JUAN GÓMEZ MONTERO CONDEMNAT PER L'AGRESSIÓ AL TREBALLADOR DE GdG DINS L'AJUNTAMENT DE ST COLOMA. Gómez Montero presentarà recurs i ha denunciat als autor de pancartes contra PxC

El regidor i portaveu de Plataforma per Catalunya a l'ajuntament de Santa Coloma, Juan Gómez Montero, ha estat considerat culpable de clavar un cop de puny a Jordi Pastor, treballador de Gent de Gramenet, el 12 d’abril al mateix Ajuntament a la sala de la fotocopiadora dels grups municipals.

La titular del Jutjat 2 de Santa Coloma condemna Gómez Montero a una multa de 300 euros per una falta de lesions (article 617.1 del codi penal) i a indemnitzar Pastor amb 31,34 euros per les lesions en un pòmul. La magistrada no dóna credibilitat a la denúncia de Gómez Montero dient que ell havia estat l'agredit, que va posar després que els mitjans de comunicació informessin de la mateixa i del comunicat de condemna signat per l'alcaldessa i els portaveus municipals del PP, CiU, PSC, ICV-EUiA i Gent de Gramenet. El jutge ha considerat que el portaveu de Plataforma ha faltat a la veritat i ha absolt l'empleat del grup de Gent de l'agressió a Gómez Montero. En canvi no ha considerat iniciar un procés penal per fals testimoni, tal com va demanar al final del judici la Fiscalia i l'advocat de Pastor pel militant de PxC, Javier Albarracín.

      En el judici Albarracín no només contradí la versió de Gómez Montero, sinó que es contradí a ell mateix a mida que l'interrogava la jutgessa, la fiscal  i l'advocat de Pastor. Primer digué que el cop l'havia donat Pastor per darrera i que G Montero no s'hi havia tornat; després que no havia vist com havia anat; després que tot va ser molt confús, i després que Gómez  Montero i Pastor van agafar tots dos a l'hora el full que sortria de la fotocopiadora (fet que havia negat Gómez Montero) en uns situació ràpida que no va saber explicar i va qualificar com "un forcejeo" en el que Pastor hauria colpejat a Montero, sense aclarir com donat que "no ho va veure bé".

          En aquell moment l'advocat de Gómez Montero digué que renunciava a fer entrar a declarar al regidor de PxC, Esteban Escribano, present als fets, sembla, per evitar més contradiccions que no afavorien a Gómez Montero.

       Així la sentència diu que "CONDENO a JUAN GÓMEZ MONTERO como autor responsable de una falta de lesiones del artículo 617.1 del Código Penal a la pena de treinta días de multa a razón de una cuota diaria de diez euros (300 euros) y responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas diarias no satisfechas; imponiéndole expresamente las costas del proceso; y la obligación de indemnizar a JORDI PASTOR PÉREZ en la cantidad de 31,34 euros por las lesiones causadas.

ABSUELVO a JORDI PASTOR PÉREZ de la falta que se le imputaba."

         Aquesta és la segona condemna per agressions en menys de dos anys imposada a Gómez Montero que va condemnat per agredir un membre del 15M l’11 de juny del 2011 davant de l'Ajuntamente després de rebre l’acta de regidor, i tindria pendent encara una altra denúncia.

Juan Gómez Montero a l'esquerra de la foto i Jordi Pastor a la dreta durant el judici

Jordi Pastor i el seu advocat esperant l'inici de la vista.

Llegir aquí informació sobre el cas i la celebració del judici (clica) 
 Informació del judici al Periódico (clica)

GÓMEZ MONTERO PRESENTARÀ RECURS I HA DENUNCIAT ALS  AUTORS DE LES PANCARTES "PxC=FEIXISME"

 Gómez Montero m'ha comunicat que presentarà recurs a la condemna. També m'ha adjuntat la denúncia presentada avui contra els autors de les pancartes "PxC=FEIXISME" penjades fa uns dies a Santa Coloma.  A la denúncia manifesta que PxC la utilització de terme feixista per definís PxC té una intenció vexatòria, i que és un partit democràtic que lluita per la convivència la identitat dins la filosofia de l'humanisme cristià.   En un altre comunicat PxC reponsabilitza al regidor d'ICV-EUiA, Xavier Pujols i als falsos "econologistas" de permetre que es pengin. (clica)

 Denúncia de Gómez Montero contra per les pancartes "PxC = FEIXISME"

ACTE POLÍTIC I SOCIAL DE PRESENTACIÓ DE LA MANIFESTACIÓ DE 29-J AL VENDRELL

Si la manifestació antiracista de Vic del 26 de maig de l'any passat (clica), tot i acabar sent un èxit de participació i de civisme, no va aconseguir el consens polític necessari, i alguna força política de govern va dir que portaria joves antisistema a la ciutat a cremar contenidors, la que es convoca al Vendrell pel 29 de juny al migdia, sí que està aconseguint amplis suports. 
Després haver-se celebrat diverses xerrades actes previs, aquest dimarts hi haurà un acte de presentació amb la participació de SOS Racisme, Unitat Contra el Feixisme, el sindicat USTEC,  i diputats d'ERC, PSC, ICV, EUiA i la CUP.

  Anar al blog dels actes de la campanya i la manifestació
Anar al Facebook de la manifestació i els actes previs

I AVUI JORNADES D'UNITAT CONTRA EL FEIXISME A BARCELONA al Centre Cultural Islàmic del Clot.

 Imatges de la manifestació del 26 de maig de l'any passat a Vic

XERRADA COL·LOQUI DEL FISCAL M. ÁNGEL AGUILAR ORGANITZADA PER LA FUNDACIÓ ACSAR: “La lluita contra el racisme i la xenofòbia des de l’àmbit judicial”

Avui ha tingut lloc, en el marc dels esmorzars-col·loquis organitzats per la Fundació ACSAR (clica), una xerrada de Miguel Ángel Aguilar,  Fiscal Coordinador de Delictes d'Odi i Discriminació de la Fiscalia de Barcelona.

L'acte ha estat presentat pel seu president, el diputat al Congrés, Carles Campuzano, i entre els assistents s'hi trobaven el Director d'Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch, el Comissionat d'Immigració de l'Ajuntament de Barcelona, Miquel Esteve, tècnics d'immigració de diferents administracions, i representants polítics de CiU, ERC i PSC, vinculats a la gestió de la immigració, a les sectorials d'immigració o a moviments antiracistes, i persones vinculades o estudioses del fenòmen migratori, sigui des de l'àmbit acadèmic o associatiu.

          El Fiscal Miguel Ángel Aguilar, ha explicat que la justícia i la societat està en aquesta problemàtica en una situació similar a la que hi havia amb la violència de gènere fa 15 anys, donat que fins ara els poders públics no l'havien tingut gaire en la seva agenda. Ha recordat que el seu servei o fiscalia especialitzada en temes d'odi i discriminació es va crear el 2009 a Barcelona, sent fins no fa gaire l'única existent tot l'Estat, si bé fa uns mesos s'ha creat la mateixa figura de Fiscal de Delictes d'Odi i Discriminació a Madrid, València, Sevilla i Màlaga.

                    
                ELS 10 PROBLEMES PER PERSEGUIR ELS DELICTES D'ODI

         Després de definir que són els delictes d'odi , ha enumerat en deu punts les dificultats per perseguir aquests delictes. 

        El primer és el desconeixement dels fets per la manca d'estadísques, donat que fins 2009 s'arxivaven com lesions, amenaces, insults, etc. Així es va fet amb mossos d'esquadra un protocol per arxivar-los i quantificar-los indicant si es tractava de racistes, homòfons, antisemites, etc. Aquest primer pas no va significar automàticament que els policies funcionaris judicials sapiguessin introduir-los al sistema informàtic. Ara el Ministeri de l'Interior vol reproduir aquesta catalogació, si bé de moment no costarà en les estadístiques judicials.

Aquest deconeixement de la situació també es deu a que moltes de les víctimes no denuncien en no confiar en la justícia, per por a que en cas de ser estrangers puguin ser expulsats, o pel que fa a la homofòbia, a desvetllar la seva condició o comportament sexual que quedaria registrat i podria transcendir al llarg del procés penal.

          El segon problema és la tendència a la minimització del problema, i ha posat com exemple l'agressió al metro de l'any 2007 d'una dóna llatina que va rebre patades al cos i la cara mentre ho gravava la càmera de seguretat i que, incialment, només va ser motiu d'un judici de faltes per lesions. També ha explicat com sovint els cossos policials recomanen a la víctima d'una discriminació -no deixar entrar en un establiment-, que vagin a l'oficina del consumidor.

              El tercer és la insuficient informació sobre la diversitat humana, cultural i religiosa de la policia i funcionaris de l'administració de justícia. I ha posat l'exemple de com sovint es defineix com a musulmans o àrabs a les persones que porten turbant, quant de fet majoritàriament són indis sikjs. Aquesta manca de coneixement sovint impedeix documentar la motivació xenòfoba. Aguilar ha lamentat que pintades amb la creu gamada a un bar gai o a la porta d'una associació d'immigrants es persegueixi com un simple dany al mobiliari públic o la paret, sense valorar-ho com una amenaça a la integritat física i moral de la gent que va aquell local.
        
            El quart és el desconeixement dels seus codis, simbologia i vestimenta per part de la policia i funcionaris judicials. Així ha explicat el significat de certs símbols geomètrics o numèrics com el 88 o el 18 que mostren ja pertinença o intenció.

              El cinquè és major control de símbols i pancartes als estadis de futbol i persecució de crits racistes. Ha indicat que la llei catalana de l'any 2.000 està antiquada, i que l'espanyola de 2007 és més clara. Ha comentat l'anècdota d'un grup de seguidors nazis que entrava al camp per la porta 18 o 88.

            El sisè és la poca persecució de l'assetjament escolar per motius ètnics, religiosos o d'opció sexual.

            El setè que cal més persecució del discurs de l'odi i el seu encaix amb la defensa de la llibertat d'expressió. A Estats Units i Canada no està castigat, però sí a Europa. Ha posat exemples de lletres de música de grups com Batallón de Castigo. Gràcies a l'acció de la Fiscalia ara a la demarcació de Barcelona ja no es fan concerts nazis en locals oberts.    
          
             En aquest sentit ha explicat la necessitat de reformar l'article l'article 510 del Codi Penal   (incitació a l'odi la violència i la discriminació per motius de raça, ètnia, religió, opció sexual, minusvalia, etc) després de la interpretació que en va fer el Tribunal Suprem pel cas de la llibreria Kalki o com s'ha hagut d'indemnitzar Pedro Varela per la tardança del procés en el que, més a més, el Tribunal Constitucional va anul·lar part del redactat de l'article 607. Ara en el text que proposa el Govern (que recullo a sota) quedarà molt millor redactat recollint un Acord Marc de la Unió Europea i recupera part del contingut derogat del 607 (negació i apologia genocidi).
    
           El vuitè problema és que es continuen fent identificacions per part dels cossos policials en base a motius ètnics, tot i que una circular de 2012 va regular el buit legal anterior denunciaven els sindicats policials i ONGs. 
      

         El novè  és la manca de formació de policies, advocats, forenses, funcionaris judicials, personal de seguretat privada, etc.

         I el desè és la necessitat de reformes legals, com el nou redactat pel 510 i 607 -ja comentats-, l'aprovació d'una llei d'igualtat de tracte a nivell estatal i català. També cal que es crei la figura del servei coordinador de Delicte d'Odi i Discriminació a la resta de províncies de l'Estat.

            Després de la seva intervenció hi ha hagut in interessant debat i ha respost a les preguntes dels assistents. El Fical Aguilar ha comentat el cas dels twits del regidor de PxC, Juan Gómez Montero, sobre Guillem Agulló (clica), ha qualificat l'assassinat d'Agulló com un cas molt clar de "crim d'odi" i ha comentat que demà es reunirà o coincidirà amb els pares d'Agulló en un acte a València. Aguilar també ha parlat de l'assassinat de Javier Palomino a Madrid l'any 2007, en un cas molt semblant al d'Agulló.
    

REDACTADO PROPUESTO EN EL ANTEPROYECTO DEL GOBIERNO REFORMA DEL CÓDIGO PENAL:

Centésimo septuagésimo noveno. Se modifica el artículo 510, que queda redactado del siguiente modo:

“1.- Serán castigados con una pena de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses:

a)     Quienes fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad.

b)     Quienes lesionen la dignidad de las personas mediante acciones que entrañen humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos a que se refiere el apartado anterior o de una parte de los mismos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a ellos.

2. Serán castigados con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de seis a doce meses:

a) Quienes produzcan, elaboren, posean con la finalidad de distribuir, faciliten a terceras personas el acceso, distribuyan, difundan o vendan

escritos o cualquier otra clase de material o soportes que por su contenido sean idóneos para fomentar, promover, o incitar directa o indirectamente al odio, hostilidad discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad, o para lesionar la dignidad de las personas por representar una grave humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos mencionados, de una parte de ellos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a los mismos.

Las penas se impondrán en su mitad superior cuando la difusión de los contenidos a que se refiere el párrafo anterior se hubiera llevado a cabo a través de un medio de comunicación social, por medio de Internet, o mediante el uso de tecnologías de la información, de modo que aquél se hiciera accesible a un elevado número de personas.

b) Quienes enaltezcan o justifiquen por cualquier medio de expresión pública o de difusión los delitos que hubieran sido cometidos contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual,  enfermedad o discapacidad, o a quienes hayan participado en su ejecución.

c) Quienes nieguen, hagan apología, o trivialicen gravemente los delitos de genocidio, de lesa humanidad o contra las personas y bienes protegidos en caso de conflicto armado que se hubieran cometido contra un grupo o una parte del mismo por
motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, la situación familiar o la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia al mismo, y que hubieran sido declarados probados por los Tribunales de Nüremberg, por la Corte Penal Internacional o por otros Tribunales internacionales, cuando de este modo se promueva o favorezca un clima de violencia, hostilidad, odio o discriminación contra los mismos.

3.- El Juez o Tribunal acordará la destrucción, borrado o inutilización de los libros, archivos, documentos, artículos y cualquier clase de soporte objeto del delito a que se refiere el apartado anterior o por medio de los cuales se hubiera cometido.

Cuando el delito se hubiera cometido a través de tecnologías de la información y la comunicación, se acordará la retirada de los contenidos.

En los casos en los que, a través de un portal de acceso a Internet o servicio de la sociedad de la información, se difundan exclusiva o preponderantemente los contenidos a que se refiere el apartado anterior, se ordenará el bloqueo del acceso o la interrupción de la prestación del mismo.”

Centésimo octogésimo. Se introduce un nuevo artículo 510 bis, con la siguiente redacción:

“Se impondrán las penas superiores en grado a las previstas en el artículo anterior cuando los hechos en él descritos fueran cometidos por quienes pertenecieren a una organización delictiva, aunque fuera de carácter transitorio. A los jefes, encargados o administradores de la organización se les impondrán las penas superiores en grado a las previstas en el artículo anterior.”

Centésimo octogésimo primero. Se introduce un nuevo artículo 510 ter, con la siguiente redacción:

“Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los delitos comprendidos en los dos artículos anteriores, se le impondrá la pena de multa de dos a cinco años. Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33. En este caso será igualmente aplicable lo dispuesto en el número 3 del artículo 510 del Código Penal.”

Més informació sobre la reforma del 510 del Codi Penal, clica

FISCALIA I ADVOCAT DE J PASTOR DEMANEN LA CONDEMNA DE J GÓMEZ MONTERO PER L'AGRESSIÓ DINS L'AJUNTAMENT DE S.COLOMA, I QUE S'IMPUTI PER FALS TESTIMONI AL SIMPATITZANT J. ALBARRACÍN. LA DEFENSA DE G. MONTERO RENUNCIA A QUE DECLARI EL REGIDOR DE PxC E. ESCRIBANO DESPRÉS DE QUE ES CONTRADIGUIN MONTERO I ELS SEUS TESTIMONIS

Juan Gómez Montero (PxC) i Jordi Pastor (Gent de Gramenet) en començar el judici

Dijous vinent se sabrà la sentència del judici per les denúncies creuades per agressió, entre el treballador de Gent de Gramenet, Jordi Pastor, i el regidor i cap de PxC a Santa Coloma, Juan Gómez Montero, pels fets ocorreguts el 12 d'abril (clica). Tal com ha anat el judici, on Gómez Montero i els testimonis que aportava en favor seu s'han contradit, renunciant el seu advocat a fer declarar al regidor de PxC Esteban Escribano, penso, per no empitjorar encara més la cosa, sembla clar, no només l'absolució de Jordi Pastor i la condemna, segurament, a 30 dies de multa, a Gómez Montero, sinó que la jutge, a petició de la Fiscalia i de l'advocat de Pastor, podria obrir un procediment penal per fals testimoni contra el simpatitzant de PxC, Javier Albarracín.

La regidora de Gent de Gramenet, Guida Martín, el treballador de GdG, Jordi Pastor, i el seu advocat
       
              LA VERSIÓ DE GÓMEZ MONTERO

Compareixien al judici el treballador de Gent de Gramenet, Jordi Pastor, i el regidor i cap de PxC a St Coloma de Gramenet com acusats i acusadors, amb denúncies creuades per agressió a la sala de la fotocopiadora dels despatxos municipals de l'Ajuntament, succeïda el 12 d'abril a les 13 hores i vint minuts. 

Primer ha declarat Juan Gómez Montero que s'ha ratificat en que el 12 d'abril, a les 13 hores i 20 minuts, després del quart d'hora de concentració al carrer contra les retallades, en pujar als despatxos municipals, ell no va agredit a Pastor. Segons la seva versió, ell va veure com de la fotocopiadora sortien uns papers que amb comentaris i l'anagrama de PxC, i en anar a agafar-los, Jordi Pastor -que era qui havia fet imprimir aquells fulls-, li va donar un cop de puny al clatell. Afegí que eren presents Javier Albarracín i Ángel Martínez Gómez, militants de PxC i el regidor  Esteban Escribano.

A la pregunta de si els fets havien passat al migdia, com era que no posés la denúncia fins al vespre, digué que no va anar a l'hospital fins aproximadament les 16,30 i posteriorment posà la denúncia. La jutgessa i l'advocat de Pastor recordaren llavors que l'informe d'urgències deia que hi havia anat a les 19 hores. 

A la pregunta si aquell dia anteriorment hi havia hagut alguna conversa o incident entre ells digué que no. 

A les preguntes de perquè no havia posat la denúncia ni havia anat a l'hospital fins després que s'hagués fet el comunicat dels grups municipals i aquest sortís als mitjans digitals de El País, Periódico i l'ARA, va manifestar desconèixer en aquell moment del dia dels fets, que s'hagués fet el comunicat i si no anà fins més tard a l'hospital va ser perquè va ser llavors quan va començar a tenir marejos.

A la pregunta de perquè no va dir res a ningú que no fos del seu partit de que havia estat agredit, no donar cap motiu clar.

 LA VERSIÓ DE JORDI PASTOR

Per la seva banda Pastor explicà que a les 11,30 mentre feia fotocòpies, Gómez Montero li digué: "Hombre, ¡El valiente, el valiente!", i li preguntà què estava imprimint, al que havia respost Pastor, que "no tinc perquè explicar-t'ho".

Segons Pastor a les 13,20, després de la concentració coincideix amb els regidors Gómez Montero i Esteban Escribano, que eren amb dues persones més a la fotocopiadora. Llavors Gómez Montero tornà a preguntar-li què estava imprimint i li hauria dit: "Ratilla, aquí no hay cámaras y te puedo dar una hostia", per acte seguit agafar-li Gòmez Montero el full que es trencà en dos i donar-li un a ell un cop puny a la cara.

Pastor explicà que sortí de l'habitació, donant una patada a la porta, es creuà amb la regidora de GdG, Guida Martín, a qui digué que l'havien agredit, i baixà a la porta principal de l'Ajuntament i explicà al policia que estava de guàrdia i a la gent que encara concentrada al carrer, que Gómez Montero li havia donat un cop de puny a la cara. Tot seguit anaren a l'hospital i a posar la denúncia als mossos. 

Llavors, al voltant de les 3, el va cridar l'alcaldessa que convocà una junta de portaveus de la que va sortir un comunicat signat per l'alcaldessa i els portaveus del PP, CiU, PSC, ICV-EUiA, i GdG condemnant l'agressió.  

ELS TESTIMONIS DE PxC ES CONTRADIUEN

En ser cridats els testimonis, la jutgessa els informà que mentre els acusats denen dret a no respondre i a mentir, els testimonis no; i si menteixen poden ser imputats per un delicte penal.

El primer en declarar va ser el militant o simpatitzant de PxC, Ángel Martínez Gómez, el qual digué que no estava a la fotocopiadora sinó al despatx de PxC, no va veure els fets, però sí que Gómez Montero li  digué que havia estat agredit per Pastor.

Després va entrar a declarar Javier Albarracín que es contradí ell mateix a mida que l'interrogava la jutgessa, la fiscal  i l'advocat de Pastor. Primer digué que el cop l'havia donat Pastor per darrera, després que no havia vist com havia anat, després que tot va ser molt confús, i després que Gómez  Montero i Pastor van agafar tots dos a l'hora el full (fet que havia negat Gómez Montero) en uns situació ràpida que no va saber explicar i va qualificar com "un forcejeo" en el que Pastor hauria colpejat a Montero, sense aclarir com donat que no ho va veure bé.

En aquell moment l'advocat de Gómez Montero digué que renunciava a fer entrar a declarar al regidor de PxC, Esteban Escribano, present als fets, sembla, per evitar més contradiccions que no afavorien a Gómez Montero.

L'última en declarar va ser la regidora de GdG, Guida Martín, que tot i no haver vist els fets, veié com sortia Jordi Pastor amb mala cara i li deia "vaig avisar als municipals que el Montero m'ha donat un cop de puny a la cara". Martín també explicà que segons la conversa que havia mantingut per telèfon Gómez Montero amb un tinent d'alcalde a les 5, el regidor de PxC es queixà de que s'hagués fet el document, però no digué res d'haver estat agredit.

Escoltades totes les parts, la Fiscal i l'advocat de Pastor, en base a la cronologia dels fets (que Gómez Montero no anés a l'hospital fins les 19 hores, després que es fes pública l'agressió i el comunicat de condemna) i les contradiccions dels testimonis de PxC, coincidiren en demanar l'absolució de Pastor i la condemna de Gómez Montero a una multa de 30 dies i a indemnitzar a Pastor, i en que s'iniciés un procés per delicte penal de fals testimoni contra Javier Albarracín. L'advocat de Gómez Montero demanà la condemna de Pastor i l'absolució del seu client. Dijous vinent sentència.

El regidor, Esteban Escribano (al costat de Gómez Montero al Ple), no ha declarat en renunciar l'advocat de G. Montero, sembla, per no empitjorar més la situació després de les contradiccions entre Montero i els seus testimonis.

Twitt que va fer Anglada després dels fets. A sota tuit d'una ex dirigent de PxC que deixà el partit fa uns mesos i insinua si hauria estat un muntage o sobredimensionada com, segons ella, l'agressió que va partir fa un any el regidor de L'Hospitalet, Alberto Sánchez.

DEMÀ JUDICI PER LA DENÚNCIA D'AGRESSIÓ DE GÓMEZ MONTERO A JORDI PASTOR EL 15 D'ABRIL AL MIGDIA DINS L'AJUNTAMENT DE SANTA COLOMA, I PER LA CONTRADENÚNCIA QUE POSÀ G.MONTERO CONTRA PASTOR HORES MÉS TARD

COMUNICAT DE GENT DE GRAMENET:
Llegir a Alerta Solidària (clica) 

Demà dijous dia 13 de juny de 2013 tindrà lloc el judici per l’agressió que el nostre company Jordi va patir a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, per part del regidor i portaveu de Plataforma per Catalunya, Juan Gómez Montero.El judici està previst celebrar-se a les 11.10h als jutjats de Santa Coloma.

Val a dir que el judici ha estat suspès tres cops. Els dos primers cops perquè no trobaven al regidor (que ja va ser condemnat per agressió en el ple d’investidura) i una tercera vegada per ajuntar els dos processos, ja que més tard ens vam assabentar que aquest individu va denunciar en Jordi també.

Així, totes les persones que vulguin donar suport a en Jordi i mostrar rebuig al feixisme d’aquests energúmens, ens veiem demà dijous a partir de les 10.30h a la porta dels jutjats de Santa Coloma.

NO PASSARAN!

Llegiu també el següent article que ens il·lustra el perfil d'aquest individu. "Les altres declaracions de Gómez Montero: Feixisme a cara descoberta"

---------------
He demanat a Juan Gómez Montero si havien fet algún comunicat i només m'ha confirmat que tant Pastor com ell assisteixen en la doble condició de denunciants i denunciats.


 Informació sobre l'agressió del 15 d'abril dins l'Ajuntament (clica)

Informació sobre el tuit de Gómez Montero sobre Guillem Agulló (clica) 

Tuit de j Gómez Montero en memòria del líder dels Boixos Nois Sergi Soto jutjat per defensar la mort d'homosexuals, jueus i immigrants 

COMUNICAT DE PxC DE ST COLOMA SOBRE ELS TUITS I L'UTRAESQUERRA (clica) 

EL JUTJAT CONTENCIÒS DE GIRONA ANUL·LA LA MULTA DE 4.500 EUROS PER MANIFESTAR-SE CONTRA PxC L'AGOST DE 2011 A SALT, I EL FISCAL DEL VENDRELL DEMANA ABSOLUCIÓ DEL MILITANT DE LA CUP DENUNCIAT PER INJÚRIES A PxC

Aquest matí hi hagut dos judicis en relació a l'acció o opinions dels grups antifeixistes o antiracistes. 

       El primer ha estat la vista al Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Girona, del recurs contra la multa de 4.500 que el Departament d'Interior va imposar a Sílvia Raspau i Mustafà Shaimi, en haver estat considerats organitzadors de la manifestació antifeixista que va recórrer els carrers de Girona i Salt el 27 d'agost del 2011. Aquella manifestació es va fer en resposta a una altra manifestació sota el lema "Contra la mesquita i els traïdors!", que finalment no va ser autoritzada- de PxC contra la construcció d'una mesquita a Salt i demanant que tornessin l'acta de regidors el dos regidors de la llista de PxC a Salt que van sortir de Plataforma.

         La jutgessa ha dictat sentència de viva veu al final de la vista, declarant nul·la la sanció, mentre una quinzena de persones es concentraven a l'entrada de la sala de vistes per donar suport al multats.

       El Departament d'Interior, sota les ordres de Felip Puig, va imposar una sanció de 4.500 euros als considerats organitzadors de la manifestació antifeixista que es va fer a Salt l'agost del 2011. Felip Puig va justificar l'import de la sanció per l'actitud "hostil i agressiva" dels manifestants i perquè assegurava que la mobilització no es va comunicar "en els termes i terminis que fixa la llei".

         El lletrat dels dos sancionats, Benet Salellas, ha recordat que a Girona es fan moltes concentracions i mobilitzacions sense demanar permís ni a la policia ni al Departament d'Interior que no creen cap mena d'alteració ni provoquen incidents i no són multats. Salelles ha dit que Interior va multar dos activistes sense identificar-los 'in situ' i sense saber si realment eren o no els organitzadors de la concentració. Durant la vista, l'instructor de l'atestat que van redactar els Mossos d'Esquadra ha explicat que va anar plasmant al document el que veien els agents".

        

         La jutgessa ha ressaltat que l'atestat està redactat sempre de forma "impersonal" sense identificar qui són els agents testimonis de cada fet, ni queda acreditat la participació dels multats com a organitzadors. Així, tal com ha dit de viva veu en acabar, com que es podria tractar d'una denúncia "anònima", sense denunciant darrere, anul·lava la sanció. Raspau i Shaimi ja han dit que esperen recuperar el 4.500 euros que ja han pagat. De tota manera Interior ho pot recórrer al Tribunal Superior de Justícia.

      

 Shaimi i Raspau, aquest matí al judici (foto Diari de Girona)

Manifestació que va motivar la multa

       Ara caldrà veure què passarà amb el cas similar, de la manifestació del 22 d'abril de 2012 a Vic, per la que Interior va posar una multa de 1.500 euros a pagar entre els vigatans, Núria Serra, Xevi Vilà, i un jove de Manresà a qui Interior va considerar organitzadors de la manifestació. 

 Manifestació "no comunicada" del 22 d'abril de 2012 a Vic, motiu de la multa de 1.500 euros

EL FISCAL DEL VENDRELL  DEMANA LA ABSOLUCIÓ DEL JUTJAT PER DIR QUE PxC ÉS RACISTA I FEIXISTA.

       D'altra banda també s'ha celebrat aquest matí la vista oral al Jutjat n 1 del Vendrell del judici de faltes contra Rubèn Suan, membre de La Trinxera i la CUP del Vendrell, per suposades injúries, en haver qualificat PxC de “racista i feixista”. El judici ha durat només 25 minuts i s'ha fet a porta tancada a petició del jutge. Fora hi havia unes 25 persones amb una pancarta.

        En nom de PxC ha comparegut el regidor Juan Carrasco, que no ha estat acompanyat ni per cap advocat, ni tampoc ha comparegut el Vicepresident del partit i cap de llista del Vendrell, August Armengol.

       L'advocada Carla Vall ha fet una àmplia argumentació de sentències similars, segons les quals aquestes manifestacions no serien injurioses, i el fiscal ha coincidit amb la defensa en dir que no hi havia falta ni delicte i ha reprovat a PxC per portar el cas als tribunals.

           A la sortida de la vista Carrasco s'ha queixat de l’actitud del fiscal, que “no defensa la veritat, persegueix la PxC” i ha dit que era fals que PxC "fos racista, perquè ser-ho a Espanya és un delicte i no ho som. Una altra cosa seria ser feixista que és una opció políca com qualsevol altra" (clica per escoltar declaracions de Carrasco sobre ser feixista)
     Rubèn Suan, en acabar el judici ha manifestat que  "PxC és un partit racista i feixista, no ens cansarem de dir-ho independentment de la sentència del judici. És qüestió de dignitat i no farem servir eufemismes perquè seria un acte de covardia”. La sentència es coneixerà d'aquí uns dies. I el 29 de juny al matí, manifestació contra el fexisme i el racisme.

 Foto s'avui a la porta dels Jutjats del Vendrell

Dijous dia 13 de juny se celebrarà a Santa Coloma de Gramenet el judici per les denúncies creuades entre Juan Gómez Montero (cap de PxC a Santa Coloma) i el treballador de Gent de Gramenet, Jordi Pastor. PP, CiU, PSC, ICV-EUiA i Gent de Gramenet van fer un comunicat denunciant que Gómez Montero havia agredit a Pastor,  si bé Gómez Montero va denunciar hores més tard a Pastor. Es farà concentració de suport a Jordi Pastor (clica)

DEBAT A GIRONA SOBRE EL RACISME, AMB INTERESSANT INTERVENCIÓ -no prevista- DE DOS EX CANDIDATS DE PxC I DEL PISCÒLEG ANDRÉS DI MASSO. Dilluns vista al jutjat del recurs a la multa de 4.500 euros per manifestar-se.

.

Avui a la tarda he participat al Centre Cívic de Can Ninetes, a Santa Eugènia (Girona) al debat  RACISME? CAL ACTUAR? COM? , organitzat pel Grup antirepressiu de Girona i Salt. 

 

       Hem intervingut Andrés Di Masso, psicòleg social, i jo mateix, per tenir després un interessant col·loqui.Hi han assistit una trentena de persones.

      Di Masso ha fet un exposició sobre els motius del racisme, destacant que no és una propietat individual i racional de l'ésser humà, argumentant que prové de la societat i de la massa. Així, després de recordar la manca de diferències racials reals entre les persones, ha explicat com es crea una cultura en base a la diferència.

       Jo m'he centrat en explicar com en aquest moment es donen unes condicions socials a Europa com les que es van viure els anys 30 en néixer el nazisme. He explicat també els orígens de Plataforma X Catalunya i les contradiccions del seu discurs, parlant de les últimes polèmiques viscudes dins de PxC per actuacions contradictòries de Josep Anglada o de les piulades justificant la mort de Guillem Agulló o defensant el llegat del nazi català, Sergi Soto, líder dels Boixos Nois fetes pel regidor de Santa Coloma, JUan Gómez Montero. 

      Evidentment hm parlat de com el racisme o la xenofòbia política pot desembocar en accion s criminals com la mort del jove Clément Méric. Tant Di Masso, com ja mateix hem explñicat que no hi ha una receptà o estratègia única per combatre el racisme a nivell socials i polític.

       Els organitzadors de l'acte han recordat que dilluns hi haurà la vista als Jutjats de Girona pel recurs contra la multa de 4.500 euros per manifestar-se a Salt i Girona l'agost de 2011 contra el feixisme i el racisme de Plataforma x Catalunya (clica per anar a l'explicació i fotos del cas). Per això  el  Grup Antirepressiu (clica) ha reprès la campanya de solidaritat amb diversos actes.

     Ha resultat molt interessant el col·loqui, quan en el debat ha fet una llarga intervenció Wilfredo Sánchez, d'origen dominicà, i número 8 de la llista de PxC a Salt, sobre el racisme, els motius de la discriminació, i com ell va acabar entrant a PxC. També ha justificat el seu ingrés a PxC, el saltenc, ex militant de la CUP, Carles Bonet, cap de llista a les municipals  i ara regidor no adscrit. Diferents militants del Grup Antirepressiu han debatut amb Bonet i Sánchez sobre la seva entrada a PxC.

Molta sort dilluns al jutjat per en Mostafà i la Sílvia!

Andres Di Masso,  a la meva esquerra. A la meva dreta, els dos ex membres de PxC.