ANÀLISI
Un cas a part en la revolta àrab
Joves de Sanà, exigint ahir que es jutgi Saleh Foto: REUTERS.
Finalment, després de molts morts i deu mesos de revolta, Ali Abdal·là Saleh ha signat la seva renúncia a canvi de la garantia que no serà jutjat. Abans ja havia promès la seva retirada diverses vegades i fins i tot va fugir a l'Aràbia Saudita en resultar ferit en un atac. Però aquesta vegada és evident que la renúncia no té marxa enrere. Posarà fi a 33 anys de govern i a l'intent, ara fa un any, de modificar la Constitució per perpetuar-se com a president vitalici, i, si això no era possible, aconseguir el suport de l'exèrcit i les tribus perquè el seu fill guanyés les eleccions presidencials. El cas del Iemen és diferent del de la resta de països àrabs que s'han vist sacsejats per les revoltes d'aquest any que han portat Ben Ali a l'exili daurat, a l'hospital penitenciari Mubàrak, a una mort humiliant Gaddafi, i a un clima de guerra civil a Síria. Revoltes que, deixant de banda el cas d'Algèria –on sembla que ningú vol arriscar-se a una nova guerra civil–, només han aconseguit temperar les monarquies.
El Iemen és una república sense estat, amb tribus que controlen de manera feudal cada territori, un exèrcit submís al dictador, una economia lligada al negoci de la droga del cat, una majoria de la població vivint en situació d'extrema pobresa, mentre l'exèrcit i la policia han de combatre revoltes separatistes al sud, una insurgència xiïta que a la veïna Aràbia Saudita ja li sembla bé que esclafi, i el terrorisme d'Al-Qaida, que té en aquesta anarquia un refugi. I amb tot això, la corrupció no només bloqueja qualsevol intent de reactivació econòmica, sinó que es menja també part de l'ajuda financera que donaven els Estats Units per combatre Al-Qaida. Com denunciarien els papers del Departament d'Estat filtrats, el règim es quedava bona part dels fons i moltes de les operacions militars que s'anunciava que es llançaven contra Al-Qaida eren, en realitat, contra les revoltes legítimes i sovint pacífiques dels xiïtes.
Segons l'acord signat a Riad, Saleh cedirà totes les competències al vicepresident Abd Rabbu Mansur Hadi, que hauria de formar un govern d'unitat que podria prorrogar-se dos anys fins a les eleccions presidencials i legislatives. Però aquests acords són rebutjats per molts dels que s'han manifestat setmana a setmana als carrers perquè no només volen que es jutgi Saleh, sinó, sobretot, que es desmantelli l'estructura corrupta de l'antic règim i es convoquin eleccions lliures d'aquí a pocs mesos. L'escenari, doncs, podrà ser el d'uns caps tribals i un exèrcit que intentaran aprofitar-se de l'acord per perpetuar els privilegis, com ha passat en part a Egipte, mentre els joves i sectors de la societat civil i política que han liderat la revolta demanen una democràcia real. O dit d'una altra manera, l'exèrcit, els caps tribals i el Iemen rural lluitant perquè poques coses canviïn i no es jutgi ningú pel passat, mentre els joves, els universitaris i algunes forces polítiques i socials de la capital lluiten per un canvi total de règim. Les revoltes al carrer estan, doncs, assegurades i segons com les afronti el president interí el resultat serà un o un altre.
Darrera actualització ( Divendres, 25 de novembre del 2011 02:00 )
El Iemen és una república sense estat, amb tribus que controlen de manera feudal cada territori, un exèrcit submís al dictador, una economia lligada al negoci de la droga del cat, una majoria de la població vivint en situació d'extrema pobresa, mentre l'exèrcit i la policia han de combatre revoltes separatistes al sud, una insurgència xiïta que a la veïna Aràbia Saudita ja li sembla bé que esclafi, i el terrorisme d'Al-Qaida, que té en aquesta anarquia un refugi. I amb tot això, la corrupció no només bloqueja qualsevol intent de reactivació econòmica, sinó que es menja també part de l'ajuda financera que donaven els Estats Units per combatre Al-Qaida. Com denunciarien els papers del Departament d'Estat filtrats, el règim es quedava bona part dels fons i moltes de les operacions militars que s'anunciava que es llançaven contra Al-Qaida eren, en realitat, contra les revoltes legítimes i sovint pacífiques dels xiïtes.
Segons l'acord signat a Riad, Saleh cedirà totes les competències al vicepresident Abd Rabbu Mansur Hadi, que hauria de formar un govern d'unitat que podria prorrogar-se dos anys fins a les eleccions presidencials i legislatives. Però aquests acords són rebutjats per molts dels que s'han manifestat setmana a setmana als carrers perquè no només volen que es jutgi Saleh, sinó, sobretot, que es desmantelli l'estructura corrupta de l'antic règim i es convoquin eleccions lliures d'aquí a pocs mesos. L'escenari, doncs, podrà ser el d'uns caps tribals i un exèrcit que intentaran aprofitar-se de l'acord per perpetuar els privilegis, com ha passat en part a Egipte, mentre els joves i sectors de la societat civil i política que han liderat la revolta demanen una democràcia real. O dit d'una altra manera, l'exèrcit, els caps tribals i el Iemen rural lluitant perquè poques coses canviïn i no es jutgi ningú pel passat, mentre els joves, els universitaris i algunes forces polítiques i socials de la capital lluiten per un canvi total de règim. Les revoltes al carrer estan, doncs, assegurades i segons com les afronti el president interí el resultat serà un o un altre.
0 comments:
Post a Comment