes ocasions s'han produït atacs de l'extrema dreta a militants d'esquerres, independentistes o immigrants, des dels cossos policials s'han presentat com a simples baralles de bandes. Però l'11 de setembre vam veure com actuen, i han anunciat que pensen continuar fent-ho.
Xavier Rius, periodista
Leer en castellano en El Periódico
0 comments:
Post a Comment