ARTICLE AL TRIANGLE SOBRE LA MANIFESTACIÓ DEL 26 A VIC PER LA COHESIÓ

Clica aquí per anar a la notícia al Triangle
Clica aquí per obrir el pdf i llegir l'article.
Clica aquí per anar al blog de la convocatòria del 26 de maig

 

                     

La convocatòria d’una manifestació d’àmbit nacional a Vic per la cohesió social incomoda als partits de govern a la ciutat. Mentre, Vila d’Abadal culpa de la tensió i del incidents que es viu a Vic a la CUP.

El periodista de Canal Taronja TV, David de Dios, preguntava fa uns dies a Vila d’Abadal si a Vic s’havien traspassat línies vermelles les últimes setmanes. Com explicava El Triangle en el número 1062, des de la celebració de la Diada de Plataforma per Catalunya, el passat 22 d’abril, Vic havia viscut diferents agressions racistes perpetrades a plena llum del dia, una d’elles feta pel mateix Anglada a la Plaça Major en acabar l’acte de PxC que, segons molts testimonis, al crit de “Moro de merda!” colpejaria dos joves que acabarien a l’hospital. Aquesta agressió, que inicialment no va motivar cap resposta de l’Ajuntament, generaria dues manifestacions una de les quals acabaria sota el domicili d’Anglada amb un grup de joves empaitant el cotxe del regidor al qui se li trencaria el retrovisor. I el dissabte 28, una dona d’origen equatorià que va aturar el seu vehicle a la Rambla per recollir la seva filla, va ser insultada, escopida ella i un nebot, i després agredida, produint-li un ferida al pit, al crit “d’immigrant de merda, marxa al teu país!” per un conductor.

             A l’entrevista de Canal Taronja Vila d’Abadal va negar el caire racista d’aquesta segona agressió que qualifica “d’incident o accident de trànsit” i culparia de la tensió a la ciutat als que “es manifesten a Vic, molts dels quals no són ni de Vic i no han de fotre res del que fem. Els vigatans som gent de pau i no anem amb manifestacions i tots el grups, també PxC estem compromesos amb la convivència” Aquestes manifestacions al carrer de rebuig al racisme i la que s’ha convocat pel dia 26 de maig, per l’alcalde de Vic, “poden ser l’espurna que encengui la convivència de la nostra ciutat que és molt bona”.

            A l’entrevista Vila d’Abadal no feia cap crítica ni a les agressions racistes, ni a les paraules amb les que Anglada qualifica a la Sala de Plens als immigrants des que ell és alcalde: “son xusma”, “escòria”, ”rates de claveguera” o que “gràcies a que vostè els dóna tots els ajuts, Vic està ple de moritos i negritoslliures com animals salvatges transmetent malalties”. A més, Vila d’Abadal valorava positivament que PxC finalment signés la declaració del 25 d’abril aprovada pels partits de l’Ajuntament, que condemna “les presumptes agressions” fetes per Anglada i els fets de dos dies després sota casa d’Anglada. Aquella declaració no havia estat signada inicialment per PxC donat que Anglada no va voler anar a la reunió. Però Anglada va plantejar en el Ple municipal del 7 de maig una modificació del text que inclogués, també, el rebuig als insults que havia patit una regidora de PxC. Modificació que es va aprovar amb els vots d’ERC, CiU i PxC. Aquesta modificació extratemporània de la declaració va motivar que la CUP en retirés la seva signatura. En aquell Ple, com va sent habitual, l’equip de govern de CiU i ERC va aprovar les seves propostes, com la de modificació del cànon de l’aigua, gràcies al suport de PxC.

     Darrera d’aquesta culpabilitazció que fa Vila d’Abadal a la CUP i “a gent de fora” hi ha l’incomodat per la postura de la CUP que encapçalada Georgina Rieradevall. Rieradevall, que va entrar a l’ajuntament fa un any, advocada, actriu i diplomada en Educació Social, va ser qui va dirigir l’exitós Lip-Dup per la independència a Vic que va ser record mundial de participants. I a diferència dels regidors dels altres partits que, a excepció potser de Xavier Tornafoch d’Iniciativa, s’havien resignat a conviure amb Anglada i les seves declaracions racistes, va proposar enfrontar-se a la normalització d’aquest discurs dins i fora de la Sala de Plens. I si bé la CUP no va convocar l’acte de rebuig a la Diada de PxC del 22 d’abril, en entendre que li farien més propaganda, sí que ha liderat la iniciativa per aquesta manifestació a nivell nacional pel 26 de maig. Manifestació a la que ERC, que té la regidoria de seguretat i ciutadania, ha dit que no hi dona suport, i s’està convocant sobretot des de les xarxes socials, i es desitja que el protagonisme no el tinguin el partits, sinó les associacions i la ciutadania.

Xavier Rius

MAUTHAUSEN, AVUI FA FA TRES ANYS

Ara fa tres anys vaig anar amb l'Amical Mauthausen i la delegació catalana i espanyola als actes de conmemoració del 64 aniversari de l'alliberament del camp de Mauthausen. Llavors hi van participar sis supervivents espanyols, alguns amb nacionalitat francesa. Ara crec que només resten dos en vida. No puc transmetre en paraules els sentiments que vaig tenir en escoltar de la seva veu el testimoni del que van veure, van viure i van sobreviure. No puc transmetre en paraules l'emoció de sentir allà de la seva veu l'himne de la República Espanyola. Un d'ells, Juan Camacho Ferrer moriria dos mesos després a l'Uruguay.
A la conmemoració d'enguany crec que només hi podran assitir un o dos. El temps s'endú la seva veu, però tot està recollit en llibres i fotografies (recomano el llibre de la Montserrat Roig).
 Adjunto aquí algunes fotos meves de fa tres anys i la mítica foto de l'alliberament i aprofito per escriure el que li vaig dir a l'Alberto Sánchez, regidor de PxC de L'Hospitalet i membre del Centre Militia, Casal Tramuntana ara fa dos mesos, dies després que es fes públic on era el local.
Vaig tenir amb Sánchez una llarga conversa de més de quatre hores. Primer ell em va parlar de la Casa Pound de Roma, experiència que voldria imitar el Casal Tramuntana, però la conversa anà cap a llocs on els dos hem estat: Bòsnia i Jerusalem. La conversa va ser plàcida i vam comentar tots dos experiències en aquests indrets (ell va estar com a militar a Bòsnia i com a pelegrí a Jerusalem). Però passades les 12 de la nit, quan tancaven el bar on xerràvem, la conversa va tornar a la Casa Pound de Roma que té el nom del poeta i assagista nord-americà Ezra Pound que el 1939 optà per Hitler i Mussolini i lluità amb la ploma i la ràdio al costat de l'Eix. Així, quan m'acomiadava de Sánchez li vaig dir: "Alberto, me niego a creer que los soldados estadounidenses que murieron en Normandia luchaban en el bando equivocado; me niego creer que los catalanes y españoles que lucharon con la República y murieron en Mauthausen estuvieran en el bando equivocado y los miembros de las SS en el de la justícia".    

Dret amb la bandera republicana a les mans, Francisco Ortiz, resident a Perpinyà

Juan Camacho Ferrer, posa una flor al mur de l'estació de tren de Mauthausen. Moriria a l'Uruguay dos mesos després.

Amb José Alcubierre, que va aprofitar que sortia a treballar fora del camp per treure les fotos que feia Francesc Boix i servirien de prova al Judici de Nuremberg.

LA PUJADA DE L'ULTRADRETA A EUROPA, Xavier Rius

LOS EFECTOS POLÍTICOS DE LA RECESIÓN
La nueva ultraderecha acechante
Los partidos radicales ganan votos y capacidad de influir en los gobiernos de varios países europeos
Xavier Rius
Los buenos resultados de Marine Le Pen en la primera vuelta de las presidenciales francesas, que con su posterior voto en blanco influyó en el hundimiento de Nicolas Sarkozy; la caída del Gobierno holandés al negarse el islamófobo PVV de Geert Wilders a apoyar los recortes exigidos por la Comisión Europea, y la entrada del nazi Amanecer Dorado, de Nikolaos Mijaloliakos, en el fragmentado Parlamento griego son una muestra del ascenso y la capacidad de influencia de la extrema derecha xenófoba en Europa. Esta extrema derecha no solo aumenta en votos en los distintos países, sino que incrementa su capacidad de influencia en los gobiernos conservadores pese a que ahora rompa con ellos al discrepar de las políticas de ajuste.

 SALVANDO TODAS las distancias, dado que es impensable que la nueva extrema derecha, ahora llamada identitaria, desease acabar con el pluripartidismo, se da un paralelismo con los factores que favorecieron en los años 20 y 30 el ascenso del fascismo en Europa. Muchos países, igual que la Alemania de aquel periodo, sometida al pago de unas indemnizaciones de guerra que asfixiaban su economía, padecen unas condiciones financieras foráneas difíciles de cumplir que empobrecen más y más a la población, generándose una deslegitimación de los partidos tradicionales, que ahora, como entonces, no son capaces de detener el deterioro. Quienes imponen hoy condiciones draconianas son las instituciones políticas y financieras europeas y los dictados económicos de Francia y Alemania al tambor de las agencias de calificación, algunas vinculadas a quienes provocaron la crisis. Y gran parte de Europa, de la misma manera que la de los años 30 padeció las consecuencias de la crisis de 1929, ahora sufre las consecuencias de la crisis financiera iniciada en EEUU.
 Si para los fascistas de entonces los judíos y su banca eran los culpables de todos los males y en Alemania se culpaba a las indemnizaciones imposibles de pagar, en la actual coyuntura europea son los inmigrantes, sobre todo los musulmanes, las instituciones financieras y una Unión Europea que coarta la soberanía los responsables de la crisis a juicio de la nueva extrema derecha. Lo dejó muy claro Le Pen cuando anunció su voto en blanco y su deseo de que Sarkozy no fuera reelegido: «Ha cortejado sin pudor a las élites mundiales, ha hecho explotar la inmigración, destruido y precarizado millones de empleos, ha defendido siempre el poder de los bancos y el dinero y ha renunciado a la soberanía nacional. Un hombre así no puede ser el presidente del pueblo».
 Defender la soberanía nacional frente a Europa, salir del euro, castigar al poder financiero, recuperar las fronteras y expulsar inmigrantes son las recetas de esta extrema derecha, ahora autodefinida como identitaria, que intenta desbordar a la derecha y la izquierda con propuestas económicas y financieras que podría parecer que se asemejan a las de cierta izquierda. Como hicieron los nazis con los judíos y la banca extranjera, culpabiliza de todo a los musulmanes y a las instituciones financieras.
 Esta nueva extrema derecha europea no es homogénea. La flamante Amanecer Dorada griega no oculta su admiración por las ideas del nazismo. El Jobbik húngaro mantiene el antisemitismo, recupera los uniformes y los desfiles de la nazi Cruz Flechada y culpabiliza de todo a la minoría gitana y a las instituciones europeas. En Holanda, el Partido por la Libertad de Wilders se centra en la islamofobia y no ha sido hasta hace unas semanas, al provocar la caída del Gobierno conservador, que ha dado el giro en lo económico. En Austria y Alemania, dada la imposibilidad legal de rememorar el pasado nazi, el Partido de la Libertad de Austria del fallecido Jorg Haider y el alemán La Libertad centran su ideario en la islamofobia. En Italia ha abanderado este espacio la Liga Norte con su xenofobia. Y las fuerzas de esta índole en Suecia, Dinamarca y Noruega hacen del no a la inmigración musulmana su bandera.
 Le Pen ha sabido esconder el antisemitismo de su padre y sustituirlo por la islamofobia y el antieuropeísmo. Pero mientras ella forma parte de la Alianza Europea por la Libertad junto al partido ultra austriaco, uno de los dirigentes históricos del Frente Nacional, Bruno Golnisch, que niega el Holocausto, preside la Alianza Europea de Partidos Nacionales junto al Jobbik húngaro. Sarkozy, estas últimas semanas, asumió con matices muchas de las consignas en inmigración y seguridad de Le Pen, con lo que en el fondo le daba la razón.

 EN LAS PRÓXIMAS legislativas Le Pen confía en crecer en el actual contexto de hundimiento de la UMP, a la vez que se enfrentará a Hollande con su discurso social y antieuropeo. Las propuestas de Le Pen no aportan nada, pero abren el camino a una extrema derecha que nadie sabe a dónde va y que obstaculizaría el giro que quiere impulsar Hollande en Europa poniendo fin a los actuales recortes y a una falta de inversión que solo genera más recesión.
Xavier Rius, periodista y autor de "Xenofòbia a Catalunya"     

Link articulo a El Periódico en castellano, clica
Link article en català, clica
Link de l'article al Periódico de Extremadura, dissabte 12 de maig
...
 

VILA D'ABADAL CULPA DELS INCIDENTS I LA TENSIÓ A LA CUP

Vila d'Abadal culpa dels incidents, agressions i tensions de les últimes dues setmanes a la CUP i a gent "vinguda de fora" que va a Vic a manifestar-se, que no són qui per dir-nos "qué hem de fer els vigatans" Nega el caire racista de l'agressió a un dona d'origen equatorià i als seus fills i nebots, insultada, escopida i colpejada per un conductor, al crit de "Inmigrante de mierda, vete a tu país!" Donat que diu que, segons la Guàrdia Urbana, aquesta agressió feta per un conductor, quan la dona es va aturar en un carrer de dos carrils per recollir la seva filla, no és racista, quin és el codi de la Guàrdia Urbana? Bé que la gran part dels policies municipals voten a l'Anglada "perquè baixa el fums als moros" ja ho sap tot Vic. La dona va ser atesa d'una ferida al pit a l'hospital, i ell i el seu nebot van ser també escopides al carrer.
L'alcalde diu que s'ha traspassat una línia vermella a causa de la gent de fora de Vic que ha vingut a manifestar-se. Evidentment que va ser un error anar el dia 24 sota casa d'Anglada, però els qui eren allà sota eren vigatans o osonencs, encara que uns fossin joves independentistes, com els Sr. Alcalde, i altres -no són imcompatibles les dues coses-, siguin de famílies originàries del Magrib. La línia l'ha traspassat ell legitimant una i altra vegada a Anglada. I la va traspassar -un cop més-  Anglada el dia 22 d'abril passades les 8 del vespre.
Vila d'Abadal no fa ni una sola critica a Josep Anglada que segons els testimonis que va recollir El 9 Nou, en estat sembla begut, al crit de "Moros de merda!" va agredir dos joves que van ser atesos a l'hospital. Evidentment governar i obtenir la majoria gràcies a Anglada, té un preu!
Link entrevista Vila d'Abadal a Canal Taronja

                 Imatge de l'entrevista de David de Dios a l'alcalde de Vic

Link de la segona agressió d'aquells dies a Vic, que segons l'alcade no és racista.

UN PLE MES, VILA D'ABADAL I ERC, SOTMESOS A ANGLADA. S'esmena la Declaració que PxC no va signar i ara signa, i la CUP es retira

El Ple Municipal de Vic, celebrat ahir dilluns, va tornar a mostrar l’entesta que hi ha entre l’equip de govern de CiU i ERC amb PxC, i és que des-de fa mig any la majoria de propostes de l’equip de govern s’aproven gràcies als vots dels 5 regidors de PxC (pacte d'estabilitat entre Vila d'Abadal i Anglada (clica) . Ple que se celebrava després dels greus incidents ocorreguts entre el diumenge 22 d’abril i el dimarts 24, i la no signatura per part de PxC del manifest contra la violència i la convivència.     

(clica aquí  per l'explicació dels fets)
Els fets a que em refereixo van ser l’agressió de dos joves el diumenge 22 d’abril, passades les 20 hores, feta per Josep Anglada, al crit de “moros de merda!” que segons molts testimonis semblava anar manifestament begut, en acabar la Diada del Partit a Vic. Els qui acompanyaven Anglada se l’endugueren abans que arribés l’ambulància que els traslladà a l’hospital i la policia. Dues hores més tard PxC va enviar als mitjans el seu comunicat de premsa on no deia res d’aquest incident, però a les tres de la matinada, quan les edicions digitals i els twitters informaven d’aquesta agressió, Anglada anà a la comissaria a denunciar dos joves que segons ell l’havien amenaçat i insultat cinc hores abans. L’endemà hi va haver una primera manifestació de cent persones sota l’Ajuntament que no s’havia pronunciat sobre aquests fets. I el dimarts 24, encara amb l’alcalde guardant silenci, una nova manifestació de 200 persones acabà sota casa d’Anglada el qual va sortir deliberadament en aquell moment amb el vehicle i fou empaitat i insultat per dotzenes de joves. Una hora més tard la regidora de PxC, Marta Riera, seria insultada a la Plaça. L’endemà, dimecres 25 l’alcalde convocà a tots els portaveus a una reunió urgent per signar un manifest de condemna, tant l’agressió per part d’un regidor a uns joves, com els insults i persecució de l’esmentat regidor a la porta de casa seva, a la vegada que es demana als regidors un comportament exemplar. En aquell reunió Anglada no hi va enviar cap regidor i PxC no va esmenar ni signar la declaració.

 Josep Anglada, el 22 d'abril hores abans dels incidents de la Plaça

             Doncs en el Ple d’ahir s’havien presentat dues mocions sobre l’afer. Una de la CUP que l’alcalde es negà a posar a l’ordre del dia, demanant que l’Ajuntament exercís l’acció popular en el cas de les agressions fetes, presumptament, per Anglada. I una altre de PxC, que l’alcalde sí va posar a l’ordre del dia, en la que PxC demanava que s’inclogués a la declaració els rebuig els insults a Marta Riera, esmena que sí es feia, llavors PxC sí signaria el manifest.

            Com l’alcalde no va posar a l’ordre del dia la moció de la CUP, la CUP demanà, com permet el reglament que s’inclogués en el curs del mateix ple per via d’urgència, cosa que obligava a votar si s’acceptava debatre-la o no per urgència. I aquí CiU, ERC, Solidaridaritat i PxC van sumar majoria rebutjant que entrés a l’ordre del dia i es debatés d’urgència. PSC, Iniciativa i CUP van votar a favor que es debatés per via d’urgència.

Més tard, ja en el torn de les mocions, es va debatre la de PxC per esmenar la Declaració del dia 25 contra la violència. La CUP, PSC i Solidaritat van votar contra modificar una declaració en la que PxC no havia pogut dir la seva donat que no van voler assistir a la reunió en la que es va redactar. Iniciativa es va abstenir. I l’esmena de PxC es va aprovar gràcies als vots de PxC, ERC i CiU. Llavors la regidora de la CUP, Georgina Rieradevall va manifestar que al modificar-se la declaració de manera extratemporànea per aquells que no l’havien volgut signar, la CUP retirava la seva signatura.

            No faré aquí un resum del Ple, (pots veure la informació al 9 Nou) però per reflectir un cop més que Vila d’Abadal governa gràcies als vots de PxC, només deixo constància que la pujada del cànon de l’aigua s’aprovà amb els vots d’ERC, CiU i PxC, mentre PSC, Iniciativa i la CUP votaven en contra.  I és que com deia divendres al seu article al 9 Nou, Josep Comajoan (clica), “ara que la PxC està calmada  (als Plens municipals i vota sí) tampoc es tracta de ferir la bèstia. I és que per què aïllar la intolerància, podent aïllar la discrepància?"
Vila D'Abadal culpa dels incidents i la tensió a Vic a la CUP. El món del revés, clica. 

Convocatòria de manifestació a Vic, 26 de maig, clica
               
  PxC CELEBRA L'ENTRADA D'ALBA DAURADA AL PARLAMENT GREC
D'altra banda, ja que parlo de PxC, adjunto aquí el link de l'escrit d'Enric Ravello, cap de Relacions Nacionals i Internacionals de PxC sobre l'entrada del grup neonazi espartà, Alba Daurada al parlament grec:
Avui comença una nova etapa en la mil·lenària història de Grècia, esperem que signifique el alba per als grecs i l'ocàs per als especuladors i els polítics còmplices.
Clica aquí per llegir sencer

TERTÚLIA A COMRÀDIO SOBRE EL RESULTAT DE LES ELECCIONS I FRANÇA I GRÈCIA.

La tertúlia d'ahir dilluns al vespre a COMRàdio que analitza la nova Europa que dibuixa l’arribada del socialista François Hollande a la presidència de França i el resultat de les eleccions parlamentàries gregues amb un parlament fragmentat i l'entrada d'Aurora Daurada de Nikolaos Michaloliakos. En parlen Josep Maria Royo, investigador de l’Escola de Cultura de Pau; Lluís Bordas, expert en temes de cooperació al desenvolupament; Xavier Rius Sant, analista de conflictes, i Siscu Baiges, sots-director del TotsxTots.
Clica aquí per escoltar. 

QUÈ ÉS ALBA DAURADA? LA NOVA FORÇA FEIXISTA DEL PARLAMENT GREC. E Ravello, en nom de PxC, lloa aquesta força

El meandre, que recorda la creu gamada és el símbol d'Aurora Daurada (o Alba Daurada),  Chrisi Avgi (Χρυσή Αυγή),  que ha obtingut el  7 %dels vots i 21 diputats a Grècia.  És una organització d'extrema dreta liderada per Nikolaos Michaloliakos, matemàtic i antic soldat, qui adoptà un ideari basat en les lleis de l'antiga Esparta. Fou creada a partir de la revista homònima que va circular de 1980 a 1984, quan deixà de publicar-se perquè el seu cap fou nomenat cap de les joventuts de la Unió Patriòtica Nacional, però el 1985 abandonà el càrrec i va refundar l'organització com a partit, que no fou legalitzat fins el 1993. El fet que rememori les lleis de l'antiga Esparta és una mostra de la seva ideologia propera al nazisme. Recordem que a Esparta es matava als nens dèbils, malalts o amb minusvalies, en entendres que eren una lacra que calia eliminar pel bé comú. Una mesura que aplicà Hitler durants uns anys amb qui patia malalties mentals i minusvalies.    

Nikolaos Michaloliakos en un acte del partit
Amb un ideari antimarxista i antiimmigrant, es va presentar a les eleccions legislatives gregues de 1996, però només va obtenir el 0,5 % dels vots. El 2005 cessà en les seves activitats polítiques i fou absorbida per l'Aliança Patriòtica, però el 2007 van celebrar el seu 6è Congrés amb la intenció de tornar a participar en política. Nikolaos Michaloliakos va obtenir escò a l'Ajuntament d'Atenes com a regidor i s'hi va presentar fent la salutació nazi. Com alguns dels partits islamistes s'ha destacat per fer capanyes de repartiment d'aliments i ajuda social a gent necessitada a barris de gent treballadora i pensionistes.  Ha basat la seva campanya en un rebuig a les imposicions europees, les retallades, la sortida de l'euro, el tancament de fronteres i l'expulsió d'immigrants albanesos i treballadors xinesos, i considerant enemics a combatre tant la Turquia musulmana, com els països àrabs i Israel. 
Entre les dues gran famílies de partits europeus que jo qualifico d'extremadreta, però ells diuen que són identitaris: l'Aliança Europea per la Llibertat, antiislàmica, on hi ha el FPO austríac, el Vlaams Belang belga, un sector del Front Nacional, amb Marine Le Pen, i el conservador ortodox, Laos, grec, i l'Aliança Europea de Partits Nacionals, antiimigració, antiislàmica i antisemites o antisionistes, de la Fiama Tricolore italiana, el British National Party, i l'antigitano Jobbik hongarès, que presideix el dirigent del Front Nacional francès, Bruno Gollnisch -que nega o minimitza l'Holocaust-, entrarà sense cap mena de dubte a aquesta segona.

Hitler va seguir una ordre ocultista esotèrica anomenada Golden Dawn o Alba Daurada, clica l'enllaç i llegeix.

  A sota foto de Michaloliakos Nikolaos, acompanyat dels seus col·laboradors.

 Militants d'Alba Daurada a actes del partit.A part del meandre, utilitzen el símbol de la Creu Celta

El Menadre és el símbol i recorda la creu gamada.

Les imatges no necessiten comentaris.

La creu celta pròpia ara a Europa dels grups xenòfobs. Recorda algun règim?

VALORACIÓ D'ENRIC RAVELLO, CAP DE RELACIONS INTERNACIONALS DE PxC A LA PUJADA D'ALBA DAURADA (Blog d'Enric Ravello)

No obstant això la notícia que ha ocupat la primera plana de la premsa europea i mundial és el 6,97% i la irrupció en l'hemicicle d'Atenes dels 21 diputats de la formació Alba Daurada (AD), que ha basat la seua campanya electoral en una oberta i radical oposició a les mesures de retallades i a la invasió migratòria que està sofrint Grècia en els últims anys.

Els arguments de la premsa “oficial” són tan alarmistes com a buits de continguts, i recorren a l'habitual desqualificació davant la seua incapacitat per entendre - i menys encara explicar- un fenomen polític que ha aconseguit el 7% dels vots grecs, sense la menor presència en els debats oficials, i amb una campanya mediàtica constant en contra seua, com ha declarat el seu líder Nikos Michaloliakos “la premsa ens ha atacat però els hem vençut”, aquesta premsa hauria de prendre nota que les seves patètiques desqualificacions assorteixen l'efecte contrari al que els periodistes-censors esperen. Una premsa a la qual el líder de AD no sembla tenir por “vaig a enfrontar-me a la tirania dels mitjans de comunicació”, va declarar poc després de saber-se els resultats dels comicis

Alba Daurada, més enllà de les formes i de la seua posada en escena, representa la resposta, i a més la iconografia que li envolta permet pensar al cabrejat elector grec que AD complirà amb les seues promeses d'oposició radical a la Troica financera i les seues titelles d'Atenes. Una sensació que no ha segut capaç de generar LAOS, l'altra formació identitària que es queda fora del Parlament en faltar-li una desena per aconseguir el 3% necessari, aquesta desena li fer perdre tots els seus diputats, i confiar l'existència del partit a la labor que fa el seu diputat europeu. LAOS, com vam dir en un anterior article d'aquest blog, va jugar a suavitzar el seu missatge sobre immigració i va cometre el fatídic error de romandre uns mesos al govern de Papademos. Gens semblat a AD que arriba demanant responsabilitats als polítics culpables de la crisi “a aquells que han traït al meu país, els ha arribat l'hora de tenir por”, frase de Michaloliakos que diversos periòdics han tergiversat com “ha arribat l'hora de la por”, que òbviament no és el mateix.

Michaloliakos ha afirmat que la seua formació “lluités dins i fora del Parlament” en defensa dels grecs contra les polítiques que porten a la ruïna a aquest país, on ha augmentat espectacularment el nombre de nens abandonat o morts per la gana. “Tots els immigrants anés de la meua casa. Grècia per als grecs”, també en aquest tema el líder de AD és clar i contundent.

Avui comença una nova etapa en la mil·lenària història de Grècia, esperem que signifique el alba per als grecs i l'ocàs per als especuladors i els polítics còmplices.

Enric Ravello
Secretari de relacions nacionals i internacionals de Plataforma per Catalunya.

Blog E Ravello, clica

Article meu al Periódico sobre Le Pen i Alba Daurada clica aquí