DISSABTE, PRESENTACIÓ TERTÚLIA SOBRE "AMOR A LA CARTA" A ST JOAN DE LES ABADESSES EN EL MARC DELS ACTES DEL CERTAMEN DE CARTES D'AMOR AL QUE S'HAN PRESENTAT MÉS DE 200

Amb motiu del Primer Certamen de Cartes d'Amor, organitzat pel Jose Alguacil del  Cafè de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses i la Regidoria de Cultura, el proper dissabte 18 de maig a les 9 del vespre presento la novel·la Amor a la carta al Cafè de l'Abadia (Plaça Abadessa Emma s/n), acompanyat del cap de Cultura de El 9 Nou, Jordi Vilarrodà, i de José Alguacil. Després de la presentació hi haurà el sopar habitual de les tertúlies del Cafè de l'Abadia (10 o 12 euros) i tot seguit la tertúlia.
Un petit cicle al voltant del certamen Abans de conèixer els guanyadors d'aquest concurs literari de cartes d'amor, el dissabte 15 de juny s'han programat dos sopars-tertúlies per anar escalfant motors. El primer es farà aquest dissabte 18 de maig a partir de les 21 h i comptarà amb la presentació del llibre Amor a la carta de l'escriptor barceloní resident a Moià Xavier Rius, una novel•la que explica la història d'un carter que sent curiositat per unes cartes dirigides a un tal Andreu Roca i que reparteix a una adreça d'una casa que s'ha enderrocat fa temps i amb l'única informació que al remitent hi apareix el nom d'Olga. Intrigat obrirà una de les cartes, s'identificarà amb el que hi diu i iniciarà un cerca d'aquesta Olga. El segon sopar-tertúlia portarà la professora de grafologia i especialista en manuscrits, signatures, falsificacions i anònims, Francina Alsina i Canudas, que explicarà les característiques d'aquest art i el posarà en pràctica amb els escrits dels assistents a la xerrada.

El I Certamen de Cartes d'Amor de Sant Joan s'ha tancat superant les expectatives més ambicioses. El seu impulsor, en José Alguacil del Cafè de l'Abadia, ha rebut més de 200 missives. Un fet que farà treballar de valent a un jurat que abans d'acabar aquest mes ha d'emetre el veredicte.

Alguacil va impulsar el concurs fart que el carter “només li portés factures”. El que va començar sent –mai millor dit- una idea de bar va anar traspassant fronteres i ha rebut l'atenció de mitjans no només comarcals sinó també nacionals i estatals. Tot plegat ha acabat suposant una incessant arribada de cartes escrites a mà. “Al principi les llegia totes però quan van començar a ser vuit o deu diàries va ser impossible” explica l'impulsor de la iniciativa. El punt àlgid va ser un dia on el carter en va dur 23. “Estava molt emocionat” assenyala tot recordant que en el fons “ho feia per ell” perquè veia que la seva feina cada dia perd més el sentit original.

El concurs ha rebut el suport de l'Ajuntament de Sant Joan. Quan van redactar les bases comptaven, sent optimistes, rebre entre 50 i 80 participants. Finalment han estat més de dos centenars provinents de poblacions d'arreu del Principat però també d'altres punts dels Països Catalans com Mallorca, Andorra i València. De participants n'hi havia de totes les edats, “des d'adolescents a viudes” assenyala Jose Alguacil. A més, considera que en molts casos ha servit de teràpia. “Es desfoguen, és com enviar un missatge a dins d'una ampolla” afegeix.

El jurat té molta feina per endavant per llegir cartes d'un màxim de 800 paraules. Algunes són realment emocionats com la d'una dona de 93 anys que des de l'hospital es dirigeix al seu enamorat amb qui mai va tirar endavant una relació perquè estava casat. “Es mostra la repressió dels sentiments de temps enrere” assenyala l'impulsor de la iniciativa. Una altra nonagenària s'adreça al seu nét de dos anys i posa feina als organitzadors: enviar-li la carta d'aquí cinc anys –quan compta no ser-hi- perquè ja haurà après a llegir.

Alguns dels participants han aprofitat per enviar cartes que havien quedat literalment en un calaix. Per exemple la d'un combatent al front de la Terra Alta que el 1938 va assegurar a la seva dona que estava perfectament però que va acabar morint. Quasi 30 anys després un company de l'exèrcit que havia trobat la missiva la va acabar enviant a una destinatària que, curiosament, era de Sant Joan de les Abadesses.

Activitats relacionades amb l'art d'escriure

De cara al 15 de juny s'està preparant un acte on es lliuraran els premis del concurs. A més, s'han organitzat diverses activitats relacionades amb l'art d'escriure. El proper 18 de maig es farà la presentació del llibre Amor a la carta del periodista Xavier Rius-Sant mentre que el 25 de maig hi haurà una xerrada a càrrec d'una grafòloga i pèrit judicial.

Les dues millors cartes d’amor podran gaudir d’un sopar romàntic al Palau de l’Abadia i d’un cap de setmana a la casa de turisme rural El Reixac o a la casa de turisme rural Can Camps. A més, l'Editorial Neurosi en publicarà una selecció en forma de llibre digital. Fins i tot, Correus s'ha afegit a la iniciativa editant un segell especial dissenyat pel dibuixant Arnau Sanz, resident a Espinavell i responsable de l'Estudio Acuático.

Llegir a Ripollés Info, Nació Digital
Llegir al web de l'Ajuntament

ES PODEN CRITICAR ALTRES COSES A NOUREDDINE ZIANI, PERÒ NO QUE SIGUI SALAFISTA. Si se l'expulsa per treballar, com semblaria cert pel Marroc, i es fes el mateix amb altres líders islàmics i immigrants anònims contraris al terrorisme que han treballat pel Marroc, Israel, Qatar, Aràbia S, Síria o Pakistan, no cabrien en 20 avions. I és un error de poca "intel·ligència" treure el tema de la mesquita de Salt. Probablement Marroc ha donat el vistiplau per que l'expulsin, en no ser-li ja útil, anar per lliure o per alguna altra qüestió ara que estava a punt d'obtenir la nacionalitat.

Noureddine Ziani, ara fa un any al congrés de constitució de l'Espai Catalano-marroquí, a la seu de Nous Catalans-CDC a Santa Coloma de Gramenet

L'ordre d'expulsió decretada pel Director del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), Felix Sanz Roldán, amb l'argument que Ziani expandia tesis radicals i pels seus lligam amb imams salafistes (clica), falta a la veritat en aquest aspecte. Ziani es considerat defensor d'un islam modern, tot i que des de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC), que ell presideix, i de l'Espai Catalanomarroquí, del que és Director, es parla amb imams o associacions de totes les tendències i havia fet un esforç, també, per tal que imams i presidents d'associacions islàmiques, com el de Salt, Mohammed Ataouil, proper a idees salafistes, s'integressin a l'UCCIC i participessin en el curs de formació d'ulemes o imams que comença demà.

      És cert que es comentava -o fins tot ell ho reconeixia en certs cercles- que feia temps que treballava per la Direcció General d'Estudis i Documentació (DGED), principal servei secret del Marroc. I era habitual fins fa una any i mig veure'l a actes amb l'actual el cònsol del Marroc a Barcelona, Ghoulam Maichane, que a l'igual que l'actual ambaixador, Ahmed Ould Souilem, era un dirigent del Polisario passat al Marroc.  El nomenament de Ghoulam Maichane com a cònsol va crear cert desconcert per la seva inexperiència i les denúncies i queixes de molts marroquins d'incrementar les pràctiques clientelars o presumptes cobraments irregulars a l'hora de tramitar documentacions. 

                  Els Halhoul, M.Chaib i N. Ziani

     Fins novembre de 2010 Ziani, mantenia bones relacions amb els governs de la Generalitat (Tripartit) i de l'Estat i els agents policials encarregats de prevenir atemptats terroristes i de seguiment de les associacions islàmiques. El fet que se suposés que cobrava del Marroc no molestava ni al govern català ni a l'espanyol. Certament en el canviant mapa de les associacions islàmiques catalanes i espanyoles hi havia d'alguna manera una rivalitat per la interlocució amb les administracions entre els germans Mohammed i Hassan Halhoul del Consell Cultural Islàmic de Catalunya, el diputat socialista català, Mohammed Chaib, també  membre del Consell Consultiu de Marroc a l'Exterior, el mateix Ziani (Clica per llegir notícia a La Vanguardia d'aquestes lluites fa tres anys) i altres noms que no cito. 

          En contra del Consell Cultural Islàmic de Catalunya, del que els Halhoul eren el seus portaveus, hi havia el fet que el seu president fos l'imam del Raval, Lahcen Saaou, seguidor del corrent radical Tablig, que alguns vinculen amb el terrorisme, tot i que els seus principis el rebutgen, però certament proposen viure en el Segle XXI com vivien el seguidors de Mahoma en el segle VII. En aquesta mesquita del Raval van ser detinguts uns pakistanesos acusats de terrorisme.              

         Però pel que discrepaven certs sectors de les comunitats islàmiques catalanes amb el Consell Cultural Islàmic de Catalunya era per la creació per part dels Halhoul de l'empresa Travel Tours-Consejo Islámico, acusant als Halhoul de lucrar-se en l'organització dels viatges a la Meca. Mohammed Halhoul m'havia rebatut a mi aquesta acusació amb l'argument que calia diferenciar el Consell de l'empresa professionalitzada del sector que organitza viatges, fleta avions, contracta assegurances i reserva hotel allà, cosa que no es podia fer funcionant com una ONG o com a Consell.  

      A la vegada hi havia a nivell espanyol una rivalitat eterna entre la Federación de Entidades Islámicas (FEERI) i la la Unión de Centros Islámicos de España (UCIDE) que mantenia paralitzada la Comisión Islámica de España. La FEERI estava presidida pel ceutí, Mohamed Alí, que propugnava la devolució de Ceuta i Melilla al Marroc. El CNI considerava la FEERI una eina dels serveis secrets i els Ministeri d'Afers Exteriors, Emigració i Assumptes religiosos del Marroc que fiançaven i volien controlar les mesquites i la comunitat magribina, tot i que el CNI i el Marroc compartissin informació per evitar nous atemptats com els de l'11-M a Madrid, fet per marroquins, o la influència de possibles cèl·lules terroristes pakistaneses. Evidentment a totes les mesquites el Marroc hi té els seus informadors, o agents a sou, i en moltes també el Pakistan o Algèria i fins i tot Israel i els Estats Units, per evitar que es facin atemptats o es doni suport des d'aquí a grups terroristes d'allà. Al marge d'això hi ha també les pugnes entre Marroc, Arabia Saudita i altres pel control doctrinal de les mesquites. I si bé el grau de confiança del CNI vers els serveis secrets pakistanesos és qüestionable, sí que es confia força en els marroquins.

      En aquest context es crea a començaments de 2011 el Consejo Islámico de Espanya, de la que formaran part la UCIDE, i tretze federacions autonòmiques independents entre les que hi ha la Federació Islàmica de Catalunya (FICAT) que seria una segona sigla del Consell Cultural Islàmic de Catalunya. Així el Consejo Islámico de Espanya voldria distanciar-se del control polític, econòmic i religiós del Marroc que imposava des de la FEERI i  també cap aquelles mesquites que anaven per lliure.
       Mentre, semblaria cert que Ziani, disposant de recursos econòmics marroquins,  formés part o ampliés la xarxa d'informadors a les mesquites pels serveis secrets del Marroc i el consolat i ajudés a organitzar manifestacions o actes en favor del Sàhara marroquí i contra el Polisario.

      

                                  L'UCCIC EN SEU DE CDC 

      Però el novembre de 2010 CiU guanya les eleccions i Noureddine Ziani s'aproparà a CiU, mentre el diputat Mohammed Chaib en perdre l'escó de diputat quedarà fora de joc i d'influència política. Ziani, amb vistiplau del Marroc, entrarà a la sectorial d'immigració de CDC, Nous Catalans, que presideix l'Àngel Colom, i continuarà anant a molts actes amb el cònsol Ghoulam Maichane. Jo ja li vaig comentar l'any 2004 a l'Àngel Colom a Casablanca, on ell havia dirigit l'oficina de la Generalitat, que el fet que Colom tingués una posició pro-marroquí en el contenciós del Sàhara, xocava amb la seva defensa del dret a l'autodeterminació dels pobles com Catalunya. En aquest rebuig al referèndum sobre el Sàhara coincidien Colom i Ziani.

      Quan ara fa un any CDC obre la seu a Santa Coloma de Gramenet de la Fundació Nous Catalans on ubica l'Espai Catalano-marroquí, que presidirà Ziani, jo vaig ser convidat a intervenir en el congrés constituent de l'Espai i vaig felicitar a CDC per aquella iniciativa (clica). En aquell moment el PSC creava la Plataforma Nova Ciutadania i vaig dir que calia que tots els partits tinguessin espais o sectorials d'immigració. El que sí vaig criticar en privat a Colom i altres dirigents de Nous Catalans és que es creés la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC) com una alternativa al Consell Cultural Islàmic de Catalunya, la FEERI, la UCIDE i el Consejo Islámico d'España i s'ubiqués a la seu de Nous Catalans-CDC. 
       La UCCIC la va crear Colom i Nourenddine Ziani per aglutinar les mesquites, més enllà de l'Espai Catalanomarroquí en el que no caben algerians, pakistanesos, senegalesos o els catalans conversos, i ajudar a les mesquites a adaptar-se a les normatives de la Llei catalana de Centres de Culte i fer cursos als imams per tal que coneguin la realitat de Catalunya i a donar un discurs adaptat al Segle XXI, cosa que em semblava bé, però no que s'ubiqués a la seu d'un partit polític. Evidentment també Nous Catalans ho feia per guanyar-se el suport dels col·lectius d'immigrants musulmans í dels ja nacionalitzats al procés sobiranista de Catalunya.
      Segons expliquen membres de la UCIDE de Catalunya, la intervenció dels mossos d'esquadra a la mesquita de Terrassa per gravar l'imam, Abdeslam Laarusi, el dia que anava a parlar de les dones, hauria estat gràcies a un avís de Ziani a la policia, després que la comunitat islàmica de Terrassa es negués a entrar a la UCCIC. 
       En aquest context, l'exdiputat socialista, Mohammed Chaib, allunyat ja del PSC, i residint  part del temps al Marroc sembla que establiria lligams amb el Partit Justícia i Desenvolupament del Ministre islamista, Abdelilah Benkirane. Benkirane va visitar Barcelona el maig de 2012 , i organitzaria una conflictiva trobada al Prat on membres de Nous Catalans denunciarien l'organització de l'acte i la restricció del dret d'entrada. Evidentment Chaib i Benkirane no compartirien l'estratègia sobiranista de l'UCCIC, però com se sap, al Marroc una cosa és el que pensi el Primer Ministre i l'altra el que diguin el responsables de seguretat i els consellers reals. I aquests començaran a discrepar de Nureddine Ziani després de la manifestació de l'11 de setembre i inici del procés sobiranista pel dret a decidir i la crida a votar sí a la independència, pel que podria significar per les reivindicacions dels sahrauís.    
       Personalment penso que l'ordre d'expulsió de Ziani, que jo no comparteixo, tot i que hi ha molta informació que no sabem, i que dins de Nous Catalans s'havien viscut tensions les últimes setmanes i alguns imams discrepaven per qüestions personals i polítiques de l'Àngel Colom. El que tinc clar és que no és cert que Ziani afavorís l'islamisme radical, per més s'acostés al salafisme per controlar-lo o, i això és una hipòtesis, oferís diners a les associacions o mesquites. 
       Que passava a informació -o treballava- pel Marroc era tema del que sempre se n'havia parlat i com he dit abans Israel, Algèria, Estats Units, Qatar, Síria, Aràbia Saudita o Pakistan també tenen centenars d'agents i informadors a les mesquites i entre els col·lectius de treballadors d'immigrants. I els agents marroquins sempre han combatut el terrorisme passant després els serveis secrets marroquins part de la informació als espanyols. 
        Pel que fa als motius exposats per justificar l'expulsió trobo una equivocació de poca intel·ligència reobrir el tema de la mesquita de Salt o de si Mohammed Ataouil de Salt és salafista, cosa que pot tornar a tensionar Salt o encendre el debat sobre les mesquites. 
       Ataouil mai ha negat ser proper a certs valors del salafisme però sempre ha rebutjat tota violència i ha actuat com a mediador eficaç per desactivar focus de conflictivitat a Salt, en contacte sempre amb mossos d'esquadra i el mateix CNI.  Quan Jaume Torramadé convoca un ple extraordinari l'agost de 2011, durant el ramadà, per suspendre la l'obertura d'una església africana i el certificat de compatibilitat urbanística dels terrenys de la mesquita, tramitats per la socialista Pineda, Ataouil va aturar una concentració multitudinària que centenars de joves musulmans de Salt i Girona volien fer, pregant al voltant de l'Ajuntament mentre se celebrava el Ple. 
       Ziani creia que la UCCIC i la Generalitat havia de portar també a aquests presidents d'associacions i imams dits alafistes als cursos que preparaven. Les crítiques que jo sempre he fet a Ziani i Colom és que s'ubiqui la UCCIC a la fundació de CDC com si estiguéssim en un règim de partit únic. També puc discrepar de les certes maneres clientelars de funcionar quan Ziani tenia el ple suport de Marroc. 
       Així que en aquest context, sembla que Ziani serà expulsat, si no s'atura l'ordre, en part com una advertència als imams que s'apropin al sobiranisme català. Però crec que hi ha motius de més pes i potser poden sortir altres informacions donada la complexitat del tema, o que el Marroc també hagi donat el vistiplau al CNI per tal que l'expulsi. Els serveis secrets posen diners i mitjans als seus agents i, tot fa pensar, que Ziani estaria anant totalment per lliure del que li hauria dit el Marroc. I en defensar el dret a l'autodeterminació de Catalunya, d'alguna manera legitimava que el sahrauís poguessin autodeterminar-se amb un referèndum. I potser el Marroc amb el vistiplau de Madrid vulgui canviar les seves "antenes" a Catalunya, quan sembla proper el relleu del cònsol. Potser a CDC hi ha sectors que no es fien del poder que ha obtingut. Potser només és una lluita entre serveis secrets, no només de l'espanyol i el marroquí. Hi ha qui diu que a causa del seu distanciament amb Marroc, s'havia apropat o se li havia apropat algun altre servei d'inteligència com podria ser el saudita o d'altres països del Golf.  O potser, sobretot el Marroc no vol, si fos ell un agent com es diu, espies que vagin per lliure o agafin tanta notorietat (president de la UCCIC i Espai catalano-marroquí) i potser no gestionen els recursos o les línies d'acció tal com se li havia ordenat. El fet que la premsa marroquí d'avui (clica) informi de la seva expulsió sense condemnar-la, podria ser una vista del pacte CNI-Marroc. I donat que estava a punt d'obtenir la nacionalitat espanyola, si al Marroc no li agradava la feina que presumptament feia amb diners dels serveis secrets i hagués arribat on havia arribat: president de la UCCIC i Director de l'Espai catalanomarroquí, se l'havia de "retirar" abans que fos ja "espanyol" i lliure de quedar-se aquí per sempre. De tota manera deixo clar que jo no justifico ni defenso la seva expulsió.
        

    
L'ambaixador Ahmed Ould Souilem, ex líder polisari defensant la marroquinitat del Sàhara. Ell i el cònsol estaven ara enfrontats amb Ziani. Si defensava el dret a l'autoderminació de Catalunya, reconeixia la legitimitat del Sàhara per fer-ho. Pacte CNI i Marroc per expulsar-lo abans que Ziani tingués ja la nacionalitat i es quedés aquí per sempre?

ANGLADA VOTA A VIC LA MOCIÓ SOBIRANISTA PER SUPRIMIR LA DELEGACIÓ I SUBDELEGACIONS DEL GOVERN CENTRAL, en contradicció al que diuen el seus regidors metropolitants i sense preguntar-se llavors qui serà competent d'aplicar les polítiques de fronteres i estrangeria.

Ahir al Ple municipal de Vic, Plataforma x Catalunya va votar a favor de la moció de l'Associació de Municipis per la Independència, presentada per CiU, ERC, ICV, CUP i SI per demanar la supressió de la de Delegació del Govern Espanyol a Catalunya i les seves quatre subdelegacions provincials. El vot favorable d'Anglada i els altres quatre regidors de PxC va en contradicció amb el que estan votant els regidors de PxC a altres llocs de Catalunya i el que li exigien els seus socis espanyols. Així a municipis com Santa Coloma de Gramenet o L'Hospitalet de Llobregat, PxC va presentar a l'últim ple mocions per declarar-los "municipis lliures del separatisme" i "en contra de les manipulacions històriques dels separatistes" (llegir nota de premsa de l'Ajuntament on posa que la moció "A", ha estat aprovada amb el vot de tots els grups)

    Tal com jo explicava en l'article publicat divendres passat al Triangle (clica), les actituts catalanistes d'Anglada han produït el seu distanciament, no només dels seus antics socis espanyols de Plataforma X La Libertad, ara refundat com Partido X La Libertad sense la presència d'Anglada, sinó també amb alguns regidors de L'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma i altres municipis metropolitants, on PxC va pujar en relació a les anteriors eleccions catalanes, i manifesten un discurs gens catalanista, i econòmicament estan en la línia de l'anomenada  Teoria de la Ferradura (contra el capitalisme financer i especulatiu). 

      Però Anglada, que a les passades eleccions del 25 de novembre a Vic, va obtenir només 524 vots, i un 2,71%, front els 2.993 de les passades municipals, rebutja portar a la ciutat d'on és la segona força municipal aquest discurs espanyolista i anticapitalista. Sap que a Vic, on els carrers són plens d'estalades i fins i tot Iniciativa i el PSC defensen posicions independentistes, si adopta la mateixa línia espanyolista dels seus regidors metropolitants i de tantes altres ciutats i pobles catalans, no només no aconseguirà el seu somni de ser la força més votada a les municipals de 2105, sinó que deixarà de ser-ne la segona.  

 

Anglada ahir defensant el seu sí a la moció de l'Associació de Municipis per la Independència per la supressió de les Delegacions i Subdelegacions dels Govern espanyol. Va denunciar el discurs anticatalà del PP

       Per aquest motiu Anglada va criticar via twitter el que va penjar fa uns dies al Facebook el regidor de Manresa, Albert Pericas: "una estelada, una perdrada", "Veréis correr ríos de sangre por las montañas" Pericas, tot i ser de la "Catalunya profunda", és, com alguns altres regidors de l'àrea metropolitana de Barcelona, un antic militant de l'extremadreta i defensor de les postures espanyolistes clàssiques.

        En canvi en el Ple PxC, tot i denunciar el discurs i la política anticatalana del PP, va votar en contra d'una altra moció favorable a que l'Ajuntament ingressés l'IVA i l'IRPF a l'Agència Tributària Catalana, amb l'argument que els informes del Secretari i tècnics municipals deien que l'Ajuntament podria ser multat i haver de pagar-ho a l'hisenda espanyola amb recàrrec.

         El fet que PxC voti per la supressió de la Delegació i les Subdelegacions del Govern, que són les competents en matèria d'estrangeria, permisos de residència, el centre d'internament d'estrangers de la Zona Franca i l'execució de les expulsions d'immigrants, és una gran contradicció amb el seu programa polític en relació a la immigració, donat que la moció no deia res de si aquestes competències les assumia o no la Generalitat de Catalunya, deixant de fet a l'Estat sense capacitat d'aplicar la llei d'estrangeria a Catalunya. 

El regidor de Solidartitat per la Independència, Iban Lapeira defensant la mocio. Al cosat Xavier Tornafoch d'Iniciativa i la socialista M Lluïsa Moyano,que també hi van votar a favor

La tinent d'alcalde de CDC, Anna Erra, l'alcalde (ara no afiliat a UDC) i president de l'Associació de Municipis per la Independència, i el tinent d'alcalde d'ERC, Joan López. Ahir López va patir reiterats atacs de Josep Anglada.
         A diferència d'altres plens, on l'equip de govern, que està en minoria (8 regidors de CiU i 2 d'ERC d'un total de 21), aconseguia superar les votacions importants, com la dels pressupostos, amb el vot favorable dels 5 regidors de PxC, que ni tan sols va qüestionar els fons destinats a immigració, cohesió i les entitats d'estrangers, ahir Anglada va votar diverses vegades de manera diferent que l'equip de govern. Tot i això CiU i PxC van presentar una moció conjunta en relació al desdoblament de la via de tren que també es va aprovar. 
       La CUP va presentar una moció en suport de la campanya de boicot a Israel, en motiu del 65 aniversari de la Nakba palestina, que fou rebutjada, en la que PxC va deixar llibertat de vot i mentre Anglada va votar en contra, dues regidores s'hi van abstenir.

EL DIGITAL ULTRADRETÀ ALERTA DIGITAL RECULL AQUESTS FETS. Cada vegad més gent de l'àrea identitària o socialpatriota d'extremadreta parlen més de l'operacio Walkiria

EL 9 NOU INFORMA DE LA INADMISSIÓ DEFINITIVA DE LA QUERELLA PER "XENOFÒBIA A CATALUNYA" i que Anglada va ser defensat per una advocada llatinoamericana que prèviament se m'havia ofert a defensar-me gratis

El 9 Nou informa avui àmpliament de la inadmissió definitiva de la querella després de la decisió de l'Audiència de Barcelona. 

El 9 Nou recull el fet que Anglada va se defensat, a la vista del passat dia 24 d'abril, per una advocada cubana de Girona, Grisel Odalis Falcón Falcón, especialitzada en immigració i permisos de treball, residència i regularitzacions d'immigrants sense papers, que a l'agost, en solidaritat a la meva lluita i les meves idees, se'm va oferir a defensar-me gratis, i jo ja vaig sospitar que podia ser un talp, donat que Anglada havia anunciat que el defensaria l'advocat gironí, Francisco Bueno Celdrán (que va anar de n 2 a la llista de PxC per Girona) i aquells dies vaig rebre diverses sol·licituds d'amistat i missatges de Facebook de dones llatines de Girona que no coneixia, amb qui no tenia amics comuns de Face, molts preocupades per mi.

Torno a deixar clar que en cap cas qüestiono la legalitat que aquesta advocada cubana, tot i haver-se posat en contacte amb mi per fer-m'ho tot gratis, hagi defensat la part contrària que clama que per la feina i els ajuts "Primer els de casa", i tal com declara el responsable de Relacions Internacionals de PxC, Enrique Ravello en vídeo de la conferència que va fer tres setmanes a Londres que poso a sota, considera la immigració llatinoamericana, com seria el cas de la Sra Falcón, com una amenaça a la supervivència de l"Espanya blanca".

 

Obrir pdf El 9 Nou i llegir la notícia

ALTRES INFORMACIONS SOBRE LA INADMISSIÓ:

Informació a La Vanguardia, clica

Inici de la informació a Regió 7 

Informació a El Ter.net, el portal d'Osona 

Inici informació Agència Catalana de Notícies 

Informació al 3/24 de TVC
Informació a Comunicació21 

VÍDEO DE LA CONFERÈNCIA D'ENRIC RAVELLO, CAP DE RELACIONS INTERNACIONALS DE PxC, ON EL PRESENTEN COM "RELATIVE OF GENERAL FRANCO" I EN EL MINUT 21 AL 23 EXPLICA QUÈ EN PENSA DE LA IMMIGRACIÓ LLATINA (COM SERIA EL CAS DE L'ADVOCADA D'ORIGEN CUBÀ) ADDUINT DIFERÈNCIES RACIALS TOT I SER CATÒLICS I PARLAR ESPANYOL.

AQUESTA ADVOCADA A LA VISTA DE L'AUDIÈNCIA VA FER UN AL·LEGAT DIENT QUE ERA UNA INJÚRIA I CALUMNIA I PODIA INCITAR A L'ODI CAP A PxC, DIR QUE ANGLADA HAVIA ESTAT FRANQUISTA O QUE EREN XENÒFOBS O RACISTES. POTSER NO HAVIA VIST AQUEST VÍDEO!

PLATAFORMA MOSTRA LA SEVA CARA MÉS DURA, publico aquest article Al Triangle, de Santa Coloma a Badia del V., les declaracions sobre la raça blanca, i les distàncies amb PxL

Clicar per obrir pdf pàgina 1
Clica per obrir pdf pàgina 2
 Els resultats de les eleccions catalanes, en que PxC es va desplomar a la Catalunya interior, però va pujar a municipis metropolitans on PxC té regidors, alguns procedents de grups juvenils d’extremadreta, ha propiciat un canvi de discurs de PxC i fa emergir noves cares, recolzats per les exigències dels aliats espanyols de PxC d’acabar amb les ambigüitats d’Anglada front el catalanisme.

            Si el motiu de trencament amb Anglada l’any 2006 de la Plataforma X Madrid que ell havia creat, va ser el seu suport a l’Estatut de Catalunya, i la gestió econòmica, ara la Plataforma X La Libertad presentada a Torrejón de Ardoz el 30 de juny de la mà d’Anglada i de l’advocat, José María Ruiz Puerta, va decidir, tornar a començar sota el nom de Partido X La Libertad. Un partit sense lligams orgànics amb PxC, que emfatitza la defensa de la unitat d’Espanya. Així, els que des de Madrid havien donat suport tècnic i econòmic a PxC en passades eleccions, i que amb Anglada havien creat Plataforma X la Libertad, després que Anglada creés aquest estiu grup de PxC a Perpinyà i molts dels seus regidors votessin mocions en favor de l’escola en català, a més d’exigir a Anglada un canvi de rumb, van considerar que havien de crear una nova sigla.

En el congrés constituent del Partido X La Libertad del 13 d’abril a Madrid, a la que PxC hi va assistir com a “partit germà”, no hi va anar Anglada, i va ser el Vicepresident August Armengol, qui va fer la salutació de PxC des de la tribuna. I si fa uns mesos  PxC i PxL aspiraven a obtenir plegats un escó a Estrasburg a les eleccions de 2014 a rebuf del sentiment anti Unió Europea que arrela, ara tots dos han renunciat a fer-ho, posant com a fita les municipals de 2015.

       El congrés del Partido X La Libertad va nomenar president al mateix José María Ruiz Puerta, últim president de la neonazi CEDADE, i Secretari General a l’ex dirigent de Democracia Nacional, José Ramon Hernadez. Això fa pensar que el partit anirà per la línia d’una extremadreta gens maquillada.

             REGIDORS METROPOLITANS MOSTREN SENSE EMBUTS LA SEVA IDEOLOGIA

          Aquest canvi en els “germans” espanyols de PxC coincideix amb el gir que està intentant donant Anglada Vic de polític moderat, esdevenint la crossa del govern en minoria de CiU i ERC per obtenir la governabilitat. I mentre CiU i ERC, consideren positiu haver amansat Anglada que els vota a favor en els temes cabdals, fora de Vic els joves regidors de l’àrea metropolitana i altres ciutats mostren sense por la seva imatge més ultradretana. No es tracta només de les desfilades vestits de negre que fan les Joventuts Identitàries de PxC a Girona. Es tracta de discursos clarament racistes als plens municipals, i agressions o amenaces també en seu municipal.

Els regidors de municipis com Sant Boi, L’Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet on PxC va augmentar en vots les passades eleccions estan imposant un nou ritme, front un Anglada que va obtenir a Vic el 25 de novembre el pitjor resultat de la seva història, només 524 vots i un 2,71%. Alguns d’aquests regidors metropolitants ni tan sols viuen al municipi pel que es van presentar però fan un discurs fàcil contra les institucions europees, la classe política i rebutgen la immigració, no amb insults com feia abans Anglada als plens de Vic, dient que la majoria són “xusma” sinó amb justificacions etnicistes pròpies dels que defensen les diferències racials. Fins i tot el Secretari de Relacions Internacionals, Enrique Ravello, va fer una conferència el passat 13 d’abril a Londres, que està penjada a la xarxa, sota el lema “Espanya, país blanc fins quan?” en la que enfatitza que la immigració llatina tot i ser catòlica no és ètnicament europea, cosa que significa una amenaça per la supervivència com a país i com a raça.     

          

                                   Agressions i amenaces de Santa Coloma a Badia

        Un dels regidors que està agafant més pes és el de Santa Coloma de Gramenet, Juan Gómez Montero, que tot i viure al Prat de Llobregat va ser abans regidor de Manlleu. Gómez Montero és capaç de citar en una intervenció a Kundera i Marx, a la vegada que defineix l’alcaldessa Núria Parlon de “xirritiprogre falsa socialista” i als regidors d’Iniciativa “ecologistes de mentirijilla”. Aquest regidor va anunciar fa uns dies a la nova regidora de PxC que prendria possessió d’origen belga, com una mostra de “la immigració blanca que necessitem”.

           Gómez Montero, que ja va ser condemnat per una agressió el dia de constitució del Ple el juny de 2010, hauria agredit el passat 12 d’abril al migdia al passadís dels despatxos municipals de l’ajuntament, al treballador del Grup Gent de Gramenet, Jordi Pastor, mentre feia fotocòpies. Segons la versió de Pastor, després d’haver-lo amenaçat estant els dos sols a mig matí, a quarts d’una va tornar acompanyat de tres membres del partit, li va estripar els fulls que estava fotocopiant i li va donar un cop de puny a la cara. Aquest fet va motivar que després de ser atès a l’hospital es convoqués una reunió a l’Ajuntament signant tota la resta de grups una declaració de condemna. Llavors, quan el fet ja havia transcendit, a les 12 de la nit, Gómez Montero anà a l’hospital dient que ell havia estat l’agredit i posà una denúncia. Gómez Montero a mi m’ha insitit en la seva versió que no dóna per bona cap altre grup. El judici ràpid per aquestes denúncies ja s’havia d’haver celebrat, però en no recollir-se la notificació al domicili que consta fora de Santa Coloma, s’ha posposat al 27 de maig, després de lliurar-li la notificació en el despatx del Grup Municipal.

            Aquests fets van motivar que a Badia del Vallés, el grup d’Alternativa d’Esquerres per Badia presentés al Ple una moció de condemna a la violència als ajuntaments. A Badia PxC hi té un regidor, Raúl Ortiz, que segons els altres grups, tampoc no viu a la ciutat. Doncs el passat 24 d’abril l’alcaldessa socialista, Eva Menor, va haver de suspendre la Junta de portaveus prèvia al ple pels insults i amenaces d’Ortiz al regidor d’Iniciativa i al d’Alternativa d’Esquerres. Poc després en el Ple, en votar-se la moció, que va tenir el sí de la resta de grups, va respondre que “no estem amariconats i si ens ataquen ens sabem defensar”, tot dient a crits al regidor d’Alternativa d’Esquerres que “t’espero fora!” 

L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA REBUTJA EL RECURS D'ANGLADA A LA INADMISSIÓ DE LA QUERELLA CONTRA MI. ANGLADA VA SER DEFENSAT A L'AUDIÈNCIA PER UNA ADVOCADA LLATINOAMERICANA DE GIRONA ESPECIALITZADA EN ESTRANGERIA QUE, AMB UN MISSATGE QUE EM VA FER SOSPITAR, A L'AGOST SE'M VA OFERIR A DEFENSAR-ME GRATIS

La Secció Tercera de l'Audiència de Barcelona ha desestimat  el recurs de José Anglada  a la inadmissió per part del Jutjat n 15 de Barcelona (clica) de la querella per injúries i calumnies per fragments del llibre "Xenofòbia a Catalunya", publicat l'octubre de 2011, tal com es recull en l'escrit de 5 fulls, lliurat el passat dimarts.

Josep Anglada va interposar una querella al Jutjat n 15 de Barcelona el 28 de setembre de 2012, per presumpte delicte per injúries i calúmnies, tipificats en els articles 205 al 209 del Codi Penal, expressades en fragments del Llibre "Xenofòbia a Catalunya" del que sóc autor, publicat per Edicions de 1984 un any abans. Dies abans va tenir lloc un acte de conciliació al Jutjat de Pau de Moià on no va haver-hi acord, on em demanava 100.000 euros d'indemnització i que em retractés de cinc fragments.
   
Durant els mesos de juliol i agost de 2102, previs a la presentació de la querella, a part de denunciar-me a mi per altres qüestions ja inadmeses o arxivades, va realitzar reiterats tuits, escrits i declaracions contra la meva persona que van motivar diversos comunicats del Sindicat de Periodistes de Catalunya (http://www.sindicatperiodistes.cat/content/contra-les-amenaces-de-plataforma-catalunya) i de Grup Ramon Barnils (http://www.grupbarnils.cat/el-grup-barnils-dona-suport-a-xavier-rius-sant-davant-la-querella-per-injuries-i-calumnies-interposada-per-josep-anglada/) denunciant que es podien interpretar no només com un atac a la llibertat d'expressió, sinó com una amenaça a la meva integritat física. Anglada va anunciar que li portaria aquesta i altres denúncies contra mi l'advocat gironí Francisco Bueno Celdràn, el qual aniria de número 2 a les llistes electorals de PxC per Girona del passat novembre.

El Jutjat n 15 de Barcelona, en un auto del 25 de gener de 2013, que adjunto com a document primer, va decidir no admetre a tràmit la querella donat que "el llibre només recull una crítica seria a l'actuació de  diferents persones i organitzacions en quan el tractament de la immigració, el que queda emparat per la llibertat d'expressió i d'informació i del dret a crítica"

Josep Anglada, defensat inicialment per l'advocat gironí, Francisco Bueno Celdrán, va fer recurs a la Secció Tercera (Penal) de l'Audiència de Barcelona, la vista del qual va tenir lloc el passat dimecres, 24 d'abril.

 En començar la vista, el passat dia 24, em vaig trobar amb la sorpresa que compareixia en nom de Josep Anglada l'advocada gironina d'origen cubà, Grisel Falcón Falcón, especialitzada en estrangeria.

Aquesta advocada se'm havia dirigit a mi a l'agost via Facebook, quan Anglada va anunciar aquesta i altres querelles, en un missatge de suport a la meva lluita contra contra Plataforma per Catalunya, oferint-se per motius ideològics a portar el cas i defensar-me gratis. Jo ja vaig sospitar a l'agost, donat que aquells dies vaig tenir diversos missatges i demandes d'amistat al facebook de dones llatines de Girona que jo no coneixia ni hi tenia amics comuns al facebook, molt preocupades per mi, que deien haver-se llegit el meu llibre, amb alguna de les quals em vaig reunir, arribant jo a la conclusió que probablement podien ser talps de PxC per obtenir-me informació o potser...

Tot i que certament diversos advocats gironins em van confirmar que la senyora Grisel Falcón era una advocada que tramitava permisos i regularitzacions d'immigrants, i no la creien capaç d'estar al servei de Plataforma X Catalunya, no li vaig confiar la meva defensa que ja m'estava portant l'advocat Màrius Garcia Andrade (ex vicepresident de la Diputació de Barcelona).

En trobar-me jo a la porta de Sala de la Secció Tercera de l'Audiència a l'advocada Grisel Falcón i identificar-se com l'advocada de Josep Anglada, jo li vaig preguntar si era qui s'havia dirigit a mi a l'agost com "una cubana de Girona que t'ho faré gratis", responent-me que sí, però que "ara defensava a Plataforma X Catalunya".  Deixo clar que no qüestiono la legalitat que la Sra Falcón defensi a PxC.

A la Vista de l'Audiència la Sra Falcón va defensar l'admissió de la querella donat que jo injuriava i mentia quan deia que Anglada havia sigut franquista, o que de jove ell anava per Vic dient que portava pistola. També va dir que el fet que jo publiqués que els caps rapats de Salt havien votat PxC era desacreditar el partit, o que qualifiqués a l'ex regidor de PxC d'Olot, Moisés Font, professor d'arquitectura, com d'un nivell intel·lectual que no tenien molt altres regidors de PxC, era considerar a la resta de mermats o deficients.
Va dir que jo podia estar incitant a l'odi vers PxC i els seus militants, als que jo qualificava de xenòfobs, i va insistir que era similar a un cas d'injúries contra ERC que havia admès la Secció 15. Això va motivar que el president de la Sala li repliqués que la que la Secció 15 era civil, per la qual cosa el cas era totalment diferent, ja que ella ho havia portat per la via penal. 
La senyora Falcón va posar com a mostra del meu  desig de perjudicar a PxC, el que jo havia publicat al meu blog el 17 d'abril, anunciant que signaria llibres per Sant Jordi, en dir: "A més de la novel.la d"Amor a la carta" també hi podreu trobar i signaré exemplars de "Xenofòbia a Catalunya", llibre que analitza el creixement del discurs xenòfob i populista de PxC".  

El Fiscal, tal com ja va passar en el Jutjat d'Instrucció, va demanar la inadmissió de la querella en base als argument ja recollits a l'auto d'inadmissió del Jutjat n 15 (clica), en no haver-hi injúries ni calumnies.

El meu advocat, Màrius Garcia Andrade, va recordar, com ja s'havia aportat al Jutjat nº 15, que les dades i fets sobre el passat franquista del Sr. Anglada s'havien publicat a altres llibres i diaris, sense que ell ho hagués denunciat. Digué també que tot el llibre era fruit d'un rigorós treball d'investigació, fins i tot amb entrevistes i reunions amb el mateix Sr. Anglada, i es preguntà com és que si el Sr. Anglada va assitir a la presentació del llibre a Vic de l'octubre de 2011, tuitejant l'endemà que "s´ho havia passat molt bé i ho havia trobat interessant" i que havia mantingut una relació cordial amb mi els mesos següents, com és que no fos fins a l'estiu que començà a fer tuits amenaçadors a l'estil de "Tinc ganes de divertir-me, el primer que em carregaré serà el blocaire de X. Rius", "En Rius a la presó, que se joda!" , "... rata de cloaca!", etc... i no va posar la querella fins al setembre.  El meu advocat va repetir que el que pretenia el Sr. Anglada era fer-me callar i coartar la meva lliberta d'expressió. 

Ara l'Audiència de Barcelona, en l'Auto de data del 25 d'abril, decideix no admetre el recurs del Sr. Anglada per qüestions de procediment i terminis, sense entrar a valorar si hi podien haver-hi o no injúries i calumnies, donat que el llibre es va publicar a l'octubre de 2011 i ell no es va querellar fins el 28 de setembre de 2012, i el temps passat des de la publicació fins arribar a l'Audiència. Així doncs, el cas queda tancat.

He de dir que ni aquesta querella, ni altres denúncies que m'ha posat el Sr. Anglada, ni els habituals tuits i comunicats d'Anglada i PxC faran que deixi d'escriure i dir el que penso i agraeixo el suport de les diferents associacions de periodistes i de molts professionals de la informació i d'associacions i sectorials de drets humans i immigració que aquests mesos m'han expressat el seu suport.

Clica per veure més a...

 

Informació a La Vanguardia

Llegir inici de la informació de l'ACN

Llegir a Regió7

Link informació a Directa.cat

informació al 3.24 TVC 

Llegir a Comunicació21 

TENS PLE A ST COLOMA DESPRÉS DE LA DENÚNCIA D'AGRESSIÓ A JORDI PASTOR. Gómez Montero cridat a l'ordre per aprofitar tots els punts per parlar de delinqüència, immigració i corrupció, i faltar al respecte a altres regidors. Bona resposta de la regidora de Gent de Gramenet: "No critiqui a la casta política que té un BMW, no viu a St Coloma i fa deu anys que es dedica a la política"

Ahir es va celebrar el primer Ple de l'Ajuntament de Santa Coloma després de la presumpte agressió feta en dependències municipals el 12 d'abril al migdia, per part del cap de Plataforma X Catalunya, Juan Gómez Montero, acompanyat d'altres tres militants de PxC a Jordi Pastor, treballador del grup municipal Gent de Gramenet. Aquests fets van motivar una que Pastor, després de passar per l'hospital i comissaria, fos cridat per l'alcaldessa, que convocà una reunió de portaveus que aprovà una declaració de condemna signada per l'alcaldessa i els grups del PP, CiU, PSC, ICV-EUiA i Gent de Gramenet (clica). Aquesta declaració es va fer pública a les 15,30 
Hores més tard, cap a les 12 de la nit, el regidor de PxC, després d'anar a l'hospital, va posar una denúncia contra Pastor per haver-lo agredit. En el link recullo també la versió de Gómez Montero. Avui li he preguntat a Goméz Montero perquè no va anar abans a l'hospital si els fets van passar al migdia, i m'ha dit que ho explicarà en el judici. El judici ràpid se celebrarà el proper dia 27 de maig, després d'haver-se suspès, en no recollir-se la notificació en el domicili de fora de Santa Coloma on resideix. Finalment ahir se li va lliurar la notificació a Gómez Montero al seu despatx de l'Ajuntament.

   Jordi Pastor a dalt. A sota, l'alcadessa, Núria Parlon

En començar el Ple, amb més presència de policies municipals d'uniforme i de paisà del que és habitual, Juan Gómez Montero va presentar 21 esmenes a la totalitat als 21 punts de l'ordre del dia. La normativa permet presentar per escrit una esmena en començar el Ple, si bé mai s'havia fet abans, donat que sempre es presenten abans i sovint a la Junta de Portaveus els grups ja manifesten si s'hi sumaran, si en cas d'haver-n'hi més d'una en el mateix punt s'unifiquen o no, o es comenta, si ja se sap, què farà cada grup al Ple. Però amb aquesta argúcia legal el cap de PxC obtenia cinc minuts per defensar cada esmena. 

En el Ple s'havia de prendre en consideració la renúncia del regidor de PxC Gerardo E. Serrano, número 3 de la llista, que ja no hi va assistir. Habitualment a la majoria d'ajuntaments s'accepta la renúncia en un dels últims punts del Ple i en el proper, en començar, pren possessió el seu substitut. La substituta de Serrano era la número 9 de la llista, la jove d'origen belga, Christie Demeuldre Guyaux. Tres dies abans Gómez Montero havia fet un tuit definint a la futura regidora com exemple de la immigració que volem "blanca e identitària".

No obstant Gómez Montero després de presentar i repartir les 21 esmenes a tots els punts, va demanar que es votés incloure en l'ordre del dia com "urgència" la pressa de possessió de la nova regidora, enlloc de deixar-ho pel proper Ple, proposta que no li fou acceptada.

Esteban Escribano (nº 7 de la llista de PxC) i J. Gómez Montero (nº 2 i portaveu des que va dimitir el nº1) A sota la futura regidora.

            

Christie Demeuldre Guyaux i el tuit definint-la com la "immigració blanca que volem"

Desqualificions, casta política, i delinqüència en cada punt
Les 21 esmenes de PxC van permetre a Montero a convertir el Ple un rosari repetitiu de desqualificacions cap a l'equip de govern de PSC, Iniciativa i CiU, i també cap a Gent de Gramenet i el PP: "los falsos socialistas listillos i los ecologistas de mentirijilla de Iniciativa son un cáncer para la democracia". Deixadesa, inseguretat, immigració, brutícia, corrupció, casta política, pretoria, corruptes, defensor de la immigració i el multiculuralisme invasor per fer baixar els sous dels de casa... I una i altra vegada "Señora alcaldesa, una vergüenza, es una vergüenza, esto es un circo! ustredes dan vergüenza!" A Carles Combarros i a Susanna Abelló de CiU, els deia que eren de tot, a part de separatistes. A la Guida Martín de Gent de Gramenet la qualificava despectivament de "la señorita esa..."

Quan es parlava de modificació d'una plaça de lloc de treball, demanava se suprimís fons de serveis socials i es destinés a més policia. Quan es votava la permuta d'uns terrenys per fer les pistes d'atletisme de Can Zam, amb el vot favorable de tots excepte PxC, Gómez Montero acusava a l'equip de governs de ser un càncer per la democràcia. Quan  es votava la gestió d'un equipament, acusava l'alacaldessa i els falsos socialistes i falsos ecologistes de convertir el Ple en un circ i de fer pena. 

Diverses vegades l'alcaldessa li va pregar que se cenyís a defensar al seva esmena al punt de l'ordre del dia, sense que el regidor s'avingués a fer-ho replicant sovint que li quedaven tres minuts i els gastaria com li semblés. En tractar del Parc Fluvial del Besós, després que Gómez Montero digués que no es repectava la voluntat del votants de PxC, la portaveu del PP, Mari Carmen Saez li digué indignada al portaveu de PxC "¡Por suerte nuestros votantes no son los suyos!" Tot el que s'hagués pogut aprovar i debatre en una hora es va allargar dues hores i mitja.

LES MOCIONS    
En el torn de les mocions l'equip de Govern votà per separat en alguna, en desmarcar-se CiU del PSC i Iniciativa. Sobre la reforma urgent de la Renda Mínima d’Inserció (RMI) i de suport a la ILP de renda garantida de la ciutadania, presentada pels grups municipals dels PSC i ICV-EUiA va comptar amb el vot a favor de GdG i en contra del PP, CiU i PxC. PxC presentar una esmena defensant la renda només pels autòctons o europeus de certs països.
En el debat d'aquesta moció Gómez Montero digué que "la "casta no defensava a la gent de casa del neoliberalisme que amenaça i extingeix el pobles autòctons". 

La de reconeixement de l’habitatge com a dret social, presentada per PSC i ICV-EUiA, va ser aprovada amb els vots a favor de GdG, PxC i en contra de PP i CiU. Aquí Gómez Montero tot i votar que sí, repetí que allò semblava un circ, que no tenien vergonya, que no ens creiem les seves xorrades, que la banca els hi garantitza a vostès de la "casta" el seu sou, i el va advertir que "a vostès els queden dos dies!", profetitzant que PxC seria la força més votada les properes eleccions. Aquestes valoracions va motivar que l'alcaldessa, Núria Parlon, li tornés a repetir que no fes campanya electoral i limités a opinar sobre el contingut de la moció. Gómez Montero li va respondre ella era una titella i una sectària.

A quarts d'una de la nit, amb motiu d'una moció contra la corrupció de PxC, la regidora de Gent de Gramenet, grup proper a la CUP, Guida Martín li digué: "Vostè no és qui per  criticar a la casta política ni als polítics que porten molts anys, que vostè va amb un BMW, no viu a Santa Coloma i ja fa deu anys que està en política que abans ja va ser regidor de Manlleu".

Personalment he de dir, tal com vaig dir fa dos anys amb l'ara diputada de la CUP, Georgina Rieradevall, quan era regidora de Vic, que veig en la Guida una persona amb una gran capacitat i futur a la política (tot i que ara per ara la CUP a qui són propers molts dels miltants de GdG no vol que els diputats repeteixin mandats o acumulin càrrecs, però com em va dir un membre important de la CUP, tot es pot replantejar en una assemblea....)

També es va debatre una moció de PxC per combatre "la manipulació històrica" del nacionalisme català i "l'adoctrinament" dels nens que va ser rebutjada.  
Un Ple, en resum lamentable, amb una dinàmica que impedeix que els grups debateixin i es repliquin amb la normalitat d'aquells que tot i ser de diferentes forces polítiques i ideologies, creuen en la paraula i en valor de saber empatitzar amb qui pensa diferent, tot i que es voti en sentit contrari, o de la discrepància política entre els qui des del govern veuen el got mig ple, i els de l'oposició el vegin mig buit.

Els regidors d'Iniciativa, Siscu Sánchez i Xavier Pujols

El Tinent d'alcade del PSC; Raül Moreno, responsable de Benestar Social i Família

Carles Combarros, de CiU, Tinent d'Alcalde de Promoció Econòmica i Ocupació

Mari Carmen Saez del PP: "Els nostres votants, per sort no són els seus, senyor Montero" 

Guida Martín dirigint-se a Gómez Montero: "Vostè no és qui per  criticar a la "casta política" ni als polítics que porten molts anys, que vostè va amb un BMW, no viu a Santa Coloma, i ja fa deu anys que està en política, que abans ja va ser regidor de Manlleu on tampoc no hi vivia"