SEGONS OSONA.COM, PLATAFORMA POR LA LIBERTAD JA S'HA LEGALITZAT COM A PARTIT, PERÒ JO HE MIRAT EL REGISTRE DE PARTITS DEL MINISTERI DE L'INTERIOR I SURT COM PARTIDO POR LA LIBERTAD, NO COM PLATAFORMA. Continua Ruiz Puerta amb Anglada?

 Anglada i Ruiz Puerta al centre, a l'acte del 30 de juny, contra la mesquita de Torrejón

Com he explicat aquí diverses vegades els últims deu mesos, Josep Anglada feia actes fora de Catalunya com a líder o president de Plataforma X La Libertad (clica per anar al blog de PxLa Libertad de Madrid),  partit que legalment no existia. 
        Els últims mesos, segons fons identitàries o de l'extremadreta,  es donava un enfrontament entre el Responsable d'expansió a Espanya, i de Relacions Internacionals, Enric Ravello, amb l'advocat José María Ruiz Puerta. Ruiz Puerta  era el defensor de Pedro Varela, ex president de CEDADE i advocat de Manos Limpias contra Garzón per les investigacions de crims del franquisme, i qui aportava o recaptava fons per l'expansió espanyola.  Sembla que Ruiz Puerta va posar la major part dels diners de la campanya d'Anglada les passades eleccions espanyoles de 2011.
       Ruiz Puerta, i altres persones que havien entrat a Plataforma por La Libertad procedents de Democracia Nacional o de l'Asociación cultural de Amigos de Leon Degrelle (cap belga de les SS a qui honoren) no compartien el discurs pancatalanista d'Anglada i Ravello, i que PxC obris seu a Perpinyà. En aquell moment tot feia pensar que Ravello seria el cap de llista de les eleccions europees de 2014, cosa que no agradava a la gent de Px L.Tampoc va agradar que a l'acte de Torrejón de Ardoz del juny passat el faristol o tribuna tingués en català "primer els de casa" i no hi hagués cap bandera espanyola.
 
 Inauguració de la seu de PxC a Perpinyà
L'obertura de seu a Perpinyà com va informa Le Monde va molestar molt a Marine Le Pen que discrepava també per l'ideari d'Anglada i Ravello, i fa uns mesos algunes de les persones que havien entrat a PxL estaven a punt de trencar amb Anglada o havien abandonat el projecte (clica)  i  Anglada ja no tenia el suport de cap del tres digitals d'extremadreta. Alerta Digital anava amb Gerard Bellata (responsable de PxC de Vilanova) que va crear Catalunya Desperta Ya!, Mediterráneo Digital amb Pablo Barranco (ex Secretari General de PxC) que crear Vía Democrática, i Minuto Digital no apostava per ningú



 Ara, tal com informa avui Osona.com (clica),  PxL ja existiria legalment, però no com a Plataforma por la Libertad, sinó com Partido por la Libertad, i segons Ruiz Puerta,  PxL té la seu al pis 1-D de l'escala esquerra del carrer Walia número 4 de Madrid, al barri Niño Jesús, on també hi té la seu l'empresa Prote-limp Servicios Generales SL, segons el servei d'informació empresarial Axesor, i Arquitectura Ecologica del Mediterraneo HNA SL. 
Avui he buscat avui si existeix al registre de partits del Ministeri de l'Interior Plataforma X La Libertad i només he trobat Plataforma Vigatana (amb seu al domicili particular), primer partit que va crear Anglada,  Plataforma per Catalunya  i Partido por la Libertad( mira el registre del Ministeri) 
El dubte és doncs si Ruiz Puerta emprèn el camí sol com Partido por la Libertad, al marge dePlataforma por la Libertad de Madrid,  de Plataforma X La Libertad de Málaga (clica)  y de Plataforma X La Libertad de Asturias, donat que els blogs d'aquests partits no diuen res de canvi de nom.    

ACLARIMENT AVUI DIVENDRES 1 DE MARÇ: AHIR VAIG ENVIAR DOS MAILS A PLATAFORMA X LA LIBERTAD SOBRE SI HAVIEN CANVIAT DE NOM I SI RUIZ PUERTA ESTAVA A PARTIDO X LA LIBERTAD O A PLATAFORTMA POR LA LIBERTAD I SI LES DUES FORMACIONS (PARTIDO X L i PLATAFORMA X LA L) EREN EL MATEIX, I NO M'HAN CONTESTAT.
ACLARACIÓN, 2 DE MARZO:
No he recibido respuesta de PxL de Madrid pero sí de Málaga:
 

Partido por la Libertad comparte proyecto con PxC y la fórmula será la que el Secretario General y de Organización, habrán encontrado para su estrategia e intereses, todos estamos en lo mismo.

Por lo demás no tengo ningún interés en perder el tiempo con alguien que miente sobre mis compañeros e intenta aprovechar su trabajo para conseguir fama y venta de artículos, conferencias o libros.

Si quiere dirigirse a alguien, hágalo a fuentes autorizadas como José María Ruiz Puerta o el Secretario de General o el de Organización de PxC.

Saludos.

Carlos Fuster Cerezo

Delegado PxL Málaga

 

DIVENDRES SURTO AL PROGRAMA D'EQUIPO DE INVESTIGACIÓN DE LA SEXTA SOBRE L'ULTRADRETA

Divendres a les 22,30 surto al reportatge d'Equipo de Investigación sobre l'Ultradreta.
Em van gravar 25 minuts i crec que surten tres fragments meus d'un parell de minuts. Entrevisten també a Joan Serra, autor de "Tota la veritat de PxC", a Xavier Casals, i a J.L. Roberto. M Canduela, Josep Anglada, etc. Van anar a Tramuntana però crec que no els van deixar gravar.

Anar a l'anunci sobre el programa de divendres (clica)

35 PERSONES PARTICIPEN A L'HOMENATGE DE TRAMUNTANA ALS CATALANS MORTS A CUBA

Prop d'una  quarantena de persones van participar ahir 23-F al migdia, a l'acte d' homenatge als catalans enterrats al cementiri de Les Corts morts a la guerra de Cuba i Filipines en el mausoleu que va fer l'Ajuntament de Barcelona el 1905, homenatge que s'ha fet també als caiguts a la guerra del Marroc, defensant l'espanyolitat de les colònies a Amèrica, Àsia i Àfrica.  Evidentment la història es pot interpretar de moltes maneres, i l'enviament de joves de quinta que no podien pagar els "rescat" per lliurar-se primer d'anar a Cuba i Filipines, i després a la guerra d'Àfrica va motivar l'aixecament popular a Barcelona de la Setmana Tràgica (clica per veure la història d'aquesta sublevació de les classes treballadores que no volien enviar els fill a morir a l' Àfrica) .
        Acte que com explicava aquí al blog divendres (clica) organitzava fa uns anys l'ultradretà Moviment Patriòtic Català i Batzegada, grups que també feien fins 2004 l'homenatge al Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat, que lluitaren amb les tropes franquistes durant la Guerra Civil.
       Segons els digitals El Occidental.es    i Diálogo Libre, en el parlament que va fer Juan González, president de Tramuntana, va lamentar que aquests caiguts o "herois oblidats"  no existeixin ja ni en la memòria col·lectiva de Catalunya ni d'Espanya, i van destacar que "morir com ells no és morir, sinó viure i fer el correcte". També van denunciat l'egoisme i la manca de valors actuals de la societat, i que calia recordar i honorar el passat per aconseguir el futur.
       Els participants, entre els qui havia membres de Plataforma per Catalunya de L'Hospitalet, el Vallés i Badalona i de les Joventuts Identitàries, portaven banderes espanyoles, la groga de Tramuntana, la requetè o Creu carlista de Borgoña, i la catalana del Moviment Patriòtic Català amb el triangle blau marí o negre o  i la creu.
     L'acte va acabar, amb el cant de l'habanera "El meu avi va anar a Cuba".

 Foto de l'acte d'ahir del digital El Occidental.es
La Directa.cat, publica aquestes fotos

 Foto de l'acte que feia el MPC i Batzegada fa més de deu anys.

Anar al Blog El Occidental, clica
Anar al blog de Casal Tramuntana
  Més informació al blog Diálogo Libre (clica)
Anar a Directa.cat

TRAMUNTANA RECUPERA DEMÀ L'HOMENATGE ALS CATALANS CAIGUTS A LA GUERRA DE CUBA QUE ABANS FEIA EL CASAL ROGER DE LLÚRIA DE DEMOCRACIA NACIONAL, EL MOVIMENT PATRIÒTIC CATALÀ I BATZEGADA

           (Clica aquí per veure informació de com va anar l'acte)
El Casal Tramuntana de Barcelona, on hi participen càrrecs públics de Plataforma X Catalunya i antics militants del Moviment Patriòtic Català (MPC), Batzegada, i de Democracia Nacional, recupera (casualment demà dissabte 23-F) l'acte anual d'homenatge als catalans caiguts a la Guerra de Cuba i Filipines enterrats al cementiri de Les Corts de Barcelona on l'Ajuntament va contruir un mausoleu el 1905. (clica per anar al seu blog)

Imatges de l'homenatge als "patriotes catalans" morts a Cuba per Espanya al cementiri de Les Corts a finals dels noranta.

 A sota imatge de l'acte a Montserrat

Aquest ideari catalanista romàntic i espanyolista imperial es va començar a plasmar a l'extrema dreta catalana quan Democracia Nacional obre a Barcelona el Casal Social Roger de Llúria, partit que llavors ja dirigeix Manuel Canduela. El Casal agrupa unes 50 persones de diferents edats, molts d'ells de l'entorn de les Brigadas Blanquiazules i d'algun grup de caps rapats. Altres pertanyen a l'extrema dreta franquista.

EL MOVIMENT PATRIÒTIC CATALÀ (MPC) I BATZEGADA
 No obstant militants o ex militants de Democracia Nacional amb  persones que havien participat o simpatitzat amb el grup terrorista Milicia Catalana (Clica)  i altres persones creen als anys noranta (1993?) El Moviment Patriòtic Català (clica)  i el grup  Timbaler del Bruc (clica) , que com Milícia Catalana -o hereus de Milícia Catalana-, seria vinculat amb actes violents o terroristes i on hi participaria el fill del subhaster Alberto Royuela.  El MPC (que no s'involucraria en actes violents) publicaria la revista Batzegada, que esdevindria també un grup juvenil. Segons actuals i antics militans d'aquests i d'altres grups d'extrema dreta, l'actual dirigent de PxC, David Parada, havia estat membre del MPC i Batzegada, si bé ell ho nega rotundament, reconeixent, només, que era membre de la Grada Jove de l'Espanyol. També milita avui a PxC, dirigint el grup de Badalona, Carlos Francisoud (clica)  que fou condemnat pels atemptats fets per Milícia Catalana (clica)  i part del seu entorn entraria al MPC.

Batzegada i MPC la segona meitat dels anys noranta realitzaran actes d'homenatge al monument del Timbaler del Bruc, participaran a l'acte anual de la Comunió Tradicionalista Carlista del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat, a Montserrat, on hi ha el monument als catalans caiguts a la Guerra Civil -que resaven el Pare Nostre en català i cantaven el Virolai abans d'entrar en combat contra les tropes de la República- i, per últim feien l'acte anual d'homenatge als catalans caiguts a Cuba i Filipines enterrats al cementiri de les Corts, netejaven les tombes i les plaques i portaven flors. A L'acte més a més de cantar himnes espanyolistes cantaven "El meu avi va anar Cuba...", acte que demà dissabte recupera el Casal Tramuntana. 
Més a més, el MPC i Batzegada, allunyats de tota activitat terrorista, participaran als actes que Democracia Nacional organitza cada any el 12 d'octubre a la Plaça de Sant Jordi a Montjuïc, com es veu a la foto de l'article de El País de l'any 2002. I alguns d'ells ara formen part de Plataforma per Catalunya i el Casal Tramuntana. L'acte de Montserrat Batzegada el va continuar fent fins l'any 2004 (clica per llegir com es desconovoca l'acte de 2005)
      

 Article a El País d'abril de 2002 amb una foto de l'acte de l'extrema dreta a Montjuïc del 12 d'octubre de 2001 on veiem sota les banderes del MPC a actuals militants i dirigents de Tramuntana i/o PxC. 
          

 Cartell de Tramuntana de l'acte de demà al cementiri de Les Corts pels 95 catalans enterrats allà caiguts a la guerra de Cuba.

 Així veiem aquest ideari espanyolista-imperial i catalanista romàntic que tenia el MPC, Batzegada, Mílicia Catalana (?) i abans, el Casal Social Roger de Llúria de Democràcia Nacional, en  el comunicat publicat fa uns dies al seu blog:

"La Catalunya de la Reconquesta d'Otger Cathaló i els 9 barons, de la Marca Hispànica, de les 4 barres de Guifre el Pilós, del Comte Borrell, la Catalunya d'Arnau Mir de Tost , de Ramon Berenguer, la Catalunya de Luis de Requesens, de Jaume I el Conqueridor i de l'Almirall Cardona.
La Catalunya que estima la terra, el mar i les muntanyes, la dels pescadors del Mediterrani, la que conrea i respecta la terra, la que harmonitza l'home amb la natura, la que estima els Pirineus.
La Catalunya de les famílies al costat del foc, de les tradicions i llegendes, la Catalunya dels valors eterns.
La Catalunya de l'Arxiduc Carles, la de les partides carlines, de Ramon Cabrera, de Tristany i de Savalls, la Catalunya que lluita pels nostres furs i els nostres drets.
La Catalunya dels treballadors, dels estudiants i dels camperols, la Catalunya que somia amb la justícia social, la Catalunya de Serrallonga.
La Catalunya de les tradicions, la del ball de bastons, la dels correfocs, la dels Castellers, la del Tió de Nadal i de Sant Esteve.
La Catalunya del bon àpats, del pa amb tomàquet, la botifarra amb mongetes, dels calçots i del xató, del bon vi i el cava.
La Catalunya dels campanars cap al cel, de la Verge de Montserrat, la de l'espasa contra la simitarra, la dels sants guerrers, la Catalunya de Sant Jordi.
La Catalunya de la resistència, d'Agustina d'Aragó, del Timbaler del Bruc i del setge de Girona.
La Catalunya de Mossèn Cinto Verdaguer, de Ramon Llull, de Ramon Muntaner, la de Rubió i Ors, de Jaume Balmes, de Milà i Fontanals, de Bernat Desclot

La Catalunya heroica en totes les guerres, en les de conquesta, en les de reconquesta i en les de resistència.
La Catalunya dels Almogàvers , de la conquesta del mediterrani, de Roger de Flor i Roger de Llúria.
La Catalunya de l'art clàssic, de Dalí a Fortuny, d'Enrique Granados a Albéniz, de Llull a Verdaguer.
La Catalunya del seny i la rauxa. La Catalunya que es nega a morir a les mans de la globalització, que es nega a cedir davant el centralisme i que es nega a desvincular-se de la Pàtria".

 Informació de com va anar l'acte, clica aquí

EL JUDICI D'ALBIOL, LA MOCIÓ DE CENSURA I EL FEBLE REDACTAT DEL 510

Finalment l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, anirà a judici per un presumpte delicte d'incitació a l'odi i la discrimnacio, tipificat a l'article 510 del Codi Penal amb una pena d' un a tres anys de presó, per repartir milers de fulletons l'abril de 2010 al barri de la Salut, acompanyat d'Alicia Sánchez Camacho, barrejant immigració i delinqüència amb la foto de "No queremos rumanos". Va qualificar en diverses declaracions els romanesos com a "plaga" i que es dedicaven només a delinquir. Aquest pamflet va molestar al PP de Madrid que té molt bones relacions amb la comunitat romanesa -que com a ciutadans comunitaris voten a les municipals- i va generar unes disculpes per part del PP català.
     SOS Racisme i la una de les Federacions Gitanes van denunciar-ho a la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació i després de ser arxivat dues vegades, l'Audiència va obligar a reobrir-lo.(Clica aquí per llegir l'evolució del cas i la seva reobertura)  .  Sembla que la pena que demanarà la Fiscalia serà d'un any de presó. SOS Racisme probablement en demanarà tres. El fet que a més d'estar imputat s'ordeni ja la celebració del judici és un contratemps per Alicia Sánchez Camacho que amb tot el que ha passat aquests dies ha declarat que els imputats haurien de dimitir, tot i que el
          Albiol va arribar a l'alcaldia amb la promesa de millorar la segurertat, cosa que no ha passat, com explico en aquest article on també parlo del casos de presumpte corrupció i la pèrdua d'un regidor quedant Albiol encara més en minoria (clica aquí).  També ho analitzava en aquest article Al Triangle on parlo que Iniciativa i PSC (clica) volen presentar ja una moció de censura, mentre CiU en dubta, i consulta les bases, per si es millor deixar que l'equip d'Albiol es degardi més per presumptes corrupcions, 50 obres irregulars o sense expedient, com la reforma de les goteres del domicili de la coordinadora del barri de la Salut, Julia Sánchez, la col·lecta irregular de la Guàrdia Urbana a empresaris, o la denúncia d'extorsió per part d'un comerciant de Sant Roc cap el coordinador del barri, cosa que va motivar el pas del regidor David Gómez, al grup de no adscrits.(clica per veure el cas)  Albiol ha volgut culpar a Gómez de tot, i Gómez ara des de l'oposició diu que el coordinador de Sant Roc actuava sota les ordres d'altres regidors i les obres irregulars van se decidides per molts regidors.
      De tota manera amb la interpretació que ha fet el Tribunal Suprem de l'article 510, dient que ni so hi ha un acte immediat de violència o discriminació no hi ha delicte, cosa que ha motivat, per exemple que PxC hagi estat absolta pel cas del pamflets falsos de Vic el 2007, tot i reconèixer la sentència (Clica) que els va editar i fer repartir el Secretari General de PxC, penso que Albiol se'n pot sortir absolt i políticament beneficiat, presentant-se com víctima d'una cacera de bruixes, fet que augmenta el dubtes en alguns sectors sobre si amb una moció de censura de CiU-PSC-ICV, encara el beneficiaria de cara les eleccions de 2015.
        S'ha de dir que a causa del mal redactat del l'article 510 i la parcial anulació del 607-2 per part del Tribunal Constitucional, a la proposta de reforma del Codi Penal que va presentar el ministre de Justícia el passat novembre, reforma rebutjable per molts aspectes, sí que incloïa una reforma radical del 510 i 607, seguint les directius de l'acord de l'Unió Europea que sí que faria condemnables pamflets i declaracions que ara per ara són absoltes.  Llegeix aquest article on explico perquè resulta inútil ara el redactat del 510 i la proposta de reforma .    

     
      

AVUI MANIFESTACIÓ PEL DRET A L' HABITATGE

VÍDEO DE LA PRESENTACIÓ D'AMOR A LA CARTA I XENOFÒBIA A CATALUNYA A L'HOSPITAET

Vídeo del debat presentació amb el regidor Jaume Graells al Tecla Sala de L,Hospitalet, proper al gimnàs on en la ficció  en Joan, el carter, seguirà i coneixerà l'Olga

¿LA REGULARITZACIÓ D'OBAMA?, publico aquest article al Periódico

¿La regularització d'Obama?

 

 El febrer del 2008, en un debat celebrat a la Casa d'Amèrica a Madrid, el diplomàtic Cresencio Arcos, membre del Partit Republicà i exdirector de Relacions Internacionals del Departament de Seguretat dels Estats Units, va explicar per què havia fracassat l'intent de regularització de la immigració irregular que un any abans havia impulsat George Bush. Arcos va dir que molts congressistes republicans que estaven a favor d'aquesta regularització no es van atrevir a reconèixer-ho públicament per por de ser tractats de tous per rivals del seu partit, i que el mateix havia passat entre els demòcrates.

Dos anys després, el 2010, i amb motiu de la controvertida llei d'Arizona que permetia la persecució d'immigrants per la seva aparença ètnica i castigava qui ajudés els sense papers, Sarah Palin va dir aquella famosa frase en castellà: «Obama no té collons» per haver-se oposat a aquella norma. Palin, pertanyent al Tea Party, el sector dur del Partit Republicà, ho va dir malgrat que Obama no va impulsar la reforma migratòria que havia promès per regularitzar el gruix dels sense papers dels Estats Units, la majoria dels quals treballen sense poder cotitzar, sobretot en l'agricultura de Texas, Arizona i Califòrnia.
Però sembla que algunes coses han canviat, ja que ara quatre senadors republicans i quatre de demòcrates han arribat a un pacte per impulsar la regularització de la majoria dels 11 milions d'immigrants irregulars que viuen als Estats Units. Poc després, Obama va recordar: «Llevat que siguis indi, has vingut de qualsevol altre lloc». I és que després de la nova victòria d'Obama el més de novembre els republicans han constatat que el 71% del vot hispà va acabar en mans del president reelecte. Per això s'han adonat que difícilment tornaran a guanyar les eleccions si no canvien el seu discurs sobre el creixent col·lectiu de la immigració, molts integrants dels quals viuen la religió i els valors familiars de manera més pròxima a l'ideari republicà que al demòcrata.
La proposta que avala Obama no té en compte un arrelament de diferents velocitats, extrem destacable en un moment en què, a diferència del que passa en gran part d'Europa, la combinació d'austeritat en uns sectors, inversió i mesures per incentivar la producció, les exportacions i el consum han permès als Estats Units afrontar la crisi financera sense disparar l'atur. A diferència del que podria estar passant ja en certs llocs d'Europa, als Estats Units els autòctons no competeixen amb els immigrants per llocs de treball en sectors com l'agricultura.
Obama pot aconseguir aquesta vegada el seu objectiu: la regularització la defensa no només per motius humanitaris, sinó també econòmics, ja que fer sortir de l'ombra milions de persones comportarà que cotitzin i paguin impostos. De totes maneres, ens podem preguntar: ¿la reforma es farà gràcies a la insistència i persuasió del president Barack Obama o, sobretot, perquè els republicans ja no poden prescindir del vot hispà?
 Clica aquí per llegir sencer

MOCIÓ DE CENSURA A BADALONA?, PUBLICO ARTICLE AL TRIANGLE

Al Triangle d'ahir em surt aquest article sobre la probable moció de censura a Albiol

Obrir i llegir pdf, pimera pàgina. clica
Obrir Pdf segona pàgina, clica

PRESENTACIÓ D'AMOR A LA CARTA, I DEBAT SOBRE XENOFÒBIA A CATALUNYA A L'HOSPITALET

Ahir acompanyat del regidor de Cultura de L'Hospitalet, Jaume Graells, vaig presentar "Amor a la carta" al Tecla Sala de L'Hospitalet, indret que surt a la novel·la, molt proper al gimnàs on en la ficció l'Andreu coneixerà l'Olga. També hi era el regidor d'Ensenyament, Lluís Esteve i en començar l'Alcaldessa Núria Marín. També vam dialogar sobre el contingut de "Xenofòbia a Catalunya".

 Amb l'alcaldessa, Núria Marín.

 Jaume Graells, regidor de Cultura
 
             Veure notícia a L'Informatiu de TV de L'Hospitalet, minut 1 i entrevista al 8 (Clica)

Veure video presentació

ANGLADA RECORRE LA INADMISSIÓ DE LA QUERELLA CONTRA MI

PxC ha fet públic aquest comunicat informant que ha presentat recurs a la inadmissió de la querella contra mi per certs fragments del llibre "Xenofòbia a Catalunya". Reprodueixo el comunicat. Sorprèn que critiqui que un fiscal vingués a la presentació del meu llibre a Barcelona, quan ell va seure a primera fila a la de Vic i va tuitejar que s'ho havia passat molt bé. 
Anar a l'artricle i text d'inadmissió, clica 
------------------------------------------------------------------------------------------------------------

COMUNICAT DE PREMSA DE PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC)
El president de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, ha presentat aquest dilluns un recurs contra la decisió del jutge previ informe del Ministeri Fiscals de reforma i apel·lació davant la inadmissió a tràmit de la querella contra Xavier Rius Sant.
Vic I Redacció. - El president de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada, no s'ha sorprès per la decisió del Jutjat d'Instrucció número 15 de Barcelona de no admetre a tràmit la querella presentada contra el Sr Xavier Rius Sant per presumptes injúries i calúmnies en el contingut del seu projecte de llibre titulat "xenofòbia a Catalunya" propagat per una editorial de tirada autonòmica.
Segons Anglada "els motius d'inadmissió a tràmit de la querella poc tenen a veure amb els motius pels quals es va querellar aquesta part". En aquest sentit, el líder identitari ha assenyalat que "és totalment incongruent, per exemple, que una persona que em tracta de malalt mental en el seu llibre, per la seva Senyoria sigui una crítica seriosa, segons paraules literals de la seva resolució, que no mereixi de tutela judicial ". Per seguir afirmant Anglada que ell mai es va querellar per ser titllat de franquista, en canvi sí que es va querellar per una concatenació d'adjectius com ara:"franquista, de superar fins i tot les fronteres del racisme - sense oblidar que els actes racistes estan penats en el nostre ordenament jurídic -, de titllar la majoria de membres del meu partit de persones minvades intel·lectualment, de relacionar el nostre partit amb la perillositat del discurs de Breivik, d'acusar membres del meu partit de perpetrar delictes de profanació religiosa en el terreny comprat pels musulmans per construir una mesquita a Salt (Girona) ... i una infinitat més de judicis de valor altament injuriosos i calúmnies, com per exemple, acusar d'un delicte de tinença il·lícita d'armes, de causar danys a la propietat aliena i d'un delicte de ús indegut d'informació privilegiada entre altres amb la finalitat que el lector senti rebuig cap a tot allò relacionat amb Plataforma per Catalunya ".
Situació xocant amb l'afirmació de la resolució de la jutge que declara la INADMISSIÓ en afirmar que: "les dades que aboca l'autor en el llibre han estat redactats complint un deure específic de diligència". Doncs segons Anglada, el seu comportament seria diligent "Si tingués els test del càlcul del coeficient intel·lectual dels membres del meu partit, de les proves de tots els delictes que ens imputa ... i en definitiva de tots els documents que fonamentin les seves afirmacions ja que així ho estableix el Codi Penal en els seus articles 207 i següents, entre d'altres ".En cas contrari, el seu actuar "negligent i irresponsable ha comptat amb el beneplàcit de la Justícia". El que segons el líder identitari no em va sorprendre ja que: "no és estrany veure algun fiscal o anunciar la seva presència en les presentacions dels abrics de quimeres en forma de llibres que li publiquen a aquest personatge”.
Segons Anglada, la inadmissió a tràmit de la querella "no deixa de ser la continuació d'una caça de bruixes que va tenir el seu origen l'any 2007, quan Plataforma per Catalunya va començar a protagonitzar un ascens que no va agradar i que es va concretar en episodis com el judici d'una jornada de treball de durada per uns pamflets irònics, entre molts més ". Concretant Anglada, que aquest escomesa que han patit ell i el partit del qual és president es concreta en fets com: "el boicot informatiu que patim quan ens presentem a unes eleccions" o "bé només ens solen esmentar els mitjans de comunicació amb contingut negatiu per nosaltres ". Pel líder identitari, judicialment la cosa no és molt diferent "sense anar més lluny denuncio un intent d'agressió a la meva persona després de la conclusió de l'última diada del meu partit i fiscalia m'obsequia amb una imputació en un delicte de tortures o tracte degradant en sortir en els mitjans de comunicació que un dels nois que em va intentar agredir era marroquina i ignorar jo aquesta circumstància" i en canvi "un magribí m'amenaça de mort, la amenaça figura a internet, i això ho qualifiquen com una falta". També "m’intenta agredir un noi causant danys al meu vehicle quan vaig en cotxe al meu domicili a ulls d'un agent de Mossos d'Esquadra i únicament veuen falta a la conducta d'aquest noi". Per tots aquests exemples, el líder identitari no el sorprèn en absolut "l'actuació de la Justícia en inadmetre la querella presentada contra aquest personatge", per això aquest dilluns s'ha presentat recurs contra la inadmissió a tràmit de la querella perquè creu que "part de la poma encara està sana i encara mantenim l'esperança de ser tractats objectivament ".
PxC
Vic, 5 febrer 2013

 Anglada a la presentació del llibre a Vic, l'octubre de 2011

Anglada a Salt setmanes després (foto: Tot Salt)

 Anglada signant el meu llibre a un militat a finals de març.

DEMÀ ES PRESENTA "AMOR A LA CARTA" A L'HOSPITALET, entrevista L'Hdigital

"Amor a la carta" a L'Hospitalet i debat sobre xenofòbia

 Xavier Rius presenta la seva primera novel•la ambientada a la ciutat als anys 90

El periodista Xavier Rius presenta “Amor a la carta”, ambientada a L’Hospitalet dels anys 90, amb ingredients com l’amor, el maltractament o la pedofília com a rerefons. La biblioteca Tecla Sala acull aquest dimecres la presentació de la novel.la. Rius ha estat mestre durant més de 20 anys a una escola de la ciutat i ha parlat amb lhdigital (escolta l'entrevista íntegra pitjant la icone de la fotografia).

La novel•la té com a protagonista un carter, que reparteix al barri de Pubilla Cases i que acaba obrint unes cartes manuscrites per l’ Olga. Les cartes s’envien a l'Andreu a una adreça que ja no existeix.
Xavier Rius és mestre, escriptor i periodista especialitzat en el moviment migratori. Ja ha publicat anteriorment llibres com l’assaig “Xenofòbia a Catalunya”, però aquesta és la seva primera incursió en la novel•la de ficció.
Com et vas plantejar la història?
Fa anys que escric sobre la immigració, la seva gestió i el sorgiment de grups com Plataforma per Catalunya i feia temps que tenia ganes d’escriure d'altres coses, per crear un món diferent. És una història d’amor, ubicada als anys 1996-1997 a L’Hospitalet i a l’Empordà.
Per què aquest període temps?
En aquell moment, la gent encara s’enviava cartes i em semblava més creïble la historia d’aquest carter.
Per què està ambientada a L’Hospitalet i quina ciutat trobarem?
He treballat a la ciutat des del 1985, i he volgut reflectir L’Hospitalet de l’època, de fa uns 15 ó 20 anys. S’identifiquen molts escenaris com el carrer Lleida, a prop de l’ambulatori de la Rambla Just Oliveras, on viu l’Olga, a qui el carter segueix per L’Hospitalet fins que s’apunta al mateix gimnàs que ella, a la zona de les antigues fàbriques de sota de la Tecla Sala. L’adreça del carrer on arriben les cartes sí que és inventada, la resta són localitzacions reals.
Es barreja l’amor amb els maltractaments, la pedofilia....
És una historia d’intriga. Per entendre el perquè algú envia cartes a un lloc que ja no existeix, s’ha d’entendre aquest sentiment de culpa, de voler haver salvat a una persona i no aconseguir-ho. És una historia amb molts girs inesperats.
Canviant d’assumpte, amb la crisi, què pot passar amb aquest fenomen migratori?
Ara arriben molts nens xinesos per reagrupació familiar. L’arribada d’immigrants s’ha parat en sec a L’Hospitalet, que viu el canvi migratori cap a l’any 2000. Llavors feien falta uns 400.000 immigrants a l’any, per la construcció. Ara, els seus fills són catalans i és molt complicat que marxin. La idea que ara hem de fer que marxin és molt complicada. Només marxen aquells que tenen teixit familiar al seu país d’origen o que tinguin feina. Sens dubte, no marxaran amb la celeritat que van arribar. A “Amor a la carta” encara no apareix la immigració.
En aquest llibre, no es reflexa però has tingut problemes amb formacions com Plataforma per Catalunya.
Ara fa un any, al desvetllar que la tramitació del lloguer del centre Tramuntana del Clot l’havien fet membres de PxC i quan un regidor a L’Hospitalet es agredit, Josep Anglada m’implica a mi en aquestes agressions i comença posar-me querelles i demandes, que al principi t’espanten , però que finalment s’han arxivat.
Per finalitzar, el fet que sigui un carter el protagonista, forma part d’una idea romàntica?
Simplement aquesta era la historia. La gent escriu un diari íntim d’amor a algú que estimes o que has perdut. L’Olga enyora l’Andreu, lamenta no haver-lo salvat i envia una carta a l’adreça on havien viscut uns anys abans. No puc desvetllar el perquè ho fa. És una manera de recuperar un gènere que s’ha `perdut pels e-mails o els whatsapp però que crec que hauria de seguir existint.
 Anar a L'Hospitalet Digital.
escolta àudio entrevista sencera, clica aquí 

PSC, ICV-EUiA, GENT DE GRAMENET i CiU DENUNCIEN A JUAN GÓMEZ MONTERO

Els propers dies els grups municipals Santa Coloma de Gramenet del PSC, ICV-EUiA, CiU i Gent de Gramenet, denunciaran el portaveu de PxC a la Fiscalia de delictes d’odi i discriminació per l'escrit que ha publicat Gómez Montero a l'últim butlletí municipal.
              Aquest denuncia (veure Gramenet 2.0 de Jordi Corachan)   es va plantejar iniciar abans dels fets del Ple municipal del passat dilluns (clica) en que es va produir un enfrontament  o conat d'enfrontament amb denúncia inclosa entre Gómez Montero -que com va dir el regidor socialista Antonio Carmona, no viu a Santa Coloma- i  un grup de veïns colomencs. 

      Precisament la setmana passada es va fer pública la confirmació de la condemna a Gómez Montero per agredir un indignat l’11 de juny de 2011, a les portes de l'Ajuntament que protestava per l'entrada del grup identari, populista transversal, d'extremadreta o socialpatrotra (cadascú que el definiexi com li sembli) a l'Ajuntament. Gómez Montero segons aquests grups municipals hauria realitzat constantment incitacions a l’odi, faltes de respecte i sortides de to amb aire xenòfob

             Així PSC, ICV-EUiA, CiU i Gent de Gramenet han decidit denunciar conjuntament a la Fiscalia a Juan Gómez Montero, regidor i portaveu de Plataforma per Catalunya (PxC)  per l’escrit publicat el 18 de gener passat al butlletí L’Ajuntament Informa, on Montero fa una exposició que per aquest grups es simplista, generalitza contra els immigrants i seria xenòfobia i que falta al respecte, també per l’alcaldessa, la socialista Núria Parlon. De fet dos regidors de PxC de Santa Coloma, el cap de llista Sergio Palomo i el seu substitut, Luis Muñoz, haurien dimitit, sembla, per discrepàncies amb Gómez Montero.
        Segons m'ha comunicat avui a mi Gómez Montero: "no puc pronunciar-me sobre una cosa que encara ningú no m'ha comunicat, ni tinc constància oficial d'aquesta denúncia".
               Des de Gent de Gramenet  (proper a la CUP)s’assegura que “aquest partit pretén ocupar l’espai polític que anteriorment han ocupat el feixisme i el nazisme clàssics. Amb una nova retòrica de l’exclusió, fonamenten el seu discurs en base a l’odi entre cultures i manipulen i inciten al conflicte entre veïns i veïnes”.
           Gómez Montero, que va ser regidor de PxC a Manlleu dos anys en el període 2004-2006 (on no hi residia) havia militat anteriorment al grup feixista Estado Nacional Europeo (clica)  (on també sembla que huaria Militat Sergio Palomo) i als plens tan és capaç de citar fragments de Milan Kundera i de defensar idees ecologistes (diu que és vegetarià) com utilitzar expressions vexatòries cap els immigrants i els votants i polítics d'esquerres.  A més a més, Gómez Montero va ser fotografiat entre un grup d’ultres que celebraven la victòria de la selecció espanyola de futbol a l’Eurocopa, acte que va acabar amb diverses agressions a immigrants que passaven per allí, si bé a mi em consta que ell no hauria participat a les agressions.
Josep Anglada va anunciar dijous en el seu twitter que assistirà al proper Ple de St Coloma i que "es preparin els perroflautes"

TEXT QUE HA MOTIVAT POSAR LA QUERELLA:

Obrir pdf complert, clica

Informació del incidents al Ple de dilluns a Directa.cat
Informació a El Triangle