¿LA REGULARITZACIÓ D'OBAMA?, publico aquest article al Periódico

¿La regularització d'Obama?

 

 El febrer del 2008, en un debat celebrat a la Casa d'Amèrica a Madrid, el diplomàtic Cresencio Arcos, membre del Partit Republicà i exdirector de Relacions Internacionals del Departament de Seguretat dels Estats Units, va explicar per què havia fracassat l'intent de regularització de la immigració irregular que un any abans havia impulsat George Bush. Arcos va dir que molts congressistes republicans que estaven a favor d'aquesta regularització no es van atrevir a reconèixer-ho públicament per por de ser tractats de tous per rivals del seu partit, i que el mateix havia passat entre els demòcrates.

Dos anys després, el 2010, i amb motiu de la controvertida llei d'Arizona que permetia la persecució d'immigrants per la seva aparença ètnica i castigava qui ajudés els sense papers, Sarah Palin va dir aquella famosa frase en castellà: «Obama no té collons» per haver-se oposat a aquella norma. Palin, pertanyent al Tea Party, el sector dur del Partit Republicà, ho va dir malgrat que Obama no va impulsar la reforma migratòria que havia promès per regularitzar el gruix dels sense papers dels Estats Units, la majoria dels quals treballen sense poder cotitzar, sobretot en l'agricultura de Texas, Arizona i Califòrnia.
Però sembla que algunes coses han canviat, ja que ara quatre senadors republicans i quatre de demòcrates han arribat a un pacte per impulsar la regularització de la majoria dels 11 milions d'immigrants irregulars que viuen als Estats Units. Poc després, Obama va recordar: «Llevat que siguis indi, has vingut de qualsevol altre lloc». I és que després de la nova victòria d'Obama el més de novembre els republicans han constatat que el 71% del vot hispà va acabar en mans del president reelecte. Per això s'han adonat que difícilment tornaran a guanyar les eleccions si no canvien el seu discurs sobre el creixent col·lectiu de la immigració, molts integrants dels quals viuen la religió i els valors familiars de manera més pròxima a l'ideari republicà que al demòcrata.
La proposta que avala Obama no té en compte un arrelament de diferents velocitats, extrem destacable en un moment en què, a diferència del que passa en gran part d'Europa, la combinació d'austeritat en uns sectors, inversió i mesures per incentivar la producció, les exportacions i el consum han permès als Estats Units afrontar la crisi financera sense disparar l'atur. A diferència del que podria estar passant ja en certs llocs d'Europa, als Estats Units els autòctons no competeixen amb els immigrants per llocs de treball en sectors com l'agricultura.
Obama pot aconseguir aquesta vegada el seu objectiu: la regularització la defensa no només per motius humanitaris, sinó també econòmics, ja que fer sortir de l'ombra milions de persones comportarà que cotitzin i paguin impostos. De totes maneres, ens podem preguntar: ¿la reforma es farà gràcies a la insistència i persuasió del president Barack Obama o, sobretot, perquè els republicans ja no poden prescindir del vot hispà?
 Clica aquí per llegir sencer